The Old Testament of the Holy Bible

Gènesi 1

1.1 En el principi, Déu va crear el cel i la terra. 1.2 La terra era caòtica i desolada, les te­nebres cobrien la superfície de l’abis­me i l’esperit de Déu planava per da­munt les aigües. 1.3 I Déu digué: “Que hi hagi llum”; i hi hagué llum. 1.4 Déu veié que la llum era bona, i va separar la llum de les tenebres. 1.5 A la llum, Déu la va anomenar “dia”, i a les tenebres, les anomenà “nit”. Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el primer dia. 1.6 Déu digué: “Que hi hagi un firma­ment entre les aigües que mantingui separa­des les unes de les altres.” I fou així. 1.7 I Déu va fer aquest firmament que separa les aigües que hi ha sota el firmament de les aigües que hi ha al damunt; 1.8 i, a aquest firmament, Déu l’anomenà “cel”. Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el segon dia. 1.9 Déu digué: “Que les aigües de sota el cel s’acumulin en un mateix lloc i apa­regui la massa sòlida.” I fou així. 1.10 I Déu, a la massa sòlida, l’anomenà “terra”; i al cúmul de les aigües, “mar”. I Déu veié que això era bo. 1.11 Déu digué: “Que la terra produeixi vegetació: herbei que doni llavors a la terra i arbres fruiters que portin fruits segons la seva espècie.” I fou així. 1.12 La terra va produir la vegetació: her­bes que granen, segons la seva espècie, i arbres que donen fruits amb la seva llavor, segons la seva espècie. I Déu veié que això era bo. 1.13 Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el tercer dia. 1.14 Déu digué: “Que hi hagi lluminàries en l’espai del cel que separin el dia de la nit i que serveixin per a indicar les festivitats, els dies i els anys, 1.15 i des del cel facin de llumeners per a fer claror damunt la terra.” I fou així. 1.16 Déu va fer, doncs, els dos grans llu­meners: el més gran perquè regís el dia i el més petit perquè regís la nit, i les estrelles. 1.17 Déu els va situar a l’espai celeste perquè fessin llum sobre la terra, 1.18 perquè dominessin en el dia i en la nit i separessin la llum i la foscor. I Déu veié que això era bo. 1.19 Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el quart dia. 1.20 Déu digué: “Que les aigües pro­dueixin éssers vivents i hi hagi aus que volin per damunt la terra, en l’espai obert del cel.” I fou així. 1.21 I Déu va crear els grans monstres marins, i tots els animals que es mouen, que les aigües van produir segons cada espècie, i tots els animals voladors, se­gons cada espècie. I Déu veié que això era bo. 1.22 Déu els beneí dient-los: “Creixeu i reproduïu-vos i ompliu les aigües dels mars; i que els animals que volen es multipliquin sobre la terra.” 1.23 Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el cinquè dia. 1.24 Déu digué: “Que la terra produeixi éssers vivents segons la seva espècie: ani­­mals domèstics, rèptils i animals sal­vatges, segons cada espècies.” I fou així. 1.25 Déu, doncs, va fer els animals ferés­tecs, segons cada espècie, i els domès­tics, segons la seva mena, i tots els ani­mals que s’arrosseguen sobre la terra. I Déu veié que això era bo. 1.26 Déu digué: “Fem l’home a la nostra imatge, semblant a nosaltres, i que tingui domini sobre els peixos del mar, sobre les aus del cel, sobre els animals domèstics i salvatges i sobre tots els ani­­mals que s’arrosseguen damunt la terra.” 1.27 I Déu va crear l’home a la seva imat­ge, a la semblança de Déu el va crear; creà l’home i la dona. 1.28 I Déu els beneí i els digué: “Creixeu i reproduïu-vos; ompliu la terra i sot­meteu-la; domineu sobre els peixos del mar, sobre les aus del cel i sobre tots els animals que es mouen damunt la terra.” 1.29 Déu digué: “Mireu, us he donat totes les herbes que granen, existents a la terra, i tota mena d'arbres fruiters que duen la seva llavor, perquè us serveixin d’aliment. 1.30 I a tots els animals terrestres, i a totes les aus del cel i a tots els animals que s’arrosseguen damunt la terra, els dono tota mena d’herba verda perquè els serveixi d’aliment.” I fou així. 1.31 I Déu veié que tot el que havia fet era bo. Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el sisè dia.

Gènesi 2

2.1 Així es van fer el cel i la terra amb tot el que contenen, 2.2 i al setè dia Déu va acabar la tasca que havia emprès i va reposar, aquell dia setè, de tota l’obra que havia creat. 2.3 I Déu va beneir el dia setè i el santificà, perquè fou en ell que Déu va reposar de tota l’obra creadora que havia efectuat. 2.4 Així foren els orígens del cel i la terra quan van ser creats, el dia que el Déu Etern va crear la terra i el cel, 2.5 i a la terra encara no hi havia cap arbust campestre, ni havia brotat cap herba al camp, perquè el Déu Etern encara no havia fet ploure damunt la terra i tampoc no hi havia cap home per a conrear el camp, 2.6 sinó que de la terra pujava un vapor que humitejava tota la superfície del terreny. 2.7 Llavors el Déu Etern va formar l’home amb la pols del terreny i li insuflà a les narius un alè de vida, i l’home esdevingué un ésser vivent. 2.8 Després el Déu Etern va plantar un jardí a l’Edèn, cap a l’orient, i hi va posar l’home que havia format. 2.9 El Déu Etern va fer que de la terra naixessin tota mena d’arbres agradables de mirar i bons per a menjar; i al bell mig, l’arbre de la vida i l’arbre del coneixement del bé i del mal. 2.10 De l’Edèn sortia un riu per regar el jardí, i d’allí es repartia en quatre braços. 2.11 El primer s’anomena Fison i envolta tot el país d’Havilà, on hi ha l’or. 2.12 L’or d’aquella terra és del bo; també s’hi troba la resina olorosa i la pedra d’ònix. 2.13 El nom del segon riu és Guibon i envolta tot el país de Cuix. 2.14 El nom del tercer riu és Tigris i corre a l’orient d’Assíria. El quart és l’Eufrates. 2.15 El Déu Etern prengué, doncs, l’home i el posà al jardí de l’Edèn a fi que el conreés i en tingués cura. 2.16 I el Déu Etern va fer a l’home aquesta advertència: “De tots els arbres del jardí, en pots menjar, 2.17 però de l’arbre del coneixement del bé i del mal, no en mengessis pas, perquè si un dia en menges, estigues segur que moriràs.” 2.18 Després, el Déu Etern digué: “No és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda convenient.” 2.19 El Déu Etern va formar de la terra tots els animals feréstecs i totes les aus del cel, i els emmenà davant l’home per veure com els anomenaria, perquè tal com l’home anomenés cada animal, aquell fora el seu nom. 2.20 I Adam va posar nom a tot el bestiar, i a les aus del cel i a tots els animals feréstecs; però per a ell no va trobar una companyia adient. 2.21 Llavors el Déu Etern va fer caure l’home en un son profund, i mentre dormia prengué una de les seves costelles i tancà la carn al seu lloc. 2.22 I de la costella que havia tret de l’home, el Déu Etern en va fer una dona i la dugué a l’home. 2.23 Llavors l’home digué: “Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn. Aquesta s’anomenarà ‘dona’, perquè ha estat presa de l’home. 2.24 Per això l’home deixarà el pare i la mare i s’unirà a la seva muller i seran una sola carn.” 2.25 I tots dos, l’home i la dona, anaven despullats i no se n’avergonyien.

Gènesi 3

3.1 Però la serp era el més astut de tots els animals feréstecs que el Déu Etern havia fet, i digué a la dona: “¿De debò que Déu us ha dit que no mengeu de cap dels arbres del jardí?” 3.2 La dona va contestar a la serp: “Del fruit dels arbres del jardí, sí que en mengem; 3.3 però del fruit de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit: No en mengeu ni el toqueu, perquè morireu.” 3.4 La serp va contestar a la dona: “I ca! No morireu pas! 3.5 Prou sap Déu que el dia que en mengeu se us obriran els ulls i sereu com déus, coneixedors del bé i el mal.” 3.6 La dona, veient que l’arbre era bo per a menjar, que era agradable a la vista i excel·lent per a aconseguir coneixement, prengué del seu fruit i en va menjar, i també en va donar al seu home i en van menjar tots dos. 3.7 Llavors a tots dos se’ls van obrir els ulls, i s’adonaren que anaven nus; i es van fer uns davantals cosint fulles de figuera. 3.8 Després van sentir la remor del Déu Etern caminant pel jardí a l’oreig del dia, i l’home i la dona es van amagar de la presència del Déu Etern entre els arbres del jardí. 3.9 Però el Déu Etern va cridar l’home, dient-li: “On ets?” 3.10 Ell va contestar: “He sentit la teva remor pel jardí i m’ha agafat por, perquè vaig nu; per això m’he amagat.” 3.11 Ell preguntà: “Qui te n’ha fet adonar, que anaves nu? Que has menjat de l’arbre de què et vaig dir que no mengessis?” 3.12 L’home respongué: “La dona que em vas donar de companya me n’ha dut de l’arbre, i jo n’he menjat.” 3.13 I el Déu Etern digué a la dona: “Què has fet?” La dona respongué: “La serp m’ha enganyat, i n’he menjat.” 3.14 Llavors el Déu Etern digué a la serp: “Per haver fet això, seràs maleïda entre totes les bèsties i entre tots els animals feréstecs; sobre el teu ventre caminaràs, i menjaràs pols tots els dies de la teva vida. 3.15 Faré que hi hagi enemistat entre tu i la dona, i entre la teva descendència i la seva descendència; aquesta t’aixafarà el cap i tu li atacaràs el taló.” 3.16 A la dona, li digué: “Faré que sigui fort el teu patiment en els embarassos, i tindràs els fills amb dolor. Et sentiràs atreta pel teu home, i ell et dominarà.” 3.17 I a l’home li digué: “Per haver escoltat el que la teva dona et proposava, i haver menjat de l’arbre que t’havia prohibit quan et vaig dir ‘D’aquest, no en mengis’, la terra serà maleïda per culpa teva, i hauràs de treure’n el teu aliment amb fatigues tots els dies de la teva vida; 3.18 et produirà espines i cards, i hauràs de menjar plantes del camp; 3.19 menjaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra, que és d’on vas ser tret; perquè ets pols, i a la pols tornaràs.” 3.20 L’home va posar a la seva dona el nom d’Eva (vivent), perquè ella era la mare de tots els vivents. 3.21 Llavors el Déu Etern va fer unes túniques de pell per a l’home i la dona, i els va vestir. 3.22 I el Déu Etern digué: “Heus aquí que l’home ha esdevingut com un de nosaltres, pel que fa al coneixement del bé i del mal; ara, doncs, que no allargui la mà i n’agafi també de l’arbre de la vida, que si en menja viurà per sempre.” 3.23 Després el Déu Etern el féu marxar del jardí de l’Edèn perquè anés a conrear la terra d’on havia estat tret. 3.24 Quan va haver expulsat l’home, va posar a l’orient del jardí de l’Edèn uns querubins i una espasa flamejant per impedir el camí a l’arbre de la vida.

Gènesi 4

4.1 L’ home es va unir amb Eva, la seva dona, la qual concebé i infantà Caín i digué: “Per voluntat del Senyor, he obtingut un home.” 4.2 Després infantà Abel, el seu germà. I Abel va ser ramader d’ovelles; i Caín, llaurador. 4.3 Succeí que, un temps després, Caín va portar al Senyor una ofrena dels fruits de la terra. 4.4 I Abel també li va dur una ofrena dels primers nascuts del seu ramat, els més grassos; i el Senyor es va complaure en Abel i la seva ofrena, 4.5 però no es va complaure en Caín i la seva. Caín es va disgustar tant que duia la tristor a la cara. 4.6 I el Senyor digué a Caín: “Per què t’has enfadat i vas amb el semblant abatut? 4.7 Si et comportes com cal, no podràs alçar-lo? Si no obres bé, el pecat és a l’aguait, a la teva porta, desitjant atrapar-te; però tu l’has de dominar.” 4.8 Més tard, Caín digué al seu germà Abel: “Anem al camp.” I, quan eren al camp, Caín es llençà contra el seu germà Abel i el va matar. 4.9 Llavors el Senyor digué a Caín: “On és el teu germà Abel?” Ell va contestar: “No ho sé. Que potser sóc el guardià del meu germà, jo?” 4.10 Ell li digué: “Què has fet! La veu de la sang del teu germà clama a mi des del camp. 4.11 Ara, doncs, maleït seràs de la terra que ha obert la boca per rebre de les teves mans la sang del teu germà. 4.12 Quan conreïs la terra, ja no seguirà donant-te el seu fruit. Fugitiu i errant aniràs per la terra.” 4.13 I Caín contestà al Senyor: “El meu càstig és massa gran per a poder-lo suportar. 4.14 Avui em foragites d’aquest terreny i viuré absent de la teva presència, fugitiu i errant pel món, i succeirà que qualsevol que em trobi em matarà.” 4.15 El Senyor li contestà: “No serà així. Si algú mata Caín, ho pagarà set vegades.” I el Senyor va posar un senyal a Caín perquè no fos mort per qualsevol que el trobés. 4.16 Caín s’allunyà de la presència del Senyor i es va establir al país de Nod, a l’est de l’Edèn. 4.17 Caín es va unir amb la seva dona, que concebé i infantà Hanoc. I construí una població i li posà el nom del seu fill, Hanoc. 4.18 A Hanoc, li nasqué Irad; Irad engendrà Mehuiael; Mehuiael engendrà Metuixael, i Metuixael engendrà Lèmec. 4.19 Lèmec prengué dues dones: la primera es deia Adà i la segona Sil·là. 4.20 Adà infantà Jabal, que va ser pare dels qui habiten en tendes i tenen ramats. 4.21 El nom del seu germà era Jubal, que fou el pare dels qui toquen la cítara i el flabiol. 4.22 I Sil·là també tingué un fill, Tubal-Caín, forjador de tota mena d’eines de coure i de ferro. I la germana de Tubal-Caín era Naamà. 4.23 I Lèmec digué a les seves dones: “Adà i Sil·là, escolteu la meva veu; dones de Lèmec, pareu atenció al que dic: Un home he mort, perquè em va ferir; i un jove, perquè em va pegar. 4.24 Perquè Caín ha de ser venjat set vegades, però Lèmec, setanta-set.” 4.25 Adam es tornà a unir amb la seva dona, i ella tingué un fill que va anomenar Set (concedir), perquè digué: “Déu m’ha concedit un altre descendent en lloc d’Abel, que fou mort per Caín.” 4.26 I a Set també li nasqué un fill, que va anomenar Enoix. Llavors es començà d’invocar el nom del Déu Etern.

Gènesi 5

5.1 Aquest és el registre genealògic d’Adam. El dia que Déu va crear l’home, el va fer a semblança seva. 5.2 Els va crear home i dona, els va beneir i, el dia de la seva creació, els va anomenar Adam, que vol dir “ésser humà.” 5.3 Adam tenia cent trenta anys quan engendrà un fill semblant a ell, a la seva imatge, i l’anomenà Set. 5.4 I el temps que visqué Adam, després d’engendrar Set, foren vuit-cents anys, i va engendrar fills i filles. 5.5 En total, Adam va arribar a viure nou-cents trenta anys; i va morir. 5.6 A l’edat de cent cinc anys, Set engendrà Enoix. 5.7 I després d’engendrar Enoix, Set visqué vuit-cents set anys, i va engendrar fills i filles. 5.8 En total, Set va arribar a viure nou-cents dotze anys; i va morir. 5.9 A l’edat de noranta anys, Enoix engendrà Quenan. 5.10 I després d’engendrar Quenan, Enoix visqué vuit-cents quinze anys, i va engendrar fills i filles. 5.11 En total, Enoix va arribar a viure nou-cents cinc anys; i va morir. 5.12 A l’edat de setanta anys, Quenan engendrà Mahalalel. 5.13 I després d’engendrar Mahalalel, Quenan visqué vuit-cents quaranta anys, i va engendrar fills i filles. 5.14 En total, Quenan va arribar a viure nou-cents deu anys; i va morir. 5.15 A l’edat de seixanta-cinc anys, Mahalalel engendrà Jèred. 5.16 I després d’engendrar Jèred, Mahalalel visqué vuit-cents trenta anys, i va engendrar fills i filles. 5.17 En total, Mahalalel va arribar a viure vuit-cents noranta-cinc anys; i va morir. 5.18 A l’edat de cent seixanta-dos anys, Jèred engendrà Henoc. 5.19 I després d’engendrar Henoc, Jèred visqué vuit-cents anys, i va engendrar fills i filles. 5.20 En total, Jèred va arribar a viure nou-cents seixanta-dos anys; i va morir. 5.21 A l’edat de seixanta-cinc anys, Henoc engendrà Matusalem. 5.22 I després d’engendrar Matusalem, Henoc va caminar amb Déu tres-cents anys, i va engendrar fills i filles. 5.23 En total, Henoc va arribar a viure tres-cents seixanta-cinc anys. 5.24 Henoc, doncs, va caminar amb Déu i desaparegué, perquè Déu se’l va endur. 5.25 A l’edat de cent vuitanta-set anys, Matusalem engendrà Lèmec. 5.26 I després d’engendrar Lèmec, Matusalem visqué set-cents vuitanta-dos anys, i va engendrar fills i filles. 5.27 En total, Matusalem va arribar a viure nou-cents seixanta-nou anys; i va morir. 5.28 A l’edat de cent vuitanta-dos anys, Lèmec engendrà un fill. 5.29 El va anomenar Noè (consol), perquè deia: “Aquest ens consolarà del nostre treball i de la fatiga de les nostres mans des que hem de cultivar aquesta terra que el Senyor va maleir.” 5.30 I després d’engendrar Noè, Lèmec visqué cinc-cents noranta-cinc anys, i va engendrar fills i filles. 5.31 En total, Lèmec va arribar a viure set-cents setanta-set anys; i va morir. 5.32 A l’edat de cinc-cents anys, Noè engendrà Sem, Cam i Jàfet.

Gènesi 6

6.1 Succeí que, quan els homes es van anar multiplicant sobre la terra i els van néixer filles, 6.2 els fills de Déu, veient que les filles dels homes eren agradables, van triar les que van voler i les prengueren per mullers. 6.3 I el Senyor digué: “El meu esperit no restarà indefinidament en els humans, perquè són carn; que la seva vida sigui de cent vint anys.” 6.4 En aquella època, i també després, hi havia gegants a la terra, perquè quan els fills de Déu es van unir amb les filles dels homes van engendrar fills, que van ser els herois de l’antiguitat, homes ben famosos. 6.5 El Senyor veié que la maldat dels homes anava creixent per tota la terra, i que la inclinació dels seus pensaments més íntims era contínuament per al mal. 6.6 Al Senyor li va saber greu d’haver fet els homes a la terra, i li va doldre dintre seu. 6.7 I digué: “Exterminaré de damunt la terra els homes que he creat: des dels humans fins a les bèsties, els rèptils i les aus del cel; perquè ara em dol d’haver-los fet.” 6.8 No obstant, Noè obtingué la benevolència del Senyor. 6.9 Aquesta és la història de Noè: Noè era un home just i honrat entre els d’aquella generació; va caminar sempre amb Déu. 6.10 Noè engendrà tres fills: Sem, Cam i Jàfet. 11 Davant Déu, la terra s’havia corromput; i el món s’havia omplert de violències. 6.12 Déu va mirar la terra i la veié corrompuda, perquè tothom es comportava perversament pertot arreu. 6.13 I Déu digué a Noè: “He decidit suprimir la humanitat, perquè la terra és plena de violències per culpa d’ells, i els vull exterminar de la terra. 6.14 Construeix-te una arca de fusta de xiprer. A l’arca fes-hi unes estances i calafateja-la amb brea per dins i per fora. 6.15 L’has de fer així: cent cinquanta metres de llargada, vint-i-cinc d’amplada i quinze d’alçada. 6.16 Li faràs una coberta, que deixaràs mig metre més amunt. Posaràs la porta de l’arca a un costat; i fes-hi un pis inferior, un segon i un tercer. 6.17 Llavors, jo faré venir el diluvi sobre la terra a fi d’exterminar de sota la capa del cel tot allò que té alè de vida. Tot el que hi ha a la terra s’extingirà. 6.18 Però jo establiré amb tu el meu pacte: entraràs a l’arca tu i els teus fills, la teva muller i les mullers dels teus fills. 6.19 I de tots els éssers vivents, de tota carn, en faràs entrar a l’arca una parella perquè sobrevisquin amb tu. Hauran de ser mascle i femella. 6.20 De cada espècie d’aus, de cada espècie de bèsties, de cada espècie de rèptils de la terra, en faràs entrar dos de cada espècie perquè sobrevisquin amb tu. 6.21 I tu procura’t tota mena d’aliments i amb bona provisió, perquè us serveixi de sosteniment a tu i a ells.” 6.22 Així ho va fer Noè, complint puntualment tot el que Déu li va manar.

Gènesi 7

7.1 El Senyor digué a Noè: “Entra amb tota la teva família a l’arca, perquè he observat que, d’entre aquesta generació, tu tens amb mi un comportament recte. 7.2 De tots els animals purs, en prendràs set parelles, el mascle amb la seva femella; i dues de cada animal que no és pur, el mascle amb la seva femella. 7.3 Igualment, de les aus del cel, set parelles; el mascle amb la seva femella, a fi que l’espècie pugui sobreviure damunt la terra. 7.4 Perquè d’aquí a set dies faré ploure sobre la terra durant quaranta dies i quaranta nits, i esborraré de la superfície de la terra tots els éssers que he creat.” 7.5 I Noè va complir tot el que el Senyor li havia manat. 7.6 Noè tenia sis-cents anys quan el diluvi vingué sobre la terra. 7.7 Noè, amb els seus fills, la seva muller i les mullers dels seus fills, es va refugiar a l’arca quan vingueren les aigües del diluvi. 7.8 Dels animals purs i dels animals que no són purs, de les aus i de tot el que repta per terra, 7.9 de dos en dos, un mascle i una femella van entrar amb Noè a l’arca, tal com Déu li havia manat. 7.10 I, al cap de set dies, les aigües del diluvi vingueren sobre la terra. 7.11 L’any sis-cents de la vida de Noè, el dia disset del segon mes, en aquell dia precís es rebentaren totes les fonts del gran abisme i les rescloses del cel es van obrir; 7.12 i l’aiguat va descarregar damunt la terra durant quaranta dies i quaranta nits. 7.13 Aquell mateix dia, Noè va entrar a l’arca amb els seus fills, Sem, Cam i Jàfet, juntament amb la seva muller i les mullers dels seus fills; 7.14 i amb ells hi van entrar també els animals de cada espècie, les bèsties de cada espècie, els rèptils de tota mena que s’arrosseguen sobre la terra i les aus de cada espècie: tot allò que té ales i vola. 7.15 Van entrar a l’arca, amb Noè, una parella de tot allò que té alè de vida, 7.16 i els que anaven entrant eren un mascle i una femella, tal com Déu li havia manat. I el Senyor va tancar la porta darrere d’ell. 7.17 Durant quaranta dies hi hagué el diluvi damunt la terra, i les aigües van anar creixent i van alçar l’arca elevant-la per damunt la terra. 7.18 El nivell de les aigües va anar augmentant cada cop més fins a créixer per damunt la terra, mentre l’arca surava a la superfície de les aigües. 7.19 Les aigües van créixer molt i molt sobre la terra, fins que cobriren totes les muntanyes més altes que hi ha sota el cel; 7.20 i encara van créixer set metres més per damunt les muntanyes. 7.21 I tota carn que es movia sobre la terra va morir: tant les aus com el bestiar com els animals feréstecs i tots els rèptils que s’arrosseguen per terra; i tot ésser humà. 7.22 Tot el que tenia alè de vida a les seves narius, tot el que existia a la terra ferma, va morir. 7.23 Tot ésser vivent de la terra va ser exterminat; des dels homes fins a les bèsties, els rèptils i les aus del cel, tot va ser eliminat de la terra, només hi van restar Noè i els qui eren amb ell a l’arca. 7.24 La inundació de les aigües damunt la terra va durar cent cinquanta dies.

Gènesi 8

8.1 Després Déu va pensar en Noè i en tots els animals domèstics i salvatges que estaven amb ell a l’arca, i va fer passar un vent sobre la terra i les aigües començaren a baixar. 8.2 Les fonts de l’abisme i les rescloses del cel es van tancar, i s’aturaren les pluges del cel. 8.3 I el nivell de les aigües que cobrien la terra començà a baixar, de mica en mica es van anar retirant i al cap de cent cinquanta dies ja havien minvat del tot. 8.4 El dia disset del mes setè l’arca quedà varada sobre les muntanyes d’Ararat. 8.5 Les aigües van seguir baixant lentament, i el primer dia del mes desè aparegueren els cims de les muntanyes. 8.6 Al cap de quaranta dies, Noè obrí la finestra que havia fet a l’arca 8.7 i va deixar anar el corb, que s’estigué anant i venint perquè calia esperar que s’eixuguessin les aigües que cobrien la terra. 8.8 Després Noè deixà anar el colom per comprovar si ja havien minvat les aigües a la terra. 8.9 Però el colom no va trobar cap lloc on posar les potes, i retornà a l’arca, perquè les aigües encara cobrien la superfície de la terra; i ell allargà la mà i, agafant-lo, el féu entrar a l’arca. 8.10 Encara esperà set dies més, i féu sortir altre cop el colom a fora de l’arca. 8.11 El colom va tornar cap al tard, i heus aquí que duia al bec una fulla tendra d’olivera. Així va saber Noè que el nivell de les aigües havia minvat a la terra. 8.12 Encara esperà set dies més, i va deixar anar el colom, que ja no va tornar. 8.13 Va ser el primer dia del primer mes de l’any sis-cents u de la vida de Noè, que les aigües de la superfície terrestre es van eixugar. Noè va alçar la coberta de l’arca i comprovà que la superfície de la terra era seca. 8.14 El dia vint-i-set del segon mes la terra va quedar seca del tot. 8.15 Aleshores Déu va parlar amb Noè i li digué: 8.16 “Surt de l’arca, amb la teva muller i els teus fills i les seves mullers, 8.17 i tots els animals de tota espècie que són amb tu: les aus, el bestiar i els rèptils que s’arrosseguen per terra; treu-los fora, a fi que s’escampin arreu, es reprodueixin i es multipliquin sobre la terra.” 8.18 Noè, doncs, va sortir amb els seus fills, juntament amb la seva muller i les mullers dels seus fills. 8.19 També van sortir de l’arca tots els animals de cada espècie, els rèptils i les aus; tot allò que es mou damunt la terra. 8.20 Noè va aixecar un altar al Déu Etern i, seleccionant d’entre tots els animals purs i de totes les aus, li va oferir holocaustos. 8.21 El Senyor va sentir l’olor suau i dintre el seu cor es digué: “No tornaré mai més a maleir la terra per culpa de l’home, perquè les inclinacions del cor humà són dolentes des de la infantesa, ni tornaré a castigar mai més tots els ésser vivents com he fet. 8.22 Mentre duri la terra no cessaran mai la sembra i la sega, el fred i la calor, l’estiu i l’hivern.”

Gènesi 9

9.1 Déu va beneir Noè i els seus fills, i els digué: “Procreeu, augmenteu i ompliu la terra. 9.2 Tots els animals de la terra, totes les aus del cel, tots els animals que s’arrosseguen per terra i tots els peixos del mar s’espantaran de vosaltres i us tindran temor; els poso a les vostres mans. 9.3 Tot allò que es mou i té vida us servirà d’aliment; tot us ho dono, com us vaig donar els vegetals. 9.4 Però la carn amb la seva vida, és a dir, amb la seva sang, no la menjareu. 9.5 Us asseguro que demanaré compte de la sang de cada un de vosaltres, en demanaré compte a tot animal i a tot humà; la vida de l’home, la reclamaré de qualsevol germà seu. 9.6 Qui vessi la sang de l’home, per l’home serà vessada la seva sang, perquè Déu va fer l’home a imatge seva. 9.7 Per tant, vosaltres, procreeu i augmenteu; escampeu-vos per la terra i domineu-la.” 9.8 Déu va parlar amb Noè i els seus fills i els digué: 9.9 “Mireu, jo estableixo la meva aliança amb vosaltres i amb els vostres descendents, 9.10 i amb tota ànima vivent que és amb vosaltres: amb les aus, amb les bèsties i amb tot animal feréstec; amb tot allò que ha sortit de l’arca, amb totes les criatures de la terra. 9.11 Amb tots vosaltres estableixo la meva aliança: mai més no tornaran a ser exterminades les criatures per les aigües del diluvi, ni hi haurà mai més un diluvi per a destruir la terra.” 9.12 A més, Déu digué: “Aquest és el signe de l’aliança que jo estableixo amb vosaltres i amb tots els éssers vivents que us envolten, per les generacions perpètues: 9.13 Poso el meu arc als núvols perquè serveixi de senyal de l’aliança entre jo i la terra. 9.14 Quan jo cobreixi de núvols la terra, i l’arc aparegui entre els núvols, 9.15 tindré present l’aliança que hi ha entre jo i vosaltres i tota criatura vivent, i no hi haurà mai més un diluvi per a exterminar totes les criatures. 9.16 Quan l’arc aparegui en els núvols, jo el veuré i em recordaré de l’aliança perpètua que hi ha entre Déu i tota criatura vivent, tota carn que existeix a la terra.” 9.17 I Déu digué a Noè: “Aquest és el signe de l’aliança que estableixo amb totes les criatures que hi ha a la terra.” 9.18 Els fills de Noè que van sortir de l’arca foren Sem, Cam i Jàfet. Cam és el pare de Canaan. 9.19 Aquests tres foren els fills de Noè, i a partir d’ells fou poblada la terra. 9.20 Noè, que va ser el primer agricultor, plantà una vinya. 9.21 Va beure vi i s’embriagà, i es va posar a jeure despullat al mig de la seva tenda. 9.22 Cam, el pare de Canaan, veié la nuesa del seu pare i, en ser a fora, ho va explicar als seus dos germans. 9.23 Llavors, Sem i Jàfet prengueren un mantell, se’l van posar a les espatlles i, caminant a reculons, van cobrir la nuesa del seu pare. Com que duien la cara mirant en sentit contrari, no van veure la nuesa del seu pare. 9.24 Quan Noè despertà de la seva embriaguesa i va saber el que havia fet el seu fill petit, 9.25 va dir: “Maleït sigui Canaan! Que esdevingui esclau dels esclaus dels seus germans!” 9.26 I afegí: “Beneït sigui el Senyor, el Déu de Sem, i que Canaan sigui el seu esclau! 9.27 Que Déu doni prosperitat a Jàfet, que habiti a les tendes de Sem, que Canaan sigui l’esclau d’ambdós!” 9.28 Després del diluvi, Noè encara va viure tres-cents cinquanta anys. 9.29 En total, els dies de Noè van ser nou-cents cinquanta anys; i va morir.

Gènesi 10

10.1 Aquesta és la descendència dels fills de Noè: Sem, Cam i Jàfet, amb els fills que els nasqueren després del diluvi: 10.2 Fills de Jàfet: Gómer, Magog, Madai, Javan, Tubal, Móixec i Tiràs. 10.3 Fills de Gómer: Aixquenaz, Rifat i Togarmà. 10.4 Fills de Javan: Elixà, Tarsís, els quetites i la gent de Rodes. 10.5 A partir d’aquests, es van dispersar per les regions marítimes de les nacions, pels respectius territoris, cadascun segons la seva llengua i segons el seu clan. 10.6 Fills de Cam: Cuix, Misraim, Put i Canaan. 10.7 Fills de Cuix: Sebà, Havilà, Sabtà, Ramà i Sabtecà. Fills de Ramà: Sabà i Dedan. 10.8 Cuix engendrà Nimrod, que fou el primer cabdill de la terra. 10.9 Era un caçador valent afavorit pel Senyor. D’aquí ve la dita: “Com Nimrod, caçador valent afavorit pel Senyor.” 10.10 La seva dominació va començar amb Babel, Èrec, Acad i Calan, en terres de Xinar. 10.11 D’aquelles terres, es va estendre cap a Assur, on va edificar Nínive, Rehobot-Ir, Quèlah, 10.12 i també Ressen, entre Nínive i Quèlah, que és la capital. 10.13 Misraim va engendrar els de Lud, d’Anam, de Lehab, de Naftúah, 10.14 de Patrós, de Caslúah i de Caftor, d’on van sortir els filisteus. 10.15 Canaan va engendrar Sidó, el seu primogènit, i Het, 10.16 que fou l’avantpassat dels jebuseus, els amorreus, els guirgaixites, 10.17 els hivites, els arquites, els sinites, 10.18 els arvadites, els semarites i els hamatites. Després, les famílies dels cananeus es van dispersar. 10.19 La frontera dels cananeus anava des de Sidó, anant cap a Guerar, fins a Gaza; i tombant cap a Sodoma, Gomorra, Admà i Seboïm, fins a Leixa. 10.20 Aquests van ser els fills de Cam, segons els seus clans i les seves llengües, als seus territoris i a les respectives nacions. 10.21 A Sem també li nasqueren fills; fou el pare de tots els fills d’Èber i el germà gran de Jàfet. 10.22 Fills de Sem: Elam, Assíria, Arfaxad, Lud i Aram. 10.23 Fills d’Aram: Us, Hul, Guèter i Maix. 10.24 Arfaxad engendrà Xelàh, i Xelàh engendrà Éber. 10.25 A Éber li nasqueren dos fills: el nom del primer era Pèleg, perquè durant la seva època hi hagué una divisió a la terra; el seu germà s’anomenava Joctan. 10.26 Joctan va engendrar Almodad, Xèlef, Hassàrmavet, Jèrah, 10.27 Adoram, Uzal, Diclà, 10.28 Obal, Abimael, Saba, 10.29 Ofir, Havilà i Jobab. Tots aquests són fills de Joctan. 10.30 El seu territori comprenia des de Meixà, anant cap a Sefar, a la muntanya oriental. 10.31 Aquests foren els fills de Sem segons els seus clans i llengües, pels seus territoris i respectives nacions. 10.32 Aquest és el llinatge dels fills de Noè, segons el seu origen i les seves nacions. I d’ells es van dispersar els pobles per la terra després del diluvi.

Gènesi 11

11.1 Tota la terra feia servir un mateix llenguatge i tenia una sola parla. 11.2 Quan es van desplaçar des de l’orient, van trobar una plana al país de Xinar i s’hi van establir. 11.3 Llavors van dir entre ells: “Anem a fer maons i a coure’ls al foc.” Així el maó els va servir de pedra, i l’asfalt, de morter. 11.4 Després digueren: “Anem a edificar-nos una ciutat i una torre que tingui un pinacle fins al cel, i fem-nos un nom propi a fi que no ens disgreguem per tota la terra.” 11.5 I el Senyor Déu va baixar a veure la ciutat i la torre que els homes edificaven. 11.6 I digué el Senyor: “Heus aquí que tots ells formen un sol poble i tenen un mateix llenguatge. Si segueixen amb el que fan ja no hi haurà res que els impedeixi de dur a terme tot el que es proposin. 11.7 Anem, i allí mateix confonguem el seu llenguatge a fi que no es puguin entendre entre ells.” 11.8 Així, des d’aquell punt, el Senyor els va dispersar per tota l’extensió de la terra i van deixar de construir la ciutat. 11.9 D’aquí ve que s’anomeni Babel, perquè allà el Senyor Déu va confondre el llenguatge de tots els homes, i d’allà els dispersà per tota la superfície de la terra. 11.10 Aquests són els descendents de Sem: a l’edat de cent anys, Sem va engendrar Arfaxad, dos anys després del diluvi. 11.11 Sem va viure, després d’engendrar Arfaxad, cinc-cents anys, i engendrà fills i filles. 11.12 A l’edat de trenta-cinc anys, Arfaxad engendrà Xèlah. 11.13 Després d’engendrar Xèlah, Arfaxad visqué quatre-cents tres anys, i engendrà fills i filles. 11.14 A l’edat de trenta anys, Xèlah engendrà Èber. 11.15 Després d’engendrar Èber, Xèlah visqué quatre-cents tres anys, i engendrà fills i filles. 11.16 A l’edat de trenta-quatre anys, Èber engendrà Pèleg. 11.17 Després d’engendrar Pèleg, Èber visqué quatre-cents trenta anys, i engendrà fills i filles. 11.18 A l’edat de trenta anys, Pèleg engendrà Reú. 11.19 Després d’engendrar Reú, Pèleg visqué dos-cents nou anys, i engendrà fills i filles. 11.20 A l’edat de trenta-dos anys, Reú engendrà Serug. 11.21 Després d’engendrar Serug, Reú visqué dos-cents set anys, i engendrà fills i filles. 11.22 A l’edat de trenta anys, Serug engendrà Nahor. 11.23 Després d’engendrar Nahor, Serug visqué dos-cents anys, i engendrà fills i filles. 11.24 A l’edat de vint-i-nou anys, Nahor engendrà Tèrah. 11.25 Després d’engendrar Tèrah, Nahor visqué cent dinou anys, i engendrà fills i filles. 11.26 A l’edat de setanta anys, Tèrah engendrà Abram, Nahor i Aran. 11.27 Aquesta és la descendència de Tèrah: Tèrah engendrà Abram, Nahor i Aran. Aran engendrà Lot. 11.28 Aran va morir en vida del seu pare Tèrah, a la seva terra natal, a Ur dels caldeus. 11.29 Abram i Nahor prengueren muller: la dona d’Abram es deia Sarai; la dona de Nahor es deia Mildà, filla d’Aran i germana d’Iscà. 11.30 Sarai era estèril, no tenia fills. 11.31 Tèrah prengué el seu fill Abram, el seu nét Lot, fill d’Aran, i la seva nora Sarai, esposa del seu fill Abram, i tots junts van sortir d’Ur dels caldeus per dirigir-se cap a la terra de Canaan. Però, quan van ser a Haran van decidir de quedar-se allà. 11.32 I el temps que visqué Tèrah foren dos-cents cinc anys; i va morir a Haran.

Gènesi 12

12.1 El Senyor digué a Abram: “Vés-te’n de la teva terra, de la teva família i de la casa del teu pare cap al lloc que et mostraré. 12.2 De tu en faré un gran poble, et beneiré, engrandiré el teu nom i esdevindràs una benedicció. 12.3 Beneiré els qui et beneeixin i maleiré els qui et maleeixin; i en tu seran beneïdes totes les nacions de la terra.” 12.4 Abram va marxar, tal com el Senyor li havia manat, i amb ell hi va anar Lot. Quan Abram va sortir d’Haran tenia setanta-cinc anys. 12.5 Abram prengué la seva esposa Sarai, el seu nebot Lot, amb tota la hisenda que havia aplegat i el personal que havia adquirit a Haran, i van marxar per anar a la terra de Canaan, i allà van fer cap. 12.6 Abram va travessar el país fins al santuari de Siquem, a l’Alzina de Moré. En aquell temps els cananeus ocupaven el país. 12.7 El Senyor s'aparegué a Abram i li digué: “A la teva descendència donaré aquesta terra.” I allà mateix va construir un altar al Déu Etern que se li havia aparegut. 12.8 D’aquell paratge es traslladà a la muntanya, a l’orient de Betel, i hi va plantar les seves tendes; entre Betel, a l’occident, i Ai, a l’orient. En aquell lloc, va alçar un altar al Déu Etern i va invocar el seu nom. 12.9 Després, Abram anà avançant, fent acampades, en direcció al Nègueb. 12.10 Esdevingué una època de fam al país i Abram va baixar cap a l’Egipte, amb intenció de quedar-s’hi, perquè la fam era aclaparadora en aquella terra. 12.11 Quan ja eren a punt d’entrar a l’Egipte, digué a Sarai, la seva muller: “Vet aquí que tu ets una dona de molt bon veure, 12.12 i quan els egipcis et vegin, diran: ‘És la seva muller’; i em mataran a mi, i a tu et deixaran viva. 12.13 Per tant, digues que ets la meva germana, i així, per la deferència que et tindran, em tractaran bé i gràcies a tu podré conservar la vida.” 12.14 I així va ser. Quan Abram va entrar a l’Egipte, els egipcis s’adonaren que la dona era molt bonica. 12.15 Uns oficials del faraó la van veure i en feren grans elogis davant d’ell, de manera que la dona fou conduïda a la casa del faraó. 12.16 Aquest va tractar Abram amb deferència per causa d’ella, i així obtingué ovelles, vaques, ases, esclaus i esclaves, someres i camells. 12.17 Però el Senyor va atacar el faraó i la seva família amb greus plagues, per causa de Sarai, la muller d’Abram. 12.18 Llavors el faraó féu venir Abram i li digué: “Què és això que has fet amb mi? Per què no em vas dir que era la teva muller? 12.19 Per què vas dir: ‘És la meva germana’, fent que jo la prengués per muller? Mira, aquí tens ara la teva muller: agafa-la i vés-te’n!” 12.20 I el faraó li va disposar una escorta que el dugués a fora, amb la seva muller i amb tot el que posseïa.

Gènesi 13

13.1 Abram va pujar de l’Egipte cap el Nègueb, amb la seva muller i tot el que posseïa, i amb Lot, que l’acompanyava. 13.2 Abram s’havia fet molt ric, tant en ramats com en plata i or. 13.3 Avançant i fent acampades, va caminar des del Nègueb fins a Betel, cap al paratge on al principi havia plantat la seva tenda, entre Betel i Ai, 13.4 al mateix lloc on temps enrere havia alçat un altar i havia invocat el nom del Déu Etern. 13.5 I Lot, que l’acompanyava, també tenia moltes ovelles, vaques i tendes. 13.6 Però no hi havia prou terra perquè poguessin estar junts, ja que la hisenda se’ls havia fet massa gran per a conviure plegats. 13.7 Hi hagué baralles entre els pastors dels ramats d’Abram i els de Lot. A més, en aquell temps, els cananeus i els perizites compartien la terra. 13.8 Abram, doncs, digué a Lot: “Que no hi hagi discòrdia entre tu i jo, ni entre els meus pastors i els teus, perquè som parents. 13.9 No tens tota la terra davant teu? Separa’t de mi. Si vas cap a l’esquerra, jo aniré cap a la dreta; i si vas cap a la dreta, jo aniré cap a l’esquerra.” 13.10 Llavors Lot va alçar els ulls i veié la plana fèrtil del Jordà, tota de regadiu fins a Sóar, com un jardí de Déu, semblant a l’Egipte. (Això era abans que el Senyor destruís Sodoma i Gomorra.) 13.11 Lot va triar tota la plana del Jordà, i marxà cap a l’orient; així es van separar l’un de l’altre. 13.12 Abram s’establí a Canaan, i Lot a les poblacions de la plana, i plantà les seves tendes fins a Sodoma. 13.13 La gent de Sodoma era molt perversa i pecadora envers el Senyor. 13.14 El Senyor digué a Abram, després que Lot se n’hagué separat: “Alça els ulls i fes una mirada des del lloc on ets cap al nord, el sud, l’est i l’oest, 13.15 perquè, tota la terra que veus, te la donaré a tu i a la teva descendència per sempre. 13.16 Faré que la teva descendència sigui com la pols de la terra; i si algú pot comptar-ne els grans de pols, també podrà comptar els teus descendents. 13.17 Alça’t, camina per aquesta terra, tot al seu llarg i ample, perquè te la donaré a tu.” 13.18 Abram alçà el campament i vingué a establir-se a les Alzines de Mambré, que és a Hebron, i allí va erigir un altar al Déu Etern.

Gènesi 14

14.1 Succeí, a l’època d’Amrafel, rei de Xinar; d’Arioc, rei d’Elassar; de Quedorlaómer, rei d’Elam; i de Tidel, rei de Goïm, 14.2 que aquests van fer la guerra a Bera, rei de Sodoma; a Birxà, rei de Gomorra; a Xinab, rei d’Admà; a Xeméver, rei de Seboiïm; i al rei de Bela, és a dir, de Sóar. 14.3 Tots aquests es van concentrar a la vall de Sidim (que ara és la Mar Morta). 14.4 Van estar sotmesos a Quedorlaómer durant dotze anys, però l’any tretzè es van rebel•lar. 14.5 L’any catorzè, Quedorlaómer i els reis que li feien costat vingueren i van derrotar els rafaïtes a Aixterot-Carnaim, el zuzites a Am, els emites a la plana de Quiriataim, 14.6 i els horites a les seves muntanyes de Seïr, fins a Elparan, tocant al desert. 14.7 De tornada van arribar a Enmixpat (que ara és Cadeix), conquerint tot el territori dels amalequites i el dels amorreus, que habitaven Hassasson-Tamar. 14.8 Llavors van sortir el rei de Sodoma, el de Gomorra, el d’Adamà, el de Seboïm i el de Bela (això és, Sóar), i van presentar batalla, a la vall de Sidim, 14.9 contra Quedorlaómer, rei d’Elam, Tidal, rei de Goïm, Amrafel, rei de Xinar, i Arioc, rei d’Elassar: quatre reis contra cinc. 14.10 Com que la vall de Sidim era plena de pous de betum, quan els reis de Sodoma i Gomorra emprengueren la fugida hi van caure dins, mentre els restants fugien a la muntanya. 14.11 Els vencedors van saquejar totes les hisendes de Sodoma i Gomorra, amb totes les vitualles, i se n’anaren. 14.12 També van agafar Lot, el nebot d’Abram, i tots els seus béns, perquè ell habitava a Sodoma. 14.13 Un que va escapar va anar a fer-ho saber a Abram, l’hebreu, que s’estava a les Alzines de Mambré, l’amorreu, germà d’Eixcol i d’Aner, que eren aliats d’Abram. 14.14 Així que Abram s'assabentà que havien fet presoner el seu nebot, va mobilitzar la tropa de gent nascuda a casa seva, en nombre de tres-cents divuit, i els perseguí fins a Dan. 14.15 En ser de nit, els va atacar amb els seus homes, derrotant-los i perseguint-los fins a Hobà, que és al nord de Damasc. 14.16 Va recuperar tots els béns i també el seu nebot Lot, amb tota la seva hisenda, així com les dones i la gent. 14.17 Quan tornava de batre Quedorlaómer i els seus reis aliats, li va sortir a l’encontre el rei de Sodoma a la vall de Xavé (que és la vall del Rei). 14.18 Llavors Melquisedec, rei de Salem, que era sacerdot del Déu Altíssim, va treure pa i vi 14.19 i pronuncià aquesta benedicció: “Beneït sigui Abram pel Déu Altíssim, creador del cel i de la terra; 14.20 i beneït sigui el Déu Altíssim que t’ha posat a les mans els teus enemics.” I Abram li va donar el delme de tot. 14.21 Llavors el rei de Sodoma digué a Abram: “Dóna’m les persones i queda’t amb la hisenda.” 14.22 Però Abram va contestar al rei de Sodoma: “He alçat la meva mà davant el Senyor, el Déu Altíssim, creador del cel i de la terra, 14.23 prometent que des d’un fil fins a la corretja d’una sandàlia, res no t’haig d’acceptar del que és teu, perquè mai no puguis dir: ‘Jo he fet ric Abram’. 14.24 No vull res per a mi, només el que han menjat els joves i el que correspon als homes que han vingut amb mi: Aner, Eixcol i Mambré; que ells prenguin la seva part.”

Gènesi 15

15.1 Després d’aquests fets, el Senyor es dirigí a Abram en una visió i li digué: “No temis, Abram: Jo sóc per a tu un escut; la teva recompensa serà molt gran.” 15.2 Abram va contestar: “Senyor, Déu Etern, què em pots donar, si me’n vaig sense fills i l’hereu de la meva casa és Elièzer, aquest de Damasc?” 15.3 I afegí: “Heus aquí que no m’has donat descendència, i un servent de casa meva serà el meu hereu.” 15.4 Llavors li fou adreçada la paraula del Senyor, que li digué: “No serà aquest el teu hereu, sinó que serà un que sortirà de les teves entranyes.” 15.5 I fent-lo sortir a fora, li digué: “Ara guaita al cel i compta les estrelles, si és que pots comptar-les.” I afegí: “Així serà la teva descendència.” 15.6 Abram va creure en el Senyor, i li ho fou comptat per a justícia. 15.7 A més, li digué: “Jo sóc el Déu Etern, que t’he fet sortir d’Ur de Caldea per donar-te aquesta terra en propietat.” 15.8 Ell respongué: “Senyor, Déu Etern, com sabré que serà meva?” 15.9 El Senyor li digué: “Porta’m una vedella de tres anys, una cabra de tres anys, un moltó de tres anys, una tórtora i un colomí.” 15.10 Ell els hi dugué i, partint-los pel mig, va posar cada meitat al davant de l’altra; en canvi, les aus, no les va partir. 15.11 Les aus rapinyaires es van abatre damunt dels cadàvers, però Abram les va foragitar. 15.12 I succeí que, quan el sol era a punt de pondre’s, a Abram li sobrevingué un son profund, i es sobresaltà enmig d’una gran foscúria. 15.13 El Senyor li digué: “Has de saber que els teus descendents seran forasters en terra estranya, on els esclavitzaran i els oprimiran durant quatre-cents anys. 15.14 Però també que jo jutjaré la nació que els haurà esclavitzat, i després en sortiran amb molts béns. 15.15 Pel que fa a tu, et reuniràs amb els teus pares en pau i seràs sepultat després d’una feliç vellesa. 15.16 Després, a la quarta generació, tornaran aquí, perquè la iniquitat dels amorreus encara no ha arribat al màxim.” 15.17 I s’esdevingué que, quan el sol s’hagué post, es va estendre una densa tenebra, i un forn fumejant i una torxa flamejant van passar antre els animals partits. 15.18 Aquell dia, el Senyor va concloure una aliança amb Abram, i li digué: “A la teva descendència he donat aquesta terra, des del riu d’Egipte fins al gran riu, l’Eufrates; 15.19 la terra dels quenites, dels quenazites, dels cadmonites, 15.20 dels hitites, dels perizites, dels rafaïtes, 15.21 dels amorreus, dels cananeus, dels guirgaixites i dels jebuseus.

Gènesi 16

16.1 Sarai, la muller d’Abram, no li donava fills. Però tenia una esclava egípcia anomenada Agar. 16.2 I Sarai digué a Abram: ‘Mira, el Senyor m’ha privat d’engendrar. Vés ara amb la meva esclava; potser per mitjà d’ella tindré fills.” I Abram va seguir el seu consell. 16.3 Sarai, la muller d’Abram, va prendre la seva esclava egípcia Agar i la va cedir, per esposa, al seu marit, quan ja feia deu anys que Abram residia al país de Canaan. 16.4 Abram va anar amb Agar, que va quedar embarassada. I així que s’adonà que havia concebut, mirava la seva mestressa amb menyspreu. 16.5 I Sarai digué a Abram: “Que el meu ultratge recaigui damunt teu! Jo mateixa he posat la meva esclava als teus braços, i ara que es veu embarassada em menysprea. Que el Senyor judiqui entre tu i jo.” 16.6 Abram respongué a Sarai: “Mira, tens la teva esclava al teu abast, fes amb ella el que et sembli bé.” Llavors Sarai començà a maltractar-la, fins que va fugir del seu costat. 16.7 L’àngel del Senyor la va trobar al desert, prop d’un doll d’aigua, la font del camí de Xur, 16.8 i li digué: “Agar, esclava de Sarai, d'on véns i on vas?” Ella respongué: “Fujo de la presència de la meva mestressa Sarai.” 16.9 I l’àngel li digué: “Torna amb la teva mestressa i humilia’t davant seu.” 16.10 A més, l’àngel del Senyor li digué: “Multiplicaré tant la teva descendència que, pel seu gran nombre, no es podrà comptar.” 16.11 I encara hi afegí: “Mira, tu has concebut i tindràs un fill, i l’anomenaràs Ismael, perquè el Senyor ha escoltat la teva aflicció. 16.12 Serà com un ase salvatge. La seva mà contra tothom, i la mà de tothom contra ell; i habitarà enfront de tots els seus germans.” 16.13 Agar invocà el Senyor, que li havia parlat, afirmant: “Tu ets el Déu que veu”, perquè es deia: “No he vist aquí aquell que em veu?” 16.14 És per això que el pou s’anomena ‘Pou de Lahai-Roí’. Es troba entre Cadeix i Bèred. 16.15 Agar va donar un fill a Abram, i aquest li va posar el nom d’Ismael. 16.16 L’edat d’Abram era de vuitanta-sis anys quan Agar infantà Ismael.

Gènesi 17

17.1 Quan Abram tenia noranta-nou anys, se li va aparèixer el Senyor i li digué: “Jo sóc el Déu Totpoderós, camina tenint-me present i sigues irreprotxable. 17.2 Jo establiré el meu pacte entre jo i tu, i et multiplicaré abundosament.” 17.3 Abram es va prosternar, i Déu li va parlar així: 17.4 “Aquesta és la meva aliança amb tu: seràs pare d’una munió de pobles. 17.5 Ja no t’anomenaràs més Abram, sinó que el teu nom serà Abraham, perquè t’he constituït pare d’una multitud de pobles. 17.6 Et faré fecund en gran manera, et convertiré en moltes nacions, i de tu sortiran reis. 17.7 Confirmaré la meva aliança entre jo i tu, i els teus descendents, en les successives generacions. Una aliança eterna: jo seré el teu Déu i el de la teva descendència. 17.8 Jo et donaré, a tu i a la teva posteritat, la terra que trepitges com a pelegrí. Tot el país de Canaan, en propietat perpètua; i seré el vostre Déu.” 17.9 Déu digué encara a Abraham: “Per la teva part, guardaràs la meva aliança, tu i la teva posteritat, en les successives generacions. 17.10 Aquesta és la meva aliança entre jo i vosaltres, que haureu d’observar tu i la teva descendència: tots els homes hauran de ser circumcidats. 17.11 Circumcidareu la carn del vostre prepuci, i això serà el senyal de l’aliança entre jo i vosaltres. 17.12 En totes les generacions successives, tots els vostres infants mascles hauran de ser circumcidats quan tinguin vuit dies, tant el que hagi nascut a casa teva com el que hagi estat comprat a qualsevol dels forasters que no són del teu llinatge. 17.13 Sens falta seran circumcidats, tant el nascut a casa teva com el comprat amb el teu diner; així la meva aliança quedarà marcada en la vostra carn com una aliança perpètua. 17.14 L’home a qui no s’hagi circumcidat la carn del prepuci, serà esborrat d’entre el seu poble: ha violat la meva aliança.” 17.15 Déu digué també a Abraham: “A la teva muller, ja no li diràs més Sarai, sinó que el seu nom serà Sara. 17.16 Jo la beneiré i d’ella també et donaré un fill; sí, jo la beneiré i serà mare de nacions i de reis.” 17.17 Abraham es va prosternar i es posà a riure, tot pensant dintre seu: “Així que a un home de cent anys encara li naixerà un fill? I Sara, una dona de noranta anys, infantarà?” 17.18 I dirigint-se a Déu, digué: “Si almenys Ismael pogués viure en la teva presència!” 17.19 Déu respongué: “Sí, però Sara, la teva muller, et donarà un fill, i l’anomenaràs Isaac. Jo establiré la meva aliança amb ell, una aliança eterna, i amb la seva descendència després d’ell. 17.20 Pel que fa a Ismael, també t’he escoltat: Mira, el beneiré, el faré fecund i el multiplicaré en gran manera. Engendrarà dotze prínceps, i faré d’ell un gran poble. 17.21 Però la meva aliança l’establiré amb Isaac, el fill que t’infantarà Sara l’any vinent per aquest temps.” 17.22 Després de parlar amb ell, Déu, enlairant-se, s’allunyà d’Abraham. 17.23 Llavors Abraham prengué el seu fill Ismael, amb tots els qui havien nascut a casa seva, tots els qui havia comprat amb el seu diner, tots els homes d’entre la seva gent, i aquell mateix dia els circumcidà, tal com Déu li havia manat. 17.24 Abraham tenia noranta-nou anys quan circumcidà la carn del seu prepuci. 17.25 I el seu fill Ismael tenia tretze anys quan fou circumcidat. 17.26 Foren circumcidats el mateix dia Abraham i el seu fill Ismael. 17.27 I tots els homes, els nascuts a casa seva i els d’ascendència estrangera comprats amb diner, foren circumcidats juntament amb ell.

Gènesi 18

18.1 El Senyor s’aparegué a Abraham en les Alzines de Mambré, mentre estava assegut a l’entrada de la tenda, a l’hora més calorosa del dia. 18.2 Alçà els ulls i heus aquí que tres homes s’havien aturat al seu davant. Així que els veié, va anar corrents al seu encontre, des de l’entrada de la tenda, i es prosternà; 18.3 i digué: “Senyor meu, si he trobat gràcia als teus ulls, et prego que no passis de llarg del teu servent. 18.4 De seguida tindreu una mica d’aigua per rentar-vos els peus, i després podreu reposar sota l’arbre. 18.5 Us portaré un tros de pa perquè us conforteu. En acabar, podreu seguir camí, que per això heu passat prop del vostre servent.” Ells li van dir: “Fes tal com has dit.” 18.6 Abraham anà de presa cap a la tenda, a cercar Sara, i li digué: “Cuita! Prepara tres mesures de flor de farina, pasta-la i fes unes coques.” 18.7 Tot seguit va anar de pressa cap al ramat, va triar un vedell tendre i gras i el va donar al mosso, que es va afanyar a rostir-lo. 18.8 Després prengué mató, llet i el vedell ja preparat i els ho va servir, i es va quedar dret, sota l’arbre, mentre ells menjaven. 18.9 Llavors li van preguntar: “I Sara, la teva muller, on és?” Respongué: “A la tenda.” 18.10 I un dels hostes digué: “Tornaré a veure’t sens falta l’any vinent per aquest temps, i la teva dona ja tindrà un fill.” Sara estava escoltant a l’entrada de la tenda, darrere seu. 18.11 Abraham i Sara ja eren grans, d’edat avançada, i a Sara ja li havia cessat el que és propi de les dones; 18.12 per això Sara va riure per dintre seu, tot dient-se: “¿Un cop he arribat a la vellesa hi haurà plaer per a mi si, a més, també el meu marit és vell?” 18.13 Però el Senyor digué a Abraham: “Per què ha rigut Sara, tot dient-se ‘Ara, a les meves velleses, infantaré jo?’ 18.14 És que hi ha alguna cosa massa difícil per al Senyor? L’any vinent, al temps indicat, tornaré a veure’t, i Sara ja tindrà un fill.” 18.15 Sara ho va desmentir: “No he rigut pas”, perquè va agafar por. Però ell respongué: “I tant que has rigut.” 18.16 Els homes es van aixecar i s’encaminaren cap a Sodoma. Abraham els acompanyà per acomiadar-los. 18.17 El Senyor es preguntava: “¿Haig d’amagar a Abraham el que penso fer, 18.18 atès que ha d’esdevenir un poble gran i fort, i en ell han de ser beneïdes totes les nacions de la terra? 18.19 De fet, jo m’he fixat en ell perquè mani als seus fills i als seus descendents que guardin el camí del Senyor, practicant la justícia i el dret, a fi que el Senyor faci venir sobre Abraham allò que li ha promès.” 18.20 El Senyor, doncs, decidí: “Ja que el clam contra Sodoma i Gomorra és gran i el seu pecat gravíssim, 18.21 baixaré a veure si el seu comportament és tal com denuncia el clam que m’ha arribat; i així ho sabré.” 18.22 Llavors els homes se’n van anar d’allí i es van dirigir cap a Sodoma, mentre Abraham es quedava plantat davant el Senyor. 18.23 Abraham s’apropà i li digué: “De debò que vols destruir el just amb el pecador? 18.24 Potser hi haurà una cinquantena de justos dins la població. De debò que els vol exterminar? No perdonaries la població, per consideració a la cinquantena de justos que hi ha? 18.25 Que sigui lluny de tu un comportament semblant, de fer morir el just i el pecador i que l’innocent sigui tractat com el culpable. Que sigui lluny de tot això! ¿El jutge de tota la terra no farà justícia?” 18.26 El Senyor respongué: “Si dins la ciutat de Sodoma hi trobo cinquanta justos, perdonaré tota la població en consideració a ells.” 18.27 Abraham, però, tornà a dir: “Certament, sóc massa atrevit de parlar al meu Senyor, jo que sóc pols i cendra. 18.28 Però, potser als cinquanta justos n’hi manquin cinc; ¿per aquests cinc destruiràs tota la població?” Li respongué: “Si n’hi trobo quaranta-cinc, no la destruiré.” 18.29 Abraham encara va insistir: “Potser només n’hi haurà quaranta.” Li respongué el Senyor: “En consideració a aquests quaranta, no ho faré.” 18.30 Abraham va seguir dient: “Que el meu Senyor no s’enfadi si continuo parlant; potser només n’hi haurà trenta.” Contestà el Senyor: “No ho faré, si n’hi trobo trenta.” 18.31 Abraham tornà a insistir: “Certament, sóc massa atrevit de parlar al meu Senyor. Potser només n’hi haurà vint.” Li respongué: “En consideració a aquests vint, no la destruiré.” 18.32 Abraham encara hi va tornar: “Que el meu Senyor no s’enfadi si parlo ara per darrera vegada. Potser només n’hi haurà deu.” Li respongué el Senyor: “No la destruiré en consideració a aquests deu.” 18.33 Després de parlar amb Abraham, el Senyor se n’anà; i Abraham se’n tornà a casa seva.

Gènesi 19

19.1 Cap al tard, els dos àngels van arribar a Sodoma, i Lot s’estava assegut al portal de la ciutat. Tan bon punt els veié, es va alçar per anar a rebre’ls, i, inclinant el rostre a terra, 19.2 digué: “Si us plau, senyors meus, desvieu-vos del vostre camí i veniu a casa dels vostre servidor a passar-hi la nit i rentar-vos els peus. I demà al matí, quan us lleveu, podreu continuar el vostre camí.” Ells van contestar: “No, pensem passar la nit a la plaça.” 19.3 Però Lot va insistir tant que van accedir a anar amb ell i van entrar a casa seva. Els va preparar un bon àpat, va coure pa sense llevat, i van menjar. 19.4 Però encara no s’havien retirat a descansar que els habitants de la ciutat, els sodomites, tant joves com vells, tota la població sense excepció, van assetjar la casa 19.5 i van començar a cridar Lot i li deien: “On són els homes que aquest vespre han vingut a casa teva? Treu-nos-els, que volem jeure amb ells.” 19.6 Llavors, Lot va sortir fins a l’entrada, va tancar la porta darrere seu, i els digué: 19.7 “Si us plau, germans, no cometeu aquesta maldat! 19.8 Mireu, a casa tinc dues filles que encara no han conegut home. Us les trauré i feu amb elles el que us sembli; però no feu res a aquests homes, que per això s’han posat a l’ombra del meu sostre.” 19.9 Però ells van contestar: “Fora d’aquí! Aquest ha vingut aquí a viure com a foraster i ens vol fer de jutge! Ara et farem més mal a tu que no pas a ells!” Aleshores van forcejar amb Lot, l’empenyeren fort i es van acostar a la porta amb intenció d’esbotzar-la. 19.10 Però els dos homes van treure el braç, estiraren Lot cap a dins de la casa i van tancar la porta. 19.11 I a aquella gent que quedaren al portal de la casa els van colpir de ceguesa, des del més petit fins al més gran, de manera que els fou impossible de trobar la porta. 19.12 Llavors digueren a Lot: “Qui més hi tens, aquí? Treu d’aquest lloc els gendres, els fills i les filles, i tots els que tinguis a la ciutat, 19.13 perquè l’anem a destruir. El clam contra ella és tan gran davant el Senyor, que ens ha enviat a destruir-la.” 19.14 Lot va anar a parlar amb els seus futurs gendres, els qui s’havien de casar amb les seves filles, i els digué: “Alceu-vos i sortiu d’aquest lloc, que el Senyor es proposa destruir la ciutat.” Però ells van pensar que era un exagerat. 19.15 A trenc d’alba, els àngels apressaven Lot: “Alça’t i pren la teva muller i les teves dues filles que tens aquí, si no vols ser arrossegat en el càstig de la ciutat.” 19.16 Com que ell s’entretenia, per la bondat del Senyor, els àngels el van agafar de la mà, junt amb la seva dona i les seves dues filles, i els van fer sortir fora de la població. 19.17 Mentre els conduïen cap a fora, un d’ells digué: “Fuig, per la teva vida! No miris cap enrere ni t’aturis enlloc de la plana. Escapa cap a la muntanya. Fuig, o seràs exterminat.” 19.18 Lot els digué: “No, senyors meus. 19.19 Ja que el teu servent ha trobat gràcia als teus ulls, i m’has mostrat la teva gran misericòrdia en salvar-me la vida, adona’t que jo no puc escapar-me a la muntanya sense que m’atrapi la dissort i mori. 19.20 Mira, aquí a prop hi ha aquesta petita ciutat on refugiar-me. És ben poc important. Fugiré allí i salvaré la vida.” 19.21 Ell li respongué: “Bé, també això t’ho concediré; no destruiré la ciutat de què em parles. 19.22 Fes via, escapa-hi, que no puc fer res fins que hi hagis arribat.” Per això aquella ciutat s’anomena Sóar (petita). 19.23 El sol ja era a l’horitzó quan Lot arribava a Sóar. 19.24 Llavors, el Senyor va fer ploure del cel sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra. 19.25 I va destruir aquelles ciutats i tota la plana, amb tots els habitants i la vegetació de la terra. 19.26 Però la muller de Lot va mirar enrere i es convertí en una columna de sal. 19.27 Abraham es va aixecar de matinada i anà a l’indret on havia estat davant el Senyor. 19.28 Va donar una mirada cap a Sodoma i Gomorra i tota la plana, i heus aquí que veié com de la terra pujava una fumarada semblant a la d’un forn. 19.29 Així va ser, en destruir les ciutats de la plana, Déu tingué present Abraham i féu sortir Lot d’enmig del desastre que va arrasar les ciutats on habitava. 19.30 Lot va pujar des de Sóar per establir-se a la muntanya amb les seves dues filles, perquè tenia por de quedar-se a la ciutat. I es van instal•lar en una cova. 19.31 La filla gran va dir a la petita: “El pare ja és vell, i en aquesta terra no hi ha cap home que es pugui unir amb nosaltres com es fa a tot arreu. 19.32 Vine, li farem veure vi i jaurem amb ell; així conservarem la seva descendència.” 19.33 Aquella mateixa nit li van fer beure vi fins a emborratxar-lo, i la gran va jeure amb el seu pare, sense que ell s’adonés de quan va anar a jeure ni de quan es va aixecar. 19.34 L’endemà, la gran digué a la petita: “Mira, anit jo vaig jeure amb el pare; tornem a fer-li beure vi aquesta nit, i vés tu a jeure amb ell; així conservarem la seva descendència.” 19.35 També aquella nit van fer beure vi al seu pare fins a emborratxar-lo, i la petita va anar-hi a jeure, sense que ell s’adonés de quan hi va anar ni de quan es va llevar. 19.36 Les dues filles de Lot van concebre del seu pare. 19.37 La gran va tenir un fill, i l’anomenà Moab. Aquest és el pare dels actuals moabites. 19.38 També la petita va tenir un fill, i l’anomenà Benammí. Aquest és el pare dels actuals ammonites.

Gènesi 20

20.1 Abraham es va traslladar a la regió del Nègueb, s’instal·là entre Cadeix i Xur, i va anar a viure a Guerar. 20.2 Com que Abraham deia de la seva dona Sara: “És la meva germana”, Abimèlec, rei de Guerar, la féu anar a buscar i se la va quedar. 20.3 Però, durant la nit, Déu es presentà a Abimèlec en un somni i li digué: “Ets home mort a causa de la dona que has pres, perquè és casada.” 20.4 Abimèlec, que encara no s’hi havia ajuntat, va respondre: “Senyor meu, és que també vols destruir la gent innocent? 20.5 ¿No em va dir Abraham: ‘És la meva germana’, i ella també afirmà: ‘És el meu germà’? Ha estat amb tota la senzillesa del meu cor i amb tota la innocència de les meves mans que jo he fet això.” 20.6 Enmig del somni, Déu li digué: “També jo sé que has actuat de bona fe, i fins jo mateix he evitat que pequessis contra mi; per això no he deixat que la toquessis. 20.7 Ara, doncs, torna la muller d’aquest home, que és un profeta, i ell pregarà per tu perquè visquis. Però, si no la tornes, tingues per cert que moriràs, tu i tots els teus.” 20.8 Abimèlec es llevà de bon matí, va cridar els seus servents i els va explicar tot el fet. I els homes van quedar molt atemorits. 20.9 Després, Abimèlec va cridar Abraham i li digué: “Què és el que has fet amb nosaltres? En què t’he ofès perquè fessis recaure damunt meu i damunt el meu regne una falta tan greu? Tu has fet amb mi una acció que no havies d’haver fet.” 20.10 Abimèlec digué encara a Abraham: “Quin pensament t’ha dut a fer això?” 20.11 I Abraham respongué: “Jo vaig pensar que segurament en aquest lloc no hi havia cap temor de Déu, i que em matarien a causa de la meva dona. 20.12 A més, és veritat que és germana meva, filla del meu pare, si bé no ho és de la meva mare. I esdevingué la meva muller. 20.13 Per això, quan Déu em va fer vagar lluny de la casa paterna, li vaig dir, a ella: “M’has de fer aquest favor: a qualsevol lloc on arribem, diràs de mi: “És el meu germà.” 20.14 Llavors Abimèlec va agafar ovelles i vaques, servents i esclaves, i els va donar a Abraham; i li va tornar Sara, la seva muller. 20.15 I li digué: “Aquí tens davant teu el meu país; pots establir-te allà on et sembli bé.” 20.16 I a Sara li digué: “Mira, he donat al teu germà mil peces de plata, que seran com una reparació per a tu i els qui són amb tu; i així quedaràs justificada.” 20.17 Abraham va pregar Déu, i Déu va guarir Abimèlec, la seva muller i les seves concubines, de manera que poguessin tenir fills; 20.18 perquè el Senyor havia tancat tota matriu a la casa d’Abimèlec a causa de Sara, la muller d’Abraham.

Gènesi 21

21.1 El Senyor va visitar Sara, tal com havia dit, i va complir en ella tot allò que havia promès. 21.2 Sara va concebre i infantà un fill per a Abraham, a les seves velleses, en el termini predit per Déu. 21.3 Abraham va anomenar Isaac el fill que Sara va infantar, 21.4 i el circumcidà quan complia vuit dies, tal com Déu li havia manat. 21.5 Abraham tenia l’edat de cent anys quan va néixer el seu fill Isaac. 21.6 Sara digué: ‘Déu m’ha fet riure; i tothom qui ho sàpiga riurà amb mi.” 21.7 I afegí: “Qui li havia de dir a Abraham que Sara alletaria fills? Doncs bé, li ha donat un fill a les seves velleses.” 21.8 L’infant anava creixent, i el dia que el van desmamar Abraham va fer un gran banquet. 21.9 Sara va observar que el fill que l’egípcia Agar havia donat a Abraham jugava amb el seu fill Isaac, 21.10 i digué a Abraham: “Fes fora aquesta criada i el seu fill, que el fill d’aquesta criada no ha de compartir l’herència amb el meu fill Isaac. 21.11 Això va doldre molt a Abraham, ja que es tractava del seu fill. 21.12 Però Déu li va dir: “No et sàpiga greu pel noi ni per la teva criada. Fes cas de tot el que et diu Sara, perquè encara que en Isaac et serà perpetuada la teva descendència, 21.13 també del fill de la criada en faré una gran nació, perquè és descendència teva.” 21.14 Abraham es llevà de matinada, prengué pa i un bot d’aigua que donà a Agar, li va posar el nen a les espatlles i la va acomiadar. Ella va marxar i vagava pel desert de Beerxeba. 21.15 Quan es va esgotar l’aigua del bot, va deixar el nen sota un matoll 21.16 i se n’anà a seure al davant, a una distància d’un tret d’arc, mentre es deia: “No vull veure morir el nen.” I així, asseguda, es posà a plorar molt fort. 21.17 Déu va escoltar la veu del noi, i l’àngel de Déu, del cel estant, va cridar Agar i li digué: “Què tens, Agar? No tinguis por, que Déu ha escoltat la veu del noi allà on és. 21.18 Alça’t, pren l’infant i porta’l de la mà, perquè jo, d’ell, n’haig de fer una gran nació.” 21.19 Llavors Déu li obrí els ulls i veié un pou amb aigua; hi va anar i va omplir el bot i va donar de beure al noi. 21.20 Déu feia costat al noi, que va anar creixent i vivia al desert i arribà a ser tirador d’arc. 21.21 Residia al desert de Paran, i la seva mare li va buscar una dona del país d’Egipte. 21.22 Succeí per aquell temps que Abimèlec, acompanyat de Picol, el capità del seu exèrcit, digué a Abraham: “Déu és amb tu en tot el que tu emprens. 21.23 Ara, doncs, jura’m per Déu, aquí mateix, que no em trairàs, ni a mi ni al meu fill, ni a la meva descendència, sinó que amb la mateixa benvolença amb què jo t’he tractat, així et portaràs amb mi i amb la terra on t’hem acollit com a foraster.” 21.24 I Abraham respongué: “T’ho juro.” 21.25 Abraham, però, es va queixar a Abimèlec amb motiu d’un pou que li havien pres els seus servents. 21.26 Abimèlec va respondre: “No sé pas qui ha fet això. Tampoc tu no m’ho havies dit, ni jo no n’he sabut res fins ara mateix.” 21.27 Llavors Abraham prengué ovelles i vaques i les donà a Abimèlec, i tots dos van concloure un pacte. 21.28 Però Abraham havia separat set ovelles del ramat. 21.29 Abimèlec va preguntar a Abraham: “Què signifiquen aquestes set ovelles que has tret a part?” 21.30 Ell digué: “Aquestes set ovelles les acceptaràs de part meva com a prova que jo he excavat aquest pou.” 21.31 Per això, aquell lloc s’anomena Beerxeba, perquè allà van fer un jurament. 21.32 Van concloure, doncs, un pacte a Beerxeba, i Abimèlec i Picol, el capità del seu exèrcit, es van alçar i van retornar a la terra dels filisteus. 21.33 Abraham va plantar un tamariu a Beerxeba i va invocar allí el nom del Senyor, el Déu Etern. 21.34 I Abraham va viure com a foraster al país dels filisteus durant molt de temps.

Gènesi 22

22.1 Després d’aquests fets, succeí que Déu va provar Abraham i el cridà: “Abraham!” I ell respongué: “Aquí em tens!” 22.2 I li digué: “Pren el teu fill, Isaac, el teu únic que tant estimes, i vés a la terra de Morià i ofereix-lo en holocaust dalt d’una muntanya que jo t’indicaré.” 22.3 Abraham es llevà de matinada, va ensellar l’ase i prengué amb ell dos dels seus servents i el seu fill Isaac. Va estellar la llenya per a l’holocaust, i emprengué la marxa cap al lloc que Déu li havia manat. 22.4 El tercer dia, Abraham va alçar els ulls i veié el lloc de lluny. 22.5 Llavors digué als seus mossos: “Quedeu-vos aquí amb l’ase, mentre jo i el noi anem allà; farem l’adoració i tornarem aquí, amb vosaltres.” 22.6 Abraham va agafar la llenya de l’holocaust i la carregà sobre el seu fill Isaac, prengué en la seva mà el foc i el ganivet, i van marxar tots dos junts. 22.7 Isaac digué al seu pare: “Pare meu.” Respongué : “Què hi ha, fill meu?” I li diu: “Aquí hi ha el foc i la llenya, però, on és l’anyell per a l’holocaust?” 22.8 Abraham va respondre: “Déu ens proveirà l’anyell per a l’holocaust, fill meu.” I van seguir caminant plegats. 22.9 Quan van arribar al lloc que Déu li havia indicat, Abraham va erigir un altar i va disposar la llenya, va lligar el seu fill Isaac i el va posar sobre l’altar, damunt la llenya. 22.10 Abraham allargà la mà i agafà el ganivet per degollar el seu fill. 22.11 Llavors l’àngel del Senyor, del cel estant, el va cridar: “Abraham! Abraham!” Ell respongué: “Sóc aquí.” 22.12 L’àngel digué: “No alcis la teva mà contra el noi, ni li facis res! Ara sé que reverencies Déu, ja que no m’has negat el teu fill, l’únic que tens.” 22.13 Abraham va alçar els ulls i veié un xai, un poc més enllà, que estava travat per les banyes en un matoll. Ell hi va anar, agafà el xai i el va oferir en holocaust en lloc del seu fill. 22.14 Abraham va anomenar aquell lloc ‘el Senyor és provident’; per això avui se sol dir: “A la muntanya, el Senyor proveirà.” 22.15 Per segona vegada, l’àngel del Senyor, del cel estant, va cridar Abraham 22.16 i li digué: “Ja que has fet això i no m’has refusat el teu únic fill, juro per mi mateix, promesa del Senyor, 22.17 que t’ompliré de benediccions i multiplicaré la teva descendència com les estrelles del cel i com la sorra de la platja. La teva descendència conquerirà la porta dels seus enemics; 22.18 i per ella seran beneïdes totes les nacions de la terra, perquè has escoltat la meva veu.” 22.19 Abraham va tornar al costat dels seus mossos i es van encaminar tots plegats cap a Beerxeba. I es va quedar allí. 22.20 Temps després d’aquests fets, Abraham va rebre aquesta notícia: “També Milcà ha donat fills al teu germà Nahor: 22.21 Us, el seu primogènit, Buz, germà seu, Quemuel, pare d’Aram, 22.22 Quèssed, Hazó, Pildaix, Idlaf i Betuel.” 22.23 Betuel fou el pare de Rebeca. Aquests vuit són els fills que Milcà va donar a Nahor, germà d’Abraham. 22.24 La seva concubina, anomenada Reüma, va infantar Tèbah, Gàham, Tàhaix i Maacà.

Gènesi 23

23.1 Sara visqué cent vint-i-set anys; aquesta fou la seva edat. 23.2 Sara va morir a Quiriat-Arbà, és a dir, Hebron, al país de Canaan. I Abraham va anar a fer el dol per Sara i a plorar-la. 23.3 Després va deixar el lloc del seu mort i dirigint-se als hitites els parlà d’aquesta manera: 23.4 “Sóc un foraster que resideix entre vosaltres. Doneu-me una propietat sepulcral en el vostre territori perquè pugui retirar i sepultar el meu mort.” 23.5 Els hitites van contestar a Abraham: 23.6 “Escolta’ns, senyor meu. Tu ets un príncep de Déu entre nosaltres; enterra el teu mort en la més selecta de les nostres sepultures. Ningú de nosaltres no gosarà negar-te el seu sepulcre perquè hi enterris el teu mort.” 23.7 Abraham es va alçar i s’inclinà reverentment davant els ciutadans hitites, 23.8 i els va dir: “Si permeteu que jo retiri el meu mort i l’enterri, escolteu-me i intercediu a favor meu davant d’Efron, el fill de Sóhar, 23.9 a fi que em cedeixi la cova de Macpelà, que és seva, la que es troba a l’extrem del seu terreny. Que me la cedeixi pel seu valor exacte com a propietat sepulcral entre vosaltres.” 23.10 I Efron, l’hitita, seia entre els seus conciutadans i va contestar a Abraham, de manera que ho poguessin sentir els hitites i tots els qui es trobaven a la porta de la ciutat: 23.11 “No, senyor meu. Escolta’m: Et cedeixo el camp i et dono la cova que hi ha. Davant els meus conciutadans et faig aquesta donació. Pots enterrar-hi el teu mort.” 23.12 Abraham s’inclinà reverentment altre cop davant la gent del país 23.13 i es dirigí a Efron, en presència de tota la població, i li digué: “Fes el favor d’escoltar-me. Et pago el que val el camp; accepta-m’ho i enterraré el meu mort.” 23.14 Efron contestà a Abraham: 23.15 “Senyor meu, escolta’m. Un terreny que val quatre-cents sicles de plata, quina importància pot tenir entre tu i jo? Enterra, doncs, el teu mort.” 23.16 Abraham s’hi avingué i, davant del poble hitita, va pesar, per a Efron, la plata que aquest havia dit: quatre-cents sicles de plata usual al comerç. 23.17 Així, el camp d’Efron que és a Macpelà, davant de Mambré, tant el camp com la cova que hi ha, amb tots els arbres que encerclen el terreny, 23.18 esdevingueren propietat d’Abraham a la vista dels hitites i de tots els qui es trobaven a la porta de la ciutat. 23.19 Tot seguit, Abraham va sepultar la seva muller Sara a la cova del camp de Macpelà, davant de Mambré, és a dir, Hebron, a la terra de Canaan. 23.20 D’aquesta manera, el camp i la cova van passar dels hitites a Abraham com a propietat sepulcral.

Gènesi 24

24.1 Abraham era ja un home vell i carregat d’anys, i el Senyor l’havia beneït en tot. 24.2 Abraham digué al seu servent més antic de la casa i administrador de les seves propietats: “Posa’m la mà sota la cuixa, 24.3 que et vull fer jurament pel Senyor Etern, Déu del cel i de la terra, que no cercaràs per al meu fill una dona d’entre les filles dels cananeus, amb els quals convisc, 24.4 sinó que aniràs a la meva terra i a la meva parentela, i triaràs una dona per al meu fill Isaac.” 24.5 I el servent li digué: “Però si la dona no em volgués seguir fins a aquest país, ¿hauré de fer tornar el teu fill a la terra de la qual vas sortir?” 24.6 Abraham li respongué: “Te’n guardaràs prou, de dur allà el meu fill! 24.7 El Senyor Etern, Déu del cel, que em va treure de la casa del meu pare i de la terra de la meva parentela, i que em va parlar i em va fer el jurament: ‘A la teva descendència donaré aquesta terra, ell enviarà el seu àngel davant teu i triaràs d’allí una dona per al meu fill.’ 24.8 I si la dona no et volgués seguir, quedaràs dispensat del compromís d’aquest jurament que ara em fas. Però de cap manera no duràs el meu fill allà.” 24.9 Llavors, el servent va posar la mà sota la cuixa del seu amo Abraham i li prestà jurament sobre aquest afer. 24.10 El servent va triar deu camells del ramat del seu amo i va marxar, portant amb ell el bo i millor de les pertinences d’Abraham, i es va dirigir cap a Aram-Naharaim, a la ciutat de Nahor. 24.11 A les afores de la població, vora el pou, va fer agenollar els camells, al capvespre, a l’hora que surten les dones que van a buscar aigua. 24.12 I digué: “Senyor, Déu del meu amo Abraham, fes que jo avui pugui reeixir, i afavoreix el meu amo Abraham. 24.13 M’estaré aquí, a la vora del pou, mentre les noies de la població surten a pouar aigua. 24.14 De manera que la noia a qui diré: ‘Decanta la gerra perquè begui’, i ella em respongui: ‘Beu, i també abeuraré els teus camells’, aquesta serà la que tens designada per al teu servent Isaac, i en això sabré que afavoreixes el meu amo.” 24.15 I succeí que encara no havia acabat de parlar que Rebeca sortia amb la gerra a l’espatlla. Era la mateixa que li havia nascut a Betuel, el fill de Milcà, que era la muller de Nahor, germà d’Abraham. 24.16 La noia era de molt bona presència, donzella, que no havia conegut encara cap home. Va baixar a la font, va omplir la gerra i va tornar a pujar. 24.17 El servent va cuitar d’anar al seu encontre, i li digué: “Si et plau, deixa’m beure una mica d’aigua de la teva gerra.” 24.18 Ella va contestar: “Beu, senyor meu.” I tot seguit va baixar la gerra al seu braç i li donà de beure. 24.19 En acabar de servir-lo, li digué: “Vaig a pouar-ne també per als teus camells, fins que s’hagin ben abeurat.” 24.20 A l’instant va buidar la gerra a l’abeurador i va anar de pressa al pou altre cop a pouar, i va treure aigua per a tots els camells. 24.21 Mentrestant, l’home l’observava en silenci, fins a estar segur de si el Senyor afavoria la seva missió o no. 24.22 Quan els camells van acabar de beure, l’home va treure una arracada d’or, que pesava mig sicle, i dos braçalets, per als seus braços, que pesaven deu sicles d’or, 24.23 i li digué: “De qui ets filla? Digues: A casa del teu pare, hi ha lloc perquè nosaltres hi puguem passar la nit? 24.24 Ella li respongué: “Jo sóc filla de Betuel, el fill que Milcà infantà a Nahor.” 24.25 I hi afegí: “També tenim força palla i farratge, i prou lloc per a passar la nit.” 24.26 Llavors l’home es va prosternar i va adorar el Senyor 24.27 tot dient: “Beneït sigui el Senyor, el Déu del meu amo Abraham, que no ha escatimat la seva benvolença i la seva fidelitat al meu amo. El Senyor m’ha encaminat fins a la casa dels germans del meu amo.” 24.28 La noia es va afanyar a dur la notícia d’aquestes coses a casa de la seva mare. 24.29 Rebeca tenia un germà que es deia Laban. Aquest va córrer a trobar l’home a les afores, vora la font, 24.30 perquè havia vist l’arracada i els braçalets als braços de la seva germana i havia sentit les paraules de Rebeca quan deia: “Això m’ha dit aquell home.” Així, doncs, va anar a trobar l’home que estava prop dels camells, vora la font, 24.31 i li digué: “Vine, beneït del Senyor. Per què t’has de quedar a fora, si jo tinc preparada la casa i hi ha prou lloc per als camells?” 24.32 L’home va entrar a la casa i van descarregar els camells i els van fornir de palla i farratge, i d’aigua perquè ell i els homes que l’acompanyaven es rentessin els peus. 24.33 Després els van servir el menjar, però ell digué: “No menjaré fins que hagi dit el que haig de dir.” Li respongué: “Parla, doncs.” 24.34 Ell digué: “Jo sóc servent d’Abraham. 24.35 El Senyor ha beneït abundosament el meu amo i ha arribat a ser molt ric: l’ha proveït de ramats d’ovelles i de vaques, plata i or, servents i serventes, camells i ases. 24.36 I Sara, la muller del meu amo, quan ja era molt gran li van infantar un fill, al qual ha deixat tot el que té. 24.37 El meu amo m’ha fet prometre sota jurament: ‘No cercaràs per al meu fill una dona d’entre les filles dels cananeus, al país dels quals habito, 24.38 sinó que aniràs a la casa del meu pare, a la meva parentela, i triaràs una dona per al meu fill.’ 24.39 Jo vaig dir al meu amo: ‘Potser la dona no voldrà venir amb mi.’ 24.40 Ell em va respondre: ‘El Senyor, en presència del qual jo camino, enviarà el seu àngel amb tu i farà prosperar el teu afer, a fi que triïs per al meu fill una dona que sigui de la meva família i de la casa del meu pare. 24.41 Quan arribis a la meva família, llavors quedaràs lliure del jurament. I si no te la volen concedir, també quedaràs lliure del jurament.’ 24.42 De manera que avui, quan he arribat a la font, he dit: ‘Senyor Etern, Déu del meu amo Abraham, si és la teva voluntat de fer prosperar el camí que he emprès, 24.43 m’estaré aquí a la vora la font, i sigui que la noia a la qual diré: ‘Deixa’m beure una mica d’aigua de la teva gerra’, 24.44 i em contesti: ‘Beu tu, i també abeuraré els teus camells’, serà la dona que el Senyor té destinada per al fill del meu amo. 24.45 Encara no havia acabat de parlar interiorment, que s’ha presentat Rebeca amb la gerra a l’espatlla, ha baixat a la font i n’ha tret aigua. Jo li he dit: ‘Et prego que em deixis beure.’ 24.46 De seguida ha baixat la gerra de damunt seu, bo i dient-me: ‘Beu tu, i abeuraré també els teus camells.’ He begut i ella ha abeurat també els camells. 24.47 Jo li he preguntat: ‘De qui ets filla?’ I ella m’ha dit: ‘Sóc filla de Betuel, el fill de Nahor que Milcà li va infantar.’ Llavors li he posat aquesta arracada al nas i aquests braçalets als braços, 24.48 i postrant-me he adorat el Senyor, i he beneït el Senyor Etern, el Déu del meu amo Abraham, que m’ha conduït pel bon camí fins a triar la filla del germà del meu amo per al seu fill. 24.49 Ara, doncs, si voleu ser benvolents i lleials amb el meu amo, digueu-m’ho; si no és així feu-m’ho saber també, perquè jo pugui saber cap a on girar-me.” 24.50 Laban i Betuel van contestar: “Aquest afer prové del Senyor; nosaltres no podem dir-te si està bé o malament. 24.51 Mira, aquí present tens Rebeca: pren-la i vés; que ella sigui la muller del fill del teu amo, tal com el Senyor ha decidit.” 24.52 Així que el servent d’Abraham va sentir les seves paraules, es prosternà a terra adorant el Senyor. 24.53 Després el servent va treure joies de plata i d’or i vestits, que va donar a Rebeca. També va obsequiar amb rics presents el seu germà i la seva mare. 24.54 Ell i els homes que l’acompanyaven van menjar i van passar la nit allí. L’endemà al matí, quan es van llevar, ell va dir: “Permeteu-me que torni on és el meu amo.” 24.55 Però el germà i la mare de la noia van dir-li: “Deixa que ella es quedi un temps amb nosaltres, potser deu dies, i després ja marxarà.” 24.56 Ell, però, va contestar: “No m’entretingueu. Ja que el Senyor ha dut a bon terme el meu afer, deixeu-me tornar a casa del meu amo.” 24.57 Ells van dir: “Cridem la noia i vegem que ens diu ella.” 24.58 Van fer venir Rebeca i li van preguntar: “Vols anar amb aquest home?” I ella va contestar: “Hi aniré.” 24.59 Llavors van acomiadar la seva germana Rebeca amb la seva dida, el servent d’Abraham i els seus homes. 24.60 I van beneir Rebeca amb aquestes paraules: “Oh, germana nostra, que siguis mare de milers de miríades, i la teva descendència conquereixi la porta dels teus enemics.” 24.61 Rebeca i les seves serventes es van alçar, van muntar dalt els camells i van seguir l’home. Així fou com el servent va prendre Rebeca i va marxar d’allí. 24.62 Mentrestant, Isaac, que habitava a la terra del Nègueb, havia anat al desert del pou de Lahai-Roí, 24.63 i cap a mitja tarda va sortir al camp per meditar, i heus aquí que, aixecant la vista, veié que venien uns camells. 24.64 Al mateix temps, Rebeca va alçar els ulls i veié Isaac. Desmuntant del camell 24.65 va preguntar al servent: “Qui és aquell home que ve caminant pel camp al nostre encontre?” Respongué el servent: “És el meu amo.” Llavors ella es va tapar la cara amb un vel. 24.66 El servent va explicar a Isaac tot el que havia fet. 24.67 Isaac va fer entrar Rebeca a la tenda de la seva mare Sara, la prengué i ella esdevingué la seva muller, i la va estimar molt. Així es va consolar de la pèrdua de la seva mare.

Gènesi 25

25.1 Abraham va tornar a prendre una altra dona que es deia Queturà. 25.2 Aquesta li va infantar Zimran, Jocxan, Medan, Madian, Ixbac i Xúah. 25.3 Jocxan engendrà Saba i Dedan. Els fills de Dedan foren els aixurites, els letuixites i els leümmites. 25.4 Els fills de Madian: Efà, Éfer, Hanoc, Abidà i Eldaà. Tots aquests són fills de Queturà. 25.5 I Abraham va deixar tot el que posseïa a Isaac; 25.6 però als fills de les seves concubines els va donar presents, mentre encara vivia, i els allunyà del seu fill Isaac, en direcció a llevant, al país de l’orient. 25.7 Aquests foren els dies que Abraham visqué: cent setanta-cinc anys. 25.8 Va expirar i morí en bona vellesa, ancià i ple de dies, i es va unir al seu poble. 25.9 Els seus fills Isaac i Ismael el van sepultar a la cova de Macpelà, al camp d’Efron, el fill de Sóhar, l’hitita, que es troba davant de Mambré, 25.10 el camp que Abraham havia comprat als hitites. Allà van ser sepultats Abraham i la seva dona Sara. 25.11 Després de la mort d’Abraham, Déu va beneir el seu fill Isaac, que es va establir prop del pou de Lahai-Roí. 25.12 Aquests són els descendents d’Ismael, el fill d’Abraham, que li va infantar l’egípcia Agar, la serventa de Sara. 25.13 I aquests els seus noms per ordre de naixença: el primogènit d’Ismael, Nebaiot; el segueixen Quedar, Adbeel, Mibsam, 25.14 Mixmà, Dumà, Masà, 25.15 Hadad, Temà, Jetur, Nafix i Quedma. 25.16 Aquests són els fills d’Ismael i aquests són els seus noms, segons les seves poblacions i els seus campaments: dotze caps per a les corresponents tribus. 25.17 I aquests foren els anys de la vida d’Ismael: cent trenta-set anys. Després expirà, va morir i es va unir al seu poble. 25.18 Ells van habitar des d’Havilà fins a Xur, que s’escau davant l’Egipte, en direcció a Aixur, situant-se davant de tots els seus germans. 25.19 Aquesta és la història d’Isaac, el fill d’Abraham: Abraham va engendrar Isaac. 25.20 Tenia Isaac quaranta anys quan prengué per muller Rebeca, la filla de Betuel, l’arameu de Padan-Aram, i germana de Laban, l’arameu. 25.21 Isaac va pregar el Senyor per la seva dona, perquè era estèril, i el Senyor el va escoltar, i la seva dona, Rebeca, va concebre. 25.22 Però dintre el seu ventre els fills s’entretopaven. Ella pensava: “Si ha de ser així, per què a mi em passa això?” Llavors se n’anà a consultar el Senyor. 25.23 I el Senyor li va respondre: “Dues nacions hi ha en el teu ventre, i dos pobles de les teves entranyes seran separats; l’un serà més fort que l’altre, i el més gran servirà el més petit.” 25.24 Quan es van complir els dies de l’infantament, va resultar que duia bessons al ventre. 25.25 El primer va sortir roig tot ell, pelut com una samarra, i el van anomenar Esaú. 25.26 Tot seguit va sortir el seu germà, amb la mà agafada al taló d’Esaú, i el van anomenar Jacob. Isaac tenia seixanta anys quan van néixer. 25.27 Els nois van créixer, i Esaú esdevingué un caçador expert, un home muntanyenc, mentre que Jacob era un home tranquil, que s’estava al campament. 25.28 Isaac tenia preferència per Esaú, perquè li agradava la caça, i Rebeca s’estimava més Jacob. 25.29 Una vegada Jacob estava guisant un menjar quan tornava Esaú del camp tot fatigat. 25.30 I Esaú digué a Jacob: “Deixa’m menjar d’això vermell que tens aquí, que estic esgotat.” (D’aquí ve que li diuen Edom, que vol dir roig.) 25.31 Jacob li fa: “Ven-me ara mateix la teva primogenitura.” 25.32 Respongué Esaú: “Defalleixo; de què em servirà la primogenitura?” 25.33 Jacob seguí: “Jura-m’ho ara mateix.” Ell va fer el jurament, venent la primogenitura a Jacob. 25.34 Llavors Jacob va donar a Esaú pa i estofat de llenties. Ell va menjar, va beure, es va aixecar i se n’anà. Així va menysprear Esaú la primogenitura.

Gènesi 26

26.1 Hi hagué una fam al país –a més de la primera que hi hagué en temps d’Abraham–, i Isaac se n’anà a Guerar a trobar Abimèlec, el rei dels filisteus. 26.2 El Senyor se li aparegué i li digué: “No baixis a l’Egipte; queda’t a la terra que jo t’indicaré; 26.3 fes estada temporal en aquest país, i jo seré amb tu i et beneiré; ja que a tu i a la teva descendència donaré totes aquestes terres, i mantindré el compromís que vaig jurar al teu pare Abraham. 26.4 Multiplicaré la teva posteritat com les estrelles del cel i donaré a la teva descendència totes aquestes terres, i per la teva posteritat seran beneïdes totes les nacions de la terra; 26.5 perquè Abraham va obeir la meva veu i va guardar els meus preceptes, els meus manaments, els meus estatuts i les meves lleis.” 26.6 Així, doncs, Isaac es va establir a Guerar. 26.7 Com que els homes del lloc li feien preguntes sobre la seva dona, va dir: “És la meva germana”, perquè tenia por de dir: “És la meva dona”, no fos cas que el matessin per causa de la seva dona, ja que era molt bonica. 26.8 Quan ja feia una bona temporada que era allí, succeí que Abimèlec, el rei dels filisteus, una vegada que guaitava per la finestra veié que Isaac feia festes a Rebeca, la seva dona. 26.9 Abimèlec féu venir Isaac i li digué: “Vet aquí que ella és realment la teva dona! Per què has estat dient: “És la meva germana?” Isaac li contestà: “És que jo em deia: No sigui que jo mori per causa d’ella.” 26.10 Abimèlec insistí: “T’adones del que has fet amb nosaltres? De poc ha anat que algú del poble no dormís amb la teva dona i, llavors, ens hauries carregat una culpa damunt nostre.” 26.11 Aleshores Abimèlec va donar l’ordre a tot el poble: “Aquell qui toqui aquest home o la seva muller, serà mort sense remei.” 26.12 Isaac va fer la sembra en aquella terra i la collita aquell any va ser del cent per u. El Senyor el beneïa, 26.13 i l’home s’enriquia i prosperava cada cop més, fins a arribar a ser un gran hisendat. 26.14 Tenia ramats d’ovelles i ramats de bous i un gran nombre de servents; de manera que fou l’enveja dels filisteus. 26.15 Tots els pous que els servents del seu pare havien cavat en vida d’Abraham havien estat cegats i omplerts amb terra pels filisteus. 26.16 S’esdevingué que Abimèlec va dir a Isaac: “Millor que te’n vagis del nostre costat, perquè t’has fet més poderós que nosaltres.” 26.17 Isaac, doncs, va partir d’allà, va acampar a la vall de Guerar i s’hi va quedar. 26.18 Llavors Isaac va tornar a cavar els pous que havien excavat en vida del seu pare Abraham i que, després de mort, els filisteus havien cegat, i els va anomenar amb els mateixos noms que el seu pare els havia donat. 26.19 Els servents d’Isaac es van posar a cavar a la plana i van trobar allí una deu d’aigua viva. 26.20 Aleshores els pastors de Guerar van començar a discutir amb els pastors d’Isaac dient-los: “L’aigua és nostra.” Ell li posà el nom d’Éssec (que vol dir baralla), per la discussió que hi hagué. 26.21 Van excavar un altre pou, i també van discutir per causa d’ell; per això li donà el nom de Sitnà (que vol dir discussió). 26.22 Llavors es va allunyar d’allí i va excavar un altre pou, i ja no van discutir més per aquest. L’anomenà Rehobot (que vol dir espaiós), i digué: “Ara sí que el Senyor ens ha donat camp lliure i prosperarem en aquesta terra.” 26.23 D’allí es va endinsar cap a Beerxeba. 26.24 Aquella nit se li aparegué el Senyor i li digué: “Jo sóc el Déu del teu pare Abraham. No tinguis cap temença, que jo sóc amb tu: et beneiré i multiplicaré la teva descendència per amor d’Abraham, el meu servent.” 26.25 Allí va construir un altar i va invocar el nom del Senyor Etern; i va plantar-hi les tendes, i els servents d’Isaac van cavar allí un pou. 26.26 Llavors Abimèlec vingué a trobar-lo des de Guerar, acompanyat del seu amic Ahuzat i de Picol, el capità de la seva tropa. 26.27 Isaac els digué: “Vosaltres, que em detesteu i em vau fer fora de casa vostra, per què veniu ara a trobar-me?” 26.28 Contestaren: “Hem vist clarament que el Senyor és amb tu, i hem pensat: “Cal que hi hagi un jurament mutu, entre tu i nosaltres, i que establim un pacte amb tu: 26.29 Tu no ens faràs cap mal, com tampoc nosaltres no t’hem tocat, ans al contrari, només t’hem fet bé i et vam acomiadar en pau. Tu ara ets un home beneït del Senyor.” 26.30 Llavors els preparà un banquet i van menjar i beure. 26.31 Es van llevar de matinada i es van fer un jurament mutu. Isaac els va acomiadar, i ells se n’anaren en pau de casa seva. 26.32 Aquell mateix dia, els servents d’Isaac van venir a informar-lo del pou que havien cavat, dient-li: “Hem trobat aigua.” 26.33 Ell l’anomenà Xibà; d’on ve el nom de la població de Beerxeba, fins al dia d’avui. 26.34 Quan Esaú tenia quaranta anys, prengué per muller Jehudit, filla de Beerí, l’hitita, i Basmat, filla d’Elon, l’hitita. 26.35 Aquestes van ser un entristiment d’esperit per a Isaac i Rebeca.

Gènesi 27

27.1 Succeí que quan Isaac s’havia fet vell, i els ulls se li havien afeblit fins al punt que ja no hi veia, féu venir Esaú, el seu fill gran, i li digué: “Fill meu”, i ell contestà: “Sóc aquí”. 27.2 “Mira, jo ja sóc vell i no sé quan moriré. 27.3 Per tant, pren ara les teves armes, el buirac i el teu arc, vés al camp i caça’m alguna peça, 27.4 i fes-me’n un guisat dels que a mi m’agraden i porta-me’l perquè en mengi i la meva ànima et beneeixi abans no em mori.” 27.5 Mentre Isaac parlava al seu fill Esaú, Rebeca estava escoltant. Esaú se n’anà al camp a caçar una peça per al seu pare. 27.6 Llavors Rebeca digué al seu fill Jacob: “Mira, acabo de sentir el teu pare que parlava amb el teu germà Esaú i li deia: 27.7 ‘Porta’m caça i fes-me’n un guisat perquè en mengi i et beneeixi davant el Senyor abans no em mori.’ 27.8 Ara, doncs, fill meu, escolta’m i fes el que et dic. 27.9 Vés al ramat i porta’m dos cabridets dels millors, que jo en faré un guisat per al teu pare, dels que a ell li agraden; 27.10 i tu et presentaràs al teu pare perquè en mengi i, així, et beneeixi a tu abans de morir.” 27.11 Jacob replicà a la seva mare Rebeca: “Però si el meu germà Esaú és un home pelut i jo sóc de pell fina! 27.12 Potser el meu pare em palparà i quedaré als seus ulls com un falsari, i m’hauré buscat una maledicció en comptes d’una benedicció.” 27.13 Però la seva mare li respongué: “Que caigui damunt meu la teva maledicció, fill meu! Tu escolta’m, només, i vés a buscar-me’ls.” 27.14 Jacob va anar a buscar-los i els dugué a la seva mare, i ella va preparar un guisat al gust del seu pare. 27.15 Després Rebeca prengué els vestits del seu fill gran, Esaú, els millors que guardava a la casa, i els va posar a Jacob, el seu fill petit; 27.16 i va cobrir-li les mans i la part fina del coll amb la pell dels cabridets. 27.17 Llavors va posar a les mans de Jacob, el seu fill, el menjar i el pa que havia preparat. 27.18 Ell va anar a trobar el seu pare i li digué: “Pare meu”, i ell respongué: “Sóc aquí. Qui ets, fill meu?” 27.19 Jacob contestà al seu pare: “Sóc Esaú, el teu primogènit. He fet el que m’has dit. Au, alça’t, seu i menja de la meva caça, a fi que em beneeixi la teva ànima.” 27.20 Isaac digué al seu fill: “Que aviat l’has trobada, fill meu.” Ell contestà: “El Senyor, el teu Déu, m’ha afavorit.” 27.21 Isaac digué a Jacob: “Fes el favor d’acostar-te que et vull palpar, fill meu, a veure si ets de debò el meu fill Esaú o no.” 27.22 Jacob es va acostar al seu pare Isaac i ell, palpant-lo, digué: “La veu és de Jacob, però les mans, prou són les mans d’Esaú.” 27.23 I no el va reconèixer perquè les seves mans eren peludes com les del seu germà Esaú, i així es disposà a beneir-lo. 27.24 Encara li digué: “De debò ets el meu fill Esaú?” respongué: “Jo mateix sóc.” 27.25 Llavors digué: “Serveix-me, fill meu, que menjaré de la caça i així et beneirà la meva ànima.” El va servir i ell va menjar; li dugué vi i ell va beure. 27.26 El seu pare Isaac li digué: “Acosta’t, fill meu, i besa’m.” 27.27 Ell s’hi acostà i el besà, i en sentir l’olor dels seus vestits, el beneí dient-li: “Mira, l’olor del meu fill és com la flaire d’un camp que el Senyor ha beneït. 27.28 Que Déu et doni la rosada del cel i la ufanor de la terra, abundor de blat i de most. 27.29 Que els pobles et serveixin i les nacions es prosternin davant teu. Que siguis amo dels teus germans i es sotmetin a tu els fills de la teva mare. Qui et maleeixi, maleït sigui; i qui et beneeixi, beneït sigui!” 27.30 Així que Isaac acabava de beneir Jacob, i just quan havia sortit Jacob de la presència del seu pare Isaac, arribava Esaú de la cacera. 27.31 També ell va preparar un guisat suculent i el presentà al seu pare i li digué: “Que el meu pare s’aixequi i mengi de la caça del seu fill, perquè em beneeixi.” 27.32 El seu pare Isaac li diu: “Qui ets tu?” I ell va respondre: “Sóc el teu fill Esaú, el teu primogènit.” 27.33 Llavors Isaac, envaït per l’estupor, preguntà: “Qui és, doncs, aquell que ha caçat una peça i me l’ha portada? De tota ella n’he menjat abans que tu arribessis i l’he beneït, i beneït quedarà!” 27.34 Tan bon punt Esaú va sentir les paraules del seu pare, tot esfereït, va deixar anar un crit fort i li digué: “Beneeix-me a mi també, pare meu!” 27.35 Però ell li respongué: “El teu germà ha vingut amb engany i t’ha pres la benedicció.” 27.36 Esaú exclamà: “Amb raó li diuen Jacob, ja que per dues vegades m’ha suplantat: m’ha pres la primogenitura, i heus aquí que ara em pren la benedicció!” I hi afegí: “No has guardat cap benedicció per a mi?” 27.37 Isaac va contestar a Esaú: “Mira, l’he constituït senyor teu; tots els seus germans, els he posats sota el seu domini; i també li he concedit el gra i el most. Vist això, què puc fer per tu, fill meu?” 27.38 Esaú digué al seu pare: “¿No tens més que una sola benedicció, pare meu? Beneeix-me a mi també, pare meu!” I Esaú esclatà en plors. 27.39 Llavors el seu pare Isaac li digué per resposta: “Heus aquí que viuràs lluny de l’ufanor de la terra i de la rosada que baixa del cel. 27.40 Viuràs de la teva espasa i serviràs al teu germà. Però, a mesura que te n’alliberis, et trauràs el seu jou del teu coll.” 27.41 Esaú va agafar odi contra Jacob a causa de la benedicció amb què el seu pare l’havia beneït, i dintre seu es deia: “Els dies del dol pel meu pare ja s’acosten, llavors mataré el meu germà Jacob.” 27.42 Però Rebeca s’assabentà de les paraules del seu fill gran, Esaú, i fent venir el seu fill petit, Jacob, li digué: “Mira, el teu germà Esaú vol venjar-se de tu matant-te. 27.43 Ara, doncs, fill meu, escolta el que et dic: alça’t i fuig a Canaan, on és el meu germà Laban, 27.44 i estigues amb ell un temps, fins que la còlera del teu germà s’hagi calmat, 27.45 fins que la rancúnia del teu germà s’hagi apartat de tu i hagi oblidat el que li has fet. Llavors jo et faré venir a buscar i et faré venir aquí. Per què us haig de perdre els dos en un sol dia?” 27.46 Rebeca digué a Isaac: “Estic fastiguejada de la vida a causa de les dones hitites. Si Jacob es casava amb una hitita com les que hi ha en aquesta terra, no voldria pas seguir vivint.”

Gènesi 28

28.1 Llavors Isaac va cridar Jacob, el va beneir i li féu aquesta advertència: “No prenguis muller d’entre les filles de Canaan. 28.2 Alça’t, vés a Padan-Aram, a casa de Betuel, el pare de la teva mare, i pren muller allí, entre les filles de Laban, el germà de la teva mare. 28.3 Que el Déu Totpoderós et beneeixi i et faci fructificar i multiplicar a fi que esdevinguis una munió de pobles. 28.4 Que et concedeixi la benedicció d’Abraham, a tu i a la teva descendència, perquè et facis amo de la terra dels teus pelegrinatges, que Déu va donar a Abraham.” 28.5 Així acomiadà Isaac a Jacob, i aquest va marxar a Padan-Aram, a casa de Laban, el fill de Betuel, l’arameu, el germà de Rebeca, la mare de Jacob i Esaú. 28.6 En veure Esaú que Isaac havia beneït Jacob i l’havia enviat a Padan-Aram perquè triés muller allí, i que en beneir-lo li havia manat: “No prenguis muller d’entre les filles de Canaan”, 28.7 i que Jacob obeint el seu pare i la seva mare se n’havia anat a Padan-Aram, 28.8 va comprendre que les dones de Canaan eren mal vistes pel seu pare Isaac. 28.9 Llavors Esaú va anar a trobar Ismael i prengué per muller Mahalat, filla d’Ismael, el fill d’Abraham, i germana de Nebaiot, tot i que ja tenia altres dones. 28.10 Jacob va sortir de Beerxeba i es va dirigir cap a Haran. 28.11 En arribar en un lloc adequat, es disposà a fer-hi nit perquè el sol ja s’havia post. Va agafar una de les pedres d’allà i se la va posar de capçal i es posà a dormir allí mateix. 28.12 I tingué un somni: Heus aquí que hi havia una escala apuntalada a terra i el cim de la qual tocava al cel; i uns àngels de Déu hi baixaven i pujaven. 28.13 Déu, el Senyor, estava dret al seu cim i li deia: “Jo sóc el Senyor, el Déu del teu pare Abraham, i el Déu d’Isaac. La terra on dorms te la donaré a tu i a la teva descendència. 28.14 La teva descendència serà nombrosa com la pols de la terra; i t’estendràs cap a ponent i cap a llevant, cap al nord i cap al migdia; i en tu i en la teva descendència seran beneïts tots els llinatges de la terra. 28.15 Jo sóc amb tu i et guardaré vagis on vagis i et tornaré en aquesta terra; no et deixaré pas sense haver complert el que t’he promès.” 28.16 Jacob es desvetllà del seu somni i digué: “Evidentment, el Senyor és en aquest lloc, i jo no ho sabia.” 28.17 I, corprès de por, digué: “Que n’és de temible aquest lloc! No és altra cosa que la casa de Déu i la porta del cel.” 28.18 De bon matí, així que es va llevar, Jacob va agafar la pedra que li havia fet de capçal, la va dreçar com un pilar i, damunt d’ella, hi va vessar la unció. 28.19 Al lloc aquell li va posar el nom de Betel (casa de Déu), si bé el nom que anteriorment tenia la població era el de Luz. 28.20 Jacob va fer una prometença i digué: “Si Déu és amb mi i em guarda en el camí que he emprès, si em dóna pa per a menjar i roba per a cobrir-me 28.21 i em fa tornar sa i estalvi a la casa del meu pare, el Senyor serà el meu Déu; 28.22 i aquesta pedra que he dreçat com a pilar serà casa de Déu, i et tributaré el delme de tot allò que tu em donis.”

Gènesi 29

29.1 Jacob es va alçar i es va dirigir cap a la terra dels fills de l’Orient. 29.2 Va mirar i veié que al mig del camp hi havia un pou i tres ramats d’ovelles que jeien vora d’ell, perquè els ramats hi abeuraven, i damunt la boca del pou hi havia una llosa grossa. 29.3 Allà era on es reunien tots els ramats, llavors feien girar la llosa que tapava la boca del pou i abeuraven els ramats, i tornaven a posar la llosa al seu lloc, damunt la boca del pou. 29.4 Jacob els va preguntar: “Germans, d’on sou?” Ells van contestar: “Som d’Haran.” 29.5 Els digué: “Que coneixeu Laban, el fill de Nahor?” Respongueren: “Sí que el coneixem.” 29.6 Els preguntà: “Està bé?” Li contestaren: “Sí; precisament ara arriba la seva filla Raquel amb les ovelles.” 29.7 Ell va comentar: “El dia encara és llarg; no és pas hora d’aplegar el bestiar, podeu abeurar els ramats i tornar a pasturar.” 29.8 Van contestar: “No podem fins que s’hagin aplegat tots els ramats. Llavors giraran la llosa de damunt la boca del pou i abeurarem les ovelles.” 29.9 Encara estava parlant amb ells quan arribava Raquel amb les ovelles del seu pare; perquè ella n’era la pastora. 29.10 Així que Jacob veié Raquel, la filla de Laban, el germà de la seva mare, amb les ovelles de Laban, el seu oncle, s’hi va atansar i va remoure la llosa que tapava la boca del pou i abeurà les ovelles de Laban, el germà de la seva mare. 29.11 Jacob va besar Raquel i esclatà en un plor desfet. 29.12 Jacob féu saber a Raquel que ell era parent del seu pare i fill de Rebeca, i ella va anar corrents a comunicar-ho al seu pare. 29.13 Tan bon punt Laban va sentir que es tractava de Jacob, el fill de la seva germana, va córrer a trobar-lo, i abraçant-lo el besava, i el féu entrar a casa seva. Llavors Jacob va explicar a Laban tot el que havia passat. 29.14 I Laban li digué: “És ben cert que tu ets dels meus ossos i de la meva carn.” I Jacob es va quedar amb ell un mes sencer. 29.15 Laban digué a Jacob: “Perquè ets parent meu m’has de servir de franc? Indica’m quin salari vols.” 29.16 Ara bé, Laban tenia dues filles, la gran, que es deia Lia, i la petita, que es deia Raquel. 29.17 Lia tenia una mirada trista, en canvi Raquel era d’aspecte formós i bonica de cara. 29.18 Com que Jacob estava enamorat de Raquel, va contestar: “Et serviré set anys per Raquel, la teva filla petita.” 29.19 Laban digué: “Millor és que te la doni a tu que no pas que la doni a un altre. Queda’t amb mi.” 29.20 I així Jacob va servir per Raquel durant set anys, que li van semblar uns quants dies, de tant que l’estimava. 29.21 Llavors Jacob va dir a Laban: “Dóna’m la meva dona, que m’ajuntaré amb ella; perquè el meu termini ja s’ha complert.” 29.22 Llavors Laban va convidar tota la gent del lloc i va fer un banquet. 29.23 I, en arribar al vespre, prengué la seva filla Lia i la dugué a Jacob, que es va unir amb ella. 29.24 Laban va donar la seva serventa Zilpà per criada a la seva filla Lia. 29.25 En arribar el matí, heus aquí que veié que era Lia! I va dir a Laban: “Què és això que m’has fet? No t’he servit per Raquel? Per què, doncs, m’has enganyat?” 29.26 Laban va contestar: “A la nostra terra no és costum de casar la petita abans que la gran. 29.27 Acaba aquesta setmana de noces, i et donarem també l’altra a canvi del treball que faràs encara uns altres set anys més.” 29.28 Jacob ho va fer així; va complir aquella setmana de noces i Laban li va donar per muller la seva filla Raquel. 29.29 Laban va donar la seva serventa Bilhà per criada a la seva filla Raquel. 29.30 I Jacob es va unir també amb Raquel, i va estimar Raquel més que Lia, i va treballar a casa el seu oncle encara set anys més. 29.31 Veient el Senyor que Lia era marginada, la féu fecunda, mentre que Raquel era estèril. 29.32 Lia va concebre i infantà un fill, que va anomenar Rubèn, perquè deia: “El Senyor ha vist la meva aflicció: ara sí que m’estimarà el meu marit.” 29.33 Altre cop va concebre i infantà un fill; i digué: “El Senyor ha sabut que era menyspreada i per això m’ha donat també aquest.” I l’anomenà Simeó. 29.34 Una vegada més va concebre i infantà un fill; i digué: “Ara sí, aquest cop el meu marit s’unirà més a mi, perquè li he donat tres fills.” Per això l’anomenà Leví. 29.35 Va tornar a concebre i infantà un fill; i digué: “Aquesta vegada donaré lloança al Senyor.” I l’anomenà Judà. Llavors va deixar de tenir fills.

Gènesi 30

30.1 Quan Raquel veié que ella no podia donar fills a Jacob, es va sentir gelosa de la seva germana i digué a Jacob: “Dóna’m fills; si no, em moro!” 30.2 Jacob es va enfurismar contra Raquel i li digué: “Que potser sóc Déu, jo, que t’ha negat la maternitat?” 30.3 Ella respongué: “Aquí tens la meva serventa Bilhà; ajuntant-hi, i ella infantarà sobre els meus genolls, i així també jo tindré fills d’ella.” 30.4 Així li va cedir la seva serventa Bilhà, i Jacob es va ajuntar amb ella. 30.5 Bilhà va concebre i va donar un fill a Jacob. 30.6 I Raquel va dir: “Déu m’ha fet justícia, ha escoltat la meva veu i també m’ha donat un fill.” Per això l’anomenà Dan. 30.7 Bilhà, la serventa de Raquel, va concebre de nou i va infantar un segon fill a Jacob. 30.8 I Raquel va dir: “He sostingut una lluita sobrehumana amb la meva germana, i l’he vençuda.” Per això l’anomenà Neftalí. 30.9 Però quan Lia s’adonà que la seva maternitat s’havia acabat, prengué la seva serventa Zilpà i la va cedir per dona a Jacob. 30.10 Zilpà, la serventa de Lia, va infantar un fill a Jacob. 30.11 I Lia digué: “Quina bona sort!” I l’anomenà Gad. 30.12 Zilpà, la serventa de Lia, va infantar el segon fill a Jacob. 30.13 I Lia digué: “Que feliç que sóc. Ara les dones em diran venturosa.” I l’anomenà Aser. 30.14 Succeí que Rubèn, al temps de la sega del blat, va sortir al camp i va trobar mandràgores i les portà a la seva mare Lia. I Raquel va dir a Lia: “Dóna’m d’aquestes mandràgores del teu fill.” 30.15 Però ella li va dir: “¿No en tens prou d’haver-me pres el meu marit, que encara em vols prendre les mandràgores del meu fill?” Raquel li digué: “D’acord: que aquesta nit dormi amb tu a canvi de les mandràgores del teu fill.” 30.16 Al capvespre, quan Jacob tornava del camp, Lia li va sortir a l’encontre i li va dir: “Has de venir amb mi perquè t’he aconseguit a canvi d’unes mandràgores del meu fill.” I Jacob va dormir amb ella aquella nit. 30.17 Déu va escoltar Lia, que va concebre i va donar un cinquè fill a Jacob. 30.18 I Lia digué: “Déu m’ha recompensat pel fet d’haver cedit la meva serventa al meu marit.” I el va anomenar Issacar. 30.19 Lia, altra vegada va concebre i va donar un sisè fill a Jacob. 30.20 Lia digué: “Déu m’ha obsequiat amb un bon dot; aquesta vegada el meu marit viurà amb mi, perquè li he donat sis fills.” I l’anomenà Zabuló. 30.21 Després va infantar una filla, i li va posar el nom de Dina. 30.22 Llavors Déu es va recordar de Raquel, la va escoltar i li restablí la maternitat; 30.23 ella va concebre i va tenir un fill; i digué: “Déu ha esborrat el meu deshonor.” 30.24 I l’anomenà Josep, tot dient: “El Senyor encara m’afegirà un altre fill més.” 30.25 Quan Raquel hagué infantat Josep, Jacob digué a Laban: “Deixa que me’n vagi a casa meva, a la meva terra. 30.26 Dóna’m les meves dones, per les quals jo t’he servit, i els meus fills, a fi que jo me’n pugui anar; perquè tu saps prou bé amb quant de treball t’he servit.” 30.27 Laban li va contestar: “Sigues comprensiu amb mi! Prou m’he adonat que el Senyor m’ha beneït per causa teva.” 30.28 I hi afegí: “ Indica’m el salari que vols i te’l pagaré.” 30.29 Jacob respongué: “Tu saps com t’he servit i el que ha arribat a ser el teu ramat gràcies a mi, 30.30 ja que el que tenies abans de venir jo era ben poca cosa, mentre que ara ha crescut extraordinàriament, i el Senyor t’ha beneït amb la meva estada. Ara, doncs, quan podré fer abast per a casa meva?” 30.31 Laban digué: “Què t’haig de donar?” Jacob respongué: “No cal que em donis res. Farem això: tornaré a pasturar i a tenir cura del teu ramat. 30.32 Avui passaré pel mig del teu ramat i en separaré tots els animals clapats i tacats; tot cap de bestiar negre d’entre les ovelles i, d’entre les cabres, totes les clapades i tacades; aquest esdevindrà el meu salari. 30.33 Així, més endavant, quan vinguis a veure el que he guanyat, tindràs prova de la meva honestedat; perquè tot allò que jo tingui que no sigui clapat o tacat entre les cabres, o bé negre entre les ovelles, serà que ho he robat.” 30.34 Laban digué: “Està bé; que sigui tal com tu dius.” 30.35 I aquell mateix dia va separar tots els bocs ratllats, totes les cabres tacades, de tot cap que tingués color blanc; i d’entre les ovelles tot cap que tingués color negre, i ho va confiar als seus fills, 30.36 interposant una distància de tres jornades entre ell i Jacob. I Jacob es va quedar pasturant la resta del bestiar de Laban. 30.37 Llavors Jacob prengué vergues tendres d'àlber, d’ametller i de plàtan, i les escorxà, deixant al descobert la part blanca de les vergues. 30.38 Després va clavar les vergues així escorxades als canalons on el bestiar anava a abeurar-se, just davant el bestiar. Les bèsties entraven en zel quan hi anaven a beure, 30.39 i com que s’acoblaven davant les vergues parien cries ratllades, clapades i tacades. 30.40 Després, Jacob destriava els anyells i les ovelles ratllades i negres del ramat de Laban. Així es va fer uns ramats propis que no barrejava amb els de Laban. 30.41 A més, quan el bestiar robust entrava en zel, Jacob posava les vergues als abeuradors, davant els ulls del bestiar, perquè s’acoblessin entre les vergues; 30.42 però quan es tractava de bestiar dèbil no les hi posava, de manera que tot el bestiar feble anava per a Laban i tot el bestiar vigorós era per a Jacob. 30.43 D’aquesta manera Jacob es va enriquir molt: va arribar a tenir nombrosos ramats, criades i servents, camells i ases.

Gènesi 31

31.1 Jacob es va assabentar que els fills de Laban anaven dient: “Jacob s’ha apoderat de tot el que era del nostre pare, i amb el que era del nostre pare s’ha fet tota aquesta fortuna.” 31.2 Jacob també va observar Laban i s’adonà que ja no li feia la mateixa cara d’abans. 31.3 Llavors el Senyor digué a Jacob: “Torna-te’n a la terra dels teus pares, amb la teva parentela, que jo seré amb tu.” 31.4 Jacob va cridar Raquel i Lia al camp, on era el seu ramat, 31.5 i els digué: “Estic veient que el vostre pare ja no em fa la mateixa cara que abans em feia; però el Déu del meu pare ha estat amb mi. 31.6 Vosaltres sabeu que jo he servit el vostre pare amb totes les meves forces. 31.7 i ell, en canvi, m’ha enganyat i m’ha canviat deu vegades la paga; però Déu no li ha permès que em fes mal. 31.8 Si deia: ‘Les clapades seran la teva paga’, totes les ovelles parien cries clapades. Si deia: ‘Les ratllades seran la teva paga’, totes les ovelles les parien ratllades. 31.9 D’aquesta manera Déu ha pres el bestiar del vostre pare i me l’ha donat a mi. 31.10 Succeí que, pel temps que les bèsties entren en zel, vaig alçar els ulls i vaig veure en un somni que els bocs que muntaven les ovelles eren ratllats, tacats i clapats. 31.11 L’àngel del Senyor em va dir en aquell somni: ‘Jacob’. I jo vaig contestar: ‘Sóc aquí’. 31.12 Digué: ‘Alça la vista i guaita: tots els bocs que munten les ovelles són ratllats, tacats i clapats; perquè jo he vist tot el que Laban t’està fent. 31.13 Jo sóc el Déu de Betel, on vas ungir el pilar i em vas fer una prometença. Ara, aixeca’t, surt d’aquesta terra i torna-te’n a la terra on vas néixer’.” 31.14 Raquel i Lia van contestar: “Que potser tenim encara part o heretatge a la casa del nostre pare? 31.15 ¿No ens ha tingut com a estranyes, ja que ens ha venut i s’ha engolit el nostre dot? 31.16 Així, doncs, tota la riquesa que Déu ha pres al nostre pare és ben nostra i dels nostres fills. Fes ara tot el que Déu t’ha manat.” 31.17 Llavors Jacob es va alçar, féu muntar els seus fills i les seves dones dalt dels camells 31.18 i va posar en marxa tots els seus ramats amb tots els béns que havia aplegat, el bestiar fruit dels seus guanys que havia adquirit a Padan-Aram, per tornar a casa del seu pare Isaac, a la terra de Canaan. 31.19 Aprofitant que Laban havia anat a esquilar el seu bestiar, Raquel va robar els ídols familiars que tenia el seu pare. 31.20 Jacob va fugir d’amagat de Laban, sense fer-li saber que se n’anava. 31.21 Així va fugir Jacob amb tot el que era seu, i travessant el riu prengué la direcció de la muntanya de Galaad. 31.22 Al cap de tres dies van donar a Laban la notícia que Jacob havia fugit. 31.23 Llavors prengué amb ell els seus parents i li va anar al darrere durant set dies, fins que el va aconseguir a la muntanya de Galaad. 31.24 Però a la nit Déu vingué a Laban, l’arameu, en un somni i li digué: “Guarda’t de reptar Jacob; ni bé ni malament.” 31.25 Laban havia aconseguit Jacob, que tenia plantada la tenda en un mont; i Laban va acampar a la muntanya de Galaad. 31.26 Laban digué a Jacob: “Què has fet? Per què has traït la meva confiança i t’has endut les meves filles com si fossin un botí de guerra? 31.27 Per què has fugit d’amagat i ocultant-te de mi? Per què no m’has avisat, a fi que jo et pogués acomiadar amb festes i cants, al so de panderetes i cítares? 31.28 Ni tan sols m’has permès de besar els meus néts i les meves filles! T’has comportat ben bé com un eixelebrat, amb el que has fet! 31.29 Ara tinc el dret de tornar-vos el mal a vosaltres, però el Déu del vostre pare em va parlar anit i em digué: “Guarda’t de reptar Jacob; ni bé ni malament.” 31.30 Però, si te n’has anat perquè enyoraves la casa del teu pare, per què vas furtar-me els meus déus familiars?” 31.31 Jacob va contestar a Laban: “Tenia por; perquè em pensava que tu em prendries les teves filles per la força. 31.32 Però aquell a qui trobis els teus déus, que no visqui! En presència dels nostres parents, revisa si tinc alguna cosa teva i emporta-te-la.” Jacob ignorava que era Raquel qui els havia pres. 31.33 Laban va entrar a la tenda de Jacob, a la de Lia i a la de les dues criades, i no va trobar res. Sortint de la tenda de Lia, va entrar a la tenda de Raquel. 31.34 Però Raquel havia agafat els ídols, els havia ficat sota el guarniment del camell i s’hi havia assegut al damunt. Laban va escorcollar tota la tenda, però no els va trobar. 31.35 I ella va dir al seu pare: “Que no hi hagi enuig en la mirada del meu senyor si no em puc alçar davant la seva presència, perquè tinc el que solen tenir les dones.” I va seguir buscant per tota la tenda i no va trobar els ídols. 31.36 Llavors Jacob, molt enfurismat, va recriminar Laban, i l'interpel·lava dient-li: “Quin és el meu crim? Quin pecat he comès perquè em persegueixis tant? 31.37 Has escorcollat totes les meves coses i, quantes n’has trobades que fossin de casa teva? Posa-ho aquí, davant dels meus parents i els teus, i que ells judiquin entre nosaltres dos. 31.38 En els vint anys que t’he servit, les teves ovelles i les teves cabres no han tingut mai un mal part, i no he menjat mai cap xai del teu ramat. 31.39 De bèstia mal ferida, no te n’he portada mai cap; jo mateix la restituïa. A mi em feies responsable, tant si em robaven de dia com si em robaven de nit. 31.40 Em passava que, de dia, la calor em consumia, i de nit, el fred; la son em fugia dels ulls. 31.41 Així ho he passat durant vint anys a casa teva; catorze anys t’he servit per les teves dues filles, i sis anys pel teu ramat; i tu has canviat el meu salari deu vegades. 31.42 Si el Déu del meu pare, el Déu d’Abraham i Terror d’Isaac, no hagués estat a favor meu, ben segur que ara m’aviaries amb les mans buides. Déu ha vist la meva aflicció i la fatiga de les meves mans, i anit t’ha reprès.” 31.43 Llavors Laban va respondre a Jacob i li digué: “Aquestes dones són filles meves i aquests nois són els meus fills, els ramats són els meus ramats, i tot això que veus és meu. Pel que fa a les meves filles, què puc fer avui per elles o pels fills que han infantat? 31.44 Ara vine, tu i jo establirem un pacte que serveixi de testimoni entre tots dos.” 31.45 Llavors Jacob prengué una pedra i la dreçà com un pilar. 31.46 I digué als seus parents: “Aplegueu pedres.” Van aplegar pedres i van fer una fita i van menjar-hi a sobre. 31.47 Laban li posà el nom de Jegar-Sahaduta, i Jacob l’anomenà Galed. 31.48 Laban va dir: “Des d’avui, aquesta fita serà un testimoni entre jo i tu.” Per això li diuen Galed (testimoni); 31.49 però també li diuen Mispà (vigilància), perquè digué: “Que el Senyor ens vigili a tots dos, quan siguem lluny l’un de l’altre. 31.50 Si maltractaves les meves filles, o prenies altres dones a més d’elles, encara que no hi ha cap testimoni amb nosaltres, fixa’t que és Déu qui fa de testimoni entre jo i tu.” 31.51 A més, Laban digué a Jacob: “Mira aquesta fita i mira aquest pilar que he erigit entre jo i tu. 31.52 Aquesta fita i aquest pilar fan de testimoni que jo no passaré més enllà, ni tu no passaràs ençà d’aquesta fita i d’aquest pilar cap a mi amb males intencions. 31.53 Que el Déu d’Abraham i el Déu de Nahor arbitrin entre nosaltres; el Déu dels nostres pares.” Llavors Jacob va jurar pel Terror del seu pare Isaac. 31.54 I va oferir un sacrifici a la muntanya i convidà els seus parents a menjar. Tots ells van participar-hi, i van passar la nit a la muntanya. 31.55 L’endemà, Laban es va llevar de bon matí, va besar els seus fills i les seves filles, els donà la benedicció i emprengué el camí de tornada a casa seva.

Gènesi 32

32.1 Jacob va seguir el seu camí, i uns àngels de Déu van sortir a rebre’l. 32.2 En veure’ls, digué Jacob: “Aquest és el campament de Déu!” I va anomenar aquell indret Mahanaim. 32.3 Després Jacob va enviar missatgers davant seu a trobar Esaú, el seu germà, a la terra de Seïr, a l’estepa d’Edom. 32.4 I els donà aquest encàrrec: “Digueu això al meu senyor Esaú: Així diu el teu servent Jacob: Vaig anar a viure amb Laban i m’hi he estat fins ara. 32.5 Disposo de bous i ases, ramats d’ovelles i cabres, servents i serventes; i ho faig saber al meu senyor a fi de trobar gràcia davant teu.” 32.6 Quan els missatgers van tornar, digueren a Jacob: “Hem anat a trobar el teu germà Esaú, i ell ve ara al teu encontre amb quatre-cents homes.” 32.7 Jacob va quedar colpit de por i d’angoixa. Llavors va separar en dos campaments la gent que duia, els ramats, els bous i els camells; 32.8 perquè pensava: “Si Esaú arriba al primer campament i el destrossa, l’altre es podrà salvar.” 32.9 I Jacob va clamar: “Oh, Déu del meu pare Abraham; oh, Déu del meu pare Isaac; oh, Senyor Etern que em vas dir: Torna a la teva terra, amb la teva parentela, i jo t’afavoriré; 32.10 sóc indigne de tantes mercès i de tanta fidelitat com has tingut envers el teu servent. Jo he passat aquest Jordà sense res més que el meu bastó, i ara tinc dos campaments per vetllar. 32.11 Guarda’m de la mà del meu germà, de la mà d’Esaú, perquè li tinc por; no sigui que vingui i em faci mal a mi, i a la mare amb els fills. 32.12 Tu em vas dir: T’ompliré de favors i faré la teva descendència com la sorra de la platja, que per ser tanta no pot ser comptada.” 32.13 Jacob va passar aquella nit allí mateix. Després, d’allò que tenia al seu abast, va preparar un present per al seu germà Esaú: 32.14 dues-centes cabres i vint bocs, dues-centes ovelles i vint moltons, 32.15 trenta camelles de cria amb els seus petits, quaranta vaques i deu toros, vint someres i deu pollins. 32.16 En va fer ramats separats i els va confiar als seus servents i els digué: “Aneu davant meu deixant un espai entre ramat i ramat.” 32.17 Al primer li va dir: “Quan el meu germà Esaú et trobi i et pregunti: A qui serveixes? On vas? De qui és això que portes?, 32.18 contestaràs: És del teu servent Jacob, és un present que envia al meu senyor. Precisament ell ve darrere nostre.” 32.19 Igualment va ordenar al segon, al tercer i a tots els altres que menaven els ramats, dient-los: “Això mateix direu a Esaú quan el trobeu, 32.20 i repetireu: Precisament el teu servent Jacob ve darrere nostre.” Perquè es deia: “Amb l’obsequi que va davant meu el calmaré; després m’hi presentaré, i potser així em farà bona cara.” 32.21 Va fer que els presents s’avancessin, però ell es va quedar aquella nit al campament. 32.22 A la nit, es va llevar, prengué les seves dues mullers, les dues serventes i els onze fills, i va passar el gual del Jaboc. 32.23 Els conduí i els féu passar el rierol juntament amb tot el que era seu, 32.24 però Jacob es va quedar tot sol. Llavors un home va lluitar amb ell fins a trenc d’alba. 32.25 Veient que no el podia vèncer, mentre lluitava va tocar l’articulació de la cuixa de Jacob, que es va desllorigar. 32.26 Aquell home li digué: “Deixa’m anar, que ja apunta l’alba.” Jacob li contestà: “No et deixaré fins que m’hagis beneït.” 32.27 L’altre li preguntà: “Com et dius?” Respongué: “Jacob.” 32.28 Li digué: “Doncs, d’ara endavant ja no et diràs més Jacob, sinó Israel, perquè has lluitat amb Déu i amb els homes i has vençut.” 32.29 Llavors Jacob li va dir: “Si et plau, digues-me el teu nom.” Li va contestar: “Per què em preguntes el meu nom?” I allí mateix el va beneir. 32.30 Jacob va anomenar aquell lloc Penuel, perquè pensava: “He vist Déu cara a cara i encara sóc viu.” 32.31 El sol ja sortia quan passava més enllà de Penuel, i anava coix a causa de la cuixa ferida. 32.32 Per això, encara avui, els israelites no mengen el nervi ciàtic que es troba a l’articulació de la cuixa, per haver estat Jacob tocat en aquest nervi.

