2:1 Més tard, passats catorze anys, vaig pujar una altra vegada a Jerusalem amb Bernabé, emportant-me també Titus. 2 Vaig pujar-hi mogut per una revelació, i , en conversa privada, vaig explicar als notables de quina manera predico l'evangeli als pagans, per assegurar-me que el que faig o el que ja he fet no va desencaminat 3 Doncs bé, ni tan sols Titus, que venia amb mi, no va ser obligat a circumcidar-se, tot i que era grec. 4 I això malgrat els falsos germans intrusos que s'havien infiltrat entre nosaltres per espiar la llibertat que nosaltres tenim amb Crist Jesús, amb intenció d'esclavitzar-nos, 5 als quals, ni per un moment, no ens vam avenir a subjectar-nos, per tal que la veritat de l'evangeli es mantingués intacta entre vosaltres. 6 En canvi, de part dels considerats principals (no m'interessen els seus valors passats o presents, perquè Déu no fa accepció de persones) a mi no em van imposar res de nou; 7 al contrari: van comprendre que se m'havia confiat l'evangeli de la incircumcisió, com a Pere el de la circumcisió, 8 ja que aquell qui ha capacitat Pere per al seu apostolat entre els jueus, m'ha capacitat també a mi per als pagans. 9 Per això, Jaume, Cefes i Joan, considerats com a puntals de l'església, reconegueren la gràcia que se m'havia concedit i ens donaren la mà, a mi i a Bernabé, en senyal de convinença: nosaltres aniríem als gentils, i ells anirien als jueus. 10 Només ens demanaren que ens recordéssim dels pobres, i això és el que precisament he mirat de complir diligentment. 11 Però, quan Cefes vingué a Antioquia, m'hi vaig haver d'encarar, perquè era evidentment censurable. 12 En efecte, abans que arribessin alguns del grup de Jaume, menjava amb els d'origen gentil; però així que arribaren, es retreia d'aquells i se n'apartava, com si temés els d'origen jueu. 13 Aleshores, també els altres jueus dissimulaven com feia ell, de manera que fins i tot Bernabé acabà simulant com ells. 14 Però, quan vaig veure que no caminaven rectament segons la veritat de l'evangeli, vaig dir a Cefes davant de tothom: Si tu, que ets jueu, vius a la manera gentil i no a la jueva, com és que obligues els gentils a comportar-se com a jueus? 15 Nosaltres som jueus de naixement i no tenim res a veure amb els pagans pecadors, 16 però sabem que ningú no és rehabilitat per les obres de la Llei, sinó solament per la fe de Jesucrist; nosaltres també hem cregut en el Crist Jesús, a fi d'ésser rehabilitats per la fe del Crist i no per les obres de la Llei, ja que ningú no serà rehabilitat per les obres de la Llei. 17 Ara bé, si tot cercant d'ésser rehabilitats en el Crist, també nosaltres resultem ser pecadors, ¿vol dir que el Crist és al servei del pecat? De cap manera! 18 Perquè, si torno a reconstruir allò que acabo d'enderrocar, demostro jo mateix que em vaig equivocar. 19 Perquè jo, per la Llei vaig morir a la Llei a fi de viure per a Déu. Estic crucificat amb Crist; 20 per tant, ja no visc jo, sinó que és el Crist que viu en mi, i la vida humana actual la visc en la fe del Fill de Déu, que m'ha estimat i s'ha donat ell mateix per mi. 21 No vull fer inútil la gràcia de Déu, perquè si la rehabilitació fos possible per la Llei, llavors el Crist hauria mort debades.
