1:1 En el principi, Déu va crear el cel i la terra. 2 La terra era caòtica i desolada, les te­nebres cobrien la superfície de l’abis­me i l’esperit de Déu planava per da­munt les aigües. 3 I Déu digué: "Que hi hagi llum"; i hi hagué llum. 4 Déu veié que la llum era bona, i va separar la llum de les tenebres. 5 A la llum, Déu la va anomenar "dia", i a les tenebres, les anomenà "nit". Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el primer dia. 6 Déu digué: "Que hi hagi un firma­ment entre les aigües que mantingui separa­des les unes de les altres." I fou així. 7 I Déu va fer aquest firmament que separa les aigües que hi ha sota el firmament de les aigües que hi ha al damunt; 8 i, a aquest firmament, Déu l’anomenà "cel". Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el segon dia. 9 Déu digué: "Que les aigües de sota el cel s’acumulin en un mateix lloc i apa­regui la massa sòlida." I fou així. 10 I Déu, a la massa sòlida, l’anomenà "terra"; i al cúmul de les aigües, "mar". I Déu veié que això era bo. 11 Déu digué: "Que la terra produeixi vegetació: herbei que doni llavors a la terra i arbres fruiters que portin fruits segons la seva espècie." I fou així. 12 La terra va produir la vegetació: her­bes que granen, segons la seva espècie, i arbres que donen fruits amb la seva llavor, segons la seva espècie. I Déu veié que això era bo. 13 Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el tercer dia. 14 Déu digué: "Que hi hagi lluminàries en l’espai del cel que separin el dia de la nit i que serveixin per a indicar les festivitats, els dies i els anys, 15 i des del cel facin de llumeners per a fer claror damunt la terra." I fou així. 16 Déu va fer, doncs, els dos grans llu­meners: el més gran perquè regís el dia i el més petit perquè regís la nit, i les estrelles. 17 Déu els va situar a l’espai celeste perquè fessin llum sobre la terra, 18 perquè dominessin en el dia i en la nit i separessin la llum i la foscor. I Déu veié que això era bo. 19 Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el quart dia. 20 Déu digué: "Que les aigües pro­dueixin éssers vivents i hi hagi aus que volin per damunt la terra, en l’espai obert del cel." I fou així. 21 I Déu va crear els grans monstres marins, i tots els animals que es mouen, que les aigües van produir segons cada espècie, i tots els animals voladors, se­gons cada espècie. I Déu veié que això era bo. 22 Déu els beneí dient-los: "Creixeu i reproduïu-vos i ompliu les aigües dels mars; i que els animals que volen es multipliquin sobre la terra." 23 Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el cinquè dia. 24 Déu digué: "Que la terra produeixi éssers vivents segons la seva espècie: ani­­mals domèstics, rèptils i animals sal­vatges, segons cada espècies." I fou així. 25 Déu, doncs, va fer els animals ferés­tecs, segons cada espècie, i els domès­tics, segons la seva mena, i tots els ani­mals que s’arrosseguen sobre la terra. I Déu veié que això era bo. 26 Déu digué: "Fem l’home a la nostra imatge, semblant a nosaltres, i que tingui domini sobre els peixos del mar, sobre les aus del cel, sobre els animals domèstics i salvatges i sobre tots els ani­­mals que s’arrosseguen damunt la terra." 27 I Déu va crear l’home a la seva imat­ge, a la semblança de Déu el va crear; creà l’home i la dona. 28 I Déu els beneí i els digué: "Creixeu i reproduïu-vos; ompliu la terra i sot­meteu-la; domineu sobre els peixos del mar, sobre les aus del cel i sobre tots els animals que es mouen damunt la terra." 29 Déu digué: "Mireu, us he donat totes les herbes que granen, existents a la terra, i tota mena d'arbres fruiters que duen la seva llavor, perquè us serveixin d’aliment. 30 I a tots els animals terrestres, i a totes les aus del cel i a tots els animals que s’arrosseguen damunt la terra, els dono tota mena d’herba verda perquè els serveixi d’aliment." I fou així. 31 I Déu veié que tot el que havia fet era bo. Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el sisè dia.

2:1 Així es van fer el cel i la terra amb tot el que contenen, 2 i al setè dia Déu va acabar la tasca que havia emprès i va reposar, aquell dia setè, de tota l’obra que havia creat. 3 I Déu va beneir el dia setè i el santificà, perquè fou en ell que Déu va reposar de tota l’obra creadora que havia efectuat. 4 Així foren els orígens del cel i la terra quan van ser creats, el dia que el Déu Etern va crear la terra i el cel, 5 i a la terra encara no hi havia cap arbust campestre, ni havia brotat cap herba al camp, perquè el Déu Etern encara no havia fet ploure damunt la terra i tampoc no hi havia cap home per a conrear el camp, 6 sinó que de la terra pujava un vapor que humitejava tota la superfície del terreny. 7 Llavors el Déu Etern va formar l’home amb la pols del terreny i li insuflà a les narius un alè de vida, i l’home esdevingué un ésser vivent. 8 Després el Déu Etern va plantar un jardí a l’Edèn, cap a l’orient, i hi va posar l’home que havia format. 9 El Déu Etern va fer que de la terra naixessin tota mena d’arbres agradables de mirar i bons per a menjar; i al bell mig, l’arbre de la vida i l’arbre del coneixement del bé i del mal. 10 De l’Edèn sortia un riu per regar el jardí, i d’allí es repartia en quatre braços. 11 El primer s’anomena Fison i envolta tot el país d’Havilà, on hi ha l’or. 12 L’or d’aquella terra és del bo; també s’hi troba la goma-resina i la pedra d’ònix. 13 El nom del segon riu és Guibon i envolta tot el país de Cuix. 14 El nom del tercer riu és Tigris i corre a l’orient d’Assíria. El quart és l’Eufrates. 15 El Déu Etern prengué, doncs, l’home i el posà al jardí de l’Edèn a fi que el conreés i en tingués cura. 16 I el Déu Etern va fer a l’home aquesta advertència: "De tots els arbres del jardí, en pots menjar, 17 però de l’arbre del coneixement del bé i del mal, no en mengessis pas, perquè si un dia en menges, estigues segur que moriràs." 18 Després, el Déu Etern digué: "No és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda convenient." 19 El Déu Etern va formar de la terra tots els animals feréstecs i totes les aus del cel, i els emmenà davant l’home per veure com els anomenaria, perquè tal com l’home anomenés cada animal, aquell fóra el seu nom. 20 I Adam va posar nom a tot el bestiar, i a les aus del cel i a tots els animals feréstecs; però per a ell no va trobar una companyia adient. 21 Llavors el Déu Etern va fer caure l’home en un son profund, i mentre dormia prengué una de les seves costelles i tancà la carn al seu lloc. 22 I de la costella que havia tret de l’home, el Déu Etern en va fer una dona i la dugué a l’home. 23 Llavors l’home digué: "Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn. Aquesta s’anomenarà ‘dona’, perquè ha estat presa de l’home. 24 Per això l’home deixarà el pare i la mare i s’unirà a la seva muller i seran una sola carn." 25 I tots dos, l’home i la dona, anaven despullats i no se n’avergonyien.