Gènesi 33

33.1 Jacob va alçar la vista, i en veu- re que venia Esaú amb quatre-cents homes, va distribuir els fills entre Lia, Raquel i les dues serventes. 33.2 Va situar al davant les serventes amb els seus fills, al darrere Lia amb els seus fills, i en últim lloc Raquel i Josep. 33.3 Ell passà davant de tots i s’inclinà a terra set vegades fins que va arribar davant del seu germà. 33.4 Llavors Esaú es va avançar a trobar-lo, se li llançà al coll, i el va abraçar i besar; i es van posar a plorar. 33.5 Quan va alçar els ulls i veié les dones i els nens, va preguntar: “Qui són aquests que vénen amb tu?” Jacob va contestar: “Són els fills que Déu ha concedit al teu servent.” 33.6 Llavors les serventes amb els seus fills s’hi van acostar i li van fer reverència. 33.7 A continuació s’hi va acostar Lia i els seus fills, i li van fer reverència. després s’hi van acostar Josep i Raquel, i li van fer el mateix. 33.8 Esaú li preguntà: “Què és tot aquell campament que he trobat?” Respongué: “És per trobar gràcia als ulls del meu senyor.” 33.9 Esaú replicà: “Estic molt ben servit, germà meu; queda’t amb el que és teu.” 33.10 Però Jacob va insistir: “De cap manera! Et prego que, si he trobat gràcia als teus ulls, em facis el favor d’acceptar el present de la meva mà; perquè l’expressió del teu rostre l’he vista com qui veu el rostre de Déu, i t’has mostrat tan amable. 33.11 Et prego que acceptis el present que se t’ha ofert, ja que Déu m’ha afavorit i tinc de tot.” Tant va insistir que Esaú va acceptar. 33.12 I li digué: “Anem, posem-nos en camí. Jo aniré davant teu.” 33.13 Però Jacob respongué: “El meu senyor ja sap que els nens són petits, i que haig de vigilar les ovelles i les vaques que alleten. Si les cansàvem, només que fos un dia, tot el bestiar podria morir. 33.14 Que el meu senyor passi al davant del seu servent, i jo aniré pausadament conduint el ramat que porto al davant i al pas dels nens, fins que arribem a casa del meu senyor, a Seïr.” 33.15 Esaú proposà: “Deixa’m que posi al teu servei homes dels que m’acompanyen.” Respongué Jacob: “Això no cal. Tan sols que als ulls del meu senyor hi trobi confiança.” 33.16 Aquell mateix dia, Esaú va refer el seu camí cap a Seïr, 33.17 i Jacob es dirigí cap a Sucot, on es va construir una casa i va fer cabanes per al seu bestiar. Per això aquell lloc l’anomenen Sucot (barraca). 33.18 Així Jacob va arribar feliçment a la població de Siquem, en territori cananeu, venint de Padan-Aram, i va acampar davant la població. 33.19 Va comprar als fills d’Hamor, el pare de Siquem, per cent peces de plata, el tros de terra on havia plantat la seva tenda, 33.20 i va construir-hi un altar que va anomenar “El Elohe Israel” (Déu és el Déu d’Israel).

Gènesi 34

34.1 Dina, la filla que Lia va infantar a Jacob, va sortir per anar a veure les noies del país. 34.2 Siquem, el fill d’Hamor, el príncep hivita d’aquella regió, la veié i la va raptar, va jeure amb ella i la va violar. 34.3 Però va quedar encisat per Dina, la filla de Jacob, i enamorat de la noia volia guanyar-li el cor. 34.4 Llavors Siquem va dir al seu pare Hamor: “Aconsegueix-me aquesta noia per muller.” 34.5 Jacob es va assabentar que havia violat la seva filla Dina; però, com que els seus fills eren al camp pasturant el bestiar, va callar fins que van tornar. 34.6 Hamor, el pare de Siquem, va anar a trobar Jacob per parlar-li. 34.7 Quan els fills de Jacob van tornar del camp i es van assabentar del que havia passat, es van enfurismar per la infàmia que Siquem havia comès contra Israel jaient amb la filla de Jacob. Allò no es podia tolerar de cap manera! 34.8 Hamor va parlar amb ells i els digué: “El meu fill Siquem està enamorat de la vostra filla; permeteu que s’hi casi. 34.9 Emparenteu amb nosaltres: concediu-nos les vostres filles i nosaltres us concedirem les nostres. 34.10 Així habitareu amb nosaltres i tindreu la terra franca davant vostre; establiu-vos-hi, circuleu-hi lliurement i adquiriu-hi propietats.” 34.11 Siquem digué també al pare i als germans d’ella: “Que trobi gràcia als vostres ulls, i el que em digueu jo ho faré. 34.12 Podeu augmentar-me el dot i els presents tant com vulgueu, que us pagaré el que em digueu; però concediu-me la noia per muller.” 34.13 Els fills de Jacob van respondre a Siquem i al seu pare Hamor amb engany, perquè havia deshonrat la seva germana Dina, 34.14 dient-los: “No podem fer tal cosa, donar la nostra germana a un home incircumcís, perquè seria una deshonra per a nosaltres. 34.15 Només us donarem el nostre consentiment a condició que us feu com nosaltres, circumcidant tots els vostres mascles. 34.16 Llavors us donarem les nostres filles i prendrem les vostres filles, ens quedarem amb vosaltres i formarem un sol poble. 34.17 Però si no ens voleu escoltar i no us circumcideu, prendrem la nostra filla i ens n’anirem.” 34.18 La seva proposta va semblar bé a Hamor i a Siquem, el seu fill. 34.19 El jove no va trigar gens a complir el tracte, perquè estimava molt la filla de Jacob. Ell era el més distingit de la casa del seu pare. 34.20 Hamor i el seu fill Siquem van anar al portal de la ciutat i van parlar a tots els seus conciutadans, dient-los: 34.21 “Aquests homes són gent de pau; que es quedin al país i hi circulin lliurement, ja que la terra és prou espaiosa davant seu. Nosaltres prendrem les seves filles per mullers i els donarem les nostres. 34.22 Però aquesta gent només consentiran a quedar-se amb nosaltres per formar un sol poble si tots els nostres mascles es circumciden, com ells són circumcidats. 34.23 Els seus ramats, els seus béns i tot el seu bestiar, no acabarà sent nostre? Arribem a un acord amb ells i es quedaran entre nosaltres.” 34.24 Tots els ciutadans majors d’edat van escoltar Hamor i el seu fill Siquem, i tots els homes majors d’edat foren circumcidats. 34.25 Llavors, al tercer dia, quan ells estaven al fort del dolor, dos fills de Jacob, Simeó i Leví, germans de Dina, van agafar cada un la seva espasa, van entrar a la població sense perill i van matar tots els homes. 34.26 També van passar a fil d’espasa Hamor i el seu fill Siquem, i prengueren Dina de casa de Siquem i se n’anaren. 34.27 Els fills de Jacob van passar sobre els morts i van saquejar la població, perquè havien deshonrat la seva germana. 34.28 Es van apoderar dels seus ramats, les seves vaques i els seus ases; de tot el que hi havia a la població i al camp. 34.29 Es van apoderar de tota la seva hisenda, se’n van endur tota la mainada amb totes les dones, i van prendre tot el que hi havia a les cases. 34.30 Però Jacob digué a Simeó i Leví: “Ara m’heu compromès fent-me odiós als habitants d’aquest país, els cananeus i els perizites, i jo disposo de pocs homes. Ells s’uniran contra mi, em venceran i seré exterminat, jo i la meva família.” 34.31 Ells van replicar: “¿És que havia de tractar la nostra germana com si fos una prostituta?”

Gènesi 35

35.1 Déu digué a Jacob: “Alça’t, puja a Betel i queda’t-hi. Edifica-hi un altar al Déu que se’t va aparèixer quan fugies de la presència del teu germà Esaú.” 35.2 Jacob digué a la seva família i a tots els qui anaven amb ell: “Traieu els déus forasters que teniu en poder vostre, purifiqueu-vos i canvieu-vos de roba, 3 i ens alçarem i pujarem a Betel, i allí hi aixecaré un altar al Déu que m’ha respost en el dia de l’aflicció i que m’ha afavorit en el camí que he fet.” 35.4 Ells van donar a Jacob tots els déus forasters que tenien i les arracades que duien a les orelles, i Jacob ho va enterrar sota l’alzina que hi ha prop de Siquem. 35.5 Així que van marxar un terror diví caigué damunt les poblacions de l’entorn, i ningú no va perseguir la tribu de Jacob. 35.6 Jacob va arribar a Luz, que es troba en territori cananeu (actualment Betel), amb tota la gent que l’acompanyava, 35.7 i allí va construir un altar que va anomenar “El-Betel”, perquè Déu se li havia aparegut quan fugia de la presència del seu germà. 35.8 Deborà, la dida de Rebeca, va morir i fou enterrada dessota de Betel, sota l’alzina, i ell l’anomenà “l’Alzina dels plors”. 35.9 Déu s’aparegué altre cop a Jacob, a la tornada de Padan-Aram, i el va beneir. 35.10 Déu li digué: “Tu et dius Jacob, però d’ara endavant ja no et diràs més Jacob, sinó que el teu nom serà Israel.” Així li va posar el nom d’Israel. 35.11 A més, Déu li digué: “Jo sóc el Déu Omnipotent. Sigues fecund i multiplica’t. De tu naixerà una nació, un aplec de pobles; dels teus lloms en sortiran reis. 35.12 La terra que he donat a Abraham i a Isaac te la dono a tu, i també la donaré a la nissaga que vindrà després de tu.” 35.13 I Déu es va separar del seu costat en aquell lloc on li havia parlat. 35.14 Jacob va alçar un pilar a l’indret on li havia parlat, un monument de pedra, i al damunt hi va fer una libació vessant-hi oli. 35.15 Jacob va anomenar Betel el lloc aquell on Déu li havia parlat. 35.16 Van partir de Betel, i quan faltava encara una tirada de camí per a arribar a Efrata, Raquel va anar de part amb molta dificultat. 35.17 Succeí que, en el moment més difícil del part, la llevadora li digué: “Anima’t, que tens un altre fill.” 35.18 Ella, en els últims sospirs, abans de morir, l’anomenà Benoní; però el seu pare li va posar el nom de Benjamí. 35.19 Raquel va morir i fou enterrada al camí d’Efrata (actualment Betlem). 35.20 Jacob va alçar un pilar sobre la seva tomba: és el monument sepulcral de Raquel, que encara existeix avui. 35.21 Israel va alçar el campament i va acampar més enllà de la torre d’Éder. 35.22 Durant l’estada d’Israel en aquella contrada, succeí que Rubèn va anar a jeure amb Bilhà, la concubina del seu pare, i Israel ho va saber i es va enfadar molt. Els fills de Jacob van ser dotze: 35.23 Fills de Lia: Rubèn, el primogènit de Jacob; i Simeó, Leví, Judà, Issacar i Zabuló. 35.24 Fills de Raquel: Josep i Benjamí. 35.25 Fills de Bilhà, la serventa de Raquel: Dan i Neftalí. 35.26 Fills de Zilpà, la serventa de Lia: Gad i Aser. Aquests són els fills de Jacob que li van néixer a Padan-Aram. 35.27 Jacob va arribar a casa del seu pare Isaac, a Mambré, prop de Quiriat-Arbà, que ara es diu Hebron, on havien viscut Abraham i Isaac. 35.28 Isaac visqué cent vuitanta anys. 35.29 Isaac va morir ancià i ple de dies, i es va reunir amb el seu poble. Els seus fills Esaú i Jacob el van sepultar.

Gènesi 36

36.1 Aquesta és la nissaga d’Esaú, altrament dit Edom. 36.2 Esaú havia triat les seves mullers d’entre les filles de Canaan: Adà, la filla d’Elcon, l’hitita; Oholibamà, la filla d’Anà, filla de Sibon, l’hivita; 36.3 Basmat, la filla d’Ismael i germana de Nebaiot. 36.4 El fill que Adà va infantar a Esaú va ser Elifaz; Basmat va infantar Reuel; 36.5 Oholibamà va infantar Jenix, Jalam i Córah. Aquests són els fills que li nasqueren a Esaú mentre visqué en territori de Canaan. 36.6 Esaú prengué les seves mullers, els seus fills i les seves filles, tota la gent de casa seva, el seu ramat i tot el seu bestiar, amb tots els béns que havia aconseguit en el país de Canaan, i se’n va anar cap a una altra regió, lluny del seu germà Jacob, 36.7 ja que la hisenda d’ambdós era massa gran perquè poguessin estar junts, i el pasturatge que recorrien no els podia mantenir a causa dels seus grans ramats. 36.8 Així, Esaú es va establir a la serralada de Seïr. Esaú també és conegut com Edom. 36.9 Aquests són els descendents d’Esaú, pare d’Edom, a la serralada de Seïr, 36.10 i aquests són els noms dels seus fills: Elifaz, fill d’Adà, i Reuel, fill de Basmat. 36.11 Els fills d’Elifaz foren: Teman, Omar, Sefó, Gatam i Quenaz. 36.12 Timnà era concubina d’Elifaz, el fill d’Esaú, i va infantar Amalec. Aquests són els nascuts d’Adà, la muller d’Esaú. 36.13 I aquests són els fills de Reuel: Nàhat, Zèrah, Xammà i Mizà. Aquests són els nascuts de Basmat, la muller d’Esaú. 36.14 Aquests són els nascuts d’Oholibamà, la muller d’Esaú, que era filla d’Anà, filla de Sibon, i que ella va infantar per a Esaú: Jeuix, Jalam i Córah. 36.15 Aquests són els caps de la tribu dels fills d’Esaú: Dels fills d’Elifaz, primogènit d’Esaú: el cap Teman, el cap Omar, el cap Sefó, el cap Quenaz, 36.16 el cap Córah, el cap Gatam, el cap Amalec. Aquests foren els caps d’Elifaz al territori d’Edom, i nascuts d’Adà. 36.17 Aquests són els fills de Reuel, el fill d’Esaú: el cap Nàhat, el cap Zèrah, el cap Xammà, el cap Mizà. Aquests foren els caps de Reuel al territori d’Edom, i nascuts de Basmat, la muller d’Esaú. 36.18 Aquests són els nascuts d’Oholibamà, la muller d’Esaú: el cap Jeuix, el cap Jalam, el cap Córah. Aquests foren els caps d’Oholibamà, la muller d’Esaú, i que era filla d’Anà. 36.19 Aquests són els fills d’Esaú, i aquests són els seus caps de tribu, els d’Edom. 36.20 Aquests són els fills de Seïr, l’horita, que habitaven aquella terra: Lotan, Xobal, Sibon, Anà, 36.21 Dixon, Ésser i Dixan. Aquests foren els caps dels horites, els fills de Seïr, al país d’Edom. 36.22 Els fills de Lotan foren: Horí i Heman. La germana de Lotan fou Timnà. 36.23 Aquests foren els fills de Xoval: Alvan, Manàhat, Ebal, Xefó i Onam. 36.24 I aquests els fills de Sibon: Aià i Anà. Aquest Anà va ser el qui va trobar fonts d’aigua al desert mentre pasturava els ases del seu pare Sibon. 36.25 Aquests foren els fills d’Anà: Dixon i Oholibamà, la filla. 36.26 Aquests foren els fills de Dixon: Hemdan, Eixban, Itran i Queran. 36.27 Aquests foren els fills d’Ésser: Bilhan, Zaavan i Acan. 36.28 Aquests foren els fills de Dixan: Us i Aran. 36.29 Aquests foren els caps de tribu dels horites: el cap Lotan, el cap Xobal, el cap Sibon, el cap Anà, 36.30 el cap Dixon, el cap Ésser i el cap Dixan. Aquests foren els caps dels horites, segons les seves tribus, al territori de Seïr. 36.31 Aquests foren els reis que van regnar al país d’Edom, abans que regnés un rei dels fills d’Israel. 36.32 A Edom va regnar Bela, el fill de Beor. La seva ciutat es deia Dinhaba. 36.33 Un cop mort Bela, va regnar al seu lloc Jobab, fill de Zérah, de Bosrà. 36.34 Un cop mort Jobab, va regnar al seu lloc Huixam, de la terra dels temanites. 36.35 Un cop mort Huixam, va regnar al seu lloc Adad, fill de Bedad, el mateix que va derrotar els madianites a l’estepa de Moab. La seva ciutat es deia Avit. 36.36 Un cop mort Adad, va regnar al seu lloc Samlà, de Masrecà. 36.37 Un cop mort Samlà, va regnar al seu lloc Xaül, de Rehovot-Anahar. 36.38 Un cop mort Xaül, va regnar al seu lloc Baal-Hanan, el fill d’Acbor. 36.39 Un cop mort Baal-Hanan, va regnar al seu lloc Adar. La seva ciutat es deia Paú. La seva muller s’anomenava Mehetabel, filla de Matred, que era fill de Mesahab. 36.40 Aquests foren els noms dels caps de tribu d’Esaú, segons les seves famílies i els seus territoris, pels seus noms: el cap Timnà, el cap Alvà, el cap Jetet, 36.41 el cap Oholibamà, el cap Elà, el cap Pinon, 36.42 el cap Quenaz, el cap Teman, el cap Mibsar, 36.43 el cap Magdiel, el cap Iram. Aquests són els caps de tribu d’Edom, segons el seu lloc de residència, en els territoris que ocupen. Esaú va ser el pare dels edomites.

Gènesi 37

37.1 Jacob es va establir a la terra on el seu pare havia sojornat, al país de Canaan. 37.2 Aquesta és la història de la família de Jacob. Quan Josep tenia disset anys, pasturava les ovelles amb els seus germans, els fills de Bilhà i de Zilpà, les dones del seu pare. I Josep va assabentar el seu pare de la mala fama que ells tenien. 37.3 Israel tenia un afecte més gran per Josep que no pas per tots els altres germans, perquè era el fill de les seves velleses. Li havia fet una túnica llarga amb mànigues. 37.4 Els seus germans s’adonaven que el seu pare tenia predilecció envers ell, més que per cap altre dels seus fills, i el van avorrir tant que es féu impossible el tracte pacífic entre ells. 37.5 Una vegada, Josep va tenir un somni i el va contar als seus germans, i això féu que encara l’odiessin més. 37.6 Els digué: “Escolteu el somni que he tingut: 37.7 Estàvem en ple camp lligant les garbes i, tot d’una, la meva garba es va aixecar i es va quedar dreta, mentre que les vostres garbes, fent un cercle al seu voltant, s’inclinaven davant la meva.” 37.8 Els seus germans li van respondre: “Que potser vols regnar sobre nosaltres i ens vol sotmetre?” I el seu odi va créixer encara més a causa dels seus somnis i de les seves paraules. 37.9 Encara va tenir un altre somni, que també va contar als seus germans: “He tingut un altre somni: succeïa que el sol, la lluna i onze estrelles s’inclinaven davant meu.” 37.10 Ho va explicar al seu pare i als seus germans, i el seu pare el va renyar i li digué: “Quina mena de somni és aquest que has tingut? És que jo, la teva mare i els teus germans hem de venir a prostrar-nos als teus peus?” 37.11 Els seus germans estaven dominats per l’enveja, però el seu pare reflexionava sobre aquest cas. 37.12 Els seus germans havien anat a Siquem a pasturar les ovelles del seu pare, 37.13 i Israel digué a Josep: “¿No són els teus germans a Siquem, pasturant els ramats? Doncs, prepara’t que t’hi enviaré.” Ell va contestar: “Ja estic a punt.” 37.14 Li manà: “Vés a veure si estan bé els teus germans i el bestiar i porta-me’n notícies.” Així l’envià des de la vall d’Hebron, i es dirigí a Siquem. 37.15 Quan anava desorientat pel camp, un home el va trobar i li preguntà: “Què busques?” 37.16 Li respongué: “Busco els meus germans; digues-me si saps per on pasturen.” 37.17 L’home li va dir: “Són fora d’aquí, però jo els vaig sentir dir: Anem cap a Dotan.” Josep va anar a cercar els seus germans i els va trobar a Dotan. 37.18 Ells, de lluny estant, el van veure, i abans que se’ls apropés més, van conspirar contra ell per matar-lo, 37.19 i es deien entre ells: “Mireu, aquí ve el somniador. 37.20 Som-hi, anem a matar-lo i llencem-lo a qualsevol d’aquest pous, i després direm que una bèstia ferotge l’ha devorat. Així veurem com acaben els seus somnis!” 37.21 Però Rubèn, que ho va sentir, el va lliurar de les seves mans tot dient: “Matar-lo, no!” 37.22 Rubèn els digué: “No vesseu sang! Llenceu-lo en aquella cisterna del desert, però no li poseu la mà al damunt!” Volia lliurar-lo de les seves mans per tornar-lo al seu pare. 37.23 I succeí que quan Josep va arribar on eren els seus germans, ells el despullaren de la seva túnica, la túnica llarga amb mànigues que duia; 37.24 el van agafar i el van llençar a la cisterna. Era una cisterna buida, sense aigua. 37.25 Després van seure a menjar. En aquestes, van alçar la vista i veieren una caravana d’ismaelites que venien de Galaad amb els seus camells carregats d’espècies, bàlsam i mirra, que duien cap a l’Egipte. 37.26 Llavors Judà digué als seus germans: “Què en traurem de matar el nostre germà i ocultar la seva mort? 37.27 Anem i venguem-lo a aquests ismaelites i no li posem la mà al damunt, perquè és germà nostre i de la mateixa carn.” I els seus germans hi van estar d’acord. 37.28 De manera que, mentre els marxants s’acostaven, ells van treure Josep de la cisterna, alçant-lo, el van vendre als ismaelites per vint peces de plata, i aquells se’l van endur cap a l’Egipte. 37.29 Quan Rubèn va tornar a la cisterna, es trobà que Josep ja no hi era. Llavors, es va esquinçar els vestits, 37.30 i encarant-se amb els seus germans els digué: “El noi no hi és; i ara, què faré jo?” 37.31 Aleshores prengueren la túnica de Josep, degollaren un cabrit i van tenyir la túnica amb la sang; 37.32 i van enviar aquella túnica llarga amb mànigues al seu pare amb aquest encàrrec: “Hem trobat això; examina si és la túnica del teu fill o no.” 37.33 Ell la va reconèixer i digué: “És la túnica del meu fill. Alguna bèstia ferotge l’ha devorat! Josep ha estat espedaçat!” 37.34 Jacob va esquinçar-se els vestits, es va cenyir els lloms amb un sac i va fer dol pel seu fill durant molts dies. 37.35 Tots els seus fills i les seves filles vingueren a consolar-lo, però ell no volia ser consolat i deia: “Seguiré endolat fins que baixi al sepulcre amb el meu fill.” Així el va plorar el seu pare. 37.36 Els marxants, en ser a l’Egipte, el van vendre a Putifar, oficial del faraó i capità de la guàrdia.

Gènesi 38

38.1 Per aquell temps, Judà es va separar dels seus germans i es va fer amic d’un home d’Adul·lam que es deia Hirà. 38.2 Allí Judà va veure la filla d’un home cananeu que es deia Xua. S’hi va casar i es va unir amb ella, 38.3 que va concebre i va infantar un fill, i ell li va posar el nom d’Er. 38.4 Va tornar a concebre i va infantar un fill, i li posà el nom d’Onan. 38.5 Una vegada més va infantar un fill, i el va anomenar Xelà. Ella es trobava a Quesib quan el va tenir. 38.6 Judà va prendre esposa per al seu primogènit Er, una dona que es deia Tamar. 38.7 Però Er, el primogènit de Judà, fou dolent als ulls del Senyor, i el Senyor el va fer morir. 38.8 Llavors Judà va dir a Onan: “Uneix-te amb la dona del teu germà i compleix amb ella el deure de cunyat i dóna una posteritat al teu germà.” 38.9 Onan, però, com que sabia que la descendència no seria reconeguda com a seva, cada cop que s’unia amb la seva cunyada vessava a terra per evitar que el seu germà tingués hereus. 38.10 Això que feia va ser dolent als ulls del Senyor, i també el féu morir. 38.11 Llavors Judà digué a la seva nora Tamar: “Queda’t a casa del teu pare com a viuda fins que el meu fill Xelà es faci gran.” Perquè pensava: “No fos cas que aquest també morís com els seus germans.” Així Tamar va marxar i es va instal•lar a casa del seu pare. 38.12 Bastant temps després va morir la filla de Xua, la muller de Judà, i un cop acomplert el dol, Judà va pujar a Timnà, on eren els esquiladors de les ovelles, acompanyat del seu amic Hirà, l’adullamita. 38.13 Van fer-ho saber a Tamar dient-li: “Mira, el teu sogre puja a Timnà a l’esquilada de les ovelles.” 38.14 Ella es va treure els vestits de viuda que duia, es va cobrir amb el vel i, així dissimulada, va anar a asseure’s a l’entrada d’Enaim, que és sobre el camí de Timnà. Perquè veia que Xelà ja era adult i no havia estat donada a ell per muller. 38.15 Quan Judà la va veure la prengué per una prostituta, ja que duia la cara tapada, 38.16 i desviant-se del camí s’hi va acostar i li digué: “Deixa’m que vagi amb tu.” No sabia que era la seva nora. Ella digué: “I què em donaràs per venir amb mi?” 38.17 Li diu: “T’enviaré un cabrit del ramat.” Respon: “Bé, mentre deixis alguna penyora fins que me l’enviïs.” 38.18 Ell digué: “Quina penyora puc donar-te?” Ella contestà: “El teu segell, el teu cordó i el bastó que tens a la mà.” Ell li ho va donar i va jeure amb ella, i va concebre d’ell. 38.19 Després ella es va alçar i se n’anà, es tragué el vell i es va tornar a vestir amb la roba de viuda. 38.20 Judà va enviar el cabrit per mitjà del seu amic adul·lamita amb l’encàrrec de recuperar les penyores de mans de la dona, però aquell no la va poder trobar. 38.21 I preguntant a la gent del seu lloc deia: “On és aquella prostituta que era a Enaim, prop del camí?” Però ells van dir: “Aquí no hi ha hagut mai cap prostituta.” 38.22 Llavors va tornar on era Judà i li digué: “No l’he trobada; i fins i tot la gent del lloc diuen que no hi hagut mai cap prostituta allí.” 38.23 Judà digué: “Que quedi per a ella, o serem vilipendiats. Consti que he enviat aquest cabrit i que tu no l’has trobada.” 38.24 Cosa de tres mesos després van informar Judà: “Tamar, la teva nora, s’ha prostituït, i fins està embarassada de la seva fornicació.” Judà digué: “Traieu-la fora, i que sigui cremada.” 38.25 Però quan ja se l’enduien, va fer que diguessin al seu sogre: “De l’home a qui pertanyen aquestes coses és de qui estic embarassada. Examina de qui són aquest segell, aquests cordons i aquest bastó.” 38.26 Judà els va reconèixer i digué: “Ella ha estat més justa que no pas jo, perquè no l’he casada amb el meu fill Xelà.” I mai més no va tenir relacions amb ella. 38.27 Quan va arribar el moment del part, va resultar que duia dos bessons al ventre. 38.28 Durant el part, un d’ells va treure la mà, i la llevadora, agafant-la, hi lligà un fil vermell tot dient: “Aquest ha sortit primer.” 38.29 Però aquest va retirar la mà, i fou el seu germà qui va sortir. Ella digué: “Com t’has obert pas!” I el van anomenar Peres. 38.30 Després va néixer el seu germà, el que duia el fil vermell a la mà, i el van anomenar Zèrah.

Gènesi 39

39.1 Josep havia estat endut a l’Egipte, i un oficial del faraó i capità de la guàrdia, que es deia Putifar, el va comprar als ismaelites que l’havien portat allà. 39.2 El Senyor protegia Josep, de manera que va arribar a ser un home afortunat mentre estava a casa del seu amo, l’egipci. 39.3 El seu amo s’adonà que el Senyor era amb ell, i que tot allò que emprenia el Senyor ho feia reeixir a les seves mans. 39.4 Per això Josep va trobar gràcia als seus ulls i va entrar al seu servei, i el seu amo el va posar d’administrador de casa seva i li va confiar tot allò que li pertanyia. 39.5 I succeí que, des del moment que ell es féu càrrec de casa seva i de la seva hisenda, el Senyor va beneir la casa de l’egipci en atenció a Josep, de manera que la benedicció del Senyor abastava tot el que posseïa, a la casa i al camp. 39.6 D’aquesta manera confiava tota la seva hisenda en mans de Josep, i, amb ell al davant, ja no es va ocupar personalment de res més, llevat dels aliments que prenia. Josep era de molt bon veure i de bona presència. 39.7 Després d’aquests fets, succeí que la muller del seu amo va posar els ulls en Josep i li digué: “Vine a jeure amb mi.” 39.8 Però ell no ho va voler, i digué a la muller del seu amo: “Mira, el meu amo no em controla res del que té a la casa, i m’ha fet responsable de tot el que té. 39.9 En aquesta casa ningú no és més que jo; res no hi ha que em sigui prohibit, llevat únicament de tu mateixa, perquè ets la seva muller. Com podria fer una maldat tan gran i pecar contra Déu?” 39.10 I encara que ella insistia dia rere dia intentant convèncer Josep perquè jagués amb ella i estigués al seu costat, ell no va consentir-hi mai. 39.11 Un dia, quan ell va entrar a la casa per fer la seva feina, i coincidint que no hi havia cap servent dins la casa, 39.12 ella el va agafar pel vestit tot dient-li: “Jeu aquí amb mi.” Però ell, deixant-li el vestit a les mans, s’escapolí i fugí cap a fora. 39.13 Llavors ella, veient que s’havia quedat amb el vestit a les mans i ell havia fugit cap a fora, 39.14 es va posar a cridar els servents de la casa i els digué: “Mireu, ens ha portat un hebreu perquè es burli de nosaltres. Se m’ha acostat volent jeure amb mi, però jo he cridat fort, 39.15 i quan m’ha sentit que cridava ha fugit i se n’ha anat cap a fora, deixant el seu vestit al meu costat.” 39.16 Ella va guardar el vestit al seu costat fins que l’amo va tornar a casa, 39.17 i llavors li contà el mateix dient-li: “L’esclau hebreu que ens vas portar ha vingut on jo era per ultratjar-me, 39.18 però quan jo he alçat la veu i he cridat auxili ha deixat el seu vestit vora meu i ha fugit cap a fora.” 39.19 Quan l’amo va sentir les paraules amb què la seva muller el recriminava: “Com m’ha pogut fer això el teu esclau?”, es va enfurismar de mala manera. 39.20 Llavors l’amo de Josep el va agafar i el va ficar a la presó, al lloc on els presos del rei eren tancats. Així fou internat a la presó. 39.21 Tot i així, el Senyor afavoria Josep i el cobria amb la seva bondat, i li va concedir gràcia als ulls del cap de la presó; 39.22 de manera que el cap de la presó va posar sota les ordres de Josep tots els detinguts que hi havia a l’establiment, i tot el que allí es feia era sota les seves ordres. 39.23 El responsable de la presó no s’havia de preocupar de res d’allò que era a les seves mans, perquè el Senyor era amb ell i feia reeixir tot el que emprenia.

Gènesi 40

40.1 Després d’aquests fets, succeí que el coper i el flequer del rei d’Egipte van cometre una falta contra el seu amo. 40.2 El faraó es va enutjar amb els seus dos oficials, el coper major i el flequer major, 40.3 i va fer que fossin arrestats a la casa del cap dels guardes, a la presó on Josep estava pres. 40.4 El cap dels guardes va designar Josep com a encarregat del lloc on ells eren perquè els atengués durant el temps que estiguessin presos. 40.5 Succeí que, el coper i el flequer del rei d’Egipte, tots dos, mentre estaven detinguts a la presó, en una mateixa nit van tenir cada un d’ells un somni, i cada somni tenia el seu propi sentit. 40.6 Al matí, quan Josep va anar a veure’ls, va notar que estaven preocupats. 40.7 Llavors va preguntar als oficials del faraó que estaven detinguts amb ell a casa del seu amo: “Per què feu mala cara avui?” 40.8 Ells li van contestar: “Hem tingut un somni, i no trobem ningú que ens l’expliqui.” Josep els digué: “No és Déu qui dóna les interpretacions? Conteu-m’ho, doncs, a mi.” 40.9 Llavors el coper major va explicar a Josep el seu somni així: “Vet aquí que en el meu somni tenia un cep davant meu, 40.10 i en el cep hi havia tres sarments, i així que brotava floria i donava raïms ja madurs. 40.11 Jo tenia a la mà la copa del faraó, i prenent els raïms els exprimia dins la copa del faraó, i posava la copa a la seva mà.” 40.12 Josep li digué: “Aquí tens l’explicació: els tres sarments signifiquen tres dies. 40.13 D’aquí a tres dies, el faraó et farà alçar el cap, et restituirà en el teu càrrec, i tu posaràs la copa del faraó a la seva mà, igual com feies abans, quan eres el seu coper. 40.14 Quan et vagi tot bé, tingues la bondat de recordar-te de mi, i fes-me el favor de recomanar-me al faraó, i així em faràs sortir d’aquesta casa. 40.15 Perquè, de fet, em van raptar de la terra dels hebreus, i aquí tampoc no he fet res perquè em tanquin en aquesta presó.” 40.16 El flequer major s’adonà que era una bona interpretació i digué a Josep: “Heus aquí també el meu somni: jo duia damunt del cap tres paneres de pa blanc. 40.17 A la panera de dalt hi havia tota mena de pastes de les que acostuma a menjar el faraó, però els ocells se les estaven menjant de la panera que duia al meu cap.” 40.18 Josep li digué: “Aquí tens l’explicació: les tres paneres signifiquen tres dies. 40.19 D’aquí a tres dies, el faraó farà alçar el teu cap de damunt teu, et penjarà dalt d’un arbre i els ocells es menjaran la teva carn de damunt teu.” 40.20 I succeí que al tercer dia, que era l’aniversari del faraó, aquest va fer un convit a tots els seus funcionaris, i davant dels seus servidors va alçar el cap del coper major i del flequer major. 40.21 Al coper major el va restituir en el seu càrrec, i aquest va posar la copa a la mà del faraó; 40.22 però al flequer major el va penjar, tal com Josep els ho havia interpretat. 40.23 Però el coper major no es va recordar més de Josep, i el va oblidar.

Gènesi 41

41.1 Succeí que, al cap de dos anys, el faraó va tenir un somni en el qual es trobava dret a la vora del riu. 41.2 En aquestes que del riu pujaven set vaques de molt bon aspecte i bones carns que es van posar a pasturar entre els joncs. 41.3 Però, darrere d’elles, set altres vaques, d’aspecte desagradable i magres de carns, pujaven del riu i es posaven davant les altres vaques a la vora del riu. 41.4 I les vaques d’aspecte desagradable i magres de carns devoraven les set vaques de bon aspecte i bones de carns. Llavors el faraó es va despertar. 41.5 Va tornar a adormir-se i tingué un altre somni: hi havia set espigues que pujaven d’una mateixa tija, atapeïdes i plenes; 41.6 però unes altres set espigues, esquifides i ressecades pel vent de llevant, brotaven darrere d’aquelles. 41.7 I les espigues esquifides i ressecades devoraven les atapeïdes i plenes. Llavors el faraó es va despertar, i comprengué que era un somni. 41.8 Va resultar que, al matí, es trobava contorbat d’esperit i va fer cridar tots els intèrprets de somnis i tots els mags que hi havia a l’Egipte, i els va explicar el que havia somniat, però no hi hagué ningú que en pogués donar una interpretació. 41.9 Aleshores el coper major va parlar al faraó i li digué: “Avui em ve a la memòria el meu mal comportament. 41.10 El faraó s’havia enutjat amb els seus servidors i m’havia arrestat a la casa del cap dels guardes, a mi i al flequer major. 41.11 Una nit, ell i jo vam tenir cada un somni, i cada somni tenia el seu propi sentit. 41.12 Allí, amb nosaltres, hi havia un xicot hebreu que feia d’assistent del cap dels guardes. Li vam explicar els nostres somnis i ell ens els va interpretar, donant a cada un el seu significat concret. 41.13 Tal com ho va interpretar, així va succeir: a mi el faraó em va restituir en el meu càrrec, i a ell el va penjar.” 41.14 Llavors el faraó va enviar a buscar Josep, i el van treure de seguida de la presó. Es va afaitar i es va canviar de roba i comparegué davant el faraó. 41.15 El faraó digué a Josep: “He tingut un somni i no hi ha ningú que el pugui interpretar; però he sentit dir de tu que només escoltant-lo ja el pots interpretar.” 41.16 Josep va contestar al faraó: “No depèn de mi; és Déu qui donarà al faraó una resposta adient.” 41.17 Llavors el faraó explicà a Josep: “En el meu somni, em trobava dret a la vora del riu. 41.18 En aquestes que set vaques de molt bon aspecte i bones carns van pujar del riu i es van posar a pasturar entre els joncs. 41.19 Però darrere d’elles van pujar set altres vaques, miserables, d’aspecte desagradable i magres de carns, com mai no n’he vistes de tan lletges en tota la terra d’Egipte. 41.20 Les vaques magres i lletges devoraven les set primeres vaques, les grasses. 41.21 Un cop dins el seu ventre, no es notava gens que hi fossin, perquè el seu aspecte seguia tan lleig com abans. Llavors em vaig despertar. 41.22 Altra volta vaig veure, en un somni, set espigues atapeïdes i boniques que pujaven d’una mateixa tija. 41.23 Però unes altres set espigues seques, esquifides i ressecades pel vent de llevant, brotaven darrere d’elles. 41.24 I les espigues esquifides devoraven les set espigues ufanes. Ho he explicat als mags, però no n’hi ha cap que m’ho sàpiga interpretar.” 41.25 Llavors Josep va contestar al faraó: “El somni del faraó és un de sol: Déu fa saber al faraó el que es proposa fer. 41.26 Les set vaques boniques signifiquen set anys, i les espigues ufanoses signifiques set anys: es tracta d’un sol somni. 41.27 Les set vaques magres i lletges que pujaven darrere d’aquelles signifiquen set anys, igual com les set espigues esquifides i ressecades; vol dir que hi haurà set anys de fam. 41.28 Tal com he dit al faraó, Déu li ha fet saber el que es proposa fer. 41.29 Vénen set anys d’una gran abundor per a tota la terra d’Egipte, 41.30 però després d’ells sobrevindran set anys de fam, tanta que els set anys d’abundor al regne d’Egipte seran oblidats, perquè la fam consumirà el país. 41.31 De l’anterior abundància, no en quedarà al país ni el record, perquè la misèria que la seguirà serà duríssima. 41.32 El fet que el somni s’hagi repetit dues vegades al faraó, vol dir que el cas és ben decidit per part de Déu, i que Déu no trigarà a complir-lo. 41.33 Ara, doncs, convé que el faraó busqui un home capacitat i assenyat, i que el posi com a regidor del país egipci. 41.34 Que el faraó procedeixi a situar intendents per tot el territori i que cobri la cinquena part al país d’Egipte durant els set anys d’abundor. 41.35 Així ells aplegaran tots els queviures d’aquests anys bons que vénen i emmagatzemaran el blat a disposició del faraó a les poblacions i el guardaran. 41.36 Aquestes provisions serviran de reserves per al país durant els set anys de fam que vindran sobre la terra d’Egipte, i el país no serà consumit per la fam.” 41.37 El consell va plaure al faraó i a tots els seus ministres, 41.38 i el faraó digué als seus ministres: “Que potser trobarem un altre home com aquest, que tingui en ell l’esperit de Déu?” 41.39 Llavors el faraó digué a Josep: “Atès que Déu t’ha fet conèixer tot això, és que no hi ha ningú tan intel·ligent i assenyat com tu. 41.40 De manera que tu dirigiràs la meva casa i tot el meu poble obeirà les teves ordres; només en el tron seré jo més gran que tu.” 41.41 A més, el faraó digué a Josep: “Mira, t’investeixo com a regent de tot el país d’Egipte.” 41.42 El faraó es tragué el segell de la seva mà i el va posar a la mà de Josep, el féu vestir amb roba de lli fi i li va posar el collar d’or al coll. 41.43 El féu muntar a la segona carrossa que tenia, i davant seu cridaven: “Atenció!” Així el constituí regent de tot el país d’Egipte. 41.44 El faraó digué a Josep: “Jo, el faraó, declaro: Sense el teu permís, ningú no aixecarà la mà o el peu en tot el país d’Egipte.” 41.45 El faraó imposà a Josep el nom de Safenat-Panèah i li donà per muller Assenat, la filla de Potifera, sacerdot d’On. I així va sortir Josep al front del país egipci. 41.46 Josep tenia trenta anys quan va comparèixer davant el faraó, rei de l’Egipte, i va deixar la cort per recórrer tot el país. 41.47 Durant set anys d’abundor, la terra va produir grans collites, 41.48 i ell va fer provisió de tots els queviures dels set anys en què hi hagué abundor al país d’Egipte i va aplegar en cada població les collites dels camps del voltant, emmagatzemant-hi els queviures. 41.49 Josep va recollir el blat com la sorra de la mar; una tal quantitat que fins hagueren de renunciar de fer-ne el compte, perquè no es podia mesurar. 41.50 Abans que sobrevinguessin els anys de la fam, nasqueren a Josep dos fills que li va infantar Assenat, la filla de Potifera, el sacerdot d’On. 41.51 Josep va posar el nom de Manassès al primogènit, perquè deia: “Déu m’ha fet oblidar totes les meves angúnies i fins la meva casa paterna.” 41.52 Al segon, li va posar de nom Efraïm, perquè deia: “Déu m’ha fet fecund a la terra de la meva dissort.” 41.53 Els set anys d’abundor que hi hagué a l’Egipte es van acabar, 41.54 i van començar a venir els set anys de fam que va predir Josep. La fam s’estengué per tots els pobles, mentre que en tot el país d’Egipte no hi mancava el pa. 41.55 La fam també va arribar al país d’Egipte, i el poble reclamava a crits els aliments al faraó. Llavors el faraó digué a tots els egipcis: “Aneu a Josep i feu tot el que us digui.” 41.56 La fam es va estendre arreu de la terra. Aleshores Josep va obrir tots els graners i va posar el blat a l’abast de tots els egipcis, perquè la fam s’havia agreujat per tota la terra d’Egipte. 41.57 També d’arreu del món venien a l’Egipte a comprar blat a Josep, perquè la fam s’agreujava per tots els països.

Gènesi 42

42.1 Quan Jacob va saber que hi ha- via blat a l’Egipte, digué als seus fills: “Què feu parats? 42.2 He sabut que hi ha blat a l’Egipte. Baixeu allà, doncs, i compreu gra per a nosaltres, a fi que puguem viure i no ens morim.” 42.3 Llavors els deu germans de Josep van baixar a l’Egipte per proveir-se de blat. 42.4 Però Jacob no va deixar que Benjamí, el germà de Josep, anés amb els seus germans, perquè es deia: “No vull que li passi cap desgràcia.” 42.5 Els fills d’Israel van anar a proveir-se de blat juntament amb d’altres que feien el mateix camí, ja que al país de Canaan hi havia fam. 42.6 Josep era qui tenia l’autoritat en tot el país, i ell era el responsable de subministrar a la gent de tot arreu. Els germans de Josep van arribar i es van inclinar davant d’ell de cara a terra. 42.7 Josep, tan bon punt tingué els seus germans al davant, els va reconèixer, però va fer com que no els coneixia, i dirigint-se a ells amb aspresa digué: “D’on veniu?” Ells van respondre: “De la terra de Canaan, per comprar queviures.” 42.8 De manera que Josep va reconèixer els seus germans, però ells no el reconegueren. 42.9 Josep es va recordar d’aquells somnis que va tenir referents a ells, i els digué: “Vosaltres sou espies que heu vingut a veure els punts febles del país!” 42.10 Van contestar: “No, senyor meu, sinó que aquests servents teus han vingut a comprar queviures. 42.11 Tots nosaltres som fills d’un mateix pare, i som gent de bé; aquests servents teus no són espies.” 42.12 Els digué: “I ca! Heu vingut per esbrinar quins punts febles hi ha al país!” 42.13 Van replicar: “Aquests servents teus som dotze germans, fills d’un mateix pare, a la terra de Canaan, per bé que el petit actualment està amb el nostre pare i l’altre no és viu.” 42.14 Però Josep va insistir: “És tal com us ho he dit: Sou uns espies! 42.15 Amb això sereu provats. Per la vida del faraó que no sortireu d’aquí fins que el vostre germà petit s’hagi presentat aquí. 42.16 Envieu un de vosaltres a buscar el vostre germà; mentrestant, vosaltres quedareu retinguts. Així seran comprovades les vostres paraules i es veurà si heu dit la veritat. Que si no, per la vida del faraó que sou uns espies!” 42.17 I els va posar sota custòdia tres dies. 42.18 El tercer dia, Josep els digué: “Feu el que us diré i viureu, que jo sóc temorós de Déu. 42.19 Si sou gent de bé, un dels vostres germans es quedarà retingut a la presó mentre els altres germans aneu a portar el gra per treure de la fam les vostres famílies. 42.20 Després porteu-me el vostre germà petit; així veurem que heu dit la veritat i no morireu.” 42.21 Entre ells van comentar: “A fe que som castigats per causa del nostre germà; perquè vèiem l’angoixa de la seva ànima quan ens suplicava i no el van escoltar. Per això ens trobem en aquesta aflicció.” 42.22 Rubèn els digué: “No us deia jo que no pequéssiu contra el noi, i no em vau fer cas? Vet aquí que ara la seva sang ens és reclamada.” 42.23 Ells no sabien que Josep els entenia, perquè amb ells feia servir un intèrpret. 42.24 Llavors es va apartar d’ells i es va posar a plorar. Després va tornar on eren ells i els digué que d’entre ells prenia Simeó, i davant dels seus ulls el va fer lligar. 42.25 Josep va manar que omplissin de gra els seus sacs, que tornessin el diner de cada un al seu sac i que els donessin provisions per al camí. I així es va fer. 42.26 Ells van carregar el gra damunt dels ases i se’n van anar. 42.27 En ser a la fonda, un d’ells va obrir el sac per donar gra al seu ase i veié el diner a la boca del sac. 42.28 I digué als seus germans: “M’han tornat el diner, mireu-lo al meu sac.” El cor els va fer un salt, i tremolant comentaven entre ells: “Què és això que Déu ha fet amb nosaltres?” 42.29 Així que van arribar a casa del seu pare Jacob, a la terra de Canaan, li van explicar tot allò que els havia passat i digueren: 42.30 “L’home que és senyor del país ens va parlar asprament i ens va prendre per espies del terreny. 42.31 Nosaltres, però, li vam dir: Som gent de bé i no pas espies. 42.32 Som dotze germans, fills d’un mateix pare; un ja no és viu, i el petit actualment està amb el nostre pare a la terra de Canaan. 42.33 Llavors, aquell home senyor del país ens va dir: “En això coneixeré si sou gent de bé: deixeu amb mi un dels vostres germans, i vosaltres proveïu-vos de gra per treure de la fam les vostres famílies i marxeu. 42.34 Però porteu-me el vostre germà petit i sabré que no sou espies, sinó que sou gent de bé. Llavors us tornaré el vostre germà i podreu comerciar pel país.” 42.35 Succeí que, quan es van posar a buidar els sacs, es van trobar que cadascun tenia la seva bossa de diners dins els sac. Quan veieren les seves bosses de diners, ells i el seu pare van agafar por. 42.36 El seu pare Jacob els digué: “Vosaltres em defraudeu: Josep no hi és, Simeó tampoc, i ara us voleu endur Benjamí! Tot es gira contra meu!” 42.37 Llavors Rubèn digué al seu pare: “Pots fer morir els meus dos fills si no te’l torno! Confia-me’l, que jo te’l tornaré.” 42.38 Però ell replicà: “No baixarà el meu fill amb vosaltres; el seu germà és mort, i ha quedat ell tot sol. Si li passava res durant el viatge que emprendreu, faríeu baixar amb pena la meva vellesa al sepulcre.”

Gènesi 43

43.1 La fam seguia sent greu a la terra. 43.2 Per això, quan acabaren de consumir tot el gra que havien portat de l’Egipte, el seu pare els digué: “Torneu-hi i compreu alguns queviures per a nosaltres.” 43.3 Judà li respongué: “Ben clar ens va dir aquell home: No veureu el meu rostre, si el vostre germà no ve amb vosaltres. 43.4 Si et sembla bé enviar el nostre germà amb nosaltres, baixarem a comprar-te queviures. 43.5 Però si no el deixes venir, no hi baixarem, perquè aquell home ens va dir: “No veureu el meu rostre, si el vostre germà no ve amb vosaltres.” 43.6 Israel digué: “Per què m’heu hagut de perjudicar dient a aquell home que teníeu un altre germà?” 43.7 Respongueren: “Aquell home va ser molt insistent interessant-se per nosaltres i la nostra família, i ens preguntà: Encara és viu el vostre pare? Teniu algun altre germà? Nosaltres ens vam limitar a respondre-li d’acord amb les seves preguntes. ¿Podíem endevinar que ens diria: Feu baixar el vostre germà?” 43.8 Aleshores Judà va dir al seu pare Israel: “Deixa venir el noi amb mi; ens prepararem i marxarem. Així podrem sobreviure i no morirem, ni nosaltres ni tu ni la nostra mainada. 43.9 Jo responc d’ell. A mi em reclamaràs comptes si no te’l porto. Si no te’l presento seré culpable davant teu per sempre més. 43.10 Que si no ens haguéssim entretingut tant, a hores d’ara ja hauríem fet dos viatges.” 43.11 El seu pare Israel els digué: “Si és així, feu-ho. Preneu en els vostres sacs els productes més excel•lents de la terra i porteu a aquell home un obsequi: un poc de bàlsam, un poc de mel, espècies i mirra, nous i ametlles. 43.12 Emporteu-vos també doble quantitat de plata i torneu personalment la que us van retornar a la boca dels sacs, per si es tractava d’un error. 43.13 Preneu, doncs, el vostre germà i marxeu, aneu a trobar aquell home. 43.14 Que el Déu Totpoderós us faci trobar bondat davant d’ell i que us lliuri l’altre germà i Benjamí. I jo, si haig de quedar sense fills, hi quedaré.” 43.15 Els homes van prendre aquell present, doble quantitat de plata i Benjamí i, posant-se en marxa, van baixar a l’Egipte i es van presentar davant Josep. 43.16 Quan Josep veié que amb ells hi anava Benjamí, digué al seu majordom: “Porta aquests homes a casa i mata i prepara algun cap de bestiar, perquè aquests homes dinaran amb mi aquest migdia.” 43.17 El majordom va fer el que Josep li havia manat, i va acompanyar ell mateix els homes fins a la casa de Josep. 43.18 Els homes, però, van agafar por quan veieren que els portaven a la casa de Josep, i van comentar: “És per allò d’aquell diner que ens van reintegrar posant-lo dins els nostres sacs la primera vegada, que ens porten aquí. Ens volen atacar i sotmetre’ns per prendre’ns com a esclaus, juntament amb el que hi ha als nostres ases.” 43.19 Quan van ser al portal de la casa, es van acostar al majordom i li van dir: 43.20 “Ai, senyor meu; vam baixar una primera vegada a comprar queviures, 43.21 i succeí que, en arribar a la fonda, vam obrir els sacs, i heus aquí que el diner de cadascun era a la boca del sac, la quantitat exacta del nostre diner, que hem tornat amb nosaltres. 43.22 També hem portat més diner per comprar queviures. Ignorem qui va posar el nostre diner dins els nostres sacs.” 43.23 Respongué: “Estigueu tranquils, no us inquieteu. El vostre Déu, el Déu del vostre pare, deu haver posat un tresor dins els vostres sacs; jo ja vaig rebre la vostra plata.” Llavors va fer sortir Simeó. 43.24 El majordom féu entrar els homes a la casa de Josep, els donà aigua i es van rentar els peus, i va treure farratge per als ases. 43.25 Ells van preparar l’obsequi per quan vingués Josep al migdia, perquè havien sentit que dinarien allà. 43.26 Així que Josep va entrar a la casa, li van donar l’obsequi que havien dut, mentre s’inclinaven fins a terra. 43.27 Ell els va preguntar com estaven, i després digué: “¿Està bé el vostre pare, aquell ancià de qui em vau parlar? Encara viu?” 43.28 Van contestar: “La pau és amb el teu servent. El nostre pare encara és viu.” I es van inclinar reverentment. 43.29 Alçant els ulls veié Benjamí, el seu germà, fill de la seva mare, i va preguntar: “És aquest el vostre germà petit, de qui em vau parlar?” I li digué: “Que Déu et beneeixi, fill meu!” 43.30 L’emoció de veure el seu germà commovia el cor de Josep, i fent via, perquè se li negaven els ulls, es va tancar a la seva cambra i es va posar a plorar. 43.31 Després de rentar-se la cara va sortir i, procurant contenir-se, va dir: “Serviu el dinar.” 43.32 El servei el van fer a part; a ell, en un lloc; a ells, en un cantó; i als egipcis que acostumaven a menjar amb ell, en un altre cantó, perquè els egipcis no poden menjar amb els hebreus; per ells, això és un sacrilegi. 43.33 Va fer que seguessin davant seu per ordre d’edat, del més gran al més petit, i els homes es miraven els uns als altres estranyats. 43.34 Ell va fer que els repartissin racions de la seva pròpia taula, però la ració de Benjamí sempre era cinc vegades més grossa que la dels altres. Ells van beure i es van alegrar en la seva companyia.

Gènesi 44

44.1 Josep va manar al qui dirigia la seva casa: “Omple els sacs d’aquests homes amb queviures, tants com en puguin dur, i posa el diner de cadascun a la boca del seu sac. 44.2 I la meva copa, la copa de plata, la poses a la boca del sac del més jove, junt amb els diners del seu gra.” I així ho va fer, tal com li havia manat Josep. 44.3 L’endemà, a trenc d’alba, van ser acomiadats aquells homes amb la seva caravana. 44.4 Ells van sortir de la ciutat, i quan encara no eren gaire lluny, Josep digué al seu majordom: “Alça’t, vés corrents darrere aquells homes, i quan els atrapis els dius: Per què meu tornat mal per bé? 44.5 ¿No és aquesta la copa en què beu el meu senyor i amb la qual fa les seves prediccions? Us heu portat indignament, amb el que heu fet!” 44.6 Ell els va aconseguir i els digué aquelles paraules, 44.7 però ells li respongueren: “Per què parla així el meu senyor? Sigui lluny dels teus servents un tal comportament! 44.8 Fixa’t que la plata que van trobar a la boca dels nostres sacs te l’hem tornada des de la terra de Canaan; com, ara, havíem de robar or o plata de la casa del teu senyor? 44.9 Aquell dels teus servents a qui se li trobi, que sigui mort, i fins i tot tots nosaltres ens farem esclaus del teu senyor.” 44.10 Ell contestà: “Bé, que sigui tal com dieu. Aquell a qui es trobi serà el meu esclau, però els altres sereu disculpats.” 44.11 Ells es van afanyar a baixar els seus sacs a terra i cadascú va obrir el seu. 44.12 El majordom es va posar a escorcollar, començant pel més gran i acabant pel més petit, i la copa aparegué en el sac de Benjamí. 44.13 Llavors, ells es van esquinçar els vestits, i carregant cadascú el seu ase se’n tornaren a la ciutat. 44.14 Judà i els seus germans van entrar a casa de Josep, que encara era allí, i es van prostrar cara a terra davant d’ell. 44.15 Josep els digué: “Què és això que heu fet? ¿No heu pensat que un home com jo indefectiblement ho endevinaria?” 44.16 Respongué Judà: “Què podem dir al meu senyor? Com ho podem explicar i justificar-nos? Déu ha fet evident el pecat dels teus servents. Aquí ens tens, com esclaus del meu senyor, tant nosaltres com aquell en poder del qual ha estat trobada la copa.” 44.17 Però ell replicà: “Lluny de mi obrar d’aquesta manera! L’home en poder del qual ha estat trobada la copa serà el meu esclau, però vosaltres pugeu en pau a casa del vostre pare.” 44.18 Llavors Judà es va atansar i digué: “Senyor meu, el teu servent et dirà ara unes paraules en privat, i que el meu senyor no s’enutgi amb el teu servent, perquè tu ets com el mateix faraó. 44.19 El meu senyor va preguntar als seus servents: Teniu pare o algun germà més? 44.20 I nosaltres vam contestar al meu senyor: Tenim un pare que ja és vell i un fill de les seves velleses, el petit. El germà d’ell va morir, i de la seva mare només li ha quedat aquest, i el seu pare se l’estima molt. 44.21 I tu vas dir als teus servents: Feu-me’l baixar, que els meus ulls el puguin veure. 44.22 I vam dir al meu senyor: El noi no pot deixar el seu pare; si el deixava, es moriria. 44.23 Però tu vas dir als teus servents: Si el vostre germà petit no baixa amb vosaltres, no tornareu a veure el meu rostre. 44.24 De tornada a casa del meu pare, el teu servent, li vam comunicar les paraules del meu senyor. 44.25 Després, quan el nostre pare digué: Torneu a comprar-nos alguns queviures, 44.26 li vam contestar: No hi podem baixar. Si el nostre germà petit ve amb nosaltres, hi baixarem. No podem veure aquell home si el nostre germà petit no ve amb nosaltres. 44.27 Llavors el nostre pare, el teu servent, ens digué: Prou sabeu que la meva muller me’n va infantar dos; 44.28 l’un se’m va perdre i vaig dir: Segurament ha estat espedaçat, i ja no l’he vist més. 44.29 I si us emporteu també aquest del meu costat i li passa alguna desgràcia, fareu baixar en pena la meva vellesa al sepulcre. 44.30 Si ara, doncs, torno a casa del meu pare, el teu servent, sense portar el noi amb nosaltres, com que la seva vida està tan lligada a la vida del noi, 44.31 quan s’adoni que el noi no hi és es morirà. I els teus servents hauran fet davallar en pena al sepulcre la vellesa del nostre pare, el teu servent. 44.32 El cas és que el teu servent es va responsabilitzar del noi davant el meu pare i li digué: Si no te’l porto, per sempre més en seré culpable davant del meu pare. 44.33 Ara, doncs, permet que el teu servent es quedi en lloc del noi com a esclau del meu senyor i que el noi pugui tornar amb els seus germans. 44.34 Perquè, com puc tornar a casa del meu pare si no ve el noi amb mi? Que no hagi de veure la desgràcia que li sobrevindria al meu pare!”

Gènesi 45

45.1 Josep ja no es podia contenir més en presència de tots els seus servidors i va cridar: “Feu sortir tothom del meu davant!” Així no va quedar ningú amb ell quan es va donar a conèixer als seus germans. 45.2 Llavors va esclatar en plors tan forts que els van sentir tot el personal egipci i fins van arribar a la casa del faraó. 45.3 Josep digué als seus germans: “Jo sóc Josep. Encara és viu el meu pare?” Però els seus germans no podien respondre-li res, perquè havien quedat espaordits davant seu. 45.4 Josep digué als seus germans: “Apropeu-vos cap a mi.” Quan s’hi van acostar, els digué altre cop: “Jo sóc el vostre germà Josep, que vau vendre als egipcis. 45.5 Ara bé, que no us dolgui ni us sàpiga greu d’haver-me venut aquí, perquè Déu m’ha fet passar davant vostre per salvar vides. 45.6 Ja fa dos anys que la fam impera a la terra, i encara en queden uns altres cinc en què no hi haurà conreu ni sega. 45.7 Déu va enviar-me davant vostre per assegurar-vos la posteritat a la terra i salvar-vos la vida en vistes a un gran alliberament. 45.8 Per tant, va ser Déu qui em va enviar en aquest lloc, i no pas vosaltres. Ell m’ha convertit en Gran Visir al servei del faraó, en senyor de la seva casa i en governador de tot el país d’Egipte. 45.9 Ara, aneu de seguida on és el meu pare i digueu-li: Això diu el teu fill Josep: Déu m’ha convertit en amo de tot l’Egipte. Baixa al meu costat i no triguis, 45.10 que viuràs a la terra de Goixen i estaràs a prop meu, tant tu com els teus fills, els teus néts, les teves ovelles, les teves vaques i tot el que tens. 45.11 Jo et mantindré aquí, perquè encara queden cinc anys de fam, no fos cas que quedéssiu en la misèria tu i la teva família, amb tot el que tens. 45.12 Vosaltres podeu comprovar amb els vostres ulls, i també el meu germà Benjamí amb els seus, que és la meva boca la que us ho diu. 45.13 Expliqueu al meu pare quina és la meva autoritat a l’Egipte i tot el que heu pogut veure. Afanyeu-vos i feu baixar aquí el meu pare.” 45.14 I abraçant-se al coll del seu germà Benjamí es va posar a plorar, i Benjamí, abraçat al seu coll, també plorava. 45.15 També va besar tots els seus germans, tot plorant mentre els abraçava. Després d’això, els seus germans ja van gosar parlar amb ell. 45.16 Per la residència del faraó va córrer la notícia: “Han vingut els germans de Josep.” Al faraó i als seus ministres els va alegrar la notícia, 45.17 i el faraó digué a Josep: “Digues als teus germans: Feu això: carregueu les vostres bèsties i marxeu, aneu a la terra de Canaan, 45.18 preneu el vostre pare i les vostres famílies i veniu aquí amb mi, que jo us posaré a l’abast la millor terra d’Egipte i podreu nodrir-vos amb l’abundor del país. 45.19 I tu autoritza això: Agafeu del país d’Egipte carros per a la vostra mainada i per a les dones, preneu el vostre pare i veniu. 45.20 No us sàpiga greu per les vostres possessions, perquè la millor terra de l’Egipte serà per a vosaltres.” 45.21 Així ho van fer els fills d’Israel. Josep els proporcionà carros, sota l’ordre del faraó, i provisions per al camí. 45.22 A cada un d’ells li va donar vestits de mudar; però a Benjamí li va donar tres-centes peces de plata i cinc vestits de mudar. 45.23 Al seu pare li va enviar deu ases carregats del bo i millor d’Egipte, i deu someres carregades de blat, pa i provisions per al seu viatge. 45.24 Va acomiadar els seus germans, i quan se n’anaven els digué: “No discutiu pel camí.” 45.25 Així, doncs, ells van pujar de l’Egipte i van arribar a la terra de Canaan, a casa del seu pare Jacob, 45.26 i li van anunciar: “Josep encara és viu, i resulta que és el governador de tot el país d’Egipte.” Però ell interiorment estava indecís, perquè no se’ls creia. 45.27 Llavors li van repetir totes les paraules que Josep els havia dit. I veient els carros que Josep enviava per endur-se’l es va revifar l’esperit de Jacob. 45.28 Israel va exclamar: “És suficient. El meu fill Josep encara és viu. Hi aniré i el podré veure abans de morir.”

Gènesi 46

46.1 Israel va marxar amb tot el que tenia i va fer cap a Beerxeba, on va oferir sacrificis al Déu del seu pare Isaac. 46.2 Déu va parlar a Israel, en una visió nocturna, i li digué: “Jacob! Jacob!” I ell respongué: “Sóc aquí.” 46.3 I li digué: “Jo sóc Déu, el Déu del teu pare; no tinguis por de baixar a l’Egipte, que allà faré de tu una gran nació. 46.4 Baixaré amb tu a l’Egipte i d’allí també et faré pujar, i Josep et podrà tancar els ulls.” 46.5 Jacob va partir de Beerxeba; i els fills d’Israel van prendre Jacob, el seu pare, la mainada i les dones en els carros que el faraó havia enviat per traslladar-lo. 46.6 També van endur-se el bestiar i tots els béns que havien adquirit a la terra de Canaan. Jacob va anar a l’Egipte, i amb ell tota la seva descendència. 46.7 S’endugué amb ell a l’Egipte els seus fills i els seus néts, les seves filles i les seves nétes, i tota la seva descendència. 46.8 Aquests són els noms dels fills d’Israel que van marxar a l’Egipte, Jacob i els seus fills: Rubèn, el primogènit de Jacob, 46.9 i els fills de Rubèn: Hanoc, Pal•lú, Hesron i Carmí. 46.10 Els fills de Simeó: Jemuel, Jamín, Ohad, Jaquín, Sóhar i Xaül, fill de la cananea. 46.11 Els fills de Leví: Guerxon, Quehat i Merarí. 46.12 Els fills de Judà: Er, Onan, Xelà, Peres i Zèrah. Però Er i Onan ja havien mort a la terra de Canaan. I el fills de Peres eren: Hesron i Hamul. 46.13 Els fills d’Issacar: Tolà, Puvà, Job i Ximron. 46.14 Els fills de Zabuló: Sèred, Elon i Jahleel. 46.15 Aquests són els fills de Lia, muller de Jacob, que li va infantar a Padan-Aram, i també la seva filla Dina. El total del seus fills i de les seves filles era de trenta-tres persones. 46.16 Els fills de Gad: Sefon, Haguí, Xuní, Esbon, Erí, Arodí i Arelí. 46.17 Els fills d’Aser: Imnà, Ixvà, Ixví, Berià i la seva germana Sèrah. Els fills de Berià: Hèber i Malquiel. 46.18 Aquests són els fills de Zilpà, la que Laban va donar a la seva filla Lia i que va infantar per a Jacob: setze persones. 46.19 Els fills de Raquel, la muller de Jacob: Josep i Benjamí. 46.20 A Josep li van néixer en terra egípcia: Manassès i Efraïm, que li va infantar Assenat, la filla de Potifera, el sacerdot d’On. 46.21 Els fills de Benjamí: Bela, Bèquer, Aixbel, Guerà, Naaman, Ehí, Roix, Mupim, Hupim i Ard. 46.22 Aquests són els fills de Raquel que nasqueren a Jacob. En total, catorze persones. 46.23 El fill de Dan fou Huixim. 46.24 Els fills de Neftalí: Jahseel, Guní, Jésser i Xil•lem. 46.25 Aquests són els fills de Bilhà, la que Laban va donar a la seva filla Raquel i aquella va infantar a Jacob; en total, aquestes set persones. 46.26 Totes les persones que van entrar amb Jacob a l’Egipte, nascudes d’ell, descomptant les dones dels fills de Jacob, van ser en total seixanta-sis. 46.27 Els fills de Josep, que li naixeren a l’Egipte, van ser dos. El total de les persones de la casa de Jacob que van entrar a l’Egipte van ser setanta. 46.28 Jacob va enviar Judà davant seu a trobar Josep, per fer que es trobessin amb ell a Goixen; i van fer cap a aquella terra. 46.29 Josep, llavors, va fer enganxar el seu carruatge i se’n pujà a Goixen, a l’encontre del seu pare Jacob. En trobar-se al seu davant, se li llançà al coll i, abraçat amb ell, plorà una llarga estona. 46.30 Israel va dir a Josep: “Ara ja em puc morir, perquè he vist el teu rostre i he vist que encara ets viu!” 46.31 Josep va advertir als seus germans i a la família del seu pare: “Jo pujaré i li donaré la notícia al faraó i li diré: ‘Els meus germans i la família del meu pare, que estaven a la terra de Canaan, han vingut a mi. 46.32 Ells són ramaders, pasturen ovelles i tenen bestiar; han portat les ovelles i els bous i tot el que tenen.’ 46.33 De manera que, quan el faraó us cridi i pregunti quin ofici teniu, 46.34 contesteu-li: ‘Els teus servents som pastors des que érem vailets, igual que els nostres pares.’ Així podreu quedar-vos a viure a la terra de Goixen.” És que per als egipcis és una impuresa la convivència amb els pastors d’ovelles.

Gènesi 47

47.1 Josep va anar a comunicar-ho al faraó i li digué: “El meu pare i els meus germans, amb les seves ovelles i el seu bestiar, amb tot el que tenien, han vingut de la terra de Canaan i ja són a la terra de Goixen.” 47.2 Llavors va presentar al faraó cinc dels seus germans, que havia triat d’entre ells, 47.3 i el faraó va preguntar als seus germans: “Quin ofici teniu?” Respongueren: “Els teus servents som pastors d’ovelles, igual com ho van ser els nostres avantpassats.” 47.4 I hi van afegir: “Hem vingut a viure una temporada en aquesta terra, ja que manca el pasturatge per als ramats que tenen els teus servents. La fam a la terra de Canaan és molt greu, per això et demanem que deixis viure els teus servents a la terra de Goixen.” 47.5 El faraó es va dirigir a Josep i li digué: “El teu pare i els teus germans han vingut a tu, 47.6 i la terra d’Egipte està a la teva disposició; instal·la’ls en la millor part del territori. Que s’estiguin a la regió de Goixen, i si trobes que entre ells hi ha homes experts, posa’ls de majorals dels meus propis ramats.” 47.7 Josep també va fer venir el seu pare Jacob i el va presentar al faraó, i després que Jacob hagué complimentat amb la benedicció el faraó, 47.8 aquest digué a Jacob: “Quants anys tens?” 47.9 Jacob respongué al faraó: “El temps de la meva peregrinació ha estat de cent trenta anys; pocs i dolents han estat els anys de la meva vida, i no han arribat als anys de vida dels meus pares, en el temps de la seva peregrinació.” 47.10 Jacob va donar la benedicció de comiat al faraó i va sortir de la seva presència. 47.11 Josep va establir el seu pare i els seus germans assignant-los terrenys en territori egipci, en la més bona de les contrades, al territori de Ramsès, tal com ho havia manat el faraó. 47.12 Josep va proveir de queviures el seu pare i els seus germans i tota la família paterna, segons el nombre d’infants. 47.13 Ja no hi havia blat enlloc del país; la fam era molt greu i tant a l’Egipte com a Canaan defallien a causa de la fam. 47.14 Josep va anar aplegant tot el diner que hi havia a l’Egipte i a Canaan, a canvi del gra que li compraven, i aquest diner l’ingressava a l’erari reial. 47.15 Quan el diner s’hagué acabat al país d’Egipte i a la terra de Canaan, tota la gent d’Egipte va anar a Josep dient: “Dóna’ns blat. ¿És que haurem de morir davant teu perquè se’ns ha acabat el diner?” 47.16 Josep els digué: “Porteu-me el vostre bestiar i us en vendré a canvi del bestiar, ja que no teniu més diner.” 47.17 Van portar el seu bestiar a Josep, i ell els donà blat a canvi de cavalls, ovelles, vaques i ases. Així, durant tot aquell any, els proveí de blat a canvi del seu bestiar. 47.18 En finalitzar aquell any, van acudir a ell l’any següent dient-li: “No podem pas amagar al meu senyor que, havent-se esgotat el diner i estant el bestiar en mans del meu senyor, ja no ens queda res a disposició del meu senyor, llevat de les nostres persones i les nostres terres. 47.19 ¿És que haurem de sucumbir, nosaltres i les nostres terres, davant la teva mirada indiferent? Compra’ns a nosaltres amb la nostra terra a canvi de blat, i serem esclaus del faraó nosaltres i la nostra terra. Però dóna’ns llavor per a sembrar, així podrem sobreviure sense morir, i la terra no es tornarà un ermot.” 47.20 D’aquesta manera Josep es va apropiar de totes les terres d’Egipte per al faraó, perquè els egipcis van vendre cadascú el seu camp, a causa de la fam que patien; i així les terres van esdevenir propietat del faraó, 47.21 i el poble el va fer traslladar a les ciutats, de l’un a l’altre límit de les fronteres d’Egipte. 47.22 Únicament no va poder apropiar-se de les terres dels sacerdots, perquè el faraó havia decretat un racionament per als sacerdots i podien sostenir-se amb el racionament que els concedí; per això no van vendre la seva terra. 47.23 Després, Josep digué al poble: “Mireu, avui us he comprat a vosaltres i les vostres terres per al faraó. Aquí teniu llavor; sembreu, doncs, la terra. 47.24 I quan arribi la collita, en donareu una cinquena part al faraó, i les altres quatre seran per a vosaltres, per a la sembra del camp, per al vostre sosteniment i el dels vostres familiars, i per a alimentar la vostra mainada.” 47.25 Van contestar: “Ens has donat la vida! Que el meu senyor ens sigui benèvol i serem esclaus del faraó.” 47.26 Josep va decretar aquesta llei, que encara és vigent en el dia d’avui: La cinquena part de la terra d’Egipte serà per al faraó. Solament les terres dels sacerdots no van ser del faraó. 47.27 Els israelites es van establir al país d’Egipte, a la regió de Goixen, i van adquirir-hi propietats, van prosperar i es van multiplicar molt. 47.28 Jacob visqué disset anys a la terra d’Egipte, i el temps de la seva vida va ser de cent quaranta-set anys. 47.29 Com que l’edat d’Israel ja tocava la seva fi, va cridar el seu fill Josep i li digué: “Si he trobat gràcia als teus ulls, posa la mà sota la meva cuixa i siguis amable i lleial amb mi; i no m’enterris a l’Egipte, 47.30 sinó que, quan vagi a descansar amb els meus avantpassats, em trauràs d’Egipte i m’enterraràs al seu sepulcre.” I ell digué: “Faré el que tu dius.” 47.31 Insistí: “Jura-m’ho!” I li ho va jurar. Llavors Israel es va deixar caure sobre la capçalera del llit.

Gènesi 48

48.1 Poc temps després van dir a Josep: “Mira, el teu pare està malalt.” Llavors prengué amb ell els seus dos fills Manassès i Efraïm; 48.2 i Jacob fou avisat dient-li: “Aquí hi ha el teu fill Josep que ve a veure’t.” Israel, fent un esforç, es va asseure al llit. 48.3 Israel digué a Josep: “El Déu Omnipotent se’m va aparèixer a Luz, a la terra de Canaan, i em va beneir; 48.4 i em digué: Jo et faré fecund i et multiplicaré, et convertiré en una munió de pobles i donaré aquesta terra a la teva nissaga, després de tu, en propietat perpètua. 48.5 Ara bé, els teus dos fills Manassès i Efraïm, que et van néixer al país d’Egipte abans que jo vingués a tu, que esdevinguin meus, com ho són Rubèn i Simeó. 48.6 Pel que fa a la descendència que has tingut després d’ells, que siguin teus, i en relació a la seva herència seran comptats amb el nom dels seus germans. 48.7 Quan jo tornava de Padan, la teva mare Raquel va morir pel camí als meus braços, a la terra de Canaan, quan faltava poc per a arribar a Efrata, i la vaig sepultar allà mateix, en el camí d’Efrata, que ara es diu Betlem.” 48.8 Llavors Israel es va fixar en els fills de Josep i va preguntar: “Qui són aquests?” 48.9 Josep va respondre al seu pare: “Són els meus fills, els que Déu m’ha donat en aquest lloc.” Li digué: “Acosta-me’ls, que els beneiré.” 48.10 Israel tenia els ulls entelats per l’edat i ja no hi veia gaire. Així, doncs, els hi va acostar i ell els va besar i els va abraçar. 48.11 Israel va dir a Josep: “No em pensava pas tornar-te a veure, i vet aquí que Déu m’ha concedit de veure fins i tot la teva descendència.” 48.12 Josep els tragué de la falda de Jacob i es prosternà davant d’ell. 48.13 Josep els prengué tots dos, Efraïm a la seva dreta, corresponent a l’esquerra d’Israel, i Manassès a la seva esquerra, corresponent a la dreta d’Israel, i els hi acostà. 48.14 Israel va estendre la mà dreta i la va posar sobre el cap d’Efraïm, tot i que era el petit, i la mà esquerra la va posar sobre el cap de Manassès encreuant les seves mans, tot i que era el primogènit. 48.15 I beneí Josep dient-li: “El Déu davant el qual van caminar els meus pares Abraham i Isaac, el Déu que m’ha pasturat tota la meva vida fins al dia d’avui, 48.16 l’àngel que m’ha deslliurat de tot mal, beneeixi aquests nois, i que en ells sigui invocat el meu nom i el nom dels meus pares Abraham i Isaac, i que es multipliquin abundosament en la terra.” 48.17 Quan Josep s’adonà que el seu pare havia posat la mà dreta sobre el cap d’Efraïm, no ho trobà correcte. Llavors prengué la mà del seu pare per passar-la del cap d’Efraïm al cap de Manassès. 48.18 Josep digué al seu pare: “Així no, pare meu, que és el primogènit; posa la teva dreta sobre el seu cap.” 48.19 Però el seu pare s’hi va negar: “Ja ho sé, fill meu, ja ho sé. Aquest també arribarà a ser un poble, i també ell serà gran. Però el seu germà petit esdevindrà més gran que ell, i la seva descendència arribarà a ser una munió de nacions.” 48.20 I aquell dia els beneí així: “Israel es valdrà de tu per beneir dient: Que Déu et faci com Efraïm i Manassès.” D’aquesta manera va posar Efraïm per davant de Manassès. 48.21 Després Israel va dir a Josep: “Mira, jo aviat em moriré, però Déu serà amb vosaltres i us farà tornar a la terra dels vostres pares. 48.22 I jo et dono a tu una porció més que als teus germans, aquella que vaig arrabassar a l’amorreu amb la meva espasa i el meu arc.”

Gènesi 49

49.1 Jacob va cridar els seus fills i els digué: “Aplegueu-vos, i us anunciaré el que succeirà amb vosaltres en els temps futurs. 49.2 Ajunteu-vos i escolteu, fills de Jacob, escolteu Israel, el vostre pare. 49.3 Rubèn, tu ets el meu primogènit, la meva vigoria i les primícies de la meva força, el primer en dignitat, el principal en autoritat. 49.4 Impetuós com les aigües, però no seràs el preeminent, perquè et vas ficar al llit del teu pare; llavors et vas degradar, pujant a la meva estrada. 49.5 Simeó i Leví són parions, instruments de violència les seves espases. 49.6 En la seva conxorxa no hi entris, ànima meva! Amb la seva companyia no t’hi ajuntis, honra meva! Perquè quan estaven irats van matar homes, i quan estaven contents van mutilar toros. 49.7 Maleïda la seva ira tant impetuosa i el seu furor tan cruel! Els escamparé de Jacob, els dispersaré d’Israel. 49.8 Judà, tu seràs lloat pels teus germans, posaràs la teva mà al clatell dels teus enemics, els fills del teu pare s’inclinaran davant teu. 49.9 Judà, ets com un cadell de lleó tornant de la caça, fill meu. S’ajup, s’ajoca com un lleó, com una lleona; qui el farà alçar? 49.10 El ceptre no s’apartarà mai de Judà, ni la vara de regidor d’entre els seus peus, fins que vingui aquell a qui correspon, el qui els pobles obeiran; 49.11 el qui lliga al cep el seu pollí, i a la parra el fill de la seva somera; renta amb vi el seu vestit i amb sang de raïm la seva roba; 49.12 el qui té els ulls més foscos que el vi, i les dents blanques de tanta llet. 49.13 Zabuló habitarà a la riba del mar i serà refugi de les naus, i la seva frontera arribarà a Sidó. 49.14 Issacar és un ase fort que s’ajaça entre dos estables. 49.15 Veient que el descans era cosa bona, que el país era agradable, ofereix l’espatlla a la càrrega i es resigna al tribut servil. 49.16 Dan jutjarà el seu propi poble com una més de les tribus d’Israel. 49.17 Dan serà com una serp a la vora del camí, un escurçó prop del viarany, que mossega la pota del cavall; fa caure el genet d’esquena. 49.18 Senyor, en la teva salvació confio! 49.19 A Gad l’assalten els bandolers, però ell atacarà la reraguarda. 49.20 D’Aser vindrà el seu pa substanciós, i ell fornirà delícies de reis. 49.21 Neftalí és una cérvola lleugera, que pronuncia dites gracioses. 49.22 Josep, planta fèrtil, una planta que fructifica vora la font, que estén les branques per damunt del mur. 49.23 El turmenten, el fereixen, l’ataquen els guerrers; 49.24 però el seu arc es manté ferm, amb agilitat i força a les seves mans, gràcies a la mà del poderós de Jacob, gràcies al nom del Pastor, la Roca d’Israel. 49.25 Gràcies al Déu del teu pare, que et fa costat, el Déu totpoderós que et beneeix amb les benediccions de dalt del cel, amb les benediccions del fons de l’abisme, amb les benediccions de mamelles i matrius. 49.26 Les benediccions del teu pare, que sobrepassen les benediccions de les muntanyes seculars, fins els confins de les collades eternes, reposin sobre el cap de Josep, damunt la testa de l’escollit d’entre els seus germans. 49.27 Benjamí, llop rapaç, al matí devora una presa i al vespre en reparteix les despulles.” 49.28 Aquestes són totes les tribus d’Israel, dotze en total, i això és el que el seu pare els digué, quan els donà la seva benedicció, beneint cada un d’ells segons la benedicció que els corresponia. 49.29 Després els va donar aquest encàrrec: “Jo vaig a reunir-me amb el meu poble; enterreu-me amb el meu pare, a la cova que hi ha al camp d’Efron, l’hitita, 49.30 la cova del camp de Macpelà, que és davant de Mambré; a la terra de Canaan, el camp que Abraham va comprar a Efron, l’hitita, com a propietat sepulcral. 49.31 Allí van enterrar Abraham i Sara, la seva muller; allí van enterrar Isaac i Rebeca, la seva muller; allí vaig enterrar Lia. 49.32 La compra del camp i la cova que hi ha en ell es va concertar amb els hitites.” 49.33 Quan Jacob va acabar de fer les recomanacions als seus fills, va replegar els seus peus al llit; i expirà i es reuní amb el seu poble.

Gènesi 50

50.1 Llavors Josep es va abocar damunt la cara del seu pare, el va cobrir de llàgrimes i l’omplí de petons. 50.2 Després, Josep va encarregar als metges que tenia al seu servei que embalsamessin el seu pare; i els metges van embalsamar Israel. 50.3 Hi van emprar quaranta dies, que és el temps que cal esmerçar en els embalsamaments. I els egipcis el van plorar durant setanta dies. 50.4 Un cop acomplerts els dies de dol, Josep va parlar als domèstics del faraó i els digué: “Si he trobat gràcia als vostres ulls, feu arribar aquestes paraules al faraó: 50.5 El meu pare em va fer jurar dient-me: “Aviat em moriré; enterra’m al sepulcre que em vaig excavar a la terra de Canaan. Ara, doncs, deixa que pugi a enterrar el meu pare, i ja tornaré.” 50.6 El faraó va contestar: “Vés i enterra el teu pare, tal com et va fer jurar.” 50.7 Josep va pujar a enterrar el seu pare, i amb ell van pujar tots els servents del faraó, els ancians de la seva cort i els ancians del país d’Egipte; 50.8 i tota la família de Josep, els seus germans i la família del seu pare. Només van deixar a la terra de Goixen la mainada, les ovelles i les vaques. 50.9 També el van acompanyar amb carros i genets, formant un seguici força gran. 50.10 Així que van arribar a l’era d’Aatad, que és a l’altra banda del Jordà, allà li van fer el dol amb una gran i solemne lamentació, i Josep va guardar dol pel seu pare durant set dies. 50.11 Els cananeus, que habitaven el país, quan veieren el dol de l’era d’Aatad, digueren: “Que n’és de compungit el dol dels egipcis!” Per això van anomenar aquell lloc, situat a l’altra banda del Jordà, Abel-Misraim (prat i dol dels egipcis). 50.12 D’aquesta manera els seus fills van complir el que els havia manat. 50.13 El dugueren a la terra de Canaan i el sepultaren a la cova del camp de Macpelà, que Abraham havia comprat a Efron, l’hitita, com a propietat sepulcral, al davant de Mambré. 50.14 Després d’enterrar el seu pare, Josep va tornar a l’Egipte amb els seus germans i tots els qui havien pujat amb ell. 50.15 Els germans de Josep, veient que el seu pare era mort, van pensar: “Vegem si ara Josep ens guarda rancúnia i ens retorna tot el mal que li vam fer.” 50.16 De manera que van fer dir a Josep: “El teu pare, abans de morir, va deixar aquest encàrrec: 50.17 Parleu així a Josep: Et prego que perdonis el crim dels teus germans i el seu pecat, ja que es van portar malament amb tu. Perdona, doncs, el pecat dels servents del Déu del teu pare.” I Josep plorava mentre li donaven l’encàrrec. 50.18 Llavors els seus germans hi van anar personalment i, llançant-se als seus peus, li van dir: “Aquí ens tens com a esclaus teus!” 50.19 Però Josep els va dir: “No tingueu por. És que em puc posar jo al lloc de Déu? 50.20 És cert que vosaltres vau maquinar un mal contra mi, però Déu ho va preveure per al bé, a fi que es complís el fet d’avui: preservar un poble nombrós. 50.21 No us preocupeu, doncs, perquè jo us mantindré a vosaltres i les vostres famílies.” Així els va consolar, parlant-los afectuosament. 50.22 Josep va habitar al país d’Egipte amb la família del seu pare, i visqué cent deu anys. 50.23 I Josep va aconseguir de veure els fills d’Efraïm fins a la tercera generació. Fins els fills de Maquir, el fill de Manassès, van néixer a la falda de Josep. 50.24 Finalment, Josep va dir als seus germans: “Jo em moriré aviat, però tingueu per segur que Déu us visitarà i us farà pujar d’aquest país a la terra que va prometre a Abraham, Isaac i Jacob.” 50.25 Després va fer jurar als fills d’Israel: “És segur que Déu us ajudarà, llavors us endureu d’aquí els meus ossos.” 50.26 Josep va morir a l’edat de cent deu anys; el van embalsamar i el van dipositar en un sarcòfag, a l’Egipte.

Èxode 1

1.1 Aquests són els noms dels fills d’Israel que van entrar amb Jacob a l’Egipte, cadascun amb la seva família: 1.2 Rubèn, Simeó, Leví i Judà; 1.3 Issacar, Zabuló i Benjamí; 1.4 Dan i Neftalí, Gad i Aser. 1.5 El total de persones descendents directes de Jacob era de setanta. I Josep ja estava instal•lat a l’Egipte. 1.6 Després, Josep va morir, així com tots els seus germans i tota aquella generació. 1.7 Però la nissaga d’Israel va ser prolífica i es van multiplicar abundosament fins a arribar a ser nombrosos i omplir el país. 1.8 Un nou rei, que no havia conegut Josep, va arribar al poder. 1.9 I va dir al seu poble: “Mireu, els fills d’Israel formen un poble més nombrós i més fort que nosaltres. 1.10 Cal, doncs, que tinguem precaució amb ells, no sigui que creixin massa i que, si s’esdevé una guerra, es puguin aliar també amb els nostres enemics, combatin contra nosaltres i fugin del país”. 1.11 Llavors van imposar al poble d’Israel encarregats d’esclaus a fi de sotmetre’l amb càrregues feixugues. Així van edificar els emplaçaments de reserves de Pitom i Ramsès per al faraó. 1.12 No obstant, com més l’oprimien, més creixia i es multiplicava, fins al punt que els egipcis els temien. 1.13 Els egipcis van imposar una dura servitud als israelites, 1.14 i els van amargar la vida amb les feixugues càrregues de preparar el fang i fer maons, a més de tota mena de feina del camp. 1.15 Llavors el rei d’Egipte va donar ordres a les llevadores dels hebreus, a la primera d’elles, de nom Xifrà, i a la segona, que es deia Puà, i els digué: 1.16 “Quan assistiu les dones hebrees en llurs parts, pareu atenció al sexe del nadó; si és un noi, feu-lo morir, i si és una noia, que visqui.” 1.17 Però les llevadores temien Déu i no van complir el que els havia manat el rei d’Egipte, sinó que van deixar viure els nens. 1.18 Llavors el rei d’Egipte féu comparèixer les llevadores i els preguntà: “Per què actueu així i deixeu amb vida els nens?” 1.19 Les llevadores van contestar al faraó: “Perquè les hebrees no són com les dones egípcies, sinó que són fortes, i abans que arribi la llevadora, ja han infantat.” 1.20 Déu va protegir les llevadores i el poble es va multiplicar i es va fer molt fort. 1.21 A més, a les llevadores, per haver temut Déu, els concedí una família pròspera. 1.22 Llavors el faraó va dictar una ordre general: “Tots els nois que neixin als hebreus, tireu-los al riu; però deixeu viure totes les noies.”

Èxode 2

2.1 Hi hagué un home de la tribu de Leví que s’havia casat amb una dona de la mateixa tribu. 2.2 Ella va concebre i va tenir un fill; i veient que era bufó, el tingué amagat durant tres mesos. 2.3 Però com que ja no el podia amagar per més temps, va agafar una cistella de papir, la va calafatejar amb betum i pega, va posar-hi el nen a dins i la deixà entre els joncs, a la vora del riu. 2.4 Mentrestant, la germana del nen, d’un tros lluny, s’estava a l’aguait per veure què li passaria. 2.5 La filla del faraó va baixar a banyar-se al riu i, mentre les seves serventes es passejaven per la riba, va veure la cistella entre els joncs i va fer que una de les serventes l’agafés. 2.6 Quan la va obrir, va veure el nen, i el nen es va posar a plorar. Digué, plena de compassió. “Aquest és un nen dels hebreus.” 2.7 Llavors la seva germana va dir a la filla del faraó: “¿Vols que vagi a buscar-te una dida, d’entre les hebrees, perquè et criï aquest nen?” 2.8 “Vés-hi” –digué la filla del faraó. I la noia va anar a buscar la mare del petit. 2.9 I la filla del faraó li va dir: “Emporta’t aquest menut i cria’l per mi, i jo et passaré el teu salari.” La dona prengué el nen i el va criar. 2.10 Quan el nen ja va ser gran, el portà a la filla del faraó, i ella se’l va afillar i li va posar el nom de Moisès, perquè deia: “L’he tret de les aigües.” 2.11 Per aquell temps, quan Moisès ja era gran, succeí que va anar on eren els seus germans, els fills d’Israel, i es va adonar del treball feixuc que feien, i veié que un egipci pegava un hebreu, un dels seus germans. 2.12 Llavors, Moisès va mirar al seu voltant i, veient que no hi havia ningú, va matar l’egipci i el va colgar sota la sorra. 2.13 L’endemà va tornar a sortir, i es va trobar amb dos hebreus que s’estaven barallant. Dirigint-se a l’agressor, li digué: “Per què pegues el teu company?” 2.14 Li contestà: “Qui t’ha posat per cap i jutge de nosaltres? ¿Que potser penses matar-me a mi, tal com vas matar l’egipci?” Llavors Moisès va agafar por, i pensava: “Segurament que ja se sap el fet.” 2.15 El faraó es va assabentar d’aquell fet i buscava Moisès per matar-lo; però ell va fugir de davant del faraó i es dirigí cap a la terra de Madian; i quan va arribar prop d’un pou, s’hi va aturar. 2.16 El sacerdot de Madian tenia set filles. Aquestes van arribar, van pouar, i van omplir les piles per abeurar les ovelles del seu pare. 2.17 Llavors es van presentar els pastors i les van fer fora. Però Moisès es va alçar i les va defensar, i va abeurar les seves ovelles. 2.18 En ser de tornada on era el seu pare Reuel, aquest els va preguntar: “Com és que avui torneu tan aviat?” 2.19 Van contestar: “És que un egipci ens ha defensat de la mà d’uns pastors, i fins ha pouat per a nosaltres i ha abeurat les ovelles.” 2.20 Preguntà a les seves filles: “I on és ara? Per què l’heu deixat allí? Convideu-lo a menjar.” 2.21 Moisès va acceptar de quedar-se amb aquell home, el qual va concedir la seva filla Siporà a Moisès. 2.22 Aquesta va infantar un fill, i ell li va posar el nom de Guerxom, perquè va dir: “Sóc foraster en terra estrangera.” 2.23 Succeí que, en aquells anys, va morir el rei d’Egipte. I els fills d’Israel, gemegant sota l’esclavitud, clamaven; i el seu clam, des del fons de la seva opressió, va pujar a Déu. 2.24 Déu va escoltar el seu clam, i es recordà del pacte que havia fet amb Abraham, Isaac i Jacob. 2.25 I Déu va mirar els fills d’Israel i comprengué la seva situació.

Èxode 3

3.1 Moisès era pastor dels ramats del seu sogre, Jetró, sacerdot de Madian. Una vegada que va guiar el seu ramat cap a l’interior del desert, va arribar a la muntanya de Déu, l’Horeb, 3.2 i l’àngel del Senyor se li aparegué en una flama de foc enmig d’una bardissa. Va mirar i veié que la bardissa cremava sense consumir-se. 3.3 Moisès es digué: “Em desviaré per contemplar aquest estrany espectacle, a veure com és que la bardissa no es consumeix.” 3.4 Quan el Senyor veié que es desviava per mirar, el va cridar d’enmig de la bardissa, dient-li: “Moisès, Moisès!” Ell va contestar: “Sóc aquí.” 3.5 Va dir Déu: “No t’acostis aquí. Descalça’t, que el lloc que trepitges és terra santa.” 3.6 I declarà: “Jo sóc el Déu del teu pare, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob.” Llavors Moisès es va tapar el rostre, perquè tenia por de mirar Déu. 3.7 El Senyor digué: “He pogut veure l’angoixa del meu poble, que és a l’Egipte, i he sentit el clam que li provoquen els seus opressors i estic al corrent dels seus sofriments. 3.8 Per tant, he baixat per alliberar-los de l’opressió dels egipcis i fer-los pujar d’aquell país cap a una terra bona i espaiosa, una terra que regalima llet i mel, al territori del cananeu, de l’hitita, del perizita, de l’hivita i del jebuseu. 3.9 Ara, doncs, que el clam dels fills d’Israel ha arribat fins a mi i he pogut veure el mal tracte amb què els egipcis els oprimeixen, 3.10 vés, jo t’envio al faraó perquè facis sortir el meu poble, els fills d’Israel, d’Egipte.” 3.11 Però Moisès digué a Déu: “Qui sóc jo per anar a trobar el faraó i fer sortir els fills d’Israel de l’Egipte?” 3.12 Déu digué: “Jo seré amb tu i aquest serà el senyal que sóc jo qui t’ha enviat: quan hagis tret el poble de l’Egipte, donareu culte a Déu dalt d’aquesta muntanya.” 3.13 Moisès va contestar a Déu: “Heus aquí que jo vaig a trobar els fills d’Israel i els dic: ‘El Déu dels vostres pares m’ha enviat a vosaltres.’ I quan em preguntin quin és el seu nom, què els respondré?” 3.14 I Déu digué a Moisès: “JO SÓC EL QUI SÓC.” I hi afegí: “Així diràs als fills d’Israel: JO SÓC m’ha enviat a vosaltres.” 3.15 Déu va continuar dient a Moisès: “Així diràs als fills d’Israel: El Senyor, el Déu dels vostres pares, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob, m’ha enviat a vosaltres. Aquest és el meu nom etern, per ell seré invocat de generació en generació.” 3.16 “Vés, reuneix els ancians d’Israel i digues-los: El Déu Etern, el Déu dels vostres pares, el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob, se m’ha presentat i m’ha dit: Jo us he visitat i he vist com us maltracten a l’Egipte. 3.17 Per això he dit: Us trauré de l’opressió d’Egipte cap al territori del cananeu, de l’hitita, de l’amorreu, del perizita, de l’hivita i del jebuseu, una terra que regalima llet i mel. 3.18 Ells escoltaran el que els diguis. Llavors tu i els ancians d’Israel anireu a presentar-vos al rei d’Egipte i li direu: El Senyor Etern, el Déu dels hebreus, se’ns ha manifestat. Ara, doncs, dóna’ns permís per a anar a tres jornades de camí dins el desert, perquè puguem oferir sacrificis al Senyor Etern, el nostre Déu. 3.19 Jo sé prou que el rei d’Egipte no us deixarà marxar, si no és per una mà poderosa. 3.20 Però jo estendré la meva mà i feriré l’Egipte amb tota mena de prodigis que faré enmig d’ells, i després d’això us deixarà marxar. 3.21 Faré que aquest poble trobi simpatia entre els egipcis, de manera que, quan marxeu, no us n’anireu amb les mans buides. 3.22 Cada dona demanarà a la seva veïna i a la qui s’hostatgi a casa seva objectes de plata i d’or i vestits. Els posareu als vostres fills i a les vostres filles, i així despullareu els egipcis.”

Èxode 4

4.1 Moisès va contestar: “¿I si no em creuen ni volen fer cas del que els dic, sinó que em responen: A tu no se t’ha aparegut el Senyor?” 4.2 El Senyor li preguntà: “Què és això que tens a la mà?” Ell digué: “Una vara”. 4.3 Li diu: “Llança-la a terra.” Ell la llançà a terra, i es va tornar una serp; i Moisès fugia d’ella. 4.4 Aleshores el Senyor digué a Moisès: “Allarga la mà i agafa-la per la cua.” Va estendre la mà, la va agafar i, en tenir-la a la mà, se li convertí altre cop en una vara. 4.5 “Això perquè creguin que se t’ha presentat el Senyor, el Déu dels teus pares, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob.” 4.6 A més, el Senyor li va dir: “Fica’t la mà al pit.” Ell es va ficar la mà al pit i, quan la va treure, aparegué leprosa, blanca com la neu. 4.7 Aleshores Déu digué: “Torna a ficar-te la mà al pit.” Ell va tornar a ficar-se la mà al pit, i quan la va treure, vet aquí que estava tan sana com la resta del seu cos. 4.8 “Així, doncs, si no et creuen ni fan cas del primer senyal, faran cas del segon. 4.9 I si no creuen aquests dos senyals ni escolten la teva veu, prendràs aigua del riu i l’escamparàs per terra, i l’aigua que hauràs pres del riu es convertirà en sang sobre la terra.” 4.10 Moisès va dir al Senyor: “Oh, Senyor; jo no he estat home de paraula fàcil, ni abans ni ara, ni tampoc des que tu has parlat amb el teu servent, sinó que tinc dificultat de parlar i expressar-me.” 4.11 El Senyor li replicà: “Qui ha donat la boca a l’home? Qui el fa mut o sord, que hi vegi o cec? No sóc jo el Déu Etern? 4.12 Doncs, vés, que jo estaré a la teva boca i t’ensenyaré el que has de dir.” 4.13 I Moisès digué: “Oh, Senyor, fes venir un altre per a enviar-l’hi.” 4.14 Llavors el Senyor es va enfadar amb Moisès i li digué: “¿No tens el teu germà Aaron, el levita? Jo sé que ell sap parlar bé. I vet aquí que ara precisament ve a trobar-te. Quan et vegi se li omplirà el cor d’alegria. 4.15 Tu li parlaràs i li posaràs les paraules a la boca; i jo estaré a la teva boca i a la seva i us ensenyaré el que heu de fer. 4.16 Ell parlarà per tu al poble, ell et farà de boca, i tu li faràs de Déu. 4.17 Porta també aquesta vara a la mà, perquè amb ella has de fer els senyals.” 4.18 Moisès va marxar i es va dirigir a casa del seu sogre, Jetró, i li digué: “Deixa que me’n vagi i torni amb els meus germans d’Egipte per veure si encara són vius.” I Jetró digué a Moisès: “Vés en pau!” 4.19 I quan encara era a Madian, el Senyor va dir a Moisès: “Vés, torna a l’Egipte, que ja són morts tots els qui et volien prendre la vida.” 4.20 Moisès va prendre la seva dona i el seu fill, els va muntar damunt d’un ase i es va encaminar cap a l’Egipte. També va prendre la vara de Déu a la mà. 4.21 El Senyor també digué a Moisès: “Quan siguis a l’Egipte, mira de fer davant del faraó tots els prodigis que t’he donat poder de fer; per bé que jo enduriré el seu cor i no deixarà marxar el poble. 4.22 Llavors diràs al faraó: Això diu el Senyor: Israel és el meu fill, el meu primogènit. 4.23 T’he demanat: Deixa sortir el meu fill perquè em doni culte, però tu has refusat de deixar-lo sortir; per això, doncs, jo mataré el teu fill primogènit.” 4.24 Succeí que durant el viatge, quan eren al lloc de descans, el Senyor li va sortir a l’encontre amb intenció de matar-lo. 4.25 Llavors Siporà va agafar un tallant de pedra i va tallar el prepuci del seu fill i amb ell li va tocar els peus tot dient: “Ben cert que tu ets per a mi un espòs de sang.” 4.26 I el Senyor el va deixar. Ella digué “espòs de sang” per causa de la circumcisió. 4.27 El Senyor va dir a Aaron: “Vés cap al desert, a l’encontre de Moisès.” Ell va marxar i el va trobar a la muntanya de Déu, i el va saludar amb un bes. 4.28 Moisès va explicar a Aaron tot el que el Senyor li havia comunicat i tots els senyals que li havia manat de fer. 4.29 Després Moisès i Aaron se’n van anar i van aplegar tots els ancians dels fills d’Israel; 4.30 i Aaron els va contar tot el que el Senyor havia dit a Moisès, i aquest va mostrar els prodigis davant de tot el poble. 4.31 El poble va creure i, en sentir que el Senyor havia visitat els fills d’Israel i havia vist la seva aflicció, es van prosternar en adoració.

Èxode 5

5.1 Després Moisès i Aaron van anar a dir al faraó: “Així ha dit el Senyor Etern, el Déu d’Israel: Deixa sortir el meu poble perquè em celebri una festa solemne al desert.” 5.2 Però el faraó va replicar: “Qui és aquest Senyor Etern perquè jo hagi d’obeir la seva veu i deixar marxar Israel? No conec el Senyor Etern, ni tampoc no deixaré marxar Israel!” 5.3 Ells van dir: “El Déu dels hebreus ens ha vingut a trobar; deixa’ns anar a tres jornades de camí dins el desert perquè puguem fer sacrificis al Senyor Etern, el nostre Déu; altrament, ens pot fer morir per la pesta o l’espasa.” 5.4 Però el rei d’Egipte va contestar: “Moisès i Aaron, per què distraieu la gent de la seva tasca? Aneu a la vostra feina!” 5.5 Encara hi afegí: “Ara que hi ha tanta gent a la regió voleu que interrompin la feina!” 5.6 Aquell mateix dia, el faraó va donar als caps de colla del poble i als vigilants egipcis aquesta ordre: 5.7 “No proporcioneu més palla a la gent, com fins ara, per a fabricar maons. Que vagin ells mateixos a buscar la palla que necessitin. 5.8 Tot i així, exigiu-los la mateixa quantitat de maons que feien fins ara, sense rebaixar-ne ni una mica; perquè són uns dropos. És per això que van reclamant: Volem anar a fer sacrificis al nostre Déu. 5.9 Feu que s’incrementi el treball sobre aquests homes perquè estiguin ben ocupats i així no facin cas de discursos mentiders.” 5.10 Llavors els caps de colla del poble i els vigilants van anar a parlar a la gent i els digueren: “Això diu el faraó: no us donaré ja més palla. 5.11 Aneu vosaltres a buscar-vos-la allà on en pugueu trobar. Això, però, no rebaixarà la tasca que teniu fixada.” 5.12 Llavors tot el poble es va escampar arreu del país d’Egipte a cercar rostoll per a emprar-lo en lloc de palla. 5.13 Els vigilants els apressaven dient: “Enllestiu la vostra feina, la tasca de cada jornada, con quan teníeu palla.” 5.14 I els caps de colla israelites, que els vigilants del faraó havien posat sobre ells, foren bastonejats i els deien: “Per què des de fa dos dies no acompliu la vostra quota de maons com abans?” 5.15 Els caps de colla del poble israelita van anar a queixar-se al faraó: “Per què tractes així els teus servents? 5.16 No se’ns proporciona palla, als teus servents, i, a sobre, se’ns exigeix: Feu maons! I els teus servents són castigats com si en tinguessin la culpa!” 5.17 Ell respongué: “Dropos, més que dropos! És per això que aneu dient: Volem anar a oferir sacrificis al Senyor Déu. 5.18 Au!, aneu a treballar, i no penseu que us donarem palla. Tot i així haureu d’acomplir la quota de maons fixada.” 5.19 Els caps de colla del poble israelita es veieren en un gran compromís quan els van dir: “No es rebaixarà gens la vostra quota diària de maons.” 5.20 Per això, quan es van trobar amb Moisès i Aaron, que estaven esperant que sortissin de l’audiència del faraó, 5.21 els van dir: “Que el Senyor us examini i us jutgi per haver-nos fet odiosos als ulls del faraó i als dels seus consellers i haver-los posat a la mà l’espasa que ens ha de matar.” 5.22 Llavors Moisès es va girar vers el Senyor i digué: “Senyor meu, per què maltractes aquest poble? Per això m’has enviat? 5.23 Perquè des que em vaig presentar al faraó per parlar-li en nom teu, ell ha vingut fent mal a aquest poble, i no has fet res per alliberar-lo.”

Èxode 6

6.1 El Senyor va contestar a Moisès: “Ara veuràs el que faré amb el faraó; perquè mitjançant la força els haurà d’alliberar, i mitjançant la força els expulsarà del seu territori.” 6.2 Déu va parlar a Moisès i li va dir: “Jo sóc el Senyor. 6.3 Jo em vaig aparèixer a Abraham, a Isaac i a Jacob com a Déu-Totpoderós, però no m’hi vaig revelar amb el meu nom de Senyor. 6.4 També vaig establir amb ells el meu pacte de donar-los la terra de Canaan, la terra de les seves peregrinacions, on havien sojornat com uns forasters. 6.5 I ara he sentit el clam dels fills d’Israel, reduïts a l’esclavatge pels egipcis, i m’he recordat del meu pacte. 6.6 Per tant, digues als fills d’Israel: Jo sóc el Senyor Etern; jo us trauré del treball feixuc dels egipcis, us deslliuraré de la servitud i us redimiré amb braç estès i severs judicis. 6.7 Jo us adoptaré com a poble meu i jo seré el vostre Déu; i sabreu que jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que us treu de l’opressió dels egipcis. 6.8 Després us conduiré a la terra que vaig jurar que donaria a Abraham, a Isaac i a Jacob, i us la donaré en propietat. Jo, el Senyor Etern!” 6.9 Moisès va dir tot això als fills d’Israel, però ells no li van fer cas, perquè estaven desmoralitzats i aclaparats per l’opressió. 6.10 Llavors el Senyor va dir a Moisès: 6.11 “Vés i digues al faraó, el rei d’Egipte, que deixi sortir els fills d’Israel fora dels seus dominis.” 6.12 Moisès, però, va respondre al Senyor: “Si els fills d’Israel no m’han volgut escoltar, com m’escoltarà el faraó, a mi, que em costa parlar?” 6.13 Llavors el Senyor va parlar a Moisès i Aaron, i els va donar ordres per als fills d’Israel i per al faraó, el rei d’Egipte, per fer sortir del territori egipci els fills d’Israel. 6.14 Aquests són els caps de família, segons la línia paterna: Els fills de Rubèn, el primogènit d’Israel: Hanoc, Pal•lú, Hesron i Carmí; tal és la descendència de Rubèn. 6.15 Fills de Simeó: Jemuel, Jamín, Óhad, Jaquín, Sóhar i Xaül, el fill de la cananea; tal és la descendència de Simeó. 6.16 Aquests són els noms dels fills de Leví, segons les seves descendències: Guerxon, Quehat i Merarí. Els anys de vida de Leví foren cent trenta-set. 6.17 Els fills de Guerxon, seguint l’ordre de famílies: Libní i Ximí. 6.18 Els fills de Quehat: Amram, Ishar, Hebron i Uziel. Els anys de vida de Quehat foren cent trenta-tres. 6.19 Els fills de Merarí: Mahlí i Muixí. Aquesta és la descendència de Leví per ordre de famílies. 6.20 Amram prengué per muller la seva tia paterna, i ella li va infantar Aaron i Moisès. Els anys de vida d’Amram foren cent trenta-set. 6.21 Els fills d’Ishar foren: Corè, Nèfeg i Zicrí; 6.22 i els fills d’Uziel: Mixael, Elsafan i Sitrí. 6.23 Aaron prengué per muller Elixeba, la filla d’Amminadab, germana de Nahxon, i ella li va infantar Nadab i Abihú, Eleazar i Itamar. 6.24 I els fills de Corè: Assir, Elcanà i Abiassaf. Aquests són els descendents dels coreïtes. 6.25 I Eleazar, fill d’Aaron, prengué per muller una de les filles de Putiel, que li va infantar Pinhàs. Aquests són els caps de família dels levites, seguint l’ordre de parentiu. 6.26 Aquests són, doncs, aquell Moisès i aquell Aaron als quals el Senyor va dir: “Traieu els fills d’Israel de la terra d’Egipte agrupant-los per esquadrons.” 6.27 Ells van ser els qui van parlar al faraó, el rei d’Egipte, per fer-ne sortir els fills d’Israel. Aquests són Moisès i Aaron. 6.28 El dia que el Senyor va parlar amb Moisès, quan era a l’Egipte, 6.29 li va dir això: “Jo sóc el Déu Etern; digues al faraó, el rei d’Egipte, tot el que jo et digui.” 6.30 Però Moisès va contestar davant del Senyor: “Però, si em costa de parlar, com pot ser que el faraó m’escolti?”

Èxode 7

7.1 El Senyor digué a Moisès: “Mira, t’he fet com un déu per al faraó, i el teu germà Aaron serà el teu profeta. 7.2 Tu diràs tot el que jo el mani, i el teu germà Aaron ho repetirà al faraó, perquè deixi marxar del seu territori els fills d’Israel. 7.3 Però jo enduriré el cor del faraó i multiplicaré els meus senyals i els meus prodigis al país d’Egipte. 7.4 El faraó no us escoltarà, però jo descarregaré la meva mà sobre l’Egipte i faré sortir del país els meus esquadrons, el meu poble, els fills d’Israel, per mitjà de grans càstigs per als egipcis. 7.5 Llavors sabran que jo sóc el Déu Etern, quan estengui la mà sobre l’Egipte i arrenqui d’enmig d’ells els fills d’Israel.” 7.6 Moisès i Aaron van fer el que el Senyor els havia manat que fessin. 7.7 L’edat de Moisès era de vuitanta anys, i la d’Aaron de vuitanta-tres, quan van parlar al faraó. 7.8 El Senyor va dir a Moisès i a Aaron: 7.9 “Si el faraó us demana que feu un prodigi, digues a Aaron: Agafa el teu bastó i llança’l davant el faraó, i es convertirà en una serp.” 7.10 Moisès i Aaron es van presentar al faraó i van fer tal com el Senyor els havia manat. Aaron va llançar el seu bastó davant el faraó i els seus consellers, i es va tornar una serp. 7.11 El faraó va cridar els seus savis i fetillers i també ells, els mags egipcis, van fer el mateix amb els seus encanteris. 7.12 Cadascun va llançar el seu bastó, que es van convertir en serps. Però el bastó d’Aaron va devorar els bastons d’ells. 7.13 El cor del faraó es va endurir i no va voler fer-los cas, tal com havia dit el Senyor. 7.14 Llavors el Senyor digué a Moisès: “El cor del faraó és obstinat i es nega a deixar sortir el meu poble. 7.15 Presenta’t al faraó pel matí, quan acostuma a sortir de les aigües, i espera’l a la vora del riu, portant a la mà el bastó que es va convertir en serp, 7.16 i li dius: El Senyor Etern, el Déu dels hebreus, em va enviar a tu per dir-te: Deixa sortir el meu poble perquè em doni culte al desert; i tu fins ara no n’has fet cas. 7.17 Així diu el Senyor: Això et convencerà que jo sóc el Déu Etern; amb la vara que jo tinc a la mà, donaré un cop a las aigües del riu i es convertiran en sang. 7.18 Els peixos del riu moriran, i el riu es tornarà pestilent, i els egipcis no podran beure aigua del riu.” 7.19 Després el Senyor digué a Moisès: “Digues a Aaron: Pren el bastó i, estenent la mà, fes una passada sobre les aigües d’Egipte, damunt els rius, damunt els canals, damunt els estanys i damunt tots els dipòsits d’aigua perquè es converteixin en sang, i sang hi hagi en tot el territori egipci, fins i tot en els bocois de fusta i els recipients de pedra.” 7.20 Moisès i Aaron van fer tal com el Senyor els havia manat: Aaron va alçar la vara i va donar un cop a l’aigua del riu, davant el faraó i els seus consellers, i totes les aigües del riu es van convertir en sang. 7.21 Els peixos del riu van morir, el riu es tornà pestilent i els egipcis no en podien beure. D’aquesta manera l’Egipte s’omplí de sang. 7.22 Però els mags d’Egipte van fer el mateix amb els seus encanteris, i el cor del faraó es va obstinar i no els va escoltar, tal com havia dit el Senyor. 7.23 El faraó va donar mitja volta i es va retirar a casa seva sense donar cap importància a l’afer. 7.24 Mentrestant, tots els egipcis hagueren de cavar pous pels voltants del riu buscant aigua potable, perquè les aigües del riu no es podien beure. 7.25 Van passar set dies després que el Senyor va colpejar el riu.

Èxode 8

8.1 Llavors el Senyor va dir Moisès: “Presenta’t al faraó i digues-li: Això diu el Senyor Etern: Deixa marxar el meu poble perquè em doni culte. 8.2 Si no el deixes marxar, infestaré de granotes tot el teu país. 8.3 El riu criarà granotes que pujaran i es ficaran a casa teva, al teu dormitori i al teu llit, a casa dels teus consellers i entre la població, als teus forns i a les teves pasteres. 8.4 Les granotes s’abocaran sobre teu, sobre els teus consellers i sobre la gent del poble.” 8.5 El Senyor va ordenar a Moisès: “Digues a Aaron: Estén la teva mà amb el teu bastó, sobre els canals, els rius i els estanys, i fes pujar les granotes sobre la terra d’Egipte.” 8.6 Aaron va estendre la mà sobre les aigües d’Egipte, i les granotes van pujar fins a cobrir la terra d’Egipte. 8.7 Però els mags van fer el mateix amb els seus encanteris, fent pujar granotes sobre la terra d’Egipte. 8.8 El faraó va cridar Moisès i Aaron i els digué: “Demaneu al Senyor que tregui de damunt meu i del meu poble les granotes i deixaré que el poble se’n vagi a oferir-li sacrificis.” 8.9 Moisès va contestar al faraó: “Digues quan vols que pregui per tu, pels teus consellers i pel teu poble, a fi que les granotes s’allunyin de tu i de les teves cases, de manera que només en quedin al riu.” 8.10 El faraó va dir: “Demà mateix!” Moisès contestà: “Serà com has dit, per tal que sàpigues que no hi ha ningú com el Senyor Etern, el nostre Déu. 8.11 Les granotes s’allunyaran de tu i de les teves cases, dels teus consellers i del teu poble, i només en quedaran al riu.” 8.12 Quan Moisès i Aaron van sortir de l’audiència del faraó, Moisès va invocar el Senyor per l’afer de les granotes que havia enviat al faraó, 8.13 i el Senyor va fer el que Moisès li demanava: les granotes de les cases, de les masies i dels camps es van morir, 8.14 i les van apilar a munts, empudegant tot l’Egipte. 8.15 Però quan el faraó veié que el mal s’havia apaivagat, es va entossudir i no els va voler escoltar, tal com el Senyor havia dit. 8.16 El Senyor va dir a Moisès: “Digues a Aaron: Estén el teu bastó i colpeja la pols de la terra, que es convertirà en polls per tot el país d’Egipte. 8.17 Així ho van fer. Aaron estengué la mà amb el seu bastó i colpejà la pols de la terra, i la pols de tot l’Egipte es va convertir en polls que atacaven els homes i les bèsties. 8.18 Els mags van intentar de fer el mateix amb els seus encanteris per a fer sortir polls, però no ho van aconseguir. I els polls cobrien homes i animals. 8.19 Llavors els mags digueren al faraó: “Aquí hi ha el dit de Déu!” Però el faraó es va obstinar i no va voler escoltar-los, tal com el Senyor havia dit. 8.20 El Senyor digué a Moisès: “Lleva’t de bon matí, presenta’t al faraó quan vagi a les aigües, i digues-li: Així ha dit el Senyor: Deixa sortir el meu poble perquè em doni culte. 8.21 Si no deixes marxar el meu poble, enviaré tàvecs contra tu, contra els teus consellers, contra el teu poble i contra la teva casa, de tal manera que tant la casa dels egipcis com la terra on ells estiguin s’omplirà de tàvecs. 8.22 Tanmateix, aquell dia faré una excepció amb la terra de Goixen, on habita el meu poble, i allà no hi haurà tàvecs, a fi que sàpigues que jo, el Senyor, sóc present en el país. 8.23 Faré aquesta separació entre el meu poble i el teu; demà serà aquest senyal.” 8.24 El Senyor ho va fer així, i un gran eixam de tàvecs va envair la casa del faraó i les cases dels seus consellers, i per tot el territori d’Egipte la terra va quedar devastada per causa dels tàvecs. 8.25 Llavors el faraó va cridar Moisès i Aaron i els digué: “Aneu a oferir sacrificis al vostre Déu, però dintre del territori.” 8.26 Moisès va contestar: “No convé que ho fem així, perquè els sacrificis que nosaltres oferim al Senyor Etern, el nostre Déu, són animals que els egipcis consideren sagrats; i si sacrifiquem davant els ulls dels egipcis el que és sagrat per a ells, no ens apedregaran? 8.27 Anirem tres jornades de camí dins el desert i allà farem sacrificis al Senyor Etern, el nostre Déu, tal com ens ha manat.” 8.28 El faraó contestà: “Us deixaré marxar cap al desert perquè pugueu oferir sacrificis al Senyor Etern, el vostre Déu, però no us allunyeu massa. I pregueu per mi.” 8.29 Moisès digué: “Tant bon punt hagi sortit de la teva presència pregaré el Senyor, i els tàvecs es retiraran del faraó i dels seus consellers, i de tot el poble, demà mateix. Però que el faraó no ens torni a enganyar, impedint que el poble vagi a oferir sacrificis al Senyor.” 8.30 Moisès va sortir de la presència del faraó i va pregar el Senyor. 8.31 I el Senyor va fer el que Moisès demanava: va treure els tàvecs de damunt del faraó i dels seus ministres, i del seu poble, fins que no en va quedar ni un. 8.32 Però també aquesta vegada el faraó es va endurir de cor i no va deixar sortir el poble.

Èxode 9

9.1 El Senyor digué a Moisès: “Vés a trobar el faraó i digues-li: Això diu el Senyor, el Déu dels hebreus: Deixa marxar el meu poble perquè em pugui donar culte. 9.2 Si tu no els deixes marxar, i encara els retens per la força, 9.3 la mà del Senyor Etern caurà sobre el bestiar que tens al camp, els cavalls, els ases, els camells, els bous i les ovelles, amb una plaga gravíssima. 9.4 Però el Senyor farà una excepció entre el bestiar d’Israel i el bestiar dels egipcis, de manera que no morirà res del que pertany als fills d’Israel.” 9.5 I el Senyor va fixar aquest termini: “Demà, el Senyor farà això al país.” 9.6 I efectivament, el Senyor, l’endemà, va fer això: tot el bestiar dels egipcis va morir, mentre que del bestiar dels fills d’Israel ni un sol cap no en va morir. 9.7 El faraó ho va fer esbrinar i van trobar que ni un sol cap del bestiar dels israelites no havia mort. Tot i així, el cor del faraó es va endurir i no va deixar marxar el poble. 9.8 El Senyor digué a Moisès i a Aaron: “Preneu uns bons grapats de sutge del forn i que Moisès l’escampi enlaire davant del faraó. 9.9 I es convertirà en un polsim que s’escamparà per tota la terra d’Egipte i provocarà en les persones i les bèsties uns grans que s’obriran en úlceres, arreu del país d’Egipte.” 9.10 Ells prengueren sutge del forn i Moisès, situant-se davant del faraó, el va llançar cap al cel, i es van produir erupcions ulceroses tant en homes com en bèsties. 9.11 Ni els mags no pogueren restar davant Moisès, a causa de les úlceres, perquè els mags tenien les mateixes erupcions que tots els egipcis. 9.12 Però el Senyor va endurir el cor del faraó, de manera que no els va escoltar, tal com el Senyor havia dit. 9.13 El Senyor digué a Moisès: “Lleva’t de bon matí, presenta’t al faraó i digues-li: Això ordena al Senyor, el Déu dels hebreus: Deixa sortir el meu poble perquè em doni culte. 9.14 Perquè aquesta vegada enviaré tots els meus flagells contra la teva persona i contra els teus consellers i contra el teu poble, perquè sàpigues que no hi ha ningú com jo sobre tota la terra. 9.15 Que si hagués estès la meva mà per ferir-te a tu i al teu poble amb la pesta, ja hauries desaparegut de la terra; 9.16 però t’he deixat amb vida per mostrar-te el meu poder i perquè el meu nom sigui reconegut arreu de la terra. 9.17 ¿Encara t’oposes contra el meu poble, no deixant-lo sortir? 9.18 Doncs, demà, cap a aquesta hora, faré ploure una pedregada tant forta com no n’hi ha hagut d’altra en tota la història d’Egipte d’ençà que fou establert fins al present. 9.19 Ara, doncs, fes resguardar el teu bestiar i tot el que tens al camp, perquè la granissada caurà sobre tots els homes i tot el bestiar que es trobin al camp sense haver-se aixoplugat sota cobert, i moriran.” 9.20 Alguns dels consellers del faraó, que van témer l’advertència del Senyor, van fer que els seus homes i el bestiar es refugiessin a les cases; 9.21 però n’hi hagué d’altres que no van fer cas de l’advertència del Senyor i van deixar els homes i el bestiar al camp. 9.22 El Senyor digué a Moisès: “Alça la teva mà cap al cel, i que caigui una pedregada en tot el territori egipci, sobre els homes, sobre el bestiar i sobre tota mena de plantes que hi hagi al país d’Egipte.” 9.23 Moisès va alçar la vara enlaire i el Senyor abocà trons i granís i llamps que queien a terra. El Senyor va fer caure la pedregada sobre el país d’Egipte, 9.24 i fou una pedregada barrejada amb llamps tan forta con mai no n’hi havia hagut altra com aquella al país d’Egipte d’ençà que era nació. 9.25 La pedregada va afectar arreu del país egipci tot el que hi havia al camp, la gent i el bestiar; tota l’herba fou esbocinada i tots els arbres trossejats. 9.26 Només la regió de Goixen, on estaven els fills d’Israel, es va lliurar de la pedregada. 9.27 Llavors el faraó feu cridar Moisès i Aaron i els digué: “He pecat altre cop. El Senyor és just; jo i el meu poble som culpables. 9.28 Pregueu el Senyor, perquè ja n’hi ha massa de trons i de pedra. Ja us deixaré marxar, no us retindré més.” 9.29 Moisès li va contestar: “Així que hagi sortit de la ciutat alçaré les mans vers el Senyor; pararan els trons i la pedra deixarà de caure, a fi que sàpigues que la terra és del Senyor Etern. 9.30 Tanmateix, sé prou bé que ni tu ni els teus consellers encara no teniu temor del Senyor-Déu.” 9.31 La destrossa va afectar el lli i l’ordi, perquè l’ordi ja era espigat i el lli ja havia florit; 9.32 en canvi, el blat i l’espelta no van ser abatuts, perquè són més tardans. 9.33 Quan Moisès va deixar el faraó, va sortir de la ciutat, va alçar les mans al Senyor i els trons i la pedra van cessar i va parar de ploure sobre la terra. 9.34 Però quan el faraó veié que la pluja, els trons i la pedra havien cessat, va tornar a pecar, i endurí el seu cor i el dels seus consellers. 9.35 El cor del faraó es va obstinar, i no va deixar sortir els fills d’Israel, tal com el Senyor havia predit per mitjà de Moisès.

Èxode 10

10.1 El Senyor digué a Moisès: “Vés a trobar el faraó, perquè jo he endurit el seu cor i el dels seus consellers a fi de manifestar aquests senyals meus davant d’ells. 10.2 Així podràs contar als teus fills i als teus néts com he castigat l’Egipte i els prodigis que he obrat enmig d’ells, i sabreu que jo sóc el Senyor Etern.” 10.3 Moisès i Aaron van anar a trobar el faraó i li digueren: “Això diu el Senyor Etern, el Déu dels hebreus: Fins quan et resistiràs a humiliar-te davant meu? Deixa sortir el meu poble perquè em doni culte. 10.4 Si et negues a deixar sortir el meu poble, mira, demà mateix faré entrar la llagosta dintre dels teus dominis, 10.5 i cobrirà tota la superfície del país fins a tal punt que el terra no serà visible, i rosegarà la resta del que s’ha salvat, el que queda de les pedregades, i devorarà tots els arbres que creixen en els vostres camps; 10.6 omplirà les teves cases, les dels teus consellers i les de tots els egipcis, com mai no veieren els teus pares, ni els pares dels teus pares, des del dia que es van establir al país fins al dia d’avui.” Després es van retirar de la presència del faraó. 10.7 Llavors els consellers van dir al faraó: “Fins quan aquest ha de ser un entrebanc per a nosaltres? Deixa marxar aquesta gent i que vagin a servir el Senyor, el seu Déu. Que no t’adones encara que l’Egipte s’està arruïnant?” 10.8 Van fer tornar Moisès i Aaron a la presència del faraó, i aquest els digué: “Aneu a donar culte al Senyor, el vostre Déu. Quins són els que hi aniran?” 10.9 Moisès digué: “Hi anirem amb els nostres joves, amb els nostres ancians; amb els nostres fills i amb les nostres filles; amb els nostres ramats i amb les nostres vaques, perquè per a nosaltres és una festa solemne al Senyor Etern.” 10.10 El faraó contestà: “Tan cert sigui que el Senyor és amb vosaltres com que jo us deixo marxar amb les vostres famílies! Mireu com les vostres males intencions salten a la vista. 10.11 No es farà pas com dieu. Aneu-hi vosaltres, els adults, i doneu culte al Senyor, ja que és això el que demanàveu.” I els van fer fora de l’audiència del faraó. 10.12 Llavors el Senyor digué a Moisès: “Estén la teva mà sobre el territori egipci i crida la llagosta, que pugi sobre la terra d’Egipte i devori tota l’herba del país, tot el que es va salvar de la pedregada.” 10.13 I Moisès va fer una passada amb la seva vara sobre la terra d’Egipte i el Senyor va fer bufar sobre el país el vent de llevant, tot aquell dia i tota la nit. L’endemà, el vent de llevant va portar la llagosta. 10.14 Les llagostes van anar pujant per tot el territori egipci i es van anar estenent per totes les contrades d’Egipte. Una munió tan gran com mai no n’hi havia hagut de semblant, ni mai més no n’hi haurà. 10.15 De tal manera cobrien la terra, que la superfície es veia ennegrida. Van rosegar totes les plantes de la terra i totes les fruites dels arbres que havien quedat de la pedregada; no va quedar res de verd, ni a les plantes del camp ni als arbres, enlloc del territori de l’Egipte. 10.16 El faraó va cridar immediatament Moisès i Aaron i els digué: “He pecat contra el Senyor, el vostre Déu, i contra vosaltres. 10.17 Ara, doncs, perdoneu un cop més el meu pecat i pregueu el Senyor, el vostre Déu, que retiri de mi almenys aquesta destrucció.” 10.18 Moisès va sortir de la presència del faraó i va pregar al Senyor. 10.19 Llavors el Senyor va canviar el vent de llevant en un vent de ponent molt fort que s’emportà les llagostes i les llençà al Mar Roig o de les Canyes. No va quedar ni una llagosta en tot el territori d’Egipte. 10.20 Però el Senyor va entossudir el cor del faraó, i aquest no va deixar marxar els fills d’Israel. 10.21 El Senyor digué a Moisès: “Estén la teva mà cap al cel, i que hi hagi tenebres sobre tota la terra d’Egipte, una foscor que es pugui palpar.” 10.22 Moisès estengué la seva mà cap al cel, i es produí una gran foscúria per tota la terra d’Egipte durant tres dies. 10.23 L’un no veia l’altre i ningú no va poder moure’s del seu lloc durant tres dies, mentre que els fills d’Israel tenien claror on vivien. 10.24 Llavors el faraó va cridar Moisès i digué: “Aneu i doneu culte al Senyor; que es quedin només les ovelles i els bous. Les vostres famílies poden marxar també amb vosaltres.” 10.25 Però Moisès va contestar: “També ens subministraràs víctimes per als sacrificis i holocaustos que hem d’oferir al Senyor, el nostre Déu. 10.26 I el nostre bestiar també ha de venir amb nosaltres; ni una peülla no en pot quedar aquí, perquè hem de triar-ne alguns per al servei del Senyor, el nostre Déu. Ni tan sols nosaltres sabem encara què hem d’oferir al Senyor, fins que serem allí.” 10.27 Però el Senyor va endurir el cor del faraó, de manera que no va voler deixar-los marxar. 10.28 El faraó li digué: “Vés-te’n del meu davant! I no gosis tornar a veure el meu rostre; perquè el dia que tornis a veure el meu rostre, moriràs!” 10.29 Moisès replicà: “Tu ho has dit: no tornaré a veure el teu rostre.”

Èxode 11

11.1 El Senyor digué a Moisès: “En- cara enviaré una altra plaga sobre el faraó i sobre els egipcis. Després d’això us deixarà marxar d’aquí, i quan us deixi sortir definitivament, ell mateix us expulsarà d’aquí per la força. 11.2 Digues al poble, en privat, que cada home demani al seu veí, i cada dona a la seva veïna, objectes de plata i d’or.” 11.3 El Senyor va fer que el poble caigués en gràcia als egipcis. El mateix Moisès era molt important al país d’Egipte, als ulls dels consellers i als ulls del poble. 11.4 Moisès va anunciar: “Això diu el Senyor: a mitjanit jo passaré a través de l’Egipte, 11.5 i moriran tots els primogènits del país egipci, des del primogènit del faraó, que seu al seu tron, fins al primogènit de l’esclava que seu darrere el molí, i tot primogènit del bestiar. 11.6 I s’alçarà per tot el país d’Egipte un plany tan gran com mai no n’hi ha hagut de semblant ni mai més no n’hi haurà. 11.7 Mentre que, entre els fills d’Israel, ni tan sols un gos bordarà contra cap home ni contra cap bèstia, a fi que sàpigues que el Senyor fa diferència entre l’Egipte i Israel. 11.8 I tots aquests consellers que tens vindran a mi i es postraran davant meu i diran: Vés-te’n, tu, amb tot el poble que et segueix. I després d’això marxaré.” Dit això, va sortir tot indignat de l’audiència del faraó. 11.9 El Senyor havia dit a Moisès: “El faraó no us escoltarà, a fi que es multipliquin els meus prodigis al país d’Egipte.” 11.10 Moisès i Aaron havien fet tots aquests prodigis davant el faraó; però el Senyor enduria el cor del faraó, que no permetia que els fills d’Israel sortissin dels seus dominis.

Èxode 12

12.1 El Senyor va parlar així a Moi- sès i Aaron al país d’Egipte: 12.2 “Aquest mes serà per a vosaltres el començ dels mesos, el primer dels mesos de l’any. 12.3 Parleu a tota la comunitat d’Israel i digueu-los: El deu d’aquest mes, cadascun de vosaltres es procurarà un anyell per família, un cap per cada casa. 12.4 Si una família és massa petita per a consumir un anyell, que el prengui amb el veí més pròxim a casa seva, segons sigui el nombre de persones i segons sigui el que cada un pot menjar. 12.5 L’anyell ha de ser sense cap tara, mascle i de primer any. Podeu triar-lo d’entre les ovelles o les cabres. 12.6 El tindreu guardat fins al dia catorze d’aquest mes; llavors, a la caiguda de la tarda, tota la comunitat d’Israel el degollaran. 12.7 Després prendreu part de la sang i n’untareu els dos brancals de la llinda de les cases on el menjareu. 12.8 La carn la menjareu aquella mateixa nit; l’haureu de menjar rostida a la brasa, amb pans àzims i herbes amargues. 12.9 No en menjareu cap part crua, bullida o guisada, sinó rostida a la brasa, amb el cap, les potes i les entranyes. 12.10 No en deixareu gens per a l’endemà; i el que en sobri al matí, ho cremareu al foc. 12.11 L’haureu de menjar així: amb la cintura cenyida, els peus calçats i el bastó a la mà. El menjareu de pressa. És la Pasqua del Senyor. 12.12 Perquè aquesta nit jo passaré per la terra d’Egipte i feriré tots els primogènits del país, tant si és home com bèstia; i en tots els déus de l’Egipte executaré condemnes. Jo, el Senyor Etern! 12.13 La sang us servirà de senyal a les cases on estigueu; jo veuré la sang i passaré de llarg, de manera que entre vosaltres no hi haurà flagell destructor quan jo doni el cop contra el país d’Egipte. 12.14 Aquest serà un dia memorable per a vosaltres, i el celebrareu com una festa del Senyor durant les successives generacions; el celebrareu com una institució perpètua.” 12.15 “Durant set dies menjareu pans àzims. Des del primer dia traureu de casa vostra el llevat, perquè aquell qui des del primer dia fins al setè hagi menjat pa fermentat serà exterminat d’entre el poble d’Israel. 12.16 El dia primer tindreu una assemblea santa, i el dia setè, també. Durant aquests dies no es farà cap treball, fora del necessari per a preparar el menjar de cadascú; això és l’única cosa que podreu fer. 12.17 Guardareu, doncs, la festa dels Àzims, perquè en aquest dia concret vaig fer sortir els vostres esquadrons de la terra d’Egipte; i observareu aquest dia, durant les successives generacions, com una institució perpètua. 12.18 El mes primer menjareu pans àzims des de la tarda del dia catorze fins al vespre del dia vint-i-un. 12.19 Que no hi hagi gens de llevat a casa vostra, durant aquests set dies, perquè aquell qui mengi qualsevol cosa fermentada, tant si és foraster com si és nadiu, serà exterminat de la comunitat d’Israel. 12.20 No menjareu res que sigui fermentat; en qualsevol lloc que habiteu menjareu pans àzims.” 12.21 Llavors Moisès va reunir tots els ancians d’Israel i els digué: “Trieu un cap de bestiar i preneu-lo, segons les vostres famílies, i sacrifiqueu la Pasqua. 12.22 Preneu també un manat d’hisop, suqueu-lo en la sang recollida al gibrell, i pinteu la llinda i els dos brancals de la porta amb la sang del gibrell. I que ningú de vosaltres no surti de la porta de casa seva fins al matí. 12.23 I quan el Senyor passi ferint els egipcis, veurà la sang a la llinda i als dos brancals i, aquella porta, la passarà de llarg i no deixarà que el destructor entri a casa vostra per ferir. 12.24 Aquesta disposició la guardareu a perpetuïtat, com un precepte per a tu i per als teus fills. 12.25 Així, quan us haureu instal·lat a la terra que el Senyor us donarà, tal com ha promès, també observareu aquest precepte. 12.26 I quan els vostres fills us preguntin: Quin significat té per a vosaltres aquesta cerimònia?, 12.27 respondreu: Aquest és el sacrifici de la Pasqua del Senyor, que va passar de llarg per les cases dels fills d’Israel, a l’Egipte, quan anava ferint els egipcis i en va excloure les nostres cases.” En acabar, el poble es prosternà i va adorar. 12.28 Després, els fills d’Israel se’n van anar i van obeir. I van complir el que el Senyor havia manat a Moisès i a Aaron. 12.29 Succeí que, cap a mitjanit, el Senyor va ferir tots els primogènits del país d’Egipte, des del primogènit del faraó, que seia al tron, fins al primogènit del captiu que era al calabós, així com tots els primogènits de les bèsties. 12.30 Aquella nit es va llevar el faraó, tots els seus consellers i tots el egipcis, i es va alçar un gran plany per tot l’Egipte, perquè no hi havia cap casa que no tingués un mort. 12.31 Aleshores, en plena nit, el faraó féu cridar Moisès i Aaron, i els digué: “Alceu-vos i sortiu d’entre el meu poble, vosaltres i els fills d’Israel, i aneu a donar culte al Senyor, tal com heu demanat. 12.32 Endueu-vos també les vostres ovelles i les vostres vaques, tal com heu demanat. Marxeu, i beneïu-me a mi també.” 12.33 Els egipcis empenyien el poble, apressant-los a fi que sortissin ben aviat del país, perquè es deien: “Encara morirem tots!” 12.34 I el poble va agafar la pasta abans que fermentés, i embolicaren les pasteres amb els seus mantells i se les van carregar a les espatlles. 12.35 Els fills d’Israel, seguint les instruccions de Moisès, havien demanat als egipcis objectes de plata i d’or i vestits. 12.36 El Senyor va fer que el poble caigués en gràcia als egipcis i els ho van donar. Així van espoliar els egipcis. 12.37 Els fills d’Israel van marxar de Ramsès cap a Sucot en nombre d’uns sis-cents mil homes a peu, sense comptar les criatures. 12.38 Amb ells va marxar també una multitud de gent de tota mena i grans ramats d’ovelles i de vaques. 12.39 I, de la pasta que s’havien endut d’Egipte, van coure coques àzimes, ja que no havia tingut temps de fermentar. Quan van ser expulsats d’Egipte, no podien entretenir-se i no van preparar provisions per al viatge. 12.40 El temps que els fills d’Israel van estar a l’Egipte fou de quatre-cents trenta anys. 12.41 El mateix dia que es complien els quatre-cents trenta anys coincidí exactament amb la data de sortida dels esquadrons del Senyor del territori egipci. 12.42 Aquesta és nit de vetlla solemne al Senyor Etern, per haver-los tret de la terra d’Egipte: és aquella nit del Senyor, de solemne observança per a tots els fills d’Israel en totes les seves generacions. 12.43 El Senyor digué a Moisès i a Aaron: “Aquestes són les normes sobre la Pasqua: cap estranger no en podrà menjar. 12.44 Però tot esclau adquirit amb diner, quan l’hagis circumcidat, sí que en podrà menjar. 12.45 El foraster resident o temporer no en menjarà. 12.46 S’ha de menjar dins de la mateixa casa; no traureu fora de la casa gens de carn, ni li trencareu cap os. 12.47 La celebrarà tota la comunitat d’Israel. 12.48 Si algun foraster resident amb tu vol celebrar la Pasqua del Senyor, haurà de circumcidar tots els homes de casa seva, i aleshores podrà acostar-se a celebrar-la, ja que serà com un nascut al país; però cap incircumcís no en podrà menjar. 12.49 La llei serà igual per al nadiu que per al foraster que habita entre vosaltres.” 12.50 Així ho van fer tots els fills d’Israel. Ho van complir tal com el Senyor havia manat a Moisès i a Aaron. 12.51 I fou en aquell mateix dia que el Senyor va fer sortir els fills d’Israel del país d’Egipte agrupats en colles.