3:1 Gàlates insensats! Qui us ha pogut fascinar, a vosaltres, que teníeu gravada als ulls la figura de Jesucrist clavat en creu? 2 M'agradaria que em diguéssiu: ¿va ser per les obres de la Llei que vau rebre l'Esperit o va ser per haver cregut? 3 ¿Tan insensats sou? Havent començat per l'Esperit, ¿ara busqueu la perfecció en la carn? 4 ¿Hauran estat malaguanyades, tantes experiències? Dubto que hagi estat així! 5 Vejam: Aquell qui us prodiga l'Esperit i obra prodigis entre vosaltres, ¿ho fa perquè heu observat la Llei o perquè heu cregut? 6 Estigueu segurs que de la mateixa manera que, a Abraham, creure en Déu li fou comptat com a justícia, 7 només són descendència autèntica d'Abraham aquells qui són de la fe. 8 Fins l'Escriptura, preveient que Déu rehabilitaria els gentils per la fe, preanuncià a Abraham aquesta nova: "En tu seran beneïts tots els pobles." 9 De manera que els qui són de la fe són beneïts amb el fidel Abraham. 10 En canvi, tots els qui depenen de les obres de la Llei estan sota una maledicció; perquè ho diu l'Escriptura: "Maleït el qui no es manté en el compliment de tot el que hi ha escrit al llibre de la Llei." 11 I que per la Llei ningú no és rehabilitat davant Déu és evident, vist que "el just viurà per la fe"; 12 la Llei, però, no es basa en la fe, ans "el qui compleix els preceptes viurà per ells". 13 El Crist ens ha rescatat de la maledicció de la Llei assumint en lloc nostre la maledicció, tal com diu l'Escriptura: "Maleït tot aquell qui penja d'un patíbul", 14 a fi que la benedicció d'Abraham abastés els gentils per mitjà de Crist Jesús, i per la fe rebéssim l'Esperit promès. 15 Germans, humanament parlant, un pacte acceptat formalment, malgrat ser cosa humana, ningú no l'anul·la ni el modifica. 16 Doncs bé, les promeses van ser fetes a Abraham i a la seva descendència. No diu: "I a les descendències", com si parlés de moltes, sinó referint-se a una sola: "I a la teva descendència"; és a dir, el Crist. 17 Dic jo: El pacte pre-ratificat per Déu no pot ser invalidat per una Llei vinguda quatre-cents trenta anys més tard, fins al punt de suprimir la promesa. 18 Perquè si l'herència depengués de la Llei ja no dependria de la promesa, i, en canvi, Déu va concedir a Abraham el seu favor interposant-hi una promesa. 19 Aleshores, quin fi té la Llei? Fou afegida per evidenciar les transgressions, fins que arribés el descendent a qui era destinada la promesa. Fou una promulgació amb intervenció dels àngels i les mans d'un mitjancer. 20 Si bé no cal cap mitjancer quan intervé només una part, i Déu és un de sol. 21 Aleshores, ¿direm que la Llei va contra les promeses de Déu? De cap manera! Si s'hagués establert una Llei capaç de donar vida, aleshores la rehabilitació sí que seria en virtut de la Llei, 22 però la Llei escrita tot ho ha reclòs sota el domini del pecat, a fi que la promesa sigui concedida als creients en virtut de la fe en Jesucrist. 23 Abans de venir la fe estàvem reclosos sota la vigilància de la Llei, en espera de la fe que s'havia de revelar. 24 Mentrestant, la Llei ens va fer de preceptor per guiar-nos a Crist, per tal que fóssim rehabilitats per la fe. 25 Però ara, un cop arribada la fe, ja no estem sotmesos al preceptor, 26 perquè tots, per la fe en el Crist Jesús, sou fills de Déu. 27 Tots els qui heu estat batejats en el Crist us heu revestit del Crist. 28 Ja no hi ha diferència entre jueu o grec, esclau o lliure, home o dona, perquè tots vosaltres sou un de sol en Crist Jesús. 29 I si sou de Crist sou, doncs, descendència d'Abraham i hereus segons la promesa.