Èxode 13

13.1 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 13.2 “Em consagraràs tot primogènit, tot primer nascut d’entre els fills d’Israel, tant si és home com si és bèstia, perquè és meu.” 13.3 Moisès digué al poble: “Recordeu-vos d’aquest dia en què heu sortit de l’Egipte, de la casa de servitud, ja que ha estat amb la seva poderosa mà que el Senyor us ha tret d’aquí; aquest dia no menjareu pa fermentat. 13.4 En aquest dia del mes d’abib, vosaltres sortiu d’Egipte. 13.5 I serà que, quan el Senyor t’hagi introduït a la terra del cananeu, de l’hitita, de l’amorreu, de l’hivita i del jebuseu, que va jurar als teus pares que els donaria, terra que regalima llet i mel, observareu aquesta celebració en aquest mes. 13.6 Durant set dies menjaràs pa àzim, i el dia setè serà festa solemne en honor del Senyor. 13.7 Menjaràs pans àzims durant els set dies, i no s’ha de veure pa fermentat a casa teva ni llevat en tot el teu territori. 13.8 I en aquella diada explicaràs al teu fill: Això és a causa del que va fer el Senyor per mi quan vaig sortir de l’Egipte. 13.9 I et serà com un senyal damunt la mà i com a remembrança entre els ulls, a fi que la llei del Senyor estigui en la teva boca, ja que el Senyor t’ha fet sortir d’Egipte amb la força de la seva mà. 13.10 I guardaràs aquest precepte en la data precisa, any rere any.” 13.11 “Quan el Senyor t’haurà dut a la terra del cananeu, tal com ho va jurar a tu i als teus pares, i te l’hagi lliurada, 13.12 llavors dedicaràs al Senyor tot el primer que obre el si matern. També tot el primer nascut de part de les teves bèsties, si és mascle, pertany al Senyor. 13.13 Però tot primer nascut dels ases el redimiràs amb un anyell; i si no el redimeixes, el desnucaràs. També redimiràs tot primogènit entre els teus fills. 13.14 I serà que quan el teu fill, el dia de demà, et pregunti: Què significa això?, li diràs: Amb mà forta el Senyor ens va treure de l’Egipte, la casa de les nostres servituds. 13.15 Succeí que, quan el faraó va refusar de deixar-nos marxar, el Senyor va fer morir tots els primogènits del territori egipci, des dels primogènits dels homes fins als primogènits de les bèsties. Per això redimeixo tot primogènit dels meus fills. 13.16 Això serà com un senyal damunt la teva mà i com a remembrança entre els teus ulls, ja que el Senyor t’ha fet sortir d’Egipte amb la força de la seva mà.” 13.17 Quan el faraó va deixar sortir el poble, Déu no el va guiar pel camí de la terra dels filisteus, tot i que era més directe, perquè Déu es deia: “No fos cas que, davant els atacs, el poble se’n desdigui i prefereixi tornar a l’Egipte.” 13.18 Déu, doncs, va fer que el poble donés la volta pel camí del desert en direcció al Mar Roig. Els fills d’Israel van anar pujant en formació des de la terra d’Egipte. 13.19 I Moisès s’endugué els ossos de Josep, perquè aquest havia fet jurar als fills d’Israel: “És segur que Déu us ajudarà, llavors us endureu d’aquí els meus ossos.” 13.20 Van partir de Sucot i van acampar a Etam, a la vora del desert. 13.21 El Senyor caminava davant seu, de dia en una columna de núvols, per mostrar-los el camí, i de nit en una columna de foc, per il·luminar-los, perquè poguessin caminar tant de dia com de nit. 13.22 Mai no va apartar de davant del poble la columna de núvols durant el dia ni la columna de foc durant la nit.

Èxode 14

14.1 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 14.2 “Ordena als fills d’Israel que se’n tornin i acampin davant de Piahirot, entre Migdol i el mar, enfront de Baal-Sefon. Acampareu just al seu davant, arran de mar. 14.3 Perquè el faraó, pel que fa als fills d’Israel, pensarà: Van perduts pel país, i el desert els barra el pas. 14.4 I jo tornaré obstinat el cor del faraó, de manera que us perseguirà; però jo manifestaré la meva glòria a costa del faraó i de tot el seu exèrcit, i sabran els egipcis que jo sóc el Senyor Etern.” I ells així ho van fer. 14.5 Quan van anunciar al faraó que el poble d’Israel havia fugit, el cor del faraó i el dels seus consellers es va girar contra ells, i digueren: “Què hem fet, deixant que els fills d’Israel escapessin del nostre servei?” 14.6 Llavors va fer enganxar el seu carro i s’endugué les seves tropes. 14.7 Prengué sis-cents carros, escollits d’entre tots els carros d’Egipte, i hi féu muntar en cada un els guerrers corresponents. 14.8 El Senyor va endurir el cor del faraó, rei d’Egipte, de manera que van anar a perseguir els fills d’Israel mentre aquests sortien per la mà poderosa del Senyor. 14.9 Els egipcis els perseguiren amb tota la cavalleria, els carros del faraó, amb la seva gent i el seu exèrcit; i els van aconseguir quan eren acampats arran de mar, davant de Piahirot, enfront de Baal-Sefon. 14.10 Quan el faraó ja s’apropava, els fills d’Israel van alçar els ulls i veieren que els egipcis els venien perseguint. Llavors els va entrar el pànic i van començar a clamar al Senyor. 14.11 I deien a Moisès: “¿És que no hi havia tombes a l’Egipte, que ens has dut a morir al desert? Per què has fet això amb nosaltres, fent-nos sortir d’Egipte? 14.12 ¿No t’ho vam advertir a l’Egipte, quan et dèiem: Deixa’ns estar, estem bé servint els egipcis? Perquè més ens valia servir els egipcis que no pas morir al desert.” 14.13 Moisès va contestar al poble: “No tingueu por i manteniu-vos ferms, que ja veureu com el Senyor us salvarà en aquest dia, perquè els egipcis que avui esteu veient, ja no els tornareu a veure mai més. 14.14 El Senyor lluitarà per vosaltres, mentre vosaltres resteu tranquils.” 14.15 El Senyor digué a Moisès: “Per què segueixes clamant a mi? Mana als fills d’Israel que es posin en marxa! 14.16 I tu, alça la teva vara i estén la mà sobre el mar i divideix-lo en dues parts, a fi que els fills d’Israel puguin passar entremig del mar a peu eixut. 14.17 Que jo enduriré el cor dels egipcis perquè els persegueixin, i em cobriré de glòria contra el faraó i tot el seu exèrcit, els seus carros i els seus conductors. 14.18 Així sabran els egipcis que jo sóc el Senyor Etern, quan m’hagi cobert de glòria contra el faraó, els seus carros i els seus conductors.” 14.19 L’Àngel del Senyor, que anava al davant de l’exèrcit d’Israel, es va situar al darrere. També es va situar al darrere la columna de núvols que anava davant d’ells; 14.20 així es va interposar entre les tropes egípcies i les d’Israel. El núvol era de foscor per als egipcis però de claredat en la nit per als israelites, de manera que no es van poder acostar l’un a l’altre en tota la nit. 14.21 Moisès va estendre la mà sobre el mar, i el Senyor, mitjançant un vent de llevant molt fort que va durar tota la nit i que va deixar el mar eixut i les aigües dividides, va fer que el mar s’enretirés. 14.22 Els fills d’Israel van entrar al mig del mar, per la part eixuta, mentre les aigües formaven muralla a dreta i a esquerra. 14.23 Els egipcis es van llançar a perseguir-los, i van entrar darrere seu al mig del mar; tota la cavalleria del faraó i els carros amb els seus conductors. 14.24 A la vetlla del matí, el Senyor, a través de la columna de foc i de núvols, va guaitar el campament dels egipcis i va sembrar la confusió en l’exèrcit egipci. 14.25 Els va encallar les rodes dels carros, fent la seva marxa molt dificultosa. Llavors els egipcis van dir: “Fugim de davant d’Israel, perquè el Senyor lluita a favor d’ells, contra els egipcis!” 14.26 El Senyor digué a Moisès: “Estén la teva mà sobre el mar i les aigües tornaran sobre els egipcis, sobre els seus carros i sobre la seva gent.” 14.27 Moisès estengué la seva mà sobre el mar i, a punta d’alba, el mar va tornar al seu lloc normal; i els egipcis, intentant fugir, topaven amb ell. Així el Senyor va negar els egipcis enmig del mar, 14.28 perquè quan les aigües revengueren, van colgar els carros i la seva gent i tot l’exèrcit del faraó que havia entrat dins el mar perseguint-los. No en va quedar ni un. 14.29 Però els fills d’Israel van passar pel mig del mar, a peu eixut, mentre les aigües els feien de muralla a dreta i a esquerra. 14.30 Així aquell dia el Senyor va salvar Israel de les mans dels egipcis; i Israel contemplà els egipcis morts a la riba del mar. 14.31 I veient Israel la poderosa força que el Senyor havia emprat contra els egipcis, va reverenciar el Senyor i va creure en el Senyor i en Moisès, el seu servent.

Èxode 15

15.1 Llavors Moisès i els fills d’Israel es van posar a cantar aquest càntic al Senyor Etern: Cantaré al Senyor, perquè s’ha cobert de glòria; ha llençat al mar els cavalls i els cavallers. 15.2 La meva fortalesa i el motiu del meu cant és el Senyor. Ell ha estat la meva salvació: aquest és el meu Déu, i jo el lloaré; Déu del meu pare, i jo l’exalçaré. 15.3 El Senyor és un gran guerrer, el seu nom és “el Senyor-Etern”. 15.4 Els carros del faraó, amb el seu exèrcit, els ha llençat al mar, el bo i el millor dels seus guerrers, els ha enfonsat al Mar Roig. 15.5 Les profunditats els han cobert, han davallat als abismes com una pedra. 15.6 La teva dreta, Senyor, magnífica en potència; la teva dreta, Senyor, ha esclafat l’enemic. 15.7 Amb la teva immensa majestat, abats els adversaris; desfermes el teu furor i els consumeixes com fullaraca. 15.8 Amb la fúria del teu buf, s’han apilat les aigües, les onades s’han alçat com un mur; al mig del mar, s’ha quallat l’aigua dels abismes. 15.9 L’adversari deia: “Els perseguiré, els atraparé, repartiré les seves despulles, amb ells sadollaré la meva ànima; desembeinaré l’espasa, la meva mà els exterminarà.” 15.10 Has fet bufar el teu vent, els ha engolit el mar; s’han enfonsat com el plom, en les turbulentes aigües. 15.11 Qui és com tu, Senyor, entre els déus? Qui és com tu, gloriós en santedat, terrible en prodigis, autor de meravelles? 15.12 Has estès la mà i la terra els ha engolit. 15.13 Amb la teva misericòrdia has conduït el poble que vas redimir, amb el teu poder l’has guiat al teu santuari. 15.14 Els pobles, en sentir-ho, s’esglaiaran, la por dominarà els habitants de Filistea. 15.15 Llavors els prínceps d’Edom tremolaran, s’angoixaran els caps de Moab, quedaran esmaperduts tots els habitants de Canaan. 15.16 Damunt d’ells caurà el pànic i el terror, per la grandesa del teu braç emmudiran com estàtues, fins que passi el teu poble, Senyor, el poble que tu has adquirit. 15.17 El faràs entrar i l’instal·laràs a la muntanya de la teva heretat, al lloc que has preparat, Senyor, com a residència teva; al santuari, Senyor, que les teves mans han preparat. 15.18 El Senyor Etern regnarà per sempre més. 15.19 Quan els cavalls del faraó i els seus carros amb els seus conductors van entrar dins el mar, el Senyor féu tornar les aigües del mar damunt d’ells, mentre que els fills d’Israel havien passat a peu eixut pel mig del mar. 15.20 I Maria, la profetessa, germana d’Aaron, prengué a la mà el tamborí i totes les dones van sortir darrere seu amb tamborins i tot dansant, 15.21 mentre Maria els cantava la tornada: “Canteu al Senyor, que s’ha cobert de glòria, ha llençat al mar els cavalls i els cavallers.” 15.22 Moisès féu partir els fills d’Israel del Mar Roig en direcció al desert de Xur, per on van estar caminant durant tres dies sense trobar aigua. 15.23 Van fer cap a Marà, però no van poder beure l’aigua de Marà perquè era amarga. Per això a aquell lloc li diuen Marà (amargor). 15.24 El poble va començar a murmurar contra Moisès i deien: “Què beurem?” 15.25 Llavors Moisès va invocar el Senyor, i el Senyor li va indicar un tronc, i Moisès el va tirar a l’aigua, i l’aigua es va tornar dolça. Allí el Senyor va donar al poble un estatut normatiu, i el va posar a prova, 15.26 dient-li: “Si escoltes atentament la veu del Senyor, el teu Déu, i fas allò que és recte als seus ulls, i fas cas dels seus manaments i observes tots els seus estatuts, no faré caure damunt teu cap dels flagells que he fet caure damunt els egipcis; perquè jo sóc el Senyor, el teu guaridor.” 15.27 Desprès van anar a Elim, on hi ha dotze deus d’aigua i setanta palmeres, i van acampar allí, vora les aigües.

Èxode 16

16.1 Alçant el campament d’Elim, tota la congregació dels fills d’Israel va arribar al desert de Sin, entre Elim i el Sinaí, el dia quinzè del mes segon, després d’haver sortit de la terra d’Egipte. 16.2 Llavors, tota la congregació dels fills d’Israel va començar a murmurar contra Moisès i Aaron, al desert. 16.3 Els fills d’Israel els deien: “Tant de bo haguéssim mort a mans del Senyor al país d’Egipte, quan sèiem vora les olles de carn, quan menjàvem pa en abundor. Ens heu dut en aquest desert per matar de fam tota aquesta generació.” 16.4 El Senyor digué a Moisès: “Mira, us faré ploure pa del cel per a vosaltres, i el poble sortirà a recollir cada dia la ració diària; així el posaré a prova per veure si segueix les meves instruccions o no. 16.5 Però, el dia sisè, quan preparin el que s’han d’endur, haurà de ser el doble del que apleguen cada dia.” 16.6 Moisès i Aaron van dir a tots els fills d’Israel: “Al capvespre sabreu que ha estat el Senyor qui us ha tret del país d’Egipte, 16.7 i a la matinada veureu la glòria del Senyor; perquè, nosaltres, què som perquè hàgiu de murmurar en contra nostre?” 16.8 Moisès hi afegí: “El Senyor us donarà aquest vespre carn per a menjar, i al matí pa fins a atipar-vos, perquè ha sentit les murmuracions amb què l’heu blasmat; perquè, nosaltres, què som? No són pas contra nosaltres, les vostres murmuracions, sinó contra el Senyor.” 16.9 I Moisès digué a Aaron: “Digues a tota la congregació dels fills d’Israel: Presenteu-vos davant del Senyor, perquè ell ha sentit les vostres murmuracions.” 16.10 I succeí que, mentre Aaron estava parlant a tota la congregació dels fills d’Israel, es van girar vers el desert, i la glòria del Senyor aparegué dins el núvol. 16.11 Llavors el Senyor va parlar a Moisès d’aquesta manera: 16.12 “He sentit les murmuracions dels fills d’Israel. Vés a dir-los: Al capvespre menjareu carn i al matí us atipareu de pa. Així sabreu que jo sóc el Senyor Etern, el vostre Déu.” 16.13 Aquell capvespre van pujar les guatlles, que cobriren el campament, i l’endemà al matí hi havia una capa rosada al voltant del campament. 16.14 I quan la capa de rosada es va esvair, damunt la superfície del desert hi havia una cosa menuda, granulada, semblant al gebre, sobre la terra. 16.15 En veure-ho, els fills d’Israel es deien els uns als altres: “Què es això?”, perquè no sabien què era. I Moisès els digué: “Aquest és el pa que el Senyor us dóna per aliment. 16.16 Això és el que el Senyor ha manat: “Que cadascú n’aplegui just el que hagi de menjar, un gómor per cap, segons el nombre de persones que siguin; cadascú en prendrà segons els qui conviuen en la seva tenda.” 16.17 Els fills d’Israel així ho van fer; uns n’aplegaren molt i altres menys. 16.18 I quan ho van mesurar amb el gómor, ni els qui van aplegar molt no en tenien massa, ni els qui en van aplegar menys van quedar curts; cadascú n’havia aplegat just per a les seves necessitats. 16.19 Moisès també els digué: “Que ningú no en guardi gens per a l’endemà.” 16.20 Però no van escoltar Moisès, i alguns en van guardar per a l’endemà; però es va omplir de cucs i es va podrir. Llavors Moisès es va indignar contra ells. 16.21 Tots els matins, cadascú n’aplegava el que havia de menester, perquè, així que el sol començava a escalfar, es fonia. 16.22 El dia sisè en van aplegar doble ració, dos gómors per cap, i els principals de la congregació van anar a informar-ne Moisès; 16.23 però ell els digué: “Aixó és el que el Senyor ha manat: Demà és dissabte, un dia de repòs consagrat al Senyor; coeu el que hàgiu de coure i bulliu el que hàgiu de bullir, i el que sobri guardeu-ho com a reserva per a demà.” 16.24 Ells ho van guardar per a l’endemà, tal com Moisès havia manat, i no es va podrir ni s’hi van ficar els cucs. 16.25 Llavors Moisès digué: “Mengeu-ne avui, que avui és el dissabte del Senyor, i en tal dia no en trobareu al camp. 16.26 Durant sis dies en podreu aplegar, però el dia setè, el dissabte, no n’hi haurà.” 16.27 Amb tot, el dia setè, alguns del poble van sortir a buscar-ne, però no en van trobar. 16.28 El Senyor digué a Moisès: “Fins quan refusareu de guardar els meus manaments i les meves lleis? 16.29 Mireu que el Senyor us ha donat el dissabte; és per això que el dia sisè us dóna pa per a dos dies. Que cadascú resti en el seu lloc; que ningú no es mogui de casa seva el dia setè.” 16.30 I el poble va reposar el dia setè. 16.31 La casa d’Israel va anomenar mannà allò que recollien, i era com llavors de coriandre, blanc i amb gust com de pastís de mel. 16.32 Moisès digué: “Això és el que el Senyor ha manat: Ompliu-ne un gómor i conserveu-lo per als vostres descendents, a fi que vegin el pa que us he fet menjar al desert, quan us vaig treure de la terra d’Egipte.” 16.33 I Moisès digué a Aaron: “Pren una gerra i fica-hi un gómor ple de mannà, i posa-la davant del Senyor, a fi de conservar-lo per als vostres descendents.” 16.34 Aaron va ficar dins la gerra un gómor ple de mannà i la va posar davant el Testimoniatge perquè es conservés. 16.35 Els fills d’Israel van menjar el mannà durant quaranta anys, fins que van arribar en una terra habitada. Es van estar alimentant de mannà fins que van arribar a la frontera del país de Canaan. 16.36 El gómor és una desena part de l’efà.

Èxode 17

17.1 Tota la congregació dels fills d’Israel va partir del desert de Sin, seguint les etapes que el Senyor havia manat, i van acampar a Refidim, però no hi havia aigua perquè la gent pogués beure. 17.2 Llavors el poble va presentar reclamacions a Moisès dient-li: “Dóna’ns aigua per a beure.” Moisès els respongué: “Per què em feu reclamacions a mi? Per què tempteu el Senyor?” 17.3 Però el poble, que patia set en aquell lloc, va murmurar contra Moisès i deia: “Per això ens has fet sortir d’Egipte? ¿Per fer-nos morir de set, a nosaltres, els nostres fills i el nostre bestiar?” 17.4 Llavors Moisès va implorar al Senyor: “Què puc fer amb aquest poble? No falta gaire perquè m’apedreguin.” 17.5 I el Senyor respongué a Moisès: “Posa’t davant del poble acompanyat d’alguns dels ancians dels fills d’Israel, amb la vara amb què vas tocar el riu a la mà, i vés, 17.6 que jo estaré allí davant teu, sobre la roca, a l’Horeb; donaràs un cop a la roca i en brollarà aigua perquè el poble pugui beure.” Moisès ho va fer així, a la vista dels ancians d’Israel. 17.7 Al lloc aquell se li va posar el nom de Massà i Meribà, a causa de la discussió dels fills d’Israel i perquè havien temptat el Senyor tot dient: “El Senyor, és o no entre nosaltres?” 17.8 Després vingué Amalec a Refidim i va combatre contra Israel. 17.9 I Moisès digué a Josuè: “Escull alguns homes dels nostres i surt a lluitar contra Amalec. Demà jo estaré dempeus al cim del turó, amb la vara de Déu a la meva mà.” 17.10 Josuè va fer tal com Moisès li havia manat, i va lluitar contra Amalec. Mentrestant, Moisès, Aaron i Hur van pujar al cim del turó. 17.11 I succeïa que, mentre Moisès tenia la mà alçada, Israel guanyava; però, quan l’abaixava, guanyava Amalec. 17.12 I com que les mans de Moisès es cansaven, van agafar una pedra i la hi van posar a sota, i ell hi va seure al damunt, mentre Aaron i Hur li aguantaven les mans, un a cada costat; i així van mantenir fermes les seves mans fins a la posta del sol. 17.13 Josuè va derrotar Amalec i la seva gent a cops d’espasa. 17.14 El Senyor digué a Moisès: “Escriu això en un llibre perquè serveixi de memorial, i fes saber a Josuè que jo esborraré completament la memòria d’Amalec de sota la capa del cel.” 17.15 Moisès va erigir un altar i li va posar el nom de “El Senyor és la meva bandera”, 17.16 i digué: “Ja que ha alçat la mà contra el tron del Senyor, la guerra del Senyor continuarà contra Amalec de generació en generació.”

Èxode 18

18.1 Jetró, sacerdot de Madian, sogre de Moisès, es va assabentar de tot el que Déu havia fet per Moisès i per Israel, el seu poble, i de com el Senyor havia tret Israel d’Egipte. 18.2 Jetró, el sogre de Moisès, prengué Siporà, la muller de Moisès, després de ser repudiada, 18.3 i els seus dos fills; el primer es deia Guerxom, perquè havia dit: “Sóc un foraster en terra estrangera”; 18.4 i l’altre es deia Elièzer, perquè: “El Déu del meu pare és el meu ajut i m’ha alliberat de l’espasa del faraó.” 18.5 Jetró, doncs, sogre de Moisès, anà a trobar-lo amb els fills i la dona d’aquest, al desert on havia acampat, a la muntanya de Déu, 18.6 i va fer dir a Moisès: “Jo, el teu sogre Jetró, et vinc a veure amb la teva muller i els seus dos fills.” 18.7 Moisès va sortir a rebre el seu sogre i li féu una reverència, el besà, i després d’interessar-se mútuament per la seva salut van entrar a la tenda. 18.8 Moisès va explicar al seu sogre tot el que el Senyor havia fet al faraó i als egipcis en favor d’Israel, tots els sofriments que havien suportat pel camí i com el Senyor els havia protegit. 18.9 Jetró es va alegrar molt de tot el bé que el Senyor havia fet a Israel alliberant-lo del poder dels egipcis, 18.10 i digué: “Beneït sigui el Senyor, que us ha alliberat del poder dels egipcis i del poder del faraó, que ha alliberat el poble de la subjecció al poder dels egipcis. 18.11 Ara entenc que el Senyor Etern és més gran que tots els déus, perquè justament en allò que es van mostrar més altius fou més alt que ells.” 18.12 I Jetró, el sogre de Moisès, oferí a Déu un holocaust i sacrificis, i Aaron i tots els ancians d’Israel van entrar a menjar el pa amb el sogre de Moisès a la presència de Déu. 18.13 L’endemà, Moisès es va asseure per administrar justícia al poble, i la gent s’estigué dreta al voltant de Moisès des del matí fins al vespre. 18.14 El sogre de Moisès, observant tot el que ell feia pel poble, digué: “Per què fas això amb la gent? Per què presideixes tu sol, i tota la gent ha d’estar dempeus al teu voltant des del matí fins al vespre?” 18.15 Moisès respongué al seu sogre: “És que la gent acudeix a mi per consultar Déu. 18.16 Sempre que tenen algun plet, vénen a mi; i jo judico entre l’un i l’altre, i els faig present els preceptes de Déu i les seves lleis.” 18.17 El sogre de Moisès li digué: “No és cosa gaire bona això que tu fas. 18.18 Acabaràs esgotat tu i també aquesta gent que t’envolta, perquè la feina és massa pesada per a tu i no podràs dur-la a terme tot sol. 18.19 Escolta, doncs, el que et dic; vull donar-te un consell i que Déu sigui amb tu. Dedica’t personalment al poble davant Déu per a presentar les seves causes a Déu. 18.20 Explica’ls els preceptes i les lleis, i orienta’ls en el camí que han de seguir i les obres que han de practicar. 18.21 Però selecciona d’entre el poble gent capacitada, homes reverents amb Déu, persones de confiança, insubornables, i posa’ls de capdavanters del poble, per caps de miler, caps de centena, caps de cinquantena i caps de desena, 18.22 a fi que, en tot moment, ells puguin jutjar els plets del poble; així totes les qüestions greus te les presentaran a tu i totes les causes lleus les jutjaran ells mateixos. D’aquesta manera et treus càrrega del damunt, fent que la comparteixin amb tu. 18.23 Si ho fas així, i Déu et mana, llavors podràs resistir-ho, i tota aquesta gent tornarà en pau a casa seva.” 18.24 Moisès va escoltar el consell del seu sogre i va fer tot el que li havia indicat. 18.25 Va escollir homes capacitats d’entre tot Israel i els va posar de caps del poble: caps de miler, caps de centena, caps de cinquantena i caps de desena. 18.26 Aquests judicaven el poble en tot moment; les causes difícils, les duien a Moisès, i les causes menors, les jutjaven ells mateixos. 18.27 Després Moisès acomiadà el seu sogre, i aquest se’n tornà a la seva terra.

Èxode 19

19.1 Al tercer mes d’haver sortit els fills d’Israel d’Egipte, justament el primer dia, van arribar al desert del Sinaí. 19.2 Havent partit de Refidim, van entrar al desert del Sinaí i van acampar-hi; allí, davant de la muntanya, s’estigué acampat Israel. 19.3 Moisès va pujar cap a Déu, i el Senyor el cridà des de la muntanya i li digué: “Així parlaràs a la casa de Jacob i anunciaràs als fills d’Israel: 19.4 Vosaltres heu pogut veure el que he fet amb els egipcis i com us he dut damunt ales d’àguila i us he introduït a mi. 19.5 Ara, doncs, si obeïu atentament la meva veu i guardeu la meva aliança, sereu per a mi la meva propietat preuada entre totes els pobles, ja que tota la terra és meva. 19.6 Sereu per a mi un reialme de sacerdots i una nació santa. Aquestes són les paraules que trametràs als fills d’Israel.” 19.7 Moisès va anar a convocar tots els ancians d’Israel i davant d’ells va exposar totes les paraules que el Senyor li havia encomanat. 19.8 Llavors tot el poble unànimement va respondre: “Farem tot el que el Senyor ha manat.” I Moisès va dur al Senyor la resposta del poble. 19.9 El Senyor digué a Moisès: “Jo vindré a trobar-te dins un núvol espès, a fi que el poble em pugui sentir quan parli amb tu, i que per sempre més et cregui.” I Moisès va transmetre al Senyor la resposta del poble. 19.10 El Senyor digué a Moisès: “Torna on és el poble i santifica’ls avui i demà; i que es rentin els vestits. 19.11 Que estiguin preparats per al tercer dia, perquè el tercer dia el Senyor baixarà, a la vista de tot el poble, sobre la muntanya del Sinaí. 19.12 Posaràs límits al poble, tot al voltant, i els indicaràs: “Guardeu-vos de pujar a la muntanya i fins de tocar el seu peu. Aquell qui toqui la muntanya morirà sense remei. 19.13 Però que ningú no li posi la mà al damunt; serà apedregat o travessat amb fletxes. Tant si és home com si és bèstia, no ha de quedar viu. Quan soni el toc de corn allargat, ells podran pujar a la muntanya.” 19.14 Llavors Moisès va baixar de la muntanya cap a on era el poble, el va purificar i ells van rentar-se els vestits. 19.15 I advertí al poble: “Estigueu preparats per al tercer dia, i absteniu-vos de la dona.” 19.16 El tercer dia, a trenc d’alba, hi hagué un esclat de trons i llamps i un núvol espès damunt de la muntanya, amb un fort retruny de trompeta; i tot el poble que era al campament tremolava. 19.17 Moisès va fer sortir la gent del campament, a l’encontre de Déu, i es van deturar al peu de la muntanya. 19.18 La muntanya del Sinaí fumejava tota ella, perquè el Senyor hi havia baixat en forma de foc. El fum pujava com el d’un forn i tota la muntanya tremolava. 19.19 El toc de la trompeta anava retrunyint cada cop més fort; Moisès parlava i Déu li responia amb veu de tro. 19.20 El Senyor havia baixat a la muntanya del Sinaí, al cim de la muntanya; i el Senyor va cridar Moisès al cim de la muntanya i Moisès hi va pujar. 19.21 El Senyor digué a Moisès: “Baixa i amonesta el poble, no sigui que traspassi els límits per venir a contemplar el Senyor i molts d’ells caiguin morts. 19.22 Fins i tot els sacerdots que s’acosten al Senyor han de santificar-se perquè el Senyor no els envesteixi.” 19.23 Moisès respongué al Senyor: “El poble no podrà pujar a la muntanya del Sinaí perquè tu ens ho has prohibit i has dit: Senyala un límit al voltant de la muntanya i declara’l sagrat.” 19.24 El Senyor li respongué: “Vés, baixa, i després puja amb Aaron. Però els sacerdots i el poble que no traspassin els límits per pujar cap al Senyor, no sigui que faci un estrall entre ells.” 19.25 Moisès va baixar al poble i els ho comunicà.

Èxode 20

20.1 Déu va parlar i digué totes aquestes paraules: 20.2 “Jo sóc el Senyor Etern, el teu Déu, que t’he fet sortir de la terra d’Egipte, de la casa de servitud. 20.3 No tindràs altres déus davant meu. 20.4 No et faràs escultura ni cap imatge del que hi ha dalt del cel, ni del que hi ha a baix a la terra, ni del que hi ha a les aigües de sota de la terra. 20.5 No et prosternaràs davant seu ni els prestaràs culte, perquè jo, el Senyor Etern, sóc el teu Déu, un Déu gelós, que castigo la iniquitat dels pares en els fills, fins a la tercera i la quarta generació d’aquells qui m’odien; 20.6 però mantinc la misericòrdia per a mil generacions amb aquells qui m’estimen i guarden els meus manaments. 20.7 No prendràs en fals el nom del Senyor Etern, el teu Déu; perquè el Senyor no tindrà per innocent el qui pren el seu nom en fals. 20.8 Tingues present que has de santificar el dia del dissabte. 20.9 Sis dies treballaràs per a dur a terme tota la teva feina, 20.10 però el dia setè és de descans, dedicat al Senyor, el teu Déu. No facis cap feina; ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu servent, ni la teva criada, ni el teu animal de càrrega, ni el foraster resident als teus dominis. 20.11 Perquè el Senyor en sis dies va fer el cel i la terra, el mar i tot el que s’hi mou, i va descansar el dia setè. Per això el Senyor va beneir el dissabte i el va consagrar. 20.12 Honra el pare i la mare, a fi que els teus dies siguin perllongats damunt la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna. 20.13 No mataràs. 20.14 No cometràs adulteri. 20.15 No robaràs. 20.16 No alçaràs fals testimoni contra el teu proïsme. 20.17 No cobejaràs la casa del teu proïsme, ni cobejaràs la muller del teu proïsme, ni el seu servent, ni la seva criada, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que pertany al teu proïsme.” 20.18 Tot el poble fou testimoni dels trons, els llamps, el retruny de la trompeta i la muntanya que fumejava, però la gent, espaordida, es mantenia allunyada. 20.19 Per això van dir a Moisès: “Parla tu amb nosaltres, que podrem entendre’t, però que no parli Déu amb nosaltres, no fos cas que moríssim.” 20.20 Moisès respongué al poble: “No tingueu por, que Déu ha vingut per provar-vos i perquè el seu temor el tingueu sempre present i no pequeu.” 20.21 El poble es mantenia a distància, mentre Moisès s’acostava a la fosca nuvolada on era Déu. 20.22 El Senyor digué a Moisès: “Així diràs als fills d’Israel: Vosaltres heu vist que des del cel he parlat amb vosaltres. 20.23 No fareu al meu costat déus de plata o déus d’or, no us els fabriqueu. 20.24 Em faràs un altar de terra i damunt d’ell m’oferiràs els teus holocaustos i les teves ofrenes de pau, dels teus ramats d’ovelles i del bestiar. En tot lloc on deixi jo record del meu nom, vindré a tu i et beneiré. 20.25 I si em vols aixecar un altar de pedra, no l’edificaràs de pedres tallades, perquè en fer servir la teva eina damunt d’elles queden profanades. 20.26 Tampoc no pujaràs al meu altar per una graonada, a fi que no es descobreixi la teva nuesa al seu damunt.

Èxode 21

21.1 Aquestes són les lleis que posaràs davant seu: 21.2 Quan compris un esclau hebreu, et servirà sis anys, però l’any setè podrà marxar lliure i de franc. 21.3 Si hagués entrat tot sol, tot sol sortirà; si era casat, la seva dona sortirà amb ell. 21.4 Si el seu amo li hagués donat muller, i ella li hagués infantat fills o filles, la muller i els seus fills seran del seu amo, i ell sortirà sol. 21.5 Però si l’esclau deia amb insistència: “Jo estimo el meu amo, la meva muller i els meus fills, renuncio a la llibertat”, 21.6 llavors el seu amo el durà davant Déu i, fent-lo acostar a la porta o al seu muntant, li foradarà l’orella amb un punxó, i quedarà al seu servei per sempre més. 21.7 Si algú ven la seva filla per esclava, ella no sortirà de l’esclavatge com en surten els esclaus. 21.8 Si desplau al seu amo i aquest no l’elegeix per dona seva, permetrà que sigui redimida: no podrà vendre-la a gent estrangera, després d’haver-la defraudat. 21.9 Si la destina al seu fill, la tractarà segons el dret de les filles. 21.10 En cas de prendre una altra dona més, no privarà la primera de l’aliment, del vestit ni del dret conjugal. 21.11 Però si no li proporciona aquestes tres coses, ella podrà anar-se’n de franc, sense rescat. 21.12 Qui fereixi un home causant-li la mort serà sentenciat a mort. 21.13 Però si no ha estat premeditat, sinó que Déu l’ha deixat caure a les seves mans, ja t’indicaré un lloc on pugui refugiar-se. 21.14 En canvi, si algú posa un parany contra el seu proïsme i el mata traïdorament, fins del meu propi altar l’arrancareu perquè sigui mort. 21.15 Qui pegui el pare o la mare serà sentenciat a mort. 21.16 Qui rapti una persona, tant si l’ha venuda com si encara és al seu poder, serà sentenciat a mort. 21.17 Qui maleeixi el pare o la mare serà sentenciat a mort. 21.18 Si uns homes es barallen i l’un fereix el seu company amb una pedra, o li dóna un cop de puny, sense matar-lo, però que l’obliga a fer llit, 21.19 si aquest es lleva i pot caminar a fora amb el bastó, el qui l’ha ferit serà exculpat, però li haurà de pagar el temps perdut i sufragar la curació completa. 21.20 Si algú fereix amb un bastó el seu servent o la seva serventa, i moren a les seves mans, hauran de ser venjats sens falta; 21.21 però si sobreviuen un o dos dies, no seran venjats, perquè eren de la seva propietat. 21.22 Si uns homes, mentre es barallen, donen un cop a una dona embarassada, provocant-li l’avortament, sense cap altre perjudici, es pagarà la indemnització que reclami el marit de la dona segons estipulin els jutges; 21.23 però, si en resulta algun dany, pagarà vida per vida, 21.24 ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu, 21.25 cremada per cremada, ferida per ferida, cop per cop. 21.26 Si algú colpeja l’ull del seu servent o de la seva serventa i els deixa bornis, els donarà la llibertat en compensació del seu ull. 21.27 Si algú fa saltar una dent del seu servent o de la seva serventa, li donarà la llibertat en compensació de la dent. 21.28 Si un toro envesteix un home o una dona i els causa la mort, serà apedregat sense remei. La seva carn no serà menjada, i l’amo del toro absolt. 21.29 Però si el toro ja envestia la gent des de temps enrere, i això havia estat notificat al seu amo sense que aquest prengués cap precaució, en cas que el toro mati un home o una dona, serà apedregat, i també el seu amo serà sentenciat a mort. 21.30 Si se li imposa un preu de rescat, pagarà en rescat de la seva vida tot el que li sigui exigit. 21.31 Tant si ha envestit un noi com si ha envestit una noia, se li aplicarà aquesta mateixa norma. 21.32 Si el toro envesteix un servent o una serventa, es pagaran trenta sicles de plata a l’amo d’ells, i el toro serà apedregat. 21.33 Si algú deixa obert un pou, o bé en cava un i no el tapa, i hi cau un bou o un ase, 21.34 el propietari del pou pagarà a l’amo dels animals el seu preu en diner, i la bèstia morta serà seva. 21.35 Si el toro d’algú envesteix el toro d’un altre i li causa la mort, vendran el toro viu i es partiran els diners, i també es partiran el toro mort. 21.36 Però si ja era sabut que el toro tenia tendència a envestir des de feia temps, i el seu amo no en feia cas, pagarà toro per toro, però la bèstia morta serà seva.

Èxode 22

22.1 Si algú roba un bou o una ovella i els degolla o els ven, pagarà cinc bous pel bou i quatre ovelles per l’ovella. 22.2 Si el lladre, atrapat en el moment de l’assalt, és ferit i es mor, no hi haurà venjança de sang per a ell; 22.3 però si el sol ja ha sortit, tindrà dret a venjança de sang. La compensació es obligatòria; si el lladre no té res, serà venut pel seu robatori. 22.4 Si allò que ha robat, sigui bou, ase o ovella, és trobat viu en el seu poder, en rescabalarà el doble. 22.5 Si algú engega el seu bestiar perquè pasturi pel camp o per la vinya, i el seu bestiar pastura en la propietat d’un altre, haurà de compensar el dany amb el bo i millor del seu propi camp o de la seva pròpia vinya. 22.6 Si algú fa un foc, i s’encenen més argelagues i es propaga cremant les garbes o el blat del camp o el sembrat, qui hagi començat el foc serà obligat a compensar el valor que s’hagi cremat. 22.7 Si algú confia a un altre diners o objectes de valor perquè els guardi, i li són robats de la pròpia casa, si el lladre és atrapat, en rescabalarà el doble. 22.8 I si el lladre no és descobert, l’amo de la casa es presentarà davant Déu per veure si no ha ficat la mà en el que era del seu veí. 22.9 En tota aquesta qüestió d’apropiació indeguda, sobre un bou, un ase, una ovella, un vestit o qualsevol cosa extraviada que un reclami afirmant que allò és seu, la qüestió d’ambdós serà presentada davant Déu; aquell qui Déu declari culpable restituirà el doble al seu company. 22.10 Si un confia a un altre la custòdia d’un ase, un bou, una ovella o qualsevol altre animal, i es mor o es lesiona, o és robat sense que ningú ho vegi, 22.11 s’interposarà entre ambdós jurament pel Senyor que no ha ficat la mà en allò que era propietat del seu proïsme; el propietari ho acceptarà i no hi haurà càrrec de restitució. 22.12 Tanmateix, si el robatori hagués estat comès davant seu, haurà de compensar el propietari. 22.13 Si hagués estat destrossat per una fera, que porti com a prova les despulles i no haurà de rescabalar-ne res. 22.14 Si algú manlleva una bèstia al seu veí i es lesiona o es mor mentre el seu amo no hi és, haurà d’indemnitzar-lo; 22.15 però si el seu amo hi era present, no hi haurà indemnització. Si era llogada, la indemnització queda inclosa en el lloguer. 22.16 Si algú sedueix una donzella que encara no està promesa i jeu amb ella, haurà de pagar el dot i s’haurà de casar amb ella. 22.17 Si el pare no la hi vol concedir de cap manera, abonarà tants de diners com sigui el dot de les donzelles. 22.18 No deixaràs que cap fetillera visqui. 22.19 Tot el qui copuli amb una bèstia haurà de morir. 22.20 Aquell qui ofereixi sacrificis a altres déus, en comptes d’oferir-los únicament al Senyor Etern, serà exterminat. 22.21 No oprimiràs ni maltractaràs el foraster; perquè vosaltres vau ser forasters a la terra d’Egipte. 22.22 No afligireu cap viuda ni cap orfe. 22.23 Si els afligiu i clamen a mi, no em faré el sord al seu clam, 22.24 s’encendrà la meva ira i us mataré amb l’espasa, i les vostres dones quedaran viudes i els vostres fills, orfes. 22.25 Si prestes diners a gent del meu poble, al pobre que conviu amb tu, no et portis amb ell com un usurer, no li exigiràs interessos. 22.26 Si prens en penyora el mantell del teu proïsme, així que es pongui el sol l’hi tornaràs; 22.27 perquè és el seu únic abric, és el que cobreix el seu cos. Amb què dormiria? Llavors, si clama a mi l’escoltaré, perquè sóc ple d’amor. 22.28 No ofenguis mai Déu, ni vituperis qui governa el teu poble. 22.29 No diferiràs l’ofrena de les teves collites ni del teu cup. El primogènit dels teus fills me l’oferiràs a mi. 22.30 Igualment faràs amb el teu bestiar i amb les teves ovelles: set dies restarà amb la seva mare, i el vuitè dia me l’oferiràs. 22.31 Heu de ser homes consagrats a mi. No menjareu la carn que ha estat destrossada al camp; llenceu-la als gossos.

Èxode 23

23.1 No faràs córrer rumors falsos, ni et concertaràs amb els dolents per a testificar falsament. 23.2 No segueixis els qui són més per fer malifetes, ni testifiquis en una causa decantant-te per la majoria contra tot dret; 23.3 com tampoc no has de ser parcial a favor del desvalgut. 23.4 Si trobes el bou o l’ase del teu enemic que s’hagi extraviat, l’hi portaràs. 23.5 Si veus caigut sota el pes de la càrrega l’ase d’aquell qui t’odia, no el desemparis, ajuda l’amo a aixecar-lo. 23.6 No falsejaràs els drets del desvalgut en el seu procés. 23.7 Allunya’t de causes fraudulentes. No faràs morir l’innocent i el just, perquè no absoldré el culpable, 23.8 No acceptaràs cap suborn, perquè el suborn encega els clarividents i capgira el testimoni dels honestos. 23.9 No oprimiràs el foraster; que vosaltres ja sabeu el que és ser foraster, perquè en vau ser a la terra d’Egipte. 23.10 Durant sis anys sembraràs la teva terra i en colliràs els fruits; 23.11 però el setè la deixaràs estar en repòs, a fi que els pobres del teu país se n’alimentin i el que ells deixin s’ho mengin els animals del camp. Igualment faràs amb la teva vinya i el teu oliverar. 23.12 Durant sis dies faràs la teva feina i el setè descansaràs, a fi que el teu bou i el teu ase puguin reposar, i perquè el fill de la teva serventa i el foraster tinguin un respir. 23.13 Compliu tot el que us he manat i no invoqueu el nom d’altres déus; ni tan sols no els esmenteu. 23.14 Tres vegades l’any em celebraràs una festa. 23.15 Guardaràs la festa dels Àzims: durant set dies menjaràs pa àzim, com t’he manat, en el temps indicat del mes d’abib, perquè fou en aquest mes que vau sortir d’Egipte, i que ningú no vingui davant meu amb les mans buides. 23.16 D’igual manera la festa de la Sega, de les primícies del teu treball, del que hauràs sembrat al camp. Igualment com la festa de la Collita, en acabar l’any, quan recullis del camp els fruits del teu treball. 23.17 Tres vegades l’any es presentaran tots els homes davant el Senyor, el Déu Etern. 23.18 No oferiràs la sang del meu sacrifici amb pa fermentat ni guardaràs el greix de la meva festa fins a l’endemà. 23.19 Portaràs a la casa del Senyor, el teu Déu, el bo i millor de les primícies de la teva terra. No couràs el cabrit amb la llet de la seva mare. 23.20 Mira, jo enviaré un àngel davant teu perquè et guardi pel camí i t’introdueixi al lloc que t’he preparat. 23.21 Davant d’ell, porta’t bé i escolta la seva veu. No li siguis rebel, que no perdonarà les vostres transgressions, ja que el meu Nom és en ell. 23.22 En canvi, si escoltes amatent la seva veu i fas tot el que jo digui, els teus enemics seran els meus enemics, i els teus contraris, els meus contraris. 23.23 El meu àngel anirà davant teu i et farà entrar a la terra dels amorreus, els hitites, els perizites, els cananeus, els hivites i els jebuseus, i jo els exterminaré. 23.24 No adoraràs els seus déus ni els serviràs, ni imitaràs la seva conducta; sinó que els destruiràs per complet i esmicolaràs les seves esteles. 23.25 Donareu culte al Senyor Etern, el vostre Déu, i ell beneirà el vostre pa i la vostra aigua. Allunyaré de tu les malalties, 23.26 i no hi haurà a la teva terra cap dona que avorti ni que sigui estèril, i deixaré que el nombre dels teus dies es compleixi. 23.27 Faré anar el meu terror davant teu i ompliré de consternació tots els pobles per on passaràs, i faré girar cua als teus enemics davant teu. 23.28 Enviaré tàvecs davant teu, perquè fugin de la teva presència els hivites, els cananeus i els hitites. 23.29 No els expulsaré de davant teu en un sol any, a fi que la terra no esdevingui un erm i es multipliquin contra tu les feres del camp. 23.30 Els faré marxar de davant teu a poc a poc, fins que hagis crescut i puguis apoderar-te de la terra. 23.31 Fixaré els teus límits des del mar Roig fins al mar dels filisteus (el Mediterrani), i des del desert fins al Riu (l’Eufrates), ja que posaré a les teves mans els habitants del país perquè els expulsis de davant teu. 23.32 No facis cap pacte amb ells ni amb els seus déus. 23.33 No deixaràs que habitin en la teva terra, no fos cas que et fessin pecar contra mi, donant culte als seus déus; això seria un parany per a tu.”

Èxode 24

24.1 Després digué a Moisès: “Puja cap al Senyor, tu, Aaron, Nadab, Abihú i setanta d’entre els ancians d’Israel, i adorareu des de lluny. 24.2 Només Moisès tot sol s’acostarà al Senyor; i ells que no s’acostin, i el poble que no el segueixi.” 24.3 Llavors Moisès va anar a explicar al poble totes les paraules del Senyor i totes les decisions, i el poble en pes va respondre a una veu: “Complirem tot el que el Senyor ha dit.” 24.4 Moisès va escriure totes les paraules del Senyor i, llevant-se de matinada, va aixecar un altar al peu de la muntanya i dotze columnes per les dotze tribus d’Israel. 24.5 Després hi féu anar uns joves dels fills d’Israel perquè oferissin holocaustos i immolessin vedells al Senyor com a sacrificis de pau. 24.6 Moisès prengué la meitat de la sang i la va posar en uns gibrells, i l’altra meitat la va espargir damunt l’altar. 24.7 Prengué el Llibre de l’Aliança, el va llegir al poble i ells digueren: “Tot el que ha dit el Senyor ho complirem, i obeirem.” 24.8 Llavors Moisès prengué la sang, la va espargir sobre el poble i digué: “Heus aquí la sang de l’Aliança que el Senyor ha fet amb vosaltres, per mitjà de totes aquestes paraules.” 24.9 Moisès hi va pujar amb Aaron, Nadab, Abihú i setanta dels ancians d’Israel, 24.10 i veieren el Déu d’Israel. Sota els seus peus hi havia com un enrajolat de safir, tan clar com el mateix cel. 24.11 Però no va estendre la mà contra els ancians d’Israel, i van poder veure Déu, i van menjar i van beure. 24.12 El Senyor digué a Moisès: “Puja cap a mi a la muntanya i espera’t allà, que et donaré unes taules de pedra amb la Llei i els manaments que hi tinc escrits per a instruir-los.” 24.13 Moisès es va alçar, amb el seu ajudant Josuè, i va pujar a la muntanya de Déu. 24.14 Als ancians els havia dit: “Espereu-nos aquí fins que tornem. Aquí teniu Aaron i Hur; qui tingui alguna qüestió, que s’adreci a ells.” 24.15 Moisès va pujar a la muntanya i el núvol la va cobrir. 24.16 I la glòria del Senyor es va situar damunt la muntanya del Sinaí, i el núvol la tingué coberta durant sis dies. El setè dia, Déu va cridar Moisès d’enmig del núvol. 24.17 L’aspecte de la glòria del Senyor era, als ulls dels fills d’Israel, com un foc abrandat al cim de la muntanya. 24.18 Moisès va entrar dins el núvol i va pujar a la muntanya. I s’hi estigué quaranta dies i quaranta nits.

Èxode 25

25.1 El Senyor va parlar així a Moisès: 25.2 “Digues als fills d’Israel que recullin una ofrena per a mi. De tothom a qui mogui el cor, en prendreu la meva ofrena. 25.3 Aquesta és l’ofrena que podreu acceptar: or, plata i bronze; 25.4 teles de porpra roges o carmesí, lli fi i pèl de cabra; 25.5 pells vermelles de be, cuiro i fusta d’acàcia; 25.6 oli per al llum, essències per a l’oli de la unció i per a l’encens aromàtic; 25.7 pedres d’ònix, pedres d’encast per a l’efod i per al pectoral; 25.8 i em faran un santuari perquè pugui habitar enmig d’ells. 25.9 D’acord amb tot el que jo et mostraré, referent al model del tabernacle i al disseny del seus atuells, així ho faràs. 25.10 Faràs una arca de fusta d’acàcia, de dues colzades i mitja de llargària, una colzada i mitja d’amplària i una colzada i mitja d’alçària. 25.11 La recobriràs d’or pur per dins i per fora, i pel damunt l’adornaràs amb una motllura d’or. 25.12 Fondràs quatre argolles d’or que posaràs als seus quatre peus, això és, dues argolles a l’un costat i dues argolles a l’altre. 25.13 També faràs barres de fusta d’acàcia i les recobriràs d’or; 25.14 i passaràs les barres per les argolles, als costats de l’arca, per a transportar-la. 25.15 Les barres es quedaran dins les argolles i no es trauran d’allà. 25.16 Dins l’arca, hi dipositaràs el Testimoni que després et donaré. 25.17 Faràs un propiciatori d’or pur, de dues colzades i mitja de llargària i d’una colzada i mitja d’amplària. 25.18 A més, faràs dos querubins d’or amartellat, als dos extrems del propiciatori. 25.19 Faràs un querubí a l’un extrem i un altre querubí a l’altre extrem. Els querubins dels dos extrems formaran un tot amb el propiciatori. 25.20 Els querubins tindran les ales esteses enlaire cobrint el propiciatori, amb la cara girada vers al propiciatori. 25.21 Situaràs el propiciatori sobre la part superior de l’arca, i a dins hi posaràs el Testimoni que et donaré. 25.22 Allí em trobaré amb tu; i de dalt del propiciatori, entre els dos querubins que tapen l’Arca del Testimoni, et comunicaré tot allò que hagi de manar-te sobre els fills d’Israel. 25.23 També faràs una taula de fusta d’acàcia, de dues colzades de llargària, una colzada d’amplària i una colzada i mitja d’alçària. 25.24 La recobriràs d’or pur i l’envoltaràs d’una motllura d’or. 25.25 Li faràs també una franja d’un pam tot al voltant i una motllura d’or al voltant de la franja. 25.26 Li faràs quatre argolles d’or i situaràs les argolles als quatre angles que corresponen a les seves quatre potes. 25.27 Les argolles estaran tocant a la franja, per a passar-hi les barres i transportar la taula. 25.28 Les barres, les faràs de fusta d’acàcia i les recobriràs d’or, i amb elles es transportarà la taula. 25.29 Fabricaràs els plats, les culleres, les gerres i les tasses per a les libacions; els hauràs de fer d’or pur. 25.30 I sobre la taula posaràs el Pa de la Proposició perpètuament davant meu. 25.31 Faràs també un lampadari d’or pur; el faràs amartellat, amb el peu i la canya; copes, calzes i pètals formaran amb ell una sola peça. 25.32 Dels seus costats sortiran sis braços: tres braços per l’un cantó i tres per l’altre. 25.33 El primer braç tindrà tres calzes en forma de flor d’ametller, amb pom i flor. Igualment, el segon braç tindrà tres calzes en forma de flor d’ametller, amb pom i flor; i així mateix els sis braços que sortiran del lampadari. 25.34 El tronc tindrà quatre calzes, també en forma de flor d’ametller, amb poms i flors: 25.35 un pom sota els dos braços que sortiran del lampadari, un pom sota els dos altres i un pom sota els dos braços restants; així amb els sis braços que sortiran del lampadari. 25.36 Els poms i els braços formaran un sol cos, tot ell serà d’or pur amartellat. 25.37 Li faràs set gresols i els penjaràs de manera que il·luminin a l’altra banda, de cara. 25.38 Els mocallums i els platets seran d’or pur. 25.39 Per a fer el lampadari amb tots els accessoris, empraràs un talent d’or pur. 25.40 Para compte de fer-lo d’acord amb el model que se t’ha mostrat a la muntanya.

Èxode 26

26.1 Faràs el Tabernacle amb deu tapissos de torçal de lli, de teixit morat, porpra i escarlata, i hi brodaràs artísticament uns querubins. 26.2 La llargària de cada tapís serà de vint-i-vuit colzades, i l’amplària, de quatre colzades; tots els tapissos tindran la mateixa mida. 26.3 Cinc dels tapissos seran cosits l’un a l’altre, i de la mateixa manera seran units els altres cinc. 26.4 Faràs unes baguetes de tela morada al voraviu del primer conjunt, a l’extrem on s’ha d’enllaçar, i el mateix faràs al voraviu del segon conjunt, a l’extrem on s’ha d’enllaçar. 26.5 Posaràs cinquanta baguetes al primer conjunt i cinquanta baguetes a l’extrem del segon conjunt, al cantó on s’ha d’enllaçar, contraposant les unes a les altres. 26.6 Després faràs cinquanta gafets d’or i ajuntaràs els tapissos l’un amb l’altre mitjançant els gafets, de forma que el Tabernacle tingui un sol caient. 26.7 Faràs també tapissos de pèl de cabra per al cobertor de damunt el Tabernacle. En faràs onze peces. 26.8 Cada peça tindrà trenta colzades de llargada i quatre colzades d’amplada; totes les peces tindran la mateixa mida. 26.9 Ajuntaràs cinc tapissos d’una part i sis d’una altra, i doblaràs la sisena peça sobre el davant de la tenda. 26.10 Faràs cinquanta baguetes al voraviu d’una de les peces, a l’extrem on s’ha d’enllaçar, i cinquanta baguetes al voraviu de la segona peça, on s’ha d’enllaçar. 26.11 Faràs cinquanta gafets de bronze i cordaràs els gafets amb les baguetes, a fi que el Tabernacle quedi enllaçat i esdevingui un sol habitatge. 26.12 Com que les peces de la tenda són més amples, faràs que la meitat sobrant de la peça pengi, pel darrere del Tabernacle, 26.13 una colzada per cada cantó. S’estendrà en ambdós costats del Tabernacle, a l’un i l’altre cantó, per cobrir-lo. 26.14 També faràs, per al Tabernacle, una coberta de pells de be tenyides de vermell, i al damunt una altra coberta de pells fines. 26.15 Per al Tabernacle faràs taulons de fusta d’acàcia, que posaràs drets. 26.16 Cada tauló tindrà deu colzades de llargada i una colzada i mitja d’amplada, 26.17 Cada tauló tindrà dos espigons que encaixin l’un amb l’altre. Fes el mateix amb tots els taulons del Tabernacle. 26.18 Disposaràs així els taulons per al Tabernacle: vint taulons per la banda del Nègueb, cap al sud; 26.19 i posaràs quaranta bases de plata sota els vint taulons, dues bases sota cada tauló pels dos espigons, i dues bases sota cada un dels altres taulons pels dos espigons. 26.20 Igualment per a l’altra banda del Tabernacle, la que mira al nord, vint taulons, 26.21 amb les seves quaranta bases de plata: dues bases sota cada tauló. 26.22 A la banda del darrere del Tabernacle, la que mira a occident, hi disposaràs sis taulons. 26.23 I per als angles del fons del Tabernacle, faràs dos taulons 26.24 de manera que puguin unir-se per la part inferior i encaixar perfectament per la part superior, a l’alçada de la primera anella. Així serà per als dos taulons destinats als dos angles. 26.25 Seran vuit taulons amb les seves bases de plata, això és, setze bases: dues bases sota cada tauló. 26.26 Faràs també cinc travessers de fusta d’acàcia per als taulons de l’un costat del Tabernacle, 26.27 cinc travessers per als taulons de l’altre costat i cinc travessers per als taulons de la part posterior del Tabernacle, la que mira a occident. 26.28 El travesser mitger passarà a mitja alçada dels taulons, de l’un extrem a l’altre. 26.29 Recobriràs d’or els taulons. També faràs d’or les seves anelles, on s’encaixaran els travessers, que recobriràs d’or. 26.30 Construiràs el Tabernacle d’acord amb el model que se t’ha mostrat a la muntanya. 26.31 Faràs un vel de teixit morat, porpra, escarlata, i torçal de lli, i hi brodaràs artísticament uns querubins. 26.32 El penjaràs de quatre columnes d’acàcia recobertes d’or, amb els ganxos d’or i damunt quatre bases de plata. 26.33 Penjaràs el vel sota els gafets, i allí, dins el vel, duràs l’Arca del Testimoni. Així el vel us farà de separació entre el Lloc Sant i el Lloc Santíssim. 26.34 Posaràs el propiciatori sobre l’Arca del Testimoni, al Lloc Santíssim. 26.35 Situaràs la taula fora del vel i el lampadari al davant de la taula, al costat meridional del Tabernacle, però la taula la posaràs al costat nord. 26.36 Faràs una cortina per a l’entrada del Tabernacle, de teixit morat, porpra, escarlata i torçal de lli, brodada artísticament. 26.37 Per a la cortina faràs cinc columnes d’acàcia i les recobriràs d’or, amb els ganxos d’or; i per a les columnes fondràs cinc bases de bronze.

Èxode 27

27.1 L’altar el faràs de fusta d’acàcia, de cinc colzades de llargada i cinc colzades d’amplada; serà quadrat i tindrà tres colzades d’alçada. 27.2 Als seus quatre cantons hi faràs corns, formant tot una sola peça, que recobriràs de bronze. 27.3 Hi faràs els corresponents gibrells per a recollir la cendra, les pales, els vasos, les forquetes i els brasers; tots els atuells els faràs de bronze. 27.4 També un enreixat de bronze en forma de xarxa, i sobre la xarxa quatre anelles de bronze als quatre cantons. 27.5 La xarxa la posaràs sota la cornisa inferior de l’altar, de manera que arribi fins a la meitat de l’altar. 27.6 Per a l’altar faràs unes barres, unes vergues de fusta d’acàcia recobertes de bronze. 27.7 Passaràs les barres per les anelles d’ambdós costats de l’altar, per quan s’hagi de transportar. 27.8 L’altar el faràs de planxes de fusta i quedarà buit, tal com se t’ha mostrat a la muntanya. 27.9 Confeccionaràs també l’atri del Tabernacle. Per la banda del Nègueb, cara a migdia, l’atri tindrà cortines de torçal de lli, d’una llargària de cent colzades per un dels costats. 27.10 Hi haurà vint columnes, amb vint bases de bronze. Els ganxos de les columnes i les anelles seran de plata. 27.11 Igualment, en el costat nord, en tota la seva llargada, hi haurà cortines de cent colzades, amb vint columnes i vint bases de bronze. Els ganxos de les columnes i les anelles seran de plata. 27.12 Tot a l’ample de l’atri, pel costat d’occident, hi haurà cortines de cinquanta colzades, amb deu columnes i amb les deu bases corresponents. 27.13 L’amplària de l’atri pel costat de l’est, a l’orient, serà de cinquanta colzades. 27.14 Hi haurà quinze colzades de cortines per l’un costat, amb tres columnes i tres bases. 27.15 Per l’altre costat hi haurà quinze colzades de cortines, amb tres columnes i tres bases. 27.16 La porta de l’atri tindrà un tapís de vint colzades de teixit morat, porpra, escarlata i torçal de lli, amb brodat artístic. Hi haurà quatre columnes amb quatre bases. 27.17 Totes les columnes que voregen l’atri tindran anelles de plata, amb ganxos de plata i bases de bronze. 27.18 L’atri tindrà cent colzades de llargada, cinquanta d’amplada per ambdós costats, i cinc colzades d’alçada de cortinatges de torçal de lli. Les bases seran de bronze. 27.19 Tots els estris del Tabernacle per a tots els serveis, totes les seves estaques i totes les estaques de l’atri seran de bronze. 27.20 Manaràs als fills d’Israel que et procurin oli pur d’oliva premsada per a l’enllumenat, a fi d’alimentar contínuament els gresols. 27.21 Aaron i els seus fills el disposaran a la tenda de l’oracle, fora del vel que oculta el Testimoni, davant del Senyor, des del vespre fins al matí. Serà un estatut perpetu per a totes les generacions dels fills d’Israel.

Èxode 28

28.1 I tu, d’entre els fills d’Israel, fes que estiguin al teu costat el teu germà Aaron amb els seus fills Nadab, Abihú, Eleazar i Itamar, perquè siguin els meus sacerdots. 28.2 Faràs vestidures sagrades, d’honor i ornament, per al teu germà Aaron. 28.3 Parlaràs amb tots els artesans experts, als quals he dotat de coneixements, a fi que confeccionin les vestidures d’Aaron per a consagrar-lo com a sacerdot meu. 28.4 Aquestes són les vestidures que hauran de confeccionar: el pectoral, l’efod, el mantell, la túnica brodada, la mitra i la faixa. Faran, doncs, vestidures sagrades per al teu germà Aaron i també per als seus fills, perquè em facin de sacerdots. 28.5 Hi empraran fil d’or, fibres de porpra, morada i escarlata, i torçal de lli. 28.6 L’efod el faran brodat artísticament amb fil d’or, morat, porpra, escarlata i torçal de lli. 28.7 Tindrà dues muscleres que es fixaran als seus dos extrems per a subjectar-lo. 28.8 El llaç que tindrà al damunt l’efod, per a subjectar-lo, serà brodat de la mateixa manera, formant un conjunt, amb fil morat, porpra, escarlata i or, i de torçal de lli. 28.9 Prendràs dues pedres d’ònix i hi gravaràs els noms dels fills d’Israel: 28.10 sis dels seus noms en una pedra i sis en l’altra, seguint l’ordre de naixement. 28.11 A l’estil del gravador de pedres, amb gravats com de segell, faràs gravar aquelles dues pedres amb els noms dels fills d’Israel; encastades amb incrustacions d’or. 28.12 I les posaràs damunt les muscleres de l’efod; serà un record a favor dels fills d’Israel, perquè Aaron portarà els seus noms damunt les dues muscleres a la presència del Senyor com a recordatori. 28.13 Faràs muntures de filigranes amb or, 28.14 i dues cadenetes d’or pur, trenades en forma de cordó, que fixaràs a les muntures. 28.15 Faràs el pectoral del judici artísticament treballat, igual que l’efod: amb fil morat, porpra, escarlata i or, i torçal de lli. 28.16 Serà quadrat i doble, d’un pam de llargada i un pam d’amplada. 28.17 El cobriràs de pedreria muntada en quatre rengles de pedres: en el primer rengle, una sarda, un topazi i una maragda; 28.18 en el segon rengle, un robí, un safir i un jaspi; 28.19 en el tercer rengle, un jacint, una àgata i una ametista; 28.20 en el quart rengle, un crisòlit, un ònix i un beril·le. Muntades en filigranes d’or. 28.21 El nombre de pedres correspondrà al dels fills d’Israel: dotze, d’acord amb els seus noms. Seran gravades com els segells, cada una amb el seu nom, segons les dotze tribus. 28.22 Per al pectoral, faràs cadenetes d’or pur, trenades en forma de cordó; 28.23 i dues anelles d’or que fixaràs als seus dos extrems. 28.24 Fixaràs els dos cordons d’or a les dues anelles, als extrems del pectoral; 28.25 uniràs els dos extrems dels dos cordons a les dues muntures i els fixaràs a la part davantera de les muscleres de l’efod. 28.26 Faràs dues anelles d’or, que situaràs als dos extrems del pectoral, a la vora que hi ha al revers de l’efod, per la banda de dins. 28.27 També faràs dues anelles d’or, que situaràs a les dues muscleres de l’efod, a la part inferior, pel davant, tocant a la seva juntura per damunt el llaç de l’efod. 28.28 Lligaran el pectoral, mitjançant les seves anelles, a les anelles de l’efod amb un cordó morat, a fi que quedi situat damunt el llaç de l’efod i no se’n pugui desprendre. 28.29 Així Aaron portarà sobre el seu cor els noms dels fills d’Israel en el pectoral del judici quan entri al Lloc Sant, en memorial continu a la presència del Senyor. 28.30 Dins del pectoral del judici hi posaràs l’Urim i el Tummim, a fi que estiguin sobre el cor d’Aaron sempre que entri a la presència del Senyor; i perquè Aaron porti la causa dels fills d’Israel sobre el seu cor a la presència del Senyor contínuament. 28.31 Teixiràs el mantell de l’efod, tot ell morat. 28.32 Al centre hi haurà una obertura per a passar-hi el cap; l’obertura portarà tot al voltant un voraviu teixit com el coll d’una cota, a fi que no s’esquinci. 28.33 Sobre el voraviu inferior hi brodaràs magranes de color morat, porpra i escarlata, i entremig hi posaràs campanetes d’or, tot al seu voltant: 28.34 una campaneta d’or i una magrana, una campaneta d’or i una magrana, tot al voltant del voraviu inferior. 28.35 Aaron el durà posat sempre que oficiï; així se sentirà el seu dringar quan entri al Lloc Sant, a la presència del Senyor, i quan en surti; així no morirà. 28.36 Faràs una placa d’or pur i hi gravaràs una inscripció com els entallats de segell: “Consagrat al Senyor”, 28.37 i la subjectaràs a una cinta morada, de forma que quedi fixa sobre la part frontal de la mitra. Ha de situar-se al davant. 28.38 Quedarà sobre el front d’Aaron, perquè així ell carregarà amb les faltes que els fills d’Israel cometin en les coses santes i quan consagrin totes les seves santes ofrenes. Estarà contínuament sobre el seu front, a fi que puguin trobar benevolència davant el Senyor. 28.39 Teixiràs la túnica amb lli, i faràs també amb lli la mitra i la faixa, brodada artísticament. 28.40 També faràs túniques per als fills d’Aaron. I faixes i tiares que els donin dignitat i honor. 28.41 Amb això faràs vestir el teu germà Aaron i els seus fills; i els ungiràs i els consagraràs perquè siguin els meus sacerdots. 28.42 Els faràs també uns pantalons de lli que cobreixin la seva nuesa, que vagin des dels lloms fins a les cuixes. 28.43 Aaron i els seus fills els portaran quan entrin al Tabernacle de la Reunió, o quan s’acostin a l’Altar per oficiar al Lloc Sant, per evitar que caiguin en culpa i hagin de morir. Aquest és un decret a perpetuïtat per a ell i la seva descendència.

Èxode 29

29.1 Això és el que has de fer amb ells a fi de consagrar-los perquè seguin els meus sacerdots: Pren un vedell jove i dos moltons sense defecte, 29.2 pa àzim i coques sense llevat pastades amb oli, i pastes sense llevat untades amb oli. Ho faràs amb flor de farina de blat. 29.3 Ho posaràs en una panera, i ho presentaràs juntament amb el vedell i els dos moltons. 29.4 Faràs que es presentin Aaron i els seus fills a l’entrada del Tabernacle de la Reunió i els rentaràs amb aigua. 29.5 Després prendràs les vestidures i vestiràs Aaron amb la túnica, el mantell, l’efod i el pectoral, que cenyiràs amb la cinta de l’efod. 29.6 Al cap li posaràs la mitra, i sobre la mitra hi col·locaràs la diadema santa. 29.7 Llavors prendràs l’oli de la unció i, vessant-lo sobre el seu cap, l’ungiràs. 29.8 Després faràs venir els seus fills i els vestiràs amb les túniques; 29.9 cenyiràs Aaron i els seus fills amb les faixes, i els enrotllaràs les mitres, i quedarà establert per a ells un sacerdoci perpetu. Així investiràs Aaron i els seus fills. 29.10 Faràs acostar el vedell davant el Tabernacle de la Reunió, i Aaron i els seus fills posaran les mans sobre el cap del vedell. 29.11 Després degollaràs el vedell a la presència del Senyor, a l’entrada del Tabernacle de Reunió. 29.12 Prendràs sang del vedell i amb el teu dit untaràs els corns de l’altar, i tota la sang sobrera la vessaràs al peu de l’altar. 29.13 Prendràs tot el greix que cobreix els intestins, el lòbul del fetge i els dos ronyons, amb el greix que els cobreix, i ho cremaràs a l’altar. 29.14 Però la carn del vedell, amb la pell i la femta, la cremaràs fora del campament: és un sacrifici pel pecat. 29.15 Després prendràs un dels moltons i Aaron i els seus fills posaran les mans sobre el cap del moltó. 29.16 Tot seguit degollaràs el moltó, prendràs la seva sang i l’escamparàs sobre l’altar, tot al seu voltant. 29.17 Després esquarteraràs el moltó, i quan hagis rentat les seves entranyes i les seves potes, les posaràs damunt els quarters i el cap, 29.18 i cremaràs tot el moltó a l’altar. És un holocaust per al Senyor, un perfum suau, una ofrena encesa per al Senyor. 29.19 Després prendràs l’altre moltó, i Aaron i els seus fills posaran les mans sobre el cap del moltó. 29.20 Tot seguit degollaràs el moltó, prendràs part de la seva sang i n’untaràs el lòbul de l’orella dreta d’Aaron, el lòbul de l’orella dreta dels seus fills, el polze de la mà dreta i el dit gros del peu dret; i la sang sobrera l’escamparàs sobre l’altar, tot al seu voltant. 29.21 Després prendràs sang de damunt l’altar i oli de la unció i ho espargiràs sobre Aaron i els seus vestits, i sobre els seus fills i els seus vestits. Així quedarà consagrat ell i els seus fills, i tots els seus vestits. 29.22 Del moltó, en prendràs el greix, la cua, el greix que cobreix els intestins, el lòbul del fetge i els dos ronyons, amb el greix que els cobreix, i la cuixa dreta, perquè és un moltó de consagracions. 29.23 De la panera d’àzims que estarà a la presència del Senyor, prendràs un panet, una coca de pa oliat i una pasta, 29.24 i tot el conjunt el posaràs a les mans d’Aaron i dels seus fills, i ho gronxaràs com a ofrena bransolejada davant del Senyor. 29.25 Tot seguit els ho retiraràs de les mans i ho cremaràs a l’altar, damunt l’holocaust. És un perfum suau per al Senyor, una ofrena encesa per al Senyor. 29.26 Prendràs també el pit del moltó de les consagracions corresponent a Aaron i el gronxaràs com a ofrena bransolejada davant el Senyor: serà la teva porció. 29.27 Així consagraràs el pit de l’ofrena bransolejada i la cuixa de l’ofrena alçada, tot el que ha estat gronxat i alçat del moltó de les consagracions i que correspon a Aaron i als seus fills; 29.28 i seran d’Aaron i els seus fills, com a porció legal perpètua, de part dels fills d’Israel, ja que és una ofrena alçada. I en els sacrificis d’acció de gràcies dels fills d’Israel hi haurà ofrena alçada de part seva en honor al Senyor. 29.29 Les vestidures sagrades que són d’Aaron passaran als seus fills després d’ell, a fi que vestits amb elles rebin la unció i la consagració. 29.30 Durant set dies les vestirà aquell dels seus fills que l’hagi de succeir en el sacerdoci, quan entri al Tabernacle de la Reunió per a oficiar en el Lloc Sant. 29.31 Prendràs el moltó de les consagracions i couràs la seva carn en un lloc sant. 29.32 Aaron i els seus fills menjaran la carn del moltó i el pa de la panera a l’entrada del Tabernacle de la Reunió. 29.33 Així menjaran tot allò que haurà servit per a la seva expiació, quan van ser investits i consagrats; però cap estrany no en podrà menjar, perquè són coses sagrades. 29.34 I si d’aquella carn de les consagracions, o d’aquell pa, en sobrava fins l’endemà, consumiràs al foc totes les sobres; ningú no en pot menjar, perquè són coses sagrades. 29.35 Això, doncs, és el que has de fer amb Aaron i els seus fills, tal com t’ho he manat. La seva consagració durarà set dies, 29.36 i cada dia oferiràs un vedell en expiació, com a sacrifici pel pecat; i purificaràs del pecat l’altar quan en facis l’expiació; després l’has d’ungir per a consagrar-lo. 29.37 Durant set dies faràs l’expiació per l’altar i el consagraràs. L’altar esdevindrà cosa santíssima; tot el que toqui l’altar quedarà santificat. 29.38 Això és el que oferiràs sobre l’altar: dos anyells d’un any, cada dia, perpètuament. 29.39 Oferiràs un anyell al matí i un altre al capvespre. 29.40 Amb el primer anyell, oferiràs una desena part d’un efà de flor de farina (tres quilos) pastada amb la quarta part d’un hin d’oli verge (un litre), i, com a libació, una quarta part d’un hin de vi. 29.41 L’altre anyell, l’oferiràs al capvespre, amb la mateixa oblació vegetal del matí i amb la mateixa libació, com a perfum suau. És una ofrena encesa per al Senyor, 29.42 en holocaust perpetu per a les vostres generacions, a l’entrada del Tabernacle de la Reunió, a la presència del Senyor, on vindré a vosaltres per parlar amb tu. 29.43 En aquell lloc em trobaré amb els fills d’Israel, i serà santificat amb la meva glòria. 29.44 Santificaré el Tabernacle de la Reunió i l’altar, i santificaré Aaron i els seus fills perquè siguin els meus sacerdots. 29.45 Habitaré enmig dels fills d’Israel i seré el seu Déu. 29.46 Així sabran que jo, el Senyor, sóc el seu Déu, que els vaig treure de la terra d’Egipte per tal d’habitar enmig d’ells. Jo, el Senyor Etern, sóc el seu Déu.

Èxode 30

30.1 Faràs també un altar per a cremar-hi encens. El faràs de fusta d’acàcia. 30.2 Tindrà una colzada de llargada, una colzada d’amplada, és a dir, quadrat, i dues colzades d’alçada. Els corns formaran un sol cos amb ell. 30.3 El recobriràs d’or pur, tant la part superior com els costats i els corns. Al voltant li faràs una motllura d’or. 30.4 Sota la motllura hi posaràs dues anelles d’or, adaptades als dos costats, que serviran per a passar-hi les barres per a transportar-lo. 30.5 Les barres les faràs de fusta d’acàcia i les recobriràs d’or. 30.6 El situaràs davant del vel que cobreix l’Arca del Testimoni, enfront del propiciatori que cobreix el Testimoni, on jo em trobaré amb tu. 30.7 Aaron hi cremarà al damunt encens aromàtic; ho farà cada matí, quan prepari les llànties, 30.8 i també en cremarà al capvespre, quan les alimenti. Serà l’encens perpetu, davant el Senyor, per totes les vostres generacions. 30.9 No oferireu damunt d’ell cap encens profà, ni holocaust, ni oblació, ni hi vessareu cap libació. 30.10 Un cop l’any, Aaron farà l’expiació sobre els corns d’aquest altar, amb la sang del sacrifici pel pecat. Una vegada l’any en farà l’expiació damunt d’ell durant totes les generacions. És cosa santa, consagrada al Senyor.” 30.11 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 30.12 “Quan facis el compte dels fills d’Israel, per tenir un cens d’aquells que han de ser empadronats, cada un dels empadronats pagarà al Senyor el rescat de la pròpia vida, a fi que no caigui damunt seu cap flagell per haver estat comptats. 30.13 Tothom qui passi el cens haurà de donar mig sicle (uns 5 g. de plata), segons el pes del sicle del santuari, que és de vint gueràs. Aquest mig sicle serà el tribut al Senyor. 30.14 Tots els qui siguin inscrits en el cens, de vint anys d’edat en amunt, pagaran el tribut al Senyor. 30.15 El ric no donarà més, ni el pobre no donarà menys del mig sicle, quan paguin l’impost al Senyor com a rescat de la pròpia vida. 30.16 Prendràs el diner del rescat dels fills d’Israel i el destinaràs al servei del Tabernacle de la Reunió, i serà per als fills d’Israel com una constatació, davant el Senyor, del rescat de les seves vides.” 30.17 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 30.18 “Faràs una pila de bronze, amb un suport també de bronze, per a les ablucions. La situaràs entre el Tabernacle de la Reunió i l’altar, i l’ompliràs d’aigua, 30.19 i Aaron i els seus fills s’hi rentaran les mans i els peus. 30.20 Quan vagin a entrar al Tabernacle de la Reunió, es rentaran amb l’aigua, perquè no morin; igual com quan s’acostin a l’altar per oficiar o presentar al Senyor les ofrenes enceses. 30.21 Es rentaran les mans i els peus, i no moriran. Això serà un estatut perpetu per a ells i els seus descendents, durant totes les generacions.” 30.22 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 30.23 “Tu proveeix-te de les espècies aromàtiques més fines: cinc-cents sicles d’essència de mirra; de canyella aromàtica, la meitat d’això, que són dos-cents cinquanta; i de canya aromàtica, també dos-cents cinquanta sicles; 30.24 de càssia, cinc-cents, segons el pes del sicle del santuari; i un hin d’oli d’oliva. 30.25 Amb això prepararàs l’oli de la unció santa, un ungüent aromàtic com obra d’expert perfumista. Serà l’oli per a la unció santa. 30.26 Amb ell ungiràs el Tabernacle de la Reunió i l’Arca del Testimoni, 30.27 la taula amb tots els seus utensilis, el lampadari amb tots els seus utensilis, l’altar de l’encens, 30.28 l’altar de l’holocaust amb tots els seus utensilis, i la pila amb el seu suport. 30.29 Així els consagraràs i seran molt sagrats: tot el que els toqui quedarà santificat. 30.30 Ungiràs també Aaron i els seus fills, i els santificaràs perquè siguin els meus sacerdots. 30.31 I als fills d’Israel els manaràs això: Aquest serà l’oli de la unció santa per a totes les generacions. 30.32 No serà vessat sobre cap cos humà, ni en fareu cap més d’igual o de semblant composició: és sant i per sant l’heu de tenir. 30.33 Qui n’elabori un de semblant, o que en posi sobre un profà, serà extirpat del seu poble.” 30.34 El Senyor digué a Moisès: “Procura’t aquestes espècies aromàtiques: reïna, ungla d’olor i gàlban, aromes i encens pur, en parts iguals. 30.35 Amb això faràs l’encens aromàtic, com una obra d’expert perfumista; una mixtura amb sal, pura i santa. 30.36 En polvoritzaràs una part i la posaràs davant del Testimoni, dintre el Tabernacle de la Reunió, on jo vindré a trobar-me amb tu. Cal que ho tingueu com a cosa molt santa. 30.37 I pel que fa a la composició d’aquest encens que has de fer, no en fabricareu cap per al vostre ús personal. El tindreu com a cosa santa reservada al Senyor. 30.38 Qui n’elabori un de semblant per gaudir del seu perfum, serà extirpat d’entre el seu poble.”

Èxode 31

31.1 El Senyor va parlar a Moisès i digué: 31.2 “Mira, he escollit Bessalel, fill d’Uri, fill d’Hur, de la tribu de Judà, 31.3 i l’he omplert de l’Esperit de Déu, en habilitat, en coneixement i en saber en tota mena de treballs: 31.4 per a idear projectes, per a treballar l’or, la plata i el bronze; 31.5 per a cisellar pedres d’encast, per a entallar la fusta i per a tota artesania. 31.6 Mira, jo li he ajuntat Oholiab, fill d’Ahissamac, de la tribu de Dan; i, a més, he infós habilitat en el cor de tots els artesans a fi que duguin a terme tot el que t’he manat: 31.7 el Tabernacle de la Reunió, l’arca del testimoni, el propiciatori que hi haurà al seu damunt i tots els utensilis del Tabernacle, 31.8 la taula amb el seu utillatge, el lampadari d’or pur amb tots els seus accessoris, l’altar de l’encens, 31.9 l’altar de l’holocaust amb tots els seus utensilis, la pila amb el seu suport, 31.10 les vestidures de cerimònia, les vestidures sagrades del sacerdot Aaron i les vestidures dels seus fills per al ministeri sacerdotal, 31.11 l’oli de la unció i l’encens aromàtic per al santuari. Ells ho faran tal com t’ho he manat.” 31.12 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 31.13 “Parla tu als fills d’Israel i digues-los: Cal que guardeu els meus dissabtes, perquè això és un senyal entre jo i vosaltres, per a totes les vostres generacions, a fi que se sàpiga que jo, el Senyor Etern, sóc qui us santifica. 31.14 Heu de guardar, doncs, el dissabte, perquè és sant per a vosaltres. Aquell qui el profani morirà sense remei; qualsevol que faci cap treball en dissabte serà extirpat d’entre el seu poble. 31.15 Sis dies seran de treball, però el setè dia és dissabte de repòs consagrat al Senyor: qui faci cap treball en dissabte, serà mort sense remei. 31.16 Ells fills d’Israel observaran el descans del dissabte durant totes les seves generacions, com a pacte perpetu. 31.17 És un senyal permanent entre jo i els fills d’Israel, ja que el Senyor en sis dies va fer el cel i la terra, i el setè dia va acabar i reposà.” 31.18 Quan el Senyor hagué acabat de parlar amb Moisès, a la muntanya del Sinaí, li va donar les Taules del Testimoni, dues taules de pedra escrites amb el dit de Déu.

Èxode 32

32.1 El poble, veient que Moisès trigava a baixar de la muntanya, es va reunir al voltant d’Aaron i li digué: “Vinga, fes-nos un déu que vagi davant nostre, que d’aquest Moisès, l’home que ens va fer pujar del país d’Egipte, no sabem què se n’ha fet.” 32.2 Aaron els va respondre: “Recolliu les arracades d’or que duen a les orelles les vostres dones, els vostres fills i les vostres filles, i porteu-me-les.” 32.3 Llavors, tot el poble es va treure les arracades d’or de les orelles i les dugueren a Aaron. 32.4 Ell va acceptar el que li donaven i va emmotllar un vedell de fosa i li donà forma amb el cisell. Llavors ells digueren: “Aquest és el teu déu, Israel, que t’ha fet pujar de la terra d’Egipte.” 32.5 Veient això, Aaron, va construir un altar davant seu i va proclamar: “Demà farem festa en honor del Senyor Etern.” 32.6 L’endemà es van llevar de matinada i oferiren holocaustos i presentaren sacrificis de pau. Després, el poble s’assegué a menjar i beure i es lliurà a la diversió. 32.7 Llavors, el Senyor digué a Moisès: “Vés, baixa, perquè el teu poble, que vas treure de la terra d’Egipte, s’ha corromput. 32.8 Ben aviat s’han apartat del camí que jo els havia prescrit; s’han fabricat un vedell de fosa, l’han adorat i li han ofert sacrificis i han declarat: Aquest és el teu déu, Israel, que t’ha fet pujar de la terra d’Egipte.” 32.9 A més, el Senyor digué a Moisès: “M’he fixat en aquesta gent i m’adono que és un poble tossut i rebel al jou. 32.10 Deixa’m ara que la meva còlera s’encengui contra ells i els extermini. Però de tu en faré una gran nació.” 32.11 Llavors Moisès va intercedir davant el Senyor, el seu Déu, dient: “Per què, Senyor, s’ha d’encendre la teva còlera contra el teu poble, el que tu mateix vas fer sortir de la terra d’Egipte amb gran poder i mà forta? 32.12 Per què han de poder dir els egipcis: Els ha tret amb males intencions per poder-los destruir en les muntanyes i esborrar-los de la superfície de la terra? Abandona la teva ira i renuncia a fer mal al teu poble. 32.13 Recorda’t d’Abraham, d’Isaac i d’Israel, els teus servents, als quals vas jurar per tu mateix: Multiplicaré la vostra descendència com les estrelles del cel, i tota aquesta terra que he promès la donaré a la vostra descendència; i ells la posseiran per sempre més.” 32.14 Llavors el Senyor va renunciar a desfermar el mal que havia dit que faria al seu poble. 32.15 Moisès es va girar i va començar a baixar de la muntanya duent a les mans les dues taules del Testimoni, escrites per les dues cares; duien escrits per l’una i l’altra cara. 32.16 Les taules eren obra de Déu, i l’escriptura era escriptura de Déu, gravada sobre les taules. 32.17 Quan Josuè va sentir el soroll que feia el poble amb la seva cridòria, digué a Moisès: “Crits de guerra al campament!” 32.18 Respongué Moisès: “No és brogit de crits de victòria, ni és brogit de planys de derrota; brogits de cants és el que sento.” 32.19 Succeí que, en ser a prop del campament, veié el vedell i les danses; llavors, la còlera de Moisès es va encendre i, llençant les taules que duia a les mans, les esbocinà al peu de la muntanya. 32.20 Després va prendre el vedell que havien fabricat, el cremà i el va moldre fins a fer-lo pols; l’escampà damunt l’aigua i va fer que els israelites en beguessin. 32.21 Moisès digué a Aaron: “Què t’ha fet aquest poble perquè li hagis abocat un pecat tan gran?” 32.22 Aaron va contestar: “Que la còlera del meu senyor no s’encengui. Prou coneixes tu aquest poble, com és d’inclinat al mal. 32.23 Ells em van dir: Fes-nos un déu que vagi davant nostre, que d’aquest Moisès, l’home que ens va fer pujar del país d’Egipte, no sabem què se n’ha fet. 32.24 Jo els vaig dir: Qui tingui or, que se’n desprengui. Ells me’l van donar a mi, jo el vaig ficar a la fosa i en va sortir aquest vedell.” 32.25 Veient Moisès que el poble estava eixelebrat, perquè Aaron l’havia deixat desenfrenar per a esdevenir riota entre els seus enemics, 32.26 es va plantar a l’entrada del campament i va cridar: “A mi els qui estiguin pel Senyor!” I se li van ajuntar tots els fills de Leví. 32.27 Llavors els digué: “Això diu el Senyor, el Déu d’Israel: Que cadascun es cenyeixi l’espasa al costat; passeu i repasseu pel campament, de porta en porta, i que cadascun mati el seu germà, el seu amic, el seu parent.” 32.28 Els fills de Leví van complir el que Moisès havia dit, i aquell dia van caure uns tres mil homes del poble. 32.29 Moisès els digué: “Avui us heu consagrat al Senyor, qui a costa del seu fill, qui a costa del seu germà, a fi que avui us doni la benedicció.” 32.30 L’endemà, Moisès digué al poble: “Vosaltres heu comès un gran pecat! Ara, doncs, pujaré a trobar el Senyor; potser podré obtenir el perdó del vostre pecat.” 32.31 Moisès se’n tornà a trobar el Senyor i li digué: “Ai! Aquest poble ha comès, certament, un gran pecat, s’ha fabricat un déu d’or. 32.32 Ara et prego que perdonis el seu pecat, o si no, esborra’m ja del llibre que has escrit.” 32.33 El Senyor va replicar a Moisès: “Aquell que hagi pecat contra mi, l’esborraré del meu llibre. 32.34 Però ara, vés, guia el poble cap a on t’he indicat. Mira, el meu àngel anirà davant teu, però el dia de la meva visita els castigaré pel seu pecat.” 32.35 I el Senyor va castigar el poble per allò que havien fet amb el vedell que els va fabricar Aaron.

Èxode 33

33.1 El Senyor digué a Moisès: “Vés, surt d’aquí, tu i el poble que has fet pujar d’Egipte, cap a la terra que vaig jurar a Abraham, a Isaac i a Jacob dient-los: La donaré a la teva posteritat. 33.2 Faré anar davant teu un àngel i expulsaré el cananeu, l’amorreu, l’hitita, el perizita, l’hivita i el jebuseu. 33.3 Puja a la terra que regalima llet i mel, però jo no pujaré amb tu, perquè és un poble tossut i rebel al jou, no fos cas que l’exterminés pel camí.” 33.4 Quan el poble va sentir aquestes paraules tan dures, va fer dol i ningú no es va posar els vestits de mudar; 33.5 perquè el Senyor havia dit a Moisès: “Digues als fills d’Israel: Sou un poble tossut i rebel al jou; si vingués amb tu, ni que fos per un moment, t’hauria de destruir. Traieu-vos, doncs, del damunt, les vostres gales, perquè jo sàpiga què haig de fer amb vosaltres.” 33.6 Així els fills d’Israel van deixar de posar-se els vestits de mudar des de la muntanya d’Horeb. 33.7 Moisès va agafar la tenda i la va plantar distanciada del campament. La va anomenar Tenda de la Reunió. Així, qualsevol que volia consultar el Senyor, sortia cap a la Tenda de la Reunió, plantada fora del campament. 33.8 I sempre que Moisès es dirigia cap a la Tenda, tot el poble s’aixecava i es posava dret, cadascun davant la porta de la seva tenda, seguint Moisès amb la vista fins que entrava a la Tenda. 33.9 I així que Moisès hi entrava, la columna de núvol baixava i se situava a la porta de la Tenda, mentre el Senyor parlava amb Moisès. 33.10 I quan tot el poble veia que la columna de núvol se situava a la porta de la Tenda, tots s’alçaven i cadascun s’agenollava davant l’entrada de la seva pròpia tenda. 33.11 El Senyor parlava amb Moisès cara a cara, com aquell que parla amb el seu amic. Després, Moisès tornava al campament; però el seu ajudant, el jove Josuè, fill de Nun, no sortia de dins la Tenda. 33.12 Moisès digué al Senyor: “Mira, tu em dius: Guia aquest poble; i no m’has fet saber res d’aquell que vols enviar amb mi, tot i que m’has dit: Jo et conec pel teu nom i has trobat gràcia als meus ulls. 33.13 Ara, doncs, si és així que he trobat gràcia als teus ulls, et prego que em revelis el teu camí, perquè et pugui conèixer i, efectivament, trobi gràcia als teus ulls. Considera també que aquesta gent és el teu poble.” 33.14 El Senyor respongué: “La meva presència t’acompanyarà, i et donaré el repòs.” 33.15 Moisès va contestar: “Si la teva presència no ens acompanya, no cal que ens facis marxar d’aquí. 33.16 Perquè, en què es coneixerà que hem trobat gràcia als teus ulls, jo i el teu poble, si no és en què tu vinguis amb nosaltres? Així ens diferenciarem, jo i el teu poble, de la resta de pobles que hi ha sobre la terra.” 33.17 El Senyor respongué a Moisès: “També faré això que em demanes, perquè has trobat gràcia als meus ulls i et conec pel teu nom.” 33.18 Llavors digué Moisès: “Mostra’m ja la teva glòria.” 33.19 Ell va contestar: “Jo faré que tota la meva benignitat passi davant dels teus ulls i proclamaré el nom del Senyor Etern davant teu. Tindré misericòrdia de qui vull tenir misericòrdia, i m’apiadaré de qui vull apiadar-me.” 33.20 I hi afegí: “Tu no podràs veure el meu rostre; perquè l’home no pot veure’m i seguir vivint.” 33.21 El Senyor digué encara: “Mira, aquí a prop meu hi ha un lloc; tu et posaràs damunt la roca. 33.22 Així, mentre va passant la meva glòria, t’amagaré dins l’escletxa de la roca i et cobriré amb la meva mà fins que hagi passat. 33.23 Després retiraré la meva mà perquè em puguis veure d’esquena, ja que no és possible de veure el meu rostre.”

Èxode 34

34.1 El Senyor digué a Moisès: “Talla’t dues taules de pedra com les anteriors i hi escriuré les paraules escrites a les primeres taules que vas esbocinar. 34.2 I estigues a punt, demà de bon matí, per a pujar a la muntanya del Sinaí; allà, al cim de la muntanya, et presentaràs a mi. 34.3 Però que ningú no pugi amb tu, ni sigui vist cap home en tota la muntanya; ni tampoc ovelles ni vaques pasturant davant d’aquesta muntanya.” 34.4 Moisès, doncs, va tallar dues taules de pedra, com les anteriors, es va llevar de bon matí i va pujar a la muntanya del Sinaí, tal com li havia manat el Senyor, duent a les mans les dues taules de pedra. 34.5 El Senyor va baixar en el núvol i va estar allí amb Moisès, i aquest va invocar el nom del Senyor. 34.6 El Senyor va passar per davant d’ell proclamant: “El Senyor Etern! El Senyor Etern! Déu bondadós i clement, lent per a la ira i gran en misericòrdia i fidelitat. 34.7 que manté el seu amor per a mil generacions, que perdona la iniquitat, la transgressió i el pecat, però que no els deixa impunes, castigant la iniquitat dels pares sobre els fills, i sobre els fills dels fills, fins a la tercera i la quarta generació.” 34.8 Moisès, a l’instant, es va abocar a terra en adoració; 34.9 i digué: “Si he trobat gràcia als teus ulls, Senyor meu, et prego que el meu Senyor vingui enmig de nosaltres, tot i que som un poble tossut i rebel al jou; i perdona la nostra iniquitat i el nostre pecat, i accepta'ns com a heretat teva.” 34.10 El Senyor va respondre: “Mira, jo faig un pacte davant de tot el poble. Obraré meravelles com mai no han estat fetes enlloc de la terra, en cap de les nacions, i tot el poble que t’envolta veurà l’obra del Senyor Etern, perquè el que faré amb tu són coses esfereïdores. 34.11 Observa curosament el que avui et mano. Heus aquí que aniré expulsant de davant teu l’amorreu, el cananeu, l’hitita, el perizita, l’hivita i el jebuseu. 34.12 Guarda’t de fer cap pacte amb els habitants de la terra on ets a punt d’entrar, a fi que ells no es tornin un parany dintre teu. 34.13 Tot al contrari: enderrocaràs els seus altars, esmicolaràs les seves estàtues i tallaràs els seus troncs sagrats; 34.14 no has de postrar-te davant de cap altre déu, ja que el Senyor Etern, que duu el sobrenom de Gelós, és un Déu gelós. 34.15 No facis cap pacte amb els habitants d’aquella terra, que ells es pervertiran seguint els seus déus, i els oferiran sacrificis; i tu , si et convidaven, hauries de menjar dels seus sacrificis; 34.16 hauries de prendre les seves filles per als teus fills, i elles, pervertint-se darrere els seus déus, farien que també els teus fills es pervertissin. 34.17 No et faràs cap déu de fosa. 34.18 Guardaràs la festa dels Àzims: durant set dies menjaràs pa àzim, tal com t’he manat, en el temps indicat del mes d’abib, perquè fou en aquest mes que vau sortir d’Egipte. 34.19 Tot primogènit és meu; i tot mascle primer nascut del teu bestiar, sigui de vaca o sigui d’ovella. 34.20 Però tot primer nascut dels ases el redimiràs amb un anyell; i si no el redimeixes, el desnucaràs. També redimiràs tot primogènit d’home entre els teus fills. Ningú no compareixerà davant meu amb les mans buides. 34.21 Sis dies treballaràs, però el setè dia reposaràs; tant a la llaurada com a la sega. 34.22 Celebraràs la festa de les Setmanes: la de les primícies de la sega del blat, i la festa de la Collita a fi d’any. 34.23 Tres vegades l’any, tots els teus homes es presentaran davant el Senyor Etern, el Déu d’Israel. 34.24 I quan pugis tres vegades l’any a presentar-te davant el Senyor, el teu Déu, i jo expulsi les nacions davant teu i eixampli el teu territori, ningú no ambicionarà la teva terra. 34.25 No immolaràs la sang del meu sacrifici amb pa fermentat, ni deixaràs per a l’endemà res de la víctima de la festa pasqual. 34.26 Portaràs a la casa del Senyor, el teu Déu, el bo i millor de les primícies de la teva terra. No couràs el cabrit amb la llet de la seva mare. 34.27 El Senyor digué encara a Moisès: “Escriu-te aquestes paraules, perquè segons elles faig el pacte amb tu i amb Israel.” 34.28 I s’estigué allà, amb el Senyor, quaranta dies i quaranta nits, sense menjar ni beure. I va escriure damunt les taules les paraules del pacte, els Deu Manaments. 34.29 Després Moisès va baixar de la muntanya del Sinaí, amb les dues taules del Testimoni a les mans, i no sabia que el seu rostre resplendia pel fet d’haver estat parlant amb el Senyor. 34.30 Aaron i tots els fills d’Israel miraven Moisès, i, en veure que el seu rostre resplendia, tingueren por d’acostar-s’hi. 34.31 Però Moisès els va cridar, i Aaron i tots els principals de la comunitat s’hi van acostar; i Moisès els va parlar. 34.32 A continuació s’hi van acostar també tots els fills d’Israel, i ell els va transmetre totes les ordres que el Senyor li havia donat a la muntanya del Sinaí. 34.33 Així que Moisès va acabar de parlar amb ells, es va cobrir el rostre amb un vel. 34.34 Sempre que Moisès entrava a la presència del Senyor per parlar amb ell, es treia el vel fins que sortia, i quan sortia comunicava als fills d’Israel allò que el Senyor havia manat. 34.35 Llavors els fills d’Israel veien el rostre resplendent de Moisès; però en acabar tornava a cobrir-se el rostre fins que entrava a parlar amb el Senyor.

Èxode 35

35.1 Moisès va convocar tota la comunitat dels fills d’Israel i els digué: “Aquests són els manaments que el Senyor ordena complir: 35.2 Durant sis dies treballareu, però el dia setè serà sant per a vosaltres, de repòs absolut en honor al Senyor. Qui faci cap treball en aquell dia morirà. 35.3 No encendràs foc en dia de dissabte, en cap dels teus assentaments.” 35.4 Moisès va parlar així a tota la comunitat dels fills d’Israel: “Això és el que el Senyor ordena: 35.5 Recolliu d’entre vosaltres una ofrena per al Senyor. Tothom qui sigui generós de cor, que porti l’ofrena per al Senyor: or, plata i bronze; 35.6 tela morada, porpra i escarlata; lli i pèl de cabra; 35.7 pells de be tenyides de vermell, cuiros i fusta d’acàcia; 35.8 oli per a l’enllumenat, espècies aromàtiques per a l’oli de la unció i per a l’encens perfumat; 35.9 pedres d’ònix i pedres d’encastar per a l’efod i el pectoral. 35.10 Que tots els artesans experts d’entre vosaltres es reuneixin per a fabricar tot allò que el Senyor ha ordenat: 35.11 el Tabernacle, la seva tenda amb la coberta, els gafets i els taulons, els travessers, les columnes i les bases; 35.12 l’arca amb les seves barres, el propiciatori i el vel de la cortina; 35.13 la taula amb les seves barres i tots els seus utensilis, el pa de la proposició; 35.14 el lampadari amb els seus accessoris, els gresols i l’oli per a l’enllumenat; 35.15 l’altar de l’encens amb les seves barres, l’oli de la unció i l’encens aromàtic, la cortina d’ingrés per a l’entrada del tabernacle; 35.16 l’altar de l’holocaust amb el seu enreixat de bronze, les seves barres i els seus utensilis, la pila amb el seu suport; 35.17 les cortines del pati, les columnes amb les seves bases i la cortina d’entrada al pati; 35.18 les estaques del tabernacle i les estaques del pati amb les seves cordes; 35.19 els ornaments de cerimònia per al servei del santuari, les vestidures sagrades per al sacerdot Aaron i les vestidures dels seus fills per al ministeri sacerdotal.” 35.20 Llavors, tota la comunitat dels fills d’Israel es va retirar de la presència de Moisès. 35.21 Tots aquells a qui el seu cor impulsava i el seu esperit movia a generositat van tornar portant l’ofrena del Senyor per a l’obra del Tabernacle de la Reunió, per a tot el seu servei i per a les vestidures sagrades. 35.22 Venien homes i dones: tots els qui eren moguts pel seu cor generós portaven braçalets, arracades, anells, collarets i tota mena d’objectes d’or. Cadascú duia l’ofrena d’or que havia dedicat davant el Senyor. 35.23 Tots els qui tenien teles morades, porpra, escarlata, torçal de lli, pèl de cabra, pells de be tenyides de vermell i cuiros, ho portaven. 35.24 Tots els qui havien fet una ofrena alçada de plata o bronze, la duien al Senyor. També tots els qui tenien fusta d’acàcia que fos útil per a qualsevol obra del servei, la van portar. 35.25 Totes les dones que tenien traça a filar a mà van filar fil morat, porpra, escarlata i torçal de lli. 35.26 També totes aquelles dones que tenien l’habilitat de filar el pèl de cabra, en van filar. 35.27 Els principals van portar pedres d’ònix i pedres d’encastar per a l’efod i per al pectoral; 35.28 i espècies; i oli per a l’enllumenat, per a la unció i per a l’encens perfumat. 35.29 Tots els fills d’Israel als quals el cor movia a contribuir en l’obra que el Senyor, per mitjà de Moisès, havia manat que es fes, van portar una ofrena voluntària al Senyor, tant els homes com les dones. 35.30 Moisès digué als fills d’Israel: “Mireu, el Senyor ha designat Bessalel, el fil d’Urí, fill d’Hur, de la tribu de Judà, 35.31 i l’ha omplert de l’Esperit de Déu, en habilitat, coneixement i saber, en tota mena de treballs, 35.32 per a idear projectes, per a treballar l’or, la plata i el bronze; 35.33 per a cisellar pedres d’encast, per a entallar la fusta i per a tota artesania; 35.34 i li ha posat al cor la capacitat d’ensenyar; igual que a Oholiab, fill d’Ahissamac, de la tribu de Dan. 35.35 Els ha omplert d’habilitat per a fer tota mena de treballs artístics: de gravador, de projectista, de brodador en teixits morats, porpra, escarlata i torçal de lli, i de teixidor. Estan capacitats per a dur a terme qualsevol classe de treball i per a dissenyar projectes.

Èxode 36

36.1 Bessalel, Oholiab i tots els artesans als quals el Senyor ha infós habilitat i coneixement per a saber fer tota l’obra per al servei del santuari seran els qui ho duran a terme, tal i com el Senyor ho ha manat.” 36.2 Moisès va cridar Bessalel, Oholiab i tots el homes experts a qui el Senyor havia infós habilitat, a tots els qui el cor impulsava a dur a terme tota l’obra, 36.3 i ells van prendre de les mans de Moisès totes les ofrenes que els fills d’Israel havien aportat per a la realització de les obres del servei del santuari. I cada matí seguiren portant ofrenes voluntàries. 36.4 Tots els experts dedicats als treballs del santuari van deixar la feina que estaven fent, 36.5 i vingueren a parlar amb Moisès així: “El poble aporta molt més del que cal per a l’execució de l’obra que el Senyor ha manat fer.” 36.6 Llavors Moisès va manar que fessin córrer pel campament aquesta ordre: “Que cap home ni cap dona reculli ja més material per a les obres del santuari.” I el poble va suspendre la seva aportació, 36.7 ja que hi havia prou material, fins i tot de sobres, per a acabar tota l’obra. 36.8 Els més experts d’entre els constructors de l’obra van fer la casa amb deu tapissos de teixit morat, porpra, escarlata i torçal de lli, amb querubins brodats. 36.9 La llargària de cada tapís era de vint-i-vuit colzades, i l’amplària, de quatre; una mateixa mida per a tots els tapissos. 36.10 Va cosir cinc dels tapissos l’un amb l’altre, i amb els altres cinc també va fer el mateix. 36.11 Va fer baguetes morades al voraviu de la primera peça, a l’extrem on s’unia el conjunt; en va fer també al voraviu de la segona peça, a l’extrem on s’unia el conjunt. 36.12 Va fer cinquanta baguetes a la primera peça i cinquanta baguetes a l’extrem de la segona peça, on s’unia el conjunt, fent que les baguetes es corresponguessin l’una amb l’altra. 36.13 Va fer també cinquanta gafets d’or i va enllaçar els tapissos l’un amb l’altre, per mitjà dels gafets, de forma que el tabernacle formava una sola peça. 36.14 Va teixir tapissos de pèl de cabra per a una coberta damunt el tabernacle. En va fer onze. 36.15 La llargària de cada peça era de trenta colzades, i l’amplària, de quatre. Una mateixa mida per als onze tapissos. 36.16 Va ajuntar cinc tapissos d’una part i sis tapissos de l’altra. 36.17 Va fer cinquanta baguetes al voraviu d’un tapís, a l’extrem on s’enllaçava, i cinquanta baguetes a l’última peça del segon conjunt. 36.18 Va fer cinquanta gafets de bronze per a enllaçar el tabernacle, de manera que fes una sola peça. 36.19 També va fer per a la tenda una coberta de pells de be tenyides de vermell i una coberta superior de cuiro. 36.20 Va fer els taulons del tabernacle amb fusta d’acàcia que havien d’anar drets. 36.21 Cada tauló tenia deu colzades de llargada i una colzada i mitja d’amplada. 36.22 Cada tauló tenia dos espigons per a encaixar-se l’un amb l’altre. Així es va fer amb tots els taulons del tabernacle. 36.23 Va disposar els taulons per al tabernacle així: vint taulons per la banda del Nègueb, cap al sud. 36.24 Sota els vint taulons, hi va posar quaranta bases de plata, dues bases sota l’un tauló, pels seus dos espigons, i dues bases sota l’altre tauló, pels seus dos altres espigons. 36.25 Igualment per a l’altra banda del tabernacle, la que mira al nord, féu vint taulons, 36.26 amb les seves quaranta bases de plata: dues bases sota l’un tauló i dues bases sota l’altre tauló. 36.27 Per a la banda del darrere del tabernacle, la que mira a l’occident, va fer sis taulons. 36.28 I per als angles del fons del tabernacle, a la part del darrere, va fer dos taulons 36.29 que estaven units des de la part inferior fins a dalt, a l’alçada de la primera anella. Així ho va fer amb els dos taulons destinats als dos angles. 36.30 Així van ser vuit taulons amb les seves bases de plata, això és, setze bases; dues bases sota cada tauló. 36.31 Va fer també travessers de fusta d’acàcia: cinc per als taulons de l’un costat del tabernacle, 36.32 cinc travessers per als taulons de l’altre costat i cinc travessers per als taulons de la part posterior del tabernacle, la que mira a l’occident. 36.33 Va fer el travesser mitger de manera que pogués passar a mitja alçada dels taulons de l’un extrem a l’altre. 36.34 I va recobrir d’or els taulons i els travessers, i va fer d’or les anelles per on havien de passar els travessers. 36.35 També va fer el vel de teixit morat, porpra, escarlata i torçal de lli, amb uns querubins brodats artísticament. 36.36 Per al vel, va fer quatre columnes d’acàcia, que va recobrir d’or, amb els seus ganxos, que eren d’or; i per a sostenir les columnes fongué quatre bases de plata. 36.37 Per a l’entrada del tabernacle, va fer una cortina de teixit morat, porpra, escarlata i torçal de lli, brodada artísticament, 36.38 i les seves cinc columnes amb els corresponents ganxos d’or. Va recobrir d’or els capitells i les motllures, però les cinc bases les va fer de bronze.

Èxode 37

37.1 Bessalel va fer l’arca de fusta d’acàcia: de dues colzades i mitja de llargada, una colzada i mitja d’amplada i una colzada i mitja d’alçada. 37.2 La va recobrir d’or pur per dins i per fora i li va fer una motllura tot al voltant. 37.3 Va fondre quatre argolles d’or per als seus quatre peus, això és, dues argolles a l’un costat i dues argolles a l’altre costat. 37.4 Va fer barres de fusta d’acàcia i les va recobrir d’or. 37.5 Va passar las barres per les argolles, als costats de l’arca, a fi de poder transportar-la. 37.6 Va fer un propiciatori d’or pur, de dues colzades i mitja de llargada i una colzada i mitja d’amplada. 37.7 Va fer també dos querubins d’or amartellat als dos extrems del propiciatori, 37.8 un querubí a l’un extrem i un altre querubí a l’altre, formant un tot. 37.9 Els querubins estaven l’un davant de l’altre, amb la cara girada vers el propiciatori, cobrint-lo amb les ales esteses. 37.10 També va fer una taula de fusta d’acàcia de dues colzades de llargada, una colzada d’amplada i una colzada i mitja d’alçada. 37.11 La va recobrir d’or pur i la va envoltar d’una motllura d’or. 37.12 Li va fer una franja d’un pam, tot al voltant, i una motllura d’or al voltant de la franja. 37.13 Va fondre quatre argolles d’or i les situà als quatre angles que corresponen a les seves quatre potes. 37.14 Les argolles estaven a tocar de la franja, per a fer-hi passar les barres i transportar la taula. 37.15 Va fer, també de fusta d’acàcia, les barres per al transport de la taula, i les va recobrir d’or. 37.16 També va fer d’or pur els utensilis que havien d’estar sobre la taula: els plats, les culleres, les gerres i les tasses per a les libacions. 37.17 Va fer també el lampadari d’or pur, amartellat, amb el seu peu i columna, copes, calzes i pètals, formant amb ell una sola peça. 37.18 Dels seus costats sortien sis braços: tres per l’un cantó del lampadari i tres per l’altre cantó. 37.19 El primer braç tenia tres calzes en forma de flor d’ametller, amb pom i flor. Igualment, el segon braç tenia tres calzes en forma de flor d’ametller, amb pom i flor, i així mateix els sis braços que sortien del lampadari. 37.20 El tronc tenia quatre calzes, també en forma de flor d’ametller, amb poms i flors: 37.21 un pom sota els dos braços, un pom sota els dos altres i un pom sota els dos braços restants; així amb els sis braços que sortien del lampadari. 37.22 Els poms i els braços formaven un sol cos, i tot ell era d’or pur amartellat. 37.23 Va fer els seus set gresols, amb els seus mocallums i els seus platets d’or pur. 37.24 Va fer el lampadari amb tots els seus accessoris emprant un talent d’or pur. 37.25 L’altar per a cremar l’encens el va fer de fusta d’acàcia, i amidava una colzada de llargada i una colzada d’amplada, és a dir, quadrat, i dues colzades d’alçada. Els corns formaven amb ell un sol cos. 37.26 El va recobrir d’or pur, tant la part superior com els seus costats i els corns, i li va fer al voltant una motllura d’or. 37.27 Sota la motllura hi va posar dues argolles d’or, adaptades als dos costats, que servissin per a passar-hi les barres per a transportar-lo. 37.28 Va fer les barres de fusta d’acàcia i les va recobrir d’or, 37.29 i va preparar l’oli sant de la unció i l’encens pur d’espècies aromàtiques, com obra d’un expert perfumista.

Èxode 38

38.1 Va fer l’altar dels holocaustos de fusta d’acàcia, de cinc colzades de llargada i cinc colzades d’amplada, quadrat, i de tres colzades d’alçada, 38.2 i els seus corns als quatre cantons, formant una sola peça; i els va recobrir de bronze. 38.3 Va fer tots els utensilis de l’altar: gibrells, pales, vasos, forquetes i brasers, tots de bronze, 38.4 i per a l’altar, un enreixat de bronze en forma de xarxa, que va situar sota la cornisa inferior, de manera que arribés fins a la meitat de l’altar. 38.5 Va fondre quatre argolles de bronze per als quatre cantons de l’enreixat, per on havien de passar les barres. 38.6 Les barres eren de fusta d’acàcia recobertes de bronze, 38.7 que va passar per les argolles, als costats de l’altar, a fi de transportar-lo. El va fer de planxes de fusta, amb l’interior buit. 38.8 Va fer la pila i el seu suport de bronze, amb els miralls de les dones zeladores que servien a l’entrada del Tabernacle de la Reunió. 38.9 Va construir també l’atri: Per la banda del Nègueb, cara a migdia, les cortines de l’atri, de torçal de lli, d’una llargària de cent colzades, 38.10 amb vint columnes i vint bases de bronze; els ganxos de les columnes i les argolles eren de plata. 38.11 Al costat nord, les cortines tenien cent colzades de llargada, amb vint columnes i vint bases de bronze. Els ganxos de les columnes i les seves anelles eren de plata. 38.12 Al costat d’occident, les cortines tenien cinquanta colzades, amb deu columnes i deu bases; els ganxos de les columnes i les anelles eren de plata. 38.13 Al costat de llevant, a l’orient, tenien cinquanta colzades, 38.14 Hi havia quinze colzades de cortines amb tres columnes i tres bases. 38.15 A l’altre costat, a un cantó i altre de l’entrada de l’atri, hi havia quinze colzades de cortines, amb tres columnes i tres bases. 38.16 Totes les cortines de l’atri eren de torçal de lli. 38.17 Les bases de les columnes eren de bronze, els ganxos i les anelles eren de plata. També els capitells eren recoberts de plata, i totes les columnes de l’atri tenien anelles de plata. 38.18 La porta de l’atri tenia un tapís de brodat artístic, amb relleus morats, porpra, escarlata i torçal de lli, que amidava vint colzades de llargada i cinc d’alçada, en tota l’amplada, igual que les cortines de l’atri, 38.19 amb quatre columnes i quatre bases de bronze; els ganxos eren de plata, i el revestiment dels capitells i de les seves anelles eren de plata. 38.20 Totes les estaques del tabernacle i de l’atri que l’envoltava eren de bronze. 38.21 Aquest és l’inventari del Tabernacle del Testimoni, efectuat per ordre de Moisès, sota el ministeri dels levites, dirigits per Itamar, fill del sacerdot Aaron. 38.22 Bessalel, fill d’Urí, fill d’Hur, de la tribu de Judà, dugué a terme tot allò que el Senyor havia manat a Moisès, 38.23 ajudat per Oholiab, fill d’Ahissamac, de la tribu de Dan, gravador, projectista i brodador en teixit morat, porpra, escarlata i en torçal de lli. 38.24 El total de l’or emprat en la construcció del tabernacle, és a dir, l’or de l’ofrena dedicada, fou de vint-i-nou talents i set-cents sicles, segons el pes del sicle del santuari. 38.25 I la plata dels registrats en el cens de la comunitat: cent talents i mil set-cents setanta-cinc sicles, segons el pes del sicle del santuari, 38.26 a raó d’un becà per cap, que ve a ser mig sicle, segons el pes del santuari, per cada persona censada, de vint anys en amunt, dels sis-cents tres mil cinc-cents cinquanta que eren. 38.27 Els cent talents de plata es van emprar per a fondre les bases del santuari i les del vel: cent bases per cent talents, un talent per base. 38.28 I amb els mil set-cents setanta-cinc sicles va fer ganxos per a les columnes, va revestir els capitells i els posà anelles. 38.29 El bronze de l’ofrena dedicada va ser de setanta talents i dos mil quatre-cents sicles. 38.30 Amb ell va fabricar les bases per a l’entrada del Tabernacle de la Reunió, l’altar de bronze amb el seu enreixat i tots els utensilis de l’altar, 38.31 les bases del voltant de l’atri, les de la seva entrada, i totes les estaques del tabernacle i les del voltant de l’atri.

Èxode 39

39.1 Amb els teixits morats, porpra i escarlata van fer els ornaments brodats per al servei del santuari i les vestidures santes per a Aaron, tal com el Senyor havia manat a Moisès. 39.2 Van fer també l’efod teixit d’or, morat, porpra, escarlata i torçal de lli. 39.3 Van batre a martell làmines d’or que van tallar en filaments per a entreteixir-los artísticament amb els fils de color morat, porpra, escarlata i el torçal de lli. 39.4 Li van fer muscleres, que es fixaven als seus dos extrems per a subjectar-lo; 39.5 el llaç que tenia al damunt era brodat de la mateixa manera, formant un conjunt de colors d’or, morat, porpra, escarlata i el torçal de lli, tal com el Senyor havia manat a Moisès. 39.6 Van tallar les pedres d’ònix, guarnides d’encastos d’or, entallades, amb gravats com els segells, amb els noms de les tribus dels fills d’Israel, 39.7 i les van posar damunt les muscleres de l’efod, com a pedres de record a favor dels fills d’Israel, tal com el Senyor havia manat a Moisès. 39.8 Van fer el pectoral artísticament treballat, igual que l’efod, de color d’or, morat, porpra, escarlata, i torçal de lli. 39.9 El van fer quadrat i doble, d’un pam de llargada i un pam d’amplada, i era plegat en dos. 39.10 El van omplir de pedreria muntada en quatre rengles de pedres: en el primer rengle, una sarda, un topazi i una maragda; 39.11 en el segon rengle, un robí, un safir i un jaspi; 39.12 en el tercer rengle, un jacint, una àgata i una ametista; 39.13 en el quart rengle, un crisòlit, un ònix i un beril·le. Totes elles eren muntades en encastos d’or filigranats. 39.14 Eren dotze pedres corresponents als dotze noms dels fills d’Israel, i eren gravades com els segells, cada una amb el seu nom, segons les dotze tribus. 39.15 Van fer, per al pectoral, cadenes d’or pur, trenades en forma de cordó, 39.16 i dues muntures amb dues anelles d’or, que van fixar als dos extrems del pectoral. 39.17 Van passar els dos cordons d’or a les dues anelles, als extrems del pectoral, 39.18 i van unir els dos extrems dels dos cordons a les dues muntures i els van fixar a la part davantera de les muscleres de l’efod. 39.19 Van fer dues anelles d’or que van situar als dos extrems del pectoral, a la vora que toca al revers de l’efod, per la banda de dins, 39.20 i dues anelles més d’or que van situar a les dues muscleres de l’efod, a la part inferior, pel davant, tocant a la juntura per damunt el llaç de l’efod. 39.21 I van lligar el pectoral mitjançant les seves anelles a les anelles de l’efod, amb un cordó morat, a fi que quedés situat damunt el llaç de l’efod i el pectoral no es pogués desprendre de l’efod, tal com el Senyor havia manat a Moisès. 39.22 Van teixir el mantell de l’efod, tot ell de color morat. 39.23 L’escotadura del mantell era al mig, semblant al coll d’una cota, amb un voraviu teixit al voltant de l’escot, a fi que no s’esquincés. 39.24 Sobre el voraviu inferior del mantell hi van brodar magranes de color morat, porpra, escarlata i torçal de lli. 39.25 Van fer campanetes d’or pur, i van col·locar les campanetes entre les magranes, sobre el voraviu inferior del mantell, tot al seu voltant, entremig de les magranes: 39.26 una campaneta d’or i una magrana, una campaneta d’or i una magrana, tot al voltant del voraviu inferior, per a oficiar tal com el Senyor havia manat a Moisès. 39.27 Per a Aaron i els seus fills, van fer les túniques de torçal de lli, amb art de teixidor; 39.28 i la mitra, de lli; les sumptuoses tiares, de lli; i els pantalons, de lli; tot fet de torçal de lli, 39.29 igual com les faixes, de torçal de lli, brodades de colors morat, porpra i escarlata, tal com el Senyor havia manat a Moisès. 39.30 Van fer la placa, la diadema sagrada, d’or pur, i hi van fer una inscripció com els entallats d’un segell: “Consagrat al Senyor”. 39.31 Van fixar-hi una cinta morada per a subjectar-la sobre la mitra, per la part superior, tal com el Senyor havia manat a Moisès. 39.32 Així fou acabada tota l’obra de la tenda del Tabernacle de la Reunió. Els fills d’Israel van fer tota l’obra tal com el Senyor havia manat a Moisès; i així la van acabar. 39.33 Llavors van presentar el tabernacle a Moisès: la tenda amb tots els seus utensilis; els ganxos, els taulons, els travessers, les columnes i les bases; 39.34 la coberta de pells de be tenyides de vermell, la coberta de cuiro i la cortina del vel; 39.35 l’Arca del Testimoni amb les seves barres i el propiciatori; 39.36 la taula amb tots els seus utensilis i el pa de la proposició; 39.37 el lampadari d’or pur amb els seus gresols (que formaven la filera de gresols), amb tots els seus utensilis i l’oli per a l’enllumenat; 39.38 l’altar d’or, l’oli de la unció, l’encens aromàtic i la cortina per a l’entrada del tabernacle; 39.39 l’altar de bronze amb el seu enreixat també de bronze, les barres i tots els seus utensilis; la pila amb el seu suport; 39.40 els tapissos de l’atri amb les seves columnes i les bases corresponents, la cortina per a l’entrada de l’atri, les cordes, les estaques i tots els utensilis per al servei de la tenda del Tabernacle de la Reunió; 39.41 els ornaments brodats per al servei del santuari, les vestidures sagrades per al sacerdot Aaron i les vestidures dels seus fills per al ministeri sacerdotal. 39.42 Els fills d’Israel van dur a terme tota l’obra d’acord amb tot el que el Senyor havia manat a Moisès. 39.43 Moisès va examinar tota l’obra i va comprovar que l’havien completada tal com el Senyor havia manat que la fessin. I Moisès els beneí.

Èxode 40

40.1 El Senyor va parlar amb Moisès i li digué: 40.2 “El dia primer del primer mes muntaràs la tenda, el Tabernacle de la Reunió. 40.3 Allí hi posaràs l’Arca del Testimoni i la cobriràs amb el vel. 40.4 Hi introduiràs la taula i disposaràs el seu parament; hi introduiràs també el lampadari i damunt d’ell hi muntaràs els seus gresols. 40.5 Situaràs l’altar d’or per a l’encens davant l’Arca del Testimoni i penjaràs la cortina a l’entrada del tabernacle. 40.6 Posaràs l’altar de l’holocaust davant l’entrada de la tenda, el Tabernacle de la Reunió. 40.7 Situaràs la pila entre el Tabernacle de la Reunió i l’altar, i l’ompliràs d’aigua. 40.8 Posaràs l’atri al voltant i penjaràs la cortina a la porta de l’atri. 40.9 Prendràs l’oli de la unció i ungiràs el tabernacle i tot el que hi ha a dins. Així el consagraràs amb tots els seus atuells, i serà sant. 40.10 Ungiràs també l’altar de l’holocaust amb els seus utensilis. Així consagraràs l’altar, i serà molt sant. 40.11 Igualment, ungiràs la pila amb el seu suport, i la consagraràs. 40.12 Tot seguit faràs venir Aaron i els seus fills a l’entrada del Tabernacle de la Reunió i els rentaràs amb aigua. 40.13 Després revestiràs Aaron amb les vestidures santes, l’ungiràs i el consagraràs a fi que sigui el meu sacerdot. 40.14 Faràs venir els seus fills i els vestiràs amb les túniques; 40.15 els ungiràs, com hauràs ungit el seu pare, a fi que siguin els meus sacerdots. Es farà així perquè la seva unció els faci de distintiu d’un sacerdoci perpetu, per totes les seves generacions.” 40.16 Moisès complí tot el que el Senyor li havia manat, i així ho va fer. 40.17 El primer mes del segon any, el primer dia del mes, fou muntat el tabernacle. 40.18 Moisès va muntar la tenda, va col·locar les bases, va posar els taulons, féu passar les barres corresponents i va alçar les columnes. 40.19 Després va desplegar la tenda damunt el tabernacle i va posar la cobertura de la tenda al seu damunt, tal com el Senyor li havia manat. 40.20 Després prengué el Testimoni i el va dipositar a l’arca, va col·locar les barres de l’arca i a sobre hi va posar el propiciatori; 40.21 va introduir l’arca a la tenda i va penjar el vel de separació tapant l’Arca del Testimoni tal com el Senyor li havia manat. 40.22 Va posar la taula dintre del Tabernacle de la Reunió, al costat nord de la tenda, fora del vel. 40.23 Damunt d’ella hi va disposar el parament de pans oferts al Senyor, tal com ell li havia manat. 40.24 Va posar el lampadari dins el Tabernacle de la Reunió, davant de la taula, al costat sud de la tenda, 40.25 i al damunt hi va arranjar els gresols davant el Senyor, tal com ell li havia manat. 40.26 Després va posar l’altar d’or dins el Tabernacle de la Reunió, davant del vel, 40.27 i damunt seu va fer cremar l’encens aromàtic, tal com el Senyor li havia manat. 40.28 Va penjar la cortina de l’entrada del tabernacle. 40.29 Igualment, va posar l’altar de l’holocaust a l’entrada de la tenda del Tabernacle de la Reunió, i va oferir damunt d’ell l’holocaust i l’ofrena, tal com el Senyor li havia manat. 40.30 Va situar la pila entre el Tabernacle de la Reunió i l’altar, i la va omplir d’aigua per a les ablucions. 40.31 Allí Moisès i Aaron amb els seus fills s’hi rentaven les mans i els peus. 40.32 Sempre que entraven al Tabernacle de la Reunió i sempre que s’acostaven a l’altar es rentaven, tal com el Senyor havia manat a Moisès. 40.33 Finalment, va aixecar l’atri que envoltava la tenda i l’altar i va penjar la cortina a l’entrada de l’atri. Així va acabar Moisès l’obra. 40.34 Llavors el núvol va cobrir el Tabernacle de la Reunió i la glòria del Senyor va omplir el recinte. 40.35 I Moisès no podia entrar al Tabernacle de la Reunió perquè el núvol reposava damunt d’ell i la glòria del Senyor omplia el recinte. 40.36 Durant totes les seves etapes, quan el núvol s’alçava per damunt de la tenda, els fills d’Israel aixecaven el campament; 40.37 però si el núvol no es movia, no aixecaven el campament fins al dia que s’alçava. 40.38 Durant el dia, el núvol del Senyor reposava sobre la tenda; i durant la nit hi havia un foc a la vista de la casa d’Israel. Així durant totes les seves etapes.

Levític 1

1.1 El Senyor, des del Tabernacle de Reunió, va cridar Moisès i li digué: 1.2 “Digues als fills d’Israel: Quan algú de vosaltres presenti al Senyor una ofrena d’animals, la portarà del ramat de vaques o de les ovelles. 1.3 Si la seva ofrena per a l’holocaust és de les vaques, presentarà un mascle sense tara i l’oferirà a l’entrada del Tabernacle de Reunió perquè sigui plaent al Senyor. 1.4 Posarà la seva mà sobre el cap de la víctima, que li serà acceptada a favor seu perquè li serveixi d’expiació. 1.5 Tot seguit degollarà el vedell davant el Senyor, i els sacerdots fills d’Aaron presentaran la sang i l’escamparan pel damunt i pels costats de l’altar que hi ha a l’entrada del Tabernacle de Reunió. 1.6 Després, la víctima serà escorxada i esquarterada. 1.7 Llavors els sacerdots fills d’Aaron faran foc sobre l’altar i hi apilaran la llenya. 1.8 Els sacerdots fills d’Aaron disposaran els trossos del vedell, amb el cap i el sagí, sobre la llenya apilada al foc encès damunt l’altar; 1.9 i després de rentar amb aigua les entranyes i les potes, ho faran consumir tot sobre l’altar. És un holocaust de foc, fragància agradable al Senyor. 1.10 Si la seva ofrena per a l’holocaust és del ramat, sigui d’ovelles o sigui de cabres, presentarà un mascle sense tara, 1.11 que serà degollat al costat nord de l’altar, davant el Senyor; i els sacerdots fills d’Aaron n’escamparan la sang pel damunt i pels costats de l’altar. 1.12 Tot seguit serà esquarterat i, amb el cap i el sagí, el sacerdot en disposarà els trossos sobre la llenya apilada al foc encès damunt l’altar; 1.13 i desprès de rentar amb aigua les entranyes i les potes, el sacerdot farà l’ofrena de tot i ho farà consumir sobre l’altar. És un holocaust de foc, fragància agradable al Senyor. 1.14 Si la seva ofrena per a l’holocaust al Senyor és d’aviram, presentarà una tórtora o un colomí. 1.15 El sacerdot durà l’ofrena a l’altar, i d’un cop li tallarà el cap, que cremarà damunt l’altar quan li hagi exprimit la sang sobre el lateral de l’altar. 1.16 Li traurà el pap, amb els seus residus, i ho llençarà tot al costat de l’altar, cap a l’est, al dipòsit de les deixalles. 1.17 Tot seguit l’obrirà per entre les ales, però sense partir-la, i la farà consumir sobre l’altar, damunt la llenya apilada al foc encès; és un holocaust de foc, fragància agradable al Senyor.

Levític 2

2.1 Quan algú de vosaltres presenti al Senyor una ofrena vegetal, la seva ofrena serà de flor de farina, sobre la qual vessarà oli i hi posarà encens. 2.2 Després la presentarà als sacerdots fills d’Aaron, i un sacerdot agafarà un bon grapat de flor de farina amb oli i tot l’encens, i cremarà la seva porció com a memorial sobre l’altar; és una ofrena encesa, fragància agradable al Senyor. 2.3 La resta de l’ofrena vegetal, però, serà per a Aaron i els seus fills; és una part molt santa de les ofrenes enceses per al Senyor. 2.4 Quan vulguis oferir una ofrena vegetal cuita al forn, serà de coques sense llevat pastades amb oli o de bunyols sense llevat untats amb oli. 2.5 I si la teva ofrena vegetal és cuita a la planxa, serà de flor de farina sense llevat pastada amb oli. 2.6 La partiràs a trossos i, al damunt, hi vessaràs oli; és una ofrena vegetal. 2.7 Si la teva ofrena és cuinada a la cassola, la faràs de flor de farina amb oli. 2.8 L’ofrena vegetal que hagis preparat d’aquesta manera, la duràs al Senyor; la presentaran al sacerdot i ell l’acostarà a l’altar. 2.9 I el sacerdot prendrà de l’ofrena vegetal la seva porció de memorial i la farà cremar damunt l’altar; és una ofrena encesa, fragància agradable al Senyor. 2.10 La resta de l’ofrena vegetal, però, serà per a Aaron i els seus fills; és una part molt santa de les ofrenes enceses per al Senyor. 2.11 Cap ofrena vegetal que oferiu al Senyor no serà preparada amb llevat; no fareu consumir cap cosa feta amb llevat ni amb mel com a ofrena encesa al Senyor. 2.12 Si bé les podeu presentar com a ofrena de primícies al Senyor, no les podeu fer pujar a l’altar com a fragància agradable. 2.13 Assaonaràs amb sal tota ofrena vegetal que presentis, i no deixaràs mai que a les teves ofrenes vegetals hi falti la sal del pacte del teu Déu. En totes les teves ofrenes, oferiràs sal. 2.14 Si vols presentar una ofrena vegetal de primícies al Senyor, oferiràs espigues torrades al foc o gra tendre mòlt com a ofrena de les teves primícies. 2.15 Al damunt hi vessaràs oli i hi posaràs encens; és una ofrena vegetal. 2.16 I el sacerdot en farà consumir la porció del memorial del seu gra mòlt i del seu oli amb tot l’encens; és una ofrena encesa al Senyor.

Levític 3

3.1 Si la seva ofrena és un sacrifici de reconciliació, i la presenta de bestiar boví, tant si és mascle com femella, oferirà un animal sense tara a la presència del Senyor. 3.2 Posarà la mà sobre el cap de la seva ofrena i la degollarà a l’entrada del Tabernacle de Reunió, i els sacerdots fills d’Aaron n’escamparan la sang pel damunt i pels costats de l’altar. 3.3 Del sacrifici de reconciliació, presentaran com a ofrena encesa al Senyor tot el greix que cobreix les entranyes, 3.4 els dos ronyons, amb el greix que els cobreix i el que hi ha als lloms, i el lòbul que cobreix el fetge, que el traurà juntament amb els ronyons. 3.5 Els fills d’Aaron ho faran consumir a l’altar, damunt l’holocaust disposat sobre la llenya del damunt del foc; és una ofrena d’olor agradable al Senyor. 3.6 Si la seva ofrena és un sacrifici de reconciliació al Senyor i és del ramat d’ovelles, tant si és mascle com femella, n’oferirà un cap sense defecte. 3.7 Si la seva ofrena consisteix en un anyell, la presentarà davant el Senyor, 3.8 posarà la mà sobre el cap de la seva ofrena i serà degollada davant el Tabernacle de Reunió, i els fills d’Aaron n’escamparan la sang pel damunt i pels costats de l’altar. 3.9 Presentarà el greix de la víctima de reconciliació com a ofrena encesa al Senyor, el greix del sacrifici de reconciliació, amb la cua sencera, que tallarà arran del carpó; i tot el greix que tinguin les entranyes, 3.10 els dos ronyons, amb el greix que els cobreix i el que cobreix els lloms, i el lòbul de sobre el fetge, que el traurà juntament amb els ronyons. 3.11 El sacerdot ho farà consumir sobre l’altar; és aliment d’ofrena encesa al Senyor. 3.12 Si la seva ofrena és una cabra, la presentarà davant el Senyor, 3.13 li posarà la mà damunt el cap i serà degollada davant el Tabernacle de Reunió, i els fills d’Aaron n’escamparan la sang pel damunt i pels costats de l’altar. 3.14 Una part de la cabra es presentarà com a la seva ofrena encesa en honor al Senyor: tot el greix que tinguin les entranyes, 3.15 els dos ronyons, amb el greix que els cobreix i el que cobreix els lloms, i el lòbul de sobre el fetge, que el traurà juntament amb els ronyons. 3.16 El sacerdot ho farà consumir sobre l’altar; és aliment d’ofrena encesa, d’agradable fragància. Tot el greix pertany al Senyor. 3.17 És un decret a perpetuïtat per a totes les vostres generacions; sigui on sigui que habiteu, no menjareu greix ni sang.”

Levític 4

4.1 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 4.2 “Digues als fills d’Israel: Si algú peca involuntàriament contra algun dels preceptes del Senyor, fent allò que no s’ha de fer, es procedirà així: 4.3 Si es tracta del gran sacerdot qui així pecava, fent incórrer en culpa el poble per la falta que ha comès, presentarà al Senyor un vedell jove, sense tara, com a ofrena pel pecat. 4.4 Portarà el vedell a l’entrada del Tabernacle de Reunió, davant el Senyor, posarà la seva mà sobre el cap del vedell i el degollarà davant d’ell. 4.5 El gran sacerdot prendrà sang del vedell i la durà dins el Tabernacle de Reunió, 4.6 mullarà el dit en la sang i l’espargirà set vegades davant del Senyor, enfront del vel del santuari. 4.7 També untarà amb aquella sang els corns de l’altar de l’encens aromàtic situat davant del Senyor, dins del Tabernacle de Reunió, i vessarà la resta de la sang del vedell al peu de l’altar de l’holocaust, que és a l’entrada del Tabernacle de Reunió. 4.8 Després prendrà tot el greix del vedell del sacrifici pel pecat, el greix que cobreix les entranyes i tot el que hi ha al damunt, 4.9 els dos ronyons, amb el seu greix i el que cobreix els lloms, i el lòbul de damunt el fetge, que el traurà, juntament amb els ronyons, 4.10 de la mateixa manera com es treu del vedell del sacrifici de reconciliació; i el sacerdot ho farà consumir sobre l’altar de l’holocaust. 4.11 Però la pell del vedell i tota la seva carn, amb el cap i les potes, com també les entranyes i els excrements, 4.12 tota la resta del vedell, ho traurà fora del campament, en un lloc net, a l’abocador de les cendres, i ho cremarà al foc sobre llenya; és allà on serà cremat. Si és el cas de la comunitat 4.13 Si fos tota la comunitat d’Israel que pecava sense saber-ho, de manera que transgredís algun dels preceptes del Senyor sobre allò que no s’ha de fer i esdevingués culpable, i l’afer romangués ignorat per la comunitat, 4.14 així que sigui descoberta la falta comesa, la comunitat presentarà un vedell jove com a ofrena pel pecat, i el portaran davant el Tabernacle de Reunió. 4.15 Els ancians de la congregació posaran les mans sobre el cap del vedell, davant el Senyor, i el degollaran davant d’ell. 4.16 Llavors el gran sacerdot durà part de la sang del vedell a dins el Tabernacle de Reunió 4.17 i mullarà el dit en la sang i l’espargirà set vegades davant del Senyor, enfront del vel. 4.18 També untarà amb la sang els corns de l’altar de l’encens aromàtic situat davant el Senyor, dins el Tabernacle de Reunió, i vessarà la resta de la sang al peu de l’altar de l’holocaust, que és a l’entrada del Tabernacle de Reunió. 4.19 Després li traurà tot el greix i el farà consumir sobre l’altar, 4.20 fent amb aquest vedell el mateix que es va fer amb el vedell del sacrifici pel pecat. D’aquesta manera el sacerdot farà expiació per ells i obtindran el perdó. 4.21 Després traurà la resta del vedell fora del campament i ho cremarà de la mateixa manera que va cremar el primer vedell; és una ofrena pel pecat de la comunitat. 4.22 Si és un dirigent el qui peca fent involuntàriament alguna de les coses prohibides, vulnerant algun dels preceptes del Senyor, el seu Déu, fent-se així culpable, 4.23 si se li fa conèixer el pecat que ha comès, portarà com a ofrena un boc sense tara. 4.24 Posarà la seva mà damunt el cap del boc, que serà degollat al lloc on s’immola l’holocaust, davant el Senyor; és un sacrifici pel pecat. 4.25 El sacerdot mullarà el dit en la sang del sacrifici pel pecat i n’untarà els corns de l’altar de l’holocaust, i vessarà la resta de la sang al peu de l’altar de l’holocaust; 4.26 però tot el greix el farà consumir a l’altar, de la mateixa manera que el greix del sacrifici de reconciliació. Així farà el sacerdot expiació pel dirigent, a causa del seu pecat; i li serà perdonat. 4.27 Si alguna persona del poble peca involuntàriament contra alguna de les coses prohibides, vulnerant algun dels preceptes del Senyor, i així se’n fa culpable, 4.28 si se li fa conèixer el pecat que ha comès, portarà com a ofrena una cabra, una femella sense tara, per causa de la falta que hagi comès. 4.29 Posarà la seva mà sobre el cap de la víctima, que serà degollada, pel pecat, al lloc dels holocaustos. 4.30 El sacerdot mullarà el dit en la sang de la víctima i n’untarà els corns de l’altar de l’holocaust, i tota la sang sobrera la vessarà al peu de l’altar. 4.31 Després li traurà tot el greix, de la mateixa manera que es treu el del sacrifici de reconciliació, i el farà consumir a l’altar, com a fragància agradable al Senyor. Així el sacerdot farà expiació per aquella persona i li obtindrà el perdó. 4.32 I si portés com a ofrena pel pecat un anyell, que dugui una femella sense tara. 4.33 Posarà la seva mà sobre el cap de l’ofrena pel pecat, que serà degollada, com a sacrifici per la culpa, al lloc on s’immola l’holocaust. 4.34 El sacerdot mullarà el dit en la sang del sacrifici pel pecat i n’untarà els corns de l’altar de l’holocaust, i vessarà la resta de la sang al peu de l’altar de l’holocaust. 4.35 Després li traurà tot el greix, de la mateixa manera que es treu el greix del sacrifici de reconciliació, i el farà consumir a l’altar juntament amb les ofrenes enceses al Senyor. Així el sacerdot farà expiació per aquella persona a causa del pecat que ha comès, i li serà perdonat.

Levític 5

5.1 Si algú peca perquè ha sentit la crida a declarar i, essent testimoni d’alguna cosa que ha vist o ha sabut, no vol declarar, es carrega la pròpia culpa; 5.2 o si algú toca qualsevol cosa impura, tant si és el cadàver d’una fera immunda com si és el cadàver d’una bèstia impura o el d’un rèptil immund, encara que ell no n’hagi tingut consciència, ha quedat impur i se n’ha fet culpable; 5.3 o si algú toca qualsevol de les immundícies humanes amb què pot contaminar-se, encara que no ho sàpiga, quan se n’assabenti es tindrà per culpable; 5.4 o si algú pronuncia un jurament a la lleugera, sigui per a bé o sigui per a mal, en qualsevol d’aquells casos en què els homes acostumen jurar, encara que no ho sàpiga, quan se n’assabenti es tindrà per culpable en relació a qualsevol d’aquestes coses. 5.5 Quan sigui considerat culpable d’alguna d’aquestes coses, confessarà allò en què ha pecat, 5.6 i presentarà al Senyor la seva ofrena expiatòria per la falta que ha comès, una femella del ramat, ovella o cabra, en sacrifici pel pecat, i el sacerdot farà per ell l’expiació del seu pecat. 5.7 Si no té prou mitjans per a comprar un cap de bestiar menut, presentarà al Senyor, com a expiació de la falta que ha comès, dues tórtores o dos colomins, l’un en sacrifici pel pecat i l’altre per a l’holocaust. 5.8 Els portarà al sacerdot, i aquest presentarà primer el que és per al sacrifici pel pecat; li tallarà el cap, per la part davantera del coll, però sense separar-lo del cos. 5.9 Després ruixarà amb sang de la víctima les parets de l’altar, i la resta de la sang serà espremuda al peu de l’altar; és un sacrifici pel pecat. 5.10 Amb el segon farà un holocaust, seguint la norma. Així farà el sacerdot expiació per aquella persona, a causa del pecat comès; i li serà perdonat. 5.11 Però si no té prou mitjans per a comprar dues tórtores o dos colomins, presentarà, com a ofrena pel pecat comès, una dècima part d’un efà (uns tres quilos) de flor de farina com a ofrena pel pecat; no hi posarà damunt ni oli ni encens, perquè és un sacrifici expiatori. 5.12 La presentarà al sacerdot, i aquest en prendrà un grapat ple com a memorial i el cremarà a l’altar, junt amb les ofrenes enceses del Senyor; és una ofrena pel pecat. 5.13 El sacerdot farà expiació per aquella persona, a causa del pecat comès, en qualsevol d'aquests casos; i li serà perdonat. I el sacerdot hi tindrà la seva part, com també en l’ofrena vegetal.” 5.14 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 5.15 “Si algú peca involuntàriament i resulta culpable de frau en les coses sagrades del Senyor, presentarà al Senyor, com a ofrena per la culpa, un moltó del ramat sense cap defecte i valorat en sicles de plata, segons el pes del cicle del santuari, com a ofrena per la culpa. 5.16 A més, compensarà el frau comès contra la cosa sagrada afegint-n’hi una cinquena part més, que donarà al sacerdot; i el sacerdot farà expiació per aquella persona, amb el moltó de l’ofrena per la culpa; i li serà perdonada. 5.17 Si algú peca sense saber-ho, fent alguna cosa prohibida pels preceptes del Senyor, es fa culpable i es carrega la pròpia culpa. 5.18 Portarà al sacerdot un moltó del ramat sense cap defecte, segons la teva avaluació, en ofrena per la culpa, i el sacerdot farà expiació per aquella persona, per causa del descuit que ha comès involuntàriament, sense saber-ho; i li serà perdonat. 5.19 És un sacrifici per l’error; ha faltat contra el Senyor.”

Levític 6

6.1 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 6.2 “Si algú peca i defrauda el Senyor negant al seu proïsme un dipòsit, una fiança, o li faci una retenció indeguda o una extorsió; 6.3 o bé havent trobat una cosa perduda ho nega, o jura en fals sobre qualsevol de les coses en què un home sol faltar; 6.4 si peca i delinqueix així, restituirà el que haurà robat, la cosa que haurà retingut, el dipòsit que li haurà estat confiat, la cosa perduda que haurà agafat, 6.5 o qualsevol cosa que ha jurat en fals. Ho restituirà íntegrament i, a més, n’hi afegirà la cinquena part; i ho tornarà al seu propietari el mateix dia que reconegui la seva falta. 6.6 I, per a la seva expiació, oferirà al Senyor un moltó sense tara del seu ramat, segons la teva avaluació, i el lliurarà al sacerdot com a ofrena per la falta. 6.7 El sacerdot li farà expiació davant el Senyor, i serà perdonat de qualsevol dels fets en què hagi faltat.” 6.8 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 6.9 “Ordena a Aaron i als seus fills que aquesta és la regla de l’holocaust: la víctima restarà sobre el foc de damunt l’altar tota la nit, fins al matí; i el foc de l’altar s’hi mantindrà encès. 6.10 El sacerdot es revestirà de la seva túnica de lli i es posarà la roba interior de lli sobre el cos. Traurà les cendres de l’holocaust consumit pel foc damunt l’altar i les deixarà en un cantó de l’altar. 6.11 Després es traurà aquelles vestidures i es posarà uns altres vestits, i traurà les cendres fora del campament, en un lloc net. 6.12 Però el foc de damunt l’altar s’hi mantindrà encès; no es deixarà apagar, sinó que el sacerdot hi afegirà llenya cada matí, hi prepararà l’holocaust i hi farà consumir al damunt els greixos de les ofrenes de reconciliació. 6.13 Un foc perpetu cremarà sobre l’altar; mai no s’ha d’apagar. 6.14 Aquesta és la regla de l’ofrena vegetal: Els fills d’Aaron l’oferiran davant l’altar, a la presència del Senyor. 6.15 De l’ofrena se’n reservarà un grapat de flor de farina, amb l’oli i tot l’encens que duu al damunt, i es cremarà sobre l’altar com a memorial de fragància agradable al Senyor. 6.16 El que en resti, s’ho menjaran Aaron i els seus fills; s’ha de menjar sense llevat, en lloc sagrat, a l’atri del Tabernacle de Reunió. 6.17 No serà cuita amb llevat la part que cedeixo de les meves ofrenes enceses; és molt sagrat, com el sacrifici pel pecat i com l’ofrena per la culpa. 6.18 Tot mascle d’entre els fills d’Aaron en menjarà; és un estatut perpetu per a totes les vostres generacions, pel que respecta als sacrificis per foc en honor del Senyor: tot el que toqui l’ofrena serà santificat.” 6.19 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 6.20 “Aquesta és l’ofrena que presentaran Aaron i els seus fills al Senyor el dia de la seva unció: una desena part d'efa de flor de farina com a ofrena vegetal perpètua, la meitat al matí i l’altra meitat al vespre. 6.21 Serà passada per la paella, ben fregida amb oli; l’oferiràs a bocins i la presentaràs com a fragància agradable al Senyor. 6.22 També l’haurà d’oferir el sacerdot que, d’entre els seus fills, hagi estat ungit com a successor seu: és un estatut a perpetuïtat, i ha de ser totalment cremada en honor del Senyor. 6.23 Tota l’ofrena vegetal del sacerdot serà totalment cremada; ningú no en menjarà.” 6.24 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 6.25 “Digues això a Aaron i als seus fills que aquesta és la regla de l’ofrena pel pecat: la víctima pel pecat serà degollada al lloc on s’immola l’holocaust, davant el Senyor; és cosa molt sagrada. 6.26 El sacerdot que l’oferirà en sacrifici pel pecat serà qui la menjarà; l’haurà de menjar en un lloc sant: dins l’atri del Tabernacle de Reunió. 6.27 Tot allò que toqui la seva carn serà santificat; i si la seva sang esquitxa els vestits, allò que hagi estat esquitxat ho rentaràs en un lloc sant. 6.28 Si ha estat cuita en una cassola de terrissa, haurà de ser trencada, però si ha estat cuita en una cassola de bronze, serà fregada i rentada amb aigua. 6.29 Tot mascle d’entre els sacerdots en menjarà; és una cosa molt sagrada. 6.30 Però de cap ofrena pel pecat, la sang de la qual hagi estat introduïda al Tabernacle de Reunió per a efectuar l’expiació en el santuari, ningú no en menjarà; serà consumida pel foc.

Levític 7

7.1 Aquesta és la regla del sacrifici per la culpa: és una cosa molt sagrada. 7.2 Al lloc on immolen l’holocaust, degollaran la víctima del sacrifici per la culpa, i la seva sang serà escampada pel damunt i pels costats de l’altar. 7.3 Oferirà tot el greix de la víctima: la cua i el greix que cobreix les entranyes. 7.4 els dos ronyons amb el greix que els cobreix i el que cobreix els lloms, i el lòbul del fetge, que el traurà juntament amb els dos ronyons; 7.5 i el sacerdot farà que es consumeixi damunt l’altar, com a ofrena encesa al Senyor; és ofrena per la culpa. 7.6 Tot mascle d’entre els sacerdots en menjarà, i es menjarà en lloc sant. És una cosa molt sagrada. 7.7 El sacrifici pel pecat és com el sacrifici per la culpa, tenen una mateixa regla: l’ofrena pertany al sacerdot que n’ha fet l’expiació. 7.8 Pel que fa al sacerdot que ofereix l’holocaust d’alguna persona, la pell de la víctima de l’holocaust se la quedarà el sacerdot que l’ha sacrificada. 7.9 També, tota ofrena vegetal cuita al forn i tota ofrena vegetal cuinada a la cassola o cuita a la planxa serà per al sacerdot que la presenta; 7.10 però tota ofrena pastada amb oli o eixuta es repartirà entre els fills d’Aaron, a parts iguals. 7.11 Aquesta és la regla del sacrifici de reconciliació que s’ofereix al Senyor: 7.12 Si es presenta en acció de gràcies, oferiran en el sacrifici coques sense llevat pastades amb oli i bunyols sense llevat untats amb oli, i coques de flor de farina pastades amb oli. 7.13 A més, amb coques de pa fermentat, presentarà la seva ofrena juntament amb el sacrifici de reconciliació d’acció de gràcies. 7.14 Destinarà una part de cada ofrena com a ofrena alçada al Senyor, que serà per al sacerdot que escampa la sang en els sacrificis de reconciliació. 7.15 La carn del sacrifici de reconciliació en acció de gràcies serà menjada el mateix dia que sigui oferta, sense deixar-ne gens per a l’endemà. 7.16 Si l’ofrena és per una promesa o un sacrifici voluntari, serà menjada el mateix dia que sigui oferta, i l’endemà també es podrà menjar el que n’hagi quedat. 7.17 La carn que hagi sobrat del sacrifici, el tercer dia serà cremada al foc. 7.18 Si algú menja de la carn del seu sacrifici de reconciliació el tercer dia, no serà acceptat; i no serà comptat a favor del qui la va presentar, perquè és com carronya; i aquell qui n’hagi menjat es carregarà amb la seva culpa. 7.19 La carn que hagi tocat qualsevol cosa immunda no serà menjada, haurà de ser cremada. Quant a l’altra carn, tothom qui estigui net en podrà menjar. 7.20 Aquell qui mengi carn del sacrifici de reconciliació ofert al Senyor portant damunt seu alguna impuresa, serà extirpat del seu poble. 7.21 Si algú toca alguna cosa impura, tant si és impuresa humana com d’animal impur o qualsevol abominació immunda, i menja carn del sacrifici de reconciliació ofert al Senyor, serà extirpat del seu poble.” 7.22 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 7.23 “Digues als fills d’Israel: No menjareu greix de vaca, d’ovella o de cabra. 7.24 El greix d’un animal mort naturalment o el greix d’un animal destrossat per les feres podrà ser destinat a qualsevol ús, però de cap de les maneres no en menjareu. 7.25 I qualsevol qui mengi greix dels animals que són presentats com a ofrena encesa al Senyor serà extirpat del seu poble. 7.26 Tampoc no menjareu cap mena de sang, sigui on sigui que habiteu, tant si és d’aus com si és de bestiar. 7.27 Qualsevol qui mengi cap mena de sang serà extirpat del seu poble.” 7.28 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 7.29 “Digues als fills d’Israel: Qui vulgui presentar al Senyor el seu sacrifici de reconciliació, li portarà l’ofrena al seu davant. 7.30 Amb les seves pròpies mans portarà les ofrenes enceses del Senyor; haurà de portar el pit a més del greix, a fi que el pit sigui gronxat com a ofrena bressolada davant el Senyor. 7.31 I el sacerdot farà consumir el greix del sacrifici, però el pit serà per a Aaron i els seus fills. 7.32 De l’ofrena alçada, donareu també al sacerdot la cuixa dreta dels vostres sacrificis de reconciliació. 7.33 Aquell dels fills d’Aaron que hagi presentat la sang de les ofrenes de reconciliació i el greix tindrà la cuixa dreta com a porció seva; 7.34 perquè jo he acceptat, de les ofrenes de reconciliació del fills d’Israel, el pit bressolat i la cuixa alçada, i els he cedits al sacerdot Aaron i als seus fills com a porció legal perpètua, de part dels fills d’Israel.” 7.35 Aquesta és la porció d’Aaron i dels seus fills, de les ofrenes enceses del Senyor, des del dia que els va oferir al Senyor per a constituir-los sacerdots, 7.36 tal com va manar que se’ls donés de part dels fills d’Israel, el dia que van ser ungits, com a porció legal perpètua durant totes les seves generacions. 7.37 Aquestes són les regles de l’holocaust, de l’ofrena vegetal, de l’ofrena pel pecat, de l’ofrena per la culpa, de les consagracions i dels sacrificis de reconciliació 7.38 que el Senyor va prescriure a Moisès a la muntanya del Sinaí, el dia que va ordenar als fills d’Israel, estant en el desert del Sinaí, que li presentessin les seves ofrenes.

Levític 8

8.1 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 8.2 “Pren Aaron amb els seus fills, els vestits, l’oli de la unció, el vedell de l’ofrena pel pecat, els dos moltons i la panera dels àzims, 8.3 i reuneix tota la comunitat a l’entrada del Tabernacle de Reunió.” 8.4 Moisès va fer el que el Senyor li havia manat, i la comunitat es va reunir a l’entrada del Tabernacle de Reunió. 8.5 Llavors Moisès digué a la comunitat: “Això és el que el Senyor ha manat de fer.” 8.6 Moisès va fer que s’apropessin Aaron i els seus fills, i els va rentar amb aigua. 8.7 Tot seguit va posar la túnica a Aaron i el va cenyir amb la faixa, el revestí amb el mantell, li posà l’efod i l’hi ajustà amb el llaç. 8.8 Va posar-li damunt el pectoral i a dins del pectoral l’Urim i el Tummim. 8.9 Va posar la mitra sobre el seu cap, i sobre la mitra, a la part del davant, hi va col·locar la placa d’or, la diadema santa, tal com el Senyor li havia manat. 8.10 Després, Moisès prengué oli de la unció i va ungir el tabernacle, amb totes les coses que hi havia, i ho consagrà. 8.11 Amb l’oli va aspergir set vegades sobre l’altar i ungí l’altar, amb tots els seus utensilis, i la pila, amb el seu suport, per tal de consagrar-los. 8.12 Va vessar oli de la unció sobre el cap d’Aaron i el va ungir per consagrar-lo. 8.13 Després va fer que els fills d’Aaron se li acostessin, i els va revestir amb la túnica, els va cenyir amb la faixa i els va col·locar les mitres, tal com el Senyor li havia manat. 8.14 Tot seguit va fer acostar el vedell de l’ofrena pel pecat, i Aaron i els seus fills van posar les mans sobre el cap del vedell de l’ofrena pel pecat. 8.15 Moisès el va degollar i, prenent una part de la sang, n’untà amb el dit els corns de l’altar i del voltant i el va purificar, i la sang restant la va vessar al peu de l’altar; d’aquesta manera el va santificar per al sacrifici de l’expiació. 8.16 Prengué desprès tot el greix que cobreix les entranyes, el lòbul del fetge i els dos ronyons amb el seu greix, i ho féu consumir damunt l’altar. 8.17 Quant al vedell, la pell, la carn i la femta ho va cremar fora del campament, tal com el Senyor li havia manat. 8.18 Després féu apropar el moltó de l’holocaust, i Aaron i els seus fills li van posar les mans sobre el cap. 8.19 Moisès el va degollar i n’escampà la sang sobre l’altar, tot al seu voltant. 8.20 Va esquarterar el moltó i el cremà: el cap, els trossos i el greix; 8.21 i després d’haver-ne rentat amb aigua les entranyes i les potes, Moisès va fer cremar tot el moltó damunt l’altar; era un holocaust de fragància agradable, era una ofrena encesa al Senyor, tal com el Senyor li havia manat. 8.22 Tot seguit va fer acostar el segon moltó, el de les consagracions, i Aaron i els seus fills van posar les mans sobre el cap del moltó. 8.23 Moisès el va degollar, prengué part de la seva sang i va untar-ne el lòbul de l’orella dreta d’Aaron, el polze de la seva mà dreta i el dit gros del seu peu dret. 8.24 També va fer que s’acostessin els fills d’Aaron, i els va untar, amb sang d’aquella, el lòbul de l’orella dreta, el polze de la mà dreta i el dit gros del peu dret. A continuació, Moisès va escampar la sang sobre l’altar, tot al seu voltant. 8.25 Prengué el greix, la cua, el greix que cobreix els intestins, el lòbul del fetge, els dos ronyons amb el seu greix i la cuixa dreta, 8.26 i de la panera dels àzims presentada davant el Senyor prengué una coca de pa àzim, una coca de pa oliat i un bunyol, i ho va disposar sobre els greixos i la cuixa dreta. 8.27 Tot això ho va posar a les mans d’Aaron i dels seus fills, i féu que ho gronxessin davant el Senyor com a ofrena bressolada. 8.28 Després, Moisès ho retirà de les seves mans i ho féu cremar a l’altar, damunt l’holocaust. Eren els sacrificis de les seves consagracions, una fragància agradable al Senyor. 8.29 Moisès prengué el pit i el féu gronxar com a ofrena bressolada davant el Senyor; aquesta fou la porció del moltó de les consagracions per a Moisès, tal com el Senyor li havia manat. 8.30 Després prengué oli de la unció i sang de damunt l’altar, i en va aspergir sobre Aaron i sobre els seus vestits, i juntament amb ell, sobre els seus fills i sobre els seus vestits. Així van ser consagrats Aaron i els seus vestits; i amb ell, els seus fills i llurs vestits. 8.31 I Moisès digué a Aaron i als seus fills: “Bulliu la carn a l’entrada del Tabernacle de Reunió i mengeu-la allí mateix, amb el pa que hi ha a la panera de les consagracions, segons el que està manat així: Aaron i els seus fills la menjaran. 8.32 El que sobri de la carn i del pa, ho cremareu. 8.33 I durant set dies no sortireu de l’entrada del Tabernacle de Reunió, fins que el període de la vostra consagració no s’hagi acomplert; perquè la vostra consagració durarà set dies. 8.34 El Senyor ha manat que es faci com avui hem fet, per a efectuar la vostra expiació. 8.35 Haureu de restar a l’entrada del Tabernacle de Reunió dia i nit; durant set dies heu de guardar el precepte del Senyor, a fi que no moriu, perquè així em fou ordenat.” 8.36 I Aaron i els seus fills van complir tot el que el Senyor havia manat per mitjà de Moisès.

Levític 9

9.1 Quan fou el dia vuitè, Moisès va cridar Aaron i els seus fills i els ancians d’Israel, 9.2 i digué a Aaron: “Tria’t un vedell jove per a l’ofrena pel pecat i un moltó per a l’holocaust, que siguin sense tara, per oferir-los davant el Senyor. 9.3 Parlaràs als fills d’Israel i els diràs: Porteu un boc per a l’ofrena pel pecat, i un vedell i un anyell, ambdós d’un any i sense tara, per a l’holocaust; 9.4 i un toro i un moltó per a les ofrenes de reconciliació, per a immolar-los davant el Senyor; i una ofrena vegetal pastada amb oli, perquè avui se us presentarà el Senyor.” 9.5 Ells van portar a l’entrada del Tabernacle de Reunió allò que Moisès havia manat, i tota la comunitat s’hi va congregar i es van quedar drets davant el Senyor. 9.6 Llavors Moisès els digué: “Això és el que ha manat el Senyor; compliu-ho i se us manifestarà la seva glòria.” 9.7 Dirigint-se a Aaron, li digué: “Vés cap a l’altar i presenta la teva ofrena pel pecat i el teu holocaust, i fes l’expiació per tu i per la teva família; ofereix l’ofrena del poble i fes l’expiació per ells, tal com el Senyor ha manat.” 9.8 Aaron va anar a l’altar i va degollar el vedell de l’ofrena pel pecat que li corresponia. 9.9 Els seus fills li van presentar la sang, i ell hi mullà el dit i n’untà els corns de l’altar; i va vessar la sang al peu de l’altar. 9.10 El greix, els ronyons i el lòbul del fetge de l’ofrena pel pecat, els va fer consumir pel foc a l’altar, tal com el Senyor havia manat a Moisès; 9.11 però la carn i la pell les va cremar fora del campament. 9.12 Després va degollar l’holocaust, i els fills d’Aaron li van portar la sang i ell la va vessar damunt l’altar i tot el seu voltant. 9.13 Tot seguit li van presentar l’holocaust, peça per peça, juntament amb el cap, i ell ho féu consumir pel foc damunt l’altar. 9.14 Va rentar les entranyes i les potes i les féu cremar sobre l’altar, juntament amb l’holocaust. 9.15 Després va presentar l’ofrena del poble; prengué el boc de l’ofrena pel pecat del poble, el va degollar i l’oferí pel pecat, igual com el primer. 9.16 Va presentar l’holocaust i el va oferir seguint la norma. 9.17 Després va presentar l’ofrena vegetal; n’agafà un grapat i el féu cremar damunt l’altar, juntament amb l’holocaust del matí. 9.18 També va degollar el toro i el moltó en sacrifici de l’ofrena de reconciliació que corresponia al poble; i els fills d’Aaron li van portar la sang i ell la va vessar damunt l’altar i tot el seu voltant. 9.19 Les parts greixoses del toro i el moltó, la cua, el greix de sobre les entranyes, els ronyons i el lòbul del fetge, 20 ho va disposar damunt el pit, i féu cremar els greixos a l’altar; 9.21 però el pit i la cuixa dreta, Aaron els va gronxar com a ofrena bressolada davant el Senyor, tal com Moisès havia manat. 9.22 Llavors, Aaron, alçant les mans vers el poble, els va beneir. Tot seguit va baixar d’on havia ofert el sacrifici pel pecat, l’holocaust i les ofrenes de reconciliació. 9.23 Moisès i Aaron van entrar al Tabernacle de Reunió i, en sortir, van beneir el poble. Aleshores la glòria del Senyor es manifestà a tot el poble. 9.24 De la presència del Senyor va sortir un foc que va consumir l’holocaust i les parts greixoses que hi havia damunt l’altar. En veure-ho, tot el poble va esclatar en crits i es va prosternar rostre a terra.

Levític 10

10.1 Nadab i Abihú, fills d’Aaron, prengueren cadascun el seu encenser i hi van posar foc, sobre el qual posaren encens, i van oferir davant el Senyor un foc profà que no els havia estat manat. 10.2 Llavors, de la presència del Senyor va sortir un foc que els va devorar, i van morir davant el Senyor. 10.3 Aleshores Moisès digué a Aaron: “Això és el que el Senyor havia declarat: Amb els qui s’acosten a mi em mostraré sant, i davant de tot el poble seré glorificat.” I Aaron no va dir res. 10.4 Moisès va cridar després Mixael i Elsafan, fills d’Uziel, oncle d’Aaron, i els digué: “Veniu i traieu els vostres germans de davant del santuari, fora del campament.” 10.5 Ells hi van anar i se’ls endugueren amb les seves túniques fora del campament, tal com Moisès havia manat. 10.6 Moisès digué a Aaron i als seus fills Eleazar i Itamar: “No us escabelleu ni us esquinceu els vestits, no sigui que moriu i esclati la ira del Senyor contra la comunitat. Els vostres germans i tota la casa d’Israel ja ploraran l’abrandament que ha encès el Senyor. 10.7 No sortiu de l’entrada del Tabernacle de Reunió, no sigui que moriu, perquè l’oli de la unció del Senyor és damunt vostre.” I van obeir la paraula de Moisès. 10.8 El Senyor va parlar a Aaron i li digué: 10.9 “Tant tu com els teus fills, quan entreu al Tabernacle de Reunió, no begueu ni vi ni cap beguda embriagant, no sigui que moriu. És un precepte a perpetuïtat per a totes les vostres generacions, 10.10 a fi que pugueu diferenciar el que és sagrat i el que és profà, el que és immund i el que és pur, 10.11 i perquè ensenyeu als fills d’Israel tots els estatuts que el Senyor els ha transmès per mitjà de Moisès.” 10.12 Després Moisès digué a Aaron i a Eleazar i Itamar, els dos fills que li quedaven: “Preneu l’ofrena vegetal que queda de les ofrenes enceses al Senyor i mengeu-la sense llevat prop de l’altar; és una cosa molt santa. 10.13 L’heu de menjar en lloc sagrat: és la vostra porció i la porció dels vostres fills de les ofrenes enceses al Senyor; així m’ha estat manat. 10.14 El pit de l’ofrena bressolada i la cuixa de l’ofrena alçada els menjareu en un lloc pur, vosaltres i els vostres fills i les vostres filles, perquè com a porció vostra i dels vostres fills us ha estat concedit dels sacrificis de reconciliació dels fills d’Israel. 10.15 Ells portaran la cuixa de l’ofrena alçada i el pit de l’ofrena bressolada, a més de les ofrenes enceses dels greixos, a fi de gronxar-los davant el Senyor com a ofrena bressolada, i després seran per a vosaltres i per als vostres fills, com a porció perpètua, tal com ha manat el Senyor.” 10.16 Moisès es va preocupar de buscar el boc del sacrifici pel pecat, però ja l’havien cremat. Llavors, indignat contra Eleazar i Itamar, els dos fills que li quedaven a Aaron, digué: 10.17 “Per què no heu menjat l’ofrena pel pecat al lloc sagrat? És una cosa molt sagrada que us havia estat donada per a treure la iniquitat de la congregació, per a fer expiació per ells davant el Senyor. 10.18 Ja que la seva sang no ha estat introduïda al santuari, calia haver menjat la víctima sens falta en lloc sagrat, tal com us havia manat.” 10.19 I Aaron respongué a Moisès: “Mira, avui ells han presentat la seva ofrena pel pecat i el seu holocaust davant el Se-nyor, i ja veus el que m’ha passat. Si avui hagués menjat l’ofrena del pecat, hauria estat agradable al Senyor?” 10.20 Quan Moisès va sentir això, li va semblar correcte.

Levític 11

11.1 El Senyor va parlar a Moisès i a Aaron i els digué: 11.2 “Parleu als fills d’Israel i digueu-los: Aquests són els animals que podreu menjar d’entre tots els que hi ha sobre la terra: 11.3 d’entre els animals terrestres podreu menjar tots els que tenen peülla partida, dividida en dos unglots, i que siguin remugants. 11.4 Però d’entre els que remuguen o tenen peülla partida, no menjareu aquests: el camell, perquè, si bé és remugant, no té la peülla partida; el tindreu per immund. 11.5 Ni el conill, perquè, si bé remuga, no té la peülla dividida; el tindreu per immund. 11.6 Ni la llebre, perquè, si bé remuga, no té la peülla dividida; la tindreu per immunda. 11.7 Ni el porc, perquè, si bé té la peülla partida, dividida en dos unglots, no remuga; el tindreu per immund. 11.8 No menjareu la seva carn ni tocareu els seus cadàvers; els tindreu per immunds. 11.9 D’entre els animals que viuen a les aigües, podreu menjar aquests: tots els que viuen al mar o al riu, si tenen aletes i escates; 11.10 però tots els que es mouen a les aigües, siguin de mar o de riu, com qualsevol altre vivent de les aigües que no tinguin aletes ni escates, els tindreu per immunds. 11.11 No menjareu la seva carn i tindreu per detestables els seus cadàvers. 11.12 Tot animal de les aigües que no tingui aletes i escates serà abominable per vosaltres. 11.13 D’entre les aus, les que tindreu per detestables i no les menjareu, perquè són abominació, són aquestes: l’aligot, el trencalòs, l’àguila d’estany, 11.14 el milà, el falcó i els de la seva espècie, 11.15 tota mena de corbs, 11.16 l’estruç, el mussol, la gavina, l’esparver i tots els de la seva espècie, 11.17 el duc, el corb marí, l’ibis. 11.18 el cigne, el pelicà, el voltor, 11.19 la cigonya, la garsa i els de la seva espècie, la puput i el ratpenat. 11.20 Tot insecte volador que camini sobre quatre potes, el tindreu per detestable. 11.21 Però d’entre els insectes voladors que caminen sobre quatre potes, podreu menjar els que a més de les seves quatre potes tenen extremitats per a saltar sobre la terra. 11.22 D’entre ells, podreu menjar aquests: les diferents espècies de llagots i de llagosta solam, jargol i jagab. 11.23 Però qualsevol altre insecte volador que tingui quatre potes, el tindreu per detestable. 11.24 Per aquests animals podeu contraure impuresa; aquell qui toqui els seus cadàvers quedarà contaminat fins al vespre, 11.25 i tothom qui traslladi el seu cadàver es rentarà els vestits i quedarà impur fins al vespre. 11.26 Igualment, tots els animals que no tenen la peülla partida en dos unglots, o que no remuguen, seran immunds per vosaltres; tothom qui en toqui el cadàver quedarà impur. 11.27 I d’entre tots els animals quadrúpedes, tots aquells que caminen sobre les seves grapes els tindreu per immunds; tothom qui els toqui quedarà impur. 11.28 I aquell qui traslladi el seu cadàver es rentarà els vestits i quedarà impur fins al vespre; serà impur per vosaltres. 11.29 D’entre les bestioles que s’arrosseguen per terra, aquestes són les que tindreu per impures: la mostela, la rata, el llangardaix de qualsevol espècie; 11.30 la musaranya, el camaleó, la salamandra, la tortuga i el talp. 11.31 Aquests són, doncs, els que tindreu per immunds entre tots els que s’arrosseguen; tothom qui els toqui, un cop morts, quedarà impur fins al vespre. 11.32 I sobre qualsevol cosa que caiguin un cop morts, quedarà impura, ja sigui un objecte de fusta, de teixit, de pell, de sac o qualsevol estri de treball. Haurà de ser submergit en aigua i quedarà impur fins el vespre; després serà net. 11.33 En qualsevol utensili de terrissa on hagi caigut mort algun d’ells, tot el que contingui quedarà impur, i l’utensili haurà de ser trencat. 11.34 Qualsevol aliment permès de menjar sobre el qual hagi caigut aigua de l’utensili quedarà impur; i qualsevol beguda també quedarà contaminada, sigui quin sigui l’atuell que el contingui. 11.35 Qualsevol cosa on hagi caigut un d’aquests cadàvers quedarà impura; sigui forn o fogons, seran destruïts: són impurs i per impurs els tindreu. 11.36 Només les fonts i cisternes on es recull l’aigua quedaran pures; però qui toqui els seus cadàvers quedarà impur. 11.37 Igualment, si un d’aquests cadàvers cau sobre una llavor destinada a la sembra, restarà pura; 11.38 però si la llavor ha estat posada en remull, i li cau un d’aquests cadàvers, la tindreu per impura. 11.39 Si algun d’aquells animals que us són permesos de menjar es mor, aquell qui toqui el seu cadàver quedarà impur fins al vespre. 11.40 Qui mengi de l’animal mort haurà de rentar-se els vestits, i quedarà impur fins al vespre. Igualment, qui hagi transportat el cadàver haurà de rentar-se els vestits, i quedarà impur fins al vespre. 11.41 Tots els animals que s’arrosseguen sobre la terra són cosa abominable; no en menjareu. 11.42 Tots els que es mouen arrossegant el ventre per terra, encara que caminin sobre quatre potes o que tinguin molts peus, com tot animal que es belluga reptant per terra, no els menjareu, perquè són abominables. 11.43 No us feu vosaltres abominables amb cap d’aquestes bestioles que s’arrosseguen, ni us feu immunds amb elles, ja que esdevindríeu contaminats per la seva culpa. 11.44 Perquè jo sóc el Senyor Etern, el vostre Déu; santifiqueu-vos, doncs, i sereu sants, perquè jo sóc sant. I no heu de contaminar-vos amb cap mena d’animal dels que s’arrosseguen per terra. 11.45 Jo sóc el Senyor que us va fer pujar de la terra d’Egipte, a fi de ser el vostre Déu. Heu de ser sants, perquè jo sóc sant. 11.46 Aquesta és la regla pel que fa als animals, les aus, tots els vivents que es mouen dins les aigües i tots els que s’arrosseguen per terra; 11.47 perquè pugueu distingir entre el que és impur i el que és pur, entre l’animal que es pot menjar i el que no es pot menjar.”

Levític 12

12.1 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 12.2 “Digues als fills d’Israel: La dona, quan hagi concebut i hagi infantat un nen, restarà impura durant set dies: serà impura com en el període d’impuresa de les seves regles. 12.3 Al cap de vuit dies, circumcidaran la carn del prepuci del nen; 12.4 però ella es quedarà a casa encara trenta-tres dies, per a la purificació de la sang. No tocarà cap cosa santa ni anirà al santuari fins que compleixi els dies de la seva purificació. 12.5 Si és una nena el que ha infantat, restarà impura durant dues setmanes, com en la seva menstruació, i es quedarà a casa encara seixanta-sis dies, per a la purificació de la sang. 12.6 Quan compleixi els dies de la seva purificació, sigui per un fill o sigui per una filla, portarà al sacerdot, a l’entrada del Tabernacle de Reunió, un anyell d’un any en holocaust i un colomí o una tórtora en ofrena pel pecat. 12.7 El sacerdot els oferirà davant el Senyor i farà expiació per ella i la purificarà del seu fluix de sang. Aquesta és la regla pel que fa a la dona que infanta un fill o una filla. 12.8 Si no té prou mitjans per a un anyell, prendrà dues tórtores o dos colomins, l’un per a l’holocaust i l’altre per a l’ofrena pel pecat; i el sacerdot farà expiació per ella i quedarà purificada.”

Levític 13

13.1 El Senyor va parlar a Moisès i a Aaron i els digué: 13.2 “Quan algú tingui a la pell del cos un tumor, una erupció o una taca blanquinosa, amb aspecte de nafra, serà dut al sacerdot Aaron o a algun dels seus fills sacerdots. 13.3 El sacerdot examinarà la nafra de la pell del cos; si el pèl de la part de la nafra s’ha tornat blanc i la nafra es veu més enfonsada que la pell del cos, és nafra de lepra. Quan el sacerdot ho haurà comprovat, el declararà impur. 13.4 Però si la taca de la pell és blanquinosa, però no es més enfonsada que la pell i el pèl no s’ha tornat blanc, el sacerdot reclourà el malalt durant set dies. 13.5 El setè dia l’examinarà, i si comprova que la nafra presenta un estat estacionari i no s’ha escampat per la pell, el reclourà encara set dies més. 13.6 Passats aquests set dies, el tornarà a examinar, i si comprova que la nafra s’ha marcit i no s’ha escampat per la pell, el sacerdot el declararà net: es tracta d’una erupció. Es rentarà els vestits i quedarà net. 13.7 Però si l’erupció se li ha escampat per la pell, després que hagi estat examinat pel sacerdot per a la seva purificació, serà novament presentat al sacerdot. 13.8 I si en examinar-lo comprova que, efectivament, la clapa se li ha escampat per la pell, el declararà impur: es tracta de lepra. 13.9 Quan en una persona s’hi manifesti una nafra que podria ser de lepra, serà portada al sacerdot; 13.10 aquest l’examinarà, i si comprova que hi ha tumefacció blanquinosa a la pell, que el pèl s’ha tornat blanc i que hi ha una úlcera a la tumefacció, 13.11 es tracta de lepra crònica a la pell. El sacerdot el declararà impur. Ja no el reclourà, perquè és impur. 13.12 Però si la tumefacció s’ha escampat fins a cobrir tota la pell del malalt, des del cap fins als peus, en tot el que el sacerdot pugui veure, 13.13 l’examinarà, i si comprova que ha cobert tot el seu cos, declararà net el malalt. Tot ell s’ha tornat blanc; llavors és net. 13.14 Però el dia que hi aparegui la carn viva, quedarà impur; 13.15 i així que el sacerdot vegi la carn viva el declararà impur. La carn viva és impura: és un cas de lepra. 13.16 Però si la carn viva es torna blanca, el malalt s’ha de presentar al sacerdot; 13.17 i si quan aquest l’examina veu que la clapa s’ha tornat blanca, declararà net el malalt: és pur. 13.18 Quan algú hagi tingut una úlcera a la pell del seu cos, i aquesta s’hagi guarit, 13.19 deixant al lloc de l’úlcera un tumor blanc o una nafra blanquinosa d’un blanc rogenc, haurà de ser examinat pel sacerdot. 13.20 I si quan l’examina nota que la nafra es veu més enfonsada que la pell i que el seu pèl s’ha tornat blanc, el sacerdot el declararà impur: és nafra leprosa que ha germinat en l’úlcera. 13.21 Però si quan el sacerdot l’examina veu que no hi ha pèls blancs ni és més enfonsada que la pell, sinó que s’ha esmorteït, el reclourà set dies. 13.22 En cas que s’hagi estès molt per la pell, el sacerdot el declararà impur: és lepra. 13.23 Però si la taca presenta un estat estacionari i no s’ha escampat, només es tracta de la cicatriu de l’úlcera. El sacerdot el declararà net. 13.24 En cas que algú hagués sofert a la pell una cremada pel foc i, en revifar-se la cremada, hi aparegués una taca blanc-rogenca o blanquinosa, 13.25 el sacerdot l’examinarà, i si observa que el pèl de la part ferida s’ha tornat blanc i que aquesta es veu més enfonsada que la pell, és lepra que ha germinat en la cremada. 13.26 Però si el sacerdot, quan l’examina, veu que no hi ha pèls blancs a la clapa, ni és més enfonsada la pell, el reclourà durant set dies. 13.27 Passats els set dies, el sacerdot l’examinarà; i si s’ha estès per la pell, el declararà impur: és un cas de lepra. 13.28 Però si la clapa presenta un estat estacionari, sense estendre’s per la pell, sinó que és esmorteïda, és inflamació de la cremada. El sacerdot el declararà net; no és més que la cicatriu de la cremada. 13.29 Si un home o una dona presenten una clapa al cap o a la barba, 13.30 el sacerdot examinarà la clapa, i si apareix més enfonsada que la pell i s’hi troba pèl esgrogueït i feble, els declararà impurs; és tinya, lepra del cap o de la barba. 13.31 Però si el sacerdot, quan examina la clapa, comprova que no és més enfonsada que la pell, encara que no hi vegi pèls negres, el sacerdot reclourà el tinyós durant set dies. 13.32 El dia setè, el sacerdot examinarà el mal, i si comprova que la tinya no s’ha estès, ni hi ha pèls esgrogueïts, ni la clapa és més enfonsada que la pell, 13.33 se’l raparà, menys el lloc de la tinya, i el sacerdot reclourà el tinyós altres set dies més. 13.34 El dia setè examinarà el mal, i si no s’ha estès la tinya per la pell, ni apareix la nafra més enfonsada que la pell, el sacerdot el declararà net: es rentarà els vestits i quedarà pur. 13.35 Però si la tinya s’estén molt per la pell, després de la seva purificació, 13.36 el sacerdot l’examinarà, i si comprova que la tinya s’ha estès per la pell, no cal que busqui el pèl esgrogueït; aquell és impur. 13.37 En canvi, si al seu parer la tinya ha quedat estacionària, i hi ha crescut pèl negre, la tinya és guarida; aquell és pur, i el sacerdot el declararà net. 13.38 Si un home o una dona presenten, en la pell del seu cos, taques lluents o taques blanquinoses, 13.39 el sacerdot les examinarà, i si veu que les taques de la pell són suaument blanques, és un èczema que ha sortit a la pell: aquell és net. 13.40 Si a algú li cau el cabell i queda calb del darrere, és pur. 13.41 Si és per la part davantera del cap, que li cau el cabell, és calvície de front, és pur. 13.42 Però quan a la calba, tant si és frontal com al crani, hi aparegui una taca blanc-rogenca, és lepra que comença a brotar a la calba, ja sigui per darrere o per davant. 13.43 El sacerdot l’examinarà, i si comprova que la inflamació de la nafra és blanc-rogenca, sigui frontal o cranial, semblant a la lepra de la pell del cos, 13.44 és que l’home és un leprós; és impur. El sacerdot l’haurà de declarar impur, perquè porta la plaga al cap. 13.45 Pel que fa al leprós afectat de la plaga, anirà amb els vestits esquinçats i el cap escabellat, i es cobrirà fins la boca i anirà cridant: “Immund! Immund!” 13.46 Mentre li duri el mal, serà considerat impur; és immund. Viurà sol i tindrà la seva morada fora del campament. 13.47 Quan aparegui una taca en la roba, tant si és de llana com si és de lli, 48 o en un teixit o en un gènere de punt, sigui de lli o de llana, o bé en una pell o qualsevol objecte de cuiro, 13.49 si la taca que hi ha a la roba o a la pell, al teixit o al gènere de punt, o en qualsevol objecte de cuiro, és verdosa o rogenca, es tracta d’una contaminació, i ha de ser mostrada al sacerdot. 13.50 El sacerdot examinarà el mal i mantindrà aïllat l’objecte contaminat durant set dies. 13.51 El dia setè examinarà la contaminació, i si veu que s’ha estès per la roba o la pell, pel teixit o el gènere de punt o qualsevol objecte de cuiro, la contaminació és corrosiva, i l’objecte és impur. 13.52 Per tant, serà cremada la roba o el teixit o el gènere de punt, siguin de lli o de llana, i qualsevol objecte de pell on hi hagi la taca, perquè és corrosiva; han de ser cremats. 13.53 Però si quan el sacerdot l’examina comprova que la taca no s’ha estès per la roba, el teixit, el gènere de punt o l’objecte de cuiro, 13.54 manarà de rentar allò que sigui tacat i ho mantindrà aïllat uns altres set dies més. 13.55 Quan el sacerdot examini la taca, després de ser rentada, si comprova que no ha canviat d’aspecte, encara que no s’hagi estès, l’objecte és impur. El farà cremar: està infectat pel dret i pel revés. 13.56 Però si quan el sacerdot l’examina comprova que la part afectada s’ha esmorteït, un cop rentada, l’esquinçarà de la roba o de la pell, o del teixit o del gènere de punt. 13.57 Però si en aquella roba, teixit, gènere de punt o objecte de cuiro, hi torna a aparèixer, és que rebrota el mal; cremarà allò que tingui el mal. 13.58 Pel que fa a la roba, teixit, gènere de punt o objecte de cuiro que, un cop rentats, els hagi marxat la taca, seran rentats una segona volta i quedaran purs. 13.59 Aquesta és la regla sobre la roba, de llana o de lli, teixit o gènere de punt, o sobre qualsevol objecte de cuiro, per a declarar-los purs o impurs.”

Levític 14

14.1 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 14.2 “La regla que s’ha d’aplicar al leprós el dia de la seva purificació serà aquesta: es presentarà al sacerdot, 14.3 i aquest sortirà fora del campament per examinar-lo, i si comprova que el leprós s’ha guarit de la nafra de lepra, 14.4 manarà que prenguin, per al qui s’ha de purificar, dos ocellets vius i purs, una branca de cedre, cinta escarlata i hisop. 14.5 Després el sacerdot manarà que degollin un dels ocellets dins un atuell de terrissa amb aigua corrent. 14.6 Respecte a l’ocellet viu, prendrà la branca de cedre, la cinta escarlata i l’hisop i ho mullarà, juntament amb l’ocellet viu, amb la sang de l’ocellet degollat en l’aigua corrent, 14.7 ruixarà set vegades aquell qui s’ha de purificar de la lepra, el declararà pur i deixarà anar al camp l’ocellet viu. 14.8 Aquell qui es purifica es rentarà els vestits, s’afaitarà tot el pèl, es banyarà amb aigua i quedarà net. Després podrà entrar al campament, però haurà de viure fora de la seva tenda durant set dies. 14.9 El setè dia tornarà a afaitar-se tot el pèl, tan del cap com de la barba i de les celles; és a dir, rasurarà tot el seu pèl. Després es rentarà els vestits, es banyarà amb aigua i quedarà net. 14.10 El dia vuitè prendrà dos anyells, sense tara, una ovella d’un any, sense tara, una ofrena vegetal de tres desenes parts de flor de farina pastada amb oli i un quart de litre d’oli. 14.11 Llavors, el sacerdot que fa la purificació presentarà l’home que ha de purificar-se, juntament amb totes aquelles coses, davant el Senyor, a l’entrada del Tabernacle de Reunió. 14.12 El sacerdot prendrà un dels anyells i el presentarà com a ofrena per la culpa, juntament amb l’oli, i el gronxarà com a ofrena bressolada davant el Senyor. 14.13 Tot seguit, l’anyell serà degollat al lloc on es degolla l’ofrena pel pecat i l’holocaust, al lloc sant; perquè, igual com l’ofrena pel pecat, l’ofrena per la culpa pertany al sacerdot. Això és una cosa molt sagrada. 14.14 Després, el sacerdot prendrà sang de l’ofrena per la culpa i la posarà sobre el lòbul de l’orella dreta, i sobre el polze de la mà dreta i el dit gros del peu dret, del qui s’ha de purificar. 14.15 Llavors, el sacerdot prendrà una part de l’oli i la vessarà damunt el palmell de la seva mà esquerra; 14.16 mullarà l’índex de la mà dreta amb l’oli que duu al palmell esquerre, i amb l’oli del dit farà set aspersions davant el Senyor. 14.17 Amb la resta de l’oli que duu al palmell, el sacerdot untarà el lòbul de l’orella dreta del qui s’ha de purificar, el polze de la seva mà dreta i el dit gros del seu peu dret, damunt la sang de l’ofrena pel pecat. 14.18 L’oli que li quedi a la mà, el vessarà damunt el cap del qui s’ha de purificar, i farà expiació per ell davant el Senyor. 14.19 El sacerdot sacrificarà l’ofrena pel pecat i farà expiació per aquell qui es purifica de la seva contaminació, i tot seguit degollaran l’holocaust; 14.20 i oferirà l’holocaust i l’ofrena vegetal damunt l’altar: així farà el sacerdot l’expiació per aquell i quedarà net. 14.21 Si es tracta d’un pobre que no té prou recursos, que prengui un anyell per a l’ofrena per la culpa, com a ofrena bressolada, per fer la seva expiació, una desena part de flor de farina pastada amb oli per a l’ofrena vegetal, un quart de litre d’oli 14.22 i dues tórtores o dos colomins, segons on arribin els seus mitjans, que serviran l’un per a l’ofrena pel pecat i l’altre per a l’holocaust. 14.23 El vuitè dia ho durà al sacerdot, per a la seva purificació a l’entrada del Tabernacle de Reunió, davant el Senyor. 14.24 Llavors, el sacerdot prendrà l’anyell de l’ofrena per la culpa i el quart de litre d’oli i ho gronxarà com a ofrena bressolada davant el Senyor. 14.25 Tot seguit degollaran l’anyell de l’ofrena per la culpa, i el sacerdot prendrà sang de l’ofrena per la culpa i la posarà sobre el lòbul de l’orella dreta del qui s’ha de purificar, sobre el polze de la seva mà dreta i sobre el dit gros del seu peu dret. 14.26 El sacerdot vessarà oli al palmell de la seva mà esquerra 14.27 i, amb el dit dret, espargirà oli del seu palmell esquerre set vegades davant el Senyor. 14.28 Llavors posarà oli sobre el lòbul de l’orella dreta del qui s’ha de purificar, sobre el polze de la seva mà dreta i sobre el dit gros del seu peu dret, en el lloc on ha posat la sang de l’ofrena per la culpa. 14.29 La resta de l’oli que li quedi a la mà, la vessarà damunt el cap del qui s’ha de purificar, fent expiació per ell davant el Senyor. 14.30 Després, segons els recursos que tingui, oferirà una de les tórtores o un dels colomins. 14.31 Del que puguin aportar els seus mitjans, l’un serà per a l’ofrena pel pecat i l’altre per a l’holocaust, a més de l’ofrena vegetal. Així farà el sacerdot expiació per aquell qui s’ha de purificar, davant el Senyor. 14.32 Aquesta és la regla referent al qui pateix nafra de lepra i no disposa de prou recursos per a la seva purificació.” 14.33 El Senyor va parlar a Moisès i a Aaron i els digué: 14.34 “Quan hàgiu entrat a la terra de Canaan, que us faré posseir, si jo ataco amb corrosió alguna de les cases de la terra que posseireu, 14.35 vindrà l’amo de la casa a fer-ho saber al sacerdot i li dirà: He observat una mena de corrosió a la casa. 14.36 Llavors el sacerdot manarà que buidin la casa abans que hi entri per examinar la corrosió, a fi que no es torni impur tot allò que hi hagi a la casa. Després hi entrarà per examinar la casa. 37 Si en examinar-la veu que la corrosió és en les parets de la casa, amb clots verdosos i rogencs que semblen més enfonsats que la paret, 14.38 el sacerdot sortirà fora de la casa, a l’entrada, i farà tancar la casa durant set dies. 14.39 El setè dia hi tornarà i ho comprovarà, i, si el mal s’ha estès per les parets de la casa, 14.40 manarà que arrenquin les pedres que tinguin el mal i que les llencin fora de la població, en un lloc immund. 14.41 Després farà rascar tot l’interior de la casa, i la runa que hagin tret rascant la llençaran fora de la població, en un lloc immund. 14.42 Prendran altres pedres i les col·locaran en el lloc de les primeres, i un altre morter per a arrebossar la casa. 14.43 Però si el mal torna a rebrotar a la casa després d’arrencar les pedres, de rascar-la i d’arrebossar-la, 14.44 llavors el sacerdot hi entrarà i l’examinarà, i si comprova que el mal s’ha estès per la casa, és que hi ha corrosió: la casa és impura. 14.45 Per tant, la casa ha de ser enderrocada; i les pedres, el fustam i tota la runa de la casa, ho trauran fora de la població, en un lloc immund. 14.46 Qualsevol qui entri a la casa durant el temps que hagi estat clausurada serà impur fins al vespre. 14.47 Qualsevol qui hagi dormit a la casa es rentarà els vestits. També es rentarà els vestits qualsevol qui hagi menjat a la casa. 14.48 Però si el sacerdot, quan entri a la casa, comprova que, després d’arrebossar-la, el mal no s‘ha estès per la casa, la declararà neta, perquè el mal ha desaparegut. 14.49 Aleshores, per purificar la casa, prendrà dos ocellets, una branca de cedre, cinta escarlata i hisop; 14.50 i degollarà un dels ocellets dins un atuell de terrissa amb aigua corrent. 14.51 Prendrà la branca de cedre, l’hisop i la cinta escarlata, juntament amb l’ocellet viu, i ho mullarà amb la sang de l’ocellet degollat en l’aigua corrent, i espargirà la casa set vegades. 14.52 Així netejarà la casa, amb la sang de l’ocellet i l’aigua corrent, amb l’ocellet viu i la branca de cedre, l’hisop i la cinta escarlata. 14.53 Després deixarà anar l’ocellet viu fora de la població, a camp obert. Així farà expiació per la casa, i serà pura. 14.54 Aquesta és la regla sobre tota mena de lepra i de tinya, 14.55 la corrosió del vestit i la de les cases; 14.56 sobre els tumors, les erupcions i les taques blanques; 14.57 a fi d’ensenyar quan una cosa és impura o és pura. Aquesta és la regla.”

Levític 15

15.1 El Senyor va parlar a Moisès i a Aaron i els digué: 15.2 “Parleu als fills d’Israel i digueu-los: Si un home té pèrdua seminal és impur per aquesta pèrdua. 15.3 Així la seva impuresa serà deguda al vessament seminal: tant si el seu cos deixa escapar el fluix com si el reté, és impur. 15.4 Qualsevol llit on hagi jagut el qui pateix vessament seminal o on hagi segut, quedarà impur. 15.5 Qui toqui el seu llit es rentarà els vestits, i ell mateix es rentarà amb aigua; i quedarà impur fins al vespre. 15.6 Qui s’assegui sobre el moble on s’hagi assegut el qui pateix vessament es rentarà els vestits, i ell mateix es rentarà amb aigua; i quedarà impur fins al vespre. 15.7 Qui toqui el cos del qui pateix vessament es rentarà els vestits, i ell mateix es rentarà amb aigua; i quedarà impur fins al vespre. 15.8 Si qui té pèrdua seminal escup sobre una persona pura, aquesta es rentarà els vestits, i ella mateixa es rentarà amb aigua; i quedarà impura fins el vespre. 15.9 Qualsevol sella sobre la qual hagi cavalcat qui pateix vessament, quedarà impura. 15.10 I tota persona que toqui qualsevol cosa que hagi estat sota d’aquell quedarà impura fins al vespre, i qui la traslladi es rentarà els vestits, i ell mateix es rentarà amb aigua; i quedarà impur fins al vespre. 15.11 Qui hagi estat tocat pel qui pateix vessament seminal, sense haver-se rentat abans les mans amb aigua, es rentarà els vestits, i ell mateix es rentarà amb aigua; i quedarà impur fins al vespre. 15.12 L’atuell de terrissa que hagi tocat qui pateix vessament serà trencat, i tot atuell de fusta serà rentat amb aigua. 15.13 Si qui pateix vessament se’n guareix, comptarà set dies per a la seva purificació; després es rentarà els vestits i es rentarà també el cos amb aigua corrent, i serà pur. 15.14 El dia vuitè es proveirà de dues tórtores o dos colomins, es presentarà davant el Senyor, a l’entrada del Tabernacle de Reunió, i els donarà al sacerdot. 15.15 I el sacerdot els oferirà, l’un com a ofrena pel pecat i l’altre com a holocaust. Després, el sacerdot farà expiació per ell davant el Senyor, pel seu fluix seminal. 15.16 L’home que tingui una ejaculació seminal es rentarà amb aigua tot el cos, i quedarà impur fins al vespre. 15.17 Qualsevol vestit o qualsevol pell on hagi caigut emissió seminal seran rentats amb aigua i quedaran impurs fins al vespre. 15.18 Si una dona ha jagut amb un home, amb ejaculació seminal, hauran de rentar-se tots dos amb aigua, i quedaran impurs fins al vespre. 15.19 Quan una dona tingui un fluix de sang, si es tracta de la seva menstruació, restarà set dies en la impuresa i qualsevol qui la toqui quedarà impur fins al vespre. 15.20 Tot allò sobre què jegui durant la seva menstruació serà impur, i tot allò sobre què segui serà impur. 15.21 Qualsevol qui toqui el seu llit es rentarà els vestits, i ell mateix es rentarà amb aigua; i quedarà impur fins al vespre. 15.22 Qui toqui qualsevol moble on ella hagi segut es rentarà els vestits, i ell mateix es rentarà amb aigua; i quedarà impur fins al vespre. 15.23 Si algú toca allò que hi ha damunt el llit o damunt el moble on ella ha segut, quedarà impur fins al vespre. 15.24 Si un home jau amb ella, recaurà en ell la seva contaminació i quedarà impur durant set dies; i qualsevol llit on ell jegui quedarà impur. 15.25 Quan una dona pateixi pèrdues de sang durant molts dies, fora del temps de la seva menstruació, o quan es perllongui el seu període, quedarà impura mentre duri la seva pèrdua de sang; com en els dies de la regla, és impura. 15.26 Tot llit on jegui mentre dura la seva pèrdua serà per a ella impur, com el llit de la seva menstruació; i qualsevol moble sobre el qual segui quedarà impur, com en la impuresa de les seves regles. 15.27 Qui toqui aquelles coses quedarà impur, i es rentarà els vestits, i ell mateix es rentarà amb aigua; i quedarà impur fins al vespre. 15.28 Quan les seves pèrdues s‘hagin aturat, es reservarà set dies i després serà neta. 15.29 El dia vuitè es proveirà de dues tórtores o dos colomins, es presentarà davant el Senyor, a l’entrada del Tabernacle de Reunió, 15.30 i el sacerdot oferirà l’un com a ofrena pel pecat i l’altre com a holocaust. Així el sacerdot farà expiació per ella davant el Senyor, a causa de les seves pèrdues de sang. 15.31 D’aquesta manera apartareu els fills d’Israel de les seves impureses, a fi que no morin per les seves immundícies si contaminaven el meu Tabernacle, que és enmig d’ells. 15.32 Aquesta és la llei referent a qui pateix pèrdua seminal, a qui té un vessament que el fa impur, 15.33 i referent a la dona que pateix pèrdues de sang; és a dir, de tothom qui pateix un fluix, sigui home o dona, i referent a l’home que jau amb una dona impura.”

Levític 16

16.1 El Senyor va parlar amb Moisès, després de la mort dels dos fills d’Aaron, que van morir en apropar-se a la presència del Senyor, 16.2 i li digué: “Ordena al teu germà Aaron que no entri de qualsevol manera al santuari més endins del vel, davant el propiciatori de damunt l’arca, no sigui que mori; perquè jo em manifestaré en el núvol de damunt del propiciatori. 16.3 Aaron ha d’entrar al santuari d’aquesta manera: amb un vedell per a l’ofrena pel pecat i un moltó per a l’holocaust. 16.4 Es revestirà la túnica sagrada de lli, durà sobre el seu cos els pantalons de lli, es posarà la faixa de lli i portarà la mitra enrotllada al cap. Són vestits sagrats que vestirà després d’haver-se rentat amb aigua. 16.5 De la congregació dels fills d’Israel, rebrà dos bocs per a l’ofrena pel pecat i un moltó per a l’holocaust. 16.6 Aaron oferirà el vedell que li correspon de l’ofrena pel pecat, per tal de fer expiació per ell mateix i per la seva casa. 16.7 Després prendrà els dos bocs i es presentarà davant el Senyor, a l’entrada del Tabernacle de Reunió, 16.8 i triarà a la sort els dos bocs; l’una sort serà per al Senyor i l’altra per a Azazel. 16.9 Aaron presentarà el boc que la sort hagi indicat “per al Senyor” i el sacrificarà com a ofrena pel pecat. 16.10 El boc que la sort hagi indicat “per a Azazel” serà posat viu davant el Senyor, per tal de fer l’expiació damunt d’ell, i serà enviat a Azazel, al desert. 16.11 Aaron, llavors, presentarà el vedell que li correspon en ofrena pel pecat i farà expiació per ell mateix i per la seva casa degollant el vedell de l’ofrena pel pecat que li correspon. 16.12 Prendrà després l’encenser ple de brases enceses de sobre l’altar davant del Senyor, amb dos grapats plens d’encens aromàtic en pols, i l’introduirà darrere el vel. 16.13 Posarà l’encens sobre el foc, davant del Senyor, a fi que la fumera de l’encens cobreixi el propiciatori de damunt del testimoni, i Aaron no mori. 16.14 Tot seguit prendrà part de la sang del vedell i amb el dit s'aspergirà damunt del propiciatori, per la part de llevant; s'aspergirà set vegades davant del propiciatori. 16.15 Degollarà el boc de l’ofrena pel pecat que correspon al poble i portarà la sang darrere el vel, i amb aquella sang farà el mateix que ha fet amb la sang del vedell, aspergint-ne per damunt i per davant del propiciatori. 16.16 Així farà expiació al santuari, a causa de les impureses dels fills d’Israel i de les seves transgressions i de tots els seus pecats. Farà el mateix al Tabernacle de Reunió, instal·lat entre ells i enmig de les seves impureses. 16.17 Des que ell entri al santuari a fer l’expiació, no hi ha d’haver ningú en el Tabernacle de Reunió, fins que en surti. Així farà l’expiació per ell mateix, per la seva casa i per tota la comunitat d’Israel: 16.18 Anirà cap a l’altar de davant del Senyor i farà expiació per ell, prenent sang del vedell i del boc i untant-ne els corns que envolten l’altar. 16.19 Amb el dit aspergirà sang set vegades damunt l’altar; així el purificarà i el santificarà de les impureses dels fills d’Israel. 16.20 Quan hagi acabat de fer expiació pel santuari, pel Tabernacle de Reunió i per l’altar, farà acostar el boc viu, 16.21 i Aaron li posarà les dues mans sobre el cap i damunt seu confessarà totes les iniquitats dels fills d’Israel, totes les seves rebel·lions i tots els seus pecats, descarregant-los sobre el cap del boc, i l’aviarà cap al desert per mitjà d’un home escollit. 16.22 El boc portarà damunt seu totes les seves iniquitats cap a terra inhabitada, i l’home deixarà anar el boc al desert. 16.23 Mentrestant, Aaron anirà al Tabernacle de Reunió, es traurà els vestits de lli que es va posar per a entrar al santuari i els hi deixarà. 16.24 Es rentarà el cos amb aigua, en un lloc sagrat, i tornarà a posar-se els seus vestits; llavors sortirà i oferirà el seu holocaust i l’holocaust del poble, fent expiació per ell mateix i pel poble, 16.25 i farà cremar sobre l’altar el greix de l’ofrena pel pecat. 16.26 Quant al qui hagi conduït el boc a Azazel, es rentarà els vestits, i ell mateix es rentarà el cos amb aigua, i després ja podrà entrar al campament. 16.27 Respecte al vedell i al boc de l’ofrena pel pecat, la sang dels quals fou introduïda al santuari per fer expiació, seran trets fora del campament i en cremaran les pells, la carn i la femta. 16.28 L’encarregat de cremar-los es rentarà els vestits, es rentarà el cos amb aigua, i després ja podrà entrar al campament. 16.29 Això serà per a vosaltres un estatut permanent: el mes setè, el dia deu del mes, mortificareu les vostres persones i no fareu cap mena de treball, tant el nadiu com el foraster que conviu amb vosaltres. 16.30 En aquest dia fareu expiació per vosaltres, per tal de purificar-vos: sereu purificats de tots els vostres pecats davant el Senyor. 16.31 Serà per a vosaltres un repòs sabàtic en què haureu de mortificar les vostres persones. És un estatut perpetu. 16.32 Farà l’expiació el sacerdot que hagi estat ungit i consagrat, com a successor del seu pare, per a exercir de gran sacerdot, i es revestirà amb les vestidures de lli, les vestidures sagrades; 16.33 i farà expiació pel santuari sagrat, pel Tabernacle de Reunió i l’altar. Igualment farà expiació pels sacerdots i per tot el poble de la comunitat. 16.34 Això serà per a vosaltres un estatut permanent una vegada l’any, per tal de fer expiació pels fills d’Israel, a causa de tots els seus pecats.” I es va fer tal com el Senyor havia manat a Moisès.

Levític 17

17.1 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 17.2 “Parla a Aaron i als seus fills, i a tots els fills d’Israel, i els diràs: Això és el que el Senyor ha manat: 17.3 Qualsevol home de la casa d’Israel que degolli una vaca, una ovella o una cabra, dintre o fora del campament, 17.4 i no la dugui a l’entrada del Tabernacle de Reunió per presentar l’ofrena del Senyor davant la seva morada, el tal home serà culpat de la sang; ha vessat sang i ha de ser extirpat d’entre el seu poble, 17.5 per tal que els fills d’Israel portin al sacerdot les víctimes que sacrifiquen al camp i les presentin al Senyor, a l’entrada del Tabernacle de Reunió, i les ofereixin com a sacrifici de reconciliació. 17.6 El sacerdot escamparà la sang damunt l’altar del Senyor, a l’entrada del Tabernacle de Reunió, i farà consumir al foc els greixos com a fragància agradable al Senyor. 17.7 Així deixaran d’oferir els seus sacrificis als dimonis, darrere els quals s’han prostituït. Això serà per a ells un estatut perpetu durant totes les generacions. 17.8 També els diràs: Qualsevol home de la casa d’Israel, o dels forasters que conviuen amb vosaltres, que ofereixi holocaust o sacrifici, 17.9 i no el dugui a l’entrada del Tabernacle de Reunió per a oferir-lo al Se-nyor, el tal home serà extirpat del seu poble. 17.10 Igualment amb qualsevol home de la casa d’Israel, o dels forasters que conviuen amb vosaltres, que mengi qualsevol mena de sang; jo giraré el meu rostre contra ell i l’extirparé del seu poble. 17.11 Perquè la vida de la carn és a la sang, i jo us l’he donada perquè feu expiació a l’altar per les vostres vides, ja que l’expiació es fa per la vida que hi ha a la sang. 17.12 Per això he dit als fills d’Israel: Cap persona d’entre vosaltres no menjarà sang; el foraster que resideix entre vosaltres tampoc no en menjarà. 17.13 Qualsevol home de la casa d’Israel, o dels forasters que resideixen entre vosaltres, que caci un animal de pèl o de ploma dels que són lícits de menjar, vessarà la seva sang i la colgarà amb terra. 17.14 Perquè la força vital de tota carn és la seva sang, en tant que és la seva vida. Per això he dit als fills d’Israel: No menjareu la sang de cap animal, perquè la vida de tota carn és la seva sang; tothom qui en mengi serà exterminat. 17.15 I tothom qui mengi cap animal mort o trossejat per una fera, tant si és nadiu com si és foraster, es rentarà els vestits i es rentarà ell mateix amb aigua, i restarà impur fins al vespre; després serà net. 17.16 Però si no els renta ni renta el seu cos, carregarà amb la seva falta.”

Levític 18

18.1 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 18.2 “Parla als fills d’Israel i els diràs: Jo sóc el Senyor Etern, el vostre Déu. 18.3 No feu com fan a la terra d’Egipte, on heu viscut, ni feu com fan a Canaan, on jo us porto; no heu de seguir els seus costums. 18.4 Complireu les meves lleis i guardareu els meus estatuts, comportant-vos d’acord amb ells. Jo, el Senyor Etern, el vostre Déu. 18.5 Per tant, guardareu els meus estatuts i els meus preceptes; l’home que els practiqui viurà per ells. Jo, el Senyor. 18.6 Que ningú de vosaltres no s’acosti a la seva parenta pròxima per descobrir-ne la nuesa. Jo, el Senyor. 18.7 No descobriràs la nuesa del teu pare ni la de la teva mare; és la teva mare, no descobriràs la seva nuesa. 18.8 No descobriràs la nuesa de la dona del teu pare; és la nuesa del teu pare. 18.9 No descobriràs la nuesa de la teva germana, filla del teu pare o de la teva mare, nascuda a casa o a fora; no descobriràs la seva nuesa. 18.10 No descobriràs la nuesa de la filla del teu fill o de la de la teva filla; no descobriràs la seva nuesa, perquè seria la teva pròpia nuesa. 18.11 No descobriràs la nuesa de la filla de la dona del teu pare, engendrada del teu pare, que és germana teva. 18.12 No descobriràs la nuesa de la germana del teu pare; és parenta del teu pare. 18.13 No descobriràs la nuesa de la germana de la teva mare; perquè és parenta de la teva mare. 18.14 No descobriràs la nuesa del germà del teu pare; no t’acostaràs a la seva dona, és tia teva. 18.15 No descobriràs la nuesa de la teva nora; és la dona del teu fill, no descobriràs la seva nuesa. 18.16 No descobriràs la nuesa de la dona del teu germà; és la nuesa del teu germà. 18.17 No descobriràs la nuesa d’una dona i la de la seva filla alhora, ni prendràs la filla del seu fill ni la filla de la seva filla per descobrir la seva nuesa; són parentes entre si: seria una infàmia. 18.18 No prendràs una dona juntament amb la seva germana, fent-la rival seva i descobrint juntament la seva nuesa, mentre aquella visqui. 18.19 No t’acostaràs a una dona durant la impuresa menstrual, per descobrir la seva nuesa. 18.20 No tindràs acte carnal amb la dona del teu proïsme; et contaminaries amb ella. 18.21 No donaràs ningú de la teva descendència com a sacrifici a Moloc; no has de profanar el nom del teu Déu. Jo, el Senyor. 18.22 No jauràs amb cap home com es jeu amb una dona; és una abominació. 18.23 No tindràs unió carnal amb cap bèstia, perquè et contaminaries amb ella; ni cap dona no s’oferirà a cap bèstia per aparellar-s’hi; és una perversió. 18.24 No us contamineu amb res d’això, perquè amb aquestes pràctiques s’han contaminat les nacions que vaig a expulsar de davant vostre. 18.25 La terra s’ha contaminat i jo he castigat la seva iniquitat, i la terra vomita els seus habitants. 18.26 Vosaltres, doncs, guardareu els meus estatuts i les meves lleis, i no practicareu cap d’aquestes abominacions, ni els del vostre poble ni els forasters que conviuen amb vosaltres; 18.27 perquè totes aquestes abominacions han comès els homes d’aquella terra, els que la van ocupar abans que vosaltres, i es va contaminar la terra. 18.28 Que la terra no us vomiti a vosaltres, si la torneu impura, com ha vomitat els pobladors que l’han ocupada abans que vosaltres. 18.29 Perquè tothom qui cometi qualsevol d’aquestes abominacions, la persona que la cometi, serà extirpat d’entre el seu poble. 18.30 Guardeu, doncs, el meu precepte; no seguiu cap d’aquests costums abominables que s’han practicat abans de vosaltres, per tal que no us hi contamineu. Jo, el Senyor, el vostre Déu.”

Levític 19

19.1 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 19.2 “Digues a tota la congregació dels fills d’Israel: Sigueu sants, perquè jo, el Senyor Etern, el vostre Déu, sóc sant. 19.3 Cadascun de vosaltres respectarà la mare i el pare i guardarà els meus dissabtes. Jo, el Senyor Etern, el vostre Déu. 19.4 No us decanteu cap als ídols ni us feu déus de fosa. Jo, el Senyor Etern, el vostre Déu. 19.5 Quan presenteu sacrificis d’ofrena de reconciliació al Senyor, feu-ho de manera que sigueu acceptats. 19.6 El mateix dia que feu el sacrifici se n’ha de menjar, i l’endemà també; i el que hagi sobrat per al tercer dia, serà cremat al foc. 19.7 Si algú en menja el tercer dia, serà com carronya, i no serà acceptat el sacrifici. 19.8 I qui n’hagi menjat carregarà la seva culpa, perquè haurà profanat una cosa consagrada al Senyor; la tal persona serà extirpada del seu poble. 19.9 I quan feu la collita a la vostra terra, no arribaràs a segar fins al límit del teu camp ni espigolaràs la teva sega. 19.10 Tampoc no esgotimaràs la teva vinya ni aplegaràs els grans que hagin caigut al teu vinyar; ho deixaràs per al pobre i el foraster. Jo, el Senyor Etern, el teu Déu. 19.11 No robareu, ni mentireu, ni us enganyareu l’un a l’altre. 19.12 No jurareu en fals en nom meu, que profanaríeu el nom del teu Déu. Jo, el Senyor. 19.13 No oprimiràs el teu proïsme ni el robaràs. No retindràs el jornal del treballador fins l’endemà. 19.14 No maleiràs un sord ni faràs la traveta a un cec, sinó que temeràs el teu Déu. Jo, el Senyor. 19.15 No cometis injustícia quan jutgis, ni per afavorir el pobre ni per honrar el poderós; has de jutjar el proïsme amb justícia. 19.16 No escampis difamació entre els teus conciutadans, ni conspiris contra la vida del teu proïsme. Jo, el Senyor. 19.17 No guardaràs al cor rancúnia contra el teu germà, sinó que reptaràs el teu proïsme per tal de no carregar-te un pecat per culpa seva. 19.18 No et venjaràs ni guardaràs rancúnia contra els fills del teu poble, sinó que estimaràs el proïsme com a tu mateix. Jo, el Senyor. 19.19 Guardareu els meus estatuts. No aparellaràs dues bèsties d’espècie diferent, no sembraràs el teu camp barrejant dues classes de llavors, ni et posaràs un vestit de dues menes de teixit. 19.20 Si un home jau amb una dona que és comprada, promesa a un marit, sense que hagi estat rescatada ni hagi obtingut la llibertat, i cohabita amb ella, hi haurà càstig; però no de mort, perquè ella no era lliure. 19.21 Ell presentarà al Senyor, a l’entrada del Tabernacle de Reunió, un moltó com a ofrena per la culpa. 19.22 Amb el moltó de l’ofrena per la culpa, el sacerdot farà expiació per ell davant el Senyor, a causa del seu pecat, i així se li perdonarà el pecat que ha comès. 19.23 Quan haureu entrat a la terra i haureu plantat diversitat d’arbres fruiters, tindreu els seus fruits com a incircumcisos. Durant tres anys seran per a vosaltres com a incircumcisos, i no en menjareu. 19.24 El quart any, tot el seu fruit serà consagrat per acció de gràcies al Senyor. 19.25 Però el cinquè any podreu menjar del seu fruit, perquè us sigui abundós. Jo, el Senyor. 19.26 No mengeu res amb sang. No practiqueu l’endevinació ni la fetilleria. 19.27 No rapareu el cabell lateral del vostre cap, ni escapçareu la punta de la vostra barba. 19.28 No fareu incisions al vostre cos per dol d’una mort, ni tatuareu el vostre cos amb cap dibuix dels que es fan amb punxó. Jo, el Senyor. 19.29 No profanaràs la teva filla fent que es dediqui a la prostitució, a fi que la terra no es prostitueixi i s’ompli de maldat. 19.30 Guardeu els meus dissabtes i venereu el meu santuari. Jo, el Senyor. 19.31 No recorrereu als nigromants ni als endevinaires; no acudiu a ells, que us contaminaríeu per causa seva. Jo, el Senyor, el vostre Déu. 19.32 T’alçaràs davant dels cabells blancs i honraràs el rostre de l’ancià, i reverenciaràs el teu Déu. Jo, el Senyor. 19.33 Quan un foraster resideixi amb tu a la vostra terra, no el maltracteu. 19.34 Heu de considerar el foraster que conviu amb vosaltres com un de la vostra nació, i l’estimaràs com a tu mateix, perquè també vosaltres vau ser forasters al país d’Egipte. Jo, el Senyor, el vostre Déu. 19.35 No cometeu injustícia en els judicis, ni en l’amidament, ni en el pes, ni en la cabuda. 19.36 Tingueu balances justes, pesos justos, mida justa i mesura justa. Jo, el Senyor, el vostre Déu, que us he tret de la terra d’Egipte. 19.37 Guardareu, doncs, tots els meus estatuts i totes les meves lleis i les posareu en pràctica. Jo, el Senyor.”

Levític 20

20.1 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 20.2 “També diràs als fills d’Israel: Qualsevol persona d’entre els fills d’Israel, o dels forasters que resideixin a Israel, que doni un fill seu en sacrifici a Moloc, irremissiblement ha de morir; el poble de la terra el lapidarà. 20.3 Jo plantaré cara a tal home per esborrar-lo d’entre el seu poble per haver donat la seva descendència a Moloc, contaminant el meu santuari i profanant el meu sant nom. 20.4 I si la gent del país fa els ulls grossos davant el comportament d’aquell home quan doni la seva descendència a Moloc, i no el fa morir, 20.5 em giraré contra aquell home i contra la seva família, i els extirparé d’enmig del seu poble, a ell i a tots els qui rere seu s’hagin corromput prostituint-se seguint Moloc. 20.6 Si una persona s’adreça als nigromants o als endevinaires per prostituir-se rere d’ells, jo plantaré cara a aquella persona i l’extirparé d’entre el seu poble. 20.7 Santifiqueu-vos, doncs, i sigueu sants; perquè jo sóc el Senyor, el vostre Déu. 20.8 Guardeu els meus preceptes i compliu-los. Jo, el Senyor, sóc qui us santifico. 20.9 Tothom qui maleeixi el seu pare o la seva mare serà mort irremissiblement; ha maleït els seus pares; que la seva sang caigui damunt d’ell. 20.10 Si un home comet adulteri amb la dona d’un altre, hauran de morir irremissiblement, tant l’adúlter com l’adúltera. 20.11 Aquell qui jegui amb la muller del seu pare, haurà descobert la nuesa del seu pare; tots dos hauran de morir irremissiblement; que la seva sang caigui damunt d’ells. 20.12 Si un home jau amb la seva nora, ambdós moriran irremissiblement; han comès una infàmia; que la seva sang caigui damunt d’ells. 20.13 Si un home jau amb un altre home com es jau amb una dona, tots dos han comès una abominació; ambdós moriran irremissiblement; que la seva sang caigui damunt d’ells. 20.14 Si un home es casa amb una dona i la mare d’ella alhora comet un incest; tant ell com elles seran cremats, perquè no hi hagi aquesta infàmia entre vosaltres. 20.15 Si un home copula amb una bèstia, morirà irremissiblement; i matareu la bèstia. 20.16 Si una dona s’acosta a una bèstia qualsevol per aparellar-s’hi, mataràs la dona i la bèstia. Moriran irremissiblement; que la seva sang caigui damunt d’ells. 20.17 Si un home pren per muller la seva germana, tant si és filla del seu pare com si és filla de la seva mare, descobrint la nuesa d’ella i descobrint ella la nuesa d’ell, és una ignomínia; seran exterminats a la vista dels seus conciutadans. Ha descobert la nuesa de la seva germana; respondran de la seva iniquitat. 20.18 Si un home jau amb una dona durant la seva regla i descobreix la seva nuesa, ha despullat la font del seu fluix i ha destapat el seu fluix de sang; tots dos seran extirpats d’entre el seu poble. 20.19 No descobriràs la nuesa de la germana de la teva mare o la de la germana del teu pare, perquè és deshonrar la pròpia família; és carregar la seva iniquitat. 20.20 Si un home jau amb la seva tia, descobreix la nuesa del seu oncle. Es carregaran el seu pecat i moriran sense fills. 20.21 Si un home pren per muller la dona del seu germà, és una immundícia. Ha descobert la nuesa del seu germà; no tindran fills. 20.22 Guardareu, doncs, tots els meus estatuts i totes les meves lleis per complir-les, no sigui que us vomiti de la terra on us porto perquè hi visqueu. 20.23 No seguireu les pràctiques de la gent que vaig a expulsar de davant vostre, perquè tot això ells ho han practicat i em són abominables. 20.24 En canvi, a vosaltres us he dit: Posseireu la seva terra, la que us donaré com a heretat, una terra que regalima llet i mel. Jo, el Senyor, sóc el vostre Déu, que us he separat dels pobles. 20.25 Vosaltres, doncs, heu de diferenciar entre els animals purs i els impurs, entre les aus impures i les pures, per tal que no contamineu les vostres persones amb cap animal, ni aus, ni res d’allò que s’arrossega per terra, que jo he separat de vosaltres com a impurs. 20.26 Sigueu-me sants, perquè jo, el Senyor, sóc sant, i us he separat d’entre els pobles a fi que sigueu meus. 20.27 I l’home o la dona que tinguin esperit nigromàntic o siguin endevinaires, seran morts irremissiblement. Els lapidareu: que la seva sang caigui damunt seu.”

Levític 21

21.1 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: “Parla als sacerdots, els fills d’Aaron, i els diràs: Que ningú de vosaltres no es contamini a causa del cadàver d’algun dels conciutadans, 21.2 llevat que sigui un parent molt pròxim: la seva mare, el seu pare, el seu fill, la seva filla, el seu germà; 21.3 també la seva germana soltera, si viu amb ell, que no ha estat casada. Per ells podrà fer-se impur. 21.4 En tant que home principal, no es contaminarà entre els del poble, fent-se immund. 21.5 No es raparan el cap ni es retallaran la vora de la barba, ni es faran cap incisió al cos. 21.6 Han de ser sants per al seu Déu, i no profanaran el seu nom; perquè ells són els qui presenten les ofrenes enceses al Senyor, el pa del seu Déu; per això cal que siguin sants. 21.7 No prendrà per muller una prostituta ni una violada, ni tampoc una repudiada pel seu marit; perquè és un home consagrat al seu Déu. 21.8 El consideraràs sant, perquè ell presenta el pa del teu Déu; per tant, el tindràs com a sant, perquè jo sóc sant, el Senyor, que us santifico. 21.9 Si la filla d’un sacerdot es contamina prostituint-se, ha profanat el seu pare; serà cremada al foc. 21.10 Quant al sacerdot principal entre els seus germans, sobre el qual ha estat vessat damunt el cap l’oli de la unció, i que ha estat consagrat per a vestir les vestidures sagrades, no s’escabellarà ni s’esquinçarà els vestits, 21.11 ni s’acostarà a cap mort; no s’ha de contaminar ni pel seu pare ni per la seva mare, 21.12 ni sortirà del santuari, per no profanar el santuari del seu Déu, ja que té damunt seu la consagració de l’oli de la unció del seu Déu. Jo, el Senyor. 21.13 Prendrà per esposa una verge. 21.14 No prendrà per muller una viuda, ni una repudiada, ni una violada, ni una prostituta, sinó que triarà per esposa una verge d’entre les del seu poble, 21.15 per tal de no profanar la seva descendència enmig del seu poble; perquè jo sóc el Senyor, que el santifico.” 21.16 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 21.17 “Parla a Aaron i digues-li: Qualsevol home de la teva descendència, al llarg de les generacions, que tingui algun defecte, no podrà acostar-se a oferir el pa del seu Déu, 21.18 perquè cap home amb un defecte físic no s’hi ha d’apropar: cap home cec, o coix, o mutilat, o deforme; 21.19 ni cap home que tingui el peu o la mà fracturats, 21.20 ni el que sigui geperut, o raquític, o guenyo, o sarnós, o herpètic, o castrat. 21.21 Cap home de la descendència del sacerdot Aaron que tingui un defecte físic no podrà acostar-se a presentar les ofrenes enceses del Senyor: té un defecte, no s’acostarà a presentar el pa del seu Déu. 21.22 Podrà menjar del pa del seu Déu, de les coses molt santes i de les coses consagrades; 21.23 però no ha de traspassar el vel ni acostar-se a l’altar, perquè és tarat, i no ha de profanar les meves coses santificades, perquè jo sóc el Senyor, el qui els santifico.” 21.24 I Moisès ho va dir a Aaron, als seus fills i a tots els fills d’Israel.

Levític 22

22.1 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 22.2 “Digues a Aaron i als seus fills que vagin amb compte amb les ofrenes santes que els fills d’Israel em consagren i que no profanin el meu sant nom. Jo, el Senyor. 22.3 Els diràs: Durant totes les generacions, qualsevol dels vostres descendents que s’acosti en estat d’impuresa a les coses santes que els fills d’Israel consagren al Senyor, aquest serà exterminat de davant meu. Jo, el Senyor. 22.4 Qualsevol home de la nissaga d’Aaron que tingui lepra, o pèrdua seminal, no menjarà de les coses santes fins que sigui purificat. Igualment serà amb qui hagi tingut contacte amb qualsevol cosa contaminada per un cadàver, o amb un home que tingui gonorrea, 22.5 o amb algú que hagi tocat algun rèptil que el contamini, o amb alguna persona que el contamini per alguna impuresa seva. 22.6 Qui hagi tingut aquest contacte quedarà impur fins al vespre, i no menjarà de les coses santes fins que s’hagi rentat el cos amb aigua. 22.7 Quan s’hagi post el sol quedarà net; i després podrà menjar de les coses santes, perquè són el seu aliment. 22.8 No menjarà cap bèstia morta o trossejada per una fera, perquè es contaminaria. Jo, el Senyor. 22.9 Que guardin el meu manament, no sigui que es carreguin el pecat i, a causa d’això, hagin de morir, si el profanaven. Jo, el Senyor, que els santifico. 22.10 Cap estrany no menjarà de les coses sagrades; ni l’hoste del sacerdot ni el jornaler no menjaran coses santes. 22.11 Però quan el sacerdot, amb el seu diner, compri un esclau, aquest en podrà menjar, com també els nascuts a casa seva podran menjar del seu pa. 22.12 Quan una filla del sacerdot es casi amb un laic, no podrà menjar de les ofrenes alçades de les coses sagrades. 22.13 Però si la filla del sacerdot és viuda o repudiada, sense tenir cap fill, i hagués tornat a casa del seu pare, com en la seva joventut, podrà menjar del pa del seu pare; però cap laic no en menjarà. 22.14 I si alguna persona menja de les coses santes per equivocació, la restituirà al sacerdot afegint-n’hi una cinquena part. 22.15 Que no profanin les coses santes dels fills d’Israel que han estat ofertes al Senyor, 22.16 ni es carreguin amb la iniquitat que comporta la culpa per menjar de les coses santes, perquè jo sóc el Senyor, que els santifico.” 22.17 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 22.18 “Parla a Aaron i als seus fills i a tots els fills d’Israel, i els diràs: Qualsevol persona de la casa d’Israel, o dels forasters a Israel, que vulgui presentar la seva ofrena per algun vot que hagi fet o com a ofrena voluntària que ofereixi al Senyor en holocaust, 22.19 perquè els sigui acceptada, ha de ser un mascle sense tara dels vedells, de les ovelles o de les cabres. 22.20 No podeu presentar cap cosa que tingui defecte, perquè no us seria acceptada. 22.21 Qualsevol persona que vulgui presentar un sacrifici de reconciliació al Senyor, sigui per complir un vot o com a ofrena voluntària, d’entre els vedells o d’entre el ramat, l’animal haurà de ser perfecte perquè sigui acceptat; no ha de tenir cap defecte. 22.22 Ni un animal cec, ni esguerrat, ni mutilat, ni nafrat, ni sarnós, ni tinyós no presentareu al Senyor, ni res d’això posareu sobre l’altar del Senyor com a ofrena encesa. 22.23 Si és un bou o una ovella desproporcionats o esquifits, els podreu presentar com a ofrena voluntària, però com a vot no us seran acceptats. 22.24 No oferireu al Senyor cap animal amb els testicles masegats, aixafats, arrancats o tallats. No feu això a la vostra terra. 22.25 Ni de mans d’un estranger no heu de permetre que es presenti res d’això com a pa del vostre Déu, perquè són mutilats, són defectuosos, i no us serien acceptats.” 22.26 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 22.27 “Quan neixi un vedell, un anyell o un cabrit, s’estarà set dies amb la mare; però del dia vuitè endavant podrà ser acceptat com a sacrifici d’ofrena encesa al Senyor. 22.28 Però si és una vaca o una ovella, no serà immolada juntament amb el seu fill el mateix dia. 22.29 Quan sacrifiqueu una ofrena d’acció de gràcies al Senyor, l’heu de sacrificar de manera que us pugui ser acceptada. 22.30 Ha de ser menjada el mateix dia, sense deixar-ne gens per a l’endemà. Jo, el Senyor. 22.31 Guardareu, doncs, els meus manaments i els complireu. Jo, el Senyor. 22.32 No profanareu el meu sant nom, sinó que seré santificat enmig dels fills d’Israel, Jo, el Senyor, sóc qui us santifico, 22.33 qui us ha tret de la terra d’Egipte per ser el vostre Déu. Jo, el Senyor Etern.”

Levític 23

23.1 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 23.2 “Parla als fills d’Israel i els diràs: Quant a les festes que heu de convocar com a assemblees santes, són aquestes solemnitats: 23.3 Es treballarà durant sis dies, però el dia setè serà dissabte de repòs i de reunió santa. No fareu cap treball; serà dia del Senyor a tot arreu on habitareu. 23.4 Aquestes són les festes del Senyor, les santes reunions que heu de convocar al seu temps. 23.5 El dia catorze del mes primer, al capvespre, és la Pasqua del Senyor, 23.6 i el dia quinze del mateix mes, la festa dels Àzims per al Senyor. Durant set dies menjareu pans sense llevat. 23.7 El dia primer tindreu reunió santa i no fareu cap treball servil. 23.8 Presentareu ofrenes enceses al Senyor durant els set dies, i el dia setè tindreu reunió santa i no fareu cap treball servil.” 23.9 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 23.10 “Parla als fills d’Israel i els diràs: Quan hàgiu entrat a la terra que jo us vaig a donar, i hàgiu fet la sega, dureu al sacerdot una garba com a primícies de la vostra sega. 23.11 Ell presentarà la garba davant el Senyor per tal que sigui acceptada a favor vostre; l’endemà del dissabte, la gronxarà el sacerdot. 23.12 I el mateix dia que presentareu la garba sacrificareu un anyell d’un any, sense tara, en holocaust al Senyor. 23.13 La seva ofrena vegetal serà de dues desenes parts de flor de farina pastada amb oli; ofrena encesa al Senyor, d’agradable fragància. La seva libació serà de vi: la quarta part d’un hin (1 litre aproximadament). 23.14 No menjareu pa ni gra torrat ni gra tendre fins aquest dia, fins que hàgiu presentat l’ofrena del vostre Déu. És un estatut perpetu per a totes les generacions, on sigui que habiteu. 23.15 Comptareu set setmanes senceres des de l’endemà del dissabte, del dia que haureu ofert la garba de l’ofrena bressolada, 23.16 fins a l’endemà del setè dissabte; comptareu cinquanta dies i presentareu una nova ofrena vegetal al Senyor. 23.17 De les vostres llars, portareu dos pans per al bressoleig; seran de dues desenes parts de flor de farina, cuits amb llevat, com a primícies al Senyor. 23.18 I, juntament amb el pa, presentareu set anyells d’un any, sense tara, un vedell i dos moltons; seran en holocaust al Senyor, amb les seves ofrenes vegetals i les seves libacions, ofrena encesa d’agradable fragància al Senyor. 23.19 Oferireu també un boc en sacrifici pel pecat, i dos anyells d’un any en sacrifici de reconciliació. 23.20 El sacerdot els gronxarà davant el Senyor, amb el pa de les primícies com a ofrena bressolada juntament amb els dos anyells. Seran cosa santa del Senyor per al sacerdot. 23.21 Aquest mateix dia convocareu una reunió, la celebrareu i no fareu cap treball servil. És un estatut perpetu per a totes les generacions, on sigui que habiteu. 23.22 I quan feu la collita de la vostra terra, no arribaràs a segar fins al límit del teu camp, ni espigolaràs la teva sega; ho deixaràs per al pobre i el foraster. Jo, el Senyor, el vostre Déu.” 23.23 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 23.24 “Digues als fills d’Israel: Al setè mes, el dia primer del mes serà per a vosaltres un descans solemne, commemoració al so de trompeta de la santa assemblea; 23.25 no fareu cap treball servil i presentareu ofrena encesa al Senyor.” 23.26 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 23.27 “A més, el dia deu d’aquest setè mes serà el dia de l’expiació; fareu una convocació santa, dejunareu i presentareu ofrenes enceses al Senyor. 23.28 I en aquest dia especial no fareu cap mena de treball, ja que és dia per fer expiació per vosaltres davant el Senyor, el vostre Déu. 23.29 Aquell qui no dejuni en aquesta diada serà extirpat d’entre el seu poble. 23.30 I tota persona que faci qualsevol treball en aquest dia precís, l’exterminaré d’entre el seu poble. 23.31 No heu de fer cap mena de treball; és un estatut perpetu per a totes les generacions, on sigui que visqueu. 23.32 Aquest serà per a vosaltres un dissabte de repòs solemne en què dejunareu. El dia nou del mes a la tarda, de vespre a vespre, guardareu el vostre descans.” 23.33 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 23.34 “Parla als fills d’Israel, i els diràs: El dia quinze d’aquest mes setè és la festa dels Tabernacles, que durarà set dies en honor al Senyor. 23.35 El primer dia hi haurà convocació santa, i no heu de fer cap treball servil. 23.36 Durant set dies presentareu ofrenes enceses al Senyor, i el dia vuitè tindreu reunió santa per al Senyor i li presentareu ofrenes enceses. És l'assemblea solemne, i no heu de fer cap treball servil. 23.37 Aquestes són les festes del Senyor, en les quals heu de convocar reunions santes per a presentar al Senyor ofrenes enceses, holocaustos i ofrenes vegetals, sacrificis i libacions, cada cosa al seu dia, 23.38 a més dels dissabtes del Senyor i a més de les vostres donacions, de tots els vostres vots i de totes les ofrenes voluntàries que fareu al Senyor. 23.39 El dia quinze d’aquest mes setè, quan hàgiu recollit els productes de la terra, celebrareu set dies de festa al Senyor. El primer dia, descans solemne, i el dia vuitè també descans solemne. 23.40 El dia primer, us proveireu de fruita dels millors arbres, de fulles de palmeres, de branques d’arbres frondosos i de salzes dels torrents, i fareu festa davant el Senyor, el vostre Déu, durant set dies. 23.41 Ho celebrareu com a festa solemne per al Senyor set dies de cada any. És un estatut a perpetuïtat per a les vostres generacions: en el mes setè, celebrareu la festa. 23.42 Durant set dies habitareu en tendes. Tots els nadius d’Israel habitaran en tendes, 23.43 a fi que els vostres descendents sàpiguen que jo vaig fer habitar en tendes els fills d’Israel quan els vaig treure de la terra d’Egipte. Jo, el Senyor, el vostre Déu.” 23.44 I Moisès va promulgar als fills d’Israel les festes solemnes del Senyor.

Levític 24

24.1 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 24.2 “Mana als fills d’Israel que et proporcionin oli pur d’olives premsades, per a l’enllumenat, a fi que els gresols estiguin sempre encesos. 24.3 A fora el vel del Testimoni, en el Tabernacle de Reunió, Aaron els prepararà del vespre fins al matí, davant el Senyor contínuament. És un estatut perpetu per a totes les generacions. 24.4 Tindrà permanentment preparats els gresols damunt el canelobre, davant el Senyor. 24.5 Prendràs flor de farina i couràs dotze coques; cada una serà de dues desenes parts d’efà (uns tres quilos). 24.6 Les arranjaràs com dos enfilalls de sis coques cada un, sobre la taula d’or pur, davant el Senyor. 24.7 I sobre cada enfilall hi posaràs encens pur i servirà de memorial del pa, ofrena encesa al Senyor. 24.8 Cada dissabte estarà arranjat permanentment davant el Senyor; oferta dels fills d’Israel. 24.9 I serà per a Aaron i els seus fills, que el menjaran en lloc sagrat, perquè és cosa molt santa reservada a ells de les ofrenes enceses al Senyor. És un estatut a perpetuïtat.” 24.10 D’entre els fills d’Israel, va sortir el fill d’una dona israelita, però de pare egipci, que es va barallar amb un home d’Israel enmig del campament. 24.11 El fill de la israelita va blasfemar el nom del Senyor amb malediccions. I el van portar a Moisès. La seva mare es deia Xelomit, filla de Dibrí, de la tribu de Dan. 24.12 I el van empresonar fins que el Senyor els indiqués el que havien de fer. 24.13 Llavors el Senyor va parlar a Moisès i li digué: 24.14 “Treu el blasfem fora del campament i que tots els qui l’han sentit li posin les mans sobre el cap; i que sigui apedregat per tota la congregació. 24.15 I diràs als fills d’Israel això: Qualsevol persona que maleeixi el seu Déu carregarà amb el seu pecat. 24.16 Qui blasfemi contra el nom del Senyor serà mort sense remei; la congregació entera l’apedregarà, tant si és foraster com si és nadiu. Si blasfema el nom del Senyor, morirà. 24.17 Igualment, aquell qui tregui la vida a qualsevol persona morirà irremissiblement. 24.18 Aquell qui mati una bèstia, la restituirà; vida per vida. 24.19 Si algú causa una lesió al seu proïsme, tal com haurà fet, així se li farà: 24.20 cop per cop, ull per ull, dent per dent. Segons sigui la lesió que haurà causat a l’altre, així se li farà a ell. 24.21 De manera que qui mati una bèstia en farà restitució; però qui mati un home, serà mort. 24.22 Una mateixa llei tindreu tant per al foraster com per al nadiu; perquè jo sóc el Senyor, el vostre Déu.” 24.23 Llavors Moisès va parlar als fills d’Israel, van treure el blasfem fora del campament i el van apedregar. Així van complir els fills d’Israel el que el Senyor havia manat a Moisès.

Levític 25

25.1 El Senyor va parlar a Moisès, a la muntanya del Sinaí, i li digué: 25.2 “Parla als fills d’Israel, i els diràs: Quan haureu entrat a la terra que vaig a donar-vos, la terra també guardarà descans al Senyor. 25.3 Sis anys sembraràs el teu camp, i sis anys podaràs la teva vinya i colliràs els seus fruits; 25.4 però l’any setè serà de repòs absolut per a la terra, un dissabte per al Senyor: no sembraràs el teu camp ni podaràs la teva vinya. 25.5 El que bonament neixi de la teva sega anterior, no ho segaràs, ni veremaràs els raïms dels teus ceps no podats; serà un any de repòs per a la terra. 25.6 El dissabte de la terra us proveirà d’aliment, a tu, al teu esclau, a la teva esclava, al teu jornaler i al foraster que conviu amb tu. 25.7 Igualment, tot el que ella produeixi servirà d’aliment per al teu bestiar i els animals que hi hagi a la teva terra. 25.8 Comptaràs set setmanes d’anys, set vegades set anys, i el còmput de set setmanes d’anys et donarà quaranta-nou anys. 25.9 Llavors, el mes setè, el dia deu del mes, faràs que ressoni el clam de les trompetes. En el dia de l’Expiació fareu que el so de la trompeta recorri tot el vostre país. 25.10 Declarareu sant l’any cinquanta i proclamareu l’emancipació de tots els habitants del país. Aquest serà el vostre jubileu: cada un de vosaltres tornarà a la seva propietat, i cadascú tornarà a la seva família. 25.11 Aquest any cinquantè serà per a vosaltres de jubileu: no sembrareu ni segareu el rebrots, ni veremareu la vostra vinya en repòs; 25.12 perquè és l’any del jubileu, que serà sagrat per a vosaltres. Menjareu el que el camp doni bonament. 25.13 Aquest any jubilar, cadascú recobrarà la seva propietat. 25.14 Per tant, si veneu un terreny al vostre conciutadà, o l’adquiriu a ell, no us exploteu els uns als altres. 25.15 El compraràs al teu conciutadà, tenint en compte el nombre d’anys des del jubileu, i ell te’l vendrà tenint en compte el nombre d’anys de futura collita. 25.16 Com més siguin aquests anys, més n’augmentaràs el preu, i com menys siguin, més en disminuiràs el preu, perquè el que ell et ven és la quantitat de collites futures. 25.17 No us explotareu, doncs, els uns als altres, sinó que temereu el vostre Déu, perquè jo sóc el Senyor, el vostre Déu. 25.18 Per això heu de complir els meus manaments i observar les meves lleis, posant-les en pràctica, i així tindreu estada segura a la terra; 25.19 i la terra donarà el seu fruit, i podreu menjar fins a atipar-vos, i hi viureu segurs. 25.20 I si us pregunteu: Què menjarem l’any setè, si no hem de sembrar ni hem de recollir els nostres fruits? 25.21 Doncs, l’any sisè, jo us enviaré la meva benedicció de manera que el fruit produït sigui el de tres anys. 25.22 I l’any vuitè sembrareu; mentrestant, seguireu menjant de la collita anterior, fins a l’any novè. Mentre no arriba la seva collita, menjareu de la collita anterior. 25.23 La terra no podrà vendre’s a perpetuïtat, perquè la terra és meva i vosaltres sou per mi com forasters i hostes. 25.24 En tot el territori que posseireu, concedireu el dret de rescatar la terra. 25.25 Si el teu germà s’empobreix i ha de vendre una part de la seva propietat, vindrà el seu parent més pròxim i rescatarà el que el seu germà haurà venut. 25.26 Aquell qui no tingui un parent que li rescati, però que per si mateix aconsegueix o troba el que calgui per al seu rescat, 25.27 calcularà els anys des de la seva venda, pagarà l’excedent al comprador i recuperarà la propietat. 25.28 Però si no aconsegueix allò que cal per a recuperar-la, la cosa venuda quedarà en poder del comprador fins a l’any del jubileu; i al jubileu quedarà alliberat i la propietat tornarà a ell. 25.29 Si un home ven una casa d’una població emmurallada, mantindrà el dret de rescat durant un any després de venuda; durant tot un any tindrà el dret de rescat. 25.30 I si no ha estat rescatada en el període d’un any sencer, la casa de la població emmurallada quedarà per sempre en poder del comprador durant totes les generacions; no quedarà lliure al jubileu. 25.31 Però les cases dels pobles que no són envoltats de muralles seran considerades com els camps del país: es mantindrà el dret de rescat i l’any del jubileu quedaran alliberades. 25.32 Pel que fa a les poblacions dels levites, aquests tindran sempre el dret de rescat sobre les cases de les poblacions de la seva propietat. 25.33 Si no es rescata la casa venuda de la població que pertoca a un levita, quedarà lliure al jubileu, ja que les cases de les poblacions dels levites són propietat seva enmig dels fills d’Israel. 25.34 Els camps del voltant de les seves poblacions no podran ser venuts, perquè són propietat seva per sempre. 25.35 Si el teu proïsme empobreix i decau convivint amb tu, empara’l com un foraster o exiliat, perquè pugui continuar vivint amb tu. 25.36 No prendràs d’ell interès ni usura, sinó que, amb temor del teu Déu, deixaràs que el teu proïsme convisqui amb tu. 25.37 No li prestaràs el teu diner a rèdit ni li faràs pagar amb interès les teves provisions. 25.38 Jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que us vaig treure del país d’Egipte per donar-vos la terra de Canaan i ser el vostre Déu. 25.39 Si el teu proïsme s’empobreix convivint amb tu i se’t ven, no li imposaràs cap treball d’esclau. 25.40 Estarà amb tu com un jornaler o com un temporer, i et servirà fins a l’any del jubileu. 25.41 Llavors quedarà lliure ell i els seus fills, i tornarà a la seva família i a la propietat paterna. 25.42 Perquè ells són servents meus, que jo he tret de la terra d’Egipte, i no poden ser venuts com esclaus. 25.43 No el tractaràs amb duresa, ans tingues temor del teu Déu. 25.44 Quant als esclaus i les esclaves que hagis de menester, podreu comprar-los de les nacions que teniu al voltant. 25.45 També en podreu comprar entre els fills dels residents forasters que conviuen amb vosaltres; d’aquests i de les seves famílies que viuen amb vosaltres, aquells que hagin nascut a la vostra terra. Aquests poden ser propietat vostra. 25.46 I els deixareu en herència als vostres fills després de vosaltres, com a propietat hereditària. Aquests els podreu tenir com a esclaus; però entre els vostres germans, fills d’Israel, ningú no dominarà amb duresa el seu germà. 25.47 Si el foraster o el resident que conviu amb tu es fa ric, i un germà teu que viu amb ell s’empobreix i es ven al foraster que conviu amb tu, o a algun descendent de la família d’un foraster, 25.48 després de venut li quedarà el dret de rescat: el podrà rescatar un dels seus germans. 25.49 El rescatarà el seu oncle, o el seu cosí, o algun dels parents més pròxims de la seva família; o bé, si ha fet fortuna, es rescatarà ell mateix. 25.50 Computarà amb el seu comprador des de l’any que es va vendre a ell fins a l’any del jubileu, i el preu es calcularà, segons el nombre d’anys, avaluant el temps com el d’un jornaler que hagués estat amb ell. 25.51 Si encara falten molts anys, en proporció a ells pagarà l’excedent, com a preu del seu rescat, atenent al seu preu de compra. 25.52 Si resten pocs anys fins a l’any del jubileu, es farà el càlcul en proporció als anys i es pagarà el preu del seu rescat. 25.53 Com qui està a jornal any per any, així estarà amb ell; no permetràs que davant teu se’l tracti durament. 25.54 Si no s’ha rescatat de cap d’aquestes maneres, llavors quedarà lliure l’any del jubileu, ell i els seus fills. 25.55 Perquè és a mi a qui serveixen els fills d’Israel; són els meus servents, els qui jo he tret de la terra d’Egipte. Jo, el Senyor, el vostre Déu.”

Levític 26

26.1 “No us fabricareu ídols, ni imatges de talla, ni us erigireu estàtues, ni col·locareu pilars gravats a la vostra terra, per prosternar-vos davant d’ells; perquè jo sóc el Senyor, el vostre Déu. 26.2 Guardeu el descans dels meus dissabtes i sigueu reverents amb el meu santuari. Jo, el Senyor. 26.3 Si seguiu els meus estatuts, si guardeu els meus manaments i els poseu en pràctica, 26.4 us enviaré les pluges al seu temps, la terra donarà el seu producte i els arbres produiran el seu fruit. 26.5 La vostra batuda us arribarà fins a la verema, i la verema durarà fins a la sembra; i menjareu el vostre pa fins a atipar-vos, i viureu segurs al vostre país. 26.6 Perquè jo establiré la pau a la terra, i dormireu sense que ningú no us torbi. Faré desaparèixer del vostre país les males bèsties i l’espasa no passarà per la vostra terra. 26.7 I perseguireu els vostres enemics, que cauran per l’espasa davant vostre. 26.8 Cinc de vosaltres en perseguiran cent, i cent de vosaltres en perseguiran deu mil; i els vostres enemics cauran per l’espasa davant vostre. 26.9 Em giraré a favor vostre i us faré prolífics, us multiplicaré i establiré el meu pacte amb vosaltres. 26.10 Us alimentareu de les passades collites, de temps enrere, i fins haureu de retirar les velles per causa de les noves. 26.11 Faré la meva estada enmig vostre, i dintre meu no hi haurà aversió a vosaltres. 26.12 Jo caminaré enmig vostre i seré el vostre Déu, i vosaltres sereu el meu poble. 26.13 Jo sóc el Senyor, que us he tret de la terra d’Egipte perquè no fóssiu els seus esclaus; he trencat les barres del vostre jou i us he fet caminar amb el cap ben alt. 26.14 Però, si no m’escolteu i no compliu tots aquests manaments, 26.15 si feu menyspreu dels meus estatuts i detesteu del fons de l’ànima les meves lleis, deixant de complir tots aquests estatuts, trencant el meu pacte, 26.16 jo faré el mateix amb vosaltres, i enviaré contra vosaltres el terror i les febres, que fan esllanguir la mirada i defallir l’esperit. Sembrareu en va la vostra llavor, perquè se la menjaran els vostres enemics. 26.17 Em giraré contra vosaltres, i sereu derrotats davant dels vostres enemics; sereu dominats pels qui us avorreixen i fugireu sense que ningú no us persegueixi. 26.18 I si, malgrat això, no voleu escoltar-me, seguiré castigant-vos set vegades més pels vostres pecats. 26.19 Esclafaré la supèrbia de la vostra força, i tornaré el vostre cel com de ferro i la vostra terra com de bronze. 26.20 Els vostres esforços es consumiran inútilment, perquè la terra no donarà els seus productes i l’arbre del camp no donarà fruits. 26.21 I si seguiu oposant-vos a mi i no voleu escoltar-me, afegiré damunt vostre una aflicció set vegades més gran que el càstig pels vostres pecats. 26.22 Faré venir sobre vosaltres les feres salvatges, que us arrabassaran els fills i destrossaran el vostre bestiar, i minvaran la població vostra i convertiran en solitaris els vostres camins. 26.23 Si, malgrat això, no voleu que us corregeixi i us comporteu hostilment amb mi, 26.24 jo també em comportaré hostilment amb vosaltres, i us castigaré set vegades més pels vostres pecats. 26.25 Faré venir damunt vostre l’espasa venjadora del meu pacte, i us amagareu dins les vostres poblacions; però jo us enviaré la pesta enmig vostre, i sereu lliurats a mans dels vostres enemics. 26.26 Quan jo us estronqui el sosteniment del pa, deu dones couran el vostre pa en un sol forn, i us el tornaran racionat; menjareu, però no us atipareu. 26.27 Si, malgrat això, no voleu obeir-me i continueu hostils a mi, 26.28 també jo seguiré essent hostil amb vosaltres, amb una hostilitat furiosa, i us castigaré set vegades més pels vostres pecats. 26.29 Menjareu la carn dels vostres fills i devorareu la carn de les vostres filles. 26.30 Destruiré els vostres santuaris alts i enderrocaré els vostres altars d’encens, i apilaré els vostres cadàvers sobre els vostres ídols, i us avorriré del fons de l’ànima. 26.31 Reduiré a ruïnes les vostres ciutats, devastaré els vostres santuaris i no aspiraré la fragància dels vostres sacrificis. 26.32 Devastaré la terra de tal manera que fins i tot els vostres enemics quedaran esglaiats quan vinguin a ocupar-la. 26.33 A vosaltres us dispersaré entre les nacions, i darrere vostre desembeinaré l’espasa i la vostra terra serà una desolació i les vostres poblacions un munt de runes. 26.34 Llavors la terra gaudirà dels seus dissabtes durant tots els dies de la desolació, mentre vosaltres estareu a la terra dels vostres enemics. Aleshores la terra podrà descansar i gaudir dels seus dies de repòs. 26.35 Durant tot el temps de la desolació descansarà, pel que no va descansar en els vostres dissabtes, quan vosaltres hi habitàveu. 26.36 I als que quedin de vosaltres, els infondré el pànic al cor en la terra dels seus enemics; fins la fressa d’una fulla que es mou els esparverarà, fugiran com qui fuig de l’espasa i cauran sense que ningú no els persegueixi. 26.37 Ensopegaran els uns amb els altres, com davant de l’espasa, sense que ningú no els persegueixi, i no restareu dempeus davant dels vostres enemics. 26.38 Desapareixereu entre les nacions i la terra dels vostres enemics us engolirà. 26.39 I els qui quedin de vosaltres es corsecaran per les seves iniquitats a la terra dels vostres enemics, i també es corsecaran per les iniquitats dels seus pares. 26.40 Llavors confessaran la seva iniquitat i la iniquitat dels seus pares, i la seva prevaricació comesa contra mi. Perquè es van enfrontar a mi, 26.41 també jo m’enfrontaré a ells i els duré a la terra dels seus enemics. Si llavors el seu cor incircumcís es doblega i accepten el càstig de la seva iniquitat, 26.42 jo em recordaré del meu pacte amb Jacob, del meu pacte amb Isaac, i recordaré el meu pacte amb Abraham; i em recordaré de la terra. 26.43 Però la terra haurà estat abandonada per causa d’ells i haurà gaudit dels seus dies de repòs, durant la desolació de la seva absència, i ells expiaran la seva iniquitat per haver menyspreat les meves lleis i haver avorrit els meus estatuts del fons de l’ànima. 26.44 Malgrat això, durant el seu exili en la terra dels seus enemics, no els rebutjaré ni els avorriré fins a l’extermini, anul·lant el meu pacte amb ells, perquè jo sóc el Senyor, el seu Déu, 26.45 sinó que em recordaré, a favor seu, del pacte amb els seus avantpassats, els qui vaig treure de la terra d’Egipte a la vista de les nacions per tal de ser el seu Déu. Jo, el Senyor.” 26.46 Aquest són els estatuts, els decrets i les lleis que el Senyor va establir entre ell i els fills d’Israel a la muntanya del Sinaí per mitjà de Moisès.

Levític 27

27.1 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 27.2 “Parla encara als fills d’Israel i els diràs: Si algú fa un vot de dedicació al Senyor del valor d’una persona, 27.3 i has d’avaluar un home des de l’edat de vint fins a seixanta anys, l’avaluaràs en cinquanta sicles de plata, segons el sicle del santuari. 27.4 Si es tracta d’una dona, la teva avaluació serà de trenta sicles. 27.5 Si és de cinc a vint anys, la teva avaluació serà: l’home, vint sicles; la dona, deu sicles. 27.6 I si l’edat és d’un mes fins a cinc anys, la teva avaluació serà: un nen, cinc sicles de plata; una nena, tres sicles de plata. 27.7 Si l’edat és de seixanta anys en amunt, en el cas d’un home la teva avaluació serà de quinze sicles, i en el cas d’una dona, deu sicles. 27.8 Però, en cas que sigui tan pobre que no pugui pagar la teva avaluació, se’l durà a presència del sacerdot i el sacerdot en farà l’avaluació, segons siguin les possibilitats del qui ha fet el vot. 27.9 Si es tracta d’algun animal apte per a l’ofrena al Senyor, tot el que es doni al Senyor serà cosa santa. 27.10 No podrà ser canviat ni substituït; ni el bo per un de dolent, ni el dolent per un de bo. En cas que es substitueixi un animal per un altre, l’un i l’altre seran cosa santa. 27.11 Però si es tracta d’un animal impur, no apte per a l’ofrena al Senyor, es presentarà l’animal al sacerdot, 27.12 i el sacerdot l’avaluarà segons sigui bo o dolent, i tal com l’hagi avaluat el sacerdot, així quedarà. 27.13 Si es vol rescatar, s’hi afegirà la cinquena part de la seva avaluació. 27.14 Si algú consagra la seva casa com a cosa santa al Senyor, el sacerdot en farà l’avaluació, segons sigui de bona o dolenta, i tal com l’hagi avaluat el sacerdot, així quedarà. 27.15 I si el qui l’ha consagrada vol rescatar-la, hi afegirà la cinquena part del preu de l’avaluació, i serà seva. 27.16 Si algú consagra al Senyor alguna part del camp de la seva propietat, la seva avaluació serà segons la capacitat de sembrar cinquanta cicles de plata per cada càrrega d’ordi de sembra. 27.17 Si ha consagrat el seu camp des del mateix any del jubileu, la seva avaluació es mantindrà. 27.18 Però si ha consagrat el seu camp després de l’any del jubileu, el sacerdot farà el còmput del preu segons els anys que faltin fins a l’any del jubileu, i es descomptarà de la seva avaluació. 27.19 En cas que el qui ha consagrat el camp el vulgui rescatar, hi afegirà la cinquena part del preu de l’avaluació, i serà seu. 27.20 Però si no rescata el camp, i el camp és venut a una altra persona, ell no tindrà dret de rescat, 27.21 sinó que el camp, quan quedi alliberat en el jubileu, serà cosa santa per al Senyor, com una propietat exclusiva que ocuparà el sacerdot. 27.22 Si algú consagra al Senyor un camp comprat, un camp que no pertany al seu patrimoni, 27.23 el sacerdot computarà l’import de la seva avaluació fins a l’any del jubileu, i ell pagarà la seva avaluació el mateix dia com a cosa santa del Senyor. 27.24 L’any del jubileu, el camp tornarà al venedor, al qual pertany com a propietat de la terra. 27.25 Totes les avaluacions es faran en sicles del santuari: vint gueràs fan un sicle. 27.26 Tanmateix, ningú no podrà consagrar els primogènits del seu bestiar, perquè, per dret de primogenitura, ja són del Senyor; tant si és de les vaques com si és de les ovelles, pertanyen al Senyor. 27.27 Si es tracta d’un animal impur, i el vol rescatar segons la seva avaluació, hi afegirà la cinquena part. En cas que no sigui rescatat, serà venut segons la seva avaluació. 27.28 Ara bé, tota dedicació exclusiva que algú hagi consagrat al Senyor, de qualsevol part del seu patrimoni, sigui home, bèstia o terreny de la seva propietat, no podrà ser venuda ni rescatada: tota cosa dedicada exclusivament al Senyor és molt sagrada. 27.29 Cap ésser humà que hagi estat condemnat a l’extermini no podrà ser rescatat; haurà de morir irremissiblement. 27.30 Tot el delme del país, tant si prové de la sembra de la terra com si és dels fruits dels arbres, és del Senyor, és cosa santa per al Senyor. 27.31 Si algú vol rescatar part del seu delme, n’hi afegirà la cinquena part. 27.32 De tot el delme del ramat de vaques o d’ovelles, un de cada deu de tot el que passa sota la vara del pastor, serà cosa santa per al Senyor. 27.33 No es triarà si és bo o dolent, ni serà substituït. Si es fa un canvi, tant l’un com l’altre seran cosa santa, i no podran ser rescatats.” 27.34 Aquests són els manaments que el Senyor va prescriure a Moisès per als fills d’Israel, a la muntanya del Sinaí.

Nombres 1

1.1 El Senyor va parlar a Moisès en el desert del Sinaí, al Tabernacle de Reunió, el dia primer del mes segon, el segon any després d’haver sortit de la terra d’Egipte, i li digué: 1.2 “Feu el cens de tota la congregació dels fills d’Israel, segons les seves famílies i les seves cases paternes, enregistrant els homes pel seu nom, un per un, 1.3 des de l’edat de vint anys en amunt; tots els aptes per a la guerra a Israel, els allistareu en esquadrons, tu i Aaron. 1.4 Tindreu al vostre costat un home de cada tribu, i cada un d’ells haurà de ser cap de la seva família. 1.5 Aquests són els noms dels homes que estaran amb vosaltres: per Rubèn, Elissur, fill de Xedeür; 1.6 per Simeó, Xelumiel, fill de Surixadai; 1.7 per Judà, Nahxon, fill d’Amminadab; 1.8 per Issacar, Netanel, fill de Suar; 1.9 per Zabuló, Eliab, fill d’Helon; 1.10 pels fills de Josep: per Efraïm, Elixamà, fill d’Ammihud; per Manassès, Gamliel, fill de Pedahsur; 1.11 per Benjamí, Abidan, fill de Guidoní; 1.12 per Dan, Ahièzer, fill d’Ammixadai; 1.13 per Aser, Paguiel, fill d’Ocran; 1.14 per Gad, Eliassaf, fill de Deuel; 1.15 per Neftalí, Ahirà, fill d’Enan.” 1.16 Aquests van ser els designats d’entre la congregació, els principals de les tribus paternes i caps de miler d’Israel. 1.17 Moisès i Aaron prengueren aquests homes que havien estat designats nominalment, 1.18 i van aplegar tota la congregació el dia primer del mes segon, i van ser enregistrats per famílies i cases paternes, un per un, tots els de vint anys en amunt, comptats pels seus noms. 1.19 Tal com el Senyor havia manat a Moisès, així es va fer el cens en el desert del Sinaí. 1.20 Fet el recompte de la parentela dels fills de Rubèn, primogènit d’Israel, per famílies i cases paternes, enregistrats nominalment un per un tots els homes de vint anys en amunt aptes per a la guerra, 1.21 van resultar revistats de la tribu de Rubèn quaranta-sis mil cinc-cents. 1.22 Comptada la parentela dels fills de Simeó, per famílies i cases paternes, enregistrats nominalment un per un tots els homes de vint anys en amunt aptes per a la guerra, 1.23 van resultar revistats de la tribu de Simeó cinquanta-nou mil tres-cents. 1.24 Comptada la parentela dels fills de Gad, per famílies i cases paternes, enregistrats nominalment un per un tots els homes de vint anys en amunt aptes per a la guerra, 1.25 van resultar revistats de la tribu de Gad quaranta-cinc mil sis-cents cinquanta. 1.26 Comptada la parentela dels fills de Judà, per famílies i cases paternes, enregistrats nominalment un per un tots els homes de vint anys en amunt aptes per a la guerra, 1.27 van resultar revistats de la tribu de Judà setanta-quatre mil sis-cents. 1.28 Comptada la parentela dels fills d’Issacar, per famílies i cases paternes, enregistrats nominalment un per un tots els homes de vint anys en amunt aptes per a la guerra, 1.29 van resultar revistats de la tribu d’Issacar cinquanta-quatre mil quatre-cents. 1.30 Comptada la parentela dels fills de Zabuló, per famílies i cases paternes, enregistrats nominalment un per un tots els homes de vint anys en amunt aptes per a la guerra, 1.31 van resultar revistats de la tribu de Zabuló cinquanta-set mil quatre-cents. 1.32 Dels fills de Josep: comptada la parentela dels fills d’Efraïm, per famílies i cases paternes, enregistrats nominalment un per un tots els homes de vint anys en amunt, tots els aptes per a la guerra, 1.33 van resultar revistats de la tribu d’Efraïm quaranta mil cinc-cents. 1.34 Comptada la parentela dels fills de Manassès, per famílies i cases paternes, enregistrats nominalment un per un tots els homes de vint anys en amunt aptes per a la guerra, 1.35 van resultar revistats de la tribu de Manassès trenta-dos mil dos-cents. 1.36 Comptada la parentela dels fills de Benjamí, per famílies i cases paternes, enregistrats nominalment un per un tots els homes de vint anys en amunt aptes per a la guerra, 1.37 van resultar revistats de la tribu de Benjamí trenta-cinc mil quatre-cents. 1.38 Comptada la parentela dels fills de Dan, per famílies i cases paternes, enregistrats nominalment un per un tots els homes de vint anys en amunt aptes per a la guerra, 1.39 van resultar revistats de la tribu de Dan seixanta-dos mil set-cents. 1.40 Comptada la parentela dels fills d’Aser, per famílies i cases paternes, enregistrats nominalment un per un tots els homes de vint anys en amunt aptes per a la guerra, 1.41 van resultar revistats de la tribu d’Aser quaranta-un mil cinc-cents. 1.42 Comptada la parentela dels fills de Neftalí, per famílies i cases paternes, enregistrats nominalment un per un tots els homes de vint anys en amunt aptes per a la guerra, 1.43 van resultar revistats de la tribu de Neftalí cinquanta-tres mil quatre-cents. 1.44 Aquest són els que van ser revistats per Moisès i Aaron juntament amb els dotze principals d’Israel, un per cada una de les cases paternes. 1.45 Tots els israelites de vint anys en amunt aptes per a la guerra van ser enregistrats segons les seves cases paternes, 1.46 i el total d’enregistrats va ser de sis-cents tres mil cinc-cents cinquanta. 1.47 Però els levites no van ser enregistrats amb la tribu dels seus avantpassats, 1.48 perquè el Senyor havia dit a Moisès: 1.49 “No enregistraràs la tribu de Leví ni formaràs el seu cens entre els altres fills d’Israel, 1.50 sinó que tu mateix encomanaràs als levites la custòdia del Tabernacle del Testimoni, amb tots els utensilis i tot el que li correspon; ells portaran el Tabernacle amb tots els seus utensilis, estaran al seu servei i acamparan al seu voltant. 1.51 Quan el Tabernacle hagi de desplaçar-se, els levites el desmuntaran; i quan s’hagi de plantar, els levites el muntaran. I si un estrany s’hi acosta, morirà. 1.52 Els fills d’Israel acamparan cadascú al seu campament i cadascú sota la seva bandera, en l’esquadró corresponent, 1.53 però els levites acamparan al voltant del Tabernacle del Testimoni, a fi que no sobrevingui un càstig a la congregació dels fills d’Israel. Així vetllaran els levites per la custòdia del Tabernacle del Testimoni.” 1.54 Els fills d’Israel ho van complir; tal com el Senyor ho havia manat a Moisès, així ho van fer.

Nombres 2

2.1 El Senyor va parlar a Moisès i a Aaron i els digué: 2.2 “Els fills d’Israel acamparan cadascú junt a la seva bandera, sota l’estendard de les respectives cases paternes, i es disposaran mirant de cara al Tabernacle de Reunió, tot al seu voltant. 2.3 Acamparà a l’est, el cantó de llevant, la bandera del campament de Judà, amb els seus esquadrons. El dirigent dels fills de Judà és Nahxon, fill d’Amminadab. 2.4 El seu exèrcit, segons el cens, són setanta-quatre mil sis-cents. 2.5 Al seu costat acamparà la tribu d’Issacar. El dirigent dels fills d’Issacar és Netanel, fill de Suar; 2.6 el seu exèrcit, segons el cens, són cinquanta-quatre mil quatre-cents. 2.7 La tribu de Zabuló. El dirigent dels fills de Zabuló és Eliab, fill d’Helon; 2.8 el seu exèrcit, segons el cens, són cinquanta-set mil quatre-cents. 2.9 El total dels allistats al campament de Judà és de cent vuitanta-sis mil quatre-cents, repartits en esquadrons. Aquests aniran al davant obrint la marxa. 2.10 La bandera del campament de Rubèn, formada en esquadrons, acamparà al sud. El dirigent dels fills de Rubèn és Elissur, fill de Xedeür; 2.11 el seu exèrcit, segons el cens, és de quaranta-sis mil cinc-cents. 2.12 Al seu costat acamparà la tribu de Simeó. El dirigent dels fills de Simeó és Xelumiel, fill de Surixaddai; 2.13 el seu exèrcit, segons el cens, és de cinquanta-nou mil tres-cents. 2.14 La tribu de Gad. El dirigent dels fills de Gad és Eliassaf, fill de Deuel; 2.15 el seu exèrcit, segons el cens, és de quaranta-cinc mil sis-cents cinquanta. 2.16 El total dels allistats al campament de Rubèn és de cent cinquanta-un mil quatre-cents cinquanta, repartits en esquadrons. Aquests marxaran en segon lloc. 2.17 Tot seguit marxarà el Tabernacle de Reunió, amb el campament dels levites, enmig dels campaments. En el mateix ordre que hagin acampat es posaran en marxa, cadascun al seu lloc, junt a la seva bandera. 2.18 La bandera del campament d’Efraïm, formada en esquadrons, estarà a l’occident. El dirigent dels fills d’Efraïm és Elixamà, fill d’Ammihud; 2.19 el seu exèrcit, segons el cens, és de quaranta mil cinc-cents. 2.20 Al seu costat, la tribu de Manassès. El dirigent dels fills de Manassès és Gamliel, fill de Pedahsur; 2.21 el seu exèrcit, segons el cens, és de trenta-dos mil dos-cents. 2.22 La tribu de Benjamí. El dirigent dels fills de Benjamí és Abidan, fill de Guidoní; 2.23 el seu exèrcit, segons el cens, és de trenta-cinc mil quatre-cents. 2.24 El total dels allistats al campament d’Efraïm és de cent vuit mil cent. Marxaran en tercer lloc. 2.25 La bandera del campament de Dan, formada en esquadrons, acamparà al nord. El dirigent dels fills de Dan és Ahièzer, fill d’Ammixadai; 2.26 el seu exèrcit, segons el cens, és de seixanta-dos mil set-cents. 2.27 Al seu costat acamparà la tribu d’Aser. El dirigent dels fills d’Aser és Paguiel, fill d’Ocran; 2.28 el seu exèrcit, segons el cens, és de quaranta-un mil cinc-cents. 2.29 La tribu de Neftalí. El dirigent dels fills de Neftalí és Ahirà, fill d’Enan; 2.30 el seu exèrcit, segons el cens, és de cinquanta-tres mil quatre-cents. 2.31 El total dels allistats al campament de Dan és de cent cinquanta-set mil sis-cents. Ells tancaran la marxa, amb les seves banderes.” 2.32 Aquests són els enregistrats dels fills d’Israel, per llurs cases paternes: el total d’allistats als campaments, repartits en llurs esquadrons, va ser de sis-cents tres mil cinc-cents cinquanta. 2.33 Però els levites no van ser enregistrats entre els fills d’Israel, tal com el Senyor havia manat a Moisès. 2.34 Els fills d’Israel van executar-ho tot tal com el Senyor havia manat a Moisès: acampaven sota la seva bandera i marxaven cadascú entre la seva família, segons les seves cases paternes.