4:1 Ara jo dic: Tot el temps que l'hereu és menor d'edat no es diferencia gens d'un esclau, perquè, tot i que és amo de tot, 2 ha d'estar sotmès als tutors i administradors fins al termini prefixat pel pare. 3 Així també nosaltres: quan érem menors, érem com esclaus dominats pels elements d'aquest món. 4 Però, quan es complí el termini, Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona, sotmès per naixement al règim de la Llei, 5 a fi de rescatar els qui estaven sotmesos a la Llei, per tal que rebéssim l'adopció filial. 6 I la prova que sou fills és que Déu ha enviat als nostres cors l'Esperit del seu Fill, que clama: "Abba, Pare!" 7 De manera que ja no ets esclau, sinó fill; i, si ets fill, ets també hereu, per obra de Déu. 8 En altre temps, quan no teníeu coneixement de Déu, servíeu uns éssers que per naturalesa no són déus; 9 però ara, que heu conegut Déu, més ben dit, que heu estat reconeguts per Déu, com és que torneu altre cop als miserables elements sense força, sota els quals sembla que us voleu supeditar altra volta com abans? 10 Observeu certs dies, mesos, estacions i anys. 11 Em feu témer que els meus esforços per vosaltres no hagin estat inútils. 12 Germans, identifiqueu-vos amb mi com jo m'he identificat amb vosaltres, si us plau. No és que m'hàgiu fet cap greuge, 13 al contrari, sabeu prou bé que la primera vegada que us vaig anunciar l'evangeli va ser durant una malaltia corporal, 14 i encara que el meu estat físic havia de ser una prova per a vosaltres, no em vau menysprear ni em vau rebutjar, sinó que em vau acollir com un missatger de Déu, com el mateix Crist Jesús. 15 Què se n'ha fet d'aquell entusiasme vostre? Perquè, haig de reconèixer que si haguéssiu pogut us hauríeu tret els ulls per donar-me'ls. 16 ¿És que m'he guanyat la vostra enemistat per dir-vos la veritat? 17 Tenen per vosaltres un interès que no és ben intencionat, sinó que busquen apartar-vos de mi perquè us acosteu a ells. 18 Seria bo, però, que tinguéssiu interès pel bé en tot moment, i no únicament quan jo sóc entre vosaltres. 19 Fillets meus, per qui torno a passar dolors d'infantament fins que el Crist prengui forma en vosaltres, 20 m'agradaria trobar-me ara mateix aquí entre vosaltres i parlar-vos en un altre to, perquè em teniu desconcertat. 21 Els qui voleu estar sota la Llei, digueu-me: que no escolteu la Llei? 22 Perquè allí hi ha escrit que Abraham tingué dos fills, l'un de l'esclava i l'altre de la dona lliure. 23 Però el de l'esclava va néixer per decisió humana, i el de la lliure, en virtut de la promesa. 24 Tot això és al·legòric. De fet, aquestes dones representen dues aliances: l'una, representada per Agar, s'origina en la muntanya del Sinaí, i dóna fills esclaus. 25 Precisament, Agar, la muntanya del Sinaí, és a l'Aràbia, i correspon a la Jerusalem actual, atès que és esclava juntament amb els seus fills. 26 En canvi, la Jerusalem de dalt és lliure, i aquesta és la nostra mare; 27 perquè diu l'Escriptura: "Alegra't, estèril, tu que no dones a llum, esclata de joia i crida, tu que no coneixes els dolors del part; perquè són més els fills de l'abandonada que no pas els de la que té marit." 28 Vosaltres, doncs, germans, a la manera d'Isaac, sou fills de la promesa. 29 Però, igualment com llavors, el nascut per decisió de l'home perseguia el nascut segons l'Esperit, així mateix passa ara. 30 Però, què hi diu l'Escriptura? "Treu fora l'esclava amb el seu fill: perquè el fill de l'esclava no compartirà l'herència amb el fill de la lliure." 31 Per tant, germans, no som fills d'una esclava, sinó d'una dona lliure.