Nombres 3

3.1 Aquesta era la descendència d’Aaron i Moisès quan el Senyor va parlar amb Moisès a la muntanya del Sinaí. 3.2 Aquests són els noms dels fills d’Aaron: Nadab, el primogènit, Abihú, Eleazar i Itamar. 3.3 Així es deien els fills d’Aaron, els sacerdots ungits, que ell va consagrar per a exercir el sacerdoci. 3.4 Però, Nadab i Abihú van morir a la presència del Senyor, quan van oferir un foc profà davant del Senyor, al desert del Sinaí. Com que no van deixar descendència, van ser Eleazar i Itamar els qui van exercir el sacerdoci en vida del seu pare Aaron. 3.5 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 3.6 “Fes que la tribu de Leví s’acosti i posa-la a disposició del sacerdot Aaron perquè el serveixin. 3.7 S’ocuparan en el servei a ell i a tota la congregació davant del Tabernacle de Reunió, i ministraran en el servei del Tabernacle. 3.8 Tindran la custòdia de tots els utensilis del Tabernacle de Reunió, i estaran al servei dels fills d’Israel en els oficis del Tabernacle. 3.9 Integraràs els levites amb Aaron i els seus fills, com a donació de part dels fills d’Israel per a ell. 3.10 Encomanaràs a Aaron i als seus fills el compliment del seu sacerdoci, i qualsevol profà que l’usurpi morirà.” 3.11 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 3.12 “Mira, jo he triat els levites d’entre els fills d’Israel en substitució de tot primer nascut, primícia de matriu, entre el poble israelita. Els levites, doncs, seran per a mi, 3.13 perquè tots els primogènits em pertanyen; el dia que vaig ferir tots els primogènits del país d’Egipte, vaig consagrar-me tots els primogènits d’Israel, tant d’homes com de bèsties: són per a mi. Jo, el Senyor.” 3.14 El Senyor va parlar a Moisès, al desert del Sinaí, i li digué: 3.15 “Enregistra els fills de Leví segons les seves cases paternes i les seves famílies, comptant tots els mascles d’un mes en amunt”. 3.16 Moisès els va enregistrar segons l’ordre del Senyor. 3.17 Els noms dels fills de Leví eren: Guerxon, Quehat i Merarí. 3.18 I aquests són els noms dels fills de Guerxon que formen famílies: Libní i Ximí. 3.19 Els fills de Quehat, per famílies: Amram, Ishar, Hebron i Uziel. 3.20 Els fills de Merarí, per famílies: Mahlí i Muixí. Aquestes són les famílies dels levites dividits per cases paternes. 3.21 A Guerxon pertanyien la família dels libnites i la dels ximites. Aquestes són les famílies de Guerxon. 3.22 El total d’allistats, comptant tots els mascles d’un mes en amunt, era de set mil cinc-cents. 3.23 I les famílies dels guerxonites acampaven darrere el Tabernacle, a la banda de ponent. 3.24 El dirigent de la família guerxonita era Eliassaf, fill de Lael. 3.25 Pel que fa al Tabernacle de Reunió, els fills de Guerxon tenien al seu càrrec la tenda i el Tabernacle, la seva coberta i la cortina d’entrada al Tabernacle de Reunió. 3.26 A més, els cortinatges de l’atri i la cortina de l’entrada de l’atri que envolta el Tabernacle de Reunió i l’altar, així com les cordes per a tot el muntatge. 3.27 A Quehat pertanyien la família dels amramites, la dels isharites, la dels hebronites i la dels uzielites. Aquestes són les famílies de Quehat. 3.28 El total d’allistats, comptant tots els mascles d’un mes en amunt, era de vuit mil sis-cents. Estaven encarregats de la custòdia del Santuari. 3.29 Les famílies dels fills de Quehat acampaven al costat del Tabernacle, a la banda de migdia. 3.30 I el dirigent de la casa paterna de les famílies quehatites era Elissafan, fill d’Uziel. 3.31 Tenien al seu càrrec l’arca, la taula, el lampadari, els altars i els utensilis del Santuari que es fan servir per al culte, el vel i tot el servei corresponent. 3.32 El cap principal dels dirigents de Leví era Eleazar, fill del sacerdot Aaron, i era superintendent del personal de servei del Santuari. 3.33 A Merarí pertanyien la família dels mahlites i dels muixites. Aquestes són les famílies de Merarí. 3.34 El total d’allistats, comptant tots els mascles d’un mes en amunt, era de sis mil dos-cents. 3.35 I el dirigent de la casa paterna de les famílies de Merarí era Suriel, fill d’Abihail. Acampaven al costat del Tabernacle, a la banda nord. 3.36 La responsabilitat dels fills de Merarí era la custòdia dels taulons del Tabernacle, els seus travessers, les seves columnes i les seves bases, amb el conjunt dels utensilis per al seu servei, 3.37 així com les columnes del voltant de l’atri, les seves bases, les seves estaques i les corresponents cordes. 3.38 A l’est, de cara al Santuari, davant el Tabernacle de Reunió, a la banda de llevant, acampaven Moisès, Aaron i els seus fills, encarregats de la custòdia del Santuari en nom dels fills d’Israel, i el profà que s’hi acostava era mort. 3.39 El total de levites enregistrats, que per ordre del Senyor van comptar Moisès i Aaron, per les seves famílies, van ser de vint-i-dos mil mascles d’un mes en amunt. 3.40 El Senyor digué a Moisès: “Fes un cens de tots els mascles primogènits d’entre els fills d’Israel d’un mes en amunt, enregistra els seus noms; 3.41 i selecciona els levites per a mi. Jo, el Senyor. Substituiran tot primogènit d’entre els fills d’Israel; i prendràs també el bestiar dels levites en substitució de tot primer nascut d’entre el bestiar dels fills d’Israel.” 3.42 Moisès va enregistrar tots els primogènits d’entre els fills d’Israel, tal com el Senyor li va manar. 3.43 I el total dels primogènits d’un mes en amunt, comptats nominalment, va ser de vint-i-dos mil dos-cents setanta-tres. 3.44 Llavors el Senyor va parlar a Moisès, i li digué: 3.45 “Pren els levites en substitució de tots els primogènits dels fills d’Israel, i el bestiar dels levites en substitució del seu bestiar; i els levites seran per a mi, Jo, el Senyor. 3.46 Pel rescat dels dos-cents setanta-tres primogènits dels fills d’Israel que excedeixin de la lleva dels levites, 3.47 prendràs cinc sicles per cap, en sicles del Santuari, a raó de vint gueràs el sicle; 3.48 i donaràs el diner a Aaron i als seus fills com a rescat dels excedents.” 3.49 Moisès va prendre el diner del rescat dels que excedien el nombre dels redimits pels levites. 3.50 El diner que va rebre de part dels primogènits dels fills d’Israel va pujar a mil tres-cents seixanta-cinc sicles del Santuari. 3.51 I Moisès va lliurar el diner dels rescats a Aaron i als seus fills segons l’ordre del Senyor, tal com el Senyor havia manat a Moisès.

Nombres 4

4.1 El Senyor va parlar a Moisès i a Aaron, i els digué: 4.2 “Feu el cens dels fills de Quehat, d’entre els fills de Leví, per les seves famílies i cases paternes, 4.3 dels de més de trenta anys fins als de cinquanta anys, de tots els aptes per a entrar en el servei que fa les tasques en el Tabernacle de Reunió. 4.4 Aquesta serà la tasca dels fills de Quehat al Tabernacle de Reunió: la que es relaciona amb les coses més santes. 4.5 Quan s’hagi d’alçar el campament, entrarà Aaron amb els seus fills i despenjaran el vel de separació i cobriran amb ell l’Arca del Testimoni. 4.6 Després posaran al seu damunt una coberta de cuiro i estendran per sobre seu una tela tota de porpra, i hi col·locaran les seves barres. 4.7 Sobre la taula de la proposició hi estendran una tela de porpra, i, al seu damunt, hi posaran els plats, les culleres, les gerres i les tasses per a les libacions; el pa perpetu quedarà al damunt. 4.8 Sobre tot això hi estendran una tela escarlata, que es cobrirà amb un cobertor de cuiro, i hi col·locaran les seves barres. 4.9 Prendran una tela de porpra i cobriran el lampadari del llum, juntament amb les làmpades, els seus mocallums, els seus platets i tots els vasos d’oli que s’usen en el seu servei. 4.10 Junt amb tots els seus utensilis, el posaran dins una coberta de cuiro i ho col·locaran sobre un baiard. 4.11 Damunt l’altar d’or estendran una tela porpra, la cobriran amb una coberta de cuiro i hi col·locaran les seves barres. 4.12 Prendran tots els utensilis que s’usen en el servei del Santuari i els embolicaran amb una tela de porpra, els cobriran amb una coberta de cuiro i els col·locaran sobre un baiard. 4.13 Netejaran de cendres l’altar i, al damunt, hi estendran una tela de porpra; 4.14 i, a sobre, hi posaran tots els utensilis que s’usen per al servei: els brasers, les forquetes, les pales i els gibrells, tots els seus atuells; i al damunt hi estendran un cobertor de cuiro i hi col·locaran les barres. 4.15 Un cop Aaron i els seus fills hagin acabat d’empaquetar el Santuari amb tots els objectes sagrats, cada vegada que s’hagi d’alçar el campament, serà quan podran venir els fills de Quehat per transportar-ho, però no tocaran les coses santes, perquè moririen. Aquesta és la missió dels fills de Quehat al Tabernacle de Reunió. 4.16 Eleazar, el fill del sacerdot Aaron, serà encarregat de l’oli per a l’enllumenat, l’encens aromàtic, l’ofrena vegetal perpètua i l’oli per a la unció; tindrà cura de tot el Tabernacle amb tots els objectes i utensilis que hi ha al Santuari.” 4.17 El Senyor va parlar a Moisès i a Aaron, i els digué: 4.18 “No doneu lloc a la desaparició de les branques familiars dels quehatites d’entre els levites. 4.19 A fi que puguin viure i no morin, quan s’acostin a les coses sagrades, Aaron i els seus fills vindran i assignaran a cadascun la seva tasca i la seva càrrega. 4.20 Però ells no han d’entrar a mirar ni un sol instant els objectes sagrats, no sigui que morin.” 4.21 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 4.22 “Fes el cens dels fills de Guerxon per les seves cases paternes i per les seves famílies; 4.23 dels de més de trenta anys fins als de cinquanta anys, de tots els aptes per a entrar en el servei que fa les tasques en el Tabernacle de Reunió. 4.24 Aquesta serà la tasca dels guerxonites en el servei i en el transport: 4.25 portaran els tapissos de la tenda i del Tabernacle de Reunió, la seva coberta, la coberta de cuiro que la recobreix, la cortina de l’entrada del Tabernacle de Reunió, 4.26 els cortinatges de l’atri, la cortina de l’entrada de l’atri que envolta la tenda i l’altar, amb les seves cordes i tots els utensilis del seu servei, i faran tot el que s’hagi de fer. 4.27 El servei dels fills dels guerxonites estarà totalment a les ordres d’Aaron i dels seus fills en totes les càrregues i funcions, i vosaltres els assignareu les seves obligacions en tot el que han de transportar. 4.28 Aquest és el servei de les famílies dels guerxonites al Tabernacle de Reunió, i la seva tasca serà sota la supervisió d’Itamar, el fill del sacerdot Aaron. 4.29 “Pel que fa als fills de Merarí, els enregistraràs per les seves famílies i per les seves cases paternes; 4.30 dels de més de trenta anys fins als de cinquanta anys, de tots els aptes per a entrar en el servei que fa les tasques en el Tabernacle de Reunió. 4.31 Això és el que els serà encomanat de transportar, com a servei que els pertoca al Tabernacle de Reunió: els taulons de la tenda i els seus travessers, les seves columnes amb les seves bases, 4.32 les columnes que envolten l’atri amb les seves bases, les estaques, les cordes amb tots els seus estris i tots els accessoris, i a cada nom assignaràs els objectes que tindrà al seu càrrec. 4.33 Aquesta és la missió de les famílies dels fills de Merarí, pel que fa a tot el seu servei al Tabernacle de Reunió, sota la supervisió d’Itamar, el fill del sacerdot Aaron.” 4.34 Moisès i Aaron, amb els principals de la congregació, van fer el cens dels fills de Quehat, per les seves famílies i per les seves cases paternes, 4.35 dels de més de trenta anys fins als de cinquanta anys, de tots els aptes per a entrar en el servei que fa les tasques en el Tabernacle de Reunió. 4.36 El total d’enregistrats, segons les seves famílies, va ser de dos mil set-cents cinquanta. 4.37 Aquests van ser els enregistrats de les famílies de Quehat, tots els que entraven al servei del Tabernacle de Reunió, que Moisès i Aaron van comptar tal com havia manat el Senyor per mitjà de Moisès. 4.38 Comptats els fills de Guerxon que van ser enregistrats, per les seves famílies i per les seves cases paternes, 4.39 dels de més de trenta anys fins als de cinquanta anys, de tots els aptes per a entrar en el servei que fa les tasques en el Tabernacle de Reunió, 4.40 el total d’enregistrats, per les seves famílies i per les seves cases paternes, va ser de dos mil sis-cents trenta. 4.41 Aquests van ser els enregistrats de les famílies dels fills de Guerxon, tots els destinats a servir al Tabernacle de Reunió, que Moisès i Aaron van comptar tal com havia manat el Senyor. 4.42 I els comptats de les famílies dels fills de Merarí, per les seves famílies i per les seves cases paternes, 4.43 dels de més de trenta anys fins als de cinquanta anys, de tots els aptes per a entrar en el servei que fa les tasques en el Tabernacle de Reunió, 4.44 el total d’enregistrats, per les seves famílies, va ser de tres mil dos-cents. 4.45 Aquests són els enregistrats de les famílies dels fills de Merarí, que Moisès i Aaron van comptar tal com havia manat el Senyor per mitjà de Moisès. 4.46 El total dels levites que Moisès i Aaron i els principals d’Israel van comptar, per les seves famílies i per les seves cases paternes, 4.47 de més de trenta anys fins a cinquanta anys, tots els que havien d’entrar a complir el servei i la tasca de transport del Tabernacle de Reunió, 4.48 segons el cens, va ser vuit mil cinc-cents vuitanta. 4.49 Segons l’ordre del Senyor per mitjà de Moisès, a cadascú li fou assignada la seva tasca de servei i de transport. Van ser designats tal com el Senyor havia manat a Moisès.

Nombres 5

5.1 El Senyor va parlar a Moisès, i li digué: 5.2 “Mana als fills d’Israel que treguin fora del campament tots els leprosos, tots els qui pateixin escolament i els contaminats per un cadàver. 5.3 Feu-los fora; tant si és home com si és dona, els traureu fora del campament, per tal que no contaminin els seus campaments, enmig dels quals jo hi faig estada.” 5.4 Els fills d’Israel van obeir i els van expulsar fora del campament; tal com el Senyor havia manat a Moisès, així ho van fer els fills d’Israel. 5.5 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 5.6 “Digues als fills d’Israel: Si un home o una dona fa algun tort al proïsme, comet un pecat contra el Senyor; es considerarà culpable. 5.7 Confessarà el pecat comès i restituirà totalment el perjudici causat, afegint-hi la cinquena part del seu valor, i ho lliurarà al perjudicat. 5.8 Si aquell home no té cap parent pròxim a qui poder restituir allò que ha defraudat, la compensació per la culpa es farà al Senyor, i serà per al sacerdot, a més del moltó expiatori amb què el sacerdot farà l’expiació pel culpable. 5.9 I tota ofrena alçada de les coses consagrades que els fills d’Israel presenten al sacerdot serà per a ell. 5.10 Allò que algú consagra, és seu; i allò que algú dóna al sacerdot, serà d’ell.” 5.11 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 5.12 “Parla als fills d’Israel i digues-los: Si la dona d’un home es desvia i és deslleial amb ell, caient en infidelitat, 5.13 per haver jagut un altre home amb ella d’amagat del marit, i el fet quedés ocult, per haver-se contaminat sense que ningú no ho veiés ni fos sorpresa en el fet, 5.14 si el marit entra en sospites i agafa gelosia de la seva dona, en cas que s’hagi contaminat, o si el marit entra en sospites i agafa gelosia encara que ella no s’hagi contaminat, 5.15 aquell home portarà la seva dona al sacerdot i presentarà per ella l’ofrena que correspon: una desena part d’efà (uns tres quilos) de flor de farina d’ordi. No vessarà damunt d’ella oli ni hi posarà encens, perquè és ofrena vegetal de gelosia, una ofrena rememorativa per a revelar un pecat. 5.16 Llavors el sacerdot la presentarà i la farà estar dempeus davant del Senyor. 5.17 El sacerdot prendrà aigua sagrada en un vas de terrissa, prendrà pols de terra del Tabernacle i empolsarà l’aigua. 5.18 El sacerdot, mentre la dona està dempeus davant del Senyor, l’escabellarà i posarà a les seves mans l’ofrena vegetal de rememoració, que és ofrena vegetal de gelosia. El sacerdot tindrà a les mans les aigües amargues de la maledicció. 5.19 Llavors el sacerdot adjurarà la dona i li dirà: Si cap home no ha jagut amb tu, si no t’has desviat de la potestat del teu marit cap a la impuresa, queda immune d’aquestes aigües amargues de la maledicció. 5.20 Però, si t’has desviat de la potestat del teu marit cap a la impuresa, jaient amb algun home fora del qui és el teu marit 5.21 (aquí el sacerdot adjurarà la dona amb un jurament imprecatori i li dirà): Que el Senyor et posi a tu com a maledicció i execració enmig del teu poble, fent el Senyor estèril el teu si i que s’infli el teu ventre; 5.22 i que aquesta aigua portadora de maledicció et penetri les entranyes, t’infli el ventre i faci estèril el teu si. I la dona respondrà: Amén, així sigui. 5.23 Llavors el sacerdot escriurà en un full aquestes imprecacions i les esborrarà dins les aigües amargues. 5.24 Abans que la dona begui l’aigua amarga de la maledicció, a fi que l’aigua de la maledicció entri dins d’ella per a produir-li amargor, 5.25 el sacerdot prendrà de les mans de la dona l’ofrena vegetal de la gelosia, gronxarà l’ofrena davant del Senyor i la presentarà a l’altar. 5.26 El sacerdot prendrà un grapat de l’ofrena vegetal del seu memorial i el farà consumir a l’altar, i després farà que la dona begui aquelles aigües. 5.27 Quan li hagi fet beure les aigües, succeirà que, si ella s’ha contaminat desviant-se del seu marit, les aigües de la maledicció li entraran per produir-li amargor, el seu ventre s’inflarà i el seu si es tornarà estèril, i aquella dona esdevindrà com una maledicció i una execració enmig del seu poble. 5.28 Però, si la dona no s’ha contaminat, sinó que és pura, quedarà immune i podrà tenir fills.” 5.29 Aquesta és la llei de la gelosia, en cas que una dona que està sota la potestat del seu marit s’hagi desviat i s’hagi contaminat; 5.30 o, en cas que un home entri en sospites i agafi gelosia de la seva dona: posarà la seva dona davant del Senyor i el sacerdot li aplicarà tota aquesta llei. 5.31 El marit quedarà lliure de culpa, però la dona es carregarà amb la seva iniquitat.

Nombres 6

6.1 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 6.2 “Parla als fills d’Israel i digues-los: Quan un home o una dona es vulgui comprometre en el vot del nazireat, a fi de consagrar-se al Senyor, 6.3 s’abstindrà de vi i de begudes embriagadores. No beurà vinagre fet de vi ni vinagre embriagador, ni beurà cap mena de most de raïm, ni menjarà raïm fresc ni tampoc panses. 6.4 Mentre duri el seu nazireat, no menjarà cap fruit de la vinya, des de la llavor fins a la pellerofa. 6.5 En el temps del seu nazireat, no es tallarà els cabells; mentre no es compleixi el temps pel qual s’ha consagrat al Senyor, restarà sant i es deixarà créixer la cabellera. 6.6 En tot el temps de la seva consagració al Senyor, no s’acostarà a cap cadàver. 6.7 No es contaminarà ni pel seu pare, ni per la seva mare, ni pel seu germà, ni per la seva germana, en cas que morin, perquè porta damunt el cap la consagració al seu Déu. 6.8 Tot el temps del seu nazireat, es mantindrà sant en el Senyor. 6.9 Si algú es mor de sobte al seu costat i contamina la seva cabellera de nazireu, es rasurarà el cap el dia que li toqui purificar-se, que és al cap de set dies. 6.10 El dia vuitè portarà dues tórtores o dos colomins al sacerdot, a l’entrada del Tabernacle de Reunió, 6.11 i el sacerdot oferirà l'un com a sacrifici pel pecat i l’altre com a holocaust; així farà expiació per ell, perquè va faltar per causa del cadàver. Aquell mateix dia podrà tornar a consagrar el seu cap. 6.12 Per a consagrar al Senyor el temps del seu nazireat, portarà un anyell d’un any com a ofrena per la culpa. El període anterior queda anul•lat per haver-se contaminat el seu nazireat. 6.13 Aquesta és la llei del nazireu, quan es compleixin els dies del seu nazireat: conduït a l’entrada del Tabernacle de Reunió, 6.14 presentarà en ofrena al Senyor un anyell d’un any, sense tara, per a l’holocaust, i una ovella d’un any, sense tara, per a l’ofrena pel pecat, i un moltó sense tara per al sacrifici de reconciliació. 6.15 A més, una cistella de pans àzims, coques de flor de farina pastada amb oli i tortells sense llevat untats d’oli, juntament amb l’ofrena vegetal i les seves libacions. 6.16 El sacerdot ho presentarà davant el Senyor i oferirà el seu sacrifici pel pecat i el seu holocaust; 6.17 i oferirà el moltó com a sacrifici de reconciliació al Senyor, juntament amb la cistella dels pans àzims. El sacerdot oferirà també l’ofrena vegetal amb les seves libacions. 6.18 Acabat, el nazireu es rasurarà el cap del seu nazireat a l’entrada del Tabernacle de Reunió, prendrà la cabellera de nazireu i la llençarà al foc que crema sota la víctima del sacrifici de reconciliació. 6.19 Llavors el sacerdot prendrà l’espatlla del moltó, ja bullida, un pa àzim de la cistella i una coca sense llevat, i ho posarà tot a les mans del nazireu, que s’haurà rasurat la consagració, 6.20 i el sacerdot ho gronxarà com a ofrena bressolada davant del Senyor. És una cosa santa, que pertany al sacerdot a més del pit bressolat i la cuixa alçada. Després, el nazireu podrà beure vi.” 6.21 Aquesta és la llei del nazireu que ha fet un vot, referent a l’ofrena que ha de presentar al Senyor amb motiu del seu nazireat, a més d’allò que les seves possibilitats li permetin. Obrarà d’acord amb el vot que hagi fet; així complirà la llei de la seva consagració d’acord amb el vot que ha fet. 6.22 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 6.23 “Parla a Aaron i als seus fills i digues-los: D’aquesta manera heu de beneir els fills d’Israel; els direu: 6.24 Que el Senyor et beneeixi i et guardi. 6.25 Que el Senyor faci resplendir el seu rostre damunt teu i et sigui propici. 6.26 Que el Senyor es digni mirar-te i et concedeixi la pau. 6.27 Així invocaran el meu nom sobre els fills d’Israel, i jo els beneiré.”

Nombres 7

7.1 Un cop Moisès hagué acabat de muntar el Tabernacle, d’ungir-lo i consagrar-lo, juntament amb tots els seus utensilis, i hagué ungit i consagrat l’altar amb tots els seus utensilis, 7.2 van presentar les seves ofrenes els principals d’Israel, dirigents de les seves cases paternes i caps de les tribus, els qui havien presidit el cens. 7.3 Van portar la seva ofrena davant el Senyor: sis carros coberts i dotze bous, un carro per cada dos dels principals i un bou per cada un, i els van presentar davant del Tabernacle. 7.4 I el Senyor va parlar a Moisès, i li digué: 7.5 “Accepta’ls-ho, que serà per al servei del Tabernacle de Reunió, i dóna-ho als levites, a cada un segons el seu servei.” 7.6 Moisès prengué els carros i els bous i els va donar als levites. 7.7 Va donar dos carros i quatre bous als fills de Guerxon, pel seu servei; 7.8 i als fills de Merarí, els va donar quatre carros amb vuit bous per al servei que feien sota la supervisió d’Itamar, el fill del sacerdot Aaron. 7.9 Però als fills de Quehat no els en donà cap, perquè ells tenien al seu càrrec les coses santes, i aquestes les havien de dur a l’espatlla. 7.10 Els principals van fer la presentació per a la dedicació de l’altar el mateix dia que va ser ungit, i van presentar les seves ofrenes davant l’altar, 7.11 perquè el Senyor havia dit a Moisès: “Que cada principal presenti les seves ofrenes per a la dedicació de l’altar en dies diferents.” 7.12 El qui va presentar la seva ofrena el primer dia va ser Nahxon, fill d’Amminadab, de la tribu de Judà. 7.13 La seva ofrena va ser una safata de plata de cent trenta sicles de pes i un vas de plata de setanta sicles, segons els pes del Santuari; ambdós plens de flor de farina pastada amb oli, com a ofrena vegetal; 7.14 una cullera d’or de deu sicles plena d’encens; 7.15 un vedell, un moltó i un anyell d’un any, com a holocaust; 7.16 un boc com a ofrena pel pecat; 7.17 i per al sacrifici de reconciliació, dos bous, cinc moltons, cinc bocs i cinc anyells d’un any. Aquesta va ser l’ofrena de Nahxon, fill d’Amminadab. 7.18 El segon dia va presentar la seva ofrena Netanel, fill de Suar, cap d’Issacar. 7.19 Com a ofrena va presentar una safata de plata de cent trenta sicles de pes i un vas de plata de setanta sicles, segons el pes del Santuari; ambdós plens de flor de farina pastada amb oli, com a ofrena vegetal; 7.20 una cullera d’or de deu sicles plena d’encens; 7.21 un vedell, un moltó i un anyell d’un any, com a holocaust; 7.22 un boc com a ofrena pel pecat; 7.23 i per al sacrifici de reconciliació, dos bous, cinc moltons, cinc bocs i cinc anyells d’un any. Aquesta va ser l’ofrena de Netanel, fill de Suar. 7.24 El tercer dia, el cap dels fills de Zabuló, Eliab, fill d’Helon. 7.25 La seva ofrena va ser una safata de plata de cent trenta sicles de pes i un vas de plata de setanta sicles, segons el pes del Santuari; ambdós plens de flor de farina pastada amb oli, com a ofrena vegetal; 7.26 una cullera d’or de deu sicles plena d’encens; 7.27 un vedell, un moltó i un anyell d’un any, com a holocaust; 7.28 un boc com a ofrena pel pecat; 7.29 i per al sacrifici de reconciliació, dos bous, cinc moltons, cinc bocs i cinc anyells d’un any. Aquesta va ser l’ofrena d’Eliab, fill d’Helon. 7.30 El quart dia, el cap dels fills de Rubèn, Elissur, fill de Xedeür. 7.31 La seva ofrena va ser una safata de plata de cent trenta sicles de pes i un vas de plata de setanta sicles, segons el pes del Santuari; ambdós plens de flor de farina pastada amb oli, com a ofrena vegetal; 7.32 una cullera d’or de deu sicles plena d’encens; 7.33 un vedell, un moltó i un anyell d’un any, com a holocaust; 7.34 un boc com a ofrena pel pecat; 7.35 i per al sacrifici de reconciliació, dos bous, cinc moltons, cinc bocs i cinc anyells d’un any. Aquesta va ser l’ofrena d’Elissur, fill de Xedeür. 7.36 El cinquè dia, el cap dels fills de Simeó, Xelumiel, fill de Surixadai. 7.37 La seva ofrena va ser una safata de plata de cent trenta sicles de pes i un vas de plata de setanta sicles, segons el pes del Santuari; ambdós plens de flor de farina pastada amb oli, com a ofrena vegetal; 7.38 una cullera d’or de deu sicles plena d’encens; 7.39 un vedell, un moltó i un anyell d’un any, com a holocaust; 7.40 un boc com a ofrena pel pecat; 7.41 i per al sacrifici de reconciliació, dos bous, cinc moltons, cinc bocs i cinc anyells d’un any. Aquesta va ser l’ofrena de Xelumiel, fill de Surixadai. 7.42 El sisè dia, el cap dels fills de Gad, Eliassaf, fill de Deuel. 7.43 La seva ofrena va ser una safata de plata de cent trenta sicles de pes i un vas de plata de setanta sicles, segons el pes del Santuari; ambdós plens de flor de farina pastada amb oli, com a ofrena vegetal; 7.44 una cullera d’or de deu sicles plena d’encens; 7.45 un vedell, un moltó i un anyell d’un any, com a holocaust; 7.46 un boc com a ofrena pel pecat; 7.47 i per al sacrifici de reconciliació, dos bous, cinc moltons, cinc bocs i cinc anyells d’un any. Aquesta va ser l’ofrena d’Eliassaf, fill de Duel. 7.48 El setè dia, el cap dels fills d’Efraïm, Elixamà, fill d’Ammihud. 7.49 La seva ofrena va ser una safata de plata de cent trenta sicles de pes i un vas de plata de setanta sicles, segons el pes del Santuari; ambdós plens de flor de farina pastada amb oli, com a ofrena vegetal; 7.50 una cullera d’or de deu sicles plena d’encens; 7.51 un vedell, un moltó i un anyell d’un any, com a holocaust; 7.52 un boc com a ofrena pel pecat; 7.53 i per al sacrifici de reconciliació, dos bous, cinc moltons, cinc bocs i cinc anyells d’un any. Aquesta va ser l’ofrena d’Elixamà, fill d’Ammihud. 7.54 El vuitè dia, el cap dels fills de Manassès, Gamliel, fill de Padasur. 7.55 La seva ofrena va ser una safata de plata de cent trenta sicles de pes i un vas de plata de setanta sicles, segons el pes del Santuari; ambdós plens de flor de farina pastada amb oli, com a ofrena vegetal; 7.56 una cullera d’or de deu sicles plena d’encens; 7.57 un vedell, un moltó i un anyell d’un any, com a holocaust; 7.58 un boc com a ofrena pel pecat; 7.59 i per al sacrifici de reconciliació, dos bous, cinc moltons, cinc bocs i cinc anyells d’un any. Aquesta va ser l’ofrena de Gamliel, fill de Padasur. 7.60 El novè dia, el cap dels fills de Benjamí, Abidan, fill de Guidoní. 7.61 La seva ofrena va ser una safata de plata de cent trenta sicles de pes i un vas de plata de setanta sicles, segons el pes del Santuari; ambdós plens de flor de farina pastada amb oli, com a ofrena vegetal; 7.62 una cullera d’or de deu sicles plena d’encens; 7.63 un vedell, un moltó i un anyell d’un any, com a holocaust; 7.64 un boc com a ofrena pel pecat; 7.65 i per al sacrifici de reconciliació, dos bous, cinc moltons, cinc bocs i cinc anyells d’un any. Aquesta va ser l’ofrena d’Abidan, fill de Guidoní. 7.66 El desè dia, el cap dels fills de Dan, Ahièzer, fill d’Ammixadai. 7.67 La seva ofrena va ser una safata de plata de cent trenta sicles de pes i un vas de plata de setanta sicles, segons el pes del Santuari; ambdós plens de flor de farina pastada amb oli, com a ofrena vegetal; 7.68 una cullera d’or de deu sicles plena d’encens; 7.69 un vedell, un moltó i un anyell d’un any, com a holocaust; 7.70 un boc com a ofrena pel pecat; 7.71 i per al sacrifici de reconciliació, dos bous, cinc moltons, cinc bocs i cinc anyells d’un any. Aquesta va ser l’ofrena d’Ahièzer, fill d’Ammixadai. 7.72 El dia onzè, el cap dels fills d’Aser, Paguiel, fill d’Ocran. 7.73 La seva ofrena va ser una safata de plata de cent trenta sicles de pes i un vas de plata de setanta sicles, segons el pes del Santuari; ambdós plens de flor de farina pastada amb oli, com a ofrena vegetal; 7.74 una cullera d’or de deu sicles plena d’encens; 7.75 un vedell, un moltó i un anyell d’un any, com a holocaust; 7.76 un boc com a ofrena pel pecat; 7.77 i per al sacrifici de reconciliació, dos bous, cinc moltons, cinc bocs i cinc anyells d’un any. Aquesta va ser l’ofrena de Paguiel, fill d’Ocran. 7.78 El dia dotzè, el cap dels fills de Neftalí, Ahirà, fill d’Enan. 7.79 La seva ofrena va ser una safata de plata de cent trenta sicles de pes i un vas de plata de setanta sicles, segons el pes del santuari; ambdós plens de flor de farina pastada amb oli, com a ofrena vegetal; 7.80 una cullera d’or de deu sicles plena d’encens; 7.81 un vedell, un moltó i un anyell d’un any, com a holocaust; 7.82 un boc com a ofrena pel pecat; 7.83 i per al sacrifici de reconciliació, dos bous, cinc moltons, cinc bocs i cinc anyells d’un any. Aquesta va ser l’ofrena d’Ahirà, fill d’Enan. 7.84 Aquesta va ser l’ofrena dels caps d’Israel per a la dedicació de l’altar, el dia que va ser ungit: dotze safates de plata, dotze vasos de plata i dotze culleres d’or. 7.85 Cada safata era de cent trenta sicles, i cada vas, de setanta; tota la plata d’aquests objectes pesava dos mil quatre-cents sicles, segons el pes del Santuari. 7.86 Les dotze culleres d’or plenes d’encens pesaven, cada una, deu sicles, segons el pes del Santuari; tot l’or de les culleres va arribar a cent vint sicles. 7.87 Tot el bestiar per a l’holocaust va ser: dotze vedells, dotze moltons, dotze anyells d’un any, juntament amb les seves ofrenes vegetals, i dotze bocs per a les ofrenes pel pecat. 7.88 Tot el bestiar per al sacrifici de reconciliació va ser: vint-i-quatre bous, seixanta moltons, seixanta bocs, seixanta anyells d’un any. Així va ser la dedicació de l’altar, un cop va ser ungit. 7.89 Quan Moisès entrava al Tabernacle de Reunió per parlar amb el Senyor, se sentia la veu que li parlava des de dalt el propiciatori que descansava sobre l’arca del Testimoni, entre els dos querubins; i parlava amb Ell.

Nombres 8

8.1 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 8.2 “Parla així a Aaron: Quan instal·lis els gresols, els set gresols han d’il·luminar cap a la part davantera del lampadari.” 8.3 I Aaron ho va fer així. Va penjar els gresols davant el lampadari, tal com el Senyor havia manat a Moisès. 8.4 El lampadari era tot d’una peça d’or massís; des del peu fins a les flors era d’or amartellat. El lampadari es va construir tal com el Senyor havia indicat a Moisès. 8.5 I el Senyor va parlar a Moisès i li digué: 8.6 “Separa els levites d’entre els fills d’Israel i purifica’ls. 8.7 Això és el que has de fer amb ells, per purificar-los: espargeix damunt d’ells aigua de l’ofrena pel pecat, i ells es passaran la navalla per tot el cos, es rentaran els vestits i es purificaran. 8.8 Prendran un vedell, amb la corresponent ofrena vegetal de flor de farina pastada amb oli. Prendràs per a tu un altre vedell, com a sacrifici pel pecat, 8.9 i faràs que els levites es presentin davant el Tabernacle de Reunió; i reuniràs tota la congregació dels fills d’Israel. 8.10 Faràs que els levites es presentin davant el Senyor, i els fills d’Israel imposaran les mans damunt els levites. 8.11 Aaron oferirà els levites com a ofrena bressolada davant el Senyor, de part dels fills d’Israel, per a ser dedicats al Senyor. 8.12 Després, els levites posaran les seves mans damunt el cap dels vedells, i oferiran l’un en sacrifici pel pecat i l’altre com a holocaust al Senyor, per acomplir l’expiació dels levites. 8.13 Tot seguit posaràs els levites drets davant Aaron i els seus fills, i els oferiràs com una ofrena gronxada al Senyor. 8.14 D’aquesta manera separaràs els levites d’entre els fills d’Israel, per tal que siguin per a mi. 8.15 Acabat, els levites entraran a servir al Tabernacle de Reunió. Els purificaràs i els oferiràs com una ofrena bressolada, 8.16 perquè ells em són totalment consagrats, a mi, d’entre els fills d’Israel, en substitució de tots els qui obren matriu, és a dir, els primogènits; de tots els fills d’Israel, els he pres per a mi. 8.17 Per això em pertanyen tots els primogènits dels fills d’Israel, tant d’homes com d’animals, perquè, el dia que vaig colpejar tots els primogènits del país d’Egipte, me’ls vaig reservar per a mi. 8.18 Ara, però, prenc els levites en substitució de tots els primogènits dels fills d’Israel, 8.19 i cedeixo els levites com a donació de part dels fills d’Israel a Aaron i als seus fills, a fi que compleixin el servei que correspon als fills d’Israel al Tabernacle de Reunió i perquè facin l’expiació a favor dels fills d’Israel, per tal de preservar-los; que no caigui cap càstig enmig dels fills d’Israel, si s’acostaven al Santuari.” 8.20 I Moisès i Aaron, amb tota la congregació dels fills d’Israel, així ho van complir amb els levites; d’acord amb tot allò que el Senyor havia manat a Moisès, en relació als levites, així ho van fer amb ells els fills d’Israel. 8.21 Els levites es van purificar i es van rentar els vestits, i Aaron els va presentar com a ofrena bressolada davant el Senyor i va fer expiació per ells, per tal de purificar-los. 8.22 Després d’això, els levites van entrar a prestar servei al Tabernacle de Reunió davant d’Aaron i els seus fills. Tal com el Senyor havia ordenat a Moisès respecte als levites, així ho van fer amb ells. 8.23 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 8.24 “Això és el que pertoca als levites: De vint-i-cinc anys en amunt entraran a acomplir el seu ministeri al servei del Tabernacle de Reunió. 8.25 A l’edat de cinquanta anys, deixarà de ser servent d’aquest ministeri i ja no servirà més. 8.26 No obstant, ajudarà els seus germans en el Tabernacle de Reunió en la tasca d’allò que els està encomanat, però no prestarà servei. Així faràs amb els levites, quant al compliment de les seves obligacions.”

Nombres 9

9.1 El Senyor va parlar a Moisès, al desert del Sinaí, el primer mes del segon any d’haver sortit de la terra d’Egipte, i li digué: 9.2 ”Que els fills d’Israel celebrin la Pasqua al temps que correspon. 9.3 La celebraran el dia catorze d’aquest mes, al capvespre, al temps indicat i d’acord amb tots els seus reglaments; la celebrareu seguint totes les prescripcions.” 9.4 Moisès va donar l’ordre als fills d’Israel perquè celebressin la Pasqua, 9.5 i ells la van celebrar el primer mes, el dia catorze del mes, al capvespre, al desert del Sinaí. Els fills d’Israel ho van fer tot tal com el Senyor ho havia manat a Moisès. 9.6 Succeí que hi havia uns homes que estaven impurs a causa d’un cadàver humà i no podien celebrar la Pasqua aquell dia. Per això van anar a trobar Moisès i Aaron el mateix dia, 9.7 i aquells homes van dir: “Estem contaminats per un cadàver humà. Per què hem de ser exclosos de presentar l’ofrena del Senyor juntament amb els fills d’Israel, al seu temps indicat?” 9.8 Moisès els va contestar: “Espereu que sàpiga el que indicarà el Senyor referent a vosaltres.” 9.9 I el Senyor va parlar a Moisès, i li digué: 9.10 “Parla així als fills d’Israel: Qualsevol de vosaltres o dels vostres descendents que s’hagi contaminat a causa d’un cadàver, o bé que es trobi lluny, de viatge, tot i així haurà de celebrar la Pasqua al Senyor. 9.11 El dia catorze del mes segon, al capvespre, la celebraran; amb pans àzims i herbes amargues la menjaran. 9.12 No en deixaran gens per a l’endemà, ni li trencaran cap os; l’han de celebrar seguint tot el reglament de la Pasqua. 9.13 Però l’home que estigui net, i no vagi de camí, si deixa de celebrar la Pasqua, aquella persona serà extirpada d’entre el seu poble, perquè no ha presentat l’ofrena del Senyor al seu temps. Aquella persona carregarà amb el seu pecat. 9.14 I si un foraster que resideix entre vosaltres vol celebrar la Pasqua del Senyor, l’haurà de celebrar seguint el reglament de la Pasqua i segons la seva prescripció. Tindreu un únic reglament, tant pel que fa al foraster com pel que fa als de la vostra nació.” 9.15 El dia que es va aixecar la tenda, el núvol la va cobrir per damunt el Tabernacle del Testimoni, i, al capvespre, es quedava damunt el Tabernacle prenent un aspecte com de foc, fins al matí. 9.16 Així era sempre: el núvol la cobria i de nit prenia un aspecte de foc. 9.17 I sempre que el núvol s’alçava per damunt del Tabernacle, els fills d’Israel s’apressaven a aixecar el campament, i en el lloc on el núvol s’aturava, allí mateix acampaven. 9.18 Per ordre del Senyor es posaven en marxa i per ordre del Senyor acampaven. Estaven acampats tot el temps que el núvol estava aturat sobre la tenda. 9.19 Encara que el núvol s’estigués molts dies sobre la tenda, els fills d’Israel obeïen el que el Senyor havia manat i no es movien. 9.20 Si succeïa que el núvol s’estava pocs dies damunt la tenda, quan el Senyor ho manava, marxaven, i quan el Senyor ho manava, acampaven. 9.21 Si el núvol s’estava damunt la tenda només del vespre fins al matí, així que el núvol s’alçava ells es posaven en marxa. Tant si era de dia com si era de nit, quan el núvol s’alçava, ells marxaven. 9.22 Tant si s’aturava dos dies, o un mes, o un any, mentre el núvol s’estava damunt la tenda, els fills d’Israel continuaven acampats i no es movien, però així que s’alçava, es posaven en marxa. 9.23 Per ordre del Senyor acampaven i per ordre del Senyor partien, obeint l’ordre del Senyor, tal com el Senyor els havia transmès per mitjà de Moisès.

Nombres 10

10.1 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 10.2 “Fabrica’t dues trompetes: les faràs de plata batuda i et serviran per a convocar la congregació i per a ordenar alçar el campament. 10.3 Quan sonin les dues, tota la congregació s’aplegarà, amb tu, a l’entrada del Tabernacle de Reunió. 10.4 Quan en soni una de sola, se t’aplegaran els principals, els caps de milers dels fills d’Israel. 10.5 Quan sonin amb cridòria, es posaran en marxa els campaments situats a la part d’orient. 10.6 Quan sonin amb cridòria per segona vegada, es posaran en marxa els campaments situats a la part de migdia. Per a ordenar les marxes, sonaran amb cridòria, 10.7 en canvi, per a convocar l’assemblea, les fareu sonar, però sense cridòria. 10.8 Seran els fills d’Aaron, els sacerdots, els qui faran sonar les trompetes: aquest serà un decret a perpetuïtat per a totes les generacions. 10.9 Quan, ja en la vostra terra, hàgiu de sortir en campanya contra un enemic que us vulgui atacar, tocareu les trompetes amb cridòria; així el Senyor, el vostre Déu, us prestarà atenció i sereu salvats dels vostres enemics. 10.10 En les vostres diades d’alegria, de festes solemnes i de novilunis, tocareu les trompetes sobre els vostres holocaustos i sobre els sacrificis de les vostres ofrenes de reconciliació, perquè us faci de rememoració davant el vostre Déu. Jo, el Senyor, el vostre Déu.” 10.11 L’any segon, el dia vint del mes segon, el núvol es va alçar de sobre el Tabernacle del Testimoni; 10.12 llavors els fills d’Israel es van posar en marxa, per etapes, des del desert del Sinaí, i el núvol es va aturar al desert de Paran. 10.13 Així van començar els fills d’Israel les seves etapes d’acord amb l’ordre del Senyor transmesa per Moisès. 10.14 Va iniciar la marxa la bandera del campament dels fills de Judà, formats en esquadrons, i dirigint la tropa hi anava Nahxon, fill d’Amminadab. 10.15 Al front de la tropa de la tribu dels fills d’Issacar hi anava Netanel, fill de Suar. 10.16 Al front de la tropa de la tribu dels fills de Zabuló hi anava Eliab, fill d’Helon. 10.17 Mentrestant, la tenda fou desmuntada, i els fills de Guerxon i els fills de Merarí van carregar la tenda i emprengueren la marxa. 10.18 Darrere emprengué la marxa la bandera del campament de Rubèn, formats en esquadrons, i dirigint la tropa hi anava Elissur, fill de Xedeür. 10.19 Al front de la tropa de la tribu dels fills de Simeó hi anava Xelumiel, fill de Surixadai. 10.20 Al front de la tropa de la tribu dels fills de Gad hi anava Eliassaf, fill de Deuel. 10.21 Darrere emprengueren la marxa els quehatites, que transportaven les coses sagrades; així podien muntar la tenda mentre no arribaven els altres. 10.22 Tot seguit emprengué la marxa la bandera del campament dels fills d’Efraïm, formats en esquadrons, i dirigint la tropa hi anava Elixamà, fill d’Ammihud. 10.23 Al front de la tropa de la tribu dels fills de Manassès hi anava Gamliel, fill de Pedahsur. 10.24 Al front de la tropa de la tribu dels fills de Benjamí hi anava Abidan, fill de Guidoní. 10.25 Després emprengué la marxa la bandera del campament dels fills de Dan, a la reraguarda de tots els campaments, formats en esquadrons, i dirigint la tropa hi anava Ahièzer, fill d’Ammixadai. 10.26 Al front de la tropa de la tribu dels fills d’Aser hi anava Paguiel, fill d’Ocran. 10.27 Al front de la tropa de la tribu dels fills de Neftalí hi anava Ahirà, fill d’Enan. 10.28 Aquest fou l’ordre de marxa dels fills d’Israel, formats en esquadrons; així van marxar. 10.29 Aleshores, Moisès digué a Hobab, fill de Reuel, el madianita, sogre de Moisès: “Nosaltres marxem cap al lloc que el Senyor ens ha dit que ens donarà. Vine amb nosaltres, que et tractarem bé, perquè el Senyor ha promès el bé a Israel.” 10.30 Però ell li va contestar: “No vindré; me n’aniré a la meva terra, al lloc on he nascut.” 10.31 Moisès insistí: “Et prego que no ens deixis, perquè tu coneixes els llocs on es pot acampar al desert, i ens faràs de guia. 10.32 T’asseguro que si véns amb nosaltres et donarem participació en tot el bé que el Senyor ens concedeixi.” 10.33 Van partir de la muntanya del Senyor i van caminar durant tres dies, i l’arca del pacte del Senyor va anar al davant d’ells l’etapa de tres dies, per cercar-los un lloc de descans. 10.34 El núvol del Senyor era damunt d’ells tot el dia, cada cop que alçaven el campament. 10.35 I quan l’arca iniciava la marxa, Moisès deia: “Alça’t, Senyor, i que els teus enemics es dispersin. Que fugin del teu davant els qui t’odien!” 10.36 I quan s’aturava, deia: “Pren lloc, Senyor, entre el nombrós exèrcit d’Israel!”

Nombres 11

11.1 Succeí que el poble va començar a dirigir queixes perverses contra el Senyor. El Senyor les va sentir i la seva ira es va encendre, de manera que es va abrandar el foc del Senyor enmig d’ells i consumia un extrem del campament. 11.2 Llavors el poble va clamar a Moisès, que pregà al Senyor, i el foc es va apagar. 11.3 Per això van donar a aquell lloc el nom de Taberà (incendi), perquè el foc del Senyor s’havia abrandat enmig d’ells. 11.4 La gentussa que s’havia ficat entre ells es va deixar portar per la fal·lera de menjar carn, i també els fills d’Israel, que van tornar a gemegar, dient: “Tant de bo poguéssim menjar carn! 11.5 Com enyorem el peix que menjàvem de franc a l’Egipte, els cogombres, els melons, els porros, les cebes i els alls! 11.6 En canvi, ara, la nostra vida defalleix; no veiem res més que aquest mannà!” 11.7 El mannà era com la llavor del coriandre, i tenia el color de la resina. 11.8 El poble s’escampava a recollir-lo; després el trituraven a la mola o el xafaven al morter, el coïen a l’olla i en feien coques. Tenia un gust semblant al dels pastissos d’oli. 11.9 A la nit, quan la rosada queia sobre el campament, queia també damunt d’ell el mannà. 11.10 Moisès va sentir com tot el poble, famílies enteres, gemegava a l’entrada de la seva tenda. La ira del Senyor es va encendre molt fort, i a Moisès també li va saber greu, 11.11 i digué al Senyor: “Per què tractes malament el teu servent? Per què no he trobat gràcia als teus ulls, que m’hagis posat la càrrega de tot aquest poble damunt meu? 11.12 ¿És que sóc jo qui ha concebut tot aquest poble i l’ha infantat, perquè em diguis: Porta’l al pit, com la dida porta el nen que mama, a la terra que he jurat de donar als seus pares? 11.13 D’on trauré la carn per a tota aquesta gent que està gemegant al meu entorn dient-me: ‘Dóna’ns carn per a menjar’? 11.14 Jo no sóc capaç de conduir tot sol tota aquesta gent: és massa feixuc per a mi. 11.15 Si m’has de tractar així, mata’m d’una vegada, t’ho prego, si he trobat gràcia als teus ulls, i que no hagi de veure jo la meva dissort!” 11.16 El Senyor va contestar a Moisès: “Reuneix-me setanta homes d’entre els ancians d’Israel, dels que sàpigues realment que són ancians i tenen autoritat entre el poble, porta’ls al Tabernacle de Reunió i que estiguin allà dempeus al teu costat. 11.17 I jo baixaré a parlar amb tu i prendré del mateix esperit que hi ha damunt teu i el posaré damunt d’ells, per tal que ells portin juntament amb tu la càrrega del poble i no l’hagis de dur tu sol. 11.18 I diràs al poble: Santifiqueu-vos per a demà, que menjareu carn, ja que us heu lamentat a oïdes del Senyor dient: Tant de bo poguéssim menjar carn! Estàvem millor a l’Egipte! El Senyor, doncs, us donarà carn per a menjar. 11.19 En podreu menjar no pas un dia, ni dos, ni cinc, ni deu, ni vint dies, 11.20 sinó tot un mes, fins que us surti pel nas i us faci fàstic, perquè heu menyspreat el Senyor que habita enmig vostre i us heu queixat davant d’ell dient: Per què vam marxar d’Egipte?” 11.21 Moisès va replicar: “El poble que jo porto consta de sis-cents mil homes de peu, ¿i tu dius: Jo els donaré carn perquè puguin menjar tot un mes? 11.22 Encara que es matessin ramats d’ovelles i de vaques no en tindrien prou. O, encara que es recollissin tots els peixos del mar, tampoc no en tindrien prou.” 11.23 El Senyor va contestar a Moisès: “Que potser es retreu, la mà del Senyor? Aviat veuràs si es compleix o no la meva paraula.” 11.24 Moisès va sortir i va transmetre al poble les paraules del Senyor, i va reunir setanta homes d’entre els ancians del poble i els va situar drets al voltant del Tabernacle. 11.25 El Senyor va baixar en el núvol i va parlar amb Moisès. Després prengué de l’esperit que estava damunt d’ell i el va posar sobre els setanta ancians. Succeí que quan l’esperit va reposar damunt d’ells es van posar a profetitzar, però ja no ho van tornar a fer més. 11.26 Uns altres dos d’aquells homes, un que es deia Eldad i un altre que es deia Medad, s’havien quedat al campament, i també damunt d’ells hi va reposar l’esperit, ja que eren dels inscrits, si bé no havien anat al Tabernacle. Llavors es van posar a profetitzar enmig del campament, 11.27 i un jove va anar corrents a notificar-ho a Moisès: “Eldad i Medad profetitzen enmig del campament.” 11.28 Josuè, el fill de Nun, que estava al servei de Moisès des de molt jove, digué: “Senyor meu, Moisès, fes-los callar.” 11.29 Però Moisès li replicà: “Que estàs gelós per mi? Tant de bo que tot el poble del Senyor fossin profetes perquè el Senyor hagués posat damunt d’ells el seu esperit.” 11.30 Després Moisès es va retirar al campament amb els ancians d’Israel. 11.31 Llavors s’aixecà un vent de part del Senyor que féu passar guatlles de la banda del mar i les abocà sobre el campament, en una extensió d’una jornada de camí a banda i banda del campament, a una alçada de dues colzades del nivell de terra. 11.32 El poble es va aixecar a recollir guatlles tot aquell dia i tota la nit i tot l’endemà. Els qui menys, en van recollir deu hómers. I les van estendre a assecar a l’entorn del campament. 11.33 Tenien encara la carn entre les dents, encara l’estaven mastegant, quan es va encendre la ira del Senyor contra el poble, i el Senyor va colpejar el poble amb una plaga gravíssima. 11.34 Al lloc aquell, li van posar el nom de Quibrot-Ataavà (Sepulcres del desig), perquè allí van sepultar aquella gent golafre. 11.35 De Quibrot-Ataavà es van dirigir a Hasserot, i allí van acampar.

Nombres 12

12.1 Maria i Aaron van murmurar contra Moisès a causa de la dona del país de Cuix que havia pres per muller, ja que s’havia casat amb una cuixita. 12.2 Digueren: “¿És que el Senyor només ha parlat per mitjà de Moisès? ¿No ha parlat també amb nosaltres?” I el Senyor ho va sentir. 12.3 Però Moisès era un home molt humil, més que cap altre home en tota la terra. 12.4 De sobte, el Senyor digué a Moisès, Aaron i Maria: “Vosaltres tres veniu al Tabernacle de Reunió”; i tots tres hi van anar. 12.5 Llavors el Senyor va baixar amb la columna de núvol i se situà a l’entrada del Tabernacle de Reunió i va cridar Aaron i Maria, i els dos s’hi van presentar. 12.6 Els digué: “Escolteu les meves paraules: Quan hi hagi un profeta del Senyor entre vosaltres, jo m’hi revelaré en visió i li parlaré en somnis. 12.7 Però no és així amb el meu servent Moisès: ell és el responsable de tota la meva casa. 12.8 Amb ell parlaré cara a cara, obertament i no per mitjà d’enigmes: ell pot contemplar la imatge del Senyor. Per què, doncs, goseu parlar contra el meu servent Moisès?” 12.9 I la ira del Senyor s’enardí contra ells. Se’n va anar, 12.10 i quan el núvol es va retirar de damunt el Tabernacle, heus aquí que Maria estava coberta de lepra, blanca com la neu. Quan Aaron es va girar cap a ella, veié que s’havia tornat leprosa. 12.11 Llavors Aaron digué a Moisès: “Ah, Senyor meu, et prego que no ens imputis aquest pecat que hem comès, perquè hem obrat insensatament i hem pecat! 12.12 T’ho suplico, no permetis que ella sigui com un avortó, que quan surt del si matern ja té consumida la meitat de la carn.” 12.13 Aleshores Moisès va clamar al Senyor: “Et prego, oh Déu, que la guareixis. T’ho suplico!” 12.14 Però el Senyor va contestar a Moisès: “Si el seu pare li hagués escopit a la cara, no estaria sotmesa a l’oprobi durant set dies? Doncs, que estigui exclosa del campament durant set dies, i després tornarà a ser admesa.” 12.15 Maria va estar exclosa del campament set dies, i el poble no va partir fins que Maria hi va ser admesa altra vegada. 12.16 Després el poble emprengué la marxa des d’Hasserot; i van acampar al desert de Paran.

Nombres 13

13.1 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 13.2 “Envia homes a explorar la terra de Canaan que penso donar als fills d’Israel. Hi faràs anar un home de cada una de les tribus paternes, tots ells d’entre els principals.” 13.3 Moisès els hi va enviar des del desert de Paran, per ordre del Senyor. Tots ells eren homes principals d’entre els fills d’Israel. 13.4 Aquests eren els seus noms: De la tribu de Rubèn, Xammua, fill de Zacur. 13.5 De la tribu de Simeó, Xafat, fill d’Horí. 13.6 De la tribu de Judà, Caleb, fill de Jefunnè. 13.7 De la tribu d’Issacar, Igal, fill de Jossef. 13.8 De la tribu d’Efraïm, Oixea, fill de Nun. 13.9 De la tribu de Benjamí, Paltí, fill de Rafú. 13.10 De la tribu de Zabuló, Gadiel, fill de Sodí. 13.11 De la tribu de Josep: per Manassès, Gadí, fill de Sussí. 13.12 De la tribu de Dan, Ammiel, fill de Gemal•lí. 13.13 De la tribu d’Aser, Setur, fill de Micael. 13.14 De la tribu de Neftalí, Nahbí, fill de Vofsí. 13.15 De la tribu de Gad, Gueuel, fill de Maquí. 13.16 Aquests són els noms dels homes que Moisès va enviar a explorar la terra. Però a Oixea, fill de Nun, Moisès li canvià el nom pel de Josuè. 13.17 Moisès els envià a explorar la terra de Canaan i els digué: “Pugeu pel Nègueb i després remunteu la serralada. 13.18 Inspeccioneu què tal és el país i el poble que l’habita; si és fort o feble, si són pocs o molts; 13.19 què tal és la terra on viuen, si és bona o dolenta; com són les ciutats on habiten, si són obertes o fortificades; 13.20 com és la terra, si és fèrtil o pobra, si hi ha arbres o no. Tingueu coratge, i porteu alguns productes de la terra.” Llavors era el temps dels primers raïms. 13.21 Ells van pujar a explorar el país des del desert de Sin fins a Rehob, a l’entrada de Lebó-Hamat. 13.22 Van pujar pel Nègueb i van arribar fins a Hebron, on habitaven Ahiman, Xeixai i Talmai, fills d’Anac. (Hebron havia estat edificada set anys abans que Tanis d’Egipte.) 13.23 Van arribar a la vall d’Eixcol, i d’allí van tallar una sarment amb raïm que l’hagueren de portar en un pal entre dos. També dugueren magranes i figues. 13.24 Van anomenar aquell lloc la vall d’Eixcol (la vall del raïm), pel raïm que els fills d’Israel hi van tallar. 13.25 Al cap de quaranta dies van deixar l’exploració del país; 13.26 van tornar i van anar a presentar-se davant Moisès, Aaron i tota la congregació dels fills d’Israel, en el desert de Paran, a Cadeix. Van donar el seu informe a ells i a tota la congregació dels fills d’Israel i els van mostrar els fruits de la terra. 13.27 I van contar això: “Hem arribat fins al país on ens vas enviar i, certament, regalima llet i mel; mireu els fruits. 13.28 Però el poble que habita aquella terra és fort, i les poblacions són fortificades i molt grans; fins i tot hi hem vist descendents d’Anac. 13.29 Amalec habita a la regió del Nègueb; els hitites, els jebuseus i els amorreus ocupen la serralada; i el cananeu habita tot al llarg de la mar, fins a la ribera del Jordà.” 13.30 Llavors Caleb va calmar el poble enfrontat amb Moisès, i digué: “Pugem i conquerim el país, perquè no hi ha dubte que el podem vèncer.” 13.31 Però els homes que hi havien pujat amb ell van replicar: “No podem pujar contra aquesta gent, perquè són més forts que nosaltres.” 13.32 I van començar a escampar rumors falsos entre els fills d’Israel, sobre aquella terra que havien explorat, i deien: “La terra per on hem passat durant l’exploració és una terra que engoleix els seus propis habitants, i tota la gent que hem vist allà són homes molt alts. 13.33 Hem pogut veure els descendents d’Anac, la raça dels gegants. Nosaltres ens vèiem com llagostes al seu costat, i així ens miraven ells.”

Nombres 14

14.1 Llavors tota la congregació va alçar la veu cridant, i el poble es va passar tota la nit plorant. 14.2 I els fills d’Israel es van posar a murmurar contra Moisès i Aaron; i tota la congregació els deia: “Tant de bo que haguéssim mort a la terra d’Egipte o que moríssim ara en aquest desert! 14.3 Per què el Senyor ens ha dut en aquesta terra a fer que caiguéssim a tall d’espasa, que les nostres dones i els nostres fills caiguin en captiveri? No seria millor tornar a l’Egipte?” 14.4 I van començar a dir-se entre ells: “Busquem algú que ens guiï i tornem a l’Egipte!” 14.5 Moisès i Aaron es prostraren de cara a terra davant tota l’assemblea de la congregació israelita. 14.6 Però Josuè, el fill de Nun, i Caleb, fill de Jefunnè, del grup que havia explorat el país, es van esquinçar els vestits; 14.7 i van parlar així a tota la congregació dels fills d’Israel: “La terra per on hem passat per explorar-la és una terra excel·lent. 14.8 Si el Senyor es complau en nosaltres, ens portarà fins en aquella terra i ens la donarà; una terra que regalima llet i mel. 14.9 Per tant, no us rebel·leu contra el Senyor ni tingueu por de la gent del país, perquè ens els menjarem com el pa. La seva protecció s’ha allunyat d’ells, i en canvi, el Senyor està a favor nostre; no els tingueu por.” 14.10 Però la congregació en pes amenaçava d’apedregar-los. Llavors la glòria del Senyor aparegué sobre el Tabernacle de Reunió a tots els fills d’Israel, 14.11 i el Senyor digué a Moisès: “Fins quan em menysprearà aquest poble? Fins quan desconfiaran de mi, malgrat tots els prodigis que he fet enmig d’ells? 14.12 Li enviaré la plaga i el destruiré, i a tu et convertiré en un gran poble més poderós que no pas ell.” 14.13 Però Moisès respongué al Senyor: “Llavors els egipcis, d’entre els quals vas fer sortir aquest poble amb el teu poder, ho sabran, 14.14 i ho contaran als habitants d’aquesta terra, que són sabedors que tu, Senyor, estàs enmig d’aquest poble, i que tu, Senyor, li apareixes cara a cara, que el teu núvol reposa damunt seu, i que vas al seu davant en una columna de núvol, de dia, i en una columna de foc, de nit. 14.15 Si, doncs, fas morir aquest poble com un sol home, les nacions a les quals ha arribat la teva fama en parlaran i diran: 14.16 ‘Com que el Senyor no era prou poderós per a introduir aquest poble a la terra que els havia promès sota jurament, ha preferit destruir-los al desert.’ 14.17 Ara, doncs, et suplico que el poder del meu Senyor es mostri grandiós, tal com vas prometre i vas dir: 14.18 El Senyor és lent per a la ira i gran en misericòrdia; perdona el pecat i la rebel·lia, però no els deixa impunes, sinó que castiga la iniquitat dels pares sobre els fills fins a la tercera i quarta generació. 14.19 Et prego que perdonis la iniquitat d’aquest poble segons la grandesa de la teva bondat i amb la mateixa indulgència que has tingut fins ara amb aquest poble, des d’Egipte fins aquí.” 14.20 I el Senyor respongué: “Els perdono, tal com em demanes, 14.21 però tant cert com que jo visc i que de la glòria del Senyor n’és plena tota la terra, 14.22 cap d’aquells homes que han vist la meva glòria i els prodigis que he fet a l’Egipte i al desert, i que m’han temptat ja, amb aquesta, deu vegades, i no m’han volgut escoltar, 14.23 no veuran la terra que vaig prometre sota jurament als seus pares, ni cap dels qui m’han tractat amb menyspreu no la veurà. 14.24 Però el meu servent Caleb, ja que l’ha animat un altre esperit i m’ha obeït fidelment, jo el faré entrar a la terra on ell va anar, i la seva descendència la posseirà. 14.25 Ara bé, ja que els amalequites i els cananeus ocupen la vall, demà canviareu el rumb cap al desert, camí del Mar Roig.” 14.26 El Senyor va parlar a Moisès i a Aaron, i els digué: 14.27 “Fins quan hauré de suportar aquesta congregació perversa que murmura contra mi? He sentit les murmuracions que els fills d’Israel diuen en contra meu. 14.28 Digues-los: Com jo visc, diu el Senyor, que tal com us he sentit dir així us faré. 14.29 Per haver murmurat contra mi, en aquest desert cauran els vostres cadàvers; i de tots vosaltres, els allistats, el total dels comptats en el vostre cens, de l’edat de vint anys en amunt, que heu murmurat contra mi, 14.30 ni un de vosaltres no entrarà a la terra que vaig jurar d’establir-vos, llevat de Caleb, fill de Jefunnè, i Josuè, fill de Nun. 14.31 En canvi, la vostra mainada, els qui vosaltres havíeu dit que caurien en captiveri, aquests els hi establiré, i ells coneixeran la terra que vosaltres heu rebutjat amb menyspreu. 14.32 Els vostres cossos cauran en aquest desert, 14.33 i els vostres fills seran nòmades del desert durant quaranta anys, i carregaran les vostres iniquitats fins a consumir-se l’últim de vosaltres al desert. 14.34 Tants com van ser els dies que vau explorar la terra, quaranta dies, tants anys, quaranta anys, carregareu amb les vostres iniquitats, a raó d’un any per cada dia. Així sabreu què costa oposar-se a mi. 14.35 Jo, el Senyor, ho asseguro: Això és el que faré amb tota aquesta congregació perversa que s’ha alçat contra mi. S’aniran consumint en aquest desert, i aquí moriran.” 14.36 I els homes que Moisès havia enviat a explorar el país, i que a la tornada van incitar tota la congregació a murmurar contra ell, parlant malament d’aquell país, 14.37 aquells homes que havien escampat falsos rumors, van morir de sobte davant del Senyor. 14.38 Però, Josuè, fill de Nun, i Caleb, fill de Jefunnè, van sobreviure d’entre els homes que havien anat a explorar la terra. 14.39 Quan Moisès va comunicar totes aquestes paraules als fills d’Israel, el poble caigué en una gran aflicció, 14.40 i llevant-se de bon matí, van pujar al cim de la muntanya tot dient: “Estem disposats a pujar al lloc del qual ha parlat el Senyor, perquè hem pecat.” 14.41 Però Moisès els digué: “Per què desobeïu així les ordres del Senyor? Això no us pot anar pas bé. 14.42 No hi aneu, que el Senyor no és enmig vostre: no fos cas que fóssiu destrossats davant dels vostres enemics. 14.43 Els amalequites i els cananeus són allà davant vostre i caureu sota l’espasa, perquè, després d’haver-vos desviat del Senyor, el Senyor no estarà amb vosaltres.” 14.44 Tot i així, ells es van obstinar a pujar al cim de la serralada, però l’arca del pacte i Moisès no es van moure del campament. 14.45 Els amalequites i els cananeus que ocupaven aquella serralada van baixar, els van derrotar i els van seguir atacant fins a Hormà.

Nombres 15

15.1 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 15.2 “Parla així als fills d’Israel: Quan hàgiu entrat a la terra que jo us donaré com a morada, 15.3 i presenteu ofrena encesa al Senyor, de les vaques o del ramat, en holocaust o sacrifici, en compliment d’un vot o com a ofrena voluntària, o, en les vostres festivitats, per oferir una fragància agradable al Senyor, 15.4 el qui presenti la seva ofrena portarà al Senyor, com a ofrena vegetal, la desena part d’un efà (uns tres quilos) de flor de farina pastada amb una tercera part d’un hin d’oli (un litre, aprox.), 15.5 i per a libació, la quarta part d’un hin de vi: això oferiràs, a més de l’holocaust i el sacrifici, per cada anyell. 15.6 I per un moltó oferiràs, com a ofrena vegetal, dues desenes parts de flor de farina pastada amb una tercera part d’un hin d’oli; 15.7 i per a libació, la tercera part d’un hin de vi: això oferiràs com a fragància agradable al Senyor. 15.8 I quan ofereixis un vedell com a holocaust o com a sacrifici, en compliment d’un vot o com a sacrifici de reconciliació al Senyor, 15.9 presentaràs a més del vedell, com a ofrena vegetal, tres desenes parts de flor de farina pastada amb la meitat d’un hin d’oli; 15.10 i presentaràs per a libació la meitat d’un hin de vi: és ofrena encesa de fragància agradable al Senyor. 15.11 Així es farà amb cada vedell, cada moltó, cada cap de bestiar, sigui de les ovelles o de les cabres. 15.12 Segons el nombre d’animals que oferireu, així ho fareu per cada un, tants com siguin. 15.13 Tota persona del vostre poble ho farà així, quan presenti ofrena encesa de fragància agradable al Senyor. 15.14 Si amb vosaltres, o en les vostres generacions futures, sojorna un foraster, o s’estableix enmig vostre, i vol presentar una ofrena encesa de fragància agradable al Senyor, tal com vosaltres ho feu ho farà ell. 15.15 Un mateix estatut regirà per a vosaltres, els de la congregació, i per al foraster resident: és un estatut perpetu per a totes les generacions. Com vosaltres, així serà el foraster davant el Senyor. 15.16 Una mateixa llei i un mateix estatut regirà per a vosaltres i per al foraster que resideixi amb vosaltres.” 15.17 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 15.18 “Parla als fills d’Israel i digues-los: Quan hàgiu entrat a la terra on us porto, 15.19 i mengeu el pa del país, presentareu una ofrena alçada al Senyor. 15.20 De la primícia de la vostra farina, presentareu una coca com a ofrena alçada; l’heu d’oferir com l’ofrena alçada de l’era. 15.21 De la primícia de la vostra farina, presentareu al Senyor ofrena alçada durant les vostres generacions. 15.22 Quan per inadvertència pequeu deixant de complir algun d’aquests preceptes que el Senyor ha comunicat a Moisès, 15.23 és a dir, tot el que el Senyor us ha manat per mitjà de Moisès, des del dia que el Senyor ho ha manat i en endavant per a les vostres generacions, 15.24 llavors serà que, si el pecat s’ha comès per descuit de la congregació, tota la congregació oferirà un vedell en holocaust de fragància agradable al Senyor, amb la corresponent ofrena vegetal i la seva libació, segons el reglament, i un boc com a ofrena pel pecat. 15.25 El sacerdot farà l’expiació per tota la congregació dels fills d’Israel i els serà perdonat, perquè fou un pecat involuntari i ells ja hauran presentat el seu sacrifici, ofrena encesa al Senyor, i la corresponent ofrena pel pecat davant el Senyor, pel seu descuit. 15.26 Així serà perdonat a tota la congregació dels fills d’Israel i al foraster que resideixi entre vosaltres, ja que el descuit va ser de tot el poble. 15.27 Però si és una sola persona qui peca per descuit, portarà una cabra d’un any com a ofrena pel pecat; 15.28 el sacerdot farà l’expiació davant el Senyor, per la persona que hagi pecat per inadvertència, i quan en faci expiació li serà perdonat. 15.29 Tant per al nadiu dels fills d’Israel com per al foraster que visqui entre ells, hi haurà una sola norma per al qui pequi sense voler. 15.30 Però aquell qui peca deliberadament, tant si és del vostre poble com si és un foraster, ultratja el Senyor; i la tal persona serà extirpada d’enmig del seu poble. 15.31 Per haver menyspreat la paraula del Senyor i haver infringit el seu manament, aquella persona serà extirpada: damunt seu pesa la seva iniquitat.” 15.32 Durant l’estada dels fills d’Israel al desert, van trobar un home que recollia llenya en dissabte. 15.33 Els qui van trobar l’home que recollia llenya el dugueren davant Moisès, Aaron i tota la congregació, 15.34 i el van posar sota custòdia, perquè encara no s’havia determinat què calia fer en aquell cas. 15.35 Llavors el Senyor digué a Moisès: “Aquest home ha de morir indefectiblement. Que tota la congregació el mati a pedrades fora del campament.” 15.36 I la congregació en pes el va treure fora del campament i el van apedregar fins a morir, tal com el Senyor havia manat a Moisès. 15.37 El Senyor va dir a Moisès: 15.38 “Parla als fills d’Israel i mana’ls que ells i les generacions futures es facin borles als angles dels seus vestits, i que subjectin la borla de cada angle amb un cordó blau. 15.39 Així, portant aquestes borles, quan les veureu, us recordareu de tots els preceptes del Senyor i els complireu, i no us deixareu emportar pel vostre cor i els vostres ulls darrere les coses que acostumeu a buscar, prostituint-vos. 15.40 Així recordareu i complireu tots els meus manaments, i sereu sants per al vostre Déu. 15.41 Jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que us he tret de la terra d’Egipte a fi de ser el vostre Déu. Jo, el Senyor Etern, el vostre Déu.”

Nombres 16

16.1 Corè, fill d’Ishar, fill de Quehat, de la tribu de Leví, es va amotinar juntament amb Datan i Abiron, fills d’Eliab, i On, fill de Pèlet, de la tribu de Rubèn. 16.2 Es van alçar contra Moisès amb dos-cents cinquanta homes dels fills d’Israel, principals de la congregació, membres de l’assemblea, homes de renom; 16.3 es van aliar contra Moisès i Aaron i els digueren: “Estem farts de vosaltres! La congregació entera i cada un d’ells és consagrat, i el Senyor és present enmig d’ells. Per què, doncs, us poseu per damunt de l’assemblea del Senyor?” 16.4 Quan Moisès ho va sentir, es prosternà de cara a terra. 16.5 Després es dirigí a Corè i a tota la seva colla i digué: “Demà el Senyor farà saber qui és seu i qui és consagrat per a acostar-s’hi. 16.6 Feu això: Que Corè i tota la seva colla prenguin els encensers, 16.7 que hi posin foc i demà que hi tirin encens davant el Senyor. I serà que l’home que el Senyor esculli serà el consagrat. Ja n’hi ha prou, fills de Leví!” 16.8 A més, Moisès digué a Corè: “Escolteu ara, fills de Leví: 16.9 ¿És poc per a vosaltres que el Déu d’Israel us hagi escollit d’entre la congregació d’Israel per fer-vos apropar a ell, a fi d’acomplir el servei de la morada del Senyor i estar davant la congregació com a ministres seus? 16.10 A tu i a tots els teus germans, fills de Leví, us ha fet apropar a ell, i encara reclameu també el sacerdoci? 16.11 Amb això, és contra el Senyor que us heu amotinat, tu i tota la teva colla; perquè, qui és Aaron, perquè murmureu contra ell?” 16.12 Llavors Moisès va enviar a buscar Datan i Abiron, fills d’Eliab, però ells van respondre: “No volem venir. 16.13 Ja n’hi ha prou que ens hagis fet marxar d’una terra que regalima llet i mel, per dur-nos a morir en aquest desert, perquè ara et vulguis fer amo i senyor de nosaltres. 16.14 No ens has portat pas a una terra que regalima llet i mel, ni ens has donat possessions de camps i vinyes. Que pretens encegar els ulls d’aquests homes? No volem venir!” 16.15 Moisès es va indignar molt i digué al Senyor: “No acceptis la seva ofrena! No he pres cap ase seu ni he fet cap tort a ningú d’ells.” 16.16 Després Moisès digué a Corè: “Presenteu-vos demà tu i tota la teva colla davant el Senyor: tu, ells i Aaron. 16.17 I que cadascú prengui el seu encenser, tireu-hi encens i porteu-lo davant el Senyor: dos-cents cinquanta encensers. També tu i Aaron, que cadascú porti el seu encenser.” 16.18 Cadascun va prendre el seu encenser, hi van posar foc, hi van tirar encens i van formar drets a l’entrada del Tabernacle de Reunió, juntament amb Moisès i Aaron. 16.19 Corè, per oposar-se a ells, havia convocat tota la congregació a l’entrada del Tabernacle de Reunió. Llavors, la glòria del Senyor s’aparegué a tota la congregació. 16.20 I el Senyor va parlar a Moisès i a Aaron i els digué: 16.21 “Aparteu-vos d’aquesta congregació, que vaig a destruir-los en un moment.” 16.22 Però ells es van prosternar de cara a terra i van exclamar: “Oh, Déu. El Déu dels esperits de tota carn, ¿ha de ser que, havent pecat un sol home, la teva ira esclati contra tota la congregació?” 16.23 El Senyor va contestar així a Moisès: 16.24 “Parla a la congregació i digues-los: Allunyeu-vos dels entorns de les tendes de Corè, Datan i Abiron.” 16.25 Moisès es va alçar i es dirigí on eren Datan i Abiron; i darrere seu hi van anar els ancians d’Israel. 16.26 Llavors va parlar a la congregació: “Allunyeu-vos ara dels voltants de les tendes d’aquests homes impius i no toqueu res del que sigui seu, per evitar que sigueu arrabassats junt amb els seus pecats.” 16.27 Ells es van allunyar dels entorns de les tendes de Corè, Datan i Abiron. Datan i Abiron havien sortit i estaven drets a l'entrada de les seves tendes, amb les seves dones, els seus fills i la seva mainada. 16.28 Moisès digué: “En això coneixereu que el Senyor m’ha enviat a realitzar totes aquestes obres, i que no són invenció meva. 16.29 Si aquests moren de la mort que és normal a tots els homes i la desgràcia els cau damunt com una desgràcia normal, serà cert que el Senyor no m’ha enviat; 16.30 però si el Senyor fa una cosa nova, com ara que la terra obri violentament la seva boca i els engoleixi amb tot el que tenen, i davallen vius a l’abisme, llavors sabreu que aquests homes han menyspreat el Senyor.” 16.31 Tot just acabar de dir això, succeí que la terra s’esberlà sota els seus peus, 16.32 i, obrint la seva boca, se’ls engolí junt amb les seves famílies i tots els homes de la colla de Corè, amb tot el que tenien. 16.33 Van davallar vius a l’abisme amb tot el que tenien, la terra els va cobrir i desaparegueren d’enmig d’Israel. 16.34 I tots els israelites que eren al seu voltant, en sentir els seus crits, van fugir tot dient: “No sigui que la terra també ens engoleixi!” 16.35 I del Senyor va sortir un foc que va consumir els dos-cents cinquanta homes que havien ofert l’encens. 16.36 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 16.37 “Mana a Eleazar, fill del sacerdot Aaron, que retiri els encensers d’entre les cendres i que escampi el foc a distància, perquè estan consagrats. 16.38 Dels encensers d’aquells que han pecat contra la pròpia vida, en fareu làmines fines per a recobrir l’altar, perquè han estat presentats davant el Senyor i han esdevingut consagrats, i serviran d’advertència als fills d’Israel.” 16.39 El sacerdot Eleazar prengué els encensers de bronze que havien presentat aquells que van ser cremats, i els van laminar a martell per a recobrir l’altar. 16.40 Fou per a recordar als fills d’Israel que cap persona profana que no sigui de la descendència d’Aaron no s’ha d’acostar per cremar encens davant el Senyor, a fi que no li passi el mateix que a Corè i la seva colla, tal com el Senyor havia advertit per mitjà de Moisès. 16.41 L’endemà, tota la congregació dels fills d’Israel va murmurar contra Moisès i Aaron, dient-los: “Vosaltres heu mor el poble del Senyor!” 16.42 I com que tota la congregació s’avalotava contra Moisès i Aaron, ells es van girar cap al Tabernacle de Reunió. Aleshores, el núvol el va cobrir i la glòria del Senyor es manifestà. 16.43 Moisès i Aaron, llavors, es van posar al davant del Tabernacle de Reunió, 16.44 i el Senyor va parlar a Moisès i li digué: 16.45 “Aparteu-vos d’enmig d’aquesta congregació, perquè jo la consumiré en un instant.” Però ells es van prosternar fins a terra, 16.46 i Moisès digué a Aaron: “Pren l’encenser, posa-hi foc de damunt l’altar, tira-li encens i vés corrents a la congregació i fes expiació per ells, perquè de la presència del Senyor ha esclatat la còlera i el càstig ja ha començat.” 16.47 Aaron ho prengué, tal com Moisès havia dit, i corregué a situar-se enmig de la congregació, on la plaga ja havia començat entre el poble. Va posar l’encens i va fer expiació pel poble, 16.48 situant-se entre els morts i els vius, i la plaga es va aturar. 16.49 Els morts per la plaga van ser catorze mil set-cents, sense comptar els morts en l’incident de Corè. 16.50 I quan la plaga ja havia cessat, Aaron va tornar al costat de Moisès, a l’entrada del Tabernacle de Reunió.

Nombres 17

17.1 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 17.2 “Parla als fills d’Israel i pren d’ells una vara de cada tribu, de tots els dirigents de família paterna. Seran dotze vares, i escriuràs el nom de cada un en la seva vara. 17.3 I escriuràs el nom d’Aaron sobre la vara de Leví, perquè hi ha d’haver una vara per cada cap de les corresponents famílies paternes. 17.4 Les posaràs al Tabernacle de Reunió, davant del Testimoni, des d’on acostumo a parlar-vos. 17.5 I serà que la vara de l’home que designo brotarà. Així acabaré amb les murmuracions que em dirigeixen els fills d’Israel quan murmuren contra vosaltres.” 17.6 Moisès va parlar als fills d’Israel i tots els seus caps li van donar les vares, una vara cada un, conforme a les seves famílies paternes: dotze vares; i entre elles, la vara d’Aaron. 17.7 I Moisès va posar les vares davant el Senyor, al Tabernacle del Testimoni. 17.8 L’endemà, Moisès va entrar al Tabernacle del Testimoni i va trobar que la vara d’Aaron, la de la família de Leví, havia rebrotat: li havien sortit brots i flors i havia produït ametlles. 17.9 Moisès tragué totes les vares de la presència del Senyor vers on eren tots els fills d’Israel; ells se les van mirar i cadascú prengué la seva vara. 17.10 Llavors el Senyor digué a Moisès: “Torna a posar la vara d’Aaron davant del Testimoni, per conservar-la com un senyal contra els rebels; així s’acabaran les seves murmuracions contra mi i no moriran.” 17.11 Moisès ho va complir tal com el Senyor havia manat. 17.12 Els fills d’Israel es van dirigir a Moisès: “Ara sí que morirem. Estem perduts. Tots nosaltres som morts! 17.13 Qualsevol que s’acosti al Tabernacle del Senyor morirà. ¿És que hem de morir tots nosaltres?”

Nombres 18

18.1 Llavors el Senyor digué a Aaron: “Tu, els teus fills i la família del teu pare sereu responsables del santuari; tu i els teus fills carregareu amb la responsabilitat del vostre sacerdoci. 18.2 I els teus germans de la tribu de Leví, la tribu del teu pare, faràs que se t’acostin, i ells s’associaran amb tu i t’ajudaran; però tu i els teus fills estareu al front del Tabernacle del Testimoni. 18.3 Ells estaran a les teves ordres i s’ocuparan de la custòdia de tot el Tabernacle; únicament, que no s’acostin als objectes sagrats ni a l’altar. Així no moriran, ni ells ni tampoc vosaltres. 18.4 Seran els vostres ajudants i s’ocuparan de la custòdia del Tabernacle de Reunió, per a tot el servei del Tabernacle, i cap profà no s’acostarà a vosaltres. 18.5 Només vosaltres us encarregareu del santuari i de l’altar, així no hi haurà cap més esclat d’ira contra els fills d’Israel. 18.6 Jo he triat els vostres germans, els levites, d’entre els fills d’Israel, com un do per a vosaltres, dedicats al Senyor per a complir el servei del Tabernacle de Reunió. 18.7 Però tu i els teus fills us ocupareu del vostre sacerdoci en tot el que té a veure amb l’altar i tot el que hi ha a l’interior del vel; aquest serà el vostre servei. Us concedeixo el sacerdoci com una donació, i el profà que l’usurpi morirà.” 18.8 El Senyor digué a Aaron: “Mira, jo deixo a càrrec teu les meves ofrenes alçades de totes les coses consagrades dels fills d’Israel, a tu i als teus fills les cedeixo com a porció teva en estatut perpetu. 18.9 Això és el que serà teu de les coses molt santes que s’aparten del foc: totes les ofrenes d’ells, de les ofrenes vegetals, de totes les ofrenes pel pecat i de totes les ofrenes per la culpa que ells em retornen, seran cosa sacratíssima destinada a tu i als teus fills. 18.10 Ho menjareu en un lloc santificat; tot home en menjarà. Seran coses consagrades per a tu. 18.11 Això altre també serà teu: la part que se separa del seu do, de totes les ofrenes bressolades dels fills d’Israel. Te les he cedides a tu, als teus fills i a les teves filles que són amb tu, per decret perpetu. Tots aquells de casa teva que estiguin purs en podran menjar. 18.12 Les millors parts de l’oli, la millor part del vi i del blat, les primícies que ells ofereixen al Senyor, jo te les dono a tu. 18.13 Els primers fruits de les collites de les seves terres que ofereixen al Senyor, seran per a tu; tots aquells de casa teva que estiguin purs en podran menjar. 18.14 Tota dedicació exclusiva per al Senyor a Israel serà per a tu. 18.15 Tots els primers nascuts de totes les espècies que es poden presentar al Senyor, sigui home o bèstia, seran teus; però, tot primogènit d’home, el redimiràs. També redimiràs els primers nascuts de bèsties impures. 18.16 Aquells que hagin de ser redimits, els redimiràs al mes de néixer, avaluant-los en cinc sicles de plata, segons el sicle del Santuari, que és de vint gueràs. 18.17 Però el primogènit de vaca, o d’ovella, o de cabra, no el podràs redimir, perquè són consagrats. Vessaràs la seva sang damunt l’altar i faràs consumir el seu greix com a ofrena encesa de fragància agradable al Senyor. 18.18 La carn, però, et correspondrà a tu, així com el pit de l’ofrena bressolada i la cuixa dreta; seran teus. 18.19 Tota ofrena alçada de les coses santes que els fills d’Israel ofereixin al Senyor, les cedeixo a tu, als teus fills, a les teves filles que són amb tu, per decret perpetu. És un “pacte de sal”, per sempre, davant el Senyor, per a tu i per als teus descendents.” 18.20 El Senyor digué a Aaron: “Tu no tindràs cap heretat a la terra d’ells, ni tindràs cap porció entre ells; jo sóc la teva porció i la teva heretat enmig dels fills d’Israel. 18.21 Als fills de Leví els dono per herència tot el delme d’Israel, a canvi del servei de dedicació que ells fan al Tabernacle de Reunió. 18.22 I els fills d’Israel no tornaran a acostar-se al Tabernacle de Reunió, per evitar que cometin pecat i hagin de morir; 18.23 només els levites compliran el servei del Tabernacle de Reunió, i ells es carregaran les seves faltes. És un estatut perpetu per a les vostres successives generacions. No tindran heretat entre els fills d’Israel, 18.24 perquè jo dono en herència als levites els delmes que els fills d’Israel han de presentar com a ofrena alçada al Senyor. Per això els he dit que no tindran heretat entre els fills d’Israel.” 18.25 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 18.26 “Parla als levites i digues-los: Quan rebreu dels fills d’Israel els delmes que jo us he concedit de part seva com a heretat vostra, n’oferireu la desena part com a ofrena alçada al Senyor. 18.27 Serà com si fos la vostra ofrena alçada al Senyor, com el gra de l’era i el producte del celler; 18.28 així també vosaltres presentareu l’ofrena alçada al Senyor. De tots els delmes que rebreu dels fills d’Israel, en donareu al sacerdot Aaron l’ofrena alçada al Senyor. 18.29 De tots els vostres dons presentareu les corresponents ofrenes alçades al Senyor; el bo i millor d’ells serà la seva part consagrada.” 18.30 També els diràs: “Quan hàgiu consagrat la millor part, serà comptat als levites com si fos el producte de l’era i el producte del celler. 18.31 En podreu menjar a qualsevol lloc, vosaltres i les vostres famílies, perquè és el vostre jornal a canvi del vostre servei al Tabernacle de Reunió. 18.32 I per aquest motiu no us carregareu amb cap pecat, perquè ja haureu presentat la millor part, i no haureu profanat els presents santificats dels fills d’Israel i no morireu.”

Nombres 19

19.1 El Senyor va parlar a Moisès i a Aaron i els digué: 19.2 “Aquest és un precepte de llei que el Senyor ha dictat: Digues als fills d’Israel que portin una vaca completament roja, que no tingui cap tara i que mai no hagi dut al damunt un jou. 19.3 La donareu al sacerdot Eleazar, que la traurà fora del campament i serà degollada davant seu. 19.4 Acabat, el sacerdot Eleazar prendrà part de la sang amb el dit i farà set aspersions en direcció al frontispici del Tabernacle de Reunió. 19.5 Tot seguit la vaca serà cremada davant d’ell: la pell, la carn i la sang, a més dels excrements, tot serà cremat. 19.6 Després el sacerdot prendrà una branca de cedre i una d’hisop amb llana escarlata, i ho llençarà al mig del foc on crema la vaca. 19.7 El sacerdot es rentarà els vestits, es rentarà el cos amb aigua i després podrà entrar al campament, però serà impur fins al vespre. 19.8 Igualment, aquell qui l’haurà cremada es rentarà els vestits amb aigua i es rentarà el cos amb aigua, i serà impur fins al vespre. 19.9 Tot seguit, un home pur recollirà les cendres de la vaca, les dipositarà en un lloc net fora del campament i es reservaran per a la congregació dels fills d’Israel, per preparar l’aigua de la purificació: és ofrena pel pecat. 19.10 I aquell que recull les cendres de la vaca es rentarà els vestits i serà impur fins al vespre. Això serà un estatut perpetu per als fills d’Israel i per al foraster que resideixi enmig d’ells. 19.11 Aquell qui toqui un cadàver humà, serà impur durant set dies. 19.12 Es purificarà amb aquesta aigua el dia tercer i el dia setè, i serà net. Si no es purifica el dia tercer i el setè, no serà net. 19.13 Tothom qui toqui un cadàver, els cos d’una persona morta, si no es purifica, ha contaminat el Tabernacle del Senyor, i aquella persona serà extirpada d’enmig d’Israel. Ja que l’aigua de la purificació no ha estat vessada damunt d’ell, és impur; la seva impuresa segueix en ell. 19.14 Aquesta és la llei per al cas que un home es mori dins la tenda: tothom qui entri dins la tenda i tothom qui estigui dins la tenda serà impur durant set dies. 19.15 Tot recipient obert, que no tingui tapadora ajustada, serà impur. 19.16 Aquell qui en ple camp toqui algun mort per l’espasa, o un cadàver, o uns ossos humans o una sepultura, serà impur set dies. 19.17 Per a la persona impura es prendrà un poc de cendra de la cremació d’aquella ofrena pel pecat i es barrejarà amb aigua viva dins d’un recipient. 19.18 I un home que estigui net prendrà l'hisop, el xoparà dins l’aigua i aspergirà sobre la tenda i sobre tots els objectes i persones que hi havia allí, i sobre aquella persona que hagi tocat els ossos o l’home mort, o el difunt, o la sepultura. 19.19 L’home net, doncs, aspergirà l’impur el dia tercer i el dia setè; quan s’hagi purificat del pecat el dia setè, es rentarà els vestits, es rentarà amb aigua i al vespre serà pur. 19.20 Però l’home que en estat d’impuresa no es purifiqui del pecat, aquella persona serà extirpada d’enmig de l’assemblea, perquè ha contaminat el Santuari del Senyor. Ja que les aigües de la purificació no s’han vessat damunt d’ell: és impur. 19.21 Això és per a vosaltres un estatut perpetu. Aquell qui haurà aspergit l’aigua de la purificació es rentarà els vestits; igualment, aquell qui haurà tocat aquesta aigua serà impur fins al vespre. 19.22 Tot allò que l’impur hagi tocat serà impur, i aquell qui ho toqui serà impur fins al vespre.”

Nombres 20

20.1 Tota la congregació dels fills d’Israel va arribar al desert de Sin el mes primer, i el poble es va estacionar a Cadeix. Allí va morir Maria i allí fou sepultada. 20.2 Com que no hi havia aigua per a la congregació, ells es van ajuntar contra Moisès i contra Aaron. 20.3 El poble es va revoltar contra Moisès i protestaven, i li deien: “Tant de bo haguéssim mort quan van morir els nostres germans davant el Senyor! 20.4 Per què heu portat l’assemblea del Senyor en aquest desert, per morir aquí nosaltres i el nostre bestiar? 20.5 Per què ens heu fet pujar d’Egipte per dur-nos en un lloc tan dolent? No és lloc de sembra, ni de figueres, ni de vinyes, ni de magraners; ni tant sols hi ha aigua per a beure!” 20.6 Llavors Moisès i Aaron es van retirar de la presència de l’assemblea cap a l’entrada del Tabernacle de Reunió i es van abocar de cara a terra, i la glòria del Senyor se’ls aparegué. 20.7 I el Senyor va parlar a Moisès i li digué: 20.8 “Pren la vara i aplega la congregació, tu i el teu germà Aaron, i davant d’ells parleu a la roca, i ella deixarà brollar la seva aigua. Faràs brollar per a ells aigua de la roca i donaràs de beure a la congregació i al seu bestiar.” 20.9 Moisès va agafar la vara de davant el Senyor, tal com ell li havia manat. 20.10 Moisès i Aaron van reunir la congregació davant la roca i els digué: “Escolteu, ara, rebels! Penseu que d’aquesta roca podrem treure aigua per a vosaltres?” 20.11 Llavors Moisès alçà la mà i va colpejar la roca amb la vara dues vegades i va sortir un doll abundós d’aigua, i la congregació i el seu bestiar pogueren beure. 20.12 Però el Senyor digué a Moisès i a Aaron: “Ja que no heu cregut en mi per santificar-me davant dels fills d’Israel, vosaltres no introduireu aquesta congregació a la terra que els he concedit.” 20.13 Aquestes són les aigües de Meribà (de la discussió), on els fills d’Israel van protestar contra el Senyor i ell els demostrà la seva santedat. 20.14 Moisès va enviar missatgers, des de Cadeix, al rei d’Edom, per dir-li: “Així diu el teu germà Israel: Tu ja saps tots els sofriments que hem passat. 20.15 Com els nostres pares van baixar a l’Egipte i ens hi vam estar molt de temps. Els egipcis ens van maltractar, a nosaltres i als nostres pares. 20.16 Però quan vam clamar al Senyor, ell va atendre la nostra veu i va enviar un àngel que ens va treure d’Egipte, i ara som aquí, a Cadeix, població tocant al teu territori. 20.17 Permet que passem pel teu territori. No trepitjarem ni camps ni vinyes, ni beurem aigua dels pous. Anirem pel camí ral sense desviar-nos ni a dreta ni a esquerra, fins que hàgim traspassat el teu territori.” 20.18 Però Edom li va contestar: “No passaràs pel meu país; si no, sortiré armat al teu encontre.” 20.19 Però els fills d’Israel li respongueren: “Anirem pel camí fressat, i si jo i el meu bestiar haguéssim de beure de les teves aigües, et pagaré el que correspongui. No volem res més que travessar a peu.” 20.20 Però ell digué: “No passaràs!” I Edom els va sortir a l’encontre amb una nombrosa tropa ben armada. 20.21 I com que Edom no va deixar passar Israel pel seu territori, Israel es va retirar de les seves fronteres. 20.22 Van alçar el campament de Cadeix, i tota la congregació dels fills d’Israel va arribar a la muntanya d’Or. 20.23 El Senyor va parlar a Moisès i a Aaron al mont Or, tocant a la frontera del país d’Edom, i els va dir: 20.24 “Aaron es reunirà amb el seu poble, perquè no pot entrar a la terra que he concedit als fills d’Israel, per haver estat rebel a les meves ordres a les aigües de Meribà. 20.25 Pren Aaron i el seu fill Eleazar i fes-los pujar en aquesta muntanya d’Or. 20.26 Despullaràs Aaron de les seves vestidures i les posaràs al seu fill Eleazar, i Aaron serà reunit; allí morirà.” 20.27 Moisès va fer el que el Senyor li havia manat i van pujar al mont Or, a vista de tota la congregació. 20.28 Moisès tragué les vestidures d’Aaron i les va posar al seu fill Eleazar. I Aaron va morir allí, al cim de la muntanya. Després Moisès i Eleazar van baixar de la muntanya. 20.29 Quan tota la congregació va saber que Aaron era mort, tota la casa d’Israel va plorar Aaron durant trenta dies.

Nombres 21

21.1 Quan el rei cananeu d’Arad, que habitava al Nègueb, va saber que Israel arribava pel camí d’Atarim, va atacar Israel i va fer alguns captius. 21.2 Llavors Israel va fer aquest vot al Senyor: “Si poses aquesta gent a les meves mans, destruiré completament les seves poblacions.” 21.3 El Senyor va escoltar la veu d’Israel i li va lliurar el cananeu. Els va destruir completament, a ells i les seves poblacions. Per això a aquell lloc li van posar el nom d’Hormà (extermini). 21.4 Des del mont Or es van posar en marxa camí del Mar Roig, a fi de vorejar la terra d’Edom. En el camí, el poble es va impacientar, 21.5 i va parlar contra Déu i contra Moisès: “Per què ens heu fet pujar de l’Egipte per morir en aquest desert, on no hi ha ni pa ni aigua? Estem fastiguejats fins a l’ànima d’aquest pa miserable!” 21.6 Llavors el Senyor va enviar contra el poble unes serps ardents que picaven el poble; i molta gent d’Israel va morir. 21.7 El poble va acudir a Moisès i li digué: “Hem pecat per haver parlat contra el Senyor i contra tu. Prega al Senyor que aparti de nosaltres les serps.” Moisès va pregar pel poble, 21.8 i el Senyor li digué: “Fes-te una serp ardent i penja-la dalt d’un pal, i serà que tothom que hagi estat picat i la miri es posarà bo.” 21.9 Moisès va fer una serp de bronze i la va penjar dalt d’un pal, i succeí que, si alguna serp havia picat algú, si aquest mirava la serp de bronze es posava bo. 21.10 Els fills d’Israel van marxar i van acampar a Obot. 21.11 Partint d’Obot van acampar a les ruïnes d’Abarim, al desert que hi ha enfront de Moab, per la banda de sol ixent. 21.12 Van partir d’allí i van acampar al torrent Zèred. 21.13 Van partir d’allí i van acampar a l’altra banda de l’Arnon, al desert que s’estén des del territori dels amorreus, i l’Arnon fa de frontera de Moab, entre els moabites i els amorreus. 21.14 Per això es diu al llibre de les Guerres del Senyor: “Vaheb, prop de Subà i el torrent Arnon, 21.15 a les vessants de les valls, que s’estén fins a l’emplaçament d’Ar i es repenja al terme de Moab.” 21.16 D’allí partiren cap a Beer (que vol dir ‘pou’). Aquest era aquell pou del qual va dir el Senyor a Moisès: “Aplega el poble i els donaré aigua.” 21.17 Llavors Israel va cantar aquest càntic: “Brolla, pou! Canteu-li! 21.18 Pou que van excavar els prínceps, que els prohoms del poble van aprofundir amb el ceptre, amb els seus bastons.” Del desert anaren a Matanà. 21.19 De Matanà a Nahaliel, i de Nahaliel a Bamot. 21.20 I de Bamot a la vall que és al camp de Moab, al cim del Pisgà, que mira de cara al desert. 21.21 Israel va trametre missatgers a dir a Sihon, el rei dels amorreus: 21.22 “Voldria passar per la teva terra. No em desviaré per camps ni vinyes, ni beurem aigua de cap pou: anirem pel camí ral fins que hàgim passat el teu terme.” 21.23 Però Sihon no va permetre que Israel passés pel seu territori, sinó que, aplegant tot el seu poble, es dirigí al desert a l’encontre d’Israel, arribant fins a Jahas, on va lluitar contra Israel. 21.24 Però Israel l’atacà a tall d’espasa i conquerí el seu país des de l’Arnon fins a Jaboc, fins als límits dels fills d’Amon, perquè la frontera dels fills d’Amon era fortificada. 21.25 Israel va ocupar totes aquestes ciutats. A totes les poblacions dels amorreus es va establir Israel, des d’Heixbon fins a tots els seus pobles. 21.26 Heixbon era la ciutat de Sihon, el rei amorreu que havia lluitat contra l’anterior rei de Moab i havia arrabassat de la seva mà tota la seva terra fins a l’Arnon. 21.27 Per això diuen els trobadors: “Veniu a Heixbon; reconstruïu i fortifiqueu la ciutat de Sihon. 21.28 Perquè ha sortit foc d’Heixbon, una flama de la ciutat de Sihon que ha devorat Ar de Moab i els senyors de les altures de l’Arnon. 21.29 Ai de tu, Moab! Estàs perdut, poble del déu Quemoix! Ha lliurat els seus fills a la desbandada i les seves filles a l’esclavatge, a Sihon, el rei amorreu. 21.30 Els hem vençut! Hem destruït Heixbon; ho hem arrasat tot des de Dibon fins a Nófah, fins i tot fins a Medebà.” 21.31 Així Israel es va instal·lar a la terra dels amorreus. 21.32 Moisès va enviar a explorar Jazer i la conqueriren, amb els seus poblats, i n’expulsaren els amorreus que hi vivien. 21.33 Després se’n tornaren i van pujar pel camí de Basan. I Og, el rei de Basan, els va sortir a l’encontre amb tota la seva gent per atacar-los a Edreí. 21.34 El Senyor digué a Moisès: “No li tinguis por, perquè a ell i tota la seva gent, amb la seva terra, els he posats a les teves mans. I amb ell faràs el que vas fer amb el rei amorreu Sihon, que habitava a Heixbon.” 21.35 I el van derrotar, amb els seus fills i tota la seva gent, fins a no deixar-li cap supervivent. I es van apoderar de tot el seu territori.

Nombres 22

22.1 Després, els fills d’Israel van partir i van acampar a les estepes de Moab, a l’altra banda del Jordà, davant de Jericó. 22.2 Balac, fill de Sipor, va saber tot el que Israel havia fet a l’amorreu; 22.3 i va agafar molta por davant d’aquell poble tant nombrós. Moab estava trasbalsat per causa dels fills d’Israel. 22.4 Llavors Moab digué als ancians de Madian: “Ara aquesta multitud devorarà tot el nostre entorn, com un bou devora tot l’herbei dels camps.” I Balac, fill de Sipor, que era rei de Moab en aquell temps, 22.5 va enviar missatgers a Balaam, fill de Beor, a Petor, que és prop del riu, al país dels seus compatriotes, per fer-lo venir, i li digué: “Mira, un poble que acaba de sortir d’Egipte s’ha escampat pel país, i ara s’ha establert davant meu. 22.6 Et prego que vinguis i em maleeixis aquest poble, perquè és massa fort per a mi. Potser així el podré vèncer i expulsar del país, perquè jo sé que qui tu beneeixes és beneït, i qui tu maleeixes és maleït.” 22.7 Els ancians de Moab i els ancians de Madian van marxar portant la paga del vaticini, i en arribar a Balaam li van transmetre les paraules de Balac. 22.8 Ell els digué: “Passeu aquí la nit i us contestaré segons m’indiqui el Senyor. I els missatgers es van quedar amb Balaam. 22.9 Déu es revelà a Balaam i li digué: “Qui són aquests homes que tens a casa?” 22.10 Balaam respongué a Déu: “Balac, fill de Sipor, el rei de Moab, m’ha enviat a dir: 22.11 Mira, hi ha un poble que ha sortit d’Egipte i s’ha escampat per tot el país. Vine ara i maleeix-me’l, que potser el podré vèncer i expulsar.” 22.12 Déu respongué a Balaam: “No vagis amb ells; no maleeixis el poble, perquè és beneït.” 22.13 Quan Balaam es va llevar, al matí, digué als emissaris de Balac: “Torneu al vostre país, perquè el Senyor no vol que vagi amb vosaltres.” 22.14 Els emissaris de Moab es van alçar, van tornar a Balac i li digueren: “Balaam no ha volgut venir amb nosaltres.” 22.15 Llavors Balac va tornar a enviar uns altres emissaris a Balaam, en més gran nombre i més distingits que els anteriors. 22.16 Quan hi van arribar, li digueren: “Així diu Balac, fill de Sipor: Et prego que no refusis de venir a mi. 22.17 Et faré grans honors i compliré tot el que em diguis. Vine, doncs, i maleeix-me aquest poble.” 22.18 Però Balaam respongué als servidors de Balac: “Encara que Balac em donés la seva casa plena de plata i d’or, no podria traspassar el manament del Senyor, el meu Déu, per fer ni poc ni molt. 22.19 Ara, però, us demano que us quedeu aquí també vosaltres aquesta nit, fins que jo sàpiga què més em diu el Senyor.” 22.20 Déu es revelà a Balaam, de nit, i li digué: “Ja que aquests homes han vingut a cridar-te, lleva’t i vés amb ells. Però només faràs allò que jo et digui.” 22.21 Balaam es va llevar de matí, va aparellar la seva somera i se n’anà amb els dignataris de Moab. 22.22 Però Déu s’enfurismà contra ell perquè se n’havia anat, i l’àngel del Senyor es va plantar al mig del camí per barrar-li el pas. Balaam anava muntat en la somera i amb ell hi anaven dos criats. 22.23 La somera veié l’àngel del Senyor dret al mig del camí, amb l’espasa desembeinada a la mà, i es va desviar del camí i se n’anava pel mig del camp. Balaam bastonejava la somera per fer-la tornar al camí. 22.24 L’àngel del Senyor es va situar en un camí estret, entre les vinyes, amb parets a banda i banda; 22.25 i quan la somera veié l’àngel del Senyor es va arrambar a la paret, estrenyent el peu de Balaam contra la paret; i ell va tornar a bastonejar-la. 22.26 Altre cop l’àngel del Senyor va canviar de lloc i anà a situar-se en un tram on no hi havia possibilitat de decantar-se a dreta ni a esquerra. 22.27 La somera, en veure l’àngel del Senyor, es va ajocar amb Balaam al damunt. Balaam, enfurismat, les emprengué a bastonades amb la somera. 22.28 Llavors Déu va obrir la boca de la somera, que va dir a Balaam: “Què t’he fet perquè em peguis, ja amb aquesta, tres vegades?” 22.29 Balaam respongué a la somera: “Perquè t’has burlat de mi! Si tingués una espasa a la mà, ara mateix et matava!” 22.30 La somera replicà a Balaam: “Que no sóc jo la teva somera, la mateixa que has muntat des que sóc teva? Acostumo jo a fer mai una cosa així?” Ell respongué: “No.” 22.31 Llavors el Senyor va obrir el ulls de Balaam i veié l’àngel del Senyor dret al mig del camí, amb la seva espasa desembeinada a la mà. S’agenollà i s’abocà de cara a terra. 22.32 L’àngel del Senyor li digué: “Per què has pegat la teva somera tres vegades? Sóc jo que he vingut a aturar-te, perquè el teu viatge és malintencionat envers mi. 22.33 La somera m’ha vist i s’ha apartat del meu davant tres vegades. Si ella no s’hagués apartat del meu davant, tingues per segur que jo t’hauria matat, i a ella l’hauria deixat viure.” 22.34 I Balaam respongué: “Jo he pecat, perquè no sabia que tu t’havies posat al camí per aturar-me. Però ara, si això et sembla malament, me’n tornaré.” 22.35 Però l’àngel del Senyor digué a Balaam: “Acompanya els homes; però tu no has de dir res més que allò que jo t’indicaré.” I Balaam se n’anà amb els emissaris de Balac. 22.36 Quan Balac va saber que Balaam venia, va sortir a rebre’l en una població de Moab situada al límit de l’Arnon, tocant a la frontera. 22.37 I digué a Balaam: “¿No t’havia enviat a buscar amb urgència? Per què no vas venir? ¿És que realment no puc recompensar-te?” 22.38 Balaam respongué a Balac: “Mira, ara ja he arribat; però, podré dir alguna cosa? Només la paraula que Déu posi a la meva boca és la que haig de dir.” 22.39 Balaam va marxar amb Balac, i van arribar a Quiriat-Hussot. 22.40 Llavors Balac va fer un sacrifici de vedells i ovelles, i en va enviar a Balaam i als dignataris que eren amb ell. 22.41 L’endemà, Balac va prendre Balaam i el féu pujar a Bamot-Baal, des d’on podia veure una part del campament israelita.

Nombres 23

23.1 Balaam digué a Balac: “Construeix-me aquí set altars i prepara-m’hi set vedells i set moltons.” 23.2 Balac va fer el que Balaam havia dit, i van oferir un vedell i un moltó a cada altar. 23.3 Després Balaam digué a Balac: “Queda't al costat dels teus holocaustos, mentre jo vaig a veure si el Senyor ve a trobar-me, i el que ell em reveli t’ho faré saber.” I se n’anà a un turó pelat. 23.4 El Senyor va sortir a l’encontre de Balaam, i aquest li digué: “He preparat set altars i he sacrificat un vedell i un moltó en cada altar.” 23.5 El Senyor va posar un missatge a la boca de Balaam, i li digué: “Torna on és Balac i digues-li això.” 23.6 Va tornar on ell era i el va trobar al costat del seu holocaust, acompanyat de tots els principals de Moab. 23.7 Llavors Balaam va pronunciar el seu oracle, i digué: “D’Aram m’ha fet venir Balac, el rei de Moab, des de les muntanyes d’orient, i em diu: Vine, maleeix-me Jacob; vine, amenaça Israel! 23.8 Com puc maleir el qui Déu no ha maleït? Com puc amenaçar el qui el Senyor no ha amenaçat? 23.9 Des del cim de les roques el veig, des de dalt els turons el contemplo: heus aquí un poble que viu a part, que no s’assimila amb els altres pobles. 23.10 Qui comptarà la pols de Jacob, qui enumerarà la quarta part d’Israel? Que acabi la meva vida com la mort dels justos, i la meva fi sigui com la d’ell.” 23.11 I Balac digué a Balaam: “Què m’has fet? T’he cridat per maleir els meus enemics i tu els omples de benediccions!” 23.12 Respongué dient: “Que potser no haig de dir el que el Senyor em posa a la boca?” 23.13 Llavors Balac li digué: “Vine ara amb mi en un altre lloc, des d’on el podràs veure. Només en veuràs un extrem, perquè tot no el podràs veure, però des d’allí maleeix-me’l.” 23.14 I el dugué al camp del vigies, al cim del Pisgà. Allí hi va erigir set altars, i sobre cada altar hi sacrificà un vedell i un moltó. 23.15 Llavors Balaam digué a Balac: “Posa’t aquí, al costat del teu holocaust, mentre jo vaig allí a l’encontre del Senyor.” 23.16 Déu es revelà a Balaam i li posà un missatge a la boca, i li digué: “Torna on és Balac i digues-li això que t'he dit.” 23.17 Va tornar on ell era i el va trobar al costat del seu holocaust, acompanyat dels principals de Moab. I Balac li preguntà: “Què ha dit el Senyor?” 23.18 Balaam va pronunciar el seu oracle, i digué: “Alçat, Balac, i escolta, para l’orella, fill de Sipor. 23.19 Déu no és humà, perquè enganyi, ni fill d’home, perquè es desdigui. És que ell diu i no fa? Promet i no complirà? 23.20 Mira, he rebut l’ordre de beneir; ha donat benedicció i no puc canviar-la. 23.21 No ha vist culpa en Jacob, ni ha trobat iniquitat en Israel. El Senyor Etern, el seu Déu, és amb ell, i enmig d’ell ressona l’aclamació com a rei. 23.22 Déu el treu d’Egipte; és per a ell com la potència d’un búfal. 23.23 No hi ha maleficis contra Jacob, ni sortilegis contra Israel. Aviat es dirà de Jacob i d’Israel: Això és el que Déu ha fet! 23.24 Heus aquí un poble que s’aixeca com una lleona, i con un lleó s’alçarà. No s’ajaurà que no hagi devorat la presa i hagi begut la sang de les seves víctimes.” 23.25 Llavors Balac digué a Balaam: “Si no el pots maleir, almenys no el beneeixis!” 23.26 Però Balaam respongué a Balac: “¿No et vaig advertir que tot el que el Senyor em digués jo ho faria?” 23.27 Llavors Balac digué a Balaam: “Vine que et duré en un altre lloc. Potser plaurà a Déu que me’l maleeixis des d’allí.” 23.28 Balac dugué Balaam al cim del Peor, que mira de cara al desert. 23.29 I Balaam digué a Balac: “Construeix-me aquí set altars i prepara-m’hi set vedells i set moltons.” 23.30 Balac va fer el que Balaam havia dit i va oferir un vedell i un moltó en cada altar.

Nombres 24

24.1 Convençut Balaam que als ulls del Senyor era bo beneir Israel, no va anar com les altres vegades a buscar encanteris, sinó que es va posar de cara al desert. 24.2 Balaam va alçar la vista i contemplà Israel acampat per tribus. Llavors l’Esperit de Déu vingué damunt d’ell, 24.3 i va pronunciar el seu oracle: “Oracle de Balaam, fill de Beor, oracle de l’home clarivident, 24.4 oracle del qui escolta les paraules de Déu, del qui veu les visions del Totpoderós, del qui, postrat, se li obren els ulls. 24.5 Que en són, de belles, les teves tendes, Jacob, les teves morades, Israel! 24.6 Igual que valls espaioses, igual que jardins a la vora del riu, igual que àloes plantats pel Senyor, igual que cedres vora les aigües. 24.7 L’aigua sobreïx dels seus dipòsits, i els seus sembrats regalen d’aigua. El seu Rei predominarà més que Agag, i el seu regnat serà excels. 24.8 Déu el treu d’Egipte; és per a ell com la potència d’un búfal. Devora les nacions enemigues, esclafarà els seus ossos i amb les seves sagetes els traspassarà. 24.9 S’ajup, s'ajeu com un lleó, igual que una lleona. Qui el farà aixecar? Beneït sigui qui et beneeixi, i maleït sigui qui et maleeixi!” 24.10 Llavors Balac s’enfurismà contra Balaam, i picant de mans digué a Balaam: “Per maleir els meus enemics t’he cridat, i ara tu els has beneït ja tres vegades. 24.11 Vés-te’n, doncs, al teu país. Havia promès d’omplir-te d’honors, però el Senyor t’ha privat de la recompensa.” 24.12 Balaam respongué a Balac; “¿No és cert que als emissaris que vas enviar-me els vaig dir: 24.13 Encara que Balac em donés la seva casa plena de plata i d’or, no podré traspassar el manament del Senyor per fer res en bé o en mal pel meu compte, sinó que allò que el Senyor em digui és el que diré? 24.14 Ara, doncs, que ja me’n torno al meu poble, vine, que et faré saber el que farà aquest poble amb el teu en dies a venir.” 24.15 I pronuncià el seu oracle, i digué: “Oracle de Balaam, fill de Beor, oracle de l’home clarivident, 24.16 oracle del qui escolta les paraules de Déu i copsa la saviesa de l’Altíssim, del qui veu les visions del Totpoderós, del qui, postrat, se li obren els ulls: 24.17 Ho veig, però no és per ara, ho contemplo, però no és proper: de Jacob ha sortit una estrella i d’Israel un ceptre s’ha aixecat que esclafarà els polsos de Moab i el crani de tots els fills de Set. 24.18 Edom serà conquerida, i Seïr, enemiga seva, serà conquerida, mentre que Israel triomfarà. 24.19 Jacob dominarà i destruirà els supervivents de la ciutat.” 24.20 Després, fixant-se en Amalec, pronuncià el seu oracle i digué: “Primícia de les nacions, Amalec; però la seva fi serà l’extinció.” 24.21 Fixant-se en els caïnites, pronuncià el seu oracle i digué: “És ferma la teva morada, i el teu niu edificat en la roca. 24.22 Però vindrà la destrucció del caïnita quan Aixur et durà captiu.” 24.23 Va continuar amb el seu oracle i digué: “Ah, qui hi serà, quan Déu farà aquestes coses? 24.24 Vindran vaixells de les costes de Quitim que oprimiran Aixur, que oprimiran Éber; però també ell caurà en la ruïna!” 24.25 En acabat, Balaam es va alçar i se’n tornà al seu país. També Balac se n’anà pel seu camí.

Nombres 25

25.1 Mentre Israel estava a Xitim, el poble va començar a prostituir-se amb les filles de Moab. 25.2 Aquestes invitaven el poble als sacrificis que oferien als seus déus, i el poble participà en els àpats i va adorar els seus déus. 25.3 De manera que Israel es va lliurar a Baal-Peor, i el Senyor es va indignar contra Israel. 25.4 I el Senyor digué a Moisès: “Agafa tots els dirigents del poble i executa’ls davant el Senyor, a plena llum del sol, i la forta ira del Senyor s’apartarà d’Israel.” 25.5 Moisès digué als jutges d’Israel: “Mateu cada un dels vostres que s’hagi sotmès a Baal-Peor.” 25.6 Succeí que un home dels fills d’Israel va arribar i va introduir una madianita a la pròpia família, a la vista de Moisès i de tota la congregació dels fills d’Israel, quan ells estaven plorant a l’entrada del Tabernacle de Reunió. 25.7 En veure-ho, Pinhàs, fill d’Eleazar, fill del sacerdot Aaron, es va aixecar d’entre la congregació, va empunyar la llança, 25.8 va entrar darrere l’israelita fins a l’alcova i els va traspassar tots dos pel ventre, a l’israelita i a la dona. Així es va aturar la plaga que afligia els fills d’Israel. 25.9 Els morts en aquella plaga van ser vint-i-quatre mil. 25.10 Llavors el Senyor va parlar a Moisès i li digué: 25.11 “Pinhàs, fill d’Eleazar, fill del sacerdot Aaron, ha apartat el meu furor de damunt els fills d’Israel, perquè ha demostrat el seu zel enmig d’ells; per això no he acabat amb els fills d’Israel, endut pel meu zel. 25.12 Per tant, digues-li: Jo li concedeixo el meu pacte de pau, 25.13 que serà per a ell i per als seus descendents un pacte de sacerdoci perpetu, perquè s’ha mostrat ple de zel pel seu Déu i ha fet expiació pels fills d’Israel.” 25.14 L’israelita que va ser mort junt amb la madianita es deia Zimrí, fill de Salú, un principal d’una casa paterna de Simeó. 25.15 I el nom de la madianita morta era Cozbí, filla de Sur, que era cap d’un clan d’una casa paterna de Madian. 25.16 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 25.17 “Ataqueu els madianites i mateu-los; 25.18 perquè ells s’han fet enemics vostres per l’astúcia amb què us han enganyat en el cas de Peor i en el cas de Cozbí, la filla del cap madianita, confrare d’ells, morta el dia de la plaga motivada pel fet de Peor.”

Nombres 26

26.1 Després d’aquella plaga, el Senyor va parlar a Moisès i a Eleazar, el fill del sacerdot Aaron, i els digué: 26.2 “Feu el cens de tota la congregació dels fills d’Israel, des de l’edat de vint anys en amunt, segons les seves cases paternes, tots els aptes per a la guerra a Israel.” 26.3 Moisès i el sacerdot Eleazar van parlar així amb ells a les estepes de Moab, prop del Jordà, davant de Jericó: 26.4 “Compteu els qui han sortit d’Egipte des dels vint anys en amunt”, com ho havia manat el Senyor a Moisès. I els fills d’Israel que van sortir d’Egipte eren: 26.5 Rubèn, el primogènit d’Israel. I els descendents de Rubèn: d’Hanoc, la família dels hanoquites; de Pal·lú, la família dels pal·luïtes; 26.6 d’Hesron, la família dels hesronites; de Carmí, la família dels carminites. 26.7 Fins aquí les famílies dels rubenites. Els enregistrats van ser quaranta-tres mil set-cents trenta. 26.8 Fill de Pal.lú: Eliab. 26.9 Fills d’Eliab: Nemuel, Datan i Abiron. Aquests dos últims foren aquells Datan i Abiron, membres de l’assemblea de la congregació, que es van amotinar contra Moisès i Aaron amb la colla de Corè, quan ells es van alçar contra el Senyor, 26.10 i la terra va obrir la boca i els engolí junt amb Corè, quan va morir aquella colla, mentre el foc devorava dos-cents cinquanta homes perquè servissin d’escarment. 26.11 Però els fills de Corè no van morir. 26.12 Descendents de Simeó, per famílies: de Jemuel, la família dels jemuelites; de Jamín, la família dels jaminites; de Jaquín, la família dels jaquinites; 26.13 de Zèrah, la família dels zerahïtes; de Xaül, la família dels xaülites. 26.14 Aquestes són les famílies dels simeonites: vint-i-dos mil dos-cents. 26.15 Descendents de Gad, per famílies: de Sefon, la família dels sefonites; de Haguí, la família dels haguites; de Xuní, la família dels xunites; 26.16 d’Ozní, la família dels oznites; d’Erí, la família dels erites; 26.17 d’Arod, la família dels arodites; d’Arelí, la família dels arelites. 26.18 Aquestes són les famílies descendents de Gad, segons el seu registre: quaranta mil cinc-cents. 26.19 Els fills de Judà: Er i Onan; però Er i Onan van morir a la terra de Canaan. 26.20 Així, doncs, els descendents de Judà, per les seves famílies, són: de Xelà, la família dels xelaïtes; de Peres, la família dels peresites; de Zèrah, la família dels zerahïtes. 26.21 Els descendents de Peres són: d’Hesron, la família hesronita; d’Hamul, la família hamulita. 26.22 Aquestes són les famílies de Judà, segons el seu registre: setanta-sis mil cinc-cents. 26.23 Els descendents d’Issacar, per les seves famílies, són: de Tolà, la família dels tolaïtes; de Puvà, la família dels puvaïtes; 26.24 de Jaixub, la família dels jaixubites; de Ximron, la família dels ximronites. 26.25 Aquestes són les famílies d’Issacar, segons el seu registre: seixanta-quatre mil tres-cents. 26.26 Els descendents de Zabuló, per les seves famílies, són: de Sèred, la família dels sereïtes; d’Elon, la família dels elonites; de Jahleel, la família dels jahleelites. 26.27 Aquestes són les famílies zabulonites, segons el seu registre: seixanta mil cinc-cents. 26.28 Els descendents de Josep, per les seves famílies, són: Manassès i Efraïm. 26.29 Descendents de Manassès: de Maquir, la família dels maquirites. I Maquir engendrà Galaad. De Galaad, la família dels galaadites. 26.30 Aquests són els descendents de Galaad: de Ièzer, la família dels iezerites; d’Hèlec, la família dels helequites; 26.31 i d’Asriel, la família dels asrielites; i de Xèquem, la família dels xequemites; 26.32 i de Xemidà, la família dels xemidaïtes; i d’Hèfer, la família dels heferites. 26.33 Però Selofhad, el fill d’Hèfer, no tingué fills, sinó filles; i els noms de les filles de Selofhad foren: Mahlà, Noà, Hoglà, Milcà i Tirsà. 26.34 Aquestes són les famílies de Manassès, i el nombre dels seus enregistrats fou de cinquanta-dos mil set-cents. 26.35 Aquests són els descendents d’Efraïm, per les seves famílies: de Xutèlah, la família dels xutelahites; de Bèquer, la família dels bequeraïtes; de Tàhan, la família dels tahanaïtes. 26.36 I els descendents de Xutèlah: d'Eran, la família dels eranites. 26.37 Aquestes són les famílies dels descendents d’Efraïm, segons el seu registre: trenta-dos mil cinc-cents. Fins aquí els descendents de Josep per les seves famílies. 26.38 Descendents de Benjamí, per les seves famílies: de Bela, la família dels belaïtes; d’Aixbel, la família dels aixbelites; d’Ahiram, la família dels ahiramites; 26.39 de Xefufam, la família dels xefufamites; d’Hufam, la família dels hufamites. 26.40 Els fills de Bela foren: Ard i Naaman. D’Ard, la família dels ardites; de Naaman, la família dels naamanites. 26.41 Fins aquí els descendents de Benjamí per les seves famílies. Els enregistrats d’ells foren: quaranta-cinc mil sis-cents. 26.42 Aquests són els descendents de Dan, per les seves famílies: de Xuham, la família dels xuhamites. Aquests són els clans de Dan per les seves famílies. 26.43 El total de les famílies xuhamites, segons el seu registre, són: seixanta-quatre mil quatre-cents. 26.44 Descendents d’Aser, per les seves famílies: d'Imnà, la família dels imnaïtes; d 'Ixví, la família dels ixviïtes; de Berià, la família dels beriaïtes. 26.45 Pels fills de Berià: d’Heber, la família dels heberites; de Malquiel, la família dels malquielites. 26.46 I el nom de la filla d’Aser era Sèrah. 26.47 Aquestes són les famílies dels descendents d’Aser, segons el seu registre: cinquanta-tres mil quatre-cents. 26.48 Els descendents de Neftalí, per les seves famílies, són: de Jahsseel, la família dels jahsseelites; de Guní, la família dels gunites; 26.49 de Jèsser, la família dels jesserites; de Xil·lem, la família dels xil·lemites. 26.50 Fins aquí els descendents de Neftalí per les seves famílies. Els enregistrats d’ells foren: quaranta-cinc mil quatre-cents. 26.51 El total dels enregistrats dels fills d’Israel va ser de sis-cents un mil set-cents trenta. 26.52 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 26.53 “Entre aquests serà repartida la terra en propietat, segons el nombre de noms registrats. 26.54 Als més nombrosos donaràs una porció més gran, i als menys nombrosos, una porció més petita. A cadascun se li donarà la seva heretat en proporció al nombre d’enregistrats. 26.55 Però el país serà repartit a la sort. D’acord amb els noms de les tribus patriarcals es farà la distribució. 26.56 La sort decidirà la distribució, tant entre grans com entre petits”. 26.57 Aquests foren els comptats dels levites, per les seves famílies: de Guerxon, la família guerxonita; de Quehat, la família quehatita; de Merarí, la família merarita. 26.58 Aquestes són les famílies dels levites: la família libnita, la família hebronita, la família mahlita, la família muixita i la família coraïta. Quehat va engendrar Amram. 26.59 El nom de la dona d’Amran era Joquèbed, filla de Leví, que li nasqué a l’Egipte. Amram tingué d’ella Aaron i Moisès, i Maria, germana d’ells. 26.60 A Aaron li naixeren Nadab, Abihú, Eleazar i Itamar. 26.61 Nadab i Abihú van morir quan van oferir un foc profà davant el Senyor. 26.62 Els seus enregistrats foren: vint-i-tres mil, tots mascles d’un mes en amunt, perquè no eren comptats entre els altres israelites, ja que no havien de tenir herència entre els fills d’Israel. 26.63 Aquests foren els comptats per Moisès i el sacerdot Eleazar quan van censar els fills d’Israel a les estepes de Moab, prop del Jordà, davant de Jericó. 26.64 Entre ells no quedava cap home dels que van ser enregistrats per Moisès i el sacerdot Aaron quan van censar els fills d’Israel al desert del Sinaí, 26.65 perquè el Senyor els havia predit: “Moriran irremissiblement en el desert.” De fet, no en va quedar ni un, llevat de Caleb, fill de Jefunnè, i Josuè, fill de Nun.

Nombres 27

27.1 Es van presentar les filles de Selofhad, fill d’Hèfer, fill de Galaad, fill de Maquir, fill de Manassès, fill de Josep. Les filles es deien: Mahlà, Noà, Hoglà, Milcà i Tirsà. 27.2 Es van presentar davant Moisès i el sacerdot Eleazar, en presència de tots els principals i de tota la congregació, a l’entrada del Tabernacle de Reunió, i van dir: 27.3 “El nostre pare va morir al desert, però ell no era de la colla de Corè que es va rebel·lar contra el Senyor, sinó que va morir pel propi pecat sense tenir fills. 27.4 Per què s’ha d’esborrar el nom del nostre pare d’entre la seva parentela, pel fet de no haver tingut cap fill? Dóna’ns una heretat entre els germans del nostre pare.” 27.5 Moisès va presentar la causa d’elles davant el Senyor, 27.6 i el Senyor li va dir: 27.7 “Tenen raó les filles de Selofhad. Els donaràs, doncs, una heretat entre els germans del seu pare; els traspassaràs l’heretat del seu pare. 27.8 I parlaràs als fills d’Israel així: Si un home mor sense tenir cap fill, fareu passar la seva herència a la seva filla. 27.9 I en cas de no tenir cap filla, donareu la seva herència als seus germans. 27.10 I si no té germans, donareu l’herència als germans del seu pare. 27.11 I si el seu pare no té germans, donareu la seva herència al parent més pròxim de la seva família, i ell en serà l’amo. Per als fills d’Israel, serà un estatut de dret, tal com ho ha manat el Senyor a Moisès.” 27.12 El Senyor digué a Moisès: “Puja en aquesta muntanya d’Abarim i mira la terra que he donat als fills d’Israel; 27.13 i quan l’hagis vista, també seràs ajuntat al teu poble, com hi va ser ajuntat el teu germà Aaron, 27.14 ja que us vau rebel.lar contra les meves ordres al desert de Sin, en aquella revolta de la congregació, i no em vau glorificar als seus ulls en l’afer de l’aigua.” (Aquestes són les fonts de Meribà de Cadeix, al desert de Sin.) 27.15 Llavors Moisès va parlar al Senyor, i li digué: 27.16 “Que el Senyor, Déu dels esperits de tota carn, designi un home per cap de la congregació, 27.17 que vagi davant d’ella, que la guiï en les sortides i en el retorn, a fi que la congregació del Senyor no sigui com un ramat sense pastor.” 27.18 El Senyor respongué a Moisès: “Pren-te Josuè, fill de Nun, un home que té esperit, i imposa-li la teva mà. 27.19 Posa’l després davant del sacerdot Eleazar i davant de tota la congregació i, en presència d’ells, dóna-li el càrrec. 27.20 I li atorgaràs part de la teva autoritat, perquè tota la congregació dels fills d’Israel l’obeeixi. 27.21 Ell es presentarà davant d’Eleazar, a fi que consulti davant el Senyor per ell mitjançant el judici de l’Urim. Segons ordeni, sortiran; i segons ordeni, tornaran, ell i tots els fills d’Israel, tota la congregació.” 27.22 Moisès va fer el que el Senyor li havia manat: prengué Josuè i el va presentar davant del sacerdot Eleazar i davant de tota la congregació. 27.23 Li va imposar les mans i li donà el càrrec, tal com el Senyor havia manat per mitjà de Moisès.

Nombres 28

28.1 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 28.2 “Ordena això als fills d’Israel: Tindreu cura de presentar-me, al temps fixat, les meves ofrenes, la vianda de les meves ofrenes enceses, d’agradable fragància. 28.3 Els diràs: Aquestes són les ofrenes enceses que presentareu al Senyor diàriament: dos anyells d’un any, sense tara, en holocaust perpetu. 28.4 L'un l’oferiràs al matí, i l’altre l’oferiràs al capvespre. 28.5 I com a ofrena vegetal, oferiràs una desena part d’un efà de flor de farina pastada amb la quarta part d’un hin d’oli verge. 28.6 És l’holocaust perpetu que va ser instituït a la muntanya del Sinaí com a fra-gància agradable, ofrena encesa al Senyor. 28.7 La libació corresponent serà una quarta part d’un hin de vi per cada anyell; al santuari, vessaràs per al Senyor la libació de vi fermentat. 28.8 L’altre anyell, l’oferiràs al capvespre; l’oferiràs amb la mateixa oblació vegetal del matí i amb la mateixa libació, com a ofrena encesa de grata fragància al Senyor. 28.9 El dia del dissabte oferireu dos anyells d’un any, sense tara, amb dues desenes parts d’un efà de flor de farina pastada amb oli, com a ofrena vegetal, juntament amb la libació. 28.10 Aquest serà l’holocaust de cada dissabte, a més de l’holocaust perpetu i la seva libació. 28.11 A primers de cada mes, presentareu en holocaust al Senyor dos vedells, un moltó i set anyells d’un any, sense tara; 28.12 i tres desenes parts d’un efà de flor de farina pastada amb oli com a ofrena vegetal per cada vedell; i dues desenes parts de flor de farina pastada amb oli com a ofrena vegetal pel moltó; 28.13 i una desena part de flor de farina pastada amb oli com a ofrena vegetal per cada anyell. És un holocaust de grata fragància, ofrena encesa al Senyor. 28.14 Les corresponents libacions seran de mig hin de vi per cada vedell, la tercera part d’un hin per cada moltó i d’un quart d’hin per cada anyell. Això serà l’holocaust mensual per a tots els mesos de l’any. 28.15 També oferireu al Senyor un boc com a ofrena pel pecat, a més de l’holocaust perpetu i la seva libació. 28.16 El mes primer, el dia catorze del mes, és la Pasqua del Senyor. 28.17 El dia quinzè d’aquest mes serà festa. Durant set dies menjareu pans àzims. 28.18 El dia primer tindreu reunió santa i no fareu cap treball servil. 28.19 Presentareu com a ofrena encesa, en holocaust al Senyor, dos vedells, un moltó i set anyells d’un any, sense tara, 28.20 amb les seves ofrenes vegetals de flor de farina pastada amb oli per cada vedell i dues desenes parts pel moltó, 28.21 i n’oferiràs una desena part per cada un dels set anyells. 28.22 A més, un boc en ofrena pel pecat, per complir la vostra expiació. 28.23 Oferireu això a més de l’holocaust del matí, que és l’holocaust permanent. 28.24 Ho fareu així cada un dels set dies. És una menja de les ofrenes enceses, de grata fragància al Senyor. S’ha de fer a més de l’holocaust perpetu i la seva libació. 28.25 El dia setè tindreu una reunió santa i no fareu cap treball servil. 28.26 El dia de les primícies, en la vostra festa de les setmanes, quan presentareu ofrena vegetal nova al Senyor, tindreu una reunió santa, i no fareu cap treball servil. 28.27 Presentareu en holocaust, en grata fragància al Senyor, dos vedells, un moltó i set anyells d’un any, 28.28 amb les corresponents ofrenes vegetals de flor de farina pastada amb oli: tres desenes parts per cada vedell, dues desenes pel moltó, 28.29 i una desena part per cada un dels set anyells. 28.30 També un boc per complir la vostra expiació. 28.31 Això ho heu d’oferir a més de l'holocaust perpetu i la seva ofrena vegetal, sent-se cap defecte i amb les seves libacions.”

Nombres 29

29.1 “El setè mes, el primer dia del mes, tindreu una reunió santa i no fareu cap treball servil. Anunciareu el dia amb toc de trompetes, 29.2 i oferireu en holocaust de grata fragància al Senyor un vedell, un moltó i set anyells d’un any, sense tara, 29.3 amb les corresponents ofrenes vegetals de flor de farina pastada amb oli: tres desenes parts pel vedell, dues desenes parts pel moltó, 29.4 i una desena per cada un dels set anyells. 29.5 També un boc com a ofrena pel pecat, per complir la vostra expiació. 29.6 Això, a més de l’holocaust mensual i la seva ofrena vegetal, l’holocaust perpetu i la seva ofrena vegetal, juntament amb les libacions prescrites corresponents, conforme a la llei, com a ofrena encesa al Senyor, de perfum suau. 29.7 El dia deu d’aquest mes setè tindreu una reunió santa, dejunareu i no fareu cap mena de treball. 29.8 Presentareu en holocaust de grata fragància al Senyor un vedell, un moltó i set anyells d’un any, sense tara, 29.9 amb la corresponent ofrena vegetal de flor de farina pastada amb oli: tres desenes parts pel vedell, dues desenes pel moltó, 29.10 i una desena per cada un dels anyells. 29.11 També un boc com a ofrena pel pecat, a més de l’ofrena pel pecat del dia d’expiació, l’holocaust perpetu amb la seva ofrena vegetal i les corresponents libacions. 29.12 El dia quinze d’aquest mes setè tindreu una reunió santa i no fareu cap treball servil. Guardareu una festa solemne al Senyor durant set dies. 29.13 Presentareu en holocaust, com a ofrena encesa al Senyor, tretze vedells, dos moltons i catorze anyells d’un any, sense tara, 29.14 amb les seves ofrenes vegetals de flor de farina pastada amb oli: tres desenes parts per cada un dels tretze vedells, dues desenes per cada un dels dos moltons, 29.15 i una desena per cada un dels catorze anyells. 29.16 També un boc com a ofrena pel pecat, a més de l’holocaust perpetu i l’ofrena vegetal amb les seves libacions. 29.17 El segon dia oferireu dotze vedells, dos moltons i catorze anyells d’un any, sense tara; 29.18 amb l’ofrena vegetal i les libacions corresponents als vedells, els moltons i els anyells, d’acord amb el seu nombre i tal com està prescrit. 29.19 També un boc com a ofrena pel pecat, a més de l’holocaust perpetu i la seva ofrena vegetal, amb les seves libacions. 29.20 El tercer dia, onze vedells, dos moltons i catorze anyells d’un any, sense tara, 29.21 amb l’ofrena vegetal i les libacions corresponents als vedells, els moltons i els anyells, d’acord amb el seu nombre i tal com està prescrit. 29.22 També un boc com a ofrena pel pecat, a més de l’holocaust perpetu i la seva ofrena vegetal, amb les seves libacions. 29.23 El quart dia, deu vedells, dos moltons i catorze anyells d’un any, sense tara, 29.24 amb l’ofrena vegetal i les libacions corresponents als vedells, els moltons i els anyells, d’acord amb el seu nombre i tal com està prescrit. 29.25 També un boc com a ofrena pel pecat, a més de l’holocaust perpetu i la seva ofrena vegetal, amb les seves libacions. 29.26 El cinquè dia, nou vedells, dos moltons i catorze anyells d’un any, sense tara, 29.27 amb l’ofrena vegetal i les libacions corresponents als vedells, els moltons i els anyells, d’acord amb el seu nombre i tal com està prescrit. 29.28 També un boc com a ofrena pel pecat, a més de l’holocaust perpetu i la seva ofrena vegetal, amb les seves libacions. 29.29 El sisè dia, vuit vedells, dos moltons i catorze anyells d’un any, sense tara, 29.30 amb l’ofrena vegetal i les libacions corresponents als vedells, els moltons i els anyells, d’acord amb el seu nombre i tal com està prescrit. 29.31 També un boc com a ofrena pel pecat, a més de l’holocaust perpetu i la seva ofrena vegetal, amb les seves libacions. 29.32 El setè dia, set vedells, dos moltons i catorze anyells d’un any, sense tara, 29.33 amb l’ofrena vegetal i les libacions corresponents als vedells, els moltons i els anyells, d’acord amb el seu nombre i tal com està prescrit. 29.34 També un boc com a ofrena pel pecat, a més de l’holocaust perpetu i la seva ofrena vegetal, amb les seves libacions. 29.35 El vuitè dia tindreu la reunió solemne i no fareu cap treball servil. 29.36 Presentareu en holocaust, com a ofrena encesa de grata fragància al Senyor, un vedell, un moltó i set anyells d’un any, sense tara, 29.37 amb l’ofrena vegetal i les libacions corresponents al vedell, al moltó i als anyells, d’acord amb el seu nombre i tal com està prescrit. 29.38 També un boc com a ofrena pel pecat, a més de l’holocaust perpetu i la seva ofrena vegetal, amb les seves libacions. 29.39 Això és el que heu d’oferir al Senyor en les vostres festes solemnes, a més dels vostres vots i les vostres ofrenes voluntàries, dels vostres holocaustos, de les vostres ofrenes vegetals, de les vostres libacions i de les vostres ofrenes de reconciliació.” 29.40 I Moisès va comunicar als fills d’Israel tot el que el Senyor li havia manat.

Nombres 30

30.1 Moisès va parlar als caps de les tribus dels fills d’Israel, i els digué: “Això és el que el Senyor ha manat: 30.2 Quan una persona faci un vot al Senyor, o s’hagi compromès en jurament solemne sobre si mateix, no violarà la seva paraula; tot el que hagi promès, ho complirà. 30.3 Quan una dona hagi fet un vot al Senyor, o prengui un compromís quan és jove, vivint a casa del seu pare, 30.4 si el seu pare és sabedor del seu vot o del compromís que ha pres, i no s’hi oposa, tots els seus vots són vàlids; tota promesa amb què ella mateixa s’hagi compromès serà ferma. 30.5 Però si el seu pare, al moment de saber-ho, s’hi oposa, cap dels seus vots ni dels seus compromisos que ella mateixa hagi pres no seran vàlids; i el Senyor l’eximirà del seu compromís, a causa de la desaprovació del seu pare. 30.6 Si ella es casa quan encara està compromesa pels seus vots o per alguna altra promesa imprudent sortida dels seus llavis, amb què s’ha compromès ella mateixa, 30.7 si el seu marit n’és sabedor i no s’hi oposa al moment de saber-ho, els seus vots seran vàlids, i també subsistiran els compromisos amb què s’hagi lligat ella mateixa. 30.8 Però si el seu marit, al moment de saber-ho, s’hi oposa, quedarà anul·lat el vot que ella té damunt seu i el compromís imprudent que hagi sortit dels seus llavis amb el qual s’ha compromès ella mateixa; i el Senyor l’eximirà del seu compromís. 30.9 El vot d’una viuda o d’una divorciada, qualsevol lligam amb què ella mateixa s’hagi compromès, restaran damunt d’ella. 30.10 Si, vivint amb el seu marit, la dona ha fet un vot, o s’ha compromès ella mateixa sota jurament, 30.11 i el seu marit se n’assabenta i calla sense oposar-s’hi, tots els seus vots seran vàlids, i qualsevol compromís que ella mateixa hagi pres subsistirà. 30.12 Però si el seu marit, al moment de saber-ho, s’hi oposa i els anul·la, res del que ha sortit dels seus llavis, siguin vots o siguin compromisos personals, no serà vàlid; el seu marit els ha derogat, i el Senyor l’eximirà del seu compromís. 30.13 Tot vot i tot jurament amb què s’obligui a mortificar-se, el seu marit podrà confirmar-lo o anul·lar-lo. 30.14 Però si el seu marit, un dia i altre, no diu res, llavors ell mateix confirma tots els vots i tots els compromisos que tingui ella: han quedat confirmats perquè ha callat el dia que ho va saber. 30.15 I si ell pretén anul·lar-los temps després d’assabentar-se’n, es carregarà la culpa d’ella.” 30.16 Aquestes són les normes que el Senyor va donar a Moisès referents a la relació entre marit i muller i entre pare i filla, mentre aquesta és jove i viu a casa del seu pare.

Nombres 31

31.1 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 31.2 “Compleix la venjança dels fills d’Israel contra els madianites; després seràs reunit amb el teu poble.” 31.3 Moisès es dirigí al poble i va dir: “Que alguns de vosaltres prenguin les armes per a la guerra i ataquin Madian, a fi d’executar la venjança del Senyor. 31.4 Enviareu a la guerra mil homes de cada tribu, d’entre totes les tribus d’Israel.” 31.5 I d’entre els milers d’Israel, foren escollits mil per cada tribu, en total dotze mil en peu de guerra. 31.6 Moisès va enviar al combat mil homes de cada tribu, i amb ells Pinhàs, fill del sacerdot Eleazar, que duia a la mà els objectes sagrats i les trompetes per als tocs d’ordres. 31.7 Van atacar Madian, com el Senyor havia manat a Moisès, i van matar tots els homes. 31.8 A més d’aquells caiguts, també foren morts els reis de Madian: Eví, Rèquem, Sur, Hur i Reba, cinc reis de Madian; també fou mort per l’espasa Balaam, fill de Beor. 31.9 Els fills d’Israel se’n dugueren captives les dones de Madian amb la seva mainada, i els van arrabassar tot el bestiar, els ramats que tenien i tots els seus béns. 31.10 Van calar foc a tots els centres de població i a tots els campaments. 31.11 Van reunir totes les despulles i tot el botí de persones i bestiar, 31.12 i dugueren els captius, el botí i les despulles a Moisès i al sacerdot Eleazar, a la congregació dels fills d’Israel, al campament, a les estepes de Moab, prop del Jordà, davant de Jericó. 31.13 Moisès, el sacerdot Eleazar i tots els principals de la congregació van sortir a rebre’ls a les afores del campament. 31.14 Moisès es va indignar contra els oficials de l’exèrcit, comandants de milers i caps de centúries que tornaven de l’expedició guerrera, 31.15 i els digué: “Com és que heu deixat amb vida totes les dones? 31.16 Precisament van ser elles les que, per instigació de Balaam, van fer amb astúcia que els fills d’Israel apostatessin del Senyor en el cas de Baal-Peor, provocant la plaga entre la congregació d’Israel. 31.17 Ara, doncs, mateu tots els mascles d’entre la mainada, mateu també totes les dones que hagin tingut home, 31.18 però totes les noies que no hagin tingut home deixeu-les amb vida per a vosaltres. 31.19 I vosaltres, tots els qui heu matat algú, els qui heu tocat algun cadàver, quedeu-vos fora del campament; i us purificareu del pecat el tercer dia i el setè, vosaltres i les vostres captives. 31.20 Igualment, tota la roba, tot vestit de pell, tot teixit de pèl de cabra i tots els atuells de fusta, tot ho purificareu. 31.21 El sacerdot Eleazar digué als guerrers que havien tornat de l’expedició: “Aquest és el precepte legal que el Senyor ha manat a Moisès. 31.22 Concretament, l’or, la plata, el bronze, el ferro, l’estany i el plom, 31.23 tot allò que pot suportar el foc, li ho fareu passar, així quedarà net, si bé caldrà purificar-ho amb les aigües de la purificació; en canvi, tot allò que no suporta el foc, només ho fareu passar per les aigües. 31.24 El dia setè rentareu els vostres vestits i quedareu nets, i després ja podreu entrar al campament.” 31.25 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 31.26 “Fes el recompte del botí que s’ha agafat, tant de persones com de bestiar, tu, amb el sacerdot Eleazar i els caps de les patriarcats de la congregació. 31.27 I dividiràs a mitges el botí entre els guerrers que han participat en el combat i la resta de la congregació. 31.28 I de la part dels guerrers que han participat en el combat, en prendràs un tribut per al Senyor: un de cada cinc-cents, tant de persones com de bestiar gros, ases i ovelles. 31.29 Ho prendràs de la meitat que els pertoca, i ho donaràs al sacerdot Eleazar com a ofrena al Senyor. 31.30 I de la meitat dels fills d’Israel, en prendràs un de cada cinquanta, de persones, de bestiar gros, d’ases i d’ovelles, de tot animal, i ho donaràs als levites que estan al servei del Tabernacle del Senyor.” 31.31 Moisès i el sacerdot Eleazar van fer tal com el Senyor havia manat a Moisès. 31.32 El botí que va quedar del saqueig que van fer els guerrers va ser: sis-cents setanta-cinc mil caps de bestiar menut; 31.33 setanta-dos mil caps de bestiar gros; 31.34 seixanta-un mil ases; 31.35 i de persones, dones que no havien tingut cap home, van ser trenta-dues mil. 31.36 La meitat corresponent als guerrers va arribar a la quantitat de tres-cents trenta-set mil cinc-cents caps de bestiar menut, 31.37 dels quals, el tribut per al Senyor va ser de sis-cents setanta-cinc caps de bestiar menut; 31.38 a trenta-sis mil caps de bestiar gros, dels quals, el tribut per al Senyor va ser de setanta-dos; 31.39 a trenta mil cinc-cents ases, dels quals, el tribut per al Senyor va ser de seixanta-un; 31.40 i a setze mil persones, de les quals, el tribut per al Senyor va ser de trenta-dues persones. 31.41 I Moisès va donar al sacerdot Eleazar el tribut per al Senyor, tal com el Senyor havia manat. 31.42 De la meitat que corresponia als fills d’Israel, que Moisès va separar dels guerrers que van participar en el combat, 31.43 aquesta porció de la congregació era de tres-cents trenta-set mil cinc-cents caps de bestiar menut; 31.44 trenta-sis mil caps de bestiar gros; 31.45 trenta mil cinc-cents ases; 31.46 i setze mil persones. 31.47 D’aquesta meitat assignada als fills d’Israel, Moisès en prengué un de cada cinquanta, tant de persones com de bestiar, i ho donà als levites que tenien la guarda del Tabernacle del Senyor, tal com el Senyor havia manat. 31.48 Llavors, es van presentar a Moisès els oficials de l’exèrcit, comandants de milers i caps de centúries, 31.49 i li digueren: “Els teus servidors han fet el recompte dels soldats que han estat a les nostres ordres, i no en falta cap. 31.50 Per això portem com a ofrena al Senyor allò que cadascú ha pogut trobar de joiells d’or, braçalets, cadenetes, anells, arracades i collars, en expiació personal davant el Senyor.” 31.51 Moisès i el sacerdot Eleazar van rebre de mans d’ells l’or i tots els joiells treballats. 31.52 I tot l’or de l’ofrena alçada que van presentar al Senyor de part dels comandants de milers i dels caps de centúries, va ser de setze mil set-cents cinquanta sicles. 31.53 Era allò que els soldats de tropa havien recollit cadascú per a ell. 31.54 Un cop Moisès i el sacerdot Eleazar van rebre l’or dels comandants de milers i dels caps de centúries, el dugueren al Tabernacle de Reunió, com a memorial dels fills d’Israel davant el Senyor.

Nombres 32

32.1 Els fills de Rubèn i els fills de Gad tenien nombrosos ramats i molt grans. Observant la terra de Jazer i la de Galaad, veieren que aquella contrada era un bon lloc per al bestiar. 32.2 Llavors, els fils de Gad i els fills de Rubèn van anar a parlar amb Moisès, el sacerdot Eleazar i els principals de la congregació, i digueren: 32.3 “Atarot, Dibon, Jazer, Nimrà, Heixbon, Elalé, Sebam, Nebó i Beon, 32.4 la terra que el Senyor ha sotmès davant la congregació d’Israel és terra de pastures, i els teus servents tenen ramats.” 32.5 Hi van afegir: “Si hem trobat gràcia als teus ulls, que aquesta terra sigui donada als teus servents com a propietat, i no ens facis passar al Jordà.” 32.6 Moisès va respondre als fills de Gad i als fills de Rubèn: “És que els vostres germans han d’anar al combat mentre vosaltres us quedeu aquí? 32.7 Per què voleu desanimar els fills d’Israel perquè no vagin endavant cap a la terra que el Senyor els ha donat? 32.8 El mateix van fer els vostres pares, quan els vaig enviar de Cadeix-Barnea a explorar la terra. 32.9 Van pujar fins a la vall d’Eixcol, van inspeccionar el país, i després van desanimar els fills d’Israel perquè no entressin a la terra que el Senyor els havia donat. 32.10 Aquell dia el Senyor es va enfurismar i va jurar: 32.11 Els homes de vint anys en amunt que han pujat d’Egipte no veuran la terra que he promès sota jurament de donar a Abraham, a Isaac i a Jacob, perquè no m’han estat fidels, 32.12 llevat de Caleb, el fill de Jefunnè el quenazita, i Josuè, el fill de Nun, perquè ells han obeït fidelment el Senyor. 32.13 La ira del Senyor es va encendre contra Israel i els va fer errar pel desert durant quaranta anys, fins que aquella generació que havia obrat malament als ulls del Senyor s’hagués extingit. 32.14 I ara, heus aquí que vosaltres us heu alçat en comptes dels vostres pares, raça de pecadors, per inflamar encara més la ira del Senyor contra Israel! 32.15 Perquè, si us aparteu d’ell, farà més llarg el seu abandó en el desert, i vosaltres sereu la ruïna de tot aquest poble.” 32.16 Llavors se li van apropar i li van dir: “Construirem aquí pletes per als nostres ramats i habitatges per a les nostres famílies, 32.17 i nosaltres prendrem les armes per marxar al davant dels fills d’Israel fins que els haurem instal·lat al seu lloc; i mentrestant, les nostres famílies es quedaran a les poblacions fortificades, a cobert dels habitants del país. 32.18 No tornarem a casa nostra fins que cada un dels fills d’Israel hagi aconseguit la seva heretat. 32.19 I nosaltres no compartirem amb ells cap heretatge a l’altra banda del Jordà, o més enllà, ja que la nostra heretat ens ha tocat en aquesta banda del Jordà, la part oriental.” 32.20 Moisès els respongué: “Si ho feu així, si preneu les armes per combatre davant el Senyor, 32.21 i tots els vostres combatents passen el Jordà davant el Senyor fins que ell hagi expulsat els seus enemics de davant seu, 32.22 i el país hagi quedat sotmès davant d’ell, després d’això podreu tornar i quedareu sense compromís envers el Senyor i envers Israel, i aquesta terra serà la vostra possessió davant el Senyor. 32.23 Però si no ho feu així haureu pecat contra el Senyor, i tingueu per segur que el vostre pecat us atraparà. 32.24 Construïu-vos, doncs, habitatges per a les vostres famílies i pletes per als vostres ramats, i compliu el que els vostres llavis han promès.” 32.25 Els fills de Gad i els fills de Rubèn van contestar a Moisès: “Els teus servents compliran tal com el meu senyor ens mana. 32.26 La nostra mainada, les nostres dones, els nostres ramats i tot el nostre bestiar es quedaran aquí, a les poblacions de Galaad, 32.27 però els teus servents, tots els homes armats de l’exèrcit, passaran per combatre davant el Senyor, tal com diu el meu senyor.” 32.28 Llavors Moisès va donar instruccions referents a ells al sacerdot Eleazar, a Josuè, fill de Nun, i als caps de patriarcat de les tribus dels fills d’Israel, 32.29 i els digué: “Si els fills de Gad i els fills de Rubèn passen amb vosaltres el Jordà, tothom armat per a la batalla davant el Senyor, i el país és sotmès davant vostre, els donareu la terra de Galaad en possessió. 32.30 Però si no passen armats amb vosaltres, hauran de prendre possessió enmig vostre a la terra de Canaan.” 32.31 Els fills de Gad i els fills de Rubèn van contestar: “Complirem el que el Senyor ha manat als teus servents. 32.32 Passarem armats davant el Senyor a la terra de Canaan, i quedarà per a nosaltres la possessió de la nostra heretat en aquesta banda del Jordà.” 32.33 Moisès va concedir als fills de Gad i als fills de Rubèn, i a la mitja tribu de Manassès, fill de Josep, el regne de Sehon, rei dels amorreus, i el regne d’Og, rei de Basan, el país amb les ciutats compreses dins dels seus límits i les poblacions perifèriques. 32.34 Llavors, els fills de Gad van reedificar Dibon, Atarot, Aroer, 32.35 Atrot-Xofan, Jazer, Jogbohà, 32.36 Betnimrà i Betaran, com a poblacions fortificades, i construïren pletes per als ramats. 32.37 Els fills de Rubèn van reedificar Heixbon, Elalé, Quiriataim, 32.38 Nebó, Baal-Meon, canviades de nom, i Sibmà, i van posar nom a les ciutats que van construir. 32.39 Els fills de Maquir, fill de Manassès, van anar a Galaad, la van conquerir i van expulsar els amorreus que hi vivien. 32.40 Moisès concedí Galaad a Maquir, fill de Manassès, i ell s’hi va instal.lar. 32.41 Jaïr, fill de Manassès, hi va anar i es va apoderar dels seus poblets, i els va posar de nom Poblets de Jaïr. 32.42 Nóbah hi va anar i va conquerir Quenat amb les seves aldees, i la va anomenar Nóbah, que era el seu propi nom.

Nombres 33

33.1 Aquestes són les etapes dels fills d’Israel quan van sortir d’Egipte, formats en esquadrons a les ordres de Moisès i Aaron. 33.2 Moisès, per ordre del Senyor, va enregistrar els punts de partida segons les seves jornades. Aquestes són les seves etapes des dels punts de partida: 33.3 Van aixecar el campament de Ramsès el mes primer, el dia quinze del primer mes; l’endemà de la Pasqua van sortir els fills d’Israel amb la mà alçada, a la vista de tots els egipcis, 33.4 mentre els egipcis sepultaven tots els primogènits que el Senyor havia mort, executant també així el Senyor sentència contra els seus déus. 33.5 Els fills d’Israel van partir de Ramsès i van acampar a Sucot. 33.6 Van partir de Sucot i van acampar a Etam, a l’extrem del desert. 33.7 Van partir d’Etam i, girant cap a Piahirot, que és enfront de Baal-Sefon, van acampar davant Migdol. 33.8 Van partir de davant de Piahirot i, passant pel mig del mar cap al desert, van fer una travessa de tres dies pel desert d’Etam i van acampar a Marà. 33.9 Van partir de Marà i van fer cap a Elim. A Elim hi havia dotze dolls d’aigua i setanta palmeres, i van acampar allí. 33.10 Van partir d’Elim i van acampar a la riba del mar Roig. 33.11 Van partir del mar Roig i van acampar al desert de Sin. 33.12 Van partir del desert de Sin i van acampar a Dofcà. 33.13 Van partir de Dofcà i van acampar a Aluix. 33.14 Van partir d’Aluix i van acampar a Refidim, on no hi havia aigua perquè la gent pogués beure. 33.15 Van partir de Refidim i van acampar al desert del Sinaí. 33.16 Van partir del Sinaí i van acampar a Quibrot-Ataavà. 33.17 Van partir de Quibrot-Ataavà i van acampar a Hasserot. 33.18 Van partir d’Hasserot i van acampar a Ritmà. 33.19 Van partir de Ritmà i van acampar a Rimmon-Peres. 33.20 Van partir de Rimmon-Peres i van acampar a Libnà. 33.21 Van partir de Libnà i van acampar a Rissà. 33.22 Van partir de Rissà i van acampar a Quehelata. 33.23 Van partir de Quehelata i van acampar a la muntanya de Xèfer. 33.24 Van partir de la muntanya de Xèfer i van acampar a Haradà. 33.25 Van partir d’Haradà i van acampar a Maquehelot. 33.26 Van partir de Maquehelot i van acampar a Tàhat. 33.27 Van partir de Tàhat i van acampar a Tèrah. 33.28 Van partir de Tèrah i van acampar a Mitcà. 33.29 Van partir de Mitcà i van acampar a Haixmonà. 33.30 Van partir d’Haixmonà i van acampar a Mosserot. 33.31 Van partir de Mosserot i van acampar a Bené-Jaacan. 33.32 Van partir de Bené-Jaacan i van acampar a Horaguidgat. 33.33 Van partir d’Horaguidgat i van acampar a Jotbata. 33.34 Van partir de Jotbata i van acampar a Abronà. 33.35 Van partir d’Abronà i van acampar a Ession-Guèber. 33.36 Van partir d’Ession-Guèber i van acampar al desert de Sin, que és Cadeix. 33.37 Van partir de Cadeix i van acampar a la muntanya d’Or, a la frontera del país d’Edom. 33.38 I el sacerdot Aaron va pujar a la muntanya d’Or per ordre del Senyor, i allí va morir, l’any quaranta de la sortida dels fills d’Israel de la terra d’Egipte, el mes cinquè, el primer dia del mes. 33.39 Aaron tenia l’edat de cent vint-i-tres anys, quan va morir a la muntanya d’Or. 33.40 Llavors el rei cananeu d’Arad, que habitava al Nègueb, a la terra de Canaan, va saber que els fills d’Israel arribaven. 33.41 Van partir d’Or i van acampar a Salmonà. 33.42 Van partir de Salmonà i van acampar a Punon. 33.43 Van partir de Punon i van acampar a Obot. 33.44 Van partir d’Obot i van acampar a Iïm d’Abarim, a la frontera de Moab. 33.45 Van partir d’Iïm d’Abarim i van acampar a Dibon-Gad. 33.46 Van partir de Dibon-Gad i van acampar a Almon-Diblataima. 33.47 Van partir d’Almon-Diblataima i van acampar a les muntanyes d’Abarim, davant del Nebó. 33.48 Van partir d’Abarim i van acampar a les estepes de Moab, al Jordà, davant de Jericó. 33.49 Van acampar prop del Jordà, entre Betaieiximot i Abel-Aixitim, a les estepes de Moab. 33.50 El Senyor va parlar a Moisès, a les estepes de Moab, prop del Jordà, davant de Jericó, i li digué: 33.51 “Parla als fills d’Israel i digues-los: Quan hàgiu passat el Jordà cap a la terra de Canaan, 33.52 expulsareu de davant vostre tots els habitants de la terra, destruireu totes les seves escultures i totes les seves imatges de fosa i enderrocareu tots els seus santuaris. 33.53 Prendreu possessió de la terra i l’habitareu, perquè us dono a vosaltres tot el país en propietat. 33.54 Us repartireu la terra, a sorts, entre les vostres famílies. A les més nombroses donareu una porció més gran, i a les menys nombroses, una porció més petita. Allò que a cadascú li toqui en sort serà seu. Fareu el repartiment per tribus paternes. 33.55 Però si no expulseu de davant vostre els habitants del país, succeirà que aquells que haureu deixat quedar d’entre ells seran com punxes als vostres ulls i com espines als vostres costats, i us oprimiran en aquesta terra on aneu a viure. 33.56 I resultarà que us tractaré a vosaltres tal com havia pensat de tractar-los a ells.”

Nombres 34

34.1 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 34.2 “Dóna ordres als fills d’Israel i digues-los: Quan entrareu a la terra de Canaan, aquest serà el territori que us tocarà en herència, la terra de Canaan segons els seus límits. 34.3 El vostre terme meridional s’estendrà des del desert de Sin tot al llarg de la frontera d’Edom; la vostra frontera meridional començarà per l’orient, a l’extrem del Mar de la Sal (el Mar Mort); 34.4 el vostre terme girarà cap al migdia per la pujada d’Acrabim, seguirà endavant cap a Sin i acabarà al sud de Cadeix-Barnea; continuarà cap a Hassar-Adar i seguirà endavant fins a Asmon; 34.5 des d’Asmon girarà cap al torrent d’Egipte i s’acabarà al mar Mediterrani. 34.6 El vostre terme occidental serà el mar Mediterrani; aquesta serà la vostra frontera cap a l’oest. 34.7 El vostre terme septentrional serà aquest: des del mar Mediterrani traçareu una línia fins a la muntanya d’Or; 34.8 des de la muntanya d’Or traçareu una línia fins a l’entrada de Lebó-Hamat, i la frontera arribarà fins a Sedad; 34.9 després la frontera seguirà cap a Zifron, i el seu extrem acabarà a Hassar-Enan. Aquesta serà la vostra frontera al nord. 34.10 Com a límit oriental, traçareu una línia des d’Hassar-Enan fins a Xefam. 34.11 La frontera baixarà des de Xefam cap a Arbelà, a l’orient d’Ain, i seguirà baixant la línia fronterera fins a tocar la costa oriental del mar de Genesaret; 34.12 després la frontera baixarà el Jordà i seguirà fins a acabar al mar Mort. Aquesta serà la vostra terra amb les fronteres que la delimiten.” 34.13 Moisès va donar ordres als fills d’Israel, i els digué: “Aquesta és la terra que heu de repartir a sorts, la que el Senyor va do-nar a les nou tribus i a l’altra mitja tribu, 34.14 perquè la tribu dels fills de Rubèn, amb les seves cases paternes, i la tribu dels fills de Gad, amb les seves cases paternes, i la mitja tribu de Manassès, ja han rebut la seva possessió. 34.15 Aquestes dues tribus i mitja ja han rebut la seva heretat en la part oriental del Jordà, davant de Jericó, cara a llevant. 34.16 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 34.17 “Aquests són els noms dels homes que us repartiran la terra: el sacerdot Eleazar i Josuè, fill de Nun. 34.18 Prendreu també un principal de cada tribu per a repartir la terra. 34.19 Aquests són els seus noms: de la tribu de Judà, Caleb, fill de Jefunnè; 34.20 de la tribu dels fills de Simeó, Xemuel, fill d’Ammihud; 34.21 de la tribu de Benjamí, Elidad, fill de Quislon; 34.22 de la tribu dels fills de Dan, el príncep Buquí, fill de Joglí; 34.23 dels fills de Josep, per la tribu dels fills de Manassès, el príncep Hanniel, fill d’Efod; 34.24 de la tribu dels fills d’Efraïm, el príncep Quemuel, fill de Xiftan; 34.25 de la tribu dels fills de Zabuló, el príncep Elissafan, fill de Parnac; 34.26 de la tribu dels fills d’Issacar, el príncep Paltiel, fill d’Azan; 34.27 de la tribu dels fills d’Aser, el príncep Ahihud, fill de Xelomí; 34.28 i de la tribu dels fills de Neftalí, el príncep Pedahel, fill d’Ammihud. 34.29 Aquests són els qui el Senyor va encarregar de repartir la terra de Canaan entre els fills d’Israel.

Nombres 35

35.1 El Senyor va parlar a Moisès, a les estepes de Moab, prop del Jordà, davant de Jericó, i li digué: 35.2 “Ordena als fills d’Israel que, de la porció d’heretat pròpia, cedeixin als levites poblacions on puguin habitar i també els terrenys de pastura que envolten aquelles poblacions, com a donació als levites. 35.3 Les poblacions seran per a habitatge i els pasturatges seran per al bestiar, els seus ramats i tots els seus animals. 35.4 Els pasturatges entorn de les poblacions que cedireu als levites s’estendran mil colzades, des del mur, tot al voltant. 35.5 Amidareu al defora de la població: dues mil colzades pel costat d’orient, dues mil colzades pel costat de migdia, dues mil colzaldes pel costat de ponent, i dues mil colzades pel costat del nord, i la població quedarà al bell mig. Això constituirà els pasturatges de les poblacions. 35.6 De les poblacions que cedireu als levites, sis seran ciutats de refugi, que establireu perquè l’homicida s’hi pugui refugiar, i endemés els cedireu quaranta-dues poblacions més. 35.7 El total de poblacions que heu de cedir als levites són quaranta-vuit poblacions, amb els seus pasturatges. 35.8 Les poblacions que heu de cedir de les possessions dels fills d’Israel, les prendreu en major quantitat del més gran, i en menor quantitat del més petit; cadascú cedirà als levites una part proporcional de les poblacions que li hagin correspost com a herència.” 35.9 El Senyor va parlar a Moisès i li digué: 35.10 “Parla als fills d’Israel i digues-los: Quan haureu passat el Jordà cap a la terra de Canaan, 35.11 us designareu poblacions que seran ciutats de refugi per a vosaltres, a fi que pugui refugiar-s’hi l’homicida que mati algú involuntàriament. 35.12 Aquestes ciutats seran de refugi contra el venjador de sang, a fi que l’homicida no mori abans de comparèixer a judici davant la congregació. 35.13 De les poblacions cedides, un total de sis us serviran de ciutats refugi. 35.14 Tres de les ciutats les triareu de l’altra banda del Jordà, i les altres tres les triareu de la terra de Canaan; seran ciutats de refugi. 35.15 Tant per als fills d’Israel com per al foraster o exiliat que visqui entre vosaltres, aquestes ciutats serviran de refugi perquè pugui refugiar-s'hi qualsevol persona que hagi mort algú sense voler. 35.16 Però si l’ha ferit amb un instrument de ferro i li ha causat la mort, és un homicida; l’homicida haurà de morir irremissiblement. 35.17 Si l’ha ferit d’un cop de pedra que pot ser mortal, i de resultes mor, és un homicida; haurà de morir irremissiblement. 35.18 Si l’ha ferit amb un estri de fusta que pot ser mortal, i de resultes mor, és un homicida; haurà de morir irremissiblement. 35.19 El mateix venjador de sang farà morir l’homicida: allà on el trobi el matarà. 35.20 Si per odi l’empeny o llença alguna cosa contra ell amb mala intenció, i li causa la mort, 35.21 o si per rancúnia li dóna un cop de puny que li causa la mort, haurà de morir irremissiblement; és un homicida. El venjador de sang, quan el trobi, el podrà matar. 35.22 Però si és per accident, i no per enemistat, que l’ha colpejat o ha llençat damunt seu qualsevol objecte sense mala intenció, 35.23 o sense veure’l ha deixat caure damunt seu alguna pedra que pot ser mortal, i de resultes mor, sense tenir-li enemistat ni voler-li cap mal, 35.24 llavors, la congregació jutjarà entre el qui ha causat la mort i el venjador de sang, segons les normes següents: 35.25 la congregació salvarà l’homicida de la mà del venjador de sang i el farà tornar a la seva ciutat de refugi on s’havia exiliat, i hi viurà fins que el gran sacerdot ungit amb l’oli sagrat hagi mort. 35.26 Però si es dóna el cas que l’homicida surt dels límits de la ciutat de refugi on s'ha exiliat 35.27 i el venjador de sang el troba fora dels límits de la seva ciutat de refugi el mata, no li serà imputada la seva sang, 35.28 perquè [aquell] s’havia de quedar a la seva ciutat de refugi fins que morís el gran sacerdot. Només després de la mort del gran sacerdot podrà tornar a la terra de la seva propietat. 35.29 Això serà una normativa legal per a vosaltres i totes les vostres generacions, a tot arreu on habitareu. 35.30 Tot aquell qui mati una persona se’l farà morir mitjançant la declaració de testimonis; però un sol testimoni no podrà declarar contra ningú per fer-lo morir. 35.31 No acceptareu cap rescat per la vida de l’homicida culpable de mort, sinó que haurà de morir irremissiblement. 35.32 Tampoc no acceptareu cap rescat per la vida del qui ha fugit a una ciutat de refugi, perquè torni a viure al seu país abans de la mort del gran sacerdot. 35.33 No profanareu la terra on viviu, ja que la sang profana la terra, i no hi ha expiació per a la terra de la sang que s’hi ha vessat, si no és amb la sang del qui l’ha vessada. 35.34 Per tant, no contaminareu la terra on habiteu, enmig de la qual jo habito, perquè jo, el Senyor, habito enmig dels fills d’Israel.”

Nombres 36

36.1 Els caps patriarcals de la família dels fills de Galaad, fill de Maquir, fill de Manassès, de les famílies dels fills de Josep, van anar a trobar Moisès i van parlar davant d’ell i davant els principals caps de família dels fills d’Israel, 36.2 i digueren: “El Senyor va manar al meu senyor que repartís la terra en heretats per mitjà de sorteig entre els fills d’Israel. També va ser manat pel Senyor al meu senyor que donés l’herència del nostre germà Selofhad a les seves filles. 36.3 Si resulta que elles es casen amb alguns dels fills d’altres tribus dels fills d’Israel, la seva propietat serà separada de l’heretat dels nostres pares i afegida a l’heretat de la tribu a la qual elles s’hagin integrat, i es reduirà l’herència que en la sort ens ha correspost. 36.4 I quan vingui el jubileu dels fills d’Israel, la seva heretat serà afegida a l’herència de la tribu a la qual elles pertanyeran, i la seva heretat serà restada de l’herència de la tribu dels nostres pares.” 36.5 Llavors Moisès, per ordre del Senyor, va manar això als fills d’Israel: “La tribu dels fills de Josep té raó. 36.6 Això és el que el Senyor ordena referent a les filles de Selofhad: Que es casin amb qui els plagui, mentre es casin dins la família de la tribu dels seus pares, 36.7 a fi que l’herència dels fills d’Israel no vagi passant d’una tribu a una altra, sinó que els fills d’Israel restin vinculats cadascun a l’heretat de la tribu dels seus pares. 36.8 Igualment, tota dona que tingui heretat en qualsevol tribu dels fills d’Israel ha de casar-se dins l’àmbit familiar de la tribu del seu pare, a fi que els fills d’Israel puguin mantenir cada un l’herència dels seus pares, 36.9 i no passi d’una tribu a una altra, sinó que cada tribu dels fills d’Israel estigui lligada a la seva pròpia herència.” 36.10 Tal com havia manat el Senyor a Moisès, així ho van complir les filles de Selofhad. 36.11 Mahlà, Tirsà, Hoglà, Milcà i Noà, les filles de Selofhad, es van casar amb fills dels seus oncles paterns. 36.12 Van contraure matrimoni dins les famílies dels fills de Manassès, fill de Josep, i la seva heretat es va quedar a la tribu de la seva família paterna. 36.13 Aquests són els manaments i les lleis que el Senyor va promulgar per mitjà de Moisès als fills d’Israel, a les estepes de Moab, prop del Jordà, davant de Jericó.

Deuteronomi 1

1.1 Aquestes són les paraules que Moisès va dirigir a tot Israel a l’est del Jordà, a la regió desèrtica de l’Arabà, davant de Suf, entre Paran i Tófel, Laban, Hasserot i Dizahab. 1.2 Hi ha onze jornades des de l’Horeb a Cadeix-Barnea, pel camí de la serralada de Seïr. 1.3 Va ser al cap de quaranta anys, el mes onzè, el primer dia del mes, que Moisès va parlar als fills d’Israel segons tot allò que el Senyor li havia manat referent a ells. 1.4 Després d’haver derrotat Sehon, el rei amorreu, que habitava a Heixbon, i Og, rei de Basan, que habitava a Aixtarot i a Edreí, 1.5 a l’altra banda del Jordà, a la terra de Moab, Moisès va començar a exposar aquesta llei i els va dir: 1.6 “El Senyor, el nostre Déu, ens va parlar a l’Horeb, dient-nos: Ja fa molt temps que esteu en aquesta mun- tanya; 1.7 alceu el campament i marxeu cap a la muntanya dels amorreus i a tots els llocs veïns, a l’Arabà, a la Serralada, a la Xefelà, al Nègueb i a la Costa del Mar; a la terra dels cananeus, al Líban, i fins al gran riu Eufrates. 1.8 Mireu que poso a la vostra disposició el país; entreu a prendre possessió de la terra que el Senyor va jurar de donar als vostres pares, a Abraham, a Isaac i a Jacob, i a la seva descendència després d’ells. 1.9 En aquella ocasió, ja us va dir això: Jo tot sol no puc portar la vostra càrrega. 1.10 El Senyor, el vostre Déu, us ha multiplicat i sou avui tan nombrosos com les estrelles del cel. 1.11 Que el Senyor, el Déu dels vostres pares, us faci mil vegades més nombrosos del que sou i us beneeixi tal com us ha promès! 1.12 Com podré portar jo tot sol la vostra càrrega, el vostre pes i els vostres plets? 1.13 Escolliu-vos d’entre les vostres tribus homes savis, intel·ligents i entenimentats, que jo els posaré com a dirigents vostres. 1.14 Llavors em vau contestar: El que proposes de fer ens sembla bé. 1.15 Aleshores vaig reunir els principals de les vostres tribus, homes savis i capacitats, i els vaig posar de capdavanters vostres: caps de miler, caps de centena, caps de cinquantena i caps de desena, i també de magistrats per a les vostres tribus. 1.16 En aquella ocasió, vaig manar als vostres jutges això: Escoltareu els vostres germans i exercireu la justícia entre cada un d’ells i el seu germà, o el foraster resident. 1.17 No fareu accepció de persones quan judiqueu; escoltareu els humils igual que els poderosos; no us deixeu intimidar per ningú, perquè el judici és cosa de Déu. Aquella causa que veieu massa difícil per a vosaltres, me la porteu a mi, que jo l’atendré. 1.18 També llavors us vaig indicar tot allò que havíeu de fer. 1.19 Vam partir d’Horeb i, travessant tot aquell gran desert terrible que heu vist, camí de la serralada dels amorreus, tal com ens havia manat el Senyor, el nostre Déu, vam arribar a Cadeix-Barnea. 1.20 Llavors us vaig dir: Ja heu arribat a la serralada dels amorreus que el Senyor, el nostre Déu, ens dóna. 1.21 Mira: el Senyor, el teu Déu, ha posat el país a la teva disposició: puja-hi i pren-ne possessió com t’ha manat el Senyor, el Déu dels teus pares; no tinguis por ni t'acovardeixis. 1.22 Però tots vosaltres vau venir a mi per dir-me: Enviem alguns homes davant nostre que ens explorin la terra i que ens portin informació sobre l’itinerari que hem de seguir i en quines poblacions podem entrar. 1.23 La proposta em va semblar bona i vaig escollir d’entre vosaltres dotze homes, un home de cada tribu, 1.24 que van emprendre la marxa i van remuntar la serralada fins a arribar a la vall d’Eixcol, i l’inspeccionaren. 1.25 Van agafar fruits del país, van baixar on érem nosaltres i ens van comunicar això: Bona terra és la que el Senyor, el Déu nostre, ens dóna. 1.26 Però vosaltres us vau negar a pujar-hi i vau ser rebels a l’ordre del Senyor, el vostre Déu, 1.27 i us vau posar a murmurar dins les vostres tendes dient: És per odi que el Senyor ens ha tret d’Egipte, per lliurar-nos als amorreus i destruir-nos. 1.28 On hem d’anar? Els nostres germans ens han desanimat dient-nos: és una gent més gran i fornida que nosaltres, les ciutats són grans i amb fortificacions enormes. Fins i tot hi hem vist anaquites. 1.29 I jo us vaig dir: No us espanteu ni tingueu por d’ells. 1.30 El Senyor, el vostre Déu, que va davant vostre, combatrà per vosaltres, tal com heu pogut comprovar que ho va fer a l’Egipte, 1.31 i al desert, on has vist com el Senyor, el teu Déu, t’ha conduït com un home condueix el seu propi fill, tot al llarg del camí que heu recorregut fins a arribar en aquest lloc. 1.32 Malgrat això, no vau ser fidels al Senyor, el vostre Déu, 1.33 que anava davant vostre en el camí per triar-vos el lloc on acampar. De nit, amb foc, per a il•luminar el camí que havíeu de seguir, i amb un núvol durant el dia. 1.34 Quan el Senyor va sentir el to de les vostres paraules, es va indignar, va jurar i digué: 1.35 Cap dels homes d’aquesta generació perversa no veurà la bona terra que he jurat de donar als vostres pares, 1.36 exceptuant Caleb, fill de Jefunnè; ell la veurà, i la terra que ha trepitjat la donaré a ell i als seus descendents, perquè ha seguit fidelment el Senyor. 1.37 Fins contra mi es va indignar el Senyor per culpa vostra, i em digué: Ni tu tampoc no hi entraràs! 1.38 Serà el teu ajudant, Josuè, el fill de Nun, qui hi entrarà. Encoratja’l, perquè ell l’ha de donar a Israel com a propietat. 1.39 I la vostra mainada, els que vosaltres vau dir que caurien en captiveri, els vostres fills que avui encara no distingeixen el bé del mal, ells sí que hi entraran, i la rebran en propietat. 1.40 Però vosaltres, torneu-vos-en cap al desert pel camí del Mar Roig. 1.41 Llavors em vau contestar: Hem pecat contra el Senyor. Estem disposats a pujar-hi a combatre, tal com el Senyor, el nostre Déu, ens ha manat. Us vau cenyir cadascun les seves armes de guerra i us vau disposar a pujar a la serralada. 1.42 Però el Senyor em digué: Digues-los: No hi pugueu ni lluiteu, que jo no sóc enmig vostre; no sigui que resulteu abatuts davant els vostres enemics. 1.43 Prou que us ho vaig advertir, però no em vau escoltar, sinó que us vau rebel·lar contra l’ordre del Senyor, i us vau entossudir a pujar a la serralada. 1.44 I els amorreus que ocupen aquella serralada us van sortir a l’encontre i us van fer fugir com ho hauria fet un eixam d’abelles, i us van seguir atacant des de Seïr fins a Hormà. 1.45 Després vau tornar i us vau posar a plorar davant del Senyor; però el Senyor no us va fer cas ni us va voler escoltar. 1.46 I vàreu haver de quedar-vos a Cadeix molt de temps, tot el temps que heu viscut allà.”

Deuteronomi 2

2.1 “Després vam canviar el rumb i ens vam dirigir cap al desert, camí del Mar Roig, tal com el Senyor m’havia ordenat. Durant molts dies vam estar donant voltes a la serralada de Seïr. 2.2 Llavors el Senyor em digué: 2.3 Ja fa prou temps que volteu per aquesta serralada; canvieu de rumb cap al nord. 2.4 I dóna aquestes ordres al poble: Ara passareu pel territori dels vostres parents, els descendents d’Esaú, que viuen a Seïr, i tindran por de vosaltres, però aneu amb molt de compte: 2.5 no els ataqueu pas, perquè de la seva terra no us haig de donar ni la petjada d’un peu; la serralada de Seïr l’he donada en propietat a Esaú. 2.6 Tot el que necessiteu per a menjar, els ho comprareu amb diners, i amb diners comprareu fins i tot l’aigua que beureu. 2.7 Ja que el Senyor, el teu Déu, t’ha beneït en tot el que has emprès, ha protegit la teva marxa per aquest gran desert; fa quaranta anys que el Senyor, el teu Déu, és amb tu, i no t’ha mancat mai res. 2.8 Així, doncs, vam passar pel costat dels nostres parents, els descendents d’Esaú, que viuen a Seïr, pel camí de l’Arabà, des d’Elat i d’Ession-Guèber, i canviant el rumb vam prosseguir camí del desert de Moab. 2.9 I el Senyor em digué: No ataquis Moab, no l’incitis a combatre, perquè de la seva terra no us haig de donar cap possessió, perquè als descendents de Lot he concedit Ar com a propietat seva. 2.10 (Antigament hi vivien els emites, un poble gran i nombrós, de gran estatura, com els anaquites. 2.11 Tant ells com els anaquites foren considerats gegants, però els moabites els anomenaven emites. 2.12 També, a Seïr, hi vivien en temps antics els horites, però els descendents d’Esaú els en van expulsar, eliminant-los de davant seu, i al seu lloc s’hi van establir ells, igual com va fer Israel amb la terra de la seva possessió, que el Senyor els concedí.) 2.13 Ara, doncs, alceu-vos i travesseu el torrent de Zèred. I vam passar el torrent de Zèred. 2.14 El temps que vam estar caminant, des de Cadeix-Barnea fins que vam travessar el torrent de Zèred, foren trenta-vuit anys, fins que tota aquella generació de combatents va desaparèixer del campament, tal com el Senyor havia jurat. 2.15 La mà del Senyor va pesar damunt d’ells per a eliminar-los d’enmig del campament, fins a la seva desaparició. 2.16 Succeí que, quan van acabar de morir tots aquells homes de guerra d’entre el poble, 2.17 el Senyor em va dir: 2.18 Avui tu passaràs pels límits de Moab en direcció a Ar, 2.19 i et trobaràs davant dels descendents d’Amon. No els ataquis ni els provoquis al combat, perquè de la terra dels descendents d’Amon no us haig de donar cap possessió, que l’he donada en propietat als descendents de Lot.” 2.20 També aquesta fou considerada una terra de gegants. Des d’antic, els rafaïtes l’habitaven, i els ammonites els anomenaven zamzummites. 2.21 Era un poble gran i nombrós, de gran estatura, com els anaquites, però el Senyor els va exterminar davant els ammonites, de manera que aquests els van expulsar i al seu lloc s’hi van establir ells, 2.22 igual com va fer Déu a favor dels descendents d’Esaú que viuen a Seïr, quan va destruir els horites davant d’ells, per desposseir-los del país i establir-s’hi ells al seu lloc, fins al dia d’avui. 2.23 Com també als avites, que vivien en llogarets prop de Gaza; els caftorites, procedents de Caftor, els van destruir i al seu lloc s’hi van establir ells. 2.24 Alceu-vos, partiu i passeu el torrent d’Arnon. Mira: he posat a la teva mà l’amorreu Sehon, rei d’Heixbon, a ell i el seu país. Comença, doncs, la conquesta, declara-li la guerra. 2.25 Des d’avui començaré a estendre el pànic i el terror a tu en tota l’extensió dels pobles que hi ha sota el cel. Quan sentiran parlar de tu, tremolaran i s'angoixaran per la teva presència. 2.26 Des del desert de Quedemot, vaig enviar missatgers a Sehon, rei d’Heixbon, amb aquestes paraules de pau: 2.27 Vull passar pel teu territori, aniré només pel camí ral, sense desviar-me ni a dreta ni a esquerra. 2.28 Ven-me per diner els aliments perquè mengi, i l’aigua per a beure dóna-me-la per diner. Només vull passar a peu; 2.29 igual com ho han fet amb mi els descendents d’Esaú, que viuen a Seïr, i els moabites, que viuen a Ar, fins que hagi travessat el Jordà cap a la terra que el Senyor, el nostre Déu, ens donarà. 2.30 Però Sehon, el rei d’Heixbon, no va voler deixar-nos passar pels seus dominis; el Senyor, el teu Déu, li havia endurit l’esperit i li havia tornat el cor inflexible, a fi de posar-lo a les teves mans, com ho està encara avui. 2.31 I el Senyor em digué: Mira, he començat a posar a disposició teva Sehon i el seu país. Comença la conquesta per apoderar-te de la seva terra. 2.32 Sehon ens va sortir a l’encontre, ell amb tota la seva gent, per presentar batalla a Jahas, 2.33 però el Senyor, el nostre Déu, ens el va posar a les mans i el vam derrotar, amb els seus fills i tota la seva gent. 2.34 En aquell fet, vam ocupar totes les seves ciutats, i en cada ciutat vam lliurar a l’extermini sagrat homes, dones i nens, sense deixar cap supervivent. 2.35 Les úniques despulles que vam prendre van ser el bestiar i el botí de les poblacions que havíem conquerit. 2.36 Des d’Aroer, situat sobre la riba del torrent d’Arnon, i la ciutat situada a la vall, fins a Galaad, no hi hagué cap ciutat prou fortificada davant nostre; totes elles ens les va lliurar el Senyor, el nostre Déu. 2.37 Només no vas entrar als dominis dels descendents d’Ammon, a tota la riba del torrent de Jaboc, als pobles de la muntanya, ni a cap lloc d’aquells que el Senyor, el nostre Déu, havia prohibit.”

Deuteronomi 3

3.1 “Després vam canviar el rumb i vam pujar pel camí de Basan. I Og, el rei de Basan, va sortir al nostre encontre, amb tota la seva gent, per presentar batalla a Edreí. 3.2 I el Senyor em digué: No li tinguis por, perquè l’he posat a les teves mans, amb tota la seva gent i el seu país. Fes amb ell el mateix que vas fer amb Sehon, el rei amorreu que vivia a Heixbon. 3.3 El Senyor, el nostre Déu, també va fer caure a les nostres mans el rei Og de Basan, amb tota la seva gent, i el vam combatre fins que, dels seus, no en va quedar cap supervivent. 3.4 En aquell fet, vam conquerir totes les seves ciutats; no hi hagué cap plaça forta que no li prenguéssim: seixanta ciutats, tota la regió d’Argob, el domini d’Og a Basan. 3.5 Aquestes ciutats eren totes fortificades, amb muralles altes i portes amb forrellats. Això sense comptar el gran nombre de poblats sense muralla. 3.6 Totes les vam destruir com vam fer amb Sehon, rei d’Heixbon, exterminant a cada ciutat homes, dones i nens. 3.7 Però el bestiar i el botí de les ciutats ens ho vam endur per a nosaltres. 3.8 En aquell fet vam arrancar del poder d’aquells dos reis amorreus el territori situat en aquesta part del Jordà, des del torrent d’Arnon fins a la muntanya de l’Hermon. 3.9 (Els sidonis, a l’Hermon, l’anomenen Sirion, i els amorreus l’anomenen Senir.) 3.10 També totes les poblacions de l’altiplà, tot Galaad i tot Basan, fins a Salcà i Edreí, ciutats del regne d’Og a Basan. 3.11 Perquè Og, rei de Basan, va ser l’últim supervivent dels rafaïtes. Per cert, el seu llit era un llit de ferro, i es troba a Rabà dels ammonites. Fa nou colzades de llarg i quatre colzades d’ample, segons el colze d’un home. 3.12 D’aquell territori que vam ocupar en aquella ocasió, la regió que va d’Aroer, situada sobre el torrent d’Arnon, fins a la meitat de la serralada de Galaad, amb les seves poblacions, la vaig donar als rubenites i als gadites; 3.13 i la resta de Galaad i tot Basan, el reialme d’Og, el vaig donar a la mitja tribu de Manassès. Tota la regió d’Argob, amb tot el Basan, és la que fou anomenada terra de gegants. 3.14 Jaïr, fill de Manassès, prengué tota la regió d’Argob, fins a la frontera dels gueixurites i els maacatites, i va posar el seu propi nom a les contrades de Basan, anomenant-les poblets de Jaïr, que encara perdura. 3.15 A Maquir li vaig donar Galaad. 3.16 Als rubenites i els gadites els vaig donar la regió que va de Galaad fins al torrent d’Arnon, fent de límit el centre del torrent, i fins al torrent de Jaboc, frontera dels descendents d’Ammon. 3.17 També l’Arabà, amb el Jordà com a límit, des de Genesaret fins al Mar de l’Arabà, que és el Mar Mort, al peu dels vessants de Pisgà, a l’orient. 3.18 En aquella ocasió us vaig manar això: El Senyor, el vostre Déu, us ha donat aquesta terra en propietat; tots els homes de guerra passaran armats al davant dels vostres germans, els fills d’Israel; 3.19 només es quedaran a les ciutats que us he donat les vostres dones, la vostra mainada i els ramats, que reconec que és molt nombrós, 3.20 fins que el Senyor hagi establert els vostres germans, com ho ha fet amb vosaltres, i ells també hagin pres possessió de la terra que el Senyor, el vostre Déu, els donarà a l’altra banda del Jordà. Llavors, cada un de vosaltres podrà tornar a la propietat que us he donat. 3.21 En aquell temps també vaig ordenar a Josuè això: Els teus ulls han vist tot el que acaba de fer el Senyor, el vostre Déu, amb aquests dos reis; així seguirà fent el Senyor amb tots els reialmes per on passaràs. 3.22 No els tinguis por, perquè el mateix Senyor, el vostre Déu, lluitarà per vosaltres. 3.23 En aquell temps jo vaig suplicar així al Senyor: 3.24 Senyor Etern, tu has començat a mostrar al teu servent la teva grandesa i la teva mà poderosa, perquè, quin déu hi ha al cel o a la terra que pugui igualar les teves obres o pugui igualar els teus fets prodigiosos? 3.25 Et prego que em deixis passar, a fi que pugui veure aquella bona terra que hi ha a l’altra banda del Jordà, aquella serralada esplèndida i el Líban. 3.26 Però el Senyor s’havia enutjat amb mi per culpa vostra, i no em va escoltar. El Senyor em digué: Prou, no em tornis a parlar més d’això! 3.27 Puja al cim del Pisgà i alça la vista cap a ponent, cap al nord, cap al migdia i cap a llevant, i contempla-ho amb els teus ulls, perquè no passaràs aquest Jordà. 3.28 Però dóna instruccions a Josuè, encoratja’l i anima’l, perquè ell ha de passar al capdavant d’aquest poble i és ell qui el durà a prendre possessió de la terra que podràs veure. 3.29 I ens vam quedar a la vall, davant Betpeor.”

Deuteronomi 4

4.1 “Ara, Israel, escolta els estatuts i les lleis que us ensenyo perquè els practiqueu, a fi que visqueu i entreu a posseir la terra que el Senyor, el Déu dels vostres pares, us concedeix a vosaltres. 4.2 No afegireu ni traureu res a les prescripcions que jo us dono; compliu els manaments del Senyor, el vostre Déu, que jo us trameto. 4.3 Els vostres ulls han vist el que el Senyor ha fet en el cas de Baal-Peor: tots els homes que van seguir Baal-Peor, el Senyor, el teu Déu, els va exterminar d’enmig vostre; 4.4 en canvi vosaltres, que us heu mantingut fidels al Senyor, el vostre Déu, esteu tots vius actualment. 4.5 Mireu, com el Senyor, el meu Déu, m’ha ordenat, jo us ensenyo estatuts i lleis perquè els poseu en pràctica a la terra on aneu a entrar per prendre’n possessió. 4.6 Tingueu-los presents i observeu-los, perquè això serà la vostra saviesa i la vostra intel·ligència als ulls dels pobles, que en assabentar-se de tots aquests estatuts diran: Certament, aquesta gran nació és un poble savi i entenimentat. 4.7 Perquè, quina nació hi ha tan gran que tingui els seus déus tan a prop seu com ho està el Senyor, el nostre Déu, sempre que nosaltres l’invoquem? 4.8 Quina nació hi ha tan gran que tingui estatuts i lleis tan justes, com és tota aquesta llei que avui us proposo? 4.9 Para compte i guarda’t molt, no sigui que t’oblidis de tot el que has vist amb els teus propis ulls, ni deixis que s'esvaeixin del teu cor en tots els dies de la teva vida; ans els faràs conèixer als teus fills i als fills dels teus fills. 4.10 El dia que et vas presentar davant el Senyor, el teu Déu, a l’Horeb, quan el Senyor em va dir: Aplega’m el poble, perquè jo els faci sentir les meves paraules i aprenguin a tenir temor de mi tots els dies que visquin damunt la terra, i així ho ensenyin als seus fills; 4.11 vosaltres, llavors, us vau acostar i us vau quedar al peu de la muntanya, i la muntanya flamejava fins al centre del cel formant un núvol negre i densa foscúria. 4.12 I el Senyor va parlar amb vosaltres des del centre del foc. Vau poder sentir la remor de les paraules, però no vau veure cap figura, només vau sentir una veu. 4.13 Us va revelar la seva aliança i us va ordenar que complíssiu els deu manaments que va escriure sobre dues taules de pedra. 4.14 En aquella ocasió, em va ordenar a mi que us ensenyés els estatuts i les lleis perquè les poséssiu en pràctica a la terra que aneu a entrar per ocupar-la. 4.15 Tingueu molt de compte per vosaltres mateixos, perquè el dia que el Senyor va parlar amb vosaltres a l’Horeb, des de dins del foc, vosaltres no vau veure cap mena de figura, 4.16 per això, no us pervertíssiu pas fabricant un ídol per a vosaltres, una imatge a semblança de cap figura o forma masculina o femenina; 4.17 ni cap representació d’animals terrestres o d’ocells voladors; 4.18 ni dels rèptils que s'arrosseguen per terra o dels peixos que viuen a les aigües subterrànies. 4.19 I quan contemplis el cel i admiris el sol, la lluna i les estrelles, amb tota l’estelada celeste, no et deixis endur per adorar-los ni donar-los culte, perquè és el Senyor, el teu Déu, qui els ha repartit per tots els pobles que hi ha sota el cel, 4.20 mentre que a vosaltres us ha escollit el Senyor, i us ha tret d’aquella fornal de ferro, l’Egipte, perquè fóssiu el poble del seu heretatge, com sou ara. 4.21 El Senyor es va indignar contra mi per causa vostra i va jurar que jo no passaria el Jordà ni entraria en aquella bona terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna en propietat. 4.22 Per tant, jo haig de morir en aquesta terra sense poder passar el Jordà; vosaltres, però, passareu i posseireu aquella bona terra. 4.23 Tingueu compte de no trencar l’aliança que el Senyor, el vostre Déu, va pactar amb vosaltres; no us feu cap escultura que representi qualsevol de les coses que el Senyor, el teu Déu, t’ha prohibit. 4.24 Perquè el Senyor, el teu Déu, és un foc devorador, un Déu gelós. 4.25 Quan hàgiu engendrat fills i néts, i us hàgiu fet vells en aquest país, si us pervertiu fabricant-vos alguna escultura figurativa de qualsevol cosa, fent allò que és dolent als ulls del Senyor, el vostre Déu, i provocant la seva ira, 4.26 prenc avui per testimoni contra vosaltres el cel i la terra que aviat desapareixereu de sobre la terra on ara us dirigiu, traspassant el Jordà, per conquerir-la; no hi durareu gaire temps, sinó que hi sereu totalment exterminats. 4.27 El Senyor us dispersarà entre els pobles i quedareu en reduït nombre entre els pobles on el Senyor us farà anar. 4.28 Allí servireu déus de manufactura humana, déus de fusta i de pedra, que no hi veuen, ni hi senten, ni mengen, ni respiren. 4.29 Des d’allà, però, quan buscaràs el Senyor, el teu Déu, el trobaràs, si el cerques amb tot el teu cor i amb tota la teva ànima. 4.30 Quan et sentis angoixat i et sobrevinguin totes aquestes coses en temps a venir, tornaràs al Senyor, el teu Déu, i escoltaràs la seva veu; 4.31 perquè el Senyor, el teu Déu, és un Déu bondadós; no et deixarà ni et destruirà, ni oblidarà el pacte que va jurar als teus pares. 4.32 Pregunta, si vols, als temps passats, anteriors a tu, des del dia que Déu va crear l’home sobre la terra, de l’un extrem del cel fins a l’altre extrem del cel, si ha succeït alguna cosa tan gran com aquesta, o si s’ha sentit mai res de semblant. 4.33 ¿Hi ha hagut mai algun poble que hagi sentit la veu de Déu parlant enmig del foc, com tu l’has sentida, i que hagi sobreviscut? 4.34 ¿Hi ha hagut mai cap déu que hagi intentat de venir a treure un poble per a ell d’enmig d’un altre poble, amb proves, senyals i prodigis, que fes la guerra amb mà forta i braç extens, amb fets aterradors, com tot el que el Senyor, el teu Déu, ha fet per tu a l’Egipte, davant els teus propis ulls? 4.35 A tu et fou mostrat perquè sabessis que el Senyor Etern és l’únic Déu, i que no n’hi ha cap més fora d’ell. 4.36 Des del cel t’ha fet sentir la seva veu per corregir-te, i sobre la terra t’ha fet veure el seu gran foc, i has sentit les seves paraules d’enmig del foc. 4.37 Perquè va estimar els teus avantpassats i va elegir la seva descendència que vindrà després d’ells, et va treure d’Egipte personalment, amb gran poder, 4.38 i ha desposseït davant teu nacions més grans i poderoses que tu, per fer-t’hi entrar i donar-te en propietat la seva terra, com ho és avui. 4.39 Reconeix doncs, avui, i pensa dintre teu, que el Senyor Etern és l’únic Déu, allà dalt del cel com aquí baix a la terra; no n’hi ha cap més. 4.40 Per tant, guarda els seus estatuts i els seus preceptes que jo t’he prescrit avui, a fi que et vagi bé, a tu i als teus fills després de tu, i allarguis els teus dies sobre la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna per sempre.” 4.41 Llavors Moisès va fer que es reservessin tres ciutats a l’est del Jordà, a la banda del llevant, 4.42 a fi que pogués refugiar-s’hi l’homicida que hagués mort involuntàriament una altra persona, sense que hi hagués una enemistat anterior, i pogués exiliar-se en una d’aquestes ciutats per salvar la vida: 4.43 Bèsser, a l’estepa, a la regió de la planura, per als rubenites; Ramot, a Galaad, per als gadites; i Golan, a Basan, per als manassites. 4.44 Aquesta és la llei que Moisès va exposar als fills d’Israel. 4.45 Prescripcions, estatuts i decrets que Moisès va prescriure als fills d’Israel quan van sortir d’Egipte; 4.46 quan eren a l’est del Jordà, a la vall enfront de Betpeor, al país de Sehon, el rei amorreu que habitava a Heixbon, a qui Moisès i els fills d’Israel van derrotar a la sortida d’Egipte, 4.47 conquerint la seva terra i la terra d’Og, el rei de Basan; dos reis dels amorreus que ocupaven aquesta part del Jordà, cap a la banda de llevant, 4.48 des d’Aroer, situada sobre la riba del torrent d’Arnon, fins a la muntanya de Sirion, altrament dit l’Hermon; 4.49 i tot l’Arabà, de la banda oriental del Jordà, fins al Mar Mort, al peu dels vessants del Pisgà.

Deuteronomi 5

5.1 Moisès va convocar tot Israel i els digué: “Escolta, Israel, els estatuts i les lleis que dicto a la teva oïda avui perquè els aprenguis i tinguis cura de complir-los. 5.2 El Senyor, el nostre Déu, va fer un pacte amb nosaltres a l’Horeb. 5.3 Aquest pacte no el va fer amb els nostres avantpassats, sinó amb nosaltres; tots els qui estem aquí presents i en vida. 5.4 Cara a cara va parlar el Senyor a la muntanya, enmig del foc. 5.5 En aquell moment, jo feia de mitjancer entre el Senyor i vosaltres per tal d’exposar-vos la paraula del Senyor, ja que a vosaltres us feia por el foc i no vau pujar a la muntanya. Ell digué: 5.6 Jo sóc el Senyor Etern, el teu Déu, que t’he fet sortir de la terra d’Egipte, de la casa de servitud. 5.7 No tindràs altres déus davant meu. 5.8 No et faràs escultura ni cap imatge del que hi ha dalt del cel ni del que hi ha a baix a la terra, ni del que hi ha a les aigües de sota de la terra. 5.9 No t’inclinaràs davant seu ni els donaràs culte, perquè jo, el Senyor Etern, sóc el teu Déu, Déu gelós, que castigo la iniquitat dels pares sobre els fills fins a la tercera i la quarta generació d’aquells que m’odien; 5.10 però mantinc la misericòrdia per mil generacions amb aquells qui m’estimen i guarden els meus manaments. 5.11 No prendràs en va el nom del Senyor Etern, el teu Déu, perquè el Senyor no tindrà per innocent el qui pren el seu nom en va. 5.12 Tingues present el dissabte per a santificar-lo, com el Senyor, el teu Déu, t’ha manat. 5.13 Sis dies treballaràs per dur a terme tota la teva feina, 5.14 però el dia setè és de descans, dedicat al Senyor, el teu Déu. No facis cap feina; ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu servent, ni la teva criada, ni el teu bou, ni el teu ase, ni cap dels teus animals, ni el foraster resident als teus dominis, perquè puguin reposar el teu servent i la teva criada com tu mateix. 5.15 Recorda’t que vas ser esclau a la terra d’Egipte, i que el Senyor, el teu Déu, et va treure d’allí amb mà forta i braç extens; per això el Senyor, el teu Déu, t’ha prescrit que guardis el dia del descans. 5.16 Honra el pare i la mare, com el Senyor, el teu Déu, t’ha manat, a fi que els teus dies siguin perllongats i tot et vagi bé damunt la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna. 5.17 No mataràs. 5.18 No cometràs adulteri. 5.19 No robaràs. 5.20 No donaràs fals testimoni contra el teu proïsme. 5.21 No cobejaràs la muller del teu proïsme, ni la casa del teu proïsme, ni el seu camp, ni el seu servent, ni la seva criada, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que pertany al teu proïsme. 5.22 Aquestes són les paraules que el Senyor va dirigir a tota la vostra assemblea a la muntanya, des del foc, entre la foscor i denses nuvolades, amb una veu potent. I sense afegir-hi res més les va gravar sobre dues taules de pedra i me les va donar. 5.23 Succeí que, quan vosaltres vau sentir la veu que venia de la foscúria, mentre la muntanya era tota una flama de foc, us vau acostar a mi tots els caps de les tribus, juntament amb els vostres ancians, 5.24 i em vau dir: Heus aquí que el Senyor, el nostre Déu, ens ha mostrat la seva glòria i la seva grandesa, i hem sentit la seva veu des del foc. Avui hem pogut comprovar com Déu parla a l’home i aquest pot restar viu. 5.25 Però, per què hem de morir ara? Aquest gran foc ens consumirà! Si tornem a sentir la veu del Senyor, el nostre Déu, morirem. 5.26 Perquè, qui dels mortals hi ha que hagi sentit la veu del Déu vivent parlant des del foc, com nosaltres l’hem sentida, i hagi viscut? 5.27 Vés-hi tu, i escolta tot el que el Senyor, el nostre Déu, digui; després tu ens diràs a nosaltres tot el que el Senyor, el nostre Déu, t’hagi comunicat, i nosaltres ho escoltarem i ho complirem. 5.28 El Senyor va escoltar les vostres paraules quan parlàveu amb mi i em digué: He sentit les paraules d’aquest poble quan t’han parlat. Tot el que t’han dit està bé. 5.29 Tant de bo que mantinguessin aquesta disposició d’ànim per reverenciar-me i guardar tots els meus manaments tothora. Així tot els aniria bé, a ells i als seus fills, per sempre. 5.30 Vés i digues-los: Torneu-vos-en a les vostres tendes. 5.31 Però tu queda’t aquí amb mi, que vull exposar-te tots els manaments, els estatuts i les lleis que tu els has d’ensenyar perquè els practiquin a la terra que els donaré en possessió. 5.32 Mireu, doncs, de posar-los en pràctica, tal com us ha manat el Senyor, el vostre Déu. No us desvieu ni a dreta ni a esquerra. 5.33 Seguireu en tot i per tot el camí que us ha prescrit el Senyor, el vostre Déu, a fi que pugueu viure, ser feliços i prolongueu els dies a la terra que aneu a posseir.”

Deuteronomi 6

6.1 “Aquests són els manaments, els estatuts i les lleis que el Senyor, el vostre Déu, ha ordenat que us ensenyés perquè els practiqueu a la terra que entreu a posseir, 6.2 a fi que reverenciïs el Senyor, el teu Déu, observant tots els seus estatuts i els seus manaments que jo t’ordeno, tu, el teu fill i el fill del teu fill, tots els dies de la teva vida, i així allarguis els teus dies. 6.3 Escolta, Israel, i estigues atent a complir-les perquè et vagi bé i esdevinguis nombrós, tal com t’ha promès el Senyor, el Déu dels teus avantpassats, a la terra que regalima llet i mel. 6.4 Escolta, Israel: El Senyor, el nostre Déu, el Senyor Etern, és únic. 6.5 Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb totes les teves forces. 6.6 I aquestes paraules que avui et mano estaran en el teu cor; 6.7 les inculcaràs als teus fills, les explicaràs a casa teva, anant pel camí, quan vagis a dormir i quan et llevis. 6.8 Les lligaràs a la teva mà com un senyal i te les posaràs entre els ulls com un frontal. 6.9 Les escriuràs sobre els brancals de casa teva i a les teves portes. 6.10 Quan el Senyor, el teu Déu, t’haurà introduït a la terra que va jurar als teus pares, Abraham, Isaac i Jacob, que et donaria, ciutats grans i magnífiques que tu no has construït, 6.11 cases plenes de tota mena de béns que tu no has omplert, cisternes fondes que tu no has excavat, vinyes i oliveres que tu no has plantat, i puguis menjar i atipar-te, 6.12 tingues compte de no oblidar el Senyor que t’ha tret de la terra d’Egipte, de la casa d’esclavatge. 6.13 Reverenciaràs el Senyor, el teu Déu, el serviràs i en el seu nom juraràs. 6.14 No vagis darrere altres déus, les divinitats dels pobles veïns teus; 6.15 perquè el Senyor, el teu Déu, que habita enmig teu, és un Déu gelós; no sigui que la seva ira s’encengui contra tu i et faci desaparèixer de sobre la superfície de la terra. 6.16 No temptaràs el Senyor, el teu Déu, com el vas temptar a Massà. 6.17 Guardeu curosament els manaments del Senyor, el vostre Déu, els seus dictàmens i estatuts que t’ha manat. 6.18 Faràs el que és just i bo als ulls del Senyor, a fi que tot et vagi bé i puguis entrar a posseir aquella bona terra que el Senyor va jurar de donar als teus avantpassats; 6.19 i perquè ell expulsi tots els teus enemics de davant teu, tal com el Senyor t’ha promès. 6.20 Quan algun dia el teu fill et pregunti: Què són els preceptes, els estatuts i les lleis que us va ordenar el Senyor, el nostre Déu?, 6.21 llavors diràs al teu fill: érem esclaus del faraó a l’Egipte, i el Senyor ens en va treure amb mà forta. 6.22 El Senyor va obrar senyals i prodigis grans i terribles contra l’Egipte, contra el faraó i contra tota la seva casa, davant dels nostres ulls, 6.23 però a nosaltres ens va treure d’allí per conduir-nos i donar-nos la terra que va prometre sota jurament als nostres avantpassats. 6.24 El Senyor ens va manar que complíssim tots aquests estatuts, de reverenciar el Senyor, el nostre Déu, pel bé nostre, tots els dies, a fi que ell ens doni vida, com fins avui. 6.25 I assolirem justícia mentre procurem complir tots aquests manaments davant el Senyor, el nostre Déu, com ell ens ho té manat.”

Deuteronomi 7

7.1 “Quan el Senyor, el teu Déu, t’haurà introduït a la terra on vas per prendre’n possessió, i haurà expulsat moltes nacions de davant teu: els hitites, els guirgaixites, els amorreus, els cananeus, els perizites, els hivites i els jebuseus, set nacions més nombroses i més fortes que tu, 7.2 i quan el Senyor, el teu Déu, les haurà posades a les teves mans i tu les hauràs derrotades, les lliuraràs a l’extermini sagrat; no hi faràs cap mena de pacte ni en tindràs compassió. 7.3 No emparentaràs amb ells. No donaràs la teva filla al seu fill, ni prendràs la seva filla per al teu fill; 7.4 perquè desviaran el teu fill de l’obediència a mi i donaran culte a déus estranys, provocant que s’encengui la ira del Senyor contra tu, i ben aviat seràs destruït. 7.5 Tot al contrari, el que heu de fer amb ells és això: enderrocareu els seus altars, esmicolareu les seves estàtues, tallareu els seus troncs sagrats i cremareu les seves escultures. 7.6 Perquè tu ets un poble consagrat per al Senyor, el teu Déu. A tu et va escollir el Senyor, el teu Déu, perquè siguis el seu poble, propietat preuada entre tots els pobles que hi ha sobre la superfície de la terra. 7.7 No és perquè fóssiu vosaltres més nombrosos que tots els altres pobles que el Senyor us ha estimat i us ha escollit, que més aviat sou el més petit d’entre tots els pobles, 7.8 sinó que ha estat per l’amor que el Senyor us té i per guardar el jurament que va fer als vostres avantpassats, que el Senyor us ha tret amb mà forta i us ha redimit de la casa d’esclavatge, del poder del faraó, el rei d’Egipte. 7.9 Reconeix, doncs, que el Senyor, el teu Déu, és el Déu veritable, el Déu fidel, que manté el pacte i la misericòrdia, fins a mil generacions, amb aquells qui l’estimen i guarden els seus manaments, 7.10 mentre que a aquells qui l’odien els paga en la pròpia cara el que mereixen, exterminant-los. No serà remis amb aquell qui l’odia; en la pròpia cara li pagarà el que mereix. 7.11 Guarda, doncs, els manaments, els estatuts i les lleis que avui t’ordeno que compleixis. 7.12 I serà que, per haver atès aquestes lleis, haver-les guardat i posat en pràctica, el Senyor, el teu Déu, mantindrà amb tu el pacte i la misericòrdia que va prometre sota jurament als teus avantpassats. 7.13 T’estimarà, et beneirà i et multiplicarà, beneirà el fruit de les teves entranyes, el producte de la teva terra, el teu blat, el teu vi, el teu oli, les cries de les teves vaques i les cries dels teus ramats, a la terra que va jurar als teus avantpassats que et donaria. 7.14 Seràs beneït més que tots els pobles; no hi haurà cap home ni cap dona estèril entre els teus, ni entre el teu bestiar. 7.15 El Senyor apartarà de tu tota malaltia; no deixarà que caigui damunt teu cap d’aquelles plagues malignes d’Egipte que tu ja coneixes, sinó que les descarregarà sobre els teus enemics. 7.16 Has de destruir totes les nacions que el Senyor, el teu Déu, posarà a les teves mans. No te les has de mirar amb llàstima, ni has de donar culte als seus déus; seria un parany per a tu. 7.17 Si penses en el teu cor: Aquests pobles són més nombrosos que jo; com els podré expulsar? 7.18 No els tinguis por; recorda’t bé del que va fer el Senyor, el teu Déu, al faraó i a tot l’Egipte, 7.19 les grans proves que han vist els teus ulls, els senyals i prodigis, la mà forta i el braç potent amb què el Senyor, el teu Déu, te’n va treure. Igualment farà el Senyor, el teu Déu, amb tots els pobles que ara tems. 7.20 Que també el Senyor, el teu Déu, enviarà contra ells tàvecs fins que desapareguin els supervivents i els qui s’amaguin de la teva presència. 7.21 No els tinguis por, perquè enmig teu hi ha el Senyor, el teu Déu, Déu gran i temible. 7.22 El Senyor, el teu Déu, a poc a poc anirà traient de davant teu aquestes nacions; no les podràs exterminar ràpidament, a fi que no es multipliquin contra tu les feres del camp, 7.23 sinó que, el Senyor, el teu Déu, te les posarà a les mans i les omplirà de gran consternació fins que siguin destruïdes. 7.24 També farà caure a les teves mans els seus reis, i esborraràs el seu nom de sota la capa del cel; ningú no podrà plantar-te cara quan tu els destrueixis. 7.25 Cremaràs al foc les imatges dels seus déus, i no cobejaràs la plata i l’or que les cobreix ni t’ho apropiaràs, perquè no et siguin un parany, ja que això és una abominació per al Senyor, el teu Déu. 7.26 No fiquis a casa teva cap cosa abominable, perquè et faries anatema igual que ella. Detesta-les en absolut i abomina-les totalment, perquè són anatema.”

Deuteronomi 8

8.1 “Tots els manaments que jo us mano avui, procurareu de guardar-los, a fi que visqueu i us multipliqueu i entreu a prendre possessió de la terra que el Senyor va prometre sota jurament als vostres avantpassats. 8.2 Recordaràs tot el camí per on el Senyor, el teu Déu, t’ha portat aquests quaranta anys en el desert, a fi d’afligir-te i provar-te per saber el que hi havia al teu cor i si guardaries els seus manaments o no. 8.3 Et va afligir i et va deixar passar fam per després alimentar-te amb aquell mannà que tu no havies conegut, ni havien conegut els teus avantpassats, per fer-te veure que l’home no viu sols de pa, sinó que l’home viu de tot el que surt de la boca del Senyor. 8.4 El teu vestit no s’ha envellit damunt teu, ni el teu peu no s’ha inflat durant aquests quaranta anys. 8.5 Reconeix doncs, de tot cor, que, igual com un home corregeix el seu fill, així mateix et corregeix el Senyor, el teu Déu, 8.6 a fi que guardis els manaments del Senyor, el teu Déu, seguint els seus camins i reverenciant-lo. 8.7 Perquè el Senyor, el teu Déu, et condueix a una terra fèrtil, una terra de torrents d’aigua, de fonts i deus que brollen de les valls i les muntanyes; 8.8 terra de blat i d’ordi, de vinyes, figueres i magraners; terra d’oliveres, d’oli i de mel; 8.9 terra on menjaràs el pa sense escassesa i on res no et faltarà; terra que té pedres de ferro i on podràs treure coure de les muntanyes. 8.10 Podràs menjar i atipar-te, i beneiràs el Senyor, el teu Déu, per la bona terra que t’haurà donat. 8.11 Vés en compte de no oblidar el Senyor, el teu Déu, deixant d’observar els seus manaments, les seves lleis i els seus estatuts que jo et dono avui; 8.12 no sigui que, quan hagis menjat i t’hagis atipat, quan t’hagis construït bones cases i t’hi hagis establert, 8.13 quan s’hagin augmentat les teves vaques i els teus ramats, i tinguis plata i or abundants, i tots els teus béns siguin molts, 8.14 el teu cor se’n enorgulleixi i t’oblidis del Senyor, el teu Déu, que t’ha tret de la terra d’Egipte, de la casa de servitud; 8.15 que t’ha conduït a través d’aquell desert gran i terrible, de serps ardents i escorpins, terra àrida, sense aigua, on ell va fer rajar-ne per a tu de la roca dura; 8.16 que en el desert et va alimentar amb el mannà, desconegut pels teus avantpassats, a fi d’afligir-te i provar-te i per fer-te un gran bé més endavant, 8.17 i llavors diguis en el teu cor: El meu poder i la força de les meves mans m’han procurat aquesta riquesa. 8.18 Al contrari, cal que et recordis del Senyor, el teu Déu, perquè ell és qui et dóna força per a obtenir prosperitat, a fi de complir el pacte que va jurar als teus avantpassats, com fins al dia d’avui. 8.19 Però si tu alguna vegada arribessis a oblidar el Senyor, el teu Déu, i anessis darrere altres déus, donant-los culte i adorant-los, declaro avui contra vosaltres que certament sereu destruïts. 8.20 Igual com les nacions que el Senyor ha destruït davant vostre, així desapareixereu vosaltres, per no haver escoltat la veu del Senyor, el vostre Déu.”

Deuteronomi 9

9.1 “Escolta Israel: Avui passaràs el Jordà per entrar a conquerir nacions més grans i més fortes que tu, amb grans ciutats emmurallades fins al cel, 9.2 un poble nombrós i gent d’elevada estatura, els fills dels anaquites, que ja coneixes i dels quals has sentit dir: Qui podrà resistir davant dels fills d’Anac? 9.3 Però cal que sàpigues avui que és el Senyor qui passarà davant teu com un foc devastador; ell els destruirà i els sotmetrà davant teu perquè els puguis expulsar i els exterminis ràpidament, com t’ha promès el Senyor. 9.4 Quan el Senyor, el teu Déu, els haurà expulsat del teu davant, no diguis dintre teu: És per la meva integritat que el Senyor m’ha dut a posseir terra, perquè, de fet, és per la pròpia maldat d’aquelles nacions que el Senyor les expulsa de davant teu. 9.5 No és pas per la teva integritat ni per la rectitud del teu cor que entres a posseir la seva terra; és per les perversitats d’aquestes nacions que el Senyor, el teu Déu, les desposseeix davant teu, i per complir la promesa que el Senyor va jurar als teus pares, a Abraham, a Isaac i a Jacob. 9.6 Entén bé que no és per la teva integritat que el Senyor, el teu Déu, et dóna la possessió d’aquesta terra excel•lent, ja que tu ets un poble tossut i rebel al jou. 9.7 Fes memòria, i no te n’oblidis mai, que al desert vas provocar el Senyor, el teu Déu. Des del dia que vau sortir de la terra d’Egipte fins que vau arribar en aquest lloc, heu estat rebels al Senyor. 9.8 A l’Horeb vau provocar el Senyor; tant, que el Senyor es va indignar contra vosaltres fins al punt de voler destruir-vos. 9.9 Quan jo vaig pujar a la muntanya per rebre les taules de pedra, les taules del pacte que el Senyor havia fet amb vosaltres, vaig estar a la muntanya quaranta dies i quaranta nits, sense menjar pa ni beure aigua. 9.10 I el Senyor em va donar les dues taules de pedra escrites amb el dit de Déu, i que contenien totes les paraules que el Senyor us havia adreçat a la muntanya, des del mig del foc, el dia de l’assemblea. 9.11 Al cap dels quaranta dies i les quaranta nits, el Senyor em va donar les dues taules de pedra, les taules del pacte. 9.12 El Senyor em digué: Alça’t, baixa de pressa d’aquí, perquè el teu poble que vas treure d’Egipte s’ha corromput. Ben aviat s’han apartat del camí que jo els havia prescrit; s’han fabricat una imatge de fosa. 9.13 El Senyor em digué: M’he fixat en aquesta gent i m’adono que és un poble tossut i rebel al jou. 9.14 Deixa’m que els destrueixi i esborri el seu nom de sota la capa del sol, i faré de tu una nació més forta i més gran que no pas ells. 9.15 Llavors em vaig girar i vaig començar a baixar de la muntanya, tota abrandada de foc, duent a les mans les dues taules del pacte. 9.16 Quan vaig mirar, vaig veure que havíeu pecat contra el Senyor, el vostre Déu: us havíeu fabricat un vedell de fosa; ben aviat us havíeu apartat del camí que el Senyor us havia prescrit. 9.17 Aleshores vaig agafar les dues taules i amb les dues mans les vaig llençar, trencant-les davant els vostres ulls. 9.18 Després em vaig postrar davant el Senyor, i, com l’altra vegada, vaig estar quaranta dies i quaranta nits sense menjar pa ni beure aigua, a causa del gran pecat que havíeu comès fent allò que és dolent als ulls del Senyor, provocant la seva ira; 9.19 perquè m’esfereïa la còlera i el furor amb què el Senyor s’havia indignat contra vosaltres, fins al punt de voler destruir-vos. Però també aquest cop em va escoltar el Senyor. 9.20 També contra Aaron es va indignar el Senyor amb violència, fins al punt de voler-lo exterminar, però també en aquell cas vaig intercedir per ell. 9.21 Després vaig agafar el vostre objecte pecaminós, el vedell que havíeu fabricat, i el vaig tirar al foc, el vaig esmicolar i el vaig moldre fins a fer-lo pols, i vaig llençar la seva pols al torrent que baixa de la muntanya. 9.22 També a Taberà, i a Massà, i a Quibrot-Ataavà provocàreu el Senyor. 9.23 I quan el Senyor us va enviar de Cadeix-Barnea i us digué: Pugeu a conquerir la terra que us dono, us vau rebel•lar contra la paraula del Senyor, el vostre Déu, i no el vau creure ni vau escoltar la seva veu. 9.24 Heu estat rebels contra el Senyor des del dia que us vaig conèixer. 9.25 Aleshores em vaig agenollar davant el Senyor i vaig estar aquests quaranta dies i quaranta nits prosternat, perquè el Senyor havia parlat de destruir-vos, 9.26 i vaig pregar al Senyor dient: Senyor, Déu Etern, no destrueixis el teu poble, la teva heretat que vas redimir amb la teva grandesa, que has tret d’Egipte amb mà poderosa! 9.27 Recorda’t dels teus servents, Abraham, Isaac i Jacob. No tinguis en compte l’obstinació d’aquest poble ni la seva maldat ni el seu pecat; 9.28 perquè no diguin al país d’on l’has fet sortir: Com que el Senyor no ha pogut introduir-los a la terra que els havia promès, i per haver-los avorrit, els ha tret per fer-los morir en el desert. 9.29 Ells són el teu poble, la teva heretat, que tu vas treure amb el teu gran poder i el teu braç estès.”

Deuteronomi 10

10.1 “En aquell temps, el Senyor em digué: Talla’t dues taules de pedra com les primeres, i puja fins a on sóc jo, a la muntanya. Fes-te també una arca de fusta. 10.2 Jo escriuré sobre les taules les paraules que hi havia a les primeres que tu vas esmicolar, i les dipositaràs a l’arca. 10.3 Vaig fer una arca amb fusta d’acàcia i vaig tallar dues taules de pedra com les primeres, i vaig pujar a la muntanya portant les dues taules a la mà. 10.4 Ell va gravar sobre les taules el mateix que havia escrit abans, els deu manaments que el Senyor us havia prescrit a la muntanya, des del mig del foc, el dia de l’assemblea, i me les va donar. 10.5 Vaig baixar de la muntanya i vaig dipositar les dues taules dins l’arca que havia fet, i allí estan, tal com el Senyor em va ordenar. 10.6 Després els fills d’Israel emprengueren la marxa des dels pous de Bené-Jaacan fins a Mosserà, on va morir Aaron i on fou enterrat. Llavors el seu fill Eleazar va ser constituït gran sacerdot per a ocupar els seu lloc. 10.7 D’allí van seguir la marxa fins a Gudgod, i de Gudgod fins a Jotbata, una regió de rierols d’aigua. 10.8 En aquell temps, el Senyor va separar la tribu de Leví perquè dugués l’arca del Pacte del Senyor i perquè estigués a la presència del Senyor per ministrar davant seu i per beneir en nom seu, fins al dia d’avui. 10.9 És per això que Leví no té part ni herència entre els seus germans; el Senyor és la seva herència, tal com el Senyor, el teu Déu, li ho va prometre. 10.10 Jo vaig quedar-me a la muntanya, com la primera vegada, quaranta dies i quaranta nits. També aquesta vegada el Senyor em va escoltar i va renunciar a destruir-te. 10.11 I el Senyor em va dir: Aixeca’t, vés i emprèn la marxa davant del poble perquè vagin a prendre possessió de la terra que vaig jurar als seus avantpassats que els donaria. 10.12 I ara, Israel, ¿què és el que el Senyor, el teu Déu, exigeix de tu, sinó únicament que reverenciïs el Senyor, el teu Déu, que segueixis tots els seus camins, estimant-lo i servint el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor i amb tota la teva ànima, 10.13 que guardis els manaments del Senyor i els seus estatuts que avui et prescric, a fi que tot et vagi bé? 10.14 Mira: al Senyor, el teu Déu, pertanyen el cel i el cel dels cels, la terra i tot el que conté; 10.15 i amb tot, el Senyor va preferir els teus avantpassats per estimar-los, i va escollir la seva descendència després d’ells, que sou vosaltres, d’entre totes les nacions, fins al dia d’avui. 10.16 Circumcideu, doncs, el prepuci dels vostres cors i no us entossudiu mai més; 10.17 perquè el Senyor Etern, el vostre Déu, és Déu de déus i Senyor de senyors; Déu gran, poderós i terrible, que no fa accepció de persones ni accepta suborns; 10.18 que fa justícia als orfes i a les viudes, i estima el foraster, i els dóna pa i vestit. 10.19 Heu d’estimar el foraster, perquè vosaltres vau ser forasters a la terra d’Egipte. 10.20 Al Senyor, el teu Déu, reverenciaràs, a ell serviràs, seràs fidel i en el seu nom juraràs. 10.21 Ell és el motiu de la teva lloança, ell és el teu Déu, ell ha fet per a tu aquells grans prodigis i aquelles obres terribles que els teus ulls han vist. 10.22 Eren setanta persones, els teus avantpassats, quan van baixar a l’Egipte, i ara el Senyor, el teu Déu , t’ha fet nombrós com les estrelles del cel.”

Deuteronomi 11

11.1 “Estimaràs el Senyor, el teu Déu, i guardaràs els seus preceptes, els seus estatuts, les seves lleis i els seus manaments en tot moment. 11.2 Reconegueu avui, vosaltres –perquè no ho dic als vostres fills, que no ho han conegut ni ho han vist–, la correcció del Senyor, el vostre Déu, la seva grandesa, la seva mà forta i el seu braç poderós, 11.3 els seus senyals i prodigis que va fer enmig d’Egipte al faraó, rei d’Egipte, i a tot el seu país; 11.4 el que va fer amb l’exèrcit d’Egipte, amb els seus cavalls i carros, com va precipitar damunt seu les aigües del Mar Roig quan us venien perseguint i els va destruir, el Senyor, fins al dia d’avui; 11.5 i el que va fer per vosaltres al desert, fins que vau arribar en aquest lloc; 11.6 i el que va fer a Datan i Abiron, fills d’Eliab, fill de Rubèn, quan la terra va obrir la seva boca i els va engolir junt amb les seves famílies, les seves tendes i tot el que posseïen enmig d’Israel. 11.7 Perquè els vostres propis ulls han pogut veure tots els grans prodigis que ha fet el Senyor. 11.8 Guardeu, doncs, tots aquest manaments que jo us dono avui, perquè sigueu forts i entreu a posseir la terra on aneu a penetrar per prendre’n possessió, 11.9 i perquè tingueu una llarga vida sobre aquesta terra que el Senyor va jurar als vostres avantpassats de donar-la als seus descendents; terra que regalima llet i mel. 11.10 Perquè la terra on entres per posseir-la no és com la terra d’Egipte, d’on heu sortit, on sembraves la llavor i podies regar-la amb el peu, com un hort de verdures, 11.11 sinó que la terra on vas a passar per prendre’n possessió és una terra de muntanyes i de valls, i es regada amb les pluges del cel. 11.12 D’aquesta terra en té cura el Senyor, el teu Déu; els ulls del Senyor són sempre damunt seu, des del començ fins a la fi de l’any. 11.13 Ben segur que si escoltes atentament els meus manaments que us ordeno avui, estimant el Senyor, el vostre Déu, i servint-lo amb tot el vostre cor i amb tota la vostra ànima, 11.14 jo donaré la pluja de la vostra terra en el temps oportú, la primerenca i la tardana, perquè puguis collir el teu blat, el teu vi novell i el teu oli; 11.15 jo donaré herba als vostres camps per al bestiar, i podreu menjar i atipar-vos. 11.16 Tingueu compte que el vostre cor no es deixi seduir i us desvieu per servir i adorar altres déus; 11.17 perquè la còlera del Senyor s’encendria contra vosaltres, tancaria el cel perquè no hi hagués més pluja i la terra no donaria els seus fruits, i desapareixeríeu aviat de la bona terra que el Senyor us dóna. 11.18 Posareu, doncs, aquestes paraules meves sobre el vostre cor i sobre la vostra ànima, les lligareu com a senyal sobre la vostra mà, i estaran com uns frontals entre els vostres ulls. 11.19 I les ensenyareu als vostres fills, les explicaràs assegut a casa teva, anant pel camí, quan vagis a dormir i quan et llevis; 11.20 les escriuràs sobre els brancals de casa teva i a les teves portes, 11.21 a fi que es multipliquin els vostres dies i els dies dels vostres fills sobre la terra que el Senyor va jurar de donar als vostres avantpassats, tant com són els dies del cel sobre la terra. 11.22 Perquè si guardeu curosament tots aquests manaments que us ordeno de complir, estimant el Senyor, el vostre Déu, seguint els seus camins i mantenint-vos fidels a ell, 11.23 el Senyor expulsarà de davant vostre totes aquestes nacions, prendreu possessió de nacions més grans i més fortes que vosaltres. 11.24 Qualsevol lloc que la planta del vostre peu trepitgi serà vostre; des del desert fins al Líban, des del riu Eufrates, fins al Mediterrani s’estendrà el vostre territori. 11.25 Ningú no us podrà plantar cara; el Senyor, el vostre Déu, estendrà el pànic i el terror de vosaltres sobre la superfície de qualsevol de les terres que trepitjareu, tal com us ho ha promès. 11.26 Mireu: jo poso avui davant vostre la benedicció i la maledicció. 11.27 La benedicció, si obeïu els manaments del Senyor, el vostre Déu, que avui us ordeno; 11.28 la maledicció, si no escolteu els manaments del Senyor, el vostre Déu, i us aparteu dels camins que jo avui us ordeno, seguint darrere déus forasters que no coneixeu. 11.29 Així, doncs, quan el Senyor, el teu Déu, t’hagi introduït a la terra que vas a ocupar, posaràs la benedicció sobre la muntanya de Garizim, i la maledicció sobre la muntanya d’Ebal. 11.30 Com no ignoreu, aquestes muntanyes es troben més enllà del Jordà, seguint el camí de ponent, a la terra del cananeu que habita l’Arabà, davant de Guilgal, prop de les Alzines de Morè. 11.31 Ja que esteu a punt de passar el Jordà per anar a prendre possessió de la terra que el Senyor , el vostre Déu, us dóna, i serà vostra i hi viureu, 11.32 heu de tenir molta cura a complir tots els estatuts i les lleis que avui us he presentat.”

Deuteronomi 12

12.1 “Aquests són els estatuts i les lleis que heu de guardar i posar en pràctica tot el temps que viureu a la terra que el Senyor, el Déu dels vostres avantpassats, us haurà fet posseir: 12.2 Arrasareu enterament tots els llocs on els pobles que aneu a expulsar han estat donant culte als seus déus, a les altes muntanyes, als turons i sota els arbres frondosos. 12.3 Enderrocareu els seus altars, esmicolareu les seves estàtues, cremareu els seus troncs sagrats i trencareu les imatges dels seus déus i fareu desaparèixer els seus noms d’aquell lloc. 12.4 No és així com us heu de comportar amb el Senyor, el vostre Déu, 12.5 sinó que acudireu al lloc que el Senyor, el vostre Déu, hagi escollit d’entre totes les vostres tribus per donar-li el seu nom i habitar-hi; allà aniràs, 12.6 portant-hi els vostres holocaustos i els vostres sacrificis, els delmes i les ofrenes alçades, els vots i les ofrenes voluntàries, i els primers nascuts de les vostres vaques i dels vostres ramats. 12.7 Allà, davant el Senyor, el vostre Déu, menjareu i us alegrareu vosaltres i les vostres famílies amb tot el fruit del vostre esforç amb què el Senyor, el teu Déu, t’hagi beneït. 12.8 No actuareu de la mateixa manera que actuem avui aquí, cadascú segons el que li sembla millor, 12.9 ja que encara no heu arribat al lloc de repòs i a la propietat que el Senyor, el teu Déu, et concedeix; 12.10 però quan hàgiu passat el Jordà i us hàgiu establert a la terra que el Senyor, el vostre Déu, us concedeix, i quan ell us hagi fet descansar de tots els vostres enemics de l’entorn, de manera que visqueu en seguretat, 12.11 llavors hi haurà un lloc que el Senyor, el vostre Déu, escollirà per fer-hi habitar el seu nom; allí presentareu tot això que us mano: els vostres holocaustos, els sacrificis, els delmes, les ofrenes alçades, i el bo i millor dels vostres béns que hàgiu promès al Senyor. 12.12 I us alegrareu davant el Senyor, el vostre Déu, vosaltres amb els vostres fills, les vostres filles, els vostres ser- vents, les vostres criades i els levites que tingueu portes endins, perquè aquests no tenen porció ni heretat entre vosaltres. 12.13 Guarda’t d’oferir els teus holocaustos en qualsevol lloc que vegis; 12.14 oferiràs els teus holocaustos en el lloc que el Senyor triarà en una de les teves tribus, i allà compliràs tot el que jo et mano. 12.15 Amb tot, podràs matar i menjar tanta carn com vulguis dintre les teves portes, segons la benedicció que el Senyor, el teu Déu, t’hagi concedit; tant en estat d’impuresa com de puresa en podràs menjar, com si fos carn de gasela o de cérvol; 12.16 únicament no podràs menjar-ne la sang; l’hauràs d’escampar per terra com si fos aigua. 12.17 No podràs menjar dintre les teves portes el delme del blat, del vi, de l’oli, ni els primers nascuts de les teves vaques i dels teus ramats, ni cap dels vots que hagis promès, ni les teves ofrenes voluntàries, ni les ofrenes alçades, 12.18 sinó que t’ho menjaràs només davant el Senyor, el teu Déu, en el lloc que el Senyor, el teu Déu, hagi elegit, tu, el teu fill, la teva filla, el teu servent, la teva criada i els levites que tingueu portes endins, i t’alegraràs davant el Senyor, el teu Déu, amb tot el fruit del teu esforç. 12.19 Guarda’t de desemparar els levites durant tot el temps que visquis a la teva terra. 12.20 Quan el Senyor, el teu Déu, haurà eixamplat els teus dominis, tal com t’ha promès, i diguis: Vaig a menjar carn, perquè em ve de gust menjar carn, podràs menjar-ne tanta com vulguis. 12.21 Si el lloc que ha triat el Senyor, el teu Déu, per fer-hi habitar el seu nom, es troba lluny de tu, podràs matar de les vaques o del ramat que el Senyor, el teu Déu, t’hagi donat, segons tot el que t’he manat, i en podràs menjar tant com vulguis dins les teves portes. 12.22 En podràs menjar com es menja la gasela o el cérvol; tant en estat d’impuresa com de puresa en podràs menjar: 12.23 únicament, vigila de no menjar-ne la sang, perquè la sang és la vida i no has de menjar la vida juntament amb la carn. 12.24 No l’has de menjar, escampa-la per terra com si fos aigua. 12.25 No la mengis, a fi de que tot et vagi bé, a tu i als teus fills desprès de tu, quan actuïs rectament als ulls del Senyor. 12.26 Però les coses que hagis dedicat com a ofrena, i els teus vots, les prendràs i les duràs al lloc que el Senyor hagi triat, 12.27 i oferiràs els teus holocaustos, la carn amb la sang, sobre l’altar del Senyor, el teu Déu; la sang dels teus sacrificis serà escampada damunt l’altar del Senyor, el teu Déu, però la carn, la podràs menjar. 12.28 Procura obeir tot el que et mano, a fi que et vagi bé a tu i als teus fills desprès de tu, per sempre, quan compleixis amb el que és bo i just als ulls del Senyor, el teu Déu. 12.29 Quan el Senyor, el teu Déu, haurà exterminat davant teu les nacions que ara vas a conquerir, quan les hagi expulsat i t’hagis establert a la seva terra, 12.30 para compte de no caure en un parany seguint el seu exemple, després d’exterminades del teu davant, i no vulguis esbrinar res dels seus déus, pensant: Quina mena de culte donaven als seus déus aquestes nacions? Jo vull fer el mateix. 12.31 No facis el mateix amb el Senyor, el teu Déu, perquè elles han practicat amb els seus déus tota mena d’abominacions avorribles al Senyor, fins i tot els seus mateixos fills i filles cremaven al foc en honor dels seus déus. 12.32 Procureu complir tot el que jo us mano, sense afegir-hi res ni treure’n res.”

Deuteronomi 13

13.1 “Si enmig teu apareix un profeta o un visionari que t’anuncia un senyal o un prodigi, 13.2 i es compleix el senyal o el prodigi que t’ha anunciat, i et diu: Anem a servir uns altres déus que mai no has conegut, i donem-los culte, 13.3 no facis cas del que diu aquest profeta o aquest visionari; el Senyor, el vostre Déu, us vol provar per saber si estimeu el Senyor, el vostre Déu, amb tot el vostre cor i amb tota la vostra ànima. 13.4 És al Senyor, el vostre Déu, que heu de seguir, i és a ell que heu de reverenciar, són els seus manaments que heu de guardar, és la seva veu que heu d’escoltar, és a ell que heu de servir i és a ell que heu de ser fidels. 13.5 I aquell profeta o aquell visionari ha de ser mort, perquè, contra el Senyor, el vostre Déu, que us ha tret d’Egipte i us ha rescatat de la casa d’esclavatge, ha predicat l’apostasia per desviar-te del camí que el Senyor, el teu Déu, ha manat que segueixis. Així extirparàs el mal d’enmig teu. 13.6 Si el teu germà, fill de la teva mare, o el teu fill o la teva filla, o la muller que conviu amb tu o el teu amic de l’ànima, t’incita en secret i et diu: Anem a servir uns altres déus que tu no coneixes, ni tampoc els teus pares, 13.7 els déus dels pobles que tens al voltant, tant els que tens a prop com els que tens lluny, de l’un cap a l’altre de la terra, 13.8 no t’hi avinguis ni l’escoltis; no te’l miris amb tolerància, no el compadeixis ni l’encobreixis, 13.9 sinó que l’hauràs de matar irremissiblement; la teva mà serà la primera d’alçar-se contra ell per matar-lo, i després la mà de tot el poble. 13.10 L’apedregaràs fins que mori, per haver intentat apartar-te del Senyor, el teu Déu, que t’ha tret de la terra d’Egipte, de la casa d’esclavatge. 13.11 Així tot Israel ho sabrà i temerà, i no tornarà mai més a fer una maldat com aquesta enmig teu. 13.12 Si sents dir que en una de les ciutats que el Senyor, el teu Déu, et dóna perquè hi visquis, 13.13 han sortit d’entre els teus alguns homes de condició malvada que han desviat els habitants d’aquella ciutat, dient-los: Anem a servir uns altres déus que tu no coneixies, 13.14 ho consultaràs, ho investigaràs i te n’informaràs bé, i si resulta cert i comprovat que aquella abominació s’ha comès enmig teu, 13.15 exterminaràs els habitants d’aquella ciutat a cops d’espasa, la consagraràs a l’anatema amb tot el que contingui, fins i tot el seu bestiar faràs passar per l’espasa; 13.16 amuntegaràs tot el botí al mig de la plaça i cremaràs la ciutat amb tot el seu botí com a ofrena total al Senyor, el teu Déu, i quedarà per sempre més convertida en una ruïna, mai més no serà reedificada. 13.17 D’aquest anatema no retindràs res per a tu, a fi que el Senyor renunciï al rigor de la seva ira i et concedeixi misericòrdia i, compadint-se de tu, et multipliqui, tal com va jurar als teus avantpassats, 13.18 sempre que obeeixis la veu del Senyor, el teu Déu, guardant tots els seus manaments que avui et dono i complint amb el que és just als ulls del Senyor, el teu Déu.”

Deuteronomi 14

14.1 “Vosaltres sou fills del Senyor Etern, el vostre Déu; no us feu incisions ni us afaiteu entre els ulls pel dol d’un mort; 14.2 perquè ets un poble sant per al Senyor, el teu Déu, i el Senyor t’ha escollit a fi que siguis per a ell un poble d’exclusiva propietat entre tots els pobles que hi ha sobre la superfície de la terra. 14.3 No heu de menjar cap cosa que sigui abominable. 14.4 Aquests són els animals que podreu menjar; el vedell, el moltó, la cabra, 14.5 el cérvol, la gasela, l’isard, la cabra salvatge, l’antílop, el búfal i la daina. 14.6 Tots els animals de peülla partida, els que tenen la peülla dividida en dos unglots i que siguin remugants, d’entre els animals terrestres, aquests podreu menjar. 14.7 Però, d’entre els remugants que tenen la peülla partida, no menjareu aquests: el camell, la llebre i el conill, que si bé són remugants, no tenen la peülla partida; els tindreu per immunds. 14.8 Igualment el porc, perquè, si bé té peülla partida, no remuga; el tindreu per immund. No menjareu la carn d’aquests animals ni tocareu els seus cadàvers. 14.9 Aquests podreu menjar d’entre tots els animals que viuen a les aigües: Tots els que tinguin aletes i escates, els podreu menjar; 14.10 però els que no tinguin aletes i escates, no els podreu menjar; els tindreu per immunds. 14.11 De totes les aus pures, en podreu menjar; 14.12 però de les següents no en podreu menjar: l’aligot, el trencalòs, l’àguila d’estany, 14.13 l’astor, el falcó, el milà, amb els de la seva espècie; 14.14 els corbs, en tota la seva varietat; 14.15 l’estruç, el mussol, la gavina, l’esparver, amb els de la seva espècie; 14.16 el duc, l’ibis, el cigne, 14.17 el pelicà, el voltor, el corb marí, 14.18 la cigonya, la garsa, amb els de la seva espècie; la puput i el ratpenat. 14.19 També considerareu immund tota mena d’insecte volador; no en menjareu. 14.20 De totes les aus pures, en podreu menjar. 14.21 No menjareu cap bèstia que hagi mort. La podràs donar al foraster que visqui dintre les teves portes perquè se la mengi, o podràs vendre-la a un foraster. Ja que tu ets un poble consagrat al Senyor, el teu Déu. No couràs el cabrit amb la llet de la seva mare. 14.22 Donaràs puntualment el delme de tots els fruits de les teves sembrades, el que t’hagi produït el teu camp cada any, 14.23 i menjaràs davant el Senyor, el teu Déu, en el lloc que ell haurà triat perquè hi habiti el seu nom, el delme del teu blat, del teu vi i del teu oli, els primers nascuts de les teves vaques i dels teus ramats, perquè aprenguis a reverenciar el Senyor, el teu Déu, per sempre més. 14.24 Si el camí és massa llarg per a tu, fins al punt que no ho pots transportar perquè el lloc que el Senyor, el teu Déu, ha triat per posar-hi el seu nom queda massa lluny d’on ets, i per haver-te omplert de benediccions el Senyor, el teu Déu, 14.25 llavors ho canviaràs per diner, i amb el diner que hagis aconseguit aniràs al lloc que el Senyor, el teu Déu, hagi triat; 14.26 allà podràs gastar aquest diner en tot allò que et vingui de gust; vedells, moltons, vi, begudes fermentades, o en qualsevol cosa que desitgis, i t’ho podràs menjar allà mateix, davant el Senyor, el teu Déu, i t’alegraràs, tu i la teva família, 14.27 amb els levites que estiguin dintre de les teves portes; no els desemparis, perquè no tenen part ni heretat amb tu, 14.28 Cada tres anys separaràs tot el delme de la collita d’aquell any i el reservaràs dins de les teves portes, 14.29 perquè quan vinguin els levites, que no tenen part ni herència amb tu, els forasters, els orfes i les viudes que tens dintre de les teves portes, puguin menjar-ne i atipar-se, i així el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tot el treball que la teva mà emprengui.”

Deuteronomi 15

15.1 “L’últim any de cada set concediràs remissió. 15.2 I la remissió serà d’aquesta manera: Tothom qui tingui al seu poder una garantia de préstec fet al seu proïsme, la deixarà lliure; no l’exigirà del seu proïsme ni del seu parent, perquè haurà estat proclamada la remissió en honor del Senyor. 15.3 Podràs exigir el pagament al foraster, però al teu compatriota li concediràs la remissió del deute que tingui amb tu; 15.4 així no hi haurà pobres enmig teu, perquè el Senyor et beneirà abundosament a la terra que el Senyor, el teu Déu, et concedeix en herència per a posseir-la, 15.5 sempre que escoltis atentament la veu del Senyor, el teu Déu, procurant complir tots aquests manaments que avui et dono. 15.6 Perquè el Senyor, el teu Déu, et beneirà tal com t’ha promès, i tu prestaràs a moltes nacions, mentre que tu no hauràs de manllevar-los res; dominaràs moltes nacions, i elles no et dominaran a tu. 15.7 Quan enmig teu hi hagi algun pobre d’entre els teus germans, en alguna de les ciutats de la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna, no endureixis el teu cor ni cloguis la teva mà al teu germà necessitat, 15.8 sinó que li has d’obrir àmpliament la teva mà i prestar-li generosament, segons la necessitat que tingui. 15.9 No deixis que dins el teu cor hi hagi el mal pensament de dir: ‘S’acosta l’any setè, el de la remissió’, i, llavors, et miris amb mals ulls el teu germà necessitat i no li donis res, perquè ell clamarà contra tu al Senyor i tu esdevindràs culpable. 15.10 Li has de donar generosament i sense recança al cor, quan l’afavoreixis, perquè això farà que el Senyor, el teu Déu, et beneeixi en el teu treball i en tot el que emprenguis. 15.11 Perquè, mai no en mancaran, de pobres, a la terra; per això et dono aquest manament: Obriràs àmpliament la teva mà al teu germà, el pobre d’entre els teus, i al necessitat que hi hagi al teu país. 15.12 Si algun dels teus germans, home o dona, se’t ven a tu per esclau, quan t’hagi servit sis anys, a l’any setè el deixaràs lliure. 15.13 Quan el deixis anar lliure, no l’enviaràs amb les mans buides, 15.14 sinó que el proveiràs generosament del teu ramat, de la teva era i del teu cup; segons com t’hagi beneït el Senyor, el teu Déu, així li donaràs. 15.15 Recorda’t que tu vas ser esclau a la terra d’Egipte, i que el Senyor, el teu Déu, et va redimir; per això avui et dono aquest manament. 15.16 Però si ell et diu: ‘No vull marxar de casa teva’, ja que et té afecte a tu i a la teva família, perquè hi està bé, a casa teva, 15.17 llavors prendràs un punxó i li foradaràs l’orella contra la porta, i serà el teu esclau per sempre més. El mateix faràs amb la teva esclava. 15.18 Que no et sàpiga greu quan el deixis anar lliure de tu, perquè durant sis anys t’ha servit per la meitat del sou d’un jornaler; i així, el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tot al que emprenguis. 15.19 Tot mascle primer nascut de les teves vaques i del teu ramat, el consagraràs al Senyor, el teu Déu. No treballaràs amb el primer nascut de la teva vaca, ni esquilaràs el primer nascut de les teves ovelles. 15.20 Davant el Senyor, el teu Déu, any rere any, els menjaràs amb la teva família, en el lloc que el Senyor hagi triat. 15.21 Però si tingués algun defecte, que fos coix, cec o qualsevol altre defecte greu, no el sacrificaràs al Senyor, el teu Déu. 15.22 El podràs menjar dintre de les teves portes; tant en estat d’impuresa com de puresa en podràs menjar, com si fos carn de gasela o de cérvol; 15.23 únicament no podràs menjar-ne la sang, l’hauràs d’escampar per terra com si fos aigua.”

Deuteronomi 16

16.1 “Fes atenció al mes d’abib per celebrar la Pasqua del Senyor, el teu Déu. Perquè en el mes d’abib, el Senyor, el teu Déu, et va fer sortir d’Egipte, de nit. 16.2 Sacrificaràs la Pasqua al Senyor, el teu Déu, amb bestiar gros i menut, en el lloc que el Senyor hagi triat per establir-hi el seu nom. 16.3 No hi podràs menjar pa fermentat: durant set dies menjaràs pans àzims (el pa d’aflicció, perquè fugint precipitadament vas sortir d’Egipte), a fi que, mentre visquis, guardis memòria del dia que vas sortir de la terra d’Egipte. 16.4 Durant set dies no s’ha de veure gens de llevat en tot el teu territori; i de la carn que sacrifiquis el vespre del dia primer, no n’ha de quedar res per a l’endemà. 16.5 No podràs sacrificar la Pasqua en qualsevol de les ciutats que el Senyor, el teu Déu, et donarà, 16.6 sinó que en el lloc que el Senyor, el teu Déu, hagi triat per establir-hi el seu nom, allí has de sacrificar la Pasqua, al capvespre, a posta de sol, a l’hora que sorties d’Egipte. 16.7 La couràs i la menjaràs en el lloc que el Senyor, el teu Déu, hagi triat; després, al matí, podràs tornar a casa teva. 16.8 Durant sis dies menjaràs pans àzims, i el dia setè hi haurà assemblea solemne al Senyor, el teu Déu; aquest dia no faràs cap treball. 16.9 Comptaràs set setmanes. Des que la falç inicia la sega, començaràs a comptar set setmanes, 16.10 i llavors celebraràs la festa de les Setmanes al Senyor, el teu Déu, amb generoses ofrenes voluntàries de part teva, que has de donar segons com t’hagi beneït el Senyor, el teu Déu. 16.11 T’alegraràs davant el Senyor, el teu Déu, tu, el teu fill, la teva filla, el teu servent, la teva criada i els levites que tinguis dins de les teves portes, juntament amb el foraster, l’orfe i la viuda que visquin enmig teu, en el lloc que hagi triat el Senyor, el teu Déu, per establir-hi el seu nom. 16.12 Recorda’t que tu vas ser esclau a l’Egipte; per tant, guardaràs i compliràs aquests estatuts. 16.13 Celebraràs la festa dels Tabernacles durant set dies, quan hagis acabat la collita de la teva era i dels teus cups. 16.14 Celebra amb alegria la teva festa, tu, el teu fill, la teva filla, el teu servent i la teva criada, amb els levites, el foraster, la viuda i l’orfe que visquin dintre de les teves portes. 16.15 Durant set dies celebraràs la festa solemne al Senyor, el teu Déu, en el lloc que el Senyor hagi triat; perquè el Senyor, el teu Déu, et beneirà en totes les teves collites i en tot allò que emprengui la teva mà, i seràs plenament feliç. 16.16 Tres vegades l’any, tots els homes es presentaran davant el Senyor, el teu Déu, en el lloc que ell hagi triat: per la festa dels Àzims, per la festa de les Setmanes i per la festa dels Tabernacles; i no es presentaran davant el Senyor amb les mans buides, 16.17 sinó cadascú segons les seves possibilitats, d’acord amb la benedicció que el Senyor li hagi concedit. 16.18 Establiràs jutges i magistrats en totes les ciutats que el Senyor, el teu Déu, et donarà segons les teves tribus, i ells jutjaran el poble amb justícia. 16.19 No falsejaràs el dret, no faràs accepció de persones, no acceptaràs suborns; perquè el suborn encega els savis i capgira el testimoni dels honestos. 16.20 Seguiràs estrictament la justícia, perquè puguis viure i posseir la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna. 16.21 No plantaràs, com a Aixera (bosquet sagrat), cap mena d’arbre junt a l’altar del Senyor, el teu Déu, que has de construir, 16.22 Ni hi erigiràs cap estàtua; són coses que el Senyor, el teu Déu, avorreix.

Deuteronomi 17

17.1 No oferiràs al Senyor, el teu Déu, cap vedell ni cap moltó que tingui una tara o algun altre defecte greu, perquè això és una abominació per al Senyor, el teu Déu. 17.2 Si enmig teu, en alguna de les teves ciutats que el Senyor, el teu Déu, et dóna, s’hi trobés un home o una dona que cometés allò que és dolent als ulls del Senyor, el teu Déu, transgredint el seu pacte, 17.3 anant a donar culte a déus forasters, agenollant-se davant d’ells o davant del sol, o de la lluna, o de qualsevol cos de l’estelada celeste, cosa que jo no he manat, 17.4 quan t’ho diguin o te n’assabentis, i ho hagis indagat bé, si resulta cert i comprovat que aquella abominació s’ha comès a Israel, 17.5 llavors trauràs fora de les teves portes, ja sigui l’home, ja sigui la dona, qui hagi comès aquesta maldat, i els lapidaràs fins que morin. 17.6 Se’l condemnarà a mort mitjançant la declaració de dos o tres testimonis; ningú no ha de morir per la declaració d’un sol testimoni. 17.7 La mà dels testimonis ha de ser la primera que s’alci contra ell per donar-li mort, i després la mà de tot el poble; així extirparàs la maldat d’enmig teu. 17.8 Quan alguna causa judicial resulti per a tu massa difícil de resoldre, entre homicidi i homicidi, entre dret i dret, entre lesions i lesions, qüestions de controvèrsia a les teves portes, llavors, t’alçaràs i aniràs al lloc que el Senyor, el teu Déu, hagi triat, 17.9 i acudiràs als sacerdots levites i al jutge que correspongui en aquell torn, els consultaràs i ells t’indicaran la sentència de la causa. 17.10 T’ajustaràs a la sentència que t’hauran indicat en aquell lloc que el Senyor haurà triat; tindràs molta cura a complir amb tot el que t’hagin indicat. 17.11 Actuaràs d’acord amb la llei que ells t’especifiquin i segons la sentència que et diguin, sense desviar-te ni a dreta ni a esquerra de la resolució que et donin. 17.12 I aquella persona que per arrogància no vulgui obeir el sacerdot que presideixi allí per a servir el Senyor, el teu Déu, ni el jutge, aquesta persona morirà: així extirparàs la maldat d’enmig d’Israel. 17.13 I tot el poble ho sabrà i temerà, i no tornarà més a comportar-se amb arrogància. 17.14 Quan hagis entrat a la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna, n’hagis pres possessió i t’hi hagis establert, si dius: Posaré sobre meu un rei que em governi, com tenen totes les nacions que hi ha al meu voltant, 17.15 podràs posar sobre teu per rei aquell qui el Senyor, el teu Déu, hagi escollit; d’entre els teus germans, hauràs de constituir-te el rei sobre teu. No podràs posar sobre teu un home foraster, que no sigui germà teu. 17.16 Però no ha de tenir molts cavalls, ni farà tornar el poble a l’Egipte per augmentar la seva cavalleria, perquè el Senyor us ha dit: No tornareu mai més per aquest camí. 17.17 Ni tampoc ha de tenir moltes dones, perquè no s’extraviïn els seus sentiments; ni ha d’acumular per a ell gran quantitat de plata i or. 17.18 Quan prengui possessió del seu reialme, copiarà per al seu ús un duplicat d’aquesta llei en un llibre, de l’original que custodien els sacerdots levites. 17.19 La durà sempre amb ell i la llegirà tots els dies de la seva vida, per aprendre a reverenciar el Senyor, el seu Déu, i a guardar totes les paraules d’aquesta llei i d’aquests estatuts i posar-los en pràctica, 17.20 a fi que el seu cor no s’enorgulleixi per damunt dels seus germans, ni es desviï a dreta o a esquerra, i així tingui llarga vida sobre el seu reialme, tant ell com els seus fills, enmig d’Israel.”

Deuteronomi 18

18.1 “Els sacerdots levites, amb tota la tribu de Leví, no tindran part ni herència amb Israel; es mantindran de les ofrenes enceses del Senyor i de la seva heretat. 18.2 No hi haurà patrimoni per a ells enmig dels seus germans; el Senyor és el seu patrimoni, tal com els va dir. 18.3 Aquest serà el dret dels sacerdots de part del poble, de part dels qui ofereixen un sacrifici, sigui de vedell o de moltó: es donarà al sacerdot l’espatlla, les mandíbules i l’estómac. 18.4 Li donaràs les primícies del teu blat, del teu vi i del teu oli, amb les primícies de l’esquilada de les teves ovelles. 18.5 Perquè és a ell que el Senyor, el teu Déu, ha escollit d’entre totes les teves tribus perquè tinguin al seu càrrec el servei en el nom del Senyor; ell i els seus fills, per sempre més. 18.6 I si un levita vol marxar de qualsevol de les ciutats d’Israel on hagi viscut, per anar amb tot el desig de la seva ànima al lloc triat pel Senyor, 18.7 hi podrà ministrar en el nom del Senyor, el seu Déu, com qualsevol dels seus germans levites que hi viuen servint el Senyor, 18.8 i podrà menjar una porció igual a la d’ells, a més del que obtingui per la venda dels seus béns patrimonials. 18.9 Quan hagis entrat a la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna, no aprenguis a practicar les abominacions d’aquelles nacions. 18.10 No hi ha d’haver entre els teus ningú que faci passar el seu fill o la seva filla pel foc, ningú que practiqui l’endevinació, o els presagis, o els auguris, o els encantaments, 18.11 o els sortilegis; ningú que consulti un esperit, ni un ocultista, ni que evoqui els morts; 18.12 perquè tothom qui practica aquestes coses és abominable al Senyor, el teu Déu, i per causa d’aquestes abominacions el Senyor, el teu Déu, els expulsa de davant teu. 18.13 Mantén-te íntegre envers el Senyor, el teu Déu. 18.14 Perquè aquestes nacions que expulsaràs acostumen a escoltar els fetillers i endevins, però a tu, el Senyor, el teu Déu, no t’ha permès de fer això. 18.15 El Senyor, el teu Déu, et promourà enmig teu un profeta d’entre els teus germans, com jo. Escolteu-lo. 18.16 És el que vas demanar al Senyor, el teu Déu, el dia de l’assemblea del poble, a l’Horeb: No vull tornar a sentir la veu del Senyor, el meu Déu. Ni vull tornar a veure aquest gran foc, no sigui que mori. 18.17 Llavors el Senyor em digué: Està molt bé això que han dit. 18.18 Els promouré un profeta d’entre els seus germans, com tu, i posaré les meves paraules en la seva boca, i ell els comunicarà tot el que jo li manaré. 18.19 I serà que, si algú no vol obeir les meves paraules que ell comunicarà en nom meu, jo directament li’n demanaré comptes. 18.20 Però el profeta que tingui la presumpció de transmetre en nom meu un missatge que jo no li hagi ordenat que digués, o que parli en nom d’altres déus, aquest profeta morirà. 18.21 I si et preguntes dintre teu: Com podré distingir el missatge que no prové del Senyor? 18.22 Quan un profeta parli en nom del Senyor, i no es compleixi ni es realitzi el que ha dit, vol dir que allò no ho ha dit el Senyor: el profeta ha parlat per presumpció; no li tinguis por.”

Deuteronomi 19

19.1 “Quan el Senyor, el teu Déu, destrossi les nacions, la terra de les quals el Senyor, el teu Déu, et dóna a tu, quan les hagis conquerit i hagis ocupat les seves ciutats i les seves cases, 19.2 et reservaràs tres poblacions dins del país que el Senyor, el teu Déu, et dóna en propietat. 19.3 Prepararàs el camí i dividiràs en tres parts el territori d’aquest país que el Senyor, el teu Déu, et dóna en herència, i serviran perquè qualsevol homicida s’hi pugui refugiar. 19.4 I aquestes seran les condicions de l’homicida que podrà refugiar-s’hi i salvar la vida: Aquell qui hagi mort el seu proïsme sense voler i sense tenir-li enemistat. 19.5 Com, per exemple, quan un va amb el seu company al bosc, a tallar llenya i, quan la seva mà brandeix la destral per donar el tall a l’arbre, salta el ferro del mànec, toca el seu company i el mata, aquest podrà fugir a qualsevol d’aquelles ciutats i podrà salvar la vida; 19.6 evitarà que el venjador de sang, quan la ira li omple el cor, persegueixi l’homicida i, si el camí és llarg, l’atrapi i el mati, quan de fet no mereixia la mort, ja que no li tenia odi. 19.7 Es per això que et dono aquesta ordre: Reserva’t tres poblacions, 19.8 i quan el Senyor, el teu Déu, eixampli el teu territori, com va jurar als teus avantpassats, i et doni tota la terra que va prometre de donar als teus avantpassats, 19.9 si procures guardar tots aquests manaments que avui et prescric per complir-los estimant el Senyor, el teu Déu, i seguint sempre els seus camins, llavors podràs incrementar amb tres ciutats més les tres d’abans. 19.10 Així no es vessarà sang a la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna com a heretat, i no caurà damunt teu la responsabilitat de sang. 19.11 Però si un home odia el seu proïsme i li posa un parany, i llençant-se damunt d’ell el fereix greument, fins al punt que mor, i després fuig a una d’aquelles ciutats, 19.12 els ancians d’aquella ciutat el faran agafar i el posaran a les mans del venjador de sang perquè mori. 19.13 No te’l miris amb compassió; netejaràs Israel de sang innocent i serà un bé per a tu. 19.14 No canviaràs de lloc les fites del teu veí que els antics havien establert en l’heretatge que has de rebre a la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna en possessió. 19.15 No valdrà un sol testimoni contra algú en tots els casos de culpa o de falta, sigui quin sigui el delicte comès; només per la declaració de dos o tres testimonis s’establirà la causa. 19.16 Si es presenta un testimoni maliciós contra algú per acusar-lo d’un crim, 19.17 els dos homes que pledegen compareixeran davant el Senyor, en presència dels sacerdots i dels jutges en funcions en aquell moment, 19.18 i els jutges investigaran a fons; i si aquell és un testimoni fals, que ha declarat mentides contra el seu germà, 19.19 llavors faràs amb ell el mateix que ell pretenia fer contra el seu germà; així eliminaràs el mal d’enmig teu. 19.20 Així els altres ho sabran i temeran, i no tornaran mai més a fer una maldat com aquesta enmig teu. 19.21 No te’l miris amb compassió: vida per vida, ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu.”

Deuteronomi 20

20.1 “Quan surtis a la guerra contra els teus enemics i vegis cavalls i carros i molta més tropa que no pas tu, no els tinguis por, perquè el Senyor, el teu Déu, el mateix que t’ha tret d’Egipte, és amb tu. 20.2 Quan estigueu a punt de començar el combat, s’avançarà el sacerdot i parlarà al poble, 20.3 i li dirà: Escolta, Israel: avui aneu a combatre contra els vostres enemics. Que el vostre cor no defalleixi, no tingueu por, no us espanteu ni us acovardiu davant d’ells, 20.4 perquè el Senyor, el vostre Déu, és qui marxa al vostre costat per combatre a favor vostre contra els vostres enemics i fer-vos triomfar. 20.5 Després parlaran al poble els magistrats: Hi ha algú que hagi construït una casa nova i encara no l’ha estrenada? Que marxi i torni a casa seva, no fos cas que morís en el combat i un altre home l’estrenés. 20.6 Hi ha algú que hagi plantat una vinya i encara no n’ha tastat el fruit? Que marxi i torni a casa seva, no fos cas que morís en el combat i un altre home se n’aprofités. 20.7 Hi ha algú que estigui promès amb una dona i encara no s’ha casat? Que marxi i torni a casa seva, no fos cas que morís en el combat i un altre home s’hi casés. 20.8 Els magistrats encara diran al poble: Hi ha algú que tingui por i senti el cor defallit? Que marxi i torni a casa seva, no fos cas que faci defallir també el cor dels seus germans tant com ho està el seu. 20.9 I quan els magistrats hauran acabat de parlar al poble, el caps de l’exèrcit prendran el comandament al front de les tropes. 20.10 Quan t’acostis a una ciutat per atacar-la, primer li oferiràs la pau. 20.11 Si et respon pacíficament i t’obre, tot el poble que es trobi a dins serà tributari i et servirà. 20.12 Però si no et vol acceptar la pau, sinó que prefereix la guerra, li posaràs setge; 20.13 i quan el Senyor, el teu Déu, la posi a les teves mans, mataràs tots els homes que hi hagi a cop d’espasa, 20.14 però les dones i els nens i el bestiar, amb tot el botí que contingui la ciutat, ho faràs presa teva, i podràs fruir del botí dels teus enemics que el Senyor, el teu Déu, t’haurà posat a les mans. 20.15 Això has de fer amb totes les ciutats situades lluny de tu, que no són ciutats d’aquestes nacions. 20.16 Però de les ciutats d’aquests pobles que el Senyor, el teu Déu, et dóna en possessió, no deixaràs en vida res que respiri; 20.17 sinó que els has de sotmetre totalment a l’extermini sagrat: els hitites, els amorreus, els cacaneus, els perizites, els hivites i els jebuseus, tal com t’ha manat el Senyor, el teu Déu, 20.18 a fi que no us ensenyin a practicar les abominacions que ells practiquen amb els seus déus i no pequeu contra el Senyor, el vostre Déu. 20.19 Quan hagis d’assetjar durant molt de temps alguna ciutat lluitant contra ella per conquerir-la, no destruiràs els seus arbres fruiters a cops de destral, perquè en podràs menjar els fruits; per tant, no els tallaràs, ja que l’arbre no és un home que pugui enfrontar-se a tu en el setge. 20.20 Però els arbres que tu saps que no són fruiters, els podràs tallar per construir baluards contra la ciutat que et fa la guerra, fins que es rendeixi.”

Deuteronomi 21

21.1 “Si a la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna en possessió, hi fos trobada estesa al camp una persona morta, sense que se sàpiga qui l’ha assassinada, 21.2 els teus ancians i els teus jutges sortiran a amidar la distància entre la víctima i les poblacions de l’entorn, 21.3 i determinaran quina és la població més propera al cadàver. Després els ancians d’aquella població prendran una vedella amb la qual encara no s’hagi treballat, que no hagi portat el jou, 21.4 i la baixaran a un torrent d’aigua permanent, on no es cultiva ni es sembra, i allà, al torrent, la desnucaran. 21.5 Després vindran els sacerdots, fills de Leví, que són els que el Senyor, el teu Déu, ha escollit per a ministrar davant d’ell i per a beneir en el nom del Senyor, i de la sentència dels quals depèn tot litigi i tot dany físic, 21.6 i tots els ancians d’aquella població més propera a la víctima es rentaran les mans sobre la vedella que fou desnucada al torrent, 21.7 i declararan: Les nostres mans no han vessat aquesta sang i els nostres ulls no han vist res. 21.8 Perdona, Senyor, el teu poble Israel, que has rescatat, i no imputis la sang innocent al teu poble Israel. Així serà perdonada aquella sang 21.9 i netejaràs d’enmig teu la sang innocent, complint el que és recte als ulls del Senyor. 21.10 Quan vagis a la guerra contra els teus enemics, i el Senyor, el teu Déu, te’ls posi a les mans, i facis presoners, 21.11 si veus entre els presoners alguna dona bonica i t’enamores d’ella i vols prendre-la per muller, 21.12 la introduiràs a casa teva; ella es raparà el cap i es tallarà les ungles, 21.13 es traurà del damunt el vestit que porta de la seva captivitat i es quedarà a casa teva guardant el dol pel seu pare i per la seva mare durant un mes; després podràs unir-te amb ella i seràs el seu marit i ella serà la teva muller. 21.14 En cas que després resulti que no et plau, la deixaràs lliure d’anar on vulgui; de cap manera no la vendràs per diners ni la convertiràs en esclava, perquè l’has humiliat. 21.15 Si un home té dues dones, l’una estimada i l’altra no, i ambdues li han donat fills, si resulta que el fill primogènit és de la no estimada, 21.16 quan arribi el dia de repartir entre els seus fills l’heretat que té, no podrà concedir el dret de primogenitura al fill de la que estima en perjudici del fill de l’altra, que és el primogènit, 21.17 sinó que reconeixerà el primogènit, fill de la no estimada, concedint-li doble porció de tot allò que posseeixi; perquè essent el primer fruit de la seva vigoria és d’ell el dret de primogenitura. 21.18 Si un home té un fill desobedient i rebel, que no vol escoltar la veu del seu pare o la veu de la seva mare, i que encara que el reprenguin no els vol obeir, 21.19 el seu pare i la seva mare l’agafaran i el presentaran als ancians de la ciutat, a la porta d’aquell lloc, 21.20 i diran als ancians de la seva ciutat: Aquest fill nostre es desobedient i rebel; no escolta la nostra reprensió, és un perdut i un embriac. 21.21 Aleshores, tots el homes de la seva ciutat l’apedregaran fins que mori. Així extirparàs el mal d’enmig teu; i tot Israel ho sabrà i temerà. 21.22 Si un home s’ha fet culpable de sentència de mort i ha estat executat, i l’has penjat en un arbre, 21.23 el seu cadàver no passarà la nit a l’arbre; l’enterraràs sens falta aquell mateix dia, perquè el penjat és un maleït de Déu, i no has de contaminar la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna en herència.

Deuteronomi 22

22.1 “Si veiessis extraviat el bou o l’ovella del teu germà, no te’n desinteressaràs, sinó que els tornaràs sens falta al teu germà. 22.2 I si el teu germà no és veí teu, o no el coneixes, els recolliràs a casa teva i els tindràs guardats fins que el teu germà els busqui, i llavors els tornaràs. 22.3 El mateix has de fer amb el seu ase, amb el seu mantell i amb qualsevol cosa que el teu germà hagi perdut i que tu l’hagis trobada; no pots despreocupar-te’n. 22.4 Si veiessis l’ase o el bou del teu germà caiguts en el camí, no te’n desinteressis, ajuda’l a aixecar-los. 22.5 Que la dona no porti vestits d’home i que l’home no porti vestits de dona, perquè tot aquell que fa això és abominable al Senyor, el teu Déu. 22.6 Si trobes en el camí un niu d’ocells, damunt d’un arbre o a terra, amb els pollets o els ous i amb la mare ajocada damunt els pollets o els ous, no agafaràs la mare juntament amb les cries; 22.7 hauràs de deixar anar la mare, però podràs quedar-te amb les cries, a fi que et vagi bé i allarguis els teus dies. 22.8 Quan edifiquis una casa nova, posaràs un ampit al teu terrat, a fi d’evitar una responsabilitat de sang a la teva casa, si algú queia d’allí. 22.9 No sembraràs la teva vinya amb diferents classes de llavor, a fi de no contaminar la collita de la llavor sembrada i el fruit de la vinya. 22.10 No llauraràs amb un bou i un ase junts. 22.11 No et vestiràs amb roba teixida de llana i lli barrejats. 22.12 Et faràs borles als quatre angles del mantell amb què et cobreixes. 22.13 Si un home pren muller i després d’haver-s’hi ajuntat l’avorreix, 22.14 l’acusa de fets escandalosos i la difama dient: M’he casat amb aquesta dona i quan m’he unit a ella no li he trobat els signes de virginitat; 22.15 el pare i la mare de la noia prendran els signes de virginitat de la noia i els trauran davant dels ancians de la ciutat, al portal. 22.16 El pare de la noia dirà als ancians: He donat la filla per muller a aquest home, però ell l’ha avorrida, 22.17 i ara malparla de fets vergonyosos, dient que no ha trobat signes de virginitat a la meva filla; però heus aquí els signes que és verge la meva filla. Tot seguit desplegaran el llençol davant els ancians de la ciutat. 22.18 Llavors els ancians d’aquella ciutat agafaran aquell home i el castigaran, 22.19 i li imposaran una multa de cent cicles de plata, que donaran al pare de la noia, per haver escampat mala fama contra una verge d’Israel. Ella continuarà essent la seva muller, i ell no podrà repudiar-la mai de la vida. 22.20 Però si resultés veritat aquella acusació de manca de virginitat de la noia, 22.21 trauran la noia a l’entrada de la casa del seu pare, i els homes de la ciutat l’apedregaran fins que mori, perquè ha comès una infàmia a Israel prostituint-se quan era a casa del seu pare. Així extirparàs el mal d’enmig teu. 22.22 Si un home fos sorprès jaient amb una dona casada, tots dos han de morir igualment, l’home que jeia amb la dona i la dona mateixa. Així exterminaràs el mal d’enmig d’Israel. 22.23 Si una noia verge és promesa a un home i un altre home la troba a la ciutat i jeu amb ella, 22.24 traureu tot dos a la porta d’aquella ciutat i els apedregareu fins que morin: la noia perquè no cridava auxili a la ciutat, i l’home per haver infamat la dona del seu proïsme. Així exterminaràs el mal d’enmig teu. 22.25 Però si l’home troba la noia promesa al camp i, violentant-la, jeu amb ella, llavors només morirà l’home que ha jagut amb ella, 22.26 mentre que a la noia no li faràs res: la noia no ha comès cap pecat digne de mort, perquè aquest cas és com quan algú es llança contra el seu proïsme i el mata; 22.27 perquè ha estat atrapada al camp i encara que la noia promesa cridava auxili no hi havia ningú per a salvar-la. 22.28 Si un home troba una noia verge que no està promesa, l’agafa i jeu amb ella, i són descoberts, 22.29 l’home que ha jagut amb ella donarà al pare de la noia cinquanta cicles de plata, i ella esdevindrà la seva muller, per haver-la humiliat, i no podrà repudiar-la mai de la vida. 22.30 Que ningú no prengui la dona del seu pare, ni profani el llit patern.