5:1 Crist ens ha alliberat perquè siguem lliures. Mantingueu-vos, doncs, ferms i no us deixeu lligar altra vegada al jou de l'esclavatge. 2 Sóc jo, Pau, qui us ho dic: Si us deixeu circumcidar, ja no us servirà de res el Crist. 3 Altre cop adverteixo a tots els qui es fan circumcidar que estan obligats a complir tota la Llei. 4 Heu trencat amb el Crist, els qui busqueu la rehabilitació per la Llei; esteu fora de la gràcia. 5 Per això, nosaltres, amb l'ajut de l'Esperit, esperem l'anhelada rehabilitació que ve per la fe. 6 De fet, en Crist Jesús, no val per a res ser circumcidat o no ser-ho, el que val és la fe, que es fa activa en l'amor. 7 Corríeu prou bé: qui us ha entrebancat perquè no seguíssiu la veritat? 8 Aquesta persuasió no ve pas d'aquell qui us va cridar. 9 Una mica de llevat fermenta tota la pasta. 10 Pel que fa a vosaltres, jo estic segur que el Senyor farà que no canvieu de manera de pensar, però aquell qui us ha pertorbat rebrà el seu càstig, sigui qui sigui. 11 Quan a mi, germans, si encara predico la circumcisió, per què em persegueixen encara? En aquest cas, s'ha acabat l'escàndol de la creu! 12 Tant de bo que es fessin una mutilació completa tots els qui us inquieten! 13 Vosaltres, efectivament, heu estat cridats a la llibertat, germans; només que no prengueu la llibertat com a excusa per a les inclinacions carnals; al contrari, per mitjà de l'amor, poseu-vos al servei els uns dels altres. 14 Perquè tota la Llei es compleix en un sol precepte, que és: "Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix." 15 Però si us mossegueu mútuament, vigileu que no acabeu devorats els uns pels altres. 16 Jo, doncs, us aviso: camineu en l'Esperit i no satisfareu els desigs de la carn. 17 Perquè la carn té avidesa contra l'Esperit i l'Esperit contra la carn. Són dos principis que lluiten contra sí per no deixar-vos fer el que voldríeu. 18 En canvi, si us deixeu guiar per l'Esperit, no esteu sota la Llei. 19 Ara, és ben clar en què acaben els desigs de la carn, en coses com ara: fornicació, immoralitat, llibertinatge, 20 idolatria, maleficis, enemistats, baralles, gelosia, rancúnies, rampells d'ira, divisions, sectarismes, 21 enveges, embriagueses, golafreries i altres coses semblants, de les quals us previnc, tal com ja us vaig prevenir, que els qui fan aquestes coses no heretaran el Regne de Déu. 22 En canvi, el fruit de l'Esperit és: amor, goig, pau, tolerància, afabilitat, bondat, fidelitat, 23 senzillesa i autodomini. Contra aquestes coses no hi ha cap llei. 24 Els qui són de Crist Jesús han clavat a la creu els desigs de la carn juntament amb les seves passions i les seves cobejances. 25 Ja que vivim per l'Esperit, actuem conforme a l'Esperit. 26 No busquem la vanaglòria, provocant-nos els uns als altres, envejant-nos mútuament.
6:1 Germans, si descobriu que algú ha comès una falta, vosaltres, els espirituals, corregiu-lo amb una predisposició amable, tenint compte d'un mateix, no sigui que caiguis també tu en la mateixa falta. 2 Ajudeu-vos els uns als altres a portar les càrregues, i així complireu la llei del Crist. 3 Perquè si algú es pensa ser important, quan de fet ningú no és res, s'enganya a si mateix. 4 Més val que cadascú examini el propi comportament, i llavors tindrà motius de satisfacció únicament en la pròpia avaluació, i no en la comparança amb ningú altre, 5 atès que cadascú ha de dur la pròpia càrrega. 6 El qui rep instrucció de la Paraula, que faci participar de tota cosa bona el seu instructor. 7 No us enganyeu, de Déu ningú no se'n burla. Allò mateix que un home sembri, allò serà el que collirà; 8 qui conrea la pròpia carn, de la carn collirà corrupció; però el qui conrea en l'Esperit, de l'Esperit collirà vida eterna. 9 Posats, doncs, a fer el bé, no ens desanimem, que al seu temps collirem, si no defallim. 10 Per tant, mentre tinguem oportunitat, procurem fer el bé a tothom, però, sobretot, als germans en la fe. 11 Pareu atenció a les lletres més grosses, que són de la meva pròpia mà: 12 Aquests que us obliguen a circumcidar-vos, ho fan per mantenir la consideració dels homes, i solament perquè no els persegueixin a causa de la creu de Crist. 13 De fet, ni aquests que se circumciden no guarden la Llei, però volen que us circumcideu per tal de presumir de la vostra subjecció. 14 El que és jo, me'n guardaré prou de presumir, sinó és en la creu de nostre Senyor Jesucrist, pel qual el món va ser crucificat per a mi i jo per al món. 15 Perquè no val per a res ser circumcidat o no ser-ho, el que val és la nova criatura. 16 La pau i la misericòrdia reposin sobre tots els qui segueixin aquesta norma i damunt l'Israel de Déu. 17 D'ara endavant, que ningú no m'amoïni més, que prou en tinc de portar en el meu cos les marques de Jesús. 18 Que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb el vostre esperit, germans. Amén.