Deuteronomi 23

23.1 “Qui pateixi trituració o amputació de les parts virils no podrà ser admès a la congregació del Senyor. 23.2 El bastard no serà admès a la congregació del Senyor; ni a la seva desena generació no podrà ser admès a la congregació del Senyor. 23.3 No serà admès l’ammonita ni el moabita a la congregació del Senyor; ni a la seva desena generació no podrà ser admès a la congregació del Senyor, ni mai, 23.4 perquè no us van venir a rebre amb pa i aigua quan éreu de camí a la sortida d’Egipte, i perquè van llogar Balaam, el fill de Beor, a Petor, a Mesopotàmia, a fi que et maleís. 23.5 Però el Senyor, el teu Déu, no va voler escoltar Balaam, i el Senyor, el teu Déu, va convertir aquella maledicció en benedicció, perquè el Senyor, el teu Déu, t’estimava. 23.6 No procurareu, doncs, mai de la vida, la seva prosperitat ni el seu benestar. 23.7 No odiaràs l’edomita, perquè és parent teu. No odiaràs l’egipci, perquè vas ser un exiliat a la seva terra. 23.8 Els fills que neixin d’ells, a la tercera generació podran entrar a la congregació del Senyor. 23.9 Quan surtis de campanya contra els teus enemics, et guardaràs de tot acte indecent. 23.10 Si entre els teus hi ha un home que no està net d’impuresa nocturna, sortirà fora del campament i no tornarà a entrar-hi. 23.11 Al caient de la tarda, es rentarà amb aigua, i a la posta del sol podrà entrar al campament. 23.12 Tindràs un lloc apartat fora del campament, on podràs sortir. 23.13 Entre el teu equipatge portaràs una estaca i, quan vagis a fora per les teves necessitats, faràs un clot amb ella, i en acabar, taparàs el teu excrement, 23.14 perquè el Senyor, el teu Déu, recorre el teu campament per protegir-te i posar a les teves mans els teus enemics; per això, el teu campament ha de ser sagrat, no fos cas que ell hi veiés alguna cosa indecent i es retirés de tu. 23.15 No tornaràs al seu amo l’esclau que vingui a tu fugint del seu senyor. 23.16 Viurà amb tu, enmig teu, al lloc que ell vulgui, en qualsevol de les teves ciutats que li vagi bé; no l’explotaràs. 23.17 Que no hi hagi prostitutes sagrades entre les filles d’Israel, ni prostituïts sagrats entre els fills d’Israel. 23.18 No portaràs a la casa del Senyor, el teu Déu, el salari de prostituta ni la paga d’un gos, d’un sodomita, en concepte d’ofrena, perquè tant l’una com l’altre són abominació al Senyor, el teu Déu. 23.19 No exigiràs del teu germà interès pel diner, ni pels queviures, ni per cap cosa de les que s’acostumen a exigir interès. 23.20 D’un foraster podràs exigir-ne, però no n’exigiràs del teu germà; així el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tot allò que emprenguis a la terra on vas per prendre’n possessió. 23.21 Quan hagis fet un vot al Senyor, el teu Déu, no triguis a pagar-lo; perquè el Senyor, el teu Déu, te’l reclamarà sens falta i hauràs caigut en pecat. 23.22 Però si t’estàs de fer un vot, no caus en pecat. 23.23 Allò que ha sortit dels teus llavis ho mantindràs, i compliràs l’ofrena voluntària que has promès al Senyor, el teu Déu, amb la teva pròpia boca. 23.24 Si entres a la vinya del teu proïsme, podràs menjar tots els raïms que vulguis, fins a atipar-te’n, però en el teu cistell, no n’hi posaràs. 23.25 Si entres al sembrat del teu proïsme, podràs arrencar espigues amb la mà; però no passaràs la falç al sembrat del teu proïsme.

Deuteronomi 24

24.1 “Quan un home prengui muller, si un cop casats resulta que ella no troba gràcia als seus ulls, perquè ell li ha trobat alguna cosa indecent, li escriurà un certificat de divorci, que li posarà a les mans, i l’acomiadarà de casa seva. 24.2 Si ella marxa de casa d’ell i va i es casa amb un altre home, 24.3 i aquest segon marit l’avorreix i li escriu un certificat de divorci i l’hi posa les mans, acomiadant-la de casa seva (o també en cas que hagi mort el segon marit que la ve prendre per muller), 24.4 el primer marit que la va acomiadar no podrà tornar-la a prendre per esposa, després que ella s’ha deshonrat, perquè això és una abominació per al Senyor; i no has de corrompre la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna en herència. 24.5 Si un home és casat de poc, no sortirà al combat ni se li encarregarà cap responsabilitat; en quedarà exempt a casa seva durant un any, perquè faci feliç la dona que ha pres. 24.6 No s’ha de prendre en penyora el molí ni la mola, sigui la de sota o la de sobre, perquè això és com prendre en penyora la mateixa vida. 24.7 Si es troba algú que hagi segrestat algun dels seus germans, entre els fills d’Israel, i el tracta com esclau o el ven, el tal lladre haurà de morir; així extirparàs el mal d’enmig teu. 24.8 En els casos de nafra leprosa, procura complir fidelment totes les instruccions dels sacerdots levites; tal com els he manat, així heu de complir-ho. 24.9 Recorda’t del que va fer el Senyor, el teu Déu, a Maria, pel camí, quan vau sortir d’Egipte. 24.10 Quan facis un préstec de qualsevol cosa al teu proïsme, no entris a casa seva per prendre’n penyora. 24.11 Et quedaràs a fora mentre l’home a qui has fet el préstec et treu a fora la penyora. 24.12 I si l’home fos pobre, no aniràs a dormir amb la seva penyora; 24.13 sens falta la hi tornaràs a la posta del sol, a fi que pugui jeure amb el seu mantell i et beneeixi, i de part teva serà un acte noble davant el Senyor, el teu Déu. 24.14 No explotaràs el jornaler pobre i desvalgut, tant si és dels teus germans com si és dels forasters que viuen al teu país, dins la teva ciutat. 24.15 El mateix dia li pagaràs el jornal, abans no es pongui el sol damunt seu, perquè ell és pobre i el necessita per a viure; no sigui que clami contra tu al Senyor i tu esdevinguis culpable. 24.16 No han de morir els pares pels fills, ni han de morir els fills pels pares, sinó que cadascú morirà pel seu propi pecat. 24.17 No torçaràs el dret del foraster o de l’orfe, ni prendràs en penyora la roba de la viuda. 24.18 Recordaràs que tu vas ser esclau a Egipte i que el Senyor, el teu Déu, et va rescatar d’allí; per tant, et mano que compleixis això. 24.19 Quan seguis els sembrats del teu camp, si oblides alguna garba al camp, no tornaràs enrere per recollir-la; serà per al foraster, per a l’orfe i per a la viuda; així et beneirà el Senyor, el teu Déu, en tot allò que emprenguis. 24.20 Quan batollis les teves oliveres, no resseguiràs després les branques; el que hi quedi serà per al foraster, l’orfe i la viuda, 24.21 Quan veremis la teva vinya, no aniràs després a esgotimar; el que hi quedi serà per al foraster, l’orfe i la viuda. 24.22 Recorda que vas ser esclau a la terra d’Egipte; per tant, et mano que compleixis això.

Deuteronomi 25

25.1 “Quan algunes persones tinguin un plet i acudeixin al tribunal a fi que els jutges judiquin, i aquests absolguin el just i condemnin el culpable, 25.2 si el culpable és mereixedor d’assots, el jutge el farà estendre a terra i davant seu li aplicaran el nombre d’assots que la seva culpa mereixi. 25.3 Fins a quaranta assots se li podran aplicar, sense excedir d’aquest nombre; no fos cas que, excedint-se en aplicar-li més assots que aquests, el teu germà quedés envilit als teus ulls. 25.4 No posaràs morrió al bou que trilla. 25.5 Si dos germans viuen junts i un d’ells mor sense tenir fills, la muller del difunt no es casarà fora, amb un home estrany; el seu cunyat s’unirà a ella, prenent-la per muller, i complirà amb ella el deure del levirat. 25.6 Així el primer nascut que ella tingui mantindrà el nom del seu germà difunt, a fi que no sigui esborrat d’Israel el seu nom. 25.7 Però si l’home no vol prendre la seva cunyada, ella pujarà a trobar els ancians a la porta i els dirà: El meu cunyat refusa de mantenir el nom del seu germà a Israel. No vol complir amb mi el deure del levirat. 25.8 Llavors els ancians de la ciutat el cridaran i parlaran amb ell, i si ell persisteix dient: No la vull prendre; 25.9 la seva cunyada s’acostarà a ell, en presència dels ancians, li traurà la sabata del peu, li escopirà a la cara i li dirà: Així s’ha de fer amb l’home que no edifica casa per al seu germà. 25.10 I, a Israel, li donaran el nom de “casa del descalçat”. 25.11 Si dos homes es barallen entre ells, i la dona d’un d’ells s’hi acosta per deslliurar el seu marit de les mans d’aquell qui l’està colpejant, i allargant la mà l’agafa per les parts vergonyoses, 25.12 li tallaràs la mà, sense cap compassió. 25.13 No portaràs a la bossa dues menes de pesos, una de pes gros i una altra de pes lleuger. 25.14 No tindràs a casa teva dues mesures, una de sencera i una altra de curta. 25.15 Has de tenir pes exacte i just, i mesura exacta i justa; cal que ho tinguis, a fi que els teus dies siguin perllongats a la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna, 25.16 perquè és una abominació per al Senyor, el teu Déu, tot aquell qui fa aquestes coses, tothom qui cometi injustícies. 25.17 Recorda el que Amelec va fer amb tu en el camí, quan sorties d’Egipte, 25.18 de com et va sortir a l’encontre en el camí i va atacar la teva reraguarda, a tots els afeblits que es ressagaven, mentre tu estaves cansat i extenuat; i no va tenir pas cap temor de Déu. 25.19 Per això, quan el Senyor, el teu Déu, et doni repòs de tots els teus enemics dels voltants, a la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna perquè la posseeixis com a heretat, esborraràs la memòria d’Amelec de sota la capa del cel. No ho oblidis pas!

Deuteronomi 26

26.1 “Quan hagis entrat a la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna en herència, la posseeixis i t’hi hagis establert, 26.2 prendràs part de les primícies de tots els fruits de la terra que cullis al país que el Senyor, el teu Déu, et dóna, i els posaràs en una cistella i aniràs al lloc que el Senyor, el teu Déu, hagi escollit per a estada del seu nom. 26.3 Et presentaràs al sacerdot que estigui de torn aquells dies i li diràs: Jo declaro avui davant el Senyor, el teu Déu, que he entrat a la terra que el Senyor va prometre als nostres avantpassats de donar-nos. 26.4 Llavors, el sacerdot et prendrà la cistella de la mà i la posarà davant l’altar del Senyor, el teu Déu, 26.5 i tu diràs aquestes paraules davant el Senyor, el teu Déu: El meu pare era un arameu errant que va baixar a l’Egipte amb un petit grup de persones per refugiar-s’hi; i va arribar a ser una nació gran, forta i nombrosa. 26.6 Però els egipcis ens van maltractar, ens van oprimir i ens van imposar un feixuc esclavatge. 26.7 Llavors vam clamar al Senyor, el Déu dels nostres avantpassats, i el Senyor va escoltar el nostre clam, veié la nostra aflicció, el nostre treball i la nostra opressió, 26.8 i el Senyor ens tragué d’Egipte amb mà forta i amb braç extens, amb fets aterradors, amb senyals i prodigis; 26.9 i ens ha conduït en aquest lloc i ens ha donat aquesta terra, una terra que regalima llet i mel. 26.10 I ara porto les primícies dels fruits de la terra que tu, Senyor, m’has concedit. Les deixaràs davant el Senyor, el teu Déu, i t’inclinaràs en adoració al Senyor, el teu Déu. 26.11 I podràs fruir amb alegria de tot el bé que el Senyor, el teu Déu, et dóna a tu i a la teva família, i també en faràs gaudir el levita, el foraster, l’orfe i la viuda que conviuen amb tu. 26.12 Quan hagis acabat de distribuir el delme de tots els teus productes, l’any tercer, l’any del delme, i n'hagis donat al levita, al foraster, a l’orfe i a la viuda perquè puguin menjar fins a atipar-se dins les teves portes, 26.13 diràs en presència del Senyor, el teu Déu: He tret fora de casa tot allò que era consagrat, i també n’he donat al levita, al foraster, a l’orfe i a la viuda, d’acord amb tot el teu manament que m’has ordenat; no he traspassat cap dels teus manaments ni els he oblidat. 26.14 No n’he menjat en període de dol, no n’he consumit en ritus impurs, ni tampoc no n’he ofert als morts. He obeït la veu del Senyor, el meu Déu, complint-ho tot tal com m’has manat. 26.15 Mira des de la morada de la teva santedat, del cel estant, i beneeix el teu poble Israel i la terra que ens has donat tal com vas prometre sota jurament als nostres avantpassats, la terra que regalima llet i mel. 26.16 El dia d’avui, el Senyor, el teu Déu, et mana que compleixis aquests estatuts i aquestes normes; els guardaràs, doncs, i els posaràs en pràctica amb tot el teu cor i amb tota la teva ànima. 26.17 Avui has fet prometre al Senyor que ell serà el teu Déu, a condició que segueixis els seus camins, guardis els seus estatuts i manaments, les seves lleis, i que escoltis la seva veu. 26.18 I avui, el Senyor t’ha fet prometre que seràs el seu poble predilecte, tal com t’havia promès, a fi que guardis tots els seus manaments, 26.19 perquè ell t’exalci per damunt de totes les nacions que ha creat, per a lloança, renom i glòria, a i fi que tu siguis un poble consagrat al Senyor, el teu Déu, com va dir.”

Deuteronomi 27

27.1 I Moisès, amb els ancians d’Israel, va manar això al poble: “Compliu tot el manament que avui us prescric. 27.2 I serà que el dia que passis el Jordà per anar a la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna, erigiràs uns grans pilars que allisaràs amb calç, 27.3 i damunt hi gravaràs totes les paraules d’aquesta llei, perquè puguis entrar a ocupar la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna, terra que regalima llet i mel, tal com t’havia promès el Senyor, el Déu dels teus avantpassats. 27.4 Quan hagis passat el Jordà, doncs, erigiràs aquests pilars, tal com us mano avui, en el mont Ebal, i els allisareu amb calç. 27.5 I edificaràs allà un altar al Senyor, el teu Déu, un altar de pedres, sense treballar-les amb el ferro. 27.6 De pedres senceres haurà de ser construït aquell altar del Senyor, el teu Déu, i al damunt hi oferiràs els holocaustos al Senyor, el teu Déu, 27.7 i hi sacrificaràs ofrenes de reconciliació i en menjaràs i t’alegraràs en presència del Senyor, el teu Déu. 27.8 I sobre aquells pilars gravaràs ben clarament totes les paraules d’aquesta llei.” 27.9 Després Moisès, amb els sacerdots levites, dirigint-se a tot Israel, digué: “Calla i escolta, Israel. Avui has esdevingut el poble del Senyor Etern, el teu Déu. 27.10 Obeeix, doncs, la veu del Senyor, el teu Déu, i compleix els seus manaments i els seus estatuts que avui et prescric.” 27.11 Moisès, aquell dia, va donar ordres al poble i els digué: 27.12 “Aquests són els qui s’han de situar sobre el mont Garizim per a beneir el poble, quan hàgiu passat el Jordà: Simeó, Leví, Judà, Issacar, Josep i Benjamí. 27.13 I aquests són els qui s’han de situar sobre el mont Ebal per a llençar la maledicció: Rubèn, Gad, Aser, Zabuló, Dan i Neftalí. 27.14 Llavors els levites dirigiran una arenga a tots els homes d’Israel proclamant en veu alta: 27.15 ‘Maleït l’home que faci una escultura o una imatge de fosa, abominació per al Senyor, obra de les mans d’un artesà, i la guardi amagada.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’ 27.16 ‘Maleït aquell qui tracti indignament el seu pare o la seva mare.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’ 27.17 ‘Maleït aquell qui redueixi els límits de propietat del seu veí.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’ 27.18 ‘Maleït aquell qui desviï un cec en el camí.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’ 27.19 ‘Maleït aquell qui violi el dret del foraster, de l’orfe o de la viuda.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’ 27.20 ‘Maleït aquell qui jegui amb la dona del seu pare, perquè ha profanat el llit del seu pare.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’ 27.21 ‘Maleït aquell qui copuli amb una bèstia.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’ 27.22 ‘Maleït aquell qui jegui amb la seva germana, filla del seu pare o filla de la seva mare.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’ 27.23 ‘Maleït aquell qui jegui amb la seva sogra.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’ 27.24 ‘Maleït aquell qui mati d’amagat el seu proïsme.’ I tot el poble respondrà: “Amén!’ 27.25 ‘Maleït aquell qui accepti suborn per matar una persona innocent.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’ 27.26 ‘Maleït aquell qui no mantingui la vigència de les paraules d’aquesta llei perquè siguin observades.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’

Deuteronomi 28

28.1 “Ara bé, si escoltes amatent la veu del Senyor, el teu Déu, per posar en pràctica tots els seus manaments que avui et prescric, el Senyor, el teu Déu, t’exalçarà per damunt de totes les nacions de la terra, 28.2 i vindran damunt teu i t’acompanyaran totes aquestes benediccions per haver escoltat la veu del Senyor, el teu Déu: 28.3 Seràs beneït a la ciutat i seràs beneït al camp. 28.4 Seran beneïts els fruits de les teves entranyes, les collites de la teva terra, l’increment del teu bestiar, els vedells de les teves vaques i els moltons dels teus ramats. 28.5 Seran beneïts el teu cistell i la teva pastera. 28.6 Seràs beneït quan marxis i seràs beneït quan tornis. 28.7 El Senyor farà que els teus enemics, que s’alcin contra tu, caiguin ferits davant teu. Si per un sol camí han vingut contra tu, per set camins fugiran davant teu. 28.8 El Senyor enviarà al costat teu la benedicció, als teus graners i a tot el que les teves mans emprenguin, i et beneirà a la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna. 28.9 El Senyor farà de tu el poble consagrat a ell, tal com t’ho ha promès, quan guardis els manaments del Senyor, el teu Déu, i segueixis els seus camins. 28.10 I tots els pobles de la terra veuran que tu portes el nom del Senyor Etern, i et respectaran. 28.11 I el Senyor et concedirà gran prosperitat, en el fruit de les teves entranyes, en els parts del teu bestiar i en les collites de les teves terres, en aquest país que el Senyor va jurar als teus avantpassats que et donaria. 28.12 El Senyor obrirà per a tu el seu ric tresor, el cel, per donar al seu temps la pluja a la teva terra i per beneir tot el treball de les teves mans, així podràs prestar a molts pobles, mentre que tu mai no hauràs de manllevar. 28.13 El Senyor et posarà per cap, i no pas per cua; i aniràs sempre cap amunt i no mai cap avall, si obeeixes els manaments del Senyor, el teu Déu, que jo et prescric avui perquè els guardis i els compleixis, 28.14 i no et desvies ni a dreta ni a esquerra de cap de les disposicions que avui et prescric ni te’n vas darrere altres déus per adorar-los. 28.15 Succeirà, però, si no obeeixes la veu del Senyor, el teu Déu, de tenir cura a complir tots els seus manaments i els seus estatuts que avui et prescric, que damunt teu vindran i t’abastaran totes aquestes malediccions: 28.16 Seràs maleït a la ciutat i seràs maleït al camp. 28.17 Seran maleïdes la teva cistella i la teva pastera. 28.18 Seran maleïts els fruits de les teves entranyes, les collites de la teva terra, l’increment del teu bestiar, els vedells de les teves vaques i els moltons dels teus ramats. 28.19 Seràs maleït quan marxis i seràs maleït quan tornis. 28.20 El Senyor enviarà damunt teu maledicció, desastre i angoixa en tot allò que les teves mans emprenguin, fins a acabar amb tu i destruir-te ràpidament, per culpa de la perversitat de les teves accions, amb les quals t’hauràs apartat de mi. 28.21 El Senyor farà que t'arribi la pesta fins que desapareguis d’aquesta terra on vas a prendre’n possessió. 28.22 El Senyor et colpejarà amb les epidèmies, la febre, la inflamació i la gangrena; amb la sequera, amb calamitats sobtades i amb malures, que et perseguiran fins que desapareguis. 28.23 El cel que tens sobre el cap serà de bronze i la terra de sota teu serà de ferro. 28.24 Per pluja a la teva terra, el Senyor donarà pols i cendra; del cel davallaran fins que siguis exterminat. 28.25 El Senyor farà que caiguis vençut davant els teus enemics. Si per un sol camí havies sortit contra ells, per set camins en fugiràs; i seràs motiu d’esfereïment en tots els reialmes de la terra. 28.26 El teu cadàver servirà d'aliment a les aus del cel i a les bèsties del camp; i ningú no les foragitarà. 28.27 El Senyor et ferirà amb l’úlcera d’Egipte, amb tumors, sarna i tinya, i no te’n podràs guarir. 28.28 El Senyor et colpejarà amb deliris, ceguesa i esvaïment de cor, 28.29 de manera que a ple migdia aniràs a les palpentes, palpant com un cec a les fosques, i res del que emprenguis no t’anirà bé, sinó que et veuràs sempre oprimit i espoliat, i no hi haurà qui et salvi. 28.30 Et comprometràs en matrimoni amb una dona, i un foraster se la farà seva. Construiràs una casa, però no la podràs habitar. Plantaràs una vinya, però no la veremaràs. 28.31 Davant dels teus ulls serà sacrificat el teu bou, però tu no en menjaràs. Et prendran l’ase davant teu i no te’l tornaran. Les teves ovelles cauran en mans dels teus enemics i no hi haurà ningú que les rescati. 28.32 Els teus fills i les teves filles cauran en mans d’un altre poble, mentre els teus ulls ho contemplen i et consumeixes per ells, però no hi podràs fer res. 28.33 El producte de la teva terra i de tots els teus esforços se’ls menjarà una gent que tu no coneixes, i mai no seràs altra cosa que un oprimit i un maltractat, 28.34 i et tornaràs boig a causa d’allò que els teus propis ulls hauran de veure. 28.35 El Senyor et ferirà amb una úlcera maligna als genolls i a les cames, de la qual no podràs ser guarit, que s’estendrà des de la planta dels peus fins a dalt del cap. 28.36 El Senyor et farà anar, a tu i al rei que hagis posat damunt teu, a una nació desconeguda per tu i pels teus avantpassats, i allà hauràs de servir uns altres déus, uns déus de fusta i de pedra. 28.37 I tu esdevindràs un exemple esgarrifós i tema de proverbis i burla entre tots els pobles on el Senyor et porti. 28.38 Sembraràs molta llavor al camp, però segaràs poca collita, perquè la llagosta ho haurà devorat. 28.39 Plantaràs vinyes i les conrearàs, però no en beuràs vi ni les veremaràs, perquè s’ho hauran menjat els cucs. 28.40 Als teus terrenys, hi tindràs oliveres, però no t’ungiràs amb el seu oli, perquè les olives hauran caigut. 28.41 Tindràs fills i filles, però no seran per a tu, perquè aniran al captiveri. 28.42 Tots els teus arbres i el fruit de la teva terra, els consumirà la llagosta. 28.43 El foraster que conviu amb tu pujarà, a costa teva, cada cop més amunt, mentre que tu aniràs davallant cada cop més avall. 28.44 Ell et prestarà a tu, però tu no li podràs prestar a ell. Ell serà cap i tu seràs cua. 28.45 Així cauran damunt teu totes aquestes malediccions, i et perseguiran i t’atraparan fins que siguis destruït, per no haver obeït la veu del Senyor, el teu Déu, i no haver guardat els manaments i els estatuts que ell et va prescriure; 28.46 i elles t’acompanyaran com un senyal i un prodigi, a tu i a la teva descendència, per sempre més. 28.47 Per no haver servit el Senyor, el teu Déu, amb alegria i satisfacció de cor, quan tenies abundància de tot, 28.48 hauràs de servir els enemics teus que el Senyor farà venir contra tu, passant fam, set, nuesa i tota mena de privacions, i carregarà un jou de ferro sobre el teu coll fins que et destrueixi. 28.49 El Senyor farà venir contra tu una nació llunyana, des dels confins de la terra, com quan s’abat l’àguila, una nació de llengua desconeguda, 28.50 una nació d’aspecte ferotge, que no tindrà respecte per als ancians ni pietat per als nens. 28.51 Es menjarà les cries dels teus ramats i els productes de la teva terra, fins que et consumeixis; perquè no et deixarà blat, ni most, ni oli, ni els vedells de les teves vaques, ni les cries de les teves ovelles, fins que t’hagi destruït. 28.52 Et posarà setge a totes les ciutats, fins que caiguin aquestes muralles tan altes i fortes que et donaven seguretat; t’assetjarà en totes les poblacions d’aquesta terra que el Senyor, el teu Déu, t’haurà donat. 28.53 I arribaràs a menjar-te el fruit de les teves entranyes, la carn dels teus fills i de les teves filles que el Senyor, el teu Déu, t’haurà donat, durant el setge, per la necessitat amb què t’oprimiran els teus enemics. 28.54 L’home més tendre i delicat d’entre els teus mirarà amb mals ulls el seu germà, i fins i tot l’esposa estimada i la resta de fills que li hagin quedat, 28.55 per no haver de compartir amb ningú la carn dels seus fills, quan ni li quedi res per culpa del setge i la fam amb què t’oprimiran els teus enemics en totes les ciutats. 28.56 La dona més tendra i delicada d’entre els teus, que mai no ha gosat posar la planta dels peus a terra per pura delicadesa i refinament, mirarà amb mals ulls el marit estimat, el seu fill i la seva filla, 28.57 perquè voldrà menjar d’amagat la criatura acabada de néixer per culpa del setge i la fam amb què t’oprimiran els teus enemics en totes les teves ciutats. 28.58 Si no procures complir totes les paraules d’aquesta llei escrites en aquest llibre, reverenciant aquest nom gloriós i terrible, el Senyor Etern, el teu Déu, 28.59 ell farà que siguin terribles els teus flagells i els de la teva descendència, grans plagues continuades i malalties malignes i persistents. 28.60 Farà que recaiguin damunt teu totes aquelles malalties d’Egipte que tant t’esfereïen, i se t’enganxaran a tu. 28.61 I més encara: totes les malalties i plagues que no s’esmenten en aquest llibre de la llei, el Senyor te les abocarà al damunt fins que desapareguis. 28.62 Quedareu reduïts a un petit nombre, vosaltres, que havíeu estat nombrosos com les estrelles del cel, per no haver escoltat la veu del Senyor, el teu Déu. 28.63 I succeirà que, així com el Senyor tenia complaença a afavorir-vos i a fer-vos prosperar, igualment es complaurà a aixafar-vos i fer-vos desaparèixer; i sereu arrancats de la terra on ara entreu per posseir-la. 28.64 El Senyor t’escamparà per tots els pobles, de l’un cap a l’altre de la terra, i allí serviràs uns altres déus desconeguts per tu i pels teus avantpassats, uns déus de fusta i de pedra. 28.65 En aquelles nacions no trobaràs tranquil·litat ni tindran repòs les plantes dels teus peus, perquè allí el Senyor et donarà un cor esporuguit, uns ulls esllanguits i un esperit neguitós, 28.66 de manera que veuràs la teva vida en suspens, temorós de dia i de nit, i mai no et sentiràs segur de la teva vida. 28.67 Al matí diràs: Tant de bo que ja fos el vespre. I al vespre diràs: Tant de bo que ja fos el matí. Tal serà l’esverament que s’haurà apoderat del teu cor a causa d’allò que els teus propis ulls podran veure. 28.68 I el Senyor et farà tornar a l’Egipte amb barques, per més que et vaig dir que aquell camí no el tornaries a veure, i allí us oferireu com esclaus i esclaves als vostres enemics, i no hi haurà qui us compri.”

Deuteronomi 29

29.1 Aquestes són les paraules del pacte que el Senyor va ordenar a Moisès de concloure amb els fills d’Israel, a la terra de Moab, a més del pacte que havia fet amb ells a l’Horeb. 29.2 Moisès va convocar tot Israel i els digué: “Vosaltres heu pogut veure tot el que el Senyor va fer davant els vostres ulls a la terra d’Egipte, al faraó, a tots els seus servidors, i a tot el país, 29.3 les grans proves que van veure els vostres ulls, aquells grans senyals i prodigis, 29.4 però, fins al dia d’avui, el Senyor no us ha donat encara un cor capaç d’entendre, uns ulls que puguin veure ni una oïda que hi senti. 29.5 Jo us he conduït pel desert durant quaranta anys, i els vostres vestits no s’han envellit damunt vostre, ni s’ha gastat el calçat que dúieu als peus. 29.6 No heu tingut pa per a menjar ni vi o beguda fermentada per a beure, a fi que aprenguéssiu que jo sóc el Senyor, el vostre Déu. 29.7 I quan vam arribar en aquest lloc, van sortir al nostre encontre Sehon, el rei d’Heixbon, i Og, el rei de Basan, per combatre’ns, i els vam derrotar. 29.8 Vam conquerir el seu país i el vam donar en herència als rubenites, als gadites i a la mitja tribu de Manassès. 29.9 Guardeu, doncs, les paraules d’aquest pacte i poseu-les en pràctica, a fi que pugueu reeixir en tot el que emprengueu. 29.10 Tots vosaltres esteu avui davant el Senyor, el vostre Déu: els dirigents de les vostres tribus, els ancians, els vostres magistrats, tots els homes d’Israel, 29.11 els vostres joves, les vostres dones i, fins i tot, els forasters que conviuen dins el teu campament, des dels llenyataires fins als qui porten l’aigua, 29.12 a fi que entris en el pacte del Senyor, el teu Déu, i en el jurament que el Senyor, el teu Déu, conclou avui amb tu, 29.13 per confirmar-te avui com a poble seu i perquè ell sigui el teu Déu, com t’ha promès i com va jurar als teus pares, a Abraham, a Isaac i a Jacob. 29.14 I no és solament amb vosaltres que faig aquest pacte i aquest jurament, 29.15 sinó amb tots els qui avui es troben aquí amb nosaltres davant el Senyor, el vostre Déu, i amb aquells qui no són avui aquí amb nosaltres. 29.16 Perquè vosaltres ja sabeu com vam viure a la terra d’Egipte, i com hem passat pel mig de les nacions que hem travessat, 29.17 i heu pogut veure les seves abominacions, els seus ídols de fusta, de pedra, de plata i d’or. 29.18 Que no hi hagi entre vosaltres cap home o dona, cap família o tribu, que aparti avui el seu cor del Senyor, el seu Déu, per anar a servir els déus d’aquestes nacions; que no hi hagi entre vosaltres cap soca que tregui metzina i amargor, 29.19 i s'esdevingui, en sentir les paraules d’aquesta imprecació, que ell mateix es beneeixi interiorment dient: ‘Tot m’anirà bé, encara que em deixi guiar per la inclinació del meu cor; al cap i a la fi, l’abundor d’aigua suprimeix la sequera.’ 29.20 El Senyor no voldrà pas perdonar-lo, sinó que llavors s’inflamarà la còlera del Senyor i el seu zel contra aquell home, i totes les malediccions escrites en aquest llibre s’abocaran damunt d’ell, i el Senyor esborrarà el seu nom de sota la capa del cel. 29.21 El Senyor el traurà d’entre les tribus d’Israel per a malaurança, d’acord amb totes les malediccions del pacte escrit en aquest llibre de la llei. Exclamacions de la gent del futur 29.22 Les generacions futures, la vostra descendència que vindrà després de vosaltres, i els forasters que vinguin de terres llunyanes, quan vegin les plagues d’aquella terra i les malalties amb què el Senyor l’haurà afligit, exclamaran: 29.23 Tot és sofre, sal i terra cremada on no es pot sembrar i on no es produeix res, on no creix ni un bri d’herba; una ruïna com Sodoma i Gomorra, Admà i Seboïm, destruïdes pel Senyor en la seva còlera i furient indignació. 29.24 Tots els pobles preguntaran: Per què el Senyor ha tractat així aquesta terra? Per què aquesta explosió d’ira tan gran? 29.25 I respondran: Perquè van deixar el pacte que el Senyor, el Déu dels seus avantpassats, havia fet amb ells quan els va fer sortir de la terra d’Egipte, 29.26 i van anar a servir altres déus i s’han prosternat davant d’ells, uns déus que no coneixien i que mai no els van donar res. 29.27 Per això, la indignació del Senyor es va encendre contra aquella terra i ha abocat damunt seu totes les malediccions escrites en aquest llibre. 29.28 Amb ira i fúria, amb gran indignació, el Senyor els ha desarrelats de la pròpia terra, i els ha llançats en un altre país, on avui són. 29.29 Les coses secretes pertanyen al Senyor, el nostre Déu, però les revelades són per a nosaltres i per als nostres fills per sempre, a fi que posem en pràctica totes les paraules d’aquesta llei.

Deuteronomi 30

30.1 “I serà, quan et sobrevinguin aquestes coses, les benediccions o les malediccions que he presentat davant teu, i les reflexionis interiorment, estant entre les nacions on t’hagi llançat el Senyor, el teu Déu, 30.2 que si et converteixes al Senyor, el teu Déu, i obeeixes la seva veu, d’acord amb tot el que jo avui et mano, tu i els teus fills, amb tot el cor i amb tota l’ànima, 30.3 llavors el Senyor , el teu Déu, t’alliberarà de la teva captivitat, es compadirà de tu i et tornarà a reunir d’entre tots els pobles on el Senyor, el teu Déu, t’hagi dispersat. 30.4 Ni que estiguis desterrat en els confins més llunyans de sota la capa del cel, d’allí mateix et recollirà el Senyor, el teu Déu, i vindrà a buscar-te, 30.5 i et portarà, el Senyor, el teu Déu, a la terra que els teus avantpassats van posseir; en prendràs possessió, i et donarà benestar i et prosperarà més que als teus avantpassats. 30.6 El Senyor, el teu Déu, circumcidarà el teu cor i el cor dels teus descendents perquè estimis el Senyor, el teu Déu, de tot cor i amb tota l’ànima, i puguis viure. 30.7 El Senyor, el teu Déu, farà caure totes aquestes malediccions sobre els teus enemics, sobre els qui t’avorreixen i t’han perseguit. 30.8 Així tu tornaràs i escoltaràs la veu del Senyor, i compliràs tots els seus manaments que jo t’ordeno avui. 30.9 El Senyor, el teu Déu, et farà prosperar en tot el que emprenguis, en el fruit de les teves entranyes, en els parts del teu bestiar i en les collites de les teves terres, perquè el Senyor tornarà a complaure’s en tu per fer-te el bé, com es va complaure en els teus avantpassats, 30.10 quan obeeixis la veu del Senyor, el teu Déu, guardant els seus manaments i els seus estatuts, que són escrits en aquest llibre de la llei; quan t’hagis convertit al Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor i amb tota la teva ànima. 30.11 Aquest manament que avui et dono no és massa difícil per a tu, ni és lluny del teu abast. 30.12 No és al cel, perquè puguis dir: ‘Qui pujarà per nosaltres al cel a buscar-lo perquè el puguem escoltar i el puguem posar en pràctica?’ 30.13 Ni és tampoc a l’altra banda del mar, perquè diguis: ‘Qui travessarà el mar per nosaltres i ens el portarà perquè puguem escoltar-lo i posar-lo en pràctica?’ 30.14 Sinó que la paraula la tens molt a prop teu, a la boca i al cor, perquè la posis en pràctica. 30.15 Mira, avui et poso davant teu la vida i el bé, la mort i el mal, 30.16 perquè avui et mano que estimis el Senyor, el teu Déu, seguint els seus camins i guardant els seus manaments, els seus estatuts i les seves lleis, a fi que visquis i et multipliquis, i perquè el Senyor, el teu Déu, et beneeixi a la terra on vas per prendre’n possessió. 30.17 Però, si el teu cor es desvia i no vols escoltar, si et deixes seduir fins a adorar i servir altres déus, 30.18 us declaro avui que sereu totalment destruïts. No allargareu els dies sobre la terra on aneu, passant el Jordà, per prendre'n possessió. 30.19 Avui crido com a testimonis contra vosaltres el cel i la terra, que us he proposat la vida i la mort, la benedicció i la maledicció. Escull, doncs, la vida, a fi que visquis tu i la teva descendència, 30.20 estimant el Senyor, el teu Déu, escoltant la seva veu i mantenint-t'hi fidel, perquè ell és la teva vida i l'allargament dels teus dies mentre habitis a la terra que el Senyor va jurar als teus pares, a Abraham, a Isaac i a Jacob, que els donaria.”

Deuteronomi 31

31.1 Moisès va anar a parlar a tot Israel, i digué aquestes paraules: 31.2 “Actualment tinc l’edat de cent vint anys; ja no puc continuar amb les anades i vingudes. A més, el Senyor m’ha dit: No travessaràs aquest Jordà. 31.3 El Senyor, el teu Déu, passarà davant teu; ell destruirà aquestes nacions perquè te n’apoderis. Josuè és el qui passarà al teu davant, tal com ho ha dit el Senyor. 31.4 El Senyor farà amb aquestes nacions el mateix que va a fer amb Sehon i Og, els reis dels amorreus, i amb la seva terra, que els va destruir. 31.5 El Senyor us les posarà a les mans, i les tractareu d’acord amb tot aquest manament que us he imposat. 31.6 Sigueu valents i ferms, no us espanteu ni tingueu por davant d’ells, perquè el Senyor, el teu Déu, és el qui va amb tu; no et deixarà ni et desempararà.” 31.7 Després Moisès va cridar Josuè i, davant tot Israel, li digué: “Sigues valent i ferm, perquè tu entraràs amb aquest poble a la terra que el Senyor va jurar als seus avantpassats que els donaria, i tu els en donaràs possessió. 31.8 El Senyor anirà davant teu, serà amb tu; no et deixarà ni et desempararà. No temis, doncs, ni tinguis por.” 31.9 Moisès va escriure aquesta llei i la va donar als sacerdots, fills de Leví, que portaven l’arca del pacte del Senyor, i a tots els ancians d’Israel. 31.10 I Moisès els donà aquesta ordre: “L’últim de cada set anys, al temps fixat per a l’any de la remissió, durant la festa dels Tabernacles, 31.11 quan tot Israel vingui a presentar-se davant el Senyor, el teu Déu, al lloc que ell haurà escollit, davant d’ells llegiràs aquesta llei perquè tot Israel ho senti. 31.12 Reuniràs el poble, els homes, les dones, els nens i el foraster que habiti a les teves ciutats, perquè l’escoltin i aprenguin a reverenciar el Senyor, el vostre Déu, i guardin les paraules d’aquesta llei per posar-les en pràctica. 31.13 I els seus fills que encara no la coneixen, la podran sentir i aprendran a reverenciar el Senyor, el vostre Déu, tots els dies que visqueu a la terra on aneu, travessant el Jordà, per prendre’n possessió.” 31.14 Desprès el Senyor digué a Moisès: “Ja s’acosta el dia de la teva mort; fes venir Josuè i presenteu-vos al Tabernacle de Reunió, a fi de donar-li instruccions.” I Moisès i Josuè van anar al Tabernacle de Reunió. 31.15 Llavors aparegué el Senyor en el Tabernacle, en una columna de núvol, i la columna de núvol es va aturar a l’entrada del Tabernacle. 31.16 I el Senyor digué a Moisès: “Heus aquí que tu vas a reposar amb els teus avantpassats, i aquest poble anirà a prostituir-se rere els déus estrangers, els d’aquella terra dins la qual és a punt d’entrar. Em deixarà i trencarà el meu pacte que vaig fer amb ell. 31.17 I aquell dia s’inflamarà la meva ira contra ell, l'abandonaré, li amagaré la meva mirada i serà consumit. Serà pres d’un sens fi de mals i angoixes, i ell dirà en aquell dia: No serà perquè el meu Déu ja no és enmig meu que cauen sobre mi tants de mals? 31.18 Però jo aquell dia li hauré amagat completament la meva mirada a causa de totes les maldats que ell haurà comès girant-se vers els déus estrangers. 31.19 Ara, doncs, escriviu per a vosaltres aquest càntic i ensenya’l tu als fills d’Israel, posant-lo als seus llavis, a fi que aquest càntic em faci de testimoni contra els fills d’Israel, 31.20 quan jo els dugui a la terra que sota jurament he promès als seus avantpassats, terra que regalima llet i mel, i ell, després de menjar fins a atipar-se i d’engreixar-se bé, es giri per buscar-se altres déus i els doni culte, menyspreant-me a mi i trencant el meu pacte. 31.21 Així, quan li sobrevinguin tants de mals i afliccions, aquest càntic respondrà com a testimoni contra ell, perquè no s’apartarà de la boca dels seus descendents. Jo conec els propòsits que ell té avui, abans d’introduir-lo a la terra que li tinc promesa.” 31.22 Moisès aquell mateix dia va escriure aquell càntic i el va ensenyar als fills d’Israel. 31.23 Després el Senyor va donar les ordres a Josuè, fill de Nun, i digué: “Sigues valent i ferm, perquè tu conduiràs Israel a la terra que els he promès, i jo serè amb tu.” 31.24 I quan Moisès va acabar d’escriure les paraules d’aquesta llei en un llibre, fins a conclore'l, 31.25 va donar aquestes ordres als levites, que porten l’arca del pacte del Senyor: 31.26 “Preneu aquest Llibre de la Llei i poseu-lo a l’arca del pacte del Senyor, el vostre Déu, i que estigui allà com a testimoni contra tu. 31.27 Prou conec que ets rebel i testarrut. Si avui, que encara visc amb vosaltres, heu estat rebels contra el Senyor, com més no ho sereu quan m’hagi mort? 31.28 Reuniu davant meu tots els ancians de les vostres tribus i els vostres magistrats, que els vull fer sentir aquestes paraules i vull prendre el cel i la terra com a testimonis contra ells. 31.29 Perquè jo sé que després de la meva mort us pervertireu del tot i us apartareu del camí que us he prescrit, i això farà que us sobrevingui el mal en temps a venir, quan haureu comès maldat als ulls del Senyor provocant el seu enuig amb les obres de les vostres mans.” 31.30 Moisès, llavors, va recitar totes les paraules d’aquest càntic, de principi a fi, davant tota la congregació d’Israel:

Deuteronomi 32

32.1 Escolteu, cels, que vull parlar, i que la terra escolti les paraules de la meva boca! 32.2 Caigui com la pluja el meu ensenyament, regalimi com la rosada el meu discurs; com el plugim sobre l’herbei, i com els ruixats sobre el prat. 32.3 Perquè vull proclamar el nom del Senyor: reconegueu la grandesa del nostre Déu. 32.4 Ell és la roca, el seu obrar és perfecte; tots els seus camins són justos. És Déu fidel, sense malícia; és just i recte. 32.5 S’ha portat malament amb ell –no són dignes de ser fills seus–, aquesta generació malvada i perversa. 32.6 ¿Així us comporteu amb el Senyor, poble neci i sense seny? ¿No és ell el teu pare que et va crear? Ell t’ha fet i t’ha format! 32.7 Recorda els temps antics, repassa els anys, generació per generació. Pregunta al teu pare, que ell t’ho dirà, als teus ancians, que t’ho expliquin. 32.8 Quan l’Altíssim va assignar heretat a les nacions, va separar els fills d’Adam, va fixar límits als pobles, segons el nombre dels fills d’Israel. 32.9 Perquè la porció del Senyor és el seu poble, Jacob, la seva heretat preciosa. 32.10 El troba a la terra desèrtica, enmig de la desolació d’espantosa solitud, el protegeix, el sustenta i el cuida, com la nineta dels seus ulls. 32.11 Com l’àguila que desvetlla la seva niuada i plana sobre els seus petits, estén les seves ales, els pren, i els porta sobre les seves plomes. 32.12 El Senyor, tot sol, els va guiar, sense l’ajut de cap altre déu foraster. 32.13 El féu remuntar a les altures de la terra, el nodrí amb els fruits del camp, li féu xuclar la mel de la roca, i l’oli de les dures pedres; 32.14 amb quallada de les vaques i llet de les ovelles, amb greix d’anyells; amb moltons de la raça de Basan, i cabrits, amb la flor dels grans de blat, i de la sang del raïm en vas poder beure vi. 32.15 Però Jeixurun s’ha engreixat i tira guitzes, s’ha ben atipat, s’ha fet pesat i tou, i ha rebutjat Déu, el seu Creador, ha menyspreat la roca de la seva salvació. 32.16 L’han engelosit amb déus estrangers, amb ídols abominables l’irriten. 32.17 Han fet sacrificis als dimonis, i no a Déu: a uns déus que no coneixien, nouvinguts, arribats de poc, a qui no havien servit els seus avantpassats. 32.18 De la roca que t’ha engendrat no fas cas, i t’has oblidat del Déu que t’ha format. 32.19 El Senyor ho ha vist i els ha rebutjat, perquè els seus fills i les seves filles l’han provocat, 32.20 i ha dit: “Apartaré la mirada d’ells, a veure quina serà la seva fi, perquè és una generació perversa, fills en els quals no hi ha lleialtat. 32.21 Ells m’han provocat a gelosia amb allò que no és Déu, m’han fet aïrar amb els seus déus irreals; i jo els provocaré a gelosia amb allò que no és poble, i els faré aïrar amb una nació forassenyada. 32.22 Perquè ha saltat foc de la meva còlera, que cremarà fins al país dels morts, devorarà la terra i els seus productes i abrusarà els fonaments de les muntanyes. 32.23 Aplegaré damunt d’ells calamitats, esgotaré contra ells les meves sagetes. 32.24 Consumits per la fam, rosegats per la febre i per la plaga mortal, enviaré contra ells les dents de les feres, amb el verí dels rèptils de la pols. 32.25 A fora, l’espasa segarà els fills; a dins la casa, imperarà el terror: moriran els joves i les donzelles, les criatures i els vells de cabells blancs. 32.26 Vaig pensar que els escamparia, que esborraria la seva memòria d’entre els homes, 32.27 si no fos que temo el vituperi de l’enemic i que en el malentès els seus adversaris vinguessin a dir: «La nostra força ha vençut i el Senyor no hi ha fet res en això.» 32.28 Perquè són una nació sense seny, mancada d’enteniment. 32.29 Si fossin savis, ho entendrien, comprendrien on van a parar. 32.30 ¿Com un de sol pot perseguir-ne mil, i dos fer-ne fugir deu mil, si no perquè la seva roca els ha venut, el Senyor els ha deixat? 32.31 Perquè la seva roca no és com la nostra roca, i els nostres enemics ho certifiquen; 32.32 perquè dels ceps de Sodoma prové la seva vinya, i també del camps de Gomorra; raïms metzinosos, són els seus raïms; raïms amargants, són els que produeixen. 32.33 Metzina de serps, és el seu vi, i verí mortal d’escurçons. 32.34 I això ¿no ho tinc guardat amb mi, segellat en els meus dipòsits? 32.35 Meva és la venjança i la retribució; al seu moment ensopegarà el seu peu, perquè és a prop el dia del seu desastre, ve de pressa el que hi ha preparat per a ells. 32.36 Perquè el Senyor jutjarà el seu poble, i es compadirà dels seus servidors quan vegi que se’ls esgota la força i no hi queden ni esclaus ni lliures. 32.37 Dirà, llavors: On són els seus déus, la roca en què confiaven, 32.38 aquests que menjaven el greix dels seus sacrificis i bevien el vi de les seves libacions? Que vinguin a ajudar-vos, que estenguin damunt vostre la seva protecció! 32.39 Veieu ara que jo, només jo, sóc, que no hi ha cap altre Déu fora de mi. Jo faig morir i jo faig viure, jo fereixo i jo guareixo, i ningú no pot alliberar-se de la meva mà. 32.40 Sí, jo alço vers al cel la meva mà i declaro: Tan cert com visc eternament 32.41 que quan esmoli la meva espasa fulgurant, i la meva mà emprengui el judici, prendré venjança dels meus adversaris, i als qui m’odien pagaré el que es mereixen. 32.42 Embriagaré de sang les meves sagetes; la meva espasa devorarà la carn, la sang dels ferits i dels captius, els caps dels protagonistes enemics.” 32.43 Alegreu-vos, nacions, amb el seu poble, perquè venjarà la sang dels seus servidors, prendrà venjança dels seus adversaris i farà expiació per la seva terra i pel seu poble. 32.44 Moisès vingué amb Josuè, fill de Nun, i va fer sentir al poble totes les paraules d’aquest càntic. 32.45 Quan Moisès va acabar de pronunciar totes aquestes paraules a tot Israel, 32.46 els digué: “Poseu el cor en totes aquestes paraules que avui us poso com a testimoni contra vosaltres perquè les transmeteu als vostres fills, a fi que procurin complir totes les paraules d’aquesta llei. 32.47 Perquè no és un precepte buit per a vosaltres, sinó que és la vostra vida, i gràcies a elles allargareu els vostres dies sobre la terra on us dirigiu per prendre’n possessió, més enllà del Jordà.” 32.48 Aquell mateix dia, el Senyor es dirigí a Moisès i li digué: 32.49 “Puja a la serralada d’Abarim, al mont Nebó, que es troba en el país de Moab, davant de Jericó, i contempla la terra de Canaan que dono en possessió als fills d’Israel. 32.50 I allà, en aquesta muntanya on puges, cal que moris i siguis reunit amb els teus avantpassats, igual com el teu germà Aaron va morir a la muntanya d’Or i fou reunit amb els seus avantpassats, 32.51 perquè vau prevaricar contra mi enmig dels fills d’Israel, junt a les aigües de Meribà de Cadeix, al desert de Sin, ja que no em vau santificar davant dels fills d’Israel; 32.52 per això, només de lluny podràs mirar la terra que vaig a donar als fills d’Israel, però no hi podràs entrar.”

Deuteronomi 33

33.1 Aquesta és la benedicció amb què Moisès, home de Déu, va beneir els fills d’Israel, abans de la seva mort. 33.2 Digué: “El Senyor ha vingut del Sinaí i des de Seïr els va clarejar: va resplendir des del mont de Paran i va arribar amb deu milers de sants, i a la dreta duia una llei de foc per a ells. 33.3 Estima de veritat les tribus; tots els seus consagrats són a la teva mà, i ells van seure als teus peus, rebent les teves paraules. 33.4 La llei que Moisès ens va ordenar és l’herència de la consagració de Jacob. 33.5 Hi hagué rei a Jeixurun, quan es van aplegar els caps del poble, i com una de sola, les tribus d’Israel. 33.6 Que visqui Rubèn, i no desaparegui ni sigui poca la seva gent.” 33.7 I per a Judà digué això: “Escolta, Senyor, la veu de Judà, i guia’l cap al seu poble; les seves mans el defensaran, i sigues tu l’ajut contra els seus enemics.” 33.8 I per a Leví digué: “Que el teu Tummin i el teu Urim siguin per al teu preferit, aquell qui vas provar a Massà, amb qui vas altercar a les aigües de Meribà. 33.9 El qui va dir del seu pare i de la seva mare: ‘No els he vistos mai’, ni va reconèixer els seus germans, ni va fer cas dels propis fills, perquè van guardar la teva paraula i van observar el teu pacte. 33.10 Ensenyaran els teus preceptes a Jacob i la teva llei a Israel; posaran encens davant teu i holocaustos damunt el teu altar. 33.11 Beneeix, Senyor, el seu esforç, i complau-te amb el seu treball. Destrossa el llom dels seus adversaris, i dels qui l’avorreixen, perquè no s’alcin mai més.” 33.12 Per a Benjamí digué: “L’estimat del Senyor descansa segur en ell, que el protegeix dia rere dia, i sobre el seus turons reposa.” 33.13 Per a Josep digué: “Beneïda del Senyor sigui la teva terra, amb el bo i millor de la rosada del cel i amb les aigües abismals de sota terra; 33.14 amb el bo i millor que produeix el sol i amb els millors fruits de les llunes; 33.15 amb les coses més fines de les antigues muntanyes i amb l’abundor de les collades eternes; 33.16 amb les excel·lències de la terra i la seva plenitud; i que el favor del qui habita en la bardissa davalli sobre la testa de Josep, sobre el cap de l’escollit d’entre els seus germans. 33.17 Té la majestat del primogènit del seu toro, banyes de búfal és la seva força; amb elles envestirà els pobles fins als confins de la terra. Així són els milers d’Efraïm, així són els milers de Manassès.” 33.18 Per a Zabuló digué: “Alegra’t, Zabuló, en les teves expedicions, i tu, Issacar, en les teves tendes. 33.19 Convocaran les tribus a la muntanya, allí oferiran sacrificis de justícia, perquè xuclaran l’abundància dels mars i els tresors que amaga la sorra.” 33.20 I per a Gad digué: “Beneït qui va fer engrandir Gad! Com una lleona, està a l’aguait i esqueixa el braç i el cap; 33.21 es va quedar la millor part, ja que allí tenia reservada la part del capdavanter. Va reunir els caps del poble, i va complir els decrets del Senyor i els seus judicis amb Israel.” 33.22 I per a Dan digué: “Dan és un cadell de lleó que salta des de Basan.” 33.23 I per a Neftalí digué: “Neftalí, sadollat de favors, curull de la benedicció del Senyor, és amo de l’oest i del migdia.” 33.24 I per a Aser digué: “Beneït sigui Aser entre els fills! Que sigui el favorit entre els seus germans, i banyi amb oli els seus peus. 33.25 Que els teus forrellats siguin de ferro i de bronze, i que la teva vigoria duri tant com els teus dies.” 33.26 No hi ha ningú com el Déu de Jeixurun, que cavalca sobre el cel, per ajudar-te, i sobre els núvols, amb la seva majestat. 33.27 Un ferm refugi és el Déu dels segles, un suport els braços de l’Etern. Ell foragita davant teu l’enemic i mana: ‘Extermina’ls.’ 33.28 Israel reposa confiat, la font de Jacob raja apartada, en una terra de blat i de vi, on la rosada regalima del cel. 33.29 Que n’ets, de feliç, Israel! Qui és com tu, poble salvat pel Senyor, l’escut que et defensa, l’espasa que et fa victoriós? Els teus enemics es sotmetran davant teu i tu trepitjaràs les seves muntanyes.

Deuteronomi 34

34.1 Moisès va pujar de les estepes de Moab al mont Nebó, al cim del Pisgà, davant de Jericó, i el Senyor li va fer veure tota la terra, de Galaad fins a Dan, 34.2 tot Neftalí, i la terra d’Efraïm i Manassès, i tota la terra de Judà, fins al mar de ponent, 34.3 el Nègueb, la plana i la vall de Jericó, ciutat de palmeres, fins a Sóar. 34.4 I el Senyor li digué: “Aquesta és la terra que vaig prometre sota jurament a Abraham, a Isaac i a Jacob que donaria a la teva descendència. Te la deixo veure amb els teus propis ulls, però no hi passaràs.” 34.5 Allí va morir Moisès, servent del Senyor, a la terra de Moab, per ordre del Senyor. 34.6 El van sepultar en una vall de la terra de Moab, davant de Betpeor, sense que ningú no hagi pogut saber, fins al dia d’avui, on és el seu sepulcre. 34.7 Moisès tenia cent vint anys quan va morir, sense que hagués perdut gens de vista ni hagués minvat la seva vigoria. 34.8 Els fills d’Israel van plorar Moisès a les estepes de Moab durant trenta dies, fins a acomplir el temps de dol. 34.9 I Josuè, fill de Nun, fou ple d’esperit de saviesa, perquè Moisès li havia imposat les mans. Els fills d’Israel el van obeir, complint l’ordre que el Senyor havia donat a Moisès. 34.10 Mai més no ha tornat a sorgir a Israel un altre profeta comparable a Moisès, que el Senyor tractés cara a cara, 34.11 que realitzés tots els senyals i prodigis que el Senyor li va manar de fer a la terra d’Egipte contra el faraó, els seus consellers i la seva terra; 34.12 per la mà tan forta i pels grans prodigis que Moisès va efectuar a la vista de tot Israel.

Josuè 1

1.1 Després de la mort de Moisès, servent del Senyor, s’esdevingué que el Senyor va parlar a Josuè, fill de Nun, ajudant de Moisès, i li digué: 1.2 “Moisès, el meu servent, és mort. Ara, doncs, alça’t i passa el Jordà, tu i tot aquest poble, cap a la terra que dono als fills d’Israel. 1.3 Tot lloc que la planta del vostre peu trepitgi, us el dono, tal com vaig dir a Moisès. 1.4 Des del desert i el Líban fins al gran riu, l’Eufrates, el país sencer dels hitites, i fins a la Mar Gran, on es pon el sol, seran els vostres territoris. 1.5 Ningú no et podrà resistir tots els dies de la teva vida; de la mateixa manera que vaig ser amb Moisès seré amb tu; no et deixaré ni et desempararé. 1.6 Sigues valent i ferm, perquè tu faràs que aquest poble entri en possessió de la terra que vaig jurar donar als seus avantpassats. 1.7 Cal que siguis valent i et mantinguis ferm per poder complir tota la llei que el meu servent Moisès et va prescriure. No te n’apartis ni cap a la dreta ni cap a l’esquerra, a fi que tinguis èxit a tot arreu on vagis. 1.8 Que aquest llibre de la llei no s’aparti dels teus llavis; medita-la nit i dia, per poder actuar d’acord amb tot allò que hi és escrit, perquè així reeixiràs en allò que emprenguis, i tot t’anirà bé. 1.9 Sóc jo qui t’ha manat: Sigues valent i ferm, no tinguis por ni t’acovardeixis, perquè el Senyor, el teu Déu, és amb tu arreu on vagis” 1.10 Llavors Josuè va manar a tots els magistrats del poble: 1.11 “Recorreu el campament i doneu aquesta ordre a la gent: Prepareu les provisions, perquè d’aquí a tres dies passareu el Jordà, per anar a prendre possessió de la terra que el Senyor, el vostre Déu, us dóna.” 1.12 Josuè es va dirigir als rubenites, als gadites i a la mitja tribu de Manassès, i els va dir: 1.13 “Recordeu l’ordre que Moisès, servent del Senyor, us va donar, quan digué: ‘El Senyor us concedeix a vosaltres el descans i us ha donat aquesta terra’. 1.14 Les vostres dones, els vostres fills i el vostre bestiar es quedaran al territori que Moisès us va donar en aquesta banda del Jordà. Però vosaltres, tots els guerrers valents, passareu armats al davant dels vostres germans i els donareu ajut, 1.15 fins que el Senyor concedeixi el repòs als vostres germans, com ha fet amb vosaltres, i entrin en possessió de la terra que el Senyor, el vostre Déu, els dóna. Llavors podreu tornar al territori que us pertany i l’ocupareu; aquest que Moisès, el servent del Senyor, us va donar en aquesta banda del Jordà, cap a on neix el sol.” 1.16 Ells van respondre a Josuè així: “Nosaltres complirem tot el que tu ens manis i anirem allà on tu ens enviïs. 1.17 De la mateixa manera que vam obeir en tot Moisès, t’obeirem a tu. Només que el Senyor, el teu Déu, sigui amb tu com va ser amb Moisès. 1.18 Tot aquell qui es rebel•li contra el que tu dius i no vulgui obeir les teves ordres, morirà. Tu sigues valent i ferm.”

Josuè 2

2.1 Josuè, fill de Nun, havia enviat secretament des de Xitim dos espies amb aquesta ordre: “Aneu, exploreu el país i la ciutat de Jericó.” Hi van anar i van entrar a casa d’una prostituta que es deia Rahab i s’hi van hostatjar. 2.2 Al rei de Jericó li va arribar aquesta denúncia: “Mira, aquesta nit uns homes dels fills d’Israel han entrar aquí amb el propòsit d’inspeccionar el país.” 2.3 Llavors el rei de Jericó va fer que diguessin a Rahab: “Treu fora els homes que t’han vingut a veure i que s’han quedat a casa teva, perquè han vingut per inspeccionar tot el país.” 2.4 La dona, però, ja havia agafat els dos homes i els havia amagat. Llavors respongué: “És veritat que van venir aquí aquells homes, però jo no sabia d’on eren. 2.5 Quan començava a ser fosc, abans que tanquessin les portes de la ciutat, aquells homes van marxar i no sé pas on han anat. Perseguiu-los de pressa, que encara els atrapareu.” 2.6 Però el cert era que ella els havia fet pujar al terrat i els havia amagat entre les garbes de lli que hi tenia apilades. 2.7 Alguns homes van sortir a perseguir-los pel camí del Jordà, cap als guals, i un cop van ser fora els perseguidors es van tancar les portes de la ciutat. 2.8 I abans que els homes anessin a dormir, ella va pujar dalt del terrat 2.9 i els digué: “Jo sé que el Senyor us ha donat aquesta terra, i que el terror del vostre nom s’ha apoderat de nosaltres, i que tots els habitants d’aquesta regió estan espaordits a causa vostra. 2.10 Perquè hem sentit contar com el Senyor va eixugar les aigües del Mar Roig quan sortíeu d’Egipte. També el que va fer als dos reis amorreus de l’altra banda del Jordà, a Sehon i a Og, i que els heu exterminat. 2.11 En sentir-ho el cor se’ns ha fos, i tothom s’ha quedat sense alè per causa vostra; perquè el Senyor, el vostre Déu, és Déu únic a dalt del cel i aquí baix a la terra. 2.12 Ara, doncs, us prego que em jureu pel Senyor que, de la mateixa manera que jo us he tingut compassió, també vosaltres tindreu compassió per la meva casa paterna i em donareu una contrasenya de seguretat, 2.13 i que respectareu la vida del meu pare i de la meva mare, i la dels meus germans amb tots els seus, deslliurant les nostres vides de la mort.” 2.14 Els homes li van contestar: “La nostra vida respondrà de la vostra, sempre que no digueu res d’aquest afer a ningú. Quan arribi el moment que el Senyor ens doni el país, a tu et tractarem bondadosament i amb lleialtat.” 2.15 Aleshores, ella els va fer baixar per la finestra amb una corda, ja que la casa on vivia era adossada a la muralla. 2.16 I els digué: “Marxeu cap a la muntanya, perquè no us atrapin els qui us persegueixen, i quedeu-vos amagats allà tres dies, fins que els vostres perseguidors hagin tornat, i després podreu seguir el vostre camí.” 2.17 Els homes li respongueren: “Nosaltres complirem el jurament que ens has exigit. 2.18 Així que entrarem al país, lligaràs aquest cordó de fil escarlata a la finestra per on ens has baixat, i reuniràs a casa teva el pare, la mare i els germans, amb tota la teva família. 2.19 En cas que algú sortís fora de les portes de casa teva, serà sota la seva responsabilitat, i nosaltres no hi tindrem cap culpa; però pel que fa a tot aquell que estigui amb tu dins de la casa, nosaltres en serem responsables, si algú li feia cap mal. 2.20 Ara bé, si divulgues aquest afer nostre, quedarem lliures del jurament que ens has exigit.” 2.21 Ella va contestar: “Estic d’acord amb les vostres condicions.” Després els acomiadà; i així que van ser fora, va lligar el cordó de fil escarlata a la finestra. 2.22 Ells van marxar cap a la muntanya i s’hi van quedar tres dies, fins que els perseguidors van tornar a la ciutat. Els perseguidors els havien estat buscant per tot el camí, però no els havien trobat. 2.23 Llavors el dos homes baixaren de la muntanya i, travessant el riu, van fer cap a on era Josuè, fill de Nun, li van explicar tot el que havia succeït, 2.24 i li digueren: “És ben cert que el Senyor ens dóna tot el país, perquè els seus habitants estan espaordits per la nostra presència.”

Josuè 3

3.1 Josuè es va llevar de matinada, alçà el campament i, des de Xitim, es van dirigir al Jordà, ell i tots els fills d’Israel. Allà hi van fer estada abans de travessar-lo. 3.2 Al cap de tres dies el magistrats van recórrer el campament 3.3 i van donar aquestes instruccions al poble: “Així que veureu l’Arca de l’Aliança del Senyor, el vostre Déu, portada pels sacerdots levites, us alçareu del vostre lloc i avançareu darrere seu. 3.4 Però deixareu entre vosaltres i l’arca una distància d’unes mil passes; no us hi acostareu. Així coneixereu el camí que heu de seguir, ja que no hi heu passat mai.” 3.5 I Josuè digué al poble: “Santifiqueu-vos, perquè demà el Senyor farà meravelles entre vosaltres.” 3.6 Llavors es dirigí als sacerdots dient-los: “Alceu l’Arca de l’Aliança i passeu davant del poble.” Ells la van alçar i van passar davant de tots. 3.7 El Senyor digué a Josuè: “Avui començaré a engrandir-te als ulls de tot Israel; així sabran que seré amb tu de la mateixa manera que vaig ser amb Moisès. 3.8 I tu manaràs això als sacerdots que porten l’Arca de l’Aliança: Quan arribeu arran de l’aigua del Jordà, atureu-vos-hi.” 3.9 Aleshores Josuè digué als fills d’Israel: “Veniu aquí i escolteu les paraules del Senyor, el vostre Déu.” 3.10 I hi va afegir: “En això coneixereu que el Déu vivent és enmig de vosaltres, i que és ben cert que expulsarà de davant vostre els cananeus, el hitites, els hivites, els perizites, els guirgaixites, els amorreus i els jebuseus. 3.11 Heus aquí que l’Arca de l’Aliança del Senyor de tota la terra travessarà el Jordà al vostre davant. 3.12 Ara, doncs, escolliu-vos dotze homes de les tribus d’Israel, un home de cada tribu; 3.13 i serà que quan els peus dels sacerdots que porten l’Arca del Senyor, sobirà de tota la terra, trepitgin el Jordà, les aigües que baixen seran tallades i s’aturaran en un bloc.” 3.14 En efecte, el poble va sortir del campament per passar el Jordà, amb els sacerdots que portaven l’Arca de l’Aliança al davant de tots. 3.15 En arribar al riu els portadors de l’Arca, i així que els peus dels sacerdots es van mullar al marge de l’aigua (perquè el Jordà desborda tota la riba durant el temps de la sega), 3.16 les aigües que venien de dalt es van aturar i es van alçar en un bloc, a molta distància, prop d’Adam, la ciutat que hi ha vora Saretan, mentre que les que baixaven cap a la mar d’Arabà, la Mar de la Sal, en quedar tallades, es van eixugar, i el poble va travessar davant de Jericó. 3.17 Els sacerdots que portaven l’Arca de l’Aliança del Senyor es mantingueren drets enmig del Jordà, en terreny sec, mentre tot Israel anava passant a peu eixut, fins que la nació entera hagué acabat de passar.

Josuè 4

4.1 Quan tota la nació va acabar de passar el Jordà, el Senyor digué a Josuè: 4.2 “Escolliu-vos d’entre el poble dotze homes, un de cada tribu, 4.3 i maneu-los això: Agafeu d’aquí, del mig del Jordà, del mateix lloc on els peus dels sacerdots s’han mantingut ferms, dotze pedres que us endureu amb vosaltres i les situareu en el lloc on heu de passar la nit.” 4.4 Llavors Josuè va cridar els dotze homes que havia designat d’entre els fills d’Israel, un de cada tribu, 4.5 i els digué: “Passeu al davant de l’Arca del Senyor, el vostre Déu, al mig del Jordà, i que cadascun es carregui una pedra a l’espatlla, segons el nombre de les tribus dels fills d’Israel, 4.6 a fi que això serveixi de senyal enmig de vosaltres. Quan, el dia de demà, us preguntin: ‘Què són aquestes pedres?’, 4.7 els respondreu: És que les aigües del Jordà van ser separades davant de l’Arca de l’Aliança del Senyor quan va passar el Jordà. Així aquestes pedres serviran de memorial als fills d’Israel per sempre.” 4.8 Així ho van fer els fills d’Israel, tal com els havia manat Josuè: van agafar dotze pedres del mig del Jordà (com el Senyor li havia indicat), segons el nombre de les tribus dels fills d’Israel, i se les van endur al campament, i allí les van instal·lar. 4.9 A més, Josuè va erigir dotze pedres enmig del Jordà, al lloc on havien reposat els peus dels sacerdots que portaven l’Arca de l’aliança, i allà han estat fins al dia d’avui. 4.10 Els sacerdots que portaven l’Arca es van quedar al mig del Jordà fins que s’hagué complert tot el que el Senyor havia manat a Josuè que ordenés de fer al poble, d’acord amb tot el que Moisès havia indicat a Josuè; i el poble s’afanyà a passar el riu. 4.11 Així que tot el poble hagué passat, va passar també l’Arca del Senyor amb els sacerdots, davant del poble. 4.12 Igualment els fills de Rubèn, els fills de Gad i la mitja tribu de Manassès van passar armats al davant dels fills d’Israel, tal com els havia manat Moisès. 4.13 Eren uns quaranta mil guerrers els que van passar davant del Senyor preparats per al combat, cap a l’estepa de Jericó. 4.14 Aquell dia el Senyor va enaltir Josuè als ulls de tot Israel, i el van respectar tal com havien respectat Moisès tota la seva vida. 4.15 Llavors el Senyor va parlar a Josuè així: 4.16 “Ordena als portadors de l’Arca del Testimoni que pugin del Jordà.” 4.17 Josuè va donar aquesta ordre als sacerdots: “Pugeu del Jordà.” 4.18 I succeí que quan els sacerdots portadors de l’Arca de l’Aliança del Senyor van pujar d’enmig del Jordà, i van trepitjar la terra seca, les aigües van tornar al seu lloc i corregueren com anteriorment entre les seves ribes. 4.19 Era el dia deu del primer mes quan el poble va pujar del Jordà, i van acampar a Guilgal, a l’extrem oriental de Jericó. 4.20 Aquelles dotze pedres que havien tret del Jordà, Josuè les va erigir a Guilgal. 4.21 I va dir als fill d’Israel: “Quan el dia de demà els vostres descendents facin als seus pares aquesta pregunta: ‘Què signifiquen aquestes pedres?’, 4.22 instruireu els vostres fills i contestareu: ‘Israel va passar el Jordà a peu eixut.’ 4.23 Perquè el Senyor, el vostre Déu, acaba d’eixugar les aigües davant vostre, fins que heu passat tots vosaltres, tal com ho va fer el Senyor al Mar Roig, quan el va eixugar davant nostre fins que tots vam passar. 4.24 A fi que tots els pobles de la terra sàpiguen que la mà del Senyor és poderosa, i perquè reverencieu el Senyor, el vostre Déu, per sempre més.”

Josuè 5

5.1 Quan tots els reis dels amorreus que habitaven al costat occidental del Jordà i tots els reis dels cananeus que habitaven a la costa del mar Mediterrani es van assabentar que el Senyor havia eixugat les aigües del Jordà davant dels fills d’Israel fins que hagueren passat, el seu coratge s’afeblí i ja no tenien valor d’enfrontar-s’hi. 5.2 Per aquell temps, el Senyor digué a Josuè: “Fes-te tallants de sílex i torna a circumcidar els fills d’Israel un altre cop.” 5.3 I Josuè va fer tallants de sílex i va circumcidar els fills d’Israel al puig dels Prepucis. 5.4 La raó perquè Josuè els hagué de circumcidar és aquesta: tot el poble que havia sortit d’Egipte, tots els homes, la totalitat dels guerrers, havien mort al desert, pel camí. 5.5 Si bé tots els del poble que n’havien sortit ja eren circumcidats, els nascuts durant el camí pel desert, després de sortir d’Egipte, no ho havien estat. 5.6 Perquè els fills d’Israel van estar quaranta anys vagant pel desert, fins que es va extingir tota la generació dels guerrers que van sortir d’Egipte, perquè no van voler obeir la veu del Senyor. El Senyor va jurar-los que no els deixaria veure la terra que havia jurat als seus pares que els donaria, una terra que regalima llet i mel. 5.7 Però als seus fills, que va suscitar en comptes d’ells, Josuè els va circumcidar, ja que no havien estat circumcidats durant el trajecte. 5.8 Un cop van acabar de circumcidar tota la nació, es van quedar al campament fins que es van curar. 5.9 Llavors el Senyor digué a Josuè: “Avui he tret de damunt vostre l’oprobi d’Egipte.” Per això aquell lloc s’anomena Guilgal, fins al dia d’avui. 5.10 Els fills d’Israel vam acampar a Guilgal i van celebrar la Pasqua el dia catorze del mes, al capvespre, a les planes de Jericó. 5.11 A l’endemà de la Pasqua ja van menjar dels productes de la terra, però aquest mateix dia, pa sense llevat i espigues torrades. 5.12 Des del dia després d’haver menjat productes del país, el mannà va cessar, i mai més no van tenir el mannà els fills d’Israel, sinó que, ja aquell any, es van alimentar dels productes de la terra de Canaan. 5.13 Succeí que trobant-se Josuè prop de Jericó va alçar els ulls i veié un home dret davant d’ell, amb l’espasa desembeinada a la mà. Josuè, llavors, se li va acostar i li preguntà: “Ets, tu, dels nostres o bé dels nostres enemics?” 5.14 Ell respongué: “No, jo sóc el cap de l’exèrcit del Senyor. Acabo d’arribar ara.” Llavors Josuè s’abocà a terra, sobre el seu rostre, i prosternat li digué: “Què mana el meu Senyor al seu servent?” 5.15 El cap de l’exèrcit del Senyor respongué a Josuè: “Descalça’t, perquè el lloc on ets és sant.” I Josuè va fer-ho així.

Josuè 6

6.1 Jericó estava tancada i barrada per por dels fills d’Israel: ningú no podia entrar ni sortir. 6.2 Llavors el Senyor digué a Josuè: “Mira, jo poso a les teves mans Jericó i el seu rei, amb els seus experts guerrers. 6.3 Tots els combatents envoltaran la ciutat i fareu la volta a la ciutat una sola vegada. Així ho fareu durant sis dies. 6.4 I set sacerdots portaran davant l’Arca set corns de banya de corder; i el dia setè fareu set voltes a la ciutat, tocant els corns els sacerdots. 6.5 I serà que quan soni el corn, així que sentiu el seu toc llarg, tot el poble cridarà fort el clam de guerra. La muralla de la ciutat es desplomarà i el poble pujarà a l’assalt, cadascú recte davant seu.” 6.6 Llavors Josuè, fill de Nun, convocà els sacerdots i els digué: “Porteu l’Arca de l’Aliança, i que set sacerdots portin set corns de corder davant l’arca del Senyor.” 6.7 I al poble els digué: “Avanceu-vos i volteu la ciutat, i que els homes armats passin davant de l’Arca del Senyor.” 6.8 En acabar Josuè de parlar al poble, els set sacerdots que duien els set corns de corder davant del Senyor van avançar tot tocant els corns, i l’Arca del Senyor anava darrere d’ells. 6.9 La gent armada anava davant els sacerdots que tocaven els corns, i la reraguarda marxava darrere l’Arca. Mentre caminaven anaven tocant els corns. 6.10 Josuè, però, havia donat aquesta ordre al poble: “No crideu ni feu cap soroll, i que no se senti ni una veu fins el dia que jo us digui: ‘Alceu el crit de guerra!’ Llavors crideu ben fort.” 6.11 Així va fer que l’Arca del Senyor fes la volta a la ciutat una sola vegada; després van tornar al campament i van passar-hi la nit. 6.12 A la matinada, Josuè es va llevar, i els sacerdots van alçar l’Arca del Senyor. 6.13 Els set sacerdots que portaven els set corns davant de l’Arca del Senyor emprengueren la marxa, caminant i tocant els corns; la gent armada anava davant d’ells i la resta del poble seguia darrere l’Arca del Senyor, caminant mentre sonaven els corns. 6.14 També el segon dia van fer una sola volta a la ciutat i se’n van tornar al campament. Durant sis dies van fer el mateix. 6.15 En arribar el dia setè es van alçar de matinada, a trenc d’alba, i van donar la volta a la ciutat de la mateixa manera, set vegades: 6.16 A l’ultima volta, els sacerdots van tocar els corns, i Josuè digué al poble: “Crideu, ara! El Senyor us lliura la ciutat! 6.17 La ciutat amb tot el que conté serà consagrada a l’extermini en honor del Senyor. Només a Rahab, la prostituta, se li respectarà la vida; a ella i a tots els que estiguin amb ella a casa seva, perquè va amagar els espies que vam enviar. 6.18 Vosaltres, però, guardeu-vos molt bé de no tocar res d’allò destinat a l’anatema, no sigui que també hi caigueu prenent allò que està reservat a l’extermini, exposant el campament d’Israel a la maledicció i li porteu la desgràcia. 6.19 Tota la plata i l’or, els objectes de bronze i els de ferro, seran consagrats al Senyor; han d’ingressar al tresor del Senyor.” 6.20 Llavors el poble va alçar el crit de guerra, quan van tocar el corns. Així que el poble va sentir aquell toc va alçar el crit de guerra amb forta cridòria, les muralles es van esfondrar i el poble va assaltar la ciutat, cadascú recte davant seu, i la van ocupar. 6.21 Van exterminar a tall d’espasa tot el que hi havia a la ciutat, homes i dones, joves i vells, i fins els bous, les ovelles i els ases. 6.22 Josuè abans havia dit als dos homes que van anar a inspeccionar el país: “Aneu a casa de la prostituta i traieu-ne la dona i tot el que sigui seu, tal com li vau jurar.” 6.23 Els dos joves espies van anar, doncs, i van treure Rahab amb el seu pare, la seva mare i els seus germans i tot el que era seu. Van treure’n també tots els seus parents i els van instal·lar a les afores del campament d’Israel. 6.24 A la ciutat, amb tot el que contenia, hi van calar foc; només van reservar per al tresor del Senyor la plata, l’or i els objectes de bronze i de ferro. 6.25 Però Josuè va respectar la vida a la prostituta Rahab, amb la seva casa paterna i tot el que era d’ella, i ha habitat enmig d’Israel fins al dia d’avui, perquè va amagar els homes que Josuè havia enviat a inspeccionar Jericó. 6.26 En aquella ocasió, Josuè va fer aquesta adjuració: “Maleït sigui davant el Senyor l’home que es proposi reconstruir aquesta ciutat de Jericó. A costa del seu primogènit la fonamentarà i a costa del seu fill fixarà les seves portes.” 6.27 El Senyor estigué al costat de Josuè i el seu nom s’estengué per tota aquella terra.

Josuè 7

7.1 Però, referent a l’anatema, els fills d’Israel van cometre una prevaricació, perquè Acan, fill de Carmí, fill de Zabdí, fill de Zèrah, de la tribu de Judà, es va quedar coses de l’anatema, i la ira del Senyor es va encendre contra els fills d’Israel. 7.2 Josuè havia enviat uns homes des de Jericó a Ai, situada prop de Betaven, a l’orient de Betel, dient-los: “Pugeu i exploreu el país.” Els homes hi van pujar i van inspeccionar el país. 7.3 En tornar digueren a Josuè: “No cal que pugi tota la gent; que hi pugin uns dos o tres mil homes i que ataquin Ai. No cal que fatiguis tot el poble per anar allà, perquè són pocs.” 7.4 Van pujar-hi uns tres mil homes d’entre el poble, però van fugir davant dels homes d’Ai. 7.5 Els d’Ai van matar trenta-sis homes, els van perseguir des de davant de la porta fins a Xebarim i els van batre a la baixada. Amb això el poble es descoratjà i quedà abatut. 7.6 Llavors Josuè s’esquinçà les vestidures i es prosternà davant l’Arca del Senyor fins al vespre, ell i els ancians d’Israel. I es tiraven pols damunt del cap. 7.7 I Josuè exclamà: “Ai, Senyor, Déu meu! Per què has fet que aquest poble travessés el Jordà? Per lliurar-nos a mans dels amorreus i exterminar-nos? Tant de bo haguéssim decidit quedar-nos a l’altra banda del Jordà! 7.8 Oh Senyor, què diré després que Israel ha fugit davant dels seus enemics? 7.9 Perquè ho sabran els cananeus i tots els habitants del país, s’aplegaran contra nosaltres i esborraran del país el nostre nom. Llavors, què faràs tu pel teu gran nom?” 7.10 Però el Senyor respongué a Josuè: “Aixeca’t! Per què t’estàs així, prostrat de cara a terra? 7.11 Israel ha pecat: han violat el pacte que els havia prescrit i s’han apropiat coses destinades a l’extermini, han robat i ho han amagat posant-ho entre el seu bagatge. 7.12 Per això els fills d’Israel no podran fer front als seus enemics, seguiran girant-se d’esquena davant d’ells, perquè s’han convertit en anatema. No tornaré a estar amb vosaltres si no ho traieu d’enmig vostre. 7.13 Alça’t i digues al poble: “Santifiqueu-vos per demà; perquè el Senyor, el Déu d’Israel, ha dit això: Dintre teu, Israel, hi ha anatema. No podràs fer front als teus enemics fins que no ho aparteu d’enmig vostre. 7.14 Demà al matí veniu aplegats per tribus, i la tribu que el Senyor designi es presentarà per famílies, i la família que el Senyor designi es presentarà per cases i la casa que el Senyor designi es presentarà per individus. 7.15 I serà que, aquell que hagi estat trobat en possessió de l’anatema, serà cremat a la foguera, junt amb tot el que tingui, perquè ha violat el pacte del Senyor i ha comès una infàmia contra Israel.” 7.16 Josuè es va llevar de bon matí i va fer congregar Israel segons les seves tribus, i fou escollida la tribu de Judà. 7.17 Va fer apropar les famílies de Judà, i fou designada la família de Zèrah. Va fer apropar la família de Zèrah pels seus individus i fou assenyalat Zabdí. 7.18 Va fer apropar la seva casa per individus i fou assenyalat Acan, fill de Carmí, fill de Zabdí, fill de Zèrah, de la tribu de Judà. 7.19 Llavors Josuè digué a Acan: “Fill meu, glorifica el Senyor, Déu d’Israel, i dóna-li lloança. Et prego que m’expliquis què has fet, no m’ho amaguis.” 7.20 I Acan respongué a Josuè i li digué: “És veritat que he pecat contra el Senyor, Déu d’Israel. Això és el que he fet: 7.21 Vaig veure entre el botí un mantell de Xinar molt bo, dos-cents sicles de plata i una barra d’or que pesava cinquanta sicles. Em van fer goig i els vaig agafar. Estan amagats sota terra dins la meva tenda amb el diner a sota de tot.” 7.22 Tot seguit Josuè va enviar un missatger a la tenda d’Acan i van trobar-ho amagat a la tenda, amb el diner a sota. 7.23 Ho van agafar de dins la tenda, ho van ensenyar a Josuè i a tots els fills d’Israel i ho estengueren davant el Senyor. 7.24 Llavors Josuè, i tot Israel amb ell, prengueren Acan, fill de Zèrah, amb la plata, el mantell i l’or, els seus fills i les seves filles, els seus bous, els seus ases i les seves ovelles, la tenda i tot el que posseïa, i els van fer pujar a la vall d’Acor. 7.25 Josuè li digué: “Per què ens has portat la desgràcia? Que el Senyor et dugui la desgràcia el dia d’avui!” I tot Israel el va apedregar, i després els van cremar a la foguera. 7.26 Al damunt hi van alçar una pila de pedres, que encara hi són avui. Amb això s’apaivagà el furor del Senyor. Per aquest fet aquell lloc s’anomena la vall d’Acor (vol dir desgràcia), fins al dia d’avui.

Josuè 8

8.1 El Senyor digué a Josuè: “No tinguis por ni t’acovardeixis. Pren amb tu tota la gent de guerra, alça’t i puja cap a Ai. Mira, he posat a les teves mans el rei d’Ai, amb la seva gent, la ciutat i la seva terra. 8.2 I amb Ai i el seu rei faràs el mateix que vas fer amb Jericó i el seu rei, si bé podreu saquejar per a vosaltres el seu botí i el seu bestiar. Prepara una emboscada a la ciutat pel seu darrere.” 8.3 Josuè es va preparar amb tots els combatents per atacar Ai. Va escollir trenta mil homes, guerrers experimentats, i els envià de nit; 8.4 i els donà aquesta ordre: “Mireu, pareu una emboscada a la ciutat pel seu darrere. No us allunyeu gaire de la ciutat i estigueu tots preparats. 8.5 Mentrestant, jo, amb tota la gent que ve amb mi, ens aproparem a la ciutat; així, quan surtin al nostre encontre, com l’altra vegada, nosaltres fugirem davant d’ells. 8.6 Llavors deixarem que ells ens persegueixin fins que hagin sortit de la ciutat, perquè pensaran: ‘Fugen de nosaltres com l’altra vegada’; tal com fugírem davant d’ells. 8.7 Vosaltres alceu-vos de l’emboscada i apodereu-vos de la ciutat, perquè el Senyor, el vostre Déu, l’haurà lliurada a les vostres mans. 8.8 Quan hàgiu pres la ciutat, caleu-hi foc; tal com el Senyor ho ha manat, així ho heu de fer. Observeu puntualment el que jo us mano.” 8.9 Així els féu partir Josuè i ells van marxar a preparar l’emboscada, i es van apostar entre Betel i Ai, al cantó occidental d’Ai, mentre Josuè passava aquella nit entre el poble. 8.10 Josuè es va llevar de matinada i va passar revista a la gent. Després, ell i els ancians d’Israel davant del poble, van pujar contra Ai. 8.11 Així tots els combatents que estaven amb ell van pujar i es van acostar fins a ser davant de la ciutat, i van acampar al nord d’Ai, de manera que entre ells i Ai hi quedava una vall. 8.12 Després va prendre uns cinc mil homes i els va situar en emboscada entre Betel i Ai, a l’occident de la ciutat. 8.13 La tropa, però, va instal·lar el campament al nord de la ciutat, quedant els emboscats a l’occident. Aquella nit Josuè es va situar al mig de la vall. 8.14 Succeí que quan el rei d’Ai se n’adonà, ell i la seva gent es van apressar a llevar-se de matinada i els homes van sortir de la ciutat a combatre contra Israel en un lloc convenient davant de l’Arabà. Però no sabia que darrere la ciutat hi tenia una emboscada. 8.15 Llavors Josuè i tot Israel es van fingir vençuts davant d’ell, fugint cap al desert. 8.16 I tot el poble que hi havia dintre de la ciutat s’aplegà per anar darrere d’ells, i perseguint Josuè van allunyar-se de la ciutat, 8.17 de manera que no va quedar ningú a Ai ni a Betel que no sortís a perseguir Israel: així, mentre perseguien Israel, van deixar la ciutat desprotegida. 8.18 Llavors el Senyor digué a Josuè: “Assenyala amb la llança que tens a la mà la ciutat d’Ai, perquè la posaré a les teves mans.” I Josuè va estendre en direcció a Ai la llança que tenia a la mà. 8.19 Així que ell va estendre la mà, els emboscats van sortir ràpidament de l’amagatall i corrent van entrar a la ciutat, la van ocupar, i sense perdre temps hi van calar foc. 8.20 Quan els homes d’Ai es van girar a mirar la ciutat, veieren que el fum pujava cel amunt, i s’adonaren que no podien fugir en cap direcció, ni per l’un costat ni per l’altre, perquè la tropa que havia fugit cap al desert s’havia girat contra els seus perseguidors. 8.21 Josuè i tot Israel, així que van veure que els emboscats havien pres la ciutat i que el fum ja s’enlairava, es van girar i van atacar els homes d’Ai, 8.22 mentre els altres sortien de la ciutat també al seu encontre; de manera que van quedar envoltats pels israelites per tots cantons, que els van atacar fins a no deixar cap supervivent ni cap fugitiu. 8.23 Però el rei d’Ai el van agafar viu i el van presentar a Josuè. 8.24 Quan Israel hagué acabat de matar tots els habitants d’Ai en el camp i en el desert on els havien perseguit, i tots ells hagueren caigut a tall d’espasa fins a quedar exterminats, tot Israel es va dirigir cap a Ai i la van passar per l’espasa. 8.25 Tots els que van caure aquell dia, entre homes i dones, foren dotze mil, tots els habitants d’Ai. 8.26 Josuè no va retirar la mà que tenia estesa amb la llança fins que van ser exterminats tots els habitants d’Ai. 8.27 Però Israel només va saquejar per a ells les bèsties i el botí de la ciutat, segons l’ordre que el Senyor havia donat a Josuè. 8.28 I Josuè va calar foc a Ai i la va convertir en ruïnes perpètues, en desolació, fins al dia d’avui. 8.29 Al rei d’Ai el va penjar en un arbre fins al vespre, però a posta de sol va manar que despengessin el cadàver i el van llançar a l’entrada de la ciutat, i damunt d’ell van alçar un gran munt de pedres, que encara existeix avui. 8.30 Llavors Josuè va erigir un altar al Senyor, Déu d’Israel, al puig d’Ebal, 8.31 seguint les ordres que Moisès, servent del Senyor, havia donat als fills d’Israel, i segons prescriu el llibre de la llei de Moisès: un altar de pedres senceres, sense treballar-les amb el ferro, i van oferir al seu damunt holocaustos i van presentar sacrificis de reconciliació. 8.32 I sobre aquelles pedres hi va escriure una còpia de la llei de Moisès, en presència dels fills d’Israel. 8.33 I tot Israel, amb els seus ancians, els seus magistrats i els seus jutges, hi assistien drets a banda i banda de l’arca, en presència dels sacerdots levites que duien l’Arca de l’Aliança del Senyor, tant els forasters com els de la pròpia nació, l’una meitat enfront de la muntanya de Garizim, i l’altra meitat enfront del puig d’Ebal, de la forma que anteriorment havia ordenat Moisès, servent del Senyor, per a beneir Israel. 8.34 Després va llegir tot el contingut de la llei, les benediccions i les malediccions, tal com era escrit en el llibre de la llei. 8.35 No hi hagué ni una sola paraula de tot el que havia manat Moisès que no llegís Josuè davant de tota la congregació d’Israel, amb les dones, les criatures i els forasters que vivien amb ells.

Josuè 9

9.1 Succeí que, quan ho van saber tots els reis que vivien en aquesta banda del Jordà, a la Muntanya, a la Terra Baixa (o Xefelà), i al llarg de les costes de la Mar Gran, en direcció del Líban, els hitites, els amorreus, els cananeus, els perizites, els hivites i els jebuseus, 9.2 van aliar-se per lluitar tot plegats contra Josuè i contra Israel. 9.3 En canvi, els habitants de Gabaon, quan van saber el que Josuè havia fet amb Jericó i Ai, 9.4 van procedir amb astúcia: van sortir fingint anar de camí, van carregar els ases de sacs vells, de bots de vi vells, rebentats i recosits, 9.5 van calçar-se sabates velles i apedaçades i es van posar vestits vells. I tot el pa que duien com a provisió era sec i florit. 9.6 Així van arribar al campament de Josuè, a Guilgal, i digueren a ell i a la gent d’Israel: “Venim d’una terra llunyana; ara voldríem fer un pacte amb vosaltres.” 9.7 Però la gent d’Israel respongueren a aquells hivites: “Qui sap si vosaltres habiteu dins el nostre territori. Com podem fer un pacte amb vosaltres?” 9.8 Ells respongueren a Josuè: “Ens fem servents teus.” Josuè els preguntà: “Qui sou i d’on veniu?” 9.9 Ells li van contestar: “Els teus servents vénen d’una terra molt llunyana a causa de l’anomenada del Senyor, el teu Déu, perquè ens ha arribat la seva fama i tot el que ha fet a l’Egipte, 9.10 i tot el que ha fet als dos reis amorreus que habitaven a l’altra banda del Jordà, el rei Sehon d’Heixbon i el rei Og de Basan, a Aixtarot. 9.11 Per això, els nostres ancians i tots els habitants de la nostra terra ens van dir això: Preneu provisions per al viatge i aneu al seu encontre i digueu-los: Ens fem els vostres servents; feu ara un pacte amb nosaltres. 9.12 El pa que portem era calent quan el vam agafar de casa nostra el dia que vam sortir per venir a trobar-vos, i ara, mireu, és sec i florit. 9.13 Aquests bots de vi, quan els vam omplir eren nous, i ara, mireu, són rebentats. També els vestits que portem i el calçat s’han gastat per la llarga caminada.” 9.14 Llavors la gent va acceptar les seves provisions, però no van consultar l’oracle del Senyor. 9.15 Josuè va pactar la pau amb ells i els confirmà una aliança que els respectava la vida, i els ho van jurar els principals de la congregació. 9.16 Però, al cap de tres dies d’haver pactat amb ells, van saber que eren veïns seus i que vivien dins el seu territori. 9.17 Llavors els fills d’Israel es van posar en marxa i al tercer dia van arribar a la seva ciutat. Les seves poblacions eren: Gabaon, Quefirà, Beerot i Quiriat-Jearim. 9.18 I els fills d’Israel no els van atacar, perquè els principals de la congregació els ho havien jurat pel Senyor, Déu d’Israel, però tota la congregació va murmurar contra els principals. 9.19 I el ple dels principals digué a tota la congregació: “Nosaltres els ho hem jurat pel Senyor, Déu d’Israel, per això no els podem tocar. 9.20 Farem això amb ells: els respectarem la vida perquè no caigui damunt nostre la ira divina a causa del jurament que els hem fet.” 9.21 I els principals hi van afegir: “Que visquin i que facin de llenyataires i aiguaders de tota la congregació.” I es va fer tal com van manar els principals. 9.22 Josuè, després, va reunir els gabaonites i els digué: “Per què ens heu enganyat dient-nos que éreu de molt lluny, quan de fet viviu dins del nostre territori? 9.23 Ara, doncs, sereu maleïts i estareu per sempre més sota servitud, fent de llenyataires i aiguaders per a la casa del meu Déu.” 9.24 Ells van contestar a Josuè: “És que els teus servents van rebre una informació precisa sobre allò que el Senyor, el teu Déu, havia ordenat a Moisès, el seu servent, per quan us donés tota la terra, de destruir tots els seus habitants davant vostre, i ens vam omplir de por per les nostres vides a causa vostra, per això vam obrar així. 9.25 Ara, doncs, estem a les teves mans; fes amb nosaltres el que al teu parer et sembli més convenient i just de fer.” 9.26 Ell ho va fer així, i els va deslliurar de les mans dels fills d’Israel i no els va matar, 9.27 però Josuè, des d’aquell dia, els va posar a servir de llenyataires i aiguaders de la congregació i de l’altar del Senyor, en el lloc que s’havia d’escollir, fins al dia d’avui.

Josuè 10

10.1 Succeí que també Adoní-Sèdec, el rei de Jerusalem, va assabentar-se que Josuè havia conquerit Ai i l’havia destruïda totalment, fent amb Ai i el seu rei el mateix que havia fet amb Jericó i el seu rei, i que els habitants de Gabaon havien fet un tractat de pau amb Israel i vivien entre ells. 10.2 Això els va espantar molt, perquè Gabaon era una ciutat gran, com una de les ciutats reials, més important que Ai, i tots els seus homes eren valents. 10.3 Llavors Adoní-Sèdec, rei de Jerusalem, va enviar missatgers a Oham, rei d’Hebron, i a Piram, rei de Jarmut, i a Jafia, rei de Laquix, i a Debir, rei d’Eglon. Els deia: 10.4 “Veniu aquí i ajudeu-me a lluitar contra Gabaon, que ha fet les paus amb Josuè i els fills d’Israel.” 10.5 Així es van aliar aquests cinc reis dels amorreus: el rei de Jerusalem, el rei d’Hebron, el rei de Jarmut, el rei de Laquix i el rei d’Eglon, i aquests, amb totes les seves tropes van pujar tots junts i, acampant davant de Gabaon, van començar a atacar-la. 10.6 Llavors, els homes de Gabaon van enviar aquest missatge a Josuè, al campament de Guilgal: “No neguis el teu ajut als teus servidors, puja de pressa a salvar-nos i ajuda’ns, que tots els reis dels amorreus que viuen a la Muntanya s’han unit contra nosaltres.” 10.7 Josuè va pujar de Guilgal amb tota la gent armada i amb tots els guerrers experimentats. 10.8 I el Senyor digué a Josuè: “No els tinguis por, perquè els he posat a les teves mans. Cap dels seus homes no et podrà plantar cara.” 10.9 I Josuè va arremetre contra ells de sobte, després de caminar tota la nit. 10.10 I el Senyor els va esparverar davant d’Israel i els va infligir una gran derrota a Gabaon i els va perseguir pel camí que puja a Bethoron, combatent-los fins a Azecà i Maquedà. 10.11 I succeí que mentre fugien davant d’Israel, en ser a la baixada de Bethoron, el Senyor, des del cel, va descarregar damunt d’ells una gran pedregada fins a Azecà i van morir. Foren més els morts per la pedregada que no pas els que van morir per l’espasa dels fills d’Israel. 10.12 Aquell dia que el Senyor va posar els amorreus a les mans dels fills d’Israel, Josuè va parlar al Senyor, davant d’Israel, i digué: “Sol, atura’t a Gabaon, i tu, lluna, a la vall d’Aialon.” 10.13 I el sol es va aturar, i la lluna es va parar, fins que la gent s’hagué venjat dels seus enemics. ¿No ho diu així el Llibre del Just?: El sol es va aturar al mig del cel i va alentir la posta quasi un dia sencer.” 10.14 Ni abans ni després no hi ha hagut cap altre dia com aquell, en què el Senyor atengués la veu d’un home: és que el Senyor combatia per Israel. 10.15 Després Josuè, i tot Israel amb ell, va tornar al campament, a Guilgal. 10.16 Aquells cinc reis van fugir i es van amagar en una cova a Maquedà. 10.17 A Josuè el van avisar i li van dir: “Han trobat els cinc reis en una cova, a Maquedà.” 10.18 I Josuè digué: “Feu rodolar unes pedres grosses a la boca de la cova, i situeu-hi uns homes a la vora perquè vigilin els reis. 10.19 Vosaltres no us entretingueu, perseguiu els vostres enemics i atrapeu-los pel darrere; extermineu-los fins que no en quedi ni un, no deixeu que entrin a les seves poblacions, perquè el Senyor, el vostre Déu, ja us els ha posat a les mans.” 10.20 Després que Josuè i els fills d’Israel els hagueren infligit una gran derrota, fins a desbaratar-los –si bé alguns es van escapar i es van refugiar a les ciutats fortificades–, 10.21 tot el poble va tornar sa i estalvi al campament de Maquedà, on era Josuè. 10.22 Llavors Josuè digué: “Obriu la boca de la cova i traieu-me’n aquells cinc reis.” 10.23 I així ho van fer. Li van treure de la cova els cinc reis: el rei de Jerusalem, el rei d’Hebron, el rei de Jarmut, el rei de Laquix i el rei d’Eglon. 10.24 I quan els van portar on era Josuè, aquest va convocar tots els homes d’Israel i digué als capitans dels combatents que anaven amb ell: “Veniu, poseu els peus sobre el coll d’aquests reis.” Els capitans s’hi van acostar i els van posar els peus sobre el coll. 10.25 I Josuè digué: “No tingueu por ni us acovardiu; sigueu forts i valents, perquè és així com farà el Senyor amb tots els vostres enemics, contra els qui heu de combatre.” 10.26 Després d’això, Josuè, els va ferir fins a matar-los, i va fer que els pengessin en cinc arbres, i hi van estar penjats fins al vespre. 10.27 En el moment de pondre’s el sol, Josuè va manar que els despengessin, i els van llençar a la cova on havien estat amagats, i van tapar l’entrada amb unes grans pedres, que encara hi són avui. 10.28 Aquell mateix dia, Josuè va ocupar Maquedà i la va passar a fil d’espasa junt amb el seu rei, consagrant-los a l’extermini, a ells i a tot ésser vivent que hi habitava, sense deixar cap supervivent. Va fer amb el rei de Maquedà el mateix que havia fet amb el rei de Jericó. 10.29 Després, Josuè, amb tot Israel, marxà de Maquedà i es va dirigir cap a Libnà i va lluitar contra aquesta ciutat. 10.30 I també el Senyor la va fer caure, amb el seu rei, a les mans d’Israel. Ells la van passar a fil d’espasa, amb tot ésser vivent que hi havia, sense deixar cap supervivent, i va fer amb el seu rei el mateix que havia fet amb el rei de Jericó. 10.31 Tot seguit, Josuè, amb tot Israel, marxà de Libnà i es va dirigir cap a Laquix, la va assetjar i va lluitar contra ella. 10.32 I el Senyor va posar Laquix a mans d’Israel, de manera que la va conquerir el segon dia, i la va passar a fil d’espasa, amb tot ésser vivent que hi havia, de la mateixa manera que havia fet amb Libnà. 10.33 Llavors Oram, rei de Guèzer, va pujar per ajudar Laquix, però Josuè va combatre contra ell i la seva gent fins a no deixar cap supervivent. 10.34 Després Josuè, amb tot Israel, marxà de Laquix i es va dirigir cap a Eglon, la van assetjar i van lluitar contra ella. 10.35 La van conquerir aquell mateix dia i la van passar a fil d’espasa; aquell dia, tots els éssers vius que hi havia van ser consagrats a l’extermini, tal com ho havia fet amb Laquix. 10.36 A continuació, Josuè, amb tot Israel, marxà d’Eglon i es va dirigir cap a Hebron, i van lluitar contra ella 10.37 i la van prendre. Tant el seu rei com la resta de les seves poblacions, amb tots els éssers vivents que hi havia, van ser passats a fil d’espasa, sense deixar-hi cap supervivent, tal i com havia fet amb Eglon. La va consagrar a l’extermini, amb tots els éssers vius que hi havia. 10.38 Després, Josuè, amb tot Israel es va dirigir contra Debir, l’atacà 10.39 i la va prendre. Tant el seu rei com la resta de les seves poblacions, amb tots els éssers vivents que hi havia, els van consagrar a l’extermini, i els van passar a fil d’espasa, sense deixar-hi cap supervivent. Tal com havia fet amb Hebron, així va fer amb Debir i el seu rei, i com havia fet també amb Libnà i el seu rei. 10.40 D’aquesta manera, Josuè es va apoderar de tota la regió: la Muntanya, el Nègueb, la Xefelà i els Vessants, amb els seus reis; no hi va deixar cap supervivent, sinó que tot allò que respirava ho va consagrar a l’extermini, tal com el Senyor, el Déu d’Israel, havia manat. 10.41 Josuè els va vèncer des de Cadeix-Barnea fins a Gaza, amb tot el territori de Goixen, i fins a Gabaon. 10.42 En una sola campanya, Josuè va conquerir tots aquests reis amb les seves terres, perquè el Senyor, el Déu d’Israel, lluitava a favor d’ells. 10.43 Acabat, Josuè, amb tot Israel, va tornar al campament de Guilgal.

Josuè 11

11.1 Succeí que quan Jabín, rei d’Hassor, se n’assabentà, ho comunicà a Jobab, rei de Maron, al rei de Ximon, al rei d’Acxaf, 11.2 i als reis de la part nord de la muntanya, als de l’Arabà, al sud de Quinarot, als de la plana i als de les altures de Dor, a l’occident; 11.3 també als cananeus, tant als de l’est com als de l’oest, als amorreus, als hitites, als perizites, als jebuseus de la serralada i als hivites de sota l’Hermon, a la terra de Mispà. 11.4 Tots aquests van sortir amb els seus exèrcits, una gentada com la sorra de la platja, i una munió de cavalls i de carros. 11.5 Tots aquests reis es van unir en aliança i van anar a acampar junts prop de les fonts de Merom, disposats a fer la guerra contra Israel. 11.6 Llavors el Senyor digué a Josuè: “No t’acovardeixis davant d’ells, perquè demà, cap a aquesta hora, jo els estendré tots morts davant d’Israel. Trencaràs les potes als seus cavalls i cremaràs els seus carros.” 11.7 Llavors, Josuè, i tota la gent armada, van arribar d’improvís contra ells, prop de les fonts de Merom, i els van atacar. 11.8 I el Senyor els va lliurar a mans d’Israel, i així els venceren i els van perseguir fins a Sidó la Gran, fins a Misrefot-Maim i fins a la vall de Mispà; i van atacar-los fins a no deixar-ne cap supervivent. 11.9 Josuè va fer tal com li havia indicat el Senyor: va trencar les potes dels cavalls i va cremar els seus carros. 11.10 En la mateixa ocasió, Josuè va tornar i va conquerir Hassor, i al seu rei el va matar amb l’espasa. Hassor era abans la capital de tots aquells reialmes. 11.11 Va matar a fil d’espasa tot ésser viu que hi havia, consagrant-los a l’extermini, sense deixar res d’allò que respirava, i a Hassor hi va calar foc. 11.12 Igualment, Josuè s’apoderà de tots aquells reis i de totes les ciutats; i els va matar a fil d’espasa, consagrant-los a l’extermini, tal com el Senyor ho havia manat a Moisès, servent del Senyor. 11.13 Però no van incendiar cap de les ciutats que restaven sobre els turons, llevat d’Hassor, cremada per Josuè. 11.14 Els fills d’Israel es van apoderar de tot el botí d’aquestes ciutats i del bestiar, però van passar per l’espasa totes les persones, els van matar a fil d’espasa fins a exterminar-los, sense deixar-hi res d’allò que respirava. 11.15 Tal com el Senyor havia ordenat a Moisès, el seu servent, així ho va manar Moisès a Josuè, i Josuè així ho va fer. No va incomplir res de tot allò que el Senyor havia manat a Moisès. 11.16 Josuè va ocupar tot aquell territori: la Muntanya, tot el Nègueb, tot el país de Goixen, la Xefelà, l’Arabà, la serralada d’Israel i la seva plana; 11.17 des de la Muntanya Pelada, que puja cap a Seïr, fins a Baal-Gad, a la vall del Líban, sota l’Hermon. A tots els seus reis els va capturar i els va donar mort, 11.18 després de lluitar contra tots aquests reis durant molt de temps. 11.19 No hi hagué cap ciutat que fes les paus amb els fills d’Israel. Tret dels hivites que habitaven Gabaon, totes les van conquerir guerrejant, 11.20 perquè era del Senyor que el cor d’aquesta gent s’entossudís a marxar a lluitar contra Israel, a fi que fossin consagrats a l’extermini, sense que hi pogués haver compassió per a ells, sinó que fossin destruïts per complet, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès. 11.21 En aquella mateixa ocasió, Josuè va anar a exterminar també els anaquites de la Muntanya, d’Hebron, de Debir, d’Anab, de tota la serralada de Judà i d’Israel. Josuè els consagrà a l’extermini, juntament amb les seves ciutats. 11.22 En el territori dels fills d’Israel no van quedar anaquites; únicament a Gaza, a Gat i a Asdod, n’hi van quedar alguns. 11.23 Així va ocupar Josuè tot el país, tal com el Senyor havia dit a Moisès, i el va donar com a herència a Israel, d’acord amb la distribució de les seves tribus. I el país va descansar de la guerra.

Josuè 12

12.1 Aquests són els reis que els fills d’Israel van derrotar i les terres que van ocupar a l’altra banda del Jordà, a l’orient, des del torrent d’Arnon fins a la muntanya de l’Hermon, i tot l’Arabà a la banda oriental: 12.2 Sehon, rei dels amorreus, que habitava a Heixbon i dominava des d’Aroer, situada sobre la riba del torrent d’Arnon, fins al fons del torrent, i la meitat de Galaad fins al torrent Jaboc, frontera del fills d’Ammon; 12.3 l’Arabà, fins al llac de Genesaret, a l’orient, i fins el mar de l’Arabà o Mar Mort a l’orient, en direcció a Betaieiximot, i per la part sud sota els vessants de Pisgà. 12.4 També el territori d’Og, rei de Basan, que era un dels supervivents dels rafaïtes, que habitava a Aixtarot i a Edreí, 12.5 i dominava la muntanya de l’Hermon, Salcà i tot el Basan, fins a la frontera dels gueixurites i dels maacatites, i la meitat de Galaad, límit amb Sehon, rei d’Heixbon. 12.6 Moisès, servent del Senyor, i els fills d’Israel els havien derrotats, i Moisès, servent del Senyor, n’havia donat la possessió als rubenites, als gadites i a la mitja tribu de Manassès. 12.7 Aquests són els reis del país que van ser vençuts por Josuè i els fills d’Israel, d’aquesta banda del Jordà, a l’occident, des de Baal-Gad a la vall del Líban, fins a la Muntanya Pelada, que puja cap a Seïr, i que Josuè va donar com a herència als fills d’Israel, d’acord amb la distribució de les seves tribus; 12.8 la Muntanya, la Xefelà, l’Arabà, els Vessants d’Asdot, el Desert i el Nègueb, ocupat pels hitites, els amorreus, els cananeus, els perizites, els hivites i els jebuseus. 12.9 Els reis de Jericó, d’Ai, prop de Betel, 12.10 de Jerusalem, d’Hebron, 12.11 de Jarmut, de Laquix, 12.12 d’Eglon, de Guèzer, 12.13 de Debir, de Guèder, 12.14 d’Hormà, d’Arad, 12.15 de Libnà, d’Adul•lam, 12.16 de Maquedà, de Betel, 12.17 de Tapúah, d’Héfer, 12.18 d’Afec, de Saron, 12.19 de Madon, d’Hassor, 12.20 de Ximron-Merom, d’Acxaf 12.21 de Tanac, de Meguidó, 12.22 de Quèdeix, de Jocneam del Carmel, 12.23 de Dor, de Goïm de Galilea, 12.24 i de Tirsà. El total dels reis és de trenta-un.

Josuè 13

13.1 Quan Josuè era vell i carregat d’anys, el Senyor li digué: “Ja t’has fet vell, carregat d’anys i encara queda per conquerir una gran part del país. 13.2 Aquesta és la terra que queda per conquerir: tota la regió dels filisteus, i tota la dels gueixurites, 13.3 des del Xihor, davant d’Egipte, fins al límit d’Ecron, al nord, que es considera cananeu, els cinc principats dels filisteus: els de Gaza, d’Asdod, d’Ascaló, de Gat i d’Ecron. Queden també els dels avites, 13.4 cap al migdia; tota la regió dels cananeus, des d’Arà, dels sidonis, fins a Afec i fins a la frontera dels amorreus; 13.5 la regió de Biblos, i tot el Líban oriental, des de Baal-Gad, sota l’Hermon, fins a l’entrada de Lebó-Hamat; 13.6 i tots els que viuen a la serralada, des del Líban fins a Misrefot-Maim. A tots els sidonis jo els expulsaré davant dels fills d’Israel. Tu ocupa’t només de repartir el país per sorteig a Israel com a heretat, tal com et vaig manar. 13.7 Ara, doncs, reparteix aquesta terra com a heretat entre les nou tribus i la mitja tribu de Manassès.” 13.8 Amb l’altra mitja tribu, ja havien rebut la seva heretat els rubenites i els gadites, aquella que Moisès els havia donat a l’altra banda del Jordà, a l’orient. Així les havia repartit Moisès, servent del Senyor: 13.9 des d’Aroer, situada sobre la riba del torrent d’Arnon, i la ciutat que és al mig de la vall, tota la plana de Medebà, fins a Dibon, 13.10 i totes las ciutats de Sehon, rei dels amorreus, que regnava a Heixbon, fins a la frontera dels fills d’Ammon; 13.11 i Galaad, amb la regió dels gueixurites, els maacatites, tota la muntanya de l’Hermon i tot el Basan, fins a Salcà; 13.12 tots els dominis d’Og, al Basan, aquell que havia regnat a Aixtarot i Edreí, i que era un supervivent dels rafaïtes, als quals Moisès havia vençut i desposseït. 13.13 Però els fills d’Israel no van arribar a expulsar els gueixurites i els maacatites, sinó que Gueixur i Maacà habiten encara avui en territori dels fills d’Israel. 13.14 Només a la tribu de Leví no va donar heretat; les ofrenes al Senyor, Déu d’Israel, són la seva heretat, tal com ell els ho havia promès. 13.15 Moisès havia fet el repartiment de la tribu dels fills de Rubèn segons els seus clans. 13.16 El seu territori fou des d’Aroer, situat sobre la riba del torrent d’Arnon, i la ciutat que hi ha al mig de la vall, tota la plana fins a Medebà; 13.17 Heixbon amb totes les ciutats de la plana: Dibon, Bamot-Baal i Betbaal-Meon; 13.18 Jahas, Quedemot, Mefàat, 13.19 Quiriataim, Sibmà, Sèret-Aixàhar, en el puig de la vall; 13.20 Betpeor, amb les vessants del Pisgà, Betaieiximot, 13.21 amb totes les ciutats de la plana, tot el reialme de Sehon, rei amorreu que havia regnat a Heixbon, aquell que Moisès havia vençut juntament amb els prínceps de Madian, Eví, Rèquem, Sur, Hur i Reba, vassalls de Sehon que habitaven en aquell país. 13.22 També, entre les seves víctimes, l’endevinador Balaam, fill de Beor, fou mort per l’espasa. 13.23 El territori dels fills de Rubèn arribava, doncs, fins al Jordà. Aquesta heretat, amb totes les seves viles i pobles, fou repartida entre tots els clans de la tribu de Rubèn. 13.24 Moisès també havia repartit un territori a la tribu de Gad, els gadites, entre els seus clans. 13.25 El seu territori va ser Jazer amb totes las ciutats de Galaad, i la meitat de la terra dels fills d’Ammon, fins a Aroer, davant de Rabà; 13.26 i des d’Heixbon fins a Ramat-Ammispè i Betonim; des de Mahanaim fins al terme de Lidebor. 13.27 I a la vall del Jordà: Betaram, Betnimrà, Sucot i Safon, la resta del reialme de Sehon, rei d’Heixbon, el Jordà i el seu territori fins a l’extrem del llac de Genesaret, a l’altra banda del Jordà, cap a l’orient. 13.28 Aquesta heretat, amb totes les ciutats i els seus pobles, fou repartida entre tots els clans de la tribu de Gad. 13.29 Moisès també havia repartit un territori a la mitja tribu de Manassès, segons els seus clans. 13.30 Els seus límits partien de Mahanaim, tot Basan, tot el reialme d’Og, a Basan, i totes les viles de Jaïr, situades al Basan; seixanta poblacions. 13.31 La meitat de Galaad, Aixtarot i Edreí, ciutats del reialme d’Og, a Basan, va ser per a la meitat dels fills de Maquir, fill de Manassès, segons els seus clans. 13.32 Aquesta és la repartició que va fer Moisès a les estepes de Moab, a l’altra banda del Jordà, a l’orient de Jericó. 13.33 Però a la tribu de Leví no li va donar heretat: el Senyor, Déu d’Israel, ell és la seva heretat, tal com els havia promès.

Josuè 14

14.1 Aquests són els territoris que els fills d’Israel van rebre com a heretat a la terra de Canaan, que els van donar en possessió el sacerdot Eleazar i Josuè, fill de Nun, i els caps de les cases paternes de les tribus dels fills d’Israel. 14.2 Van sortejar la seva heretat, tal com el Senyor havia ordenat per mitjà de Moisès, a les nou tribus i a la mitja tribu de Manassès. 14.3 Perquè Moisès ja havia donat heretat a les dues tribus i a l’altra mitja tribu de Manassès, a la banda oriental del Jordà. Però als levites no els va donar heretat entre ells. 14.4 Ells fills de Josep, de fet, formaven dues tribus: la de Manassès i la d’Efraïm; i als levites no els va donar part a la terra, sinó ciutats per a habitar-hi, amb els allotjaments per al bestiar i els seus béns. 14.5 Tal com ho havia manat el Senyor a Moisès, així ho van fer els fills d’Israel, i quedà repartida la terra. 14.6 Els fills de Judà van anar a trobar Josuè a Guilgal, i Caleb, fill de Jefunnè, el quenazita, li digué: “Tu saps el que el Senyor va dir a Moisès, home de Déu, referent a mi i referent a tu, a Cadeix-Barnea. 14.7 Tenia jo quaranta anys quan Moisès, servent del Senyor, m’envià de Cadeix-Barnea a explorar el país, i li vaig portar l’informe segons em deia el meu cor. 14.8 En canvi, els companys que venien amb mi van desanimar profundament el poble, mentre que jo vaig complir fidelment amb el Senyor, el meu Déu. 14.9 Aquell dia Moisès va fer aquesta promesa: Tingues per cert que la terra que ha trepitjat el teu peu ha de ser heretat teva i dels teus fills per sempre, perquè has complert fidelment amb el Senyor, el teu Déu. 14.10 I heus aquí que el Senyor, tal com va prometre, m’ha concedit vida fins ara, aquests quaranta-cinc anys des que donà aquesta paraula a Moisès, mentre Israel feia camí pel desert, i ara ja tinc vuitanta-cinc anys, 14.11 i encara avui estic tan fort com estava el dia que Moisès em va enviar. La mateixa força tinc ara que llavors, tant per a combatre com per a fer el que sigui. 14.12 Ara, doncs, dóna’m aquesta muntanya que el Senyor em va prometre aquell dia. Perquè tu vas saber aquell dia que els anaquites estaven allà, amb ciutats grans i fortificades. Potser el Senyor estarà amb mi, de manera que jo pugui apropiar-me’n, tal com ell va dir.” 14.13 Aleshores, Josuè li donà la benedicció i concedí Hebron a Caleb, fill de Jefunnè, com a heretat. 14.14 Així Hebron esdevingué l’heretat de Caleb, fill de Jefunnè, el quenazita, fins al dia d’avui, perquè va complir fidelment amb el Senyor, Déu d’Israel. 14.15 Anteriorment el nom d’Hebron era Quiriat-Arbà, perquè fou un home important entre els anaquites. Després el país va descansar de la guerra.

Josuè 15

15.1 La sort per a la tribu dels fills de Judà, segons els seus clans, s’estenia fins a la frontera d’Edom per la banda del Nègueb, al desert de Sin, cap a Teman, a l’extrem meridional. 15.2 I el seu terme partia de la banda sud, des de la punta del Mar Mort a la badia que mira cap a migdia; 15.3 després anava cap al sud per la pujada d’Acrabim, passava per Sin i pujava pel sud de Cadeix-Barnea; passava a Hesron, pujava cap a Adar i girava cap a Carcà. 15.4 Després passava per Asmon, seguia pel torrent d’Egipte i anava a sortir al Mar Mediterrani. Aquesta era la seva frontera meridional. 15.5 El terme oriental fou el Mar Mort fins a la desembocadura del Jordà. I el terme del nord partia de la badia del Mar Mort, just a la desembocadura del Jordà, 15.6 pujava pel límit de Bethoglà, passava al nord de Betaarabà i es dirigia cap a la roca de Bóhan, fill de Rubèn. 15.7 Després pujava el límit de Debir, des de la vall d’Acor, i pel nord girava cap al cercle de pedres, que és davant la pujada d’Adummim, situada al sud del torrent; passava el límit per Enxèmeix i anava a parar a Roguel. 15.8 Desprès pujava cap a la vall de Benhinnon, al cantó meridional dels jebuseus, que ara és Jerusalem, continuava cap al cim de la muntanya del davant de la vall d’Hinnom, pel cantó de ponent, amb l’extrem de la vall dels rafaïtes al sud. 15.9 El límit seguia després des del cim de la muntanya cap a la font de les aigües de Neftóah i sortia a les ciutats de la muntanya d’Efron i s’estenia fins a Baalà, que és Quiriat-Jearim. 15.10 Després, des de Baalà girava cap a ponent per la muntanya de Seïr, i passava pel vessant nord de la muntanya de Jearim, que és Quessalon, baixava a Betxèmeix i seguia per Timnà. 15.11 El límit sortia pel vessant d’Ecron en direcció nord, girava per la muntanya de Baalà i sortia a Jabneel fins arribar a la mar. 15.12 La frontera occidental era el Mar Mediterrani i el seu litoral. Aquestes foren les fronteres circumdants dels fills de Judà, segons els seus clans. 15.13 Caleb, fill de Jefunnè, rebé una part entre els fills de Judà, tal com havia manat el Senyor a Josuè. Aquesta fou Quiriat-Arbà, nom del pare d’Anac, que es actualment Hebron. 15.14 Caleb va expulsar d’allà els tres anaquites: Xeixai, Ahiman i Talmai, fills d’Anac. 15.15 D’allà va pujar contra els habitants de Debir. El nom de Debir abans era Quiriat-Séfer. 15.16 I Caleb digué: “Al qui ataqui Quiriat-Séfer i la prengui, li donaré la meva filla Acsà per muller.” 15.17 Va ser Otniel, fill de Quenaz, germà de Caleb, qui la va prendre, i ell li va donar la seva filla Acsà per muller. 15.18 I succeí que, quan ja marxaven, ella va persuadir Otniel perquè demanés al seu pare un camp; va baixar de l’ase, i Caleb va preguntar-li: “Què tens?” 15.19 Ella contestà: “Concedeix-me una gràcia. Ja que m’has donat una terra de secà, dóna’m també dolls d’aigua.” I ell li va donar les fonts superiors i les fonts inferiors. 15.20 Aquesta fou l’heretat dels fills de Judà, segons els seus clans. 15.21 Les ciutats de l’extrem de la tribu dels fills de Judà en direcció a la frontera d’Edom, al Nègueb, foren: Cabseel, Éder, Jagur, 15.22 Quinà, Dimonà, Aruedà, 15.23 Quèdeix, Hassor, Itnam, 15.24 Zif, Tèlem, Bealot, 15.25 Hassor-Hadatà, Queriot-Hesron, o sigui Hassor, 15.26 Amam, Xemà, Moladà, 15.27 Hassar-Gadà, Heixmon, Betpèlet, 15.28 Hassar-Xual, Beerxeba, Biziotià, 15.29 Baalà, Iïm, Essem, 15.30 Eltolad, Quessil, Hormà, 15.31 Siclag, Madmannà, Samsannà, 15.32 Lebaot, Xilhim i Enrimmon: en total vint-i-nou ciutats amb les seves viles. 15.33 A la Xefelà: Eixtaol, Sorà, Aixnà, 15.34 Zanóah, Engannim, Tapúah, Enam, 15.35 Jarmut, Adul•lam, Socó, Azecà, 15.36 Xaaraim, Aditaim, Guederà i Guederotaim: catorze ciutats amb les seves viles. 15.37 Senan, Hadaixà, Migdal-Gad, 15.38 Dilan, Mispè, Jocteel, 15.39 Laquix, Boscat, Eglon, 15.40 Cabon, Lahmàs, Quitlix, 15.41 Guederot, Betdagon, Naamà i Maquedà: setze ciutats amb les seves viles 15.42 Libnà, Eter, Aixan, 15.43 Iftah, Aixnà, Nessib, 15.44 Queilà, Aczib i Mareixà: nou ciutats amb les seves viles. 15.45 Ecron, amb les seves ciutats i els seus pobles. 15.46 Des d’Ecron cap al Mar Mediterrani, tots els del cantó d’Asdod amb les seves viles. 15.47 Asdod i Gaza, amb les seves ciutats i els seus pobles, fins al torrent d’Egipte, i el Mar Mediterani n’era el límit. 15.48 A la Muntanya: Xamir, Jatir, Socó, 15.49 Danna, Quiriat-Sannà (que és Debir), 15.50 Anab, Eixtemoa, Anim, 15.51 Goixen, Holon i Guiló: onze ciutats amb les seves viles. 15.52 Arab, Rumà, Eixan, 15.53 Jànum, Bet-Tapúah, Afecà, 15.54 Humtà, Quiriat-Arbà (que és Hebron), i Sior: nou ciutats amb les seves viles. 15.55 Maon, Carmel, Zif, Jutà, 15.56 Jizreel, Jorqueam, Zanóah 15.57 Cain, Guibà i Timnà: deu ciutats amb les seves viles. 15.58 Halhul, Betsur, Guedor, 15.59 Maarat, Betanot i Eltecon: sis ciutats amb les seves viles. 15.60 Quiriat-Baal (que és Quiriat-Jearim), i Rabà: dues ciutats amb les seves viles. 15.61 Al desert: Betaarabà, Midín, Secacà, 15.62 Nibxan, Irammèlah i Enguedí: sis ciutats amb les seves viles. 15.63 Tanmateix, els fills de Judà no van poder expulsar els jebuseus que habitaven a Jerusalem; de manera que els jebuseus s’han quedat a Jerusalem, entre els fills de Judà, fins al dia d’avui.

Josuè 16

16.1 La part que correspongué als fills de Josep començava al Jordà, prop de Jericó, just a les aigües de Jericó, al costat oriental, passava pel desert que puja de Jericó per la muntanya de Betel 16.2 i seguia per davant de Betel en direcció a Luz, passava al llarg de la frontera dels arquites fins a Atarot. 16.3 Després es decantava cap a occident fins a la frontera dels jafletites i al límit de Bethoron de Baix, i fins a Guèzer, per acabar al mar. 16.4 I els fills de Josep, Manassès i Efraïm van rebre la seva heretat. 16.5 El terme dels fills d’Efraïm, segons els seus clans, fou: el límit de la seva heretat per l’orient abastava des d’Atrot-Adar fins a Bethoron de Dalt, 16.6 i anava a sortir al Mar Mediterrani del cantó nord de Micmetat, i el límit girava en direcció cap a l’orient passant per Taanat-Siló fins a Janóah. 16.7 Després baixava de Janóah cap a Atarot i Naarà, atenyia Jericó i sortia al Jordà. 16.8 Des de Tapúah, la línia es dirigia a l’oest del torrent de Canà i acabava al mar. Aquesta es l’heretat de la tribu dels fills d’Efraïm, segons els seus clans. 16.9 A més, les ciutats dels fills d’Efraïm situades a part enmig de l’heretat dels fills de Manassès; totes les ciutats amb les seves viles. 16.10 Però no van expulsar els cananeus que habitaven a Guèzer; de manera que aquests han habitat dins d’Efraïm fins al dia d’avui, si bé sotmesos a prestació personal.

Josuè 17

17.1 Després correspongué la sort a la tribu de Manassès, primogènit de Josep: a Maquir, primogènit de Manassès, pare de Galaad, com que era un home de guerra, li correspongué Galaad i Basan. 17.2 La resta dels fills de Manassès obtingueren una part segons els seus clans: per als fills d’Abièzer, per als fills d’Hèlec, per als fills d’Asriel, per als fills de Xèquem, per als fills d’Héfer, i per als fills de Xemidà. Aquests foren els fills de Manassès, fill de Josep, segons els seus clans. 17.3 Però Selofhad, fill d’Héfer, fill de Galaad, fill de Maquir, fill de Manassès, no tingué fills, sinó només filles. Els noms de les seves filles foren: Mahlà, Noà, Hoglà, Milcà i Tirsà. 17.4 Aquestes es van presentar davant el sacerdot Eleazar i davant de Josuè, fill de Nun, i davant dels principals, i digueren: “El Senyor va ordenar a Moisès que ens donés una heretat entre els nostres germans.” Llavors, complint l’ordre del Senyor, els van donar una heretat enmig dels germans del seu pare. 17.5 D’aquesta manera van correspondre a Manassès deu parts, a més de les terres de Galaad i Basan, situades a l’altra banda del Jordà, 17.6 perquè les filles de Manassès obtingueren una heretat entre els seus germans. La terra de Galaad va quedar per als altres fills de Manassès. 17.7 El límit de Manassès abastava des d’Aixer a Micmetat, que és davant de Siquem,i seguia després cap a la dreta fins als pobladors de les fonts de Tapúah. 17.8 La regió de Tapúah pertanyia a Manassès, però la ciutat de Tapúah, situada a la frontera de Manassès, pertanyia als fills d’Efraïm. 17.9 Després, el límit baixava cap al torrent de Canà. Al sud del torrent hi havia les ciutats d’Efraïm que es trobaven entre les ciutats de Manassès. I el territori de Manassès queia al nord del torrent i tenia la sortida al Mar Mediterrani. 17.10 Pel cantó sud era d’Efraïm, i pel cantó nord, de Manassès. El mar també era el seu terme. Pel nord confinaven amb Aser i per l’est amb Issacar. 17.11 A més, Manassès tenia, dins d’Issacar i d’Aser, Betxean i les seves viles, Ibleam amb les seves viles, els habitants de Dor amb les seves viles, els habitants de Tanac amb les seves viles, i els habitants de Meguidó amb les seves viles; tres regions altes. 17.12 Però els fills de Manassès no aconseguiren prendre aquestes ciutats, i els cananeus van mantenir-se en el país. 17.13 Però succeí que, quan els fills d’Israel van ser més forts, sotmeteren els cananeus a servei personal, però no els van espoliar. 17.14 Llavors, els fills de Josep van parlar a Josuè, dient: “Per què ens has donat en sort una sola porció d’heretat i un sol lot, quan som un poble tan nombrós, gràcies a la benedicció del Senyor?” 17.15 Però Josuè els respongué: “Ja que sou un poble tan nombrós, pugeu pel vostre compte a la zona boscosa i feu-vos conreus allà, a la terra dels perizites i dels rafaïtes, ja que la serralada d’Efraïm us resulta estreta.” 17.16 Els fills de Josep li respongueren: “Cert, la serralada no ens basta, però tots els cananeus que ocupen les terres de les valls tenen carros de ferro, tant els de Betxean com els que són a la vall de Jizreel.” 17.17 Llavors Josuè va parlar a la casa de Josep, Efraïm i Manassès, i els digué: “Ets un poble nombrós i tens gran força; no et tocarà solament una part, 17.18 sinó que la serralada serà teva. Cert que es tracta de bosc, però tu el talaràs, i serà teva en tota l’extensió; perquè expulsaràs els cananeus, encara que tinguin carros de ferro i siguin forts.”

Josuè 18

18.1 Tota la congregació dels fills d’Israel es va reunir a Siló, i van establir allí el Tabernacle de Reunió. El país havia estat sotmès, 18.2 però hi havia encara entre els fills d’Israel set tribus que no havien rebut la seva heretat. 18.3 Llavors Josuè digué als fills d’Israel: “Fins quan esperareu per anar a ocupar la terra que el Senyor, el Déu dels vostres pares, us ha donat? 18.4 Escolliu-vos tres homes de cada tribu perquè vagin a explorar el país i el planifiquin, d’acord amb la seva heretat, i després tornin a mi. 18.5 La dividiran en set parts: Judà es quedarà en el seu territori de la part sud, i la casa de Josep es quedarà en el seu territori al nord. 18.6 Però vosaltres feu una parcel·lació del territori en set parts i porteu-me-la aquí, que jo tiraré la sort per a vosaltres davant el Senyor, el nostre Déu. 18.7 Els levites no tindran part entre vosaltres, ja que el sacerdoci del Senyor és la seva part. Gad, Rubèn i la mitja tribu de Manassès van rebre ja la seva part, a l’altra banda del Jordà, a llevant, la que Moisès, servent del Senyor, els va donar.” 18.8 Aquells homes, doncs, es van preparar i es disposaren a marxar, i Josuè donà aquesta ordre als que anaven a explorar el país: “Aneu a explorar i ressenyar el país, després torneu a mi, que jo us tiraré la sort davant el Senyor, aquí mateix, a Siló.” 18.9 Els homes van marxar, van explorar el país i el van ressenyar en un plànol, ciutat per ciutat, en set parts, i van tornar al campament de Siló, on era Josuè. 18.10 Llavors Josuè els va tirar les sorts davant el Senyor, a Siló, i allà mateix va repartir la terra als fills d’Israel, d’acord amb la seva parcel•lació. 18.11 Es tirà la primera sort a la tribu dels fills de Benjamí, segons els seus clans, i els correspongué el territori situat entre els fills de Judà i els fills de Josep. 18.12 El seu límit pel cantó nord començava des del Jordà, seguia pel costat de Jericó cap amunt i es dirigia per la muntanya cap a occident, i la seva frontera arribava a Betaven. 18.13 D’allà, el límit passava pel costat meridional de Luz (que és Betel); després baixava cap a Atrot-Órec, a la muntanya que hi ha al sud de Bethoron de Baix. 18.14 Després girava i es dirigia per l’oest cap a la part sud de la muntanya que és davant de Bethoron, al sud, i els seus confins arribaven fins a Quiriat-Baal (que és Quiriat-Jearim), ciutat dels fills de Judà. Aquest és el costat occidental. 18.15 Al costat meridional, des de l’extrem de Quiriat-Jearim, el límit es dirigia cap a l’oest, seguia fins a les fonts de Neftóah, 18.16 per baixar després fins a l’extrem de la muntanya que hi ha davant de la Vall de Benhinnom, que és al nord de la Vall de Rafaïm. Tot seguit baixava a la Vall d’Hinnom, al costat meridional dels jebuseus, i baixava a Roguel. 18.17 Després es decantava cap al nord i anava a sortir a Betxèmeix, per continuar cap a Guelilot, que és davant la pujada d’Adummim, i baixava a la roca de Bóhan, fill de Rubèn, 18.18 i seguia endavant pel vessant septentrional que va a l’Arabà i baixava fins l’Arabà mateix. 18.19 El límit seguia endavant pel vessant septentrional de Bethoglà, i els confins de la frontera arribaven a la badia septentrional del Mar Mort, a l’extrem sud del Jordà. Aquest era el límit pel sud. 18.20 El Jordà feia de frontera pel costat de l’est. Aquesta és la possessió dels fills de Benjamí, segons els seus clans, pel que fa a les fronteres circumdants. 18.21 Les ciutats dels fills de Benjamí, d’acord als seus clans, foren: Jericó, Bethoglà, Émec-Quessís, 18.22 Betaarabà, Semaraim, Betel, 18.23 Avim, Parà, Ofrà, 18.24 Quefar-Ammonà, Ofní i Gueba: dotze ciutats amb les seves viles. 18.25 Gabaon, Ramà, Beerot, 18.26 Mispè, Quefirà, Mossà, 18.27 Rèquem, Irpeel, Taralà, 18.28 Selà, Èlef, Jebús (que és Jerusalem), Guibà i Quiriat-Jearim: catorze ciutats amb les seves viles. Aquesta és l’heretat dels fills de Benjamí, segons els seus clans.

Josuè 19

19.1 La segona sort fou per a la tribu de Simeó, segons els seus clans. La seva heretat era enmig de l’heretat dels fills de Judà. 19.2 Tingueren en la seva heretat: Beerxeba, Xemà, Moladà, 19.3 la vila de Hassar-Xual, Baalà, Èssem, 19.4 Eltolad, Betul, Hormà, 19.5 Siclag, Betammarcabot, la vila de Hassar-Sussà, 19.6 Betlebaot, Xaruhèn: tretze ciutats amb les seves viles. 19.7 Aín, Rimon, Èter i Aixan: quatre ciutats amb les seves viles; 19.8 i totes les viles dels voltants d’aquestes ciutats, fins a Baalat-Beer i Ramat-Nègueb. Aquesta fou l’heretat de la tribu dels fills de Simeó, segons els seus clans. 19.9 L’heretat dels fills de Simeó es prengué d’entre la part dels fills de Judà, perquè la possessió dels fills de Judà era massa gran per a ells, i per això, els fills de Simeó obtingueren la seva hisenda dins de les possessions dels fills de Judà. 19.10 La tercera sort es va tirar per als fills de Zabuló, segons els seus clans, i el límit de la seva heretat arribava fins a Sarid. 19.11 Pujava cap a occident, cap a Maralà, tocava a Dabèixet i confrontava amb el torrent d’enfront de Jocneam. 19.12 Després donava la volta a l’est de Sarid, seguia cap a llevant, fins a la frontera de Quislot-Tabor, i anava a sortir a Daberat i pujava a Jafia. 19.13 D’allà, passava endavant cap a l’est de Gathéfer, a Ità-Cassín, i sortia a Rimmonà, on es decantava cap a Neà. 19.14 El límit rodejava pel cantó nord fins a Hannaton, i els seus confins atenyien la vall d’Iftahel. 19.15 A més, Catat, Nahalol, Ximron, Iralà i Betlem: dotze ciutats amb les seves viles. 19.16 Aquestes ciutats amb les seves viles fou l’heretat dels fills de Zabuló, segons els seus clans. 19.17 La quarta sort es va tirar per als fills d’Issacar, segons els seus clans. 19.18 Obtingueren aquest territori: Jizreel, Quessulot, Xunem, 19.19 Hafaraim, Xion, Anaharat, 19.20 Rabit, Quixion, Ebes, 19.21 Rèmet, Engannim, Enhadà i Betpassés. 19.22 El límit tocava el Tabor, Xahassima i Betxèmeix, i el seu territori s’acabava al Jordà: setze ciutats amb les seves viles. 19.23 Aquestes ciutats amb les seves viles fou l’heretat dels fills d’Issacar, segons els seus clans. 19.24 La cinquena sort es va tirar a la tribu dels fills d’Aser, segons els seus clans, 19.25 i aquest fou el seu territori: Helcat, Halí, Beten, Acxaf, 19.26 Alammèlec, Amad, Mixal; i tocava el Carmel per l’oest i el riu Libnat. 19.27 Després girava cap a l’orient fins a Betdagon, tocava Zabuló i la vall d’Iftahel, per la part del nord anava a Betaémec i Neiel, per sortir a Cabul. Per la banda esquerra tenia: 19.28 Abdon, Rehob, Hammon i Canà, fins a Sidó la Gran. 19.29 El límit girava cap a Ramà i la ciutat fortificada de Tir, tornava cap a Hossà i anava a parar al Mar Mediterrani, a la regió d’Aczib; 19.30 amb Acó, Afec i Rehob: vint-i-dues ciutats amb les seves viles. 19.31 Aquestes ciutats amb les seves viles fou l’heretat de la tribu dels fills d’Aser, segons els seus clans. 19.32 La sisena sort es va tirar per als fills de Neftalí, segons els seus clans, 19.33 i el seu territori va ser: des d’Hélef, des de l’Alzina de Saanannim, Adamí-Annèqueb i Jabneel, fins a Lacum, i els seus confins anaven a sortir al Jordà. 19.34 Després el límit girava cap a occident fins a Aznot-Tabor, i avançant d’allí cap a Hucoc, tocava Zabuló pel cantó del sud, Aser pel cantó de l’oest i Judà del Jordà pel cantó de llevant. 19.35 I les ciutats fortificades eren: Sidim, Ser, Hammat, Racat, Genesaret. 19.36 Adamà, Ramà, Hassor, 19.37 Quèdeix, Edreí, Enhassor, 19.38 Iron, Migdal-El, Horem, Betanat i Betxèmeix: dinou ciutats amb les seves viles. 19.39 Aquestes ciutats amb les seves viles fou l’heretat de la tribu dels fills de Neftalí, segons els seus clans. 19.40 La setena sort es va tirar per als fills de Dan, segons els seus clans, 19.41 i el territori de la seva heretat va ser: Sorà, Eixtaol, Irxèmeix, 19.42 Xaalabín, Aialon, Itlà, 19.43 Elon, Timnà, Ecron, 19.44 Eltequé, Guibeton, Baalat, 19.45 Jehud, Bené-Berac, Gat-Rimmon, 19.46 el riu Jarcon, Racon, amb el territori davant de Jafa. 19.47 Però el territori dels fills de Dan s’estengué més enllà i per això van pujar contra Lèixem, van lluitar i la van conquerir, la van passar a fil d’espasa i s’hi van instal•lar, i li van posar el nom de Lèixem-Dan, en record del nom del seu avantpassat Dan. 19.48 Aquestes ciutats amb les seves viles fou l’heretat de la tribu dels fills de Dan, segons els seus clans. 19.49 Un cop els fills d’Israel van acabar de prendre possessió del país, d’acord amb les seves demarcacions, van donar a Josuè, fill de Nun, una heretat enmig d’ells. 19.50 Seguint l’ordre del Senyor li van donar la ciutat que ell havia demanat: Timnat-Sèrah, a la muntanya d’Efraïm. Ell va reconstruir la ciutat i s’hi va aposentar. 19.51 Aquestes són les heretats que el sacerdot Eleazar i Josuè, fill de Nun, i els caps de família de les tribus dels fills d’Israel van distribuir per sorteig a Siló, davant el Senyor, a l’entrada del Tabernacle de Reunió. Així van acabar de repartir el país.

Josuè 20

20.1 El Senyor va parlar a Josuè i li digué: 20.2 “Digues això als fills d’Israel: Trieu-vos les ciutats de refugi de què vaig parlar-vos per mitjà de Moisès, 20.3 a fi que pugui refugiar-s’hi l’homicida que involuntàriament mati algú, i us serviran de refugi contra el venjador de la sang. 20.4 Fugirà a una d’aquestes ciutats, es presentarà a l’entrada de la porta i exposarà el seu cas als ancians d’aquella ciutat, que l’acolliran, li concediran residència i conviurà amb ells. 20.5 I quan el venjador de la sang el persegueixi, no li haureu de lliurar l’homicida, perquè ha mort el seu company sense voler i sense tenir-li rancúnia. 20.6 Viurà en aquella ciutat fins que hagi de comparèixer a judici davant la congregació, quan es mori el gran sacerdot que hi hagi en aquell temps. Llavors l’homicida podrà tornar altre cop a casa seva, a la ciutat d’on va fugir. 20.7 Van consagrar, doncs, Quèdeix, a la Galilea, a la muntanya de Neftalí; Siquem, a la muntanya d’Efraïm; i Quiriat-Arbà (que és Hebron), a la muntanya de Judà. 20.8 De l’altra banda del Jordà, a l’orient de Jericó, van consagrar Bèsser, al desert, a la plana de la tribu de Rubèn; Ramot, a Galaad, de la tribu de Gad; i Golan, al Basan, de la tribu de Manassès. 20.9 Aquestes foren les ciutats designades per a tots els fills d’Israel i els estrangers que visquessin amb ells, a fi que pogués refugiar-s’hi qualsevol que causés una mort involuntària; així no havia de morir a mans del venjador de la sang sense haver comparegut davant l’assemblea.

Josuè 21

21.1 Els caps de família dels levites es van presentar al sacerdot Eleazar i a Josuè, fill de Nun, i als caps de clan de les tribus dels fills d’Israel, 21.2 quan eren a Siló, a la terra de Canaan, per parlar amb ells, i els digueren: “El Senyor va ordenar per mitjà de Moisès que ens donessin poblacions de residència, amb els seus llocs per al bestiar.” 21.3 Llavors, complint l’ordre del Senyor, els fills d’Israel, de les pròpies possessions van donar als levites les següents poblacions amb el seu lloc per als ramats. 21.4 La primera sort va tocar al clan dels quehatites: als fills del sacerdot Aaron, entre els levites, els correspongueren tretze ciutats de part de la tribu de Judà, de la tribu de Simeó i de la tribu de Benjamí. 21.5 I a la resta dels fills de Quehat, deu ciutats del lot de les famílies de la tribu d’Efraïm, de la tribu de Dan i de la mitja tribu de Manassès. 21.6 I als fills de Guerxon, tretze ciutats del lot de les famílies de la tribu d’Issacar, de la tribu d’Aser, de la tribu de Neftalí i de l’altra mitja tribu de Manassès, a Basan. 21.7 Als fills de Merarí, segons les seves famílies, del lot de la tribu de Rubèn, de la tribu de Gad i de la tribu de Zabuló, dotze ciutats. 21.8 Així els fills d’Israel van donar als levites aquestes ciutats amb els seus llocs per al ramat, per sorteig, tal com el Senyor havia manat per mitjà de Moisès. 21.9 De la tribu dels fills de Judà i de la tribu dels fills de Simeó van donar les ciutats que a continuació s’esmenten pel seu nom: 21.10 Als fills d’Aaron, que pertanyien a les famílies quehatites, dels fills de Leví, com que la primera sort va ser per a ells, 21.11 els van donar: Quiriat-Arbà (de l’avantpassat d’Anac), que és Hebron, a la muntanya de Judà, junt amb els llocs per al ramat del voltant; 21.12 però els camps de la ciutat, amb les seves viles, ja els havien donat a Caleb, fill de Jefunnè, com a propietat seva. 21.13 Als fills del sacerdot Aaron els van donar Hebron, amb el seu lloc per als ramats, com a ciutat de refugi per a l’homicida, i Libnà amb el seu lloc per als ramats. 21.14 També Jatir, Eixtemoa, 21.15 Holon, Debir, 21.16 Aixan, Jutà i Betxèmeix, totes amb els seus llocs per als ramats: nou ciutats d’aquelles dues tribus. 21.17 De la tribu de Benjamí: Gabaon, Gueba, 21.18 Anatot i Almon, totes amb els seus llocs per als ramats: quatre ciutats. 21.19 Totes les ciutats dels sacerdots fills d’Aaron foren tretze ciutats amb els seus llocs per als ramats. 21.20 A les famílies dels fills de Quehat, la resta de levites entre els seus clans, els havia tocat en sort ciutats de la tribu d’Efraïm. 21.21 Els van donar la ciutat refugi d’homicides, Siquem, a la muntanya d’Efraïm, Guèzer, 21.22 Quibsaim i Bethoron, totes amb els seus llocs per als ramats: quatre ciutats. 21.23 De la part de la tribu de Dan: Eltequé, Guibeton, 21.24 Aialon i Gat-Rimmon, totes amb els seus llocs per als ramats: quatre ciutats. 21.25 De la part de la mitja tribu de Manassès: Tanac i Ibleam, amb els seus llocs per als ramats: dues ciutats. 21.26 En total, deu ciutats i els llocs per al bestiar per a la resta de famílies dels fills de Quehat. 21.27 Als fills de Guerxon, que eren de les famílies dels levites, els van donar: de l’altra mitja tribu de Manassès, una ciutat de refugi per als homicides, Golan, al Basan, i Beeixterà, amb els seus llocs per als ramats: dues ciutats. 21.28 De la tribu d’Issacar: Quixion, Daberat, 21.29 Jarmut i Engannim, amb els seus llocs per als ramats: quatre ciutats 21.30 De la tribu d’Aser: Mixal, Abdon, 21.31 Helcat i Rehob, amb els seus llocs per als ramats: quatre ciutats. 21.32 De la tribu de Neftalí: Quèdeix, a Galilea, ciutat de refugi per als homicides, Hammot-Dor i Cartan, amb els seus llocs per als ramats: tres ciutats. 21.33 Totes les ciutats dels guerxonites, segons les seves famílies, van ser tretze ciutats amb els seus llocs per als ramats. 21.34 A les famílies dels fills de Merarí, que eren de la resta dels levites, els van donar de la tribu de Zabuló: Jocneam, Cartà, 21.35 Rimmonà i Nahalol, amb els seus llocs per als ramats: quatre ciutats. 21.36 De la tribu de Rubèn: Bèsser, Jahas, 21.37 Quedemot i Medàat, amb els seus llocs per als ramats: quatre ciutats. 21.38 De la tribu de Gad: la ciutat de refugi per als homicides Ramot, a Galaad, Mahanaim, 21.39 Heixbon i Jazer, amb els seus llocs per als ramats: en total van ser quatre ciutats. 21.40 Totes les ciutats donades per sorteig als fills de Merarí, de la resta dels clans dels levites, van ser dotze. 21.41 El total de ciutats dels levites dintre la possessió dels fills d’Israel va ser de quaranta-vuit, amb els seus llocs per als ramats. 21.42 Cada una d’aquestes ciutats comprenia la població i els llocs per al bestiar del voltant. Fou igual en totes aquestes ciutats. 21.43 El Senyor va donar a Israel tota la terra que va jurar als seus avantpassats que els donaria; ells la van ocupar i s’hi van instal·lar. 21.44 I el Senyor els concedí la pau al seu voltant, tal com ho va jurar als seus avantpassats, i cap dels seus enemics no va poder plantar-los cara, perquè el Senyor va posar-los tots a les seves mans. 21.45 Ni una sola de les bones promeses que el Senyor havia fet a la casa d’Israel no va fallar: totes es van complir.

Josuè 22

22.1 Llavors Josuè va convocar els rubenites, els gadites i la mitja tribu de Manassès, 22.2 i els digué: “Heu complert amb tot el que us va manar Moisès, el servent del Senyor, i m’heu obeït en tot allò que us he manat. 22.3 No heu abandonat els vostres germans en tots aquests llargs dies fins avui, sinó que heu guardat exactament el manament del Senyor, el vostre Déu. 22.4 Ara, doncs, ja que el Senyor, el vostre Déu, ha concedit el descans als vostres germans, tal com els va prometre, torneu-vos-en; aneu a casa vostra, a la terra on teniu la possessió que Moisès, el servent del Senyor, us va donar a l’altra banda del Jordà. 22.5 Només us demano que procureu complir estrictament el manament i la Llei que us va donar Moisès, servent del Senyor: estimeu el Senyor, el vostre Déu, seguiu tots els seus camins i guardeu els seus manaments; fidels a ell, servint-lo amb tot el cor i amb tota l’ànima.” 22.6 Després, Josuè els beneí i els acomiadà, i ells van marxar a casa seva. 22.7 Moisès havia donat a la mitja tribu de Manassès una possessió en el Basan, i Josuè n’havia donat a l’altra meitat de la tribu entre els seus germans d’aquest costat del Jordà, a occident. Quan Josuè els envià a casa seva, després de beneir-los, 22.8 els digué: “Torneu a casa vostra car-regats de riquesa, amb molts ramats, amb plata i or, bronze i ferro, i amb una gran quantitat de vestits; compartiu amb els vostres germans el botí dels vostres enemics.” 22.9 Llavors els fills de Rubèn, els fills de Gad i la mitja tribu de Manassès, se’n tornaren separant-se dels fills d’Israel des de Siló, que és en terra de Canaan, per anar-se’n a la regió de Galaad, la terra de la seva heretat, de la qual n’havien pres possessió segons l’ordre del Senyor per mitjà de Moisès. 22.10 Però quan van ser a la zona del Jordà, encara en territori de Canaan, els fills de Rubèn, els fills de Gad i la mitja tribu de Manassès van erigir allí, tocant al Jordà, un altar d’aspecte magnífic. 22.11 I els fills d’Israel van sentir dir: “Heus aquí que els fills de Rubèn, els fills de Gad i la mitja tribu de Manassès han erigit un altar en la frontera del país de Canaan, tocant el Jordà, al cantó dels fills d’Israel.” 22.12 Així que els israelites ho van sentir, es va reunir tota la congregació dels fills d’Israel a Siló per preparar un atac contra ells. 22.13 Però primer van enviar Pinhàs, fill del sacerdot Eleazar, a les tribus de Rubèn i de Gad i a la mitja tribu de Manassès, 22.14 i amb ell deu principals, un per cada casa patriarcal de cada una de les tribus d’Israel. Eren tots ells caps de família paterna dins els clans d’Israel. 22.15 Aquests van anar a trobar els fills de Rubèn, els fills de Gad i la mitja tribu de Manassès, en territori de Galaad, i els van dir: 22.16 “Això us pregunta tota la congregació del Senyor: Quina infidelitat és aquesta que heu comès contra el Déu d’Israel, per apartar-vos en aquest dia del culte al Senyor, en edificar-vos un altar i rebel·lar-vos avui contra el Senyor? 22.17 Que no n’hi havia prou amb el crim de Peor, del que fins avui encara no ens hem purificat, malgrat la plaga que hi hagué en la congregació del Senyor? 22.18 Vosaltres us aparteu avui del culte al Senyor! Si avui us rebel•leu contra el Senyor, succeirà que demà ell esclatarà en furor contra tota la congregació d’Israel. 22.19 Si de debò penseu que la terra de la vostra possessió és impura, passeu-vos a la terra de la possessió del Senyor, on el Tabernacle del Senyor està establert, i ocupeu un territori entre nosaltres, però no us rebel•leu contra el Senyor, ni us poseu contra nosaltres, construint-vos un altar rival de l’altar del Senyor, el nostre Déu. 22.20 ¿No cometé Acan, fill de Zèrah, una infidelitat en l’anatema i va provocar un esclat d’ira contra tota la congregació d’Israel? I no va ser només un home que va morir pel seu delicte!” 22.21 Llavors els fills de Rubèn, els fills de Gad i la mitja tribu de Manassès, prenent la paraula, van dir als caps dels clans d’Israel: 22.22 “El Déu dels déus, el Senyor; el Déu dels déus, el Senyor, ho sap prou, i també Israel ho ha de saber: si ha estat per rebel·lia o si ha estat per infidelitat al Senyor, que no ens perdoni avui; 22.23 si ens hem construït un altar per apartar-nos del culte al Senyor, o si ha estat per oferir-hi holocaustos i ofrenes vegetals, o si ha estat per oferir-hi sacrificis pacífics, que el mateix Senyor ens en demani comptes! 22.24 Més aviat ha estat per recel d’això mateix, que ho hem fet; ens hem dit: El dia de demà, els vostres fills potser diran als nostres: ‘Què teniu a veure vosaltres amb el Senyor, el Déu d’Israel? 22.25 El Senyor ha posat el Jordà com a frontera entre nosaltres i vosaltres, fills de Rubèn i de Gad. Vosaltres no teniu part amb el Senyor. Així els vostres fills podrien provocar que els nostres fills deixessin de reverenciar el Senyor.’ 22.26 Per això vam dir: Anem a construir-nos aquest altar; no per oferir-hi holocaustos ni sacrificis, 22.27 sinó perquè faci de testimoni entre nosaltres i vosaltres, i entre les nostres futures generacions, que donem culte al Senyor a la seva presència, amb els nostres holocaustos, amb els nostres sacrificis i amb les nostres ofrenes pacífiques, i així els vostres fills no podran dir el dia de demà als nostres fills: ‘No teniu part en el Senyor.’ 22.28 Ens hem dit, doncs, que si el dia de demà ens deien això a nosaltres o als nostres descendents, podríem replicar: Mireu la còpia de l’altar del Senyor que els nostres avantpassats van construir, i no per a holocaustos ni per a sacrificis, sinó com a testimoniatge entre nosaltres i vosaltres. 22.29 Lluny de nosaltres de rebel·lar-nos contra el Senyor i d’apartar-nos avui de seguir-lo, edificant un altar per a holocaustos, ofrenes i sacrificis, rival de l’altar del Senyor, el nostre Déu, que és davant del seu Tabernacle.” 22.30 Quan el sacerdot Pinhàs, els principals de la congregació i els caps dels clans d’Israel que eren amb ell, van sentir la resposta que donaven els fills de Rubèn, els fills de Gad i la mitja tribu de Manassès, els va semblar bé. 22.31 Pinhàs, fill del sacerdot Eleazar, digué als fills de Rubèn, als fills de Gad i a la mitja tribu de Manassès: “Avui hem comprès que el Senyor és enmig de nosaltres, perquè no heu comès aquella infidelitat amb el Senyor. Heu estalviat als fills d’Israel l’enuig del Senyor.” 22.32 Després, Pinhàs, fill del sacerdot Eleazar, i els principals van tornar de la trobada amb els fills de Rubèn i els fills de Gad, des de la terra de Galaad al lloc dels fills d’Israel, i els van comunicar la resposta. 22.33 Els fills d’Israel es van donar per satisfets i van donar gràcies a Déu, i mai més no van intentar d’anar a atacar-los amb intenció d’assolar el país on vivien els fills de Rubèn i els fills de Gad. 22.34 Els fills de Rubèn i els fills de Gad van posar a l’altar el nom de Testimoni, perquè deien: “Es testimoni entre nosaltres que el Senyor és Déu.”

Josuè 23

23.1 Havia passat molt de temps d’ençà que el Senyor havia concedit a Israel la pau amb tots els seus enemics del voltant i Josuè ja era vell i d’edat avançada, 23.2 Llavors va convocar tot Israel, els seus ancians, els seus caps, els seus jutges i els seus magistrats i els digué: “Jo ja sóc vell i d'edat avançada. 23.3 Vosaltres heu vist tot el que el Senyor, el vostre Déu, ha fet en totes aquestes nacions a favor vostre, perquè el Senyor, el vostre Déu, és qui ha lluitat per vosaltres. 23.4 Us he repartit per sorteig, com a heretat de les vostres tribus, aquestes nacions que quedaven a partir del Jordà, i totes les que jo vaig exterminar fins al Mar Mediterrani, on es pon el sol. 23.5 El mateix Senyor, el vostre Déu, les expulsarà del vostre davant, les foragitarà de la vostra presència i vosaltres posseireu el seu país, tal com us ho ha promès el Senyor, el vostre Déu. 23.6 Poseu tot l’esforç a guardar i a complir tot el que hi ha escrit en el Llibre de la Llei de Moisès, sense desviar-vos ni cap a la dreta ni a l’esquerra, 23.7 sense tenir tractes amb aquestes nacions que han quedat entre vosaltres; no invoqueu el nom dels seus déus ni els feu promeses; no els doneu culte ni els adoreu, 23.8 sinó que sigueu fidels al Senyor, al vostre Déu, com ho heu vingut fent fins avui. 23.9 Perquè el Senyor ha desposseït davant vostre unes nacions grans i poderoses, mentre que a vosaltres ningú no us ha pogut resistir fins ara. 23.10 Un de sol de vosaltres pot perseguir-ne mil, perquè el Senyor, el vostre Déu, és qui lluita per vosaltres, tal com us va prometre. 23.11 Tingueu-ho molt en compte i estimeu el Senyor, el vostre Déu, 23.12 perquè si d’alguna manera us en separàveu, i us uníeu a la resta d’aquestes nacions que han quedat entre vosaltres, i us emparentàveu amb elles, i us barrejàveu els uns amb els altres, 23.13 sapigueu bé que el Senyor, el vostre Déu, no tornarà mai més a desposseir davant vostre aquestes nacions; ans al contrari, elles seran per a vosaltres un llaç i un parany, un fuet que us assotarà les costelles i unes punxes als vostres ulls, fins que desaparegueu d’aquesta terra excel·lent que el Senyor, el vostre Déu, us ha donat. 23.14 Heus aquí que jo estic a punt d’emprendre el camí que fa tothom. Reconeixeu, doncs, amb tot el vostre cor i amb tota la vostra ànima, que no ha fallat ni una sola de les bones promeses que el Senyor, el vostre Déu, ha pronunciat a favor vostre; totes s’han complert, sense que en fallés ni una de sola. 23.15 Però serà que, tal com us han vingut totes les coses bones que el Senyor, el vostre Déu, us havia predit, d’igual manera abocarà el Senyor damunt vostre totes les seves amenaces fins que sigueu esborrats d’aquesta bona terra que el Senyor, el vostre Déu, us ha donat. 23.16 Si traspasseu el pacte del Senyor, el vostre Déu, que ell mateix us ha escrit, i aneu a donar culte a altres déus i els adoreu, esclatarà la ira del Senyor contra vosaltres i ben aviat desapareixereu d’aquesta bona terra que ell us ha donat.”

Josuè 24

24.1 Josuè va reunir totes les tribus d’Israel a Siquem. Va convocar els ancians d’Israel, els seus caps, els seus jutges, i els seus magistrats, que es van presentar davant de Déu. 24.2 Llavors Josuè digué a tot el poble: “Així diu el Senyor, el Déu d’Israel: Antigament els vostres avantpassats Tèrah i els seus fills Abraham i Nahor, habitaven a l’altra banda del Riu Eufrates i serviren altres déus. 24.3 Però jo vaig treure el vostre pare Abraham de més enllà del Riu, i el vaig enviar a recórrer tota la terra de Canaan, i vaig augmentar la seva descendència, i li vaig donar Isaac. 24.4 I a Isaac li vaig donar Jacob i Esaú. I a Esaú li vaig assignar la serralada de Seïr com a heretat, mentre que Jacob i els seus fills van baixar a Egipte. 24.5 Vaig enviar Moisès i Aaron i vaig ferir Egipte amb els prodigis realitzats enmig d’ells; i, després, us en vaig fer sortir. 24.6 Vaig treure d’Egipte els vostres avantpassats, i van arribar fins al mar Roig; i els egipcis van perseguir-los amb carros i gent a cavall fins allà. 24.7 Llavors van clamar al Senyor, i ell va posar un núvol entre el vostre poble i els egipcis, i féu caure damunt d’ells el mar, que els va cobrir. Els vostres ulls han vist el que vaig fer a l’Egipte. Després vau viure al desert durant molt de temps. 24.8 Jo us vaig conduir a la terra dels amorreus, que habitaven a l’altra banda del Jordà, i ells van lluitar contra vosaltres. Però els vaig posar a les vostres mans, i vau prendre possessió del seu país, perquè jo vaig exterminar-los del vostre davant. 24.9 Llavors, va alçar-se Balac, fill de Sipor, rei de Moab, per combatre contra Israel. Féu cridar Balaam, fill de Beor, a fi que us llancés una maledicció, 24.10 però jo no vaig voler escoltar Balaam, i us hagué de beneir; així jo us vaig lliurar de la seva mà. 24.11 Després vau travessar el Jordà i vau arribar a Jericó. Allà els amos de Jericó, els amorreus, els pirizites, els cananeus, els hitites, els guirgaixites, els hivites i els jebuseus, van fer-vos la guerra, però jo els vaig posar a les vostres mans. 24.12 També vaig enviar davant vostre tàvecs que van fer fugir els dos reis amorreus abans que arribéssiu; no va ser, doncs, amb la vostra espasa ni amb el vostre arc. 24.13 D’aquesta manera us vaig donar terres que no us van costar cap esforç, i ciutats que no vau construir, a fi que tinguéssiu on viure. I ara us alimenteu de vinyes i oliverars que no heu plantat. 24.14 Per tant, reverencieu el Senyor i serviu-lo sincerament i amb lleialtat, rebutgeu els déus que els vostres avantpassats van servir a l’altra banda del Riu Eufrates i a l’Egipte, i serviu el Senyor. 24.15 I si us desagrada servir el Senyor, trieu-vos avui qui voleu servir, si els déus que els vostres avantpassats van servir més enllà de l’Eufrates o els déus dels amorreus, al país dels quals viviu ara, perquè jo i la meva casa servirem el Senyor.” 24.16 Llavors el poble respongué: “Lluny de nosaltres d’abandonar el Senyor per anar a servir déus estranys! 24.17 El Senyor, el nostre Déu, és qui ens ha fet pujar, a nosaltres i als nostres avantpassats, del país d’Egipte, de la casa d’esclavatge; qui ha obrat davant els nostres ulls grans prodigis, qui ens ha guardat per tots els camins per on hem passat. 24.18 El Senyor ha expulsat de davant nostre tots aquells pobles, i als amorreus que habitaven aquest país. També nosaltres servirem el Senyor, perquè és el nostre Déu.” 24.19 Però Josuè digué al poble: “No podeu servir el Senyor perquè és un Déu sant; és un Déu gelós que no consentirà les vostres transgressions i els vostres pecats. 24.20 Si abandoneu el Senyor per seguir déus estranys, ell s’hi tornarà i us farà mal, i acabarà amb vosaltres, tot i haver-vos fet el bé.” 24.21 El poble respongué: “No serà així, sinó que servirem el Senyor.” 24.22 Llavors Josuè digué al poble: “Vosaltres sou testimonis contra vosaltres mateixos que heu escollit el Senyor per servir-lo.” I ells respongueren: “En som testimonis!” 24.23 Josuè digué: “Ara, doncs, aparteu els déus estranys que encara teniu entre vosaltres i decanteu el vostre cor vers el Senyor, el Déu d’Israel.” 24.24 El poble respongué a Josuè: “Servirem el Senyor, el nostre Déu, i escoltarem la seva veu.” 24.25 Així aquell dia, a Siquem, Josuè va fer una aliança amb el poble i va donar-li estatuts i lleis. 24.26 I va escriure tot això en el Llibre de la Llei de Déu. Després va agafar una gran pedra i la clavà sota l’alzina que hi havia al santuari del Senyor, 24.27 i digué a tot el poble: “Mireu, aquesta pedra servirà de testimoni contra vosaltres, ella ha sentit totes les paraules que el Senyor ens ha dit. Us farà de testimoni contra vosaltres, no sigui que reneguéssiu del vostre Déu.” 24.28 Després Josuè acomiadà el poble, cadascú a la seva heretat. 24.29 Després d’aquests fets, Josuè, fill de Nun, servent del Senyor, va morir a l’edat de cent deu anys. 24.30 I el van enterrar en el terme de la seva propietat, a Timnat-Sèrah, situada en la muntanya d’Efraïm, al nord del puig Gàaix. 24.31 Israel va servir el Senyor tots els dies de Josuè i tots els dies dels ancians que sobrevisqueren Josuè, i que coneixien tot el que el Senyor havia fet a favor d’Israel. 24.32 Quant als ossos de Josep, que els fills d’Israel havien portat de l’Egipte, els van enterrar a Siquem, al camp que Jacob havia comprat als fills d’Hamor, pare de Siquem, pel preu de cent monedes, i que havia quedat en propietat dels fills de Josep. Mort d’Eleazar 24.33 També va morir Eleazar, fill d’Aaron, i el van enterrar a Guibat-Pinhàs, propietat del seu fill, que li havia estat donada a la serralada d’Efraïm.

Jutges 1

1.1 Succeí, després de la mort de Josuè, que els fills d’Israel van consultar el Senyor, i li digueren: “Qui de nosaltres pujarà primer contra els cananeus per combatre’ls?” 1.2 El Senyor respongué: “Hi pujarà Judà. Heus aquí que jo he posat el país a les seves mans.” 1.3 Aleshores Judà digué al seu germà Simeó: “Vine amb mi al territori que m’ha estat adjudicat i lluitarem contra els cananeus. Després jo també vindré amb tu al que t’ha estat assignat.” I Simeó va anar amb ell. 1.4 Judà hi va pujar, doncs, i el Senyor va posar els cananeus i els perizites a les seves mans, i van matar deu mil homes a Bèzec. 1.5 Van trobar Adoní-Bèzec a Bèzec, van lluitar contra ell i van derrotar els cananeus i els perizites. 1.6 Adoní-Bèzec va fugir, però el van perseguir i capturar, i li van tallar els polzes de les mans i dels peus. 1.7 Llavors Adoní-Bèzec digué: “Setanta reis que tenien els polzes de les mans i dels peus tallats recollien les molles sota la meva taula. Déu em castiga amb el mateix que jo havia fet.” I el van portar a Jerusalem, on va morir. 1.8 Els fills de Judà havien atacat Jerusalem i, un cop presa, la van passar a fil d’espasa i van calar-hi foc. 1.9 Després d’això, els fills de Judà van baixar a lluitar contra els cananeus que vivien a la serralada, al Nègueb i a la Terra Baixa o Xefelà. 1.10 Judà va marxar també contra els cananeus que vivien a Hebron, que antigament es deia Quiriat-Arbà, i va derrotar Xeixai, Ahiman i Talmai. 1.11 D’allà van pujar contra els habitants de Debir, que abans era Quiriat-Séfer. 1.12 Llavors Caleb digué: “Al qui ataqui Quiriat-Séfer i la prengui, li donaré la meva filla Acsà per muller.” 1.13 Va ser Otniel, fill de Quenaz, germà petit de Caleb, qui la va prendre; i ell li va donar la seva filla Acsà per muller. 1.14 Quan ja marxaven, Otniel la va persuadir perquè demanés un camp al seu pare. Ella va baixar de l’ase, i Caleb li va preguntar: “Què tens?” 1.15 Ella contestà: “Concedeix-me una gràcia. Ja que m’has donat una terra de secà, dóna’m també uns dolls d’aigua.” I ell li va donar les fonts superiors i les fonts inferiors. 1.16 Després, els fills del quenita sogre de Moisès, juntament amb els fills de Judà, van pujar des de la ciutat de les Palmeres al desert de Judà, situat al sud de l’Arad, i es van integrar al poble. 1.17 Judà, en companyia del seu germà Simeó, va derrotar els cananeus que vivien a Sefat i la va destruir; i li va canviar el nom pel d’Hormà (destrucció). 1.18 Judà també prengué Gaza, Ascaló i Ecron, amb les seves comarques. 1.19 El Senyor era amb Judà, i així va poder conquerir la serralada; però no pogué expulsar els habitants de la plana, perquè tenien carros de ferro. 1.20 A Caleb li van concedir Hebron, tal com Moisès ho havia promès, i ell va expulsar-ne els tres fills d’Anac. 1.21 En canvi, els fills de Benjamí no van poder expulsar els jebuseus que habitaven a Jerusalem, els quals, fins al dia d’avui, encara l’habiten amb els fills de Benjamí. 1.22 Pel que fa a la casa de Josep, van pujar contra Betel; i el Senyor era amb ells. 1.23 La casa de Josep va enviar espies a reconèixer Betel, ciutat que antigament es deia Luz. 1.24 Els espies van veure un home que sortia de la ciutat i li van dir: “Ense-nya’ns per on podem entrar a la ciutat i nosaltres t’ho tindrem en compte.” 1.25 Ell els ho va ensenyar, i van passar la ciutat a fil d’espasa; però van deixar lliure aquell home amb tota la seva família. 1.26 L’home va marxar al país dels hitites, on va edificar una ciutat que va anomenar Luz; i així s’anomena encara avui. 1.27 Manassès no va poder apoderar-se de Betxean, de Tanac, de Dor, d’Ibleam, ni dels qui vivien a Meguidó, amb les seves viles; els cananeus s’avingueren a conviure en aquella terra. 1.28 Però quan Israel va ser més fort, els va sotmetre a servei, però no els va poder fer fora. 1.29 Tampoc Efraïm no va poder expulsar els cananeus que vivien a Guèzer, i els cananeus convisqueren enmig d’ells. 1.30 Zabuló no va poder expulsar els qui vivien a Quitron ni els qui vivien a Nahalol; els cananeus visqueren enmig d’ells i n’esdevingueren tributaris. 1.31 Aser no va poder espoliar els qui vivien a Acó, ni els que vivien a Sidó, ni els d’Ahlab, ni els d’Aczib, ni els d’Helbà, ni els d’Afec, ni els de Rehob. 1.32 I els fills d’Aser convisqueren enmig dels cananeus habitants d’aquella terra, perquè no els van poder expulsar. 1.33 Neftalí no va poder expulsar els qui vivien a Betxèmeix ni els qui vivien a Betanat; i va conviure enmig dels cananeus habitants d’aquella terra, però tenia sotmesos a tribut els habitants de Betxèmeix i els de Betanat. 1.34 Els amorreus tenien acorralats els fills de Dan entre les muntanyes, i no els deixaven baixar a les valls. 1.35 Els amorreus es mantingueren vivint a la muntanya d’Arheres, a Aialon i a Xaalbim, però, quan la mà de Josep tingué més força, els sotmeteren a tribut. 1.36 La frontera dels amorreus s’estenia des de la pujada d’Acrabim a Selà, cap amunt.

Jutges 2

2.1 L’àngel del Senyor va pujar de Guilgal a Boquim i digué: “Us he pujat d’Egipte i us he dut a la terra que havia jurat als vostres avantpassats, i vaig dir-me: ‘No trencaré el meu pacte amb vosaltres’, 2.2 però vosaltres no heu de fer pactes amb els habitants d’aquesta terra, heu de destruir els seus altars. En canvi, no heu escoltat la meva veu. Per què heu fet això? 2.3 Doncs, ara us dic: “No els expulsaré de davant vostre, sinó que seran els vostres enemics, i els seus déus us seran un parany.” 2.4 Quan l’àngel del Senyor va acabar de dir aquestes paraules a tots els fills d’Israel, tot el poble es va posar a cridar i a plorar. 2.5 Per això van anomenar aquell lloc Boquim (els qui ploren), i hi van oferir sacrificis al Senyor. 2.6 Quan Josuè acomiadà el poble, els fills d’Israel van marxar cadascú a la seva propietat, a prendre possessió del país. 2.7 El poble va servir el Senyor tots els dies de Josuè, i tots els dies dels ancians que el sobrevisqueren i que havien vist tots els grans prodigis que el Senyor havia fet a favor d’Israel. 2.8 Josuè, fill de Nun, servent del Senyor, va morir a l’edat de cent deu anys, 2.9 i el van enterrar en el terme de la seva propietat, a Timnat-Heres, situada a la muntanya d’Efraïm, al nord del puig Gàaix. 2.10 Tota aquella generació fou agregada als seus avantpassats, però darrere seu vingué una altra generació que no coneixia el Senyor ni les obres que ell havia fet a favor d’Israel. 2.11 Llavors els fills d’Israel van cometre actes dolents als ulls del Senyor, donant culte als Baals. 2.12 Van abandonar el Senyor, el Déu dels seus avantpassats, que els havia tret de la terra d’Egipte, per seguir altres déus, aquells dels pobles del voltant, i es van prosternar davant d’ells, provocant així la ira del Senyor. 2.13 Van deixar el Senyor per adorar Baal i Astarte. 2.14 Per això la ira del Senyor es va encendre contra Israel i els va deixar en mans de saquejadors que els espoliaven, i els va vendre a mans dels seus enemics del voltant, fins al punt que ja no els podien oposar resistència. 2.15 Sempre que sortien a combatre, la mà del Senyor els era contrària, tal com el Senyor els havia predit i els havia jurat; de manera que tenien greus problemes. 2.16 Aleshores el Senyor promovia jutges que els lliuraven de les mans dels saquejadors; 2.17 però ni als jutges no volien escoltar, sinó que es lliuraven als déus estrangers i es prostraven davant seu. Ben aviat es van apartar del comportament que havien tingut els seus avantpassats, que guardaven els manaments del Senyor; ells no obraven així. 2.18 Quan el Senyor els promovia un jutge, el Senyor era amb ell i els salvava de les mans dels seus enemics; mentre vivia aquell jutge, el Senyor es compadia dels seus gemecs sota els opressors que els constrenyien. 2.19 Però, quan el jutge moria, hi tornaven, i es pervertien més que els seus avantpassats. Seguien altres déus per servir-los i prostrar-se davant d’ells: no deixaven els seus mals costums ni la seva perversa conducta. 2.20 La ira del Senyor es va encendre contra Israel i digué: “Ja que aquesta nació ha trencat el pacte que vaig ordenar als seus avantpassats, i no volen obeir-me, 2.21 tampoc jo no tornaré més a expulsar del seu davant cap de les nacions que van quedar a la mort de Josuè, 2.22 a fi de provar per elles Israel, per veure si es mantenen o no en els camins del Senyor, seguint en ells, com havien fet els seus avantpassats.” 2.23 Per això, el Senyor va deixar aquelles nacions sense expulsar-les del tot i no les va posar en mans de Josuè.

Jutges 3

3.1 Aquests són, doncs, els pobles que el Senyor va deixar a fi de provar per ells Israel, això és, tots els que no havien conegut les guerres de Canaan, 3.2 si bé només per alliçonar les generacions dels fills d’Israel a ser ensinistrats en la guerra, almenys aquells que no l’havien coneguda abans: 3.3 els cinc prínceps dels filisteus, tots els cananeus, els sidonis, els hivites que ocupaven la muntanya del Líban, des del puig Baal-Hermon fins a l’entrada d’Hamat. 3.4 Van servir per a posar a prova Israel, a fi de saber si obeirien els manaments que el Senyor havia prescrit als seus avantpassats per mitjà de Moisès. 3.5 Així els fills d’Israel van habitar enmig dels cananeus, dels hitites, dels amorreus, dels perizites, dels hivites i dels jebuseus; 3.6 i prengueren les seves filles per mullers, i els van concedir els seus propis fills i filles en matrimoni i van donar culte als seus déus. 3.7 Els fills d’Israel van fer el mal als ulls del Senyor, i, oblidats del Senyor, el seu Déu, van servir els Baals i les Astartes. 3.8 Per això la ira del Senyor es va encendre contra Israel i els posà en mans de Cuixan-Rixataim, rei de Mesopotàmia; i els fills d’Israel van servir Cuixam-Rixataim durant vuit anys. 3.9 Després els fills d’Israel van clamar al Senyor, i el Senyor va alçar un llibertador que els va salvar: Otniel, fill de Quenaz, germà petit de Caleb. 3.10 L’esperit del Senyor el va omplir i va ser jutge d’Israel. Va sortir a la guer-ra, i el Senyor va posar a les seves mans Cuixan-Rixataim, rei de Síria; així la seva mà va triomfar sobre Cuixan-Rixataim. 3.11 I el país tingué pau durant quaranta anys. Després Otniel, fill de Quenaz, va morir. 3.12 Altre cop els fills d’Israel van fer el mal als ulls del Senyor, i el Senyor va enfortir Eglon, rei de Moab, contra Israel, perquè havia fet el mal als ulls del Senyor. 3.13 Aliat amb els fills d’Ammon i Amalec, va anar per atacar Israel, i es va apoderar de la ciutat de les Palmeres. 3.14 I els fills d’Israel van servir Eglon, rei de Moab, durant divuit anys. 3.15 Però quan els fills d’Israel van clamar al Senyor, ell els va alçar un llibertador: Ehud, fill de Guerà, benjaminita, que era esquerrà. Els fills d’Israel li van encarregar de portar un present a Eglon, rei de Moab. 3.16 Ehud s’havia fet una daga de doble tall, d’un colze de llarg, i se la va cenyir sota el vestit, sobre el costat dret, 3.17 i va portar el present a Eglon, rei de Moab, que era un home molt gros. 3.18 Acabat l’oferiment del present, Ehud va acomiadar la gent que havia dut el present, 3.19 però ell, en ser al lloc dels ídols que hi ha prop de Guilgal, va tornar enrere i digué: “Tinc un missatge secret per a tu, oh rei.” I ell va dir: “Silenci!” I tots els presents van sortir del seu davant. 3.20 Llavors Ehud se li va acostar, que ja estava sol, assegut a la galeria privada de dalt per prendre la fresca. I quan li digué: “Tinc un missatge de Déu per a tu”, va alçar-se del seient. 3.21 Llavors Ehud va allargar la seva mà esquerra i, agafant la daga que duia al costat dret, la hi va enfonsar al ventre. 3.22 Li va fer penetrar la fulla i fins i tot el puny; i el greix va cobrir la fulla, però no li va treure la daga, que li va sortir pel recte. 3.23 Ehud va sortir del pòrtic, després de tancar amb clau les portes de la galeria alta. 3.24 Quan ja havia marxat, van arribar els criats del rei i, veient que les portes de la galeria de dalt estaven tancades, van pensar: “Deu estar fent alguna necessitat a la galeria fresca.” 3.25 Van esperar fins a impacientar-se, i veient que ell no obria les portes de la galeria es van decidir a agafar la clau i obrir, i heus aquí que el seu amo estava estirat a terra, mort. 3.26 Mentre ells trigaven a decidir-se, Ehud havia escapat; va travessar pel lloc dels ídols i es va refugiar a Seïrà. 3.27 Quan hi va arribar, va tocar la trompeta a la muntanya d’Efraïm, i els fills d’Israel van baixar amb ell des de la serralada; i ell anava al davant. 3.28 Aleshores els digué: “Seguiu-me, perquè el Senyor us posa a les mans els vostres enemics, els moabites.” Ells van seguir-lo, van ocupar els guals del Jordà davant de Moab i no van deixar passar ningú. 3.29 En aquella ocasió van matar uns deu mil homes de Moab, tots homes fornits i guerrers experimentats: no se’n va escapar ni un. 3.30 Així va ser sotmès Moab aquell dia sota la mà d’Israel, i el país tingué pau durant vuitanta anys. 3.31 Després d’ell vingué Xamgar, fill d’Anat, que va matar sis-cents filisteus amb una agullada de bous. Ell també alliberà Israel.

Jutges 4

4.1 Un cop mort Ehud, els fills d’Israel van tornar a fer el mal als ulls del Senyor, 4.2 i el Senyor els va posar ens mans de Jabín, rei de Canaan, que regnava a Hassor. Tenia com a cap de l’exèrcit Sisserà, que habitava a Haróixet-Agoïm. 4.3 Els fills d’Israel van clamar al Senyor perquè Jabín tenia nou-cents carros de ferro i havia oprimit amb violència els fills d’Israel durant vint anys. 4.4 Per aquell temps, la profetessa Dèbora, muller de Lapidot, feia de jutge a Israel. 4.5 Solia tenir l’audiència sota la palmera dita de Dèbora, entre Ramà i Betel, a la serralada d’Efraïm, i els fills d’Israel hi acudien a judici. 4.6 Ella va fer venir Barac, fill d’Abinóam, des de Quèdeix-Neftalí, i li digué: “No saps l’ordre que el Senyor, Déu d’Israel, ha donat? Vés i ocupa el puig Tabor, acompanyat de deu mil homes dels fills de Neftalí i de Zabuló. 4.7 Jo atrauré Sisserà, el cap d’exèrcit de Jabín, al torrent de Quixon, amb els seus carros i les seves tropes, i els posaré a les teves mans.” 4.8 Barac li respongué: “Hi aniré si tu véns amb mi; però si no véns, no hi aniré.” 4.9 Ella digué: “D’acord, aniré amb tu; però així no serà teu l’honor de la campanya que vas a emprendre, perquè el Senyor posarà en mans d’una dona el cap de Sisserà.” Dèbora es va posar en marxa, amb Barac, cap a Quèdeix. 4.10 Barac havia convocat Zabuló i Neftalí a Quèdeix, i va pujar-hi seguit de deu mil homes; i amb ells també pujà Dèbora. 4.11 Es donava el cas que Hèber, el quenita, que s’havia separat dels quenites descendents d’Hobab, sogre de Moisès, havia estès les seves tendes fins a l’alzina de Saanannim, tocant a Quèdeix. 4.12 Aleshores Sisserà es va assabentar que Barac, fill d’Abinóam, havia ocupat el puig Tabor. 4.13 Sisserà va fer que vinguessin tots els seus carros, nou-cents carros de ferro, amb tota la tropa que tenia, des d’Haróixet-Agoïm al torrent de Quixon. 4.14 Llavors Dèbora digué a Barac: “Alça’t, que aquest és el dia que el Senyor ha posat Sisserà a les teves mans. ¿No és cert que el Senyor marxa davant teu?” Barac va baixar del puig amb deu mil homes que el seguien. 4.15 El Senyor causà una desfeta a Sisserà, a cops d’espasa, davant de Barac; i Sisserà, baixant del carro, va fugir a peu. 4.16 Barac va perseguir els carros i les tropes fins a Haróixet-Agoïm, i tot l’exèrcit de Sisserà caigué a fil d’espasa. No en va quedar ni un. 4.17 Sisserà, fugint a peu, es va dirigir a la tenda de Jael, la muller d’Hèber, el quenita, perquè hi havia pau entre Jabín, rei d’Hassor i la casa d’Hèber, el quenita. 4.18 Jael va sortir a rebre Sisserà i li digué: “Entra, senyor meu; entra i no temis res.” Va entrar, doncs, a la tenda, i ella el va tapar amb una manta. 4.19 Ell li va demanar: “¿Em vols donar una mica d’aigua, que tinc set?” Ella va obrir un bot de llet i va donar-li’n a beure; després el va tornar a tapar. 4.20 Llavors ell li digué: “Posa’t a l’entrada de la tenda, i si ve algú i et pregunta: ‘Hi ha algun home aquí?’, tu li diràs que no.” 4.21 Llavors Jael, la muller d’Hèber, va agafar una estaca de la tenda i, amb un martell a la mà, s’hi va acostar en silenci i li va clavar l’estaca a la templa fins que l’estaca va quedar clavada a terra. Ell havia agafat un son profund, per la fatiga, i així va morir. 4.22 Quan va arribar Barac perseguint Sisserà, Jael va sortir a l’entrada a rebre’l i li digué: “Vine, que veuràs l’home que busques.” Va entrar amb ella i veié Sisserà estirat a terra, mort, amb l’estaca clavada a la templa. 4.23 Així va humiliar Déu aquell dia Jabín, rei de Canaan, davant dels fills d’Israel. 4.24 I la mà dels fills d’Israel es va anar fent més i més feixuga sobre Jabín, rei de Canaan, fins que el van destruir.

Jutges 5

5.1 Aquell dia, Dèbora i Barac, fill d’Abinóam, van entonar aquest càntic: 5.2 Quan a Israel es deixen anar la cabellera, quan el poble s’ofereix voluntari: Beneïu el Senyor! 5.3 Escolteu, reis; pareu atenció, prínceps; jo cantaré al Senyor; entonaré un himne al Senyor, Déu d’Israel! 5.4 Senyor, quan pujaves a Seïr, quan avançaves des del camp d’Edom, la terra tremolava i el cel era generós: els núvols degotaven aigua. 5.5 Les muntanyes s’escolaven davant del Senyor, el mateix Sinaí, davant del Senyor, el Déu d’Israel. 5.6 Als dies de Xamgar, fill d’Anat, als dies de Jael, els camins van quedar abandonats, els vianants caminaven per senderes tortuoses. 5.7 Els poblats van quedar deserts, els pobles d’Israel, deshabitats, fins que jo, Dèbora, em vaig alçar, em vaig erigir en mare a Israel. 5.8 Obstinadament preferíem déus nous; la guerra era a les portes. No es veia escut ni llança entre quaranta mil d’Israel. 5.9 El meu cor és amb els caps d’Israel, amb els voluntaris d’entre el poble: Beneïu el Senyor! 5.10 Els qui cavalqueu en someres blanques, els qui seieu en tapissos i els qui aneu pels camins, canteu! 5.11 Més fort que la veu dels repartidors del botí, en els abeuradors, allà celebren els favors del Senyor, el triomf del seu domini a Israel. Llavors baixa a les portes el poble d’Israel. 5.12 Desvetlla’t, desvetlla’t, Dèbora, desvetlla’t, desvetlla’t, entona un càntic! Aixeca’t, Barac, i pren els teus captius, fill d’Abinóam! 5.13 Llavors la resta dels nobles va baixar, el poble del Senyor, a donar suport als herois. 5.14 Des d’Efraïm, els arrelats a Amalec, darrere teu, Benjamí, entre la teva tropa. De Maquir han baixat els capitans, i de Zabuló, els que porten ceptre de bronze. 5.15 Els prínceps d’Issacar són amb Dèbora, i també Issacar, per donar suport a Barac: a la vall s’han llançat a seguir-li les petjades. Prop dels clans de Rubèn hi hagué grans decisions del cor. 5.16 Per què t’has quedat a les cledes, escoltant els flabiols dels pastors? Prop dels clans de Rubèn hi hagué grans decisions del cor. 5.17 Galaad, més enllà del Jordà, reposava; i Dan, per què s’està entre els vaixells? Aser es va quedar a la vora del mar, i reposava a les seves cales. 5.18 Zabuló és un poble que menysprea la vida, fins a la mort, igual que Neftalí, en els pujols del país. 5.19 Vingueren els monarques, lluitaren, guerrejaren, els reis de Canaan, a Tanac, prop de les fonts de Meguidó, sense aconseguir botí de plata. 5.20 Del cel estant combatien les estrelles; els astres, des de les seves òrbites, combatien contra Sisserà! 5.21 El torrent de Quixon se’ls endugué, el torrent antic, el torrent de Quixon. Avança impetuosa, ànima meva! 5.22 Llavors ressonaven els unglots dels cavalls; galopaven i galopaven, els cavalls. 5.23 Maleïu Meroz, diu l’àngel del Se-nyor, maleïu fort els seus habitants, perquè no han vingut en auxili del Senyor; en auxili del Senyor contra els poderosos. 5.24 Beneïda sigui entre les dones Jael, la muller del quenita Hèber; entre les dones de les tendes, sigui beneïda! 5.25 Aigua, demana ell, llet li dóna ella; en copa de nobles li serveix la quallada. 5.26 Allarga la mà esquerra a l’estaca i la mà dreta al martell de treball, ha donat el cop a Sisserà; li ha aixafat el cap, li ha foradat i li ha travessat la templa. 5.27 S’ha desplomat als seus peus, ha caigut estès, es retorça als seus peus i cau; allà on va caure, allà es va quedar mort. 5.28 Des de la finestra guaita i crida la mare de Sisserà, darrere la gelosia: “Per què triga tant a venir la seva carrossa? Per què és tan lenta la marxa dels seus carros?” 5.29 Les més llestes de les seves dames li responen, i ella s’ho repeteix a si mateixa: 5.30 “¿No serà que han trobat botí i se l’estan repartint? Una noia, dues noies per a cada un; botí de roba de colors per a Sisserà, botí de roba multicolor recamada, teixits de color de doble brodat per al coll, com a botí.” 5.31 Així desapareguin tots els teus enemics, Senyor! I que els qui t’estimen siguin com el sol ixen en tot el seu esplendor!” I el país tingué pau durant quaranta anys.

Jutges 6

6.1 Els fills d’Israel van fer el mal als ulls del Senyor, i el Senyor els va deixar a mans de Madian durant set anys. 6.2 Madian feia feixuga la força de la seva mà sobre Israel, i per escapar dels madianites els fills d’Israel feien servir les escletxes que hi ha a les muntanyes, les coves i els llocs escarpats. 6.3 Succeïa que, quan Israel havia sembrat, els madianites, els amalequites i els fills d’Orient pujaven contra ell, 6.4 acampaven als seus camps i destruïen les collites de la regió fins a l’entrada de Gaza, sense deixar subsistències per a Israel: ni ovelles, ni bous, ni ases, 6.5 perquè ells arribaven amb el seu bestiar i les seves tendes; entraven en multitud, com una plaga de llagostes. Entre ells i els seus camells, el nombre era incomptable, i venien al país per devastar-lo. 6.6 Israel va quedar en la misèria per culpa de Madian; llavors els fills d’Israel van clamar al Senyor. 6.7 I quan els fills d’Israel van clamar al Senyor per causa dels madianites, 6.8 el Senyor els va enviar un profeta que els digué: “Això diu el Senyor, el Déu d’Israel: Jo us he fet pujar d’Egipte, us he tret de la casa d’esclavatge, 6.9 us he alliberat de la mà dels egipcis i de la mà de tots els que us han afligit, els he expulsat de davant vostre i us he donat la terra que era seva. 6.10 I vaig dir: Jo sóc el Senyor, el vostre Déu, no venereu els déus dels amorreus, a la terra dels quals viviu. Però vosaltres no heu escoltat la meva veu.” 6.11 Llavors vingué l’àngel del Senyor i va anar a seure sota l’alzina que hi havia a Ofrà, que era de Joaix, l’abiezerita. Gedeó, el seu fill, estava batent el blat dins el cup, per amagar-lo dels madianites, 6.12 quan l’àngel del Senyor se li aparegué i li digué: ”El Senyor és amb tu, home fort i valent!” 6.13 Gedeó respongué: “Ai, senyor meu! Si el Senyor és amb nosaltres, com és que ens ha passat tot això? On són els seus prodigis, que els nostres avantpassats ens contaven quan deien: ‘¿No és cert que el Senyor ens ha tret d’Egipte?’ Però ara el Senyor ens ha rebutjat i ens ha deixat a les mans de Madian.” 6.14 Aleshores, el Senyor, girant-se, li digué: “Vés, que amb aquesta força que tens salvaràs Israel de l’opressió de Madian. ¿No sóc jo qui t’envio?” 6.15 Ell li respongué: “Ai, Senyor meu! Amb què he de salvar, jo, Israel? Fixa’t que el meu clan és el més petit a casa del meu pare.” 6.16 El Senyor va contestar: “Ben cert que jo estaré amb tu, i derrotaràs els madianites com si només fossin un sol home.” 6.17 Gedeó li fa: “Si he trobat gràcia als teus ulls, et prego que em donis una evidència que ets tu mateix qui ha parlat amb mi. 6.18 No et moguis d’aquí, si tinc el teu favor, fins que jo torni. Et portaré la meva ofrena i la posaré davant teu.” Respongué el Senyor: “Aquí m’estaré fins que tornis.” 6.19 Gedeó va marxar, va preparar un cabrit i, amb una mesura de farina, va fer pans sense llevat; va posar la carn en una cistella i el suc dins d’una olla, i va anar a portar-li-ho sota l’arbre. 6.20 Llavors l’àngel de Déu li digué: “Pren la carn i els àzims i posa’ls sobre aquesta pedra i vessa-hi el suc.” I ell ho va fer així. 6.21 Tot seguit, l’àngel del Senyor allargà la punta del bastó que duia a la mà i va tocar la carn i els àzims, i de la pedra va sortir un foc que va consumir la carn i els àzims. Després l’àngel del Senyor desaparegué de la seva vista. 6.22 D’aquesta manera va comprendre Gedeó que era l’àngel del Senyor, i digué: “Ai de mi, Senyor Etern, perquè he vist l’àngel del Senyor cara a cara!” 6.23 Però el Senyor li va contestar: “La pau sigui amb tu. No tinguis por, no moriràs.” 6.24 Gedeó va alçar allí mateix un altar al Senyor i l’anomenà: “El Senyor és la pau”. I encara hi és, avui, a Ofrà dels abiezerites. 6.25 Aquella mateixa nit, el Senyor li digué: “Pren un toro del ramat del teu pare, i un segon toro de set anys, i derrueix l’altar de Baal que té el teu pare i talla la columna sagrada que hi ha al costat. 6.26 Després edificaràs un altar al Senyor, el teu Déu, al cim d’aquest penyal, ben ordenat, i agafaràs el segon toro i l’oferiràs en holocaust sobre la llenya de la columna sagrada que hauràs tallat.” 6.27 Gedeó va prendre deu homes d’entre els seus criats i va fer el que el Senyor li havia manat. Però com que tenia por de fer-ho a ple dia, a causa de la família del seu pare i de la gent del poble, ho va fer de nit. 6.28 En llevar-se la gent del poble i adonar-se que l’altar de Baal havia estat enderrocat i la columna sagrada que hi havia al costat tallada, i que el segon toro havia estat sacrificat damunt l’altar edificat de nou, 6.29 es preguntaven entre ells: “Qui ha fet això?” Van estar indagant i buscant fins que els digueren: “Gedeó, fill de Joaix, és qui ha fet això.” 6.30 Llavors els homes de la ciutat digueren a Joaix: “Treu a fora el teu fill i que mori, perquè ha destruït l’altar de Baal i ha tallat la columna sagrada que hi havia al seu costat.” 6.31 Però Joaix va respondre a tots els qui s’havien ajuntat al seu davant: ”Vosaltres voleu defensar la causa de Baal? O és que vosaltres el voleu salvar? El qui vulgui defensar la seva causa morirà abans del matí. Si és déu, que es defensi ell mateix per la destrucció del seu altar.” 6.32 És per això que des d’aquell dia Gedeó va ser anomenat Jerubaal, que vol dir “Que es defensi ell mateix per la destrucció del seu altar”. 6.33 S’esdevingué que tots els madianites, els amalequites i els fills d’Orient s’havien aliat i havien travessat el Jordà i acampat a la vall de Jizreel. 6.34 Llavors l’esperit del Senyor va revestir Gedeó, i ell va tocar el corn d’alarma i se li van ajuntar els abiezerites. 6.35 Va enviar missatgers per tot Manassès, i també ells se li van ajuntar. Igualment va enviar emissaris a Aser, Zabuló i Neftalí, que van acudir on era ell. 6.36 Llavors Gedeó va consultar Déu: “Si és que vols salvar Israel per la meva mà, d’acord amb el que vas dir, 6.37 heus aquí que vaig a estendre la llana acabada d’esquilar a l’era de batre; si només hi ha rosada sobre la llana i la terra és tota eixuta, sabré que salvaràs Israel per la meva mà, tal com vas dir.” 6.38 I així va ser. Quan l’endemà, de bon matí, es va llevar, va apilar la llana i va esprémer la rosada fins a omplir-ne un recipient d’aigua. 6.39 Gedeó encara digué a Déu: “Que no s’encengui la teva ira contra mi; et vull parlar un cop més. Deixa’m que provi un altre cop amb la llana: que quedi eixuta només la llana i que hi hagi rosada per tot el terra.” 6.40 I el Senyor ho va fer així aquella nit: la llana va restar eixuta mentre que a terra hi havia rosada.

Jutges 7

7.1 Llavors Jerubaal, és a dir, Gedeó, va llevar-se de bon matí, amb tota la gent que anava amb ell, i van acampar a les fonts d’Harod. El campament de Madian li quedava a la part nord, al peu del turó de Morè, a la vall. 7.2 Llavors Déu digué a Gedeó: “Tens massa gent amb tu perquè jo posi Madian a les teves mans, ja que Israel podria gloriar-se contra mi i dir: ‘La meva mà m’ha salvat!’ 7.3 Per tant, fes pregonar això perquè ho senti el poble: Aquell qui tingui por i se senti covard, que se’n vagi i es retiri de la muntanya de Galaad.” Van retirar-se vint-i-dos mil homes del poble, i en van quedar deu mil. 7.4 I el Senyor digué a Gedeó: “Encara és massa gent. Fes-los baixar a l’aigua i te’ls provaré allí. Aquell qui jo et digui que vagi amb tu, aquell hi anirà; i aquell qui jo et digui que no vagi amb tu, aquell no hi anirà.” 7.5 Va fer baixar la gent a l’aigua i el Senyor digué a Gedeó: “Tots els qui llepin l’aigua amb la llengua, com fan el gossos, els posaràs a l’un costat, i tots els qui s’agenollin per beure, a l’altre costat.” 7.6 I el nombre dels qui van llepar l’aigua, portant-la de la mà a la boca, va ser de tres-cents homes. Tota la resta del poble va agenollar-se per beure aigua. 7.7 Llavors el Senyor digué a Gedeó: “Amb aquests tres-cents homes que han begut llepant l’aigua de la mà us salvaré i posaré Madian a les teves mans. Tota l’altra gent, que se’n tornin a casa seva.” 7.8 Aleshores van recollir les provisions i els corns del poble i Gedeó va acomiadar els altres israelites, cadascú a la seva tenda; i només es va quedar amb els tres-cents homes. El campament de Madian estava més ensota d’ell, a la vall. 7.9 Aquella nit el Senyor li digué: “Alça’t, baixa contra el campament, perquè els he posat a les teves mans. 7.10 I si tens por, baixa tu amb el teu criat Purà al campament 7.11 i escolta el que diuen, que després d’això tindràs coratge per a baixar contra el campament.” Va baixar-hi, doncs, amb el seu criat Purà, fins al límit de les avançades del campament. 7.12 Els madianites, els amalequites i tots els fills d’Orient estaven escampats per la vall, com una plaga de llagostes, i els seus camells eren incomptables, com els grans de sorra a la platja. 7.13 Quan Gedeó s’hi va acostar va sentir un home que contava al seu company un somni, i deia: “Mira quin somni he tingut: un pa d’ordi que venia rodolant al campament de Madian fins a arribar a la tenda, l’envestia i la feia saltar enlaire i la capgirava.” 7.14 El seu company li digué: “Això no és altra cosa que l’espasa de Gedeó, fill de Joaix, l’israelita. Déu ha posat Madian a les seves mans amb tot el campament.” 7.15 Gedeó, en sentir el relat del somni i la seva interpretació, es prosternà i se’n va tornar al campament d’Israel, i digué: “Alceu-vos, que el Senyor ha posat a les vostres mans el campament de Madian!” 7.16 Llavors va repartir els tres-cents homes en tres grups, va fer que tots agafessin corns, gerres buides i torxes dins els càntirs, 7.17 i els digué: “Mireu-me a mi i feu el mateix que faci jo. Quan arribi al límit del campament, allò que jo faci és el que heu de fer vosaltres. 7.18 Així que jo i tots els qui vénen amb mi toquem el corn, vosaltres també tocareu els corns, rodejant el campament i cridant: Pel Senyor i per Gedeó!” 7.19 Gedeó, amb cent dels seus homes, va arribar al límit del campament quan començava la segona ronda nocturna, just després de rellevar la guàrdia, i es van posar a tocar els corns i a trencar les gerres que duien a les mans. 7.20 Aleshores els tres grups van tocar els corns i van trencar les gerres. A la mà esquerra duien les torxes enceses i a la dreta, els corns per tocar, i cridaven: “Guerra pel Senyor i per Gedeó!” 7.21 I cadascú es va quedar dret al seu lloc, envoltant el campament. Llavors tot l’exèrcit va començar a córrer, cridant i fugint. 7.22 Mentre els tres-cents tocaven els corns, el Senyor va fer que tot el campament desembeinés l’espasa els uns contra els altres. I la tropa va fugir cap a Betaixità de Sererà, fins a la riba d’Abel-Meholà, prop de Tabat. 7.23 I convocats els homes d’Israel, de Neftalí, d’Aser i tot Manassès, van perseguir els madianites. 7.24 Gedeó va enviar també missatgers per tota la serralada d’Efraïm a dir: “Baixeu a l’encontre dels madianites i ocupeu els guals fins a Betbarà i el Jordà.” I tots els homes d’Efraïm es van aplegar i van ocupar els guals fins a Betbarà i el Jordà. 7.25 Van capturar els dos prínceps de Madian, Oreb i Zeeb. A Oreb el van matar al penyal d’Oreb, i a Zeeb el van matar al cup de Zeeb. Després van perseguir els madianites i van portar els caps d’Oreb i de Zeeb a Gedeó, a l’altra banda del Jordà.

Jutges 8

8.1 Però la gent d’Efraïm digueren a Gedeó: “Què és això que has fet amb nosaltres, de no convocar-nos quan has emprès la batalla contra Madian?” I tingueren amb ell una discussió forta. 8.2 Ell els respongué: “Què he fet jo en comparació al que heu fet vosaltres? ¿No és millor l’esgotimar d’Efraïm que la verema d’Abièzer? 8.3 Déu ha posat a les vostres mans els prínceps de Madian, Oreb i Zeeb; què, doncs, he pogut fer jo comparat amb vosaltres?” Quan digué això, el seu enuig contra ell es va apaivagar. 8.4 En això que Gedeó va arribar al Jordà i el va travessar, amb els tres-cents homes que l’acompanyaven, cansats, però que continuaven la persecució. 8.5 I digué a la gent de Sucot: “Us demano, si us plau, que em doneu uns pans per a la gent que ve amb mi, perquè estan cansats i vaig perseguint Zèbah i Salmunnà, reis de Madian.” 8.6 Però els dirigents de Sucot van contestar: “¿Que potser ja tens a les teves mans Zèbah i Salmunnà, perquè alimentem la teva tropa?” 8.7 Gedeó respongué: “Bé, doncs, quan el Senyor hagi posat a les meves mans Zèbah i Salmunnà, trillaré la vostra carn amb espines i cardots del desert.” 8.8 D’allà va pujar a Penuel i els va dir el mateix, i la gent de Penuel li van respondre igual que la gent de Sucot. 8.9 Ell també replicà a la gent de Penuel, i els digué: “Quan torni victoriós derrocaré aquesta torre.” 8.10 Mentrestant, Zèbah i Salmunnà, amb la seva tropa, ja havien arribat a Carcor. Eren uns quinze mil homes, tots els que quedaven d’aquell exèrcit dels fills d’Orient, perquè havien caigut cent vint mil combatents. 8.11 Gedeó va pujar pel camí dels nòmades, a l’orient de Nóbah i Jogbohà, i va derrotar l’exèrcit, perquè estaven desprevinguts, 8.12 però Zèbah i Salmunnà van aconseguir fugir. Ell els va perseguir i va capturar els dos reis de Madian, i va sembrar el terror en tot l’exèrcit. 8.13 Quan Gedeó, fill de Joaix, tornava de la batalla pel pas d’Heres, 8.14 va detenir un jove dels de Sucot i l’interrogà. Ell li va escriure els noms dels dirigents de Sucot i els dels seus ancians: setanta-set persones. 8.15 Quan va arribar a Sucot digué a la gent: “Mireu, aquí teniu Zèbah i Salmunnà, pels quals em vau ultratjar dient-me: Que potser ja tens a les teves mans Zèbah i Salmunnà, perquè alimentem els teus homes cansats?” 8.16 Llavors va agafar els ancians de la ciutat i els va trillar amb espines i cardots del desert; així va escarmentar els habitants de Sucot. 8.17 També va enderrocar la torre de Penuel i va matar els homes de la ciutat. 8.18 Després va preguntar a Zèbah i Salmunnà: “Com eren aquells homes que vau matar a Tabor?” Van respondre: “Eren iguals que tu. Cada un tenia l’aspecte d’un príncep” 8.19 Ell exclamà: “Eren els meus germans, fills de la meva mare! Per vida del Senyor que si els haguéssiu deixat vius jo no us mataria!” 8.20 Tot seguit digué al seu primogènit, Jèter: “Vés i mata’ls!” Però el noi no va desembeinar l’espasa de por que tenia, perquè encara era molt jove. 8.21 Llavors Zèbah i Salmunnà van dir: “Vine tu i llança’t contra nosaltres, que tal com és l’home així és la seva força.” Gedeó es va alçar i va matar Zèbah i Salmunnà, i va agafar els penjolls de mitjalluna que duien els seus camells al coll. 8.22 Llavors els homes d’Israel digueren a Gedeó: “Pren el domini sobre nosaltres, per a tu i el teu fill i per al fill del teu fill; perquè ens has alliberat de les mans dels madianites.” 8.23 Però Gedeó els respongué: “No dominaré jo sobre vosaltres, ni el meu fill tampoc: el Senyor en tindrà el domini.” 8.24 A més, Gedeó els digué: “Us vull demanar una cosa: que cadascú de vosaltres em doni un dels anells del seu botí.” Perquè els vençuts duien anells d’or, ja que eren ismaelites. 8.25 Ells digueren: “De bona gana els donarem.” Van estendre un mantell i cadascú hi va tirar un anell del seu botí. 8.26 El pes dels anells d’or que ell havia demanat va arribar a mil set-cents sicles d’or (uns vint quilos), sense comptar les mitjallunes, les arracades i els brocats que portaven els reis de Madian, ni tampoc els collars que portaven els seus camells. 8.27 Amb tot allò, Gedeó va fer un efod que va instal·lar a la seva ciutat, a Ofrà. Però tot Israel es va pervertir darrere aquest efod, i esdevingué un parany per a Gedeó i per a la seva casa. 8.28 Així va ser sotmès Madian davant els fills d’Israel, i mai més no va tornar a aixecar el cap. I hi hagué pau durant quaranta anys, en vida de Gedeó. 8.29 Jerubaal (és a dir, Gedeó), fill de Joaix, es va retirar a viure a casa seva. 8.30 Va tenir setanta fills, que ell havia engendrat perquè tenia moltes dones. 8.31 A més, la concubina que tenia a Siquem li va donar un fill que ell anomenà Abimèlec. 8.32 Gedeó, fill de Joaix, va morir després d’una feliç vellesa i fou enterrat al sepulcre del seu pare Joaix, a Ofrà dels abiezerites. 8.33 Succeí, però, que un cop mort Gedeó, els fills d’Israel van tornar a pervertir-se darrere els ídols, i van establir Baal-Berit per déu seu. 8.34 I no es recordaren més del Senyor, el seu Déu, que els havia salvat de les mans de tots els enemics seus dels voltants. 8.35 Tampoc no van tenir cap consideració amb la família de Jerubaal-Gedeó, que tant de bé havia fet a Israel.

Jutges 9

9.1 Abimèlec, fill de Jerubaal, va anar a Siquem a trobar els germans de la seva mare i va parlar amb ells i amb tota la parentela i els digué: 9.2 “Us demano que digueu a tots els ciutadans de Siquem això: Què us convé més: que regnin sobre vosaltres setanta homes, tots ells fills de Jerubaal, o que us governi un sol home? Recordeu que jo sóc dels vostres ossos i de la vostra sang.” 9.3 Els germans de la seva mare van parlar per ell i van fer que les seves paraules arribessin a tots els ciutadans de Siquem, i el seu cor es va decantar per seguir Abimèlec, perquè es deien: ”És un germà nostre.” 9.4 Llavors li van donar setanta sicles de plata del temple de Baal-Berit, amb els quals Abimèlec va reclutar gent desvagada i dissoluta que el van seguir. 9.5 Es va dirigir a casa del seu pare, a Ofrà, i va matar els seus setanta germans, els fills de Jerubaal, sobre una mateixa pedra. Tot i així, va quedar Jotam, el fill petit de Jerubaal, perquè es va amagar. 9.6 Després es van reunir tots els ciutadans de Siquem i tots els de Betmil•ló, i van anar a proclamar rei Abimèlec prop de l’alzina de l’estela que hi ha a Siquem. 9.7 Quan ho van fer saber a Jotam, aquest va anar al cim de la muntanya de Garizim, i cridant amb veu forta els digué: “Escolteu-me, ciutadans de Siquem, i que Déu us escolti! 9.8 Una vegada, els arbres van decidir elegir-se un rei, i van dir a l’olivera: regna tu sobre nosaltres. 9.9 Però l’olivera els respongué: Com puc renunciar al meu oli, que serveix per a honorar Déu i els homes, per anar a aixecar-me per damunt els arbres? 9.10 Llavors els arbres van dir a la figuera: Vine tu, i regna sobre nosaltres. 9.11 Però la figuera els respongué: Com puc renunciar a la meva dolçor i el meu fruit excel·lent, per anar a aixecar-me per damunt els arbres? 9.12 Llavors els arbres van dir al cep: Vine tu, i regna sobre nosaltres. 9.13 Però el cep els respongué: Com puc renunciar al meu most que alegra Déu i els homes, per anar a aixecar-me per damunt dels arbres? 9.14 Llavors tots els arbres van dir a l’esbarzer: Vine tu, i regna sobre nosaltres. 9.15 Però l’esbarzer respongué als arbres: Si és amb bona fe que voleu ungir-me rei sobre vosaltres, veniu a refugiar-vos a la meva ombra; i si no, sortirà foc de l’esbarzer i consumirà els cedres del Líban.” 9.16 Ara, doncs, si heu actuat de bona fe i amb lleialtat en fer rei Abimèlec, i si us heu portat correctament amb Jerubaal i la seva família, i si l’heu tractat com mereixen els seus fets 9.17 –ja que el meu pare va lluitar a favor vostre exposant la seva vida en greus perills per deslliurar-vos de les mans de Madian, 9.18 mentre que vosaltres us heu alçat contra la casa del meu pare i heu mort els seus fills, setanta persones, sobre una mateixa pedra, i heu proclamat rei dels habitants de Siquem Abimèlec, que és fill d’una esclava seva, perquè és germà vostre–; 9.19 si, doncs, és de bona fe i amb lleialtat que avui heu actuat amb Jerubaal i la seva família, estigueu satisfets amb Abimèlec i que ell també ho estigui amb vosaltres. 9.20 Però, si no, que surti d’Abimèlec un foc que consumeixi els ciutadans de Siquem i els de Betmil•ló, i que surti un foc dels ciutadans de Siquem i de Betmil·ló que consumeixi Abimèlec.” 9.21 Tot seguit, Jotam va fugir i es refugià a Beer, on es va quedar per por del seu germà Abimèlec. 9.22 Abimèlec va regnar sobre Israel durant tres anys. 9.23 Després Déu va interposar un esperit de discòrdia entre Abimèlec i els habitants de Siquem, i els siquemites van trair Abimèlec 9.24 venjant el crim comès contra els setanta fills de Jerubaal i fent recaure la seva sang sobre Abimèlec, el seu germà, que els va matar, i sobre els ciutadans de Siquem, que l’havien ajudat en la matança dels seus germans. 9.25 A tal fi, els siquemites li posaven emboscades dalt de les muntanyes i saquejaven tothom qui passava prop d’ells per aquell camí; i d’això se n’avisà Abimèlec. 9.26 Llavors va arribar Gàal, fill d’Èbed, amb els seus germans, i passà per Siquem, i els siquemites es van fer amics seus. 9.27 Van sortir junts als camps, van veremar les vinyes, van trepitjar el raïm i, fent gatzara, van entrar al temple del seu déu, on van menjar i beure maleint Abimèlec. 9.28 I Gàal, fill d’Èbed, digué: “Qui és Abimèlec i qui és Siquem, perquè hàgim de servir-lo? ¿No és el fill de Jerubaal? I Zebul, no és el seu prefecte? Servim els homes d’Hamor, pare de Siquem. Per què hem de servir-lo a ell, nosaltres? 9.29 Tant de bo tingués aquesta gent sota el meu comandament; faria fugir Abimèlec i li diria: Reforça el teu exèrcit i surt.” 9.30 Quan Zebul, prefecte de la ciutat, va sentir les paraules de Gàal, fill d’Èbed, es va enfurismar 9.31 i va enviar missatgers secretament a Abimèlec, a dir-li: “Gàal, fill d’Èbed, i els seus germans han vingut a Siquem i revolten la ciutat contra tu. 9.32 Ara, doncs, vine de nit amb la teva gent i prepara una emboscada als afores; 9.33 i al matí, en sortir el sol, surt aviat i desplega l’exèrcit entorn de la ciutat. Així Gàal sortirà amb la seva tropa al teu encontre i podràs fer amb ell el que et plagui.” 9.34 Abimèlec, amb tots els seus homes, es va alçar de nit i va preparar l’emboscada contra Siquem amb quatre esquadrons. 9.35 Llavors Gàal, fill d’Èbed, va sortir i es va aturar a l’entrada de la porta de la ciutat. Abimèlec també es va alçar de l’emboscada amb la seva gent. 9.36 Quan Gàal veié la gent, digué a Zebul: “Mira, hi ha gent que baixa de dalt de les muntanyes.” Però Zebul li digué: “El que veus són les ombres de les muntanyes, que et deuen semblar homes.” 9.37 Però Gàal va insistir: “Mira, hi ha gent que baixa del Melic del país i un esquadró que ve pel camí de l’alzina dels Endevinadors.” 9.38 I Zebul li digué: “¿On és ara aquella boca amb què deies: ‘Qui és Abimèlec perquè l’hàgim de servir?’ ¿No és aquesta la gent que menyspreaves? Doncs, ara, digna’t sortir a combatre contra ells.” 9.39 Llavors Gàal va sortir al davant dels ciutadans de Siquem i va lluitar contra Abimèlec; 9.40 i Abimèlec el va perseguir, perquè va fugir del seu davant, i van caure moltes víctimes fins a l’entrada de la porta. 9.41 Abimèlec se’n tornà a Arumà, mentre que Zebul va expulsar Gàal i els seus germans i impedí que visquessin a Siquem. 9.42 L’endemà, el poble va sortir a camp obert i Abimèlec ho va saber. 9.43 Però ell havia preparat la seva gent i l’havia distribuïda en tres grups, i havia preparat una emboscada al camp. I així que va veure que la gent sortia de la ciutat es va llançar contra ells i els va derrotar. 9.44 Abimèlec i el grup que anava amb ell es van llançar impetuosament i van bar-rar el pas de l’entrada de la porta de la ciutat, mentre que els dos altres grups es llançaven damunt tots els qui eren en camp obert i els derrotaren. 9.45 Durant tot el dia, Abimèlec va lluitar contra la ciutat, la va vèncer i va matar la gent que hi havia; després va enrunar la ciutat i la va sembrar de sal. 9.46 Quan tots els habitants de la Torre de Siquem ho van saber, es van refugiar a la cripta del temple d’El-Berit. 9.47 Van avisar Abimèlec que tots els homes de la Torre de Berit s’havien refugiat allà. 9.48 Llavors Abimèlec, amb tots els qui eren amb ell, va pujar a la muntanya de Salmon i, amb la destral a la mà, va tallar una branca d’arbre, i alçant-la se la va carregar a l’espatlla tot dient a la gent que anava amb ell: “Això que m’heu vist fer, afanyeu-vos a fer-ho com jo.” 9.49 Tots es van posar a tallar cadascú la seva branca i, seguint Abimèlec, les van apilar contra la cripta i hi van calar foc. Així van morir totes les persones que vivien a la Torre de Siquem: entre homes i dones, unes mil. 9.50 Després, Abimèlec va marxar contra Tebés, la va assetjar i la va conquerir. 9.51 Al centre de la població hi havia una ciutadella on tots els homes i les dones, la totalitat dels habitants de la ciutat, van anar a refugiar-se; i després de tancar-se a dins, van pujar al terrat de la torre. 9.52 Abimèlec va arribar a la ciutadella, la va atacar i va acostar-se a la torre per calar-hi foc. 9.53 En això que una dona va llançar una pedra de molí contra el cap d’Abimèlec i li va fracturar el crani. 9.54 Ell va cridar de seguida el jove que li feia d’escuder i li digué: “Desembeina la teva espasa i mata’m! No vull que sigui dit que m’ha matat una dona.” El jove el va traspassar, i així va morir. 9.55 Quan els homes d’Israel van adonar-se que Abimèlec era mort, es van retirar cadascú a casa seva. 9.56 D’aquesta manera Déu va retribuir la maldat que Abimèlec havia comès contra el seu pare, matant els seus setanta germans. 9.57 Igualment, Déu va fer que tota la maldat dels habitants de Siquem recaigués damunt el seu cap; així es va complir en ells la maledicció de Jotam, fill de Jerubaal.

Jutges 10

10.1 Després d’Abimèlec va sorgir, per salvar Israel, Tolà, fill de Puà, nét de Dodó, un home d’Issacar que habitava a Xamir, a la Muntanya d’Efraïm. 10.2 Aquest, després de jutjar Israel durant vint-i-tres anys, va morir i el van enter-rar a Xamir. 10.3 Després d’ell va sorgir Jaïr, el galaadita, que va jutjar Israel vint-i-dos anys. 10.4 Tenia trenta fills que muntaven trenta pollins i posseïen trenta poblacions, que fins al dia d’avui s’anomenen les viles de Jaïr, situades a la regió de Galaad. 10.5 Quan Jaïn va morir el van enterrar a Camon. 10.6 Els fills d’Israel van tornar a fer el mal als ulls del Senyor, adorant els baals i les astartes, els déus de Síria, els de Sidó, els de Moab, el d’Ammon i els dels filisteus, abandonant el Senyor i negant-li el culte. 10.7 Llavors la ira del Senyor es va encendre contra Israel i els va posar en mans dels filisteus i en mans del ammonites, 10.8 els quals, des d’aquell any, van maltractar i van oprimir els fills d’Israel. Van ser divuit anys oprimint els fills d’Israel que vivien a l’altra banda del Jordà, en el territori de l’amorreu, a Galaad. 10.9 A més, els fills d’Ammon van travessar el Jordà per lluitar també contra Judà, contra Benjamí i contra la família d’Efraïm, de manera que Israel estava en una greu situació. 10.10 Aleshores els fills d’Israel van clamar al Senyor dient: “Hem pecat contra tu, perquè hem deixat el nostre Déu i hem adorat els baals!” 10.11 El Senyor contestà als fills d’Israel: “Quan els egipcis, els amorreus, els ammonites, els filisteus, 10.12 els sidonis, els amalequites i els maonites us oprimien, i vau clamar a mi, ¿no us vaig alliberar de les seves mans? 10.13 Tot i això, vosaltres m’heu abandonat i heu anat a adorar déus estranys. Per tant, no us tornaré a salvar. 10.14 Aneu a invocar els déus que us heu escollit; que us salvin en els vostres moments d’angoixa.” 10.15 Però els fills d’Israel van respondre al Senyor: “És veritat que hem pecat. Fes amb nosaltres el que millor et sembli, però, t’ho preguem, allibera’ns.” 10.16 Aleshores van treure els déus estrangers que tenien entre ells i van donar culte al Senyor, que es commogué profundament per la desgràcia d’Israel. 10.17 Mentrestant, els fills d’Ammon havien estat convocats i acamparen a Galaad. També els israelites es van reunir i van acampar a Mispà. 10.18 El poble i els principals de Galaad es preguntaven entre ells: “Qui serà l’home que emprengui l’atac contra els ammonites? Ell comandarà tots els homes de Galaad.”

Jutges 11

11.1 Jeftè, el galaadita, era un guerrer valent, però era fill d’una ramera. El seu pare era Galaad. 11.2 La muller de Galaad també li havia donat fills, i quan aquests van ser grans van fer fora Jeftè dient-li: “Tu no tindràs herència a casa del nostre pare, perquè ets fill d’una altra dona.” 11.3 Jeftè va marxar lluny dels seus germans i es va establir a la regió de Tob. Allà se li van ajuntar uns homes miserables que sortien amb ell a fer de saltejadors. 11.4 Succeí, al cap del temps, que els fills d’Ammon van començar una guerra contra Israel, 11.5 i quan els ammonites van atacar Israel, els ancians de Galaad van anar a buscar Jeftè a la regió de Tob. 11.6 I li digueren: “Vine, i seràs el nostre comandant en la guerra contra els fills d’Ammon.” 11.7 Però Jeftè va replicar als ancians de Galaad: “¿No sou vosaltres els qui em vau avorrir i em vau expulsar de la casa del meu pare? A què ve, doncs, acudir a mi ara que esteu en perill?” 11.8 Els ancians de Galaad digueren a Jeftè: “Per això precisament venim a buscar-te, perquè vinguis amb nosaltres a lluitar contra els fills d’Ammon i ens dirigeixis a tots els habitants de Galaad.” 11.9 Jeftè el va respondre: “Si em feu tornar per lluitar contra els fills d’Ammon, i el Senyor els posa en poder meu, ¿seré jo el vostre comandant?” 11.10 I els ancians digueren a Jeftè: “Que el Senyor faci de testimoni contra nosaltres si no complim el que ens demanes.” 11.11 Jeftè, doncs, se’n va anar amb els ancians de Galaad, i el poble el va reconèixer com a màxim dirigent. I Jeftè va repetir el seu compromís, davant el Senyor, a Mispà. 11.12 Jeftè va enviar missatgers al rei dels fills d’Ammon per dir-li: “Què hi ha entre tu i jo, perquè vinguis a fer-me la guerra al meu territori?” 11.13 El rei dels fills d’Ammon respongué al missatgers de Jeftè: “Perquè Israel, quan va pujar d’Egipte, es va apoderar del meu territori, des de l’Arnon fins al Jaboc i fins el Jordà; torna-me’l pacíficament.” 11.14 Jeftè va tornar a enviar missatgers al rei dels fills d’Ammon 11.15 per dir-li: “Això diu Jeftè: Israel no es va apoderar del país de Moab ni del país dels fills d’Ammon. 11.16 Perquè, quan va sortir d’Egipte, Israel va caminar pel desert fins al Mar Roig i va arribar a Cadeix. 11.17 Llavors Israel va enviar missatgers al rei d’Edom demanant-li: “Deixa’m passar pel teu territori”, però el rei d’Edom no ho va permetre. Igual petició va trametre al rei de Moab, i aquest tampoc no ho va permetre. Llavors Israel es va quedar a Cadeix. 11.18 Després s’endinsà al desert, rodejant el país d’Edom i el territori de Moab, va arribar a l’orient del país de Moab i va acampar a l’altre costat de l’Arnon, però no va entrar dins els límits de Moab, ja que l’Arnon era la frontera de Moab. 11.19 Israel aleshores va enviar missatgers a Sehon, rei amorreu, que regnava a Heixbon, per dir-li: “Deixa’m passar pel teu territori, de pas cap al meu lloc.” 11.20 Però Sehom, desconfiant d’Israel, no sols li va negar el pas pel seu territori, sinó que va reunir tota la seva tropa i va plantar el seu campament a Jahas; i va atacar Israel. 11.21 Però el Senyor, el Déu d’Israel, va posar Sehon i tots els seus homes en mans dels israelites, que el van matar. Llavors Israel va ocupar tot el territori dels amorreus que habitaven aquella regió. 11.22 Van conquerir tot el territori dels amorreus, des de l’Arnon al Jaboc i des del desert fins al Jordà. 11.23 I ara que el Senyor, Déu d’Israel, ha expulsat els amorreus de davant del seu poble, tu te’n vols apoderar? 11.24 ¿És que tu no t’apoderes d’allò que el teu déu Quemoix ha desposseït? Igualment, doncs, tot allò que el Senyor, el nostre Déu, ha desposseït davant nostre, nosaltres ho seguirem posseint. 11.25 ¿És que creus que tu tens més drets que Balac, fill de Sipor, rei de Moab? ¿Ha discutit mai ell amb Israel o l’ha combatut? 11.26 Per què durant aquests tres-cents anys que Israel ha viscut a Heixbon i les seves viles, a Aroer i les seves viles, i a totes les poblacions que hi ha a la riba de l’Arnon, no les heu reclamades en aquest temps? 11.27 Jo no t’he fet cap mal. Ets tu qui em fas el greuge de venir a atacar-me. El Senyor, que és el Jutge, judicarà avui entre els fills d’Israel i els fills d’Ammon!” 11.28 Però el rei dels fills d’Ammon no va voler escoltar les paraules que Jeftè li havia tramès. 11.29 Llavors l’esperit del Senyor vingué sobre Jeftè i ell va recórrer Galaad i Manassès, va passar a Mispà de Galaad, i de Mispà de Galaad va anar contra els fills d’Ammon. 11.30 Jeftè havia fet aquesta promesa al Senyor: “Si poses totalment a les meves mans els fills d’Ammon, 11.31 el primer que surti a rebre’m a les portes de casa meva, quan torni victoriós del combat amb el fills d’Ammon, serà per al Senyor, i l’oferiré en holocaust.” 11.32 Jeftè, doncs, va anar a combatre contra els fills d’Ammon, i el Senyor els va posar a les seves mans. 11.33 Els va atacar des d’Aroer fins a Minnit, que són vint poblacions, i fins a Abel-Queramim, amb una gran desfeta; i els ammonites van quedar sotmesos als fills d’Israel. 11.34 Després Jeftè va tornar cap a Mispà, i quan arribava a casa seva, heus aquí que la seva filla sortia a rebre’l amb danses i panderetes. Aquella era l’única filla que tenia; no tenia cap més fill ni filla. 11.35 Així que la va veure es va esquinçar els vestits, cridant: “Ai, filla meva, m’has abatut per complet! Tu mateixa has esdevingut la causa de la meva desgràcia, perquè he fet una promesa al Senyor i no me’n puc desdir!” 11.36 Ella li va respondre: “Pare meu, ja que has fet una promesa al Senyor, fes amb mi allò que has promès, perquè el Senyor t’ha concedit la venjança sobre els teus enemics, els ammonites.” 11.37 A més, digué al seu pare: “Concedeix-me una gràcia: deixa’m lliure dos mesos perquè em retiri a les muntanyes amb les meves amigues a plorar la meva virginitat.” 11.38 Ell li digué: “Vés-hi.” I li concedí els dos mesos. Ella va marxar amb les seves amigues a les muntanyes a plorar la seva virginitat. 11.39 Al cap de dos mesos va tornar a casa del seu pare, i ell va complir amb ella la promesa que havia fet. Ella no havia estat mai amb cap home. D’aquí va venir el costum que hi ha a Israel, 11.40 que any rere any les filles d’Israel van a fer la complanta de la filla de Jeftè, el galaadita, durant quatre dies.

Jutges 12

12.1 Els homes d’Efraïm s’havien aplegat i, passant a Safon, digueren a Jeftè: “Per què has anat a combatre els fills d’Ammon sense cridar-nos, a nosaltres, per acompanyar-te? Ara calarem foc a casa teva amb tu a dins!” 12.2 Jeftè va respondre: “Quan jo i el meu poble teníem un greu conflicte amb els fills d’Ammon, vaig demanar el vostre ajut i no vau venir a lliurar-me de les seves mans. 12.3 Veient que no m’ajudaríeu, i exposant la meva vida, vaig anar contra els fills d’Ammon, i el Senyor els va posar a les meves mans. Per què, doncs, ara pugeu a combatre contra mi?” 12.4 Llavors Jeftè va reunir tots els homes de Galaad i va derrotar Efraïm. Els galaadites van atacar Efraïm perquè aquests havien dit: “Vosaltres, els galaadites, sou uns fugitius que viviu dins d’Efraïm i Manassès.” 12.5 Llavors els galaadites van ocupar els guals del Jordà, en direcció a Efraïm, i quan un escapat dels efraïmites deia: “Deixeu-me passar”, els homes de Galaad li preguntaven: “Ets efraïmita, tu?” Si contestava: “No”, 12.6 li deien: “Doncs digues “xibòlet”. Si pronunciava ‘sibòlet’, perquè no sabia pronunciar-ho bé, llavors l’agafaven i el degollaven vora els guals del Jordà. En aquell encontre van caure quaranta-dos mil efraïmites. 12.7 Jeftè va ser jutge d’Israel durant sis anys. Després Jeftè, el galaadita, va morir, i el van enterrar a la seva ciutat, a Galaad. 12.8 Després d’ell, va ser jutge d’Israel Ibsan, de Betlem. 12.9 Aquest va tenir trenta fills i trenta filles. A elles les va casar a fora, i va portar dones de fora per als seus fills. Va ser jutge d’Israel durant set anys. 12.10 Quan Ibsan va morir, el van enterrar a Betlem. 12.11 Després d’ell, va ser jutge d’Israel Elon, el zabulonita. Aquest va governar Israel durant deu anys. 12.12 Quan va morir Elon, el zabulonita, el van enterrar a Aialon, en el territori de Zabuló. 12.13 Després d’ell, va ser jutge d’Israel Abdon, fill d’Hil•lel, el piratonita. 12.14 Aquest va tenir quaranta fills i trenta néts, que muntaven setanta pollins. Va governar Israel durant vuit anys. 12.15 Quan va morir Abdon, fill d’Hil·lel, el piratonita, el van enterrar a la regió d’Efraïm, a la serralada dels amalequites.

Jutges 13

13.1 Els fills d’Israel van tornar a fer el mal als ulls del Senyor, i ell els va deixar a l’albir dels filisteus durant quaranta anys. 13.2 Hi havia un home de Sorà, del clan dels danites, anomenat Manóah. La seva muller era estèril i no li havia donat fills. 13.3 L’àngel del Senyor s’aparegué a la muller i li digué: “Tu ets estèril i mai no has pogut tenir fills, però concebràs i tindràs un fill. 13.4 Ara, doncs, no beguis vi ni cap beguda fermentada i no mengis res d’impur, 13.5 perquè concebràs i tindràs un fill. Sobre el seu cap no passarà mai la navalla, ja que el noi ha de ser consagrat a Déu com a nazireu des del si matern. Ell és qui començarà a salvar Israel del poder dels filisteus.” 13.6 La muller va anar a contar-ho al seu marit i li digué: “M’ha vingut a veure un home de Déu, i el seu aspecte era com el d’un àngel de Déu, molt majestuós. No li he preguntat d’on venia ni com es deia, 13.7 però m’ha dit: Concebràs i tindràs un fill. Ara, doncs, no beguis vi ni cap beguda fermentada ni mengis res d’impur, perquè el noi ha de ser nazireu de Déu des del si matern fins al dia de la seva mort.” 13.8 Llavors Manóah va pregar al Senyor i digué: “Escolta’m, Senyor; et prego que l’home de Déu que vas enviar torni a nosaltres a fi que ens indiqui què hem de fer amb el noi que ha de néixer.” 13.9 El Senyor va escoltar la súplica de Manóah, i l’àngel de Déu va tornar a la muller mentre ella estava asseguda al camp; però Manóah, el seu marit, no era amb ella. 13.10 De seguida la muller va córrer a avisar el seu marit i li digué: “Mira, se m’ha aparegut l’home que va venir a trobar-me l’altre dia.” 13.11 Llavors Manóah es va alçar i va seguir la seva muller, i en arribar on era l’home li preguntà: “Ets tu l’home que va parlar amb aquesta dona?” Va contestar: “Jo mateix.” 13.12 Manóah li digué: “Quan es compleixi el que has dit, quina norma hem de seguir i què hem de fer amb el noi?” 13.13 L’àngel del Senyor respongué a Manóah: “Que la dona s’abstingui de tot allò que li vaig indicar: 13.14 No menjarà res que provingui de la vinya, no beurà vi ni beguda fermentada i no menjarà res d’impur. Ha de guardar tot el que li he manat.” 13.15 Llavors Manóah digué a l’àngel del Senyor: “Dispensa si et retenim, però és que volem preparar un cabrit per obsequiar-te.” 13.16 Però l’àngel del Senyor digué a Manóah: “Encara que em retinguis, no tastaré el teu menjar. Si vols oferir un holocaust, ofereix-lo al Senyor.” És que Manóah no sabia que era l’àngel del Senyor. 13.17 Després Manóah va preguntar: “Quin nom tens, a fi que puguem honrar-te quan es compleixin les teves paraules?” 13.18 Però l’àngel del Senyor li respongué: “No fa al cas preguntar pel meu nom, perquè és misteriós.” 13.19 Llavors Manóah va agafar un cabrit del ramat amb l’ofrena vegetal i, damunt la roca, els oferí en holocaust al Senyor; i es produí un gran prodigi mentre Manóah i la seva muller s’ho miraven: 13.20 mentre la flama s’enlairava cel amunt des de l’altar, també l’àngel del Senyor s’enlairava amb la flama, i en veure-ho Manóah i la seva muller es van prosternar fins a terra. 13.21 L’àngel del Senyor ja no es va tornar a aparèixer a Manóah ni a la seva muller; llavors Manóah va comprendre que era l’àngel del Senyor. 13.22 I Manóah digué a la seva muller: “Segur que morirem, perquè hem vist Déu.” 13.23 Però la seva muller li digué: “Si el Senyor hagués volgut matar-nos, no hauria acceptat de nosaltres l’holocaust i l’ofrena vegetal ni ens hauria mostrat totes aquestes coses, ni tampoc no ens hauria anunciat una cosa com aquesta.” 13.24 Al seu temps, la dona va tenir el fill i li va posar el nom de Samsó. El noi va anar creixent i el Senyor el va beneir, 13.25 i l’esperit del Senyor va començar a inspirar-lo a Mahané-Dan, entre Sorà i Eixtaol.

Jutges 14

14.1 Una vegada, Samsó va baixar a Timnà, i es va fixar en una dona de les filles dels filisteus, 14.2 i quan va pujar ho va explicar al seu pare i a la seva mare i els digué: “He vist a Timnà una dona de les filles dels filisteus; voldria que me la prenguéssiu per muller.” 14.3 Però el seu pare i la seva mare li van dir: “¿És que no hi ha cap dona entre les filles dels teus parents ni entre tot el meu poble, perquè hagis d’anar a buscar muller entre els filisteus incircumcisos?” Samsó respongué al seu pare: “Pren-me aquesta, perquè és la que m’agrada.” 14.4 El seu pare i la seva mare, però, no sabien que això era cosa del Senyor, que preparava un motiu contra els filisteus, que en aquella època dominaven sobre Israel. 14.5 Samsó va baixar a Timnà amb el seu pare i la seva mare, i quan eren prop de les vinyes de Timnà, un lleó jove va sortir davant d’ell bramulant. 14.6 Llavors l’esperit del Senyor s’apoderà de Samsó, qui, amb les mans nues, va esquarterar el lleó com qui esquartera un cabrit. I d’aquest fet no en va dir res ni al seu pare ni a la seva mare. 14.7 Samsó va arribar a baix, va parlar amb la dona i li va agradar força. 14.8 Un temps després, quan tornava per fer els tractes del casament, es va desviar per veure el cadàver del lleó, i veié que dins la carcanada del lleó hi havia un eixam d’abelles i mel. 14.9 La va recollir amb les mans i va seguir caminant i menjant. Quan va trobar-se amb el seu pare i la seva mare, els en va donar perquè en mengessin, però no els va dir que aquella mel l’havia recollida de la carcanada del lleó. 14.10 Després el seu pare va anar a casa de la dona, i Samsó va fer-hi un banquet, perquè això és el que acostumaven a fer els joves. 14.11 Però quan el van veure, van buscar trenta companys seus perquè estiguessin prop d’ell. 14.12 A aquests, Samsó els digué: “Vaig a proposar-vos una endevinalla. Si trobeu la solució durant els set dies que dura el banquet i l’encerteu, jo us donaré trenta camises i trenta mudes de vestit. 14.13 Però si no podeu endevinar-la, llavors vosaltres em donareu a mi les trenta camises i les trenta mudes de vestit.” I ells van dir: “Proposa la teva endevinalla, que l’escoltarem.” 14.14 Ell els digué: “Del qui menja n’ha sortit menjar, i del forçut n’ha sortit dolçor.” Passats tres dies encara no havien resolt l’endevinalla, 14.15 i al quart dia van dir a la muller de Samsó: “Mira de convèncer el teu marit perquè ens expliqui l’endevinalla o, si no, et cremarem a tu i la casa del teu pare. ¿És que ens heu convidat per robar-nos? És així? 14.16 Llavors la muller de Samsó va començar a ploriquejar, abraçant-lo i dient-li: “M’has avorrit, ja no m’estimes. Has proposat una endevinalla a la gent del meu poble i a mi no me l’has explicada.” Però ell li digué: “No l’he explicada ni al meu pare ni a la meva mare, i ara vols que te l’expliqui a tu?” 14.17 Ella va estar ploriquejant d’aquesta manera durant els set dies que va durar la festa, i al setè dia, de tant que l’amoïnava, Samsó li va dir la solució. Llavors ella la va revelar a la gent del seu poble. 14.18 I així, el setè dia, abans de la posta de sol, la gent del poble li van dir: “Què hi ha més dolç que la mel, i què hi ha més forçut que el lleó?” Però ell els respongué: “Si no haguéssiu llaurat amb la meva vedella no hauríeu encertat la meva endevinalla.” 14.19 Llavors l’esperit del Senyor es va apoderar d’ell, va baixar a Ascaló, va matar trenta homes d’allà i, prenent les seves despulles, va donar les mudes de vestit als qui havien resolt l’endevinalla; i tot encès de fúria va pujar a casa del seu pare. 14.20 Pel que fa a la dona de Samsó, la van donar al seu company que li havia fet de padrí.

Jutges 15

15.1 Temps després, quan era l’època de segar el blat, Samsó va decidir anar a veure la seva dona, portant-li un cabrit, i digué: “Vull estar amb la meva dona a la cambra.” Però el pare d’ella no el va deixar entrar, 15.2 tot dient-li: “Jo pensava que de ben segur ja l’havies avorrida, i per això l’he donada al teu company. Tanmateix, la seva germana petita, ¿no és més bonica que ella? Pren-la, doncs, en lloc d’ella.” 15.3 Però Samsó va respondre: “Aquesta vegada seré net de culpa envers els filisteus, si els faig algun mal.” 15.4 Llavors Samsó se’n va anar, va capturar tres-cents xacals, va preparar unes teies i, lligant cua contra cua, va posar entre cada dues cues una teia. 15.5 Després encengué les teies i deixà anar els xacals entre els sembrats dels filisteus. D’aquesta manera va cremar garbes i sembrats, i fins i tot les vinyes i els oliverars. 15.6 Quan els filisteus van preguntar: “Qui pot haver fet això?”, els van dir: “Samsó, el gendre del timnita, perquè li ha pres la dona i l’ha donada al seu company.” Aleshores els filisteus van pujar i van cremar la dona i el seu pare. 15.7 Samsó els digué: “Per haver fet això, no pararé fins que m’hagi venjat de vosaltres.” 15.8 I els va apallissar a tort i a dret, fins a abatre’ls del tot. Després va baixar i es va quedar a la gorja rocosa d’Etam. 15.9 Després els filisteus van pujar, van acampar a Judà i es van estendre per Lehí. 15.10 Els homes de Judà van dir: “Per què pugeu contra nosaltres?” Ells van contestar: “Pugem per endur-nos pres Samsó, per fer amb ell el mateix que ha fet amb nosaltres.” 15.11 Llavors tres mil homes de Judà van baixar a la gorja rocosa d’Etam i digueren a Samsó: “¿No saps que estem sota el domini dels filisteus? Per què ens has fet això?” Ell els respongué: “Tal com ells han fet amb mi, així jo he fet amb ells.” 15.12 I li digueren: “Hem baixat per fer-te presoner i lliurar-te a mans dels filisteus.” Samsó els va contestar: “Jureu-me que no em matareu vosaltres mateixos.” 15.13 Ells li van respondre: “Només et lligarem i et deixarem a les seves mans, però no tenim intenció de matar-te.” El van lligar, doncs, amb dues cordes noves, i el van fer pujar de la gorja rocosa. 15.14 Quan ell arribava a Lehí, els filisteus sortien al seu encontre amb gran cridòria. Llavors l’esperit del Senyor es va apoderar d’ell, i les cordes que subjectaven els seus braços esdevingueren com fils de lli cremat al foc, i els lligams es van desfer entre les seves mans. 15.15 Va trobar una mandíbula d’ase encara fresca, va agafar-la i amb ella va batre mil homes. 15.16 Llavors digué Samsó: “Amb una mandíbula d’ase, una pila n’ha caigut; amb una mandíbula d’ase, a mil homes he batut.” 15.17 Després va llançar a terra la mandíbula que duia a la mà, i va denominar aquell lloc Ramat-Lehí (Turó de la mandíbula). 15.18 I com que estava assedegat, va clamar al Senyor: “Tu has concedit per mitjà del teu servent aquesta gran victòria, ¿i ara hauré de morir de set o caure en mans d’aquests incircumcisos?” 15.19 Llavors Déu va obrir la cavitat que hi ha a Lehí, en va sortir un doll d’aigua, va beure, li va retornar l’esperit i es va refer. Per aquest fet li va posar el nom d’Enacoré (la font del qui invoca), que encara avui és a Lehí. 15.20 Samsó va ser jutge d’Israel durant vint anys, en temps dels filisteus.

Jutges 16

16.1 En una visita que Samsó va fer a Gaza, li va agradar una prostituta d’allà, i va anar amb ella. 16.2 Però van avisar la gent de Gaza i els digueren: “Samsó ha vingut aquí.” Llavors van rodejar la casa i es van posar a l’aguait tota aquella nit a la porta de la ciutat. I van estar-se en silenci tota la nit pensant: “Quan es faci de dia, el matarem.” 16.3 Samsó va dormir fins a mitja nit, i llavors es va aixecar, va agafar els dos batents de la porta de la ciutat amb els seus muntants, els va arrencar amb bar-ra i tot, se’ls carregà a l’esquena i els va pujar al capdamunt del turó que hi ha davant d’Hebron, i els hi va deixar. 16.4 Després d’això Samsó es va enamorar d’una dona de la vall de Sorec que es deia Dalila. 16.5 Els principals dels filisteus van anar a trobar-la i li digueren: “Afalaga’l i procura saber d’on li ve tanta força i com podríem dominar-lo per poder lligar-lo. I et donarem mil cent peces de plata cadascun de nosaltres.” 16.6 Llavors Dalila va preguntar a Samsó: “Et prego que m’expliquis d’on et ve tanta força i si podries ser lligat d’alguna manera per dominar-te.” 16.7 Samsó li respongué: “Si em lligaven amb set cordes d’arc fresques, que no s’haguessin assecat, perdria les forces i esdevindria com qualsevol altre home.” 16.8 Els principals dels filisteus li van portar set cordes d’arc fresques, que encara no s’havien assecat, i ella el va lligar. 16.9 Llavors ella, que ja tenia preparada una emboscada dins la cambra, va cridar: “Samsó, els filisteus t’ataquen!” Ell va trencar els lligams com es trenca un fil d’estopa quan sent el foc. I no van descobrir el secret de la seva força. 16.10 Dalila digué a Samsó: “M’has enganyat i m’has dit mentides. Ara digues-me: amb què podries ser lligat?” 16.11 Ell li digué: “Si em lligaven fort amb cordes noves que encara no haguessin estat emprades per a cap feina, perdria les forces i esdevindria com qualsevol altre home.” 16.12 Dalila prengué cordes noves i el lligà i cridà: “Samsó, els filisteus t’ataquen!” Mentrestant els emboscats estaven preparats dins la cambra. Però ell va trencar les cordes dels seus braços com si fossin un fil. 16.13 I Dalila digué a Samsó: “Fins ara m’has enganyat i m’has dit mentides. Ara digues-me: amb què podries ser lligat?” I ell li digué: “Si em teixies les set trenes del meu cap amb la trama del teixit i les clavaves amb un barró, perdria les forces i esdevindria com qualsevol altre home.” 16.14 Ella el va adormir, li va teixir les set trenes del cap amb la trama del teixit i les va clavar amb el barró, i va cridar: “Samsó, els filisteus t’ataquen!” I ell, despertant del son, va arrencar el barró amb el teler i el teixit. 16.15 Llavors ella li digué: “Com em pots dir ‘t’estimo’, si no ets sincer amb mi? Són tres les vegades que m’has enganyat i no m’has explicat el perquè de la teva gran força.” 16.16 Succeí que, de tant que ella l’amoïnava cada dia amb les seves queixes, fastiguejat de la vida, 16.17 va acabar per sincerar-se i li digué: “Pel meu cap no ha passat mai la navalla, perquè sóc consagrat a Déu des del si matern. Si em tallaven els cabells, la meva força desapareixeria i quedaria afeblit; esdevindria com un altre home qualsevol.” 16.18 Quan Dalila va comprendre que havia estat sincer, va fer venir els principals dels filisteus i els digué: ”Aquesta vegada podeu pujar, perquè m’ha confiat el seu secret.” Els principals dels filisteus van pujar a casa seva amb els diners a les mans. 16.19 Ella va fer que s’adormís a la seva falda, va cridar un home i va fer que li tallés les set trenes del cap. Ella va començar a sacsejar-lo, perquè la seva força s’havia apartat d’ell, 16.20 mentre cridava: “Samsó, els filisteus t’ataquen!” Ell es va despertar del son pensant: “Me’n sortiré com les altres vegades i me’n deslliuraré”, però no sabia que el Senyor s’havia apartat d’ell. 16.21 Els filisteus el van agafar, li van treure els ulls i el van baixar a Gaza, on el van engrillonar amb doble cadena de bronze i el van posar a moldre a la presó. 16.22 El cabell del seu cap va començar a créixer, després de ser rapat. 16.23 Els principals dels filisteus es van reunir per oferir un gran sacrifici a Dagon, el seu déu, i per celebrar-ho, perquè deien: “El nostre déu ens ha posat a les mans Samsó, el nostre enemic.” 16.24 Quan el poble veié el seu déu, va aclamar-lo cridant: ”El nostre déu ens ha posat a les mans Samsó, el nostre enemic, el devastador del país, el que multiplicava els nostres morts.” 16.25 I quan el seu cor vessava d’alegria van dir: “Feu venir Samsó, perquè ens diverteixi.” Van anar a buscar Samsó a la presó, i es van divertir a la seva esquena. Després el van posar entre les columnes. 16.26 Llavors Samsó digué al noi que el duia de la mà: “Posa’m on pugui tocar les columnes que aguanten l’edifici, perquè m’hi pugui recolzar.” 16.27 L’edifici era ple d’homes i dones, i els principals dels filisteus també eren allí. A més, damunt la terrassa hi havia unes tres mil persones que miraven com es divertien amb Samsó. 16.28 Llavors Samsó va invocar el Senyor i digué: “Senyor, Déu meu, et prego que et recordis de mi; dóna’m força, ni que sigui aquesta vegada solament, oh Déu, perquè d’un sol cop prengui venjança dels filisteus pels meus dos ulls.” 16.29 Tot seguit Samsó va palpar les dues columnes sobre les quals se sostenia l’edifici i s’hi va repenjar, a l’una amb la mà dreta i a l’altra amb la mà esquerra. 16.30 Llavors Samsó va cridar: “Que mori jo amb els filisteus!”, mentre empenyia amb força; i l’edifici es va ensorrar damunt tota la gent que hi havia a dins. Van ser més els que va matar en morir que no pas els que havia matat durant la seva vida. 16.31 Els seus germans, amb tota la casa paterna, van baixar a buscar-lo i el van enterrar entre Sorà i Eixtaol, a la sepultura del seu pare, Manóah. Havia estat jutge d’Israel per espai de vint anys.

Jutges 17

17.1 Hi havia un home de la serralada d’Efraïm anomenat Micà. 17.2 Aquest digué a la seva mare: “Els mil cent sicles de plata que et van robar, i pels quals vas llançar una maledicció que jo mateix vaig sentir, heus aquí que els tinc jo; jo els vaig agafar.” I la seva mare exclamà: “Beneït siguis del Senyor, fill meu!” 17.3 Micà va tornar els mil cent sicles de plata a la seva mare, però ella li digué: “De bon grat he consagrat solemnement aquests diners al Senyor a favor del meu fill, perquè se’n faci una imatge i una estàtua de fosa; així que ara te’ls torno.” 17.4 Però ell insistí a retornar els diners a la seva mare. Llavors ella va prendre dos-cents sicles de plata i els va donar a l’argenter perquè en fes una imatge i una estàtua de fosa, que va instal·lar a casa de Micà. 17.5 Així aquest home, Micà, va tenir un santuari privat. Es va fer un efod i uns terafim i va investir un dels seus fills com a sacerdot. 17.6 En aquell temps no hi havia rei a Israel, i cadascú feia el que creia que era correcte. 17.7 Hi havia també un jove de Betlem de Judà, del clan de Judà, que era levita i que vivia allí com a foraster. 17.8 Aquest jove va marxar de Betlem de Judà per anar a viure on trobés acolliment, i tot fent camí va arribar a la serralada d’Efraïm, a casa de Micà. 17.9 Aquest li preguntà: “D’on véns?” Ell respongué: “Sóc un levita de Betlem de Judà, i vaig de camí per trobar un lloc on pugui viure.” 17.10 Micà li va proposar: “Queda’t amb mi i em faràs de pare i de sacerdot, i jo t’assignaré deu sicles de plata a l’any, un joc de vestits i la manutenció.” I el levita s’hi va quedar. 17.11 El levita, doncs, va acceptar de viure amb aquell home, que va tractar-lo com un dels seus fills. 17.12 Micà va consagrar el levita, i el jove li va fer de sacerdot i es va quedar a la casa. 17.13 Llavors Micà va pensar: “Ara estic segur que el Senyor m’ha d’afavorir, perquè tinc un levita com a sacerdot.”

Jutges 18

18.1 En aquella època no hi havia rei a Israel. I en aquell temps la tribu dels danites anava buscant un territori on establir-se, perquè fins aquell moment no li havia tocat cap heretat entre els fills d’Israel. 18.2 Els danites van enviar, des de Sorà a Eixtaol, cinc homes del seu clan, escollits d’entre tots ells, homes valents, perquè anessin a recórrer el país i l’exploressin. Els digueren: “Aneu i exploreu el país.” Van arribar a la serralada d’Efraïm, a la propietat de Micà, i van passar-hi la nit. 18.3 Quan eren prop de la casa de Micà, van reconèixer la veu del jove levita, van acostar-s’hi i li digueren: “Qui t’ha portat aquí? Què fas en aquest lloc? Què hi tens aquí?” 18.4 Ell els respongué: “Micà ha fet molt per mi, i em té a sou perquè li faci de sacerdot.” 18.5 Llavors ells li van dir: “Et preguem que consultis Déu per saber si tindrà èxit el viatge que hem emprès.” 18.6 I el sacerdot els digué: “Aneu en pau, que el viatge que feu és sota la mirada del Senyor.” 18.7 Aquells cinc homes van seguir el seu camí i van arribar a Laix. Van veure que la població d’allà vivia confiada i a l’estil dels sidonis, tranquils i despreocupats, sense que cap poderós pertorbés gens el país; vivien allunyats dels sidonis i sense tenir tractes amb ningú. 18.8 Van tornar a Sorà i Eixtaol, als seus germans, que els van preguntar: “Què hi ha?” 18.9 Ells van contestar: “Alceu-vos i pugem contra ells, perquè hem vist el país i és molt bo. Us quedareu aquí parats? Cuiteu per anar a conquerir el país! 18.10 Quan hi arribareu trobareu una gent refiada que viu en un país extens. És evident que Déu ha posat al vostre abast un lloc on no hi manca res del que produeix la terra.” 18.11 Sis-cents homes del clan danita van emprendre la marxa des de Sorà i Eixtaol, ben armats, 18.12 i van pujar fins a Quiriat-Jearim, on van plantar el campament. És per això que han anomenat aquell lloc Mahané-Dan (el campament de Dan) fins al dia d’avui. És darrere Quiriat-Jearim. 18.13 D’allà van passar a la serralada d’Efraïm i van arribar fins a la casa de Micà. 18.14 Aleshores els cinc homes que havien anat a explorar la terra de Laix van parlar als seus germans i els digueren: “¿Sabeu que en aquestes cases hi ha un efod, uns terafim, una imatge i una estàtua de fosa? Ara, doncs, penseu bé el que cal fer.” 18.15 Ells es van desviar i van entrar a la casa del levita, a la hisenda de Micà, i el van saludar. 18.16 Mentrestant, els sis-cents homes dels fills de Dan, amb les armes preparades, es van situar a l’entrada de la porta. 18.17 Els cinc homes que havien anat a explorar la terra van entrar dins i van agafar la imatge, l’efod, els terafim i l’estàtua de fosa, mentre el sacerdot era davant la porta d’entrada amb els sis-cents homes armats. 18.18 Quan aquells cinc van entrar a la casa de Micà i van agafar la imatge, l’efod, els terafim i l’estàtua de fosa, el sacerdot els digué: “Què feu?” 18.19 Ells li van contestar: “Calla. Tapa’t la boca i vine amb nosaltres, i ens faràs de pare i sacerdot. Què és millor per a tu: ser sacerdot de la casa d’un sol home o ser-ho d’una tribu i d’un clan a Israel?” 18.20 Això va complaure força el sacerdot, i agafant l’efod, els terafim i la imatge es va posar enmig de la gent. 18.21 Després, donant mitja volta, van iniciar la marxa, posant al davant seu les dones, la mainada, el bestiar i els bagatges. 18.22 Ja s’havien allunyat de la casa de Micà quan la gent que vivia a les cases veïnes es va aplegar i van perseguir els fills de Dan. 18.23 Com que anaven cridant contra els fills de Dan, aquests es van girar i digueren a Micà: “Què et passa, que has aplegat tanta gent?” 18.24 Ell va contestar: “M’heu pres el déu que jo havia fet, i, a més, el sacerdot. Us n’aneu, i a mi, què em queda? I encara em pregunteu què em passa?” 18.25 Però els fills de Dan li van replicar: “No alcis tant la veu contra nosaltres, no sigui que alguns dels homes, irritats, us ataquin i perdis la teva vida i la vida de la teva família.” 18.26 Els fills de Dan van seguir el seu camí, i Micà, veient que ells eren més forts que no pas ell, va donar mitja volta i va tornar a casa seva. 18.27 D’aquesta manera es van apoderar d’allò que Micà havia fabricat, juntament amb el sacerdot que tenia, i van marxar contra Laix, un poble tranquil i confiat. El van passar a fil d’espasa i van calar foc a la ciutat. 18.28 No hi havia ningú que el pogués defensar, perquè la ciutat era lluny de Sidó i no tenien tractes amb ningú. Era situada a la vall de Bet-Rehob. Després van reconstruir la ciutat i s’hi van quedar a viure. 18.29 A la ciutat la van anomenar Dan, en record del seu avantpassat, que es deia així, nascut a Israel. Antigament, però, el nom de la ciutat era Laix. 18.30 Els fills de Dan van erigir aquella imatge per al seu culte, i Jehonatan, fill de Guerxom, nét de Moisès, junt amb els seus fills, van ser sacerdots de la tribu dels danites fins al dia de la deportació del país. 18.31 Així, la imatge que Micà havia fabricat, la van tenir instal·lada per al seu culte durant tot el temps que el santuari de Déu estigué a Siló.

Jutges 19

19.1 Succeí per aquell temps, quan a Israel encara no hi havia rei, que un levita que residia temporalment a la part interior de la serralada d’Efraïm havia pres per concubina una dona de Betlem de Judà. 19.2 Però la seva concubina, per haver-li estat infidel, el va deixar i se’n va anar a viure a casa del seu pare, a Betlem de Judà, i s’hi va estar per espai de quatre mesos. 19.3 Llavors el seu marit es va decidir a anar-la a buscar i a parlar-li afectuosament per fer-la tornar. Hi va anar amb el seu criat i amb un parell d’ases. Ella el va fer entrar a casa del seu pare, i quan el pare de la noia el veié, el va rebre joiós. 19.4 El seu sogre, el pare de la noia, va insistir que es quedés amb ell tres dies. Van menjar i beure i s’hi van hostatjar. 19.5 El quart dia, es va llevar de matinada i es disposava a marxar, però el pare de la noia digué al seu gendre: “Reconforta’t amb un mos de pa, i després marxareu.” 19.6 Es van asseure, doncs, i van menjar i beure els dos junts. Aleshores el pare de la noia digué a l’home: “Et prego que acceptis de passar la nit aquí, que això et farà bé.” 19.7 Tot i així, l’home es va alçar disposat a marxar, però el seu sogre va insistir i ell va acceptar de passar la nit allà. 19.8 Quan al matí del dia cinquè es va llevar per marxar, el pare de la noia li digué: “Et prego que et reconfortis i esperis fins que el dia declini.” I van menjar tots dos junts. 19.9 Quan l’home es disposava a marxar amb la seva concubina i el criat, el seu sogre, el pare de la noia, li digué: “Mira, ja comença a ser tard i aviat serà de nit, us prego que passeu la nit aquí. Ja que el dia declina, pernocteu aquí i estigues tranquil; demà us llevareu aviat per emprendre la marxa i podràs tornar a casa teva.” 19.10 Però l’home no va acceptar de passar la nit allà; es va alçar i emprengué el camí; va arribar a les envistes de Jebús, és a dir, Jerusalem, amb els dos ases albardats i amb la seva concubina. 19.11 Quan eren prop de Jebús, el dia ja declinava, i el criat digué al seu amo: “Anem, si et sembla bé, i desviem-nos cap a aquesta ciutat dels jebuseus; i ens hi allotjarem.” 19.12 Però l’amo li respongué: “No ens hem d’aturar en una ciutat de gent estranya, que no són israelites, sinó que seguirem cap a Guibà.” 19.13 El criat va dir: “Anem, doncs, i acostem-nos a un d’aquells poblats, i podrem passar la nit a Guibà o a Ramà.” 19.14 Van passar de llarg, seguint endavant, i quan eren prop de Guibà de Benjamí el sol es va pondre. 19.15 Llavors es van desviar per passar la nit a Guibà. Quan van ser a dins, el levita es va quedar assegut a la plaça, perquè no hi hagué ningú que els donés acolliment a casa seva per passar-hi la nit. 19.16 Al capvespre vingué un vell que tornava de la feina del camp. Era de la serralada d’Efraïm, però vivia com a foraster a Guibà, mentre que la gent d’aquell indret eren benjaminites. 19.17 Aquest, alçant la vista, veié el vianant a la plaça de la ciutat, i li preguntà: “On vas i d’on véns?” 19.18 Ell respongué: “Estem de pas; de Betlem de Judà anem cap a la part interior de la serralada d’Efraïm, d’on sóc jo. Vaig anar a Betlem de Judà, però ara torno a la casa del Senyor, i no hi ha ningú que em vulgui hostatjar, 19.19 Tot i que tenim palla i farratge per als nostres ases, i també pa i vi per a mi, per a la teva serventa i per al criat dels teus servents. No ens fa falta res.” 19.20 Llavors el vell digué: “La pau sigui amb tu! Només a càrrec meu anirà tot el que necessitis, però no has de passar la nit a la plaça.” 19.21 Els va dur a casa seva, va donar pinso als ases, i després ells es van rentar els peus i es van posar a menjar i beure. 19.22 Mentre ells refeien les forces van venir uns homes de la ciutat, una gent malvada, que van rodejar la casa i, trucant fort a la porta, es van dirigir al vell, l’amo de la casa, tot cridant: “Fes sortir aquest home que ha entrat a casa teva, que volem jeure amb ell.” 19.23 L’amo de la casa va sortir a fora i els digué: “No, germans meus, si us plau, no feu cap maldat. Ja que aquest home s’ha acollit a casa meva, no cometeu aquesta infàmia. 19.24 Mireu, faré sortir la meva filla verge i la concubina d’ell, i si us sembla bé, humilieu-les i feu amb elles el que us sembli, però a aquest home no li feu una cosa tan infamant.” 19.25 Però aquells homes no volien escoltar-lo. Llavors el levita va agafar la seva concubina i els la va treure fora. Ells la van violar i van abusar d’ella tota la nit, fins a l’endemà. A la matinada la van deixar estar. 19.26 A trenc d’alba, la dona va arribar i es va deixar caure a terra davant la porta de la casa de l’home on era el seu amo, fins que va ser de dia. 19.27 Al matí, quan el seu amo es va llevar i obria la porta per continuar el viatge, veié la dona, la seva concubina, caiguda a l’entrada de la casa amb les mans al llindar. 19.28 Ell li digué: “Alça’t i marxem.” Però ja no obtingué resposta. Llavors l’home la va carregar damunt l’ase i emprengué el camí cap al seu lloc. 19.29 Quan van ser a casa seva, va agafar un ganivet i va esquarterar el cadàver de la seva concubina, membre per membre, en dotze trossos, i ho envià per tot el territori d’Israel. 19.30 I tots els qui ho veien exclamaven: “Mai no s’ha fet ni s’ha vist una cosa semblant des del dia que els fills d’Israel van pujar d’Egipte fins al dia d’avui. Penseu-hi, preneu consell i decidiu.”

Jutges 20

20.1 Llavors tots els fills d’Israel van sortir, des de Dan fins a Beerxeba i del país de Galaad, i com un sol home es van congregar davant el Senyor, a Mispà. 20.2 Es van presentar a l’assemblea del poble de Déu els caps de tot el poble i totes les tribus d’Israel, en nombre de quatre-cents mil homes d’infanteria, armats d’espasa. 20.3 I els benjaminites van saber que els fills d’Israel havien pujat a Mispà. Els fills d’Israel preguntaren: “Digueu: Com ha estat comès aquest crim?” 20.4 El levita, marit de la dona assassinada, respongué: “Vaig arribar amb la meva concubina a Guibà de Benjamí per passar la nit, 20.5 i els homes de Guibà es van alçar contra mi. Durant la nit van rodejar la casa amb intenció de matar-me, i van violar la meva concubina fins que va morir. 20.6 Jo vaig agafar la meva concubina, la vaig esquarterar i vaig enviar-la per tot el territori de l’heretatge d’Israel, perquè havien comès una atrocitat infamant a Israel. 20.7 Aquí hi sou tots, fills d’Israel: delibereu i preneu aquí mateix una decisió.” 20.8 Tot el poble es va alçar com un sol home i van dir: “Cap de nosaltres no es retirarà a la seva tenda; ningú no tornarà a casa seva, 20.9 sinó que el que hem de fer ara amb Guibà és atacar-la. Segons determini la sort, 20.10 triarem d’entre totes les tribus d’Israel deu homes de cada cent, cent de cada mil i mil de cada deu mil, perquè vagin a buscar queviures per a l’exèrcit, a fi que apliquem a Guibà de Benjamí el que mereix la vilesa que ha comès contra Israel.” 20.11 Així van aplegar-se tots els israelites contra la ciutat, units com un sol home. 20.12 Les tribus d’Israel van enviar emissaris a totes les famílies de Benjamí a dir-los: “Quina maldat és aquesta que s’ha comès entre vosaltres? 20.13 Doneu-nos aquests malvats de Guibà perquè els ajusticiem i esborrem d’Israel la maldat.” Però els benjaminites no van voler escoltar les raons dels seus germans, els fills d’Israel, 20.14 sinó que tots els benjaminites de les poblacions es van aplegar a Guibà, per sortir a lluitar contra els fills d’Israel. 20.15 Aquell dia es va fer el recompte dels fills de Benjamí vinguts de les poblacions, i eren vint-i-sis mil homes armats d’espasa, sense comptar els ciutadans de Guibà, que eren set-cents homes escollits. 20.16 Entre tota aquella tropa hi havia set-cents homes experts, esquerrans, tots ells capaços de llançar una pedra amb la fona contra un cabell, sense fallar el tret. 20.17 També van fer el recompte els fills d’Israel, a part dels benjaminites, i eren quatre-cents mil homes armats d’espasa; tots ells eren experts guerrers. 20.18 Llavors els fills d’Israel es van alçar i van pujar a Betel per consultar Déu, i preguntaren: “Qui de nosaltres pujarà primer per lluitar contra Benjamí?” I el Senyor respongué: “Judà serà el primer.” 20.19 Els fills d’Israel es van llevar de matinada i van acampar davant Guibà. 20.20 Els homes d’Israel van sortir a la batalla contra Benjamí i es van arrenglerar en ordre de combat davant Guibà, 20.21 però els homes de Benjamí van sortir de la ciutat i van destrossar els israelites, causant-los vint-i-dues mil baixes aquell dia. 20.22 L’exèrcit d’Israel es va refer i va tornar a arrenglerar-se en ordre de batalla al mateix lloc on s’havia situat el primer dia. 20.23 Perquè els fills d’Israel havien pujat a lamentar-se davant el Senyor tota la tarda, i van consultar el Senyor i digueren: “¿Hem de tornar a enfrontar-nos en combat amb els fills de Benjamí, el nostre germà?”, i el Senyor havia respost: “Aneu contra ells.” 20.24 Per això els fills d’Israel van enfrontar-se amb els fills de Benjamí el segon dia. 20.25 Però els benjaminites van sortir al seu encontre des de Guibà, aquella segona jornada, i altre cop van destrossar els fills d’Israel deixant-ne per terra divuit mil, tots ells armats d’espasa. 20.26 Llavors tots els fills d’Israel, amb el poble sencer, van pujar fins a Betel, i allà van lamentar-se asseguts davant el Senyor; aquell dia van fer dejuni fins al vespre, i van oferir holocaustos i ofrenes pacífiques davant el Senyor. 20.27 Els fills d’Israel van consultar el Senyor, perquè en aquells temps l’Arca del Pacte de Déu era allà, 20.28 i Pinhàs, fill d’Eleazar, fill d’Aaron, ministrava davant d’ella, en aquells dies. Van preguntar: “¿Hem de tornar a enfrontar-nos en combat contra els fills de Benjamí, el nostre germà, o hem de desistir?” I el Senyor respongué: “Aneu-hi, que demà els posaré a les vostres mans.” 20.29 Llavors els israelites van posar emboscades al voltant de Guibà. 20.30 I el tercer dia van pujar els fills d’Israel contra els benjaminites i es van arrenglerar en ordre de combat contra Guibà, com les altres vegades. 20.31 Llavors els fills de Benjamí van sortir contra el poble, atrets fora de la ciutat, i van començar a matar gent del poble com les altres vegades, pels camins que pugen l’un de Betel i l’altre de Guibà, pel camp. Caigueren uns trenta homes d’Israel. 20.32 Els fills de Benjamí pensaven: “Estan derrotats davant nostre, com la primera vegada”, però els fills d’Israel havien ordenat: “Farem com que fugim, a fi d’allunyar-los de la ciutat cap als camins.” 20.33 Llavors tots els homes d’Israel es van alçar del seu lloc i es van posar en ordre de batalla a Baal-Tamar, mentre que els emboscats d’Israel es van llançar fora del seu amagatall des de la plana de Guibà. 20.34 Van anar contra Guibà deu mil homes escollits de tot Israel. La batalla es va endurir, però els benjaminites no s’adonaven del desastre que els queia al damunt. 20.35 El Senyor va derrotar Benjamí davant d’Israel, de manera que els israelites van matar aquell dia vint-i-cinc mil cent homes de Benjamí, tots ells armats d’espasa. 20.36 Els fills de Benjamí s’adonaren que eren derrotats, perquè els fills d’Israel havien cedit terreny als benjaminites confiant en l’emboscada que havien preparat contra Guibà. 20.37 Llavors els emboscats, de sobte, es van llançar contra Guibà, es van desplegar i van passar tota la ciutat a fil d’espasa. 20.38 Els fills d’Israel havien convingut amb els de l’emboscada que aquests aixecarien com a senyal una gran fumera des de la ciutat. 20.39 Quan els homes d’Israel van fugir del combat i els de Benjamí van començar a causar baixes entre els homes d’Israel, matant uns trenta homes, els de Benjamí van pensar: “De segur que quedaran derrotats davant nostre, com en la primera batalla.” 20.40 Però aleshores va començar a pujar des de la ciutat la columna de fum, i quan els benjaminites es van girar a mirar enrere veieren que tota la ciutat pujava cap al cel en flames. 20.41 Els homes d’Israel, llavors, van donar mitja volta, i als benjaminites els va entrar pànic, en adonar-se del desastre que els queia al damunt. 20.42 I van fugir davant dels homes d’Israel en direcció al camí del desert, però el combat els va atrapar, perquè els de les ciutats els destruïen, agafant-los al mig. 20.43 Així van encerclar els benjaminites, els van perseguir sense descans i els van derrotar fins a les envistes de Guibà, al cantó oriental. 20.44 Així van caure divuit mil homes dels benjaminites, tots ells guerrer valents. 20.45 Dels homes que van fugir cap al desert, vers la Roca de Rimmon, els israelites en van arreplegar uns cinc mil pels camins, mentre perseguien els benjaminites de prop fins a Guidom, en què causaren encara dues mil baixes. 20.46 El total de caiguts de Benjamí aquell dia va ser de vint-i-cinc mil homes armats d’espasa, tots ells guerrers valents. 20.47 Però sis-cents homes dels que van fugir aconseguiren escapar al desert, a la Roca de Rimmon, i s’hi van quedar durant quatre mesos. 20.48 Després els israelites van tornar enrere contra els fills de Benjamí i van passar a fil d’espasa tant els homes de cada ciutat com el bestiar i tot el que van trobar. A més, van calar foc a totes les poblacions que trobaven al pas.

Jutges 21

21.1 Els homes d’Israel havien fet aquest jurament, a Mispà: “Ningú de nosaltres no ha de donar la seva filla per muller a un benjaminita.” 21.2 Per això el poble va anar a Betel, i es va estar allà, davant Déu, fins al vespre, cridant i plorant amb grans planys; 21.3 i exclamaven: “Per què, Senyor, Déu d’Israel, ens ha passat això: que avui desaparegui una tribu a Israel?” 21.4 L’endemà, quan el poble es va llevar, van edificar allà un altar i van oferir holocaustos i ofrenes pacífiques. 21.5 I els fills d’Israel digueren: “Qui és d’entre totes les tribus d’Israel que no va assistir a l’assemblea davant el Senyor?” Perquè s’havia fet un jurament solemne contra qui no pugés davant el Senyor, a Mispà, en aquests termes: “Serà mort sense remissió.” 21.6 I, compadits els israelites del seu germà Benjamí, deien: “Avui ha estat extirpada una de les tribus d’Israel! 21.7 Què hem de fer amb els supervivents, pel que fa a les dones, ja que nosaltres hem jurat pel Senyor de no donar-los les nostres filles per mullers?” 21.8 Llavors van preguntar: “Qui és d’entre totes les tribus d’Israel que no va assistir a l’assemblea davant el Senyor, a Mispà?” I va resultar que cap dels homes de Javeix-Galaad no havia anat al campament, a l’assemblea, 21.9 ja que, quan van passar llista, allà no hi havia ningú dels habitants de Javeix-Galaad. 21.10 Llavors l’assemblea va enviar-hi dotze mil homes d’entre els més valents amb aquesta ordre: “Aneu i mateu a fil d’espasa els habitants de Javeix-Galaad, fins i tot les dones i les criatures. 21.11 Si bé cal que observeu això: Consagreu a l’extermini tots els homes i totes les dones que hagin tingut relacions maritals, però deixareu viure les donzelles.” I així ho van fer. 21.12 Entre els habitant de Javeix-Galaad van trobar quatre-centes noies verges que no havien tingut relacions maritals, i les van portar al campament a Siló, situat a la terra de Canaan. 21.13 Després, tota la congregació va enviar emissaris que parlamentessin amb els fills de Benjamí refugiats a la Roca de Rimmon i els proposessin fer les paus. 21.14 Llavors els benjaminites van tornar, i els israelites els van donar les dones que havien deixat en vida de les dones de Javeix-Galaad, però no n’hi hagué per a tots. 21.15 El poble sentia compassió per Benjamí, perquè el Senyor havia deixat un buit en les tribus d’Israel. 21.16 Els ancians de la congregació digueren: “Com ho farem per donar esposes als restants? Ja que les dones de Benjamí han estat exterminades.” 21.17 I digueren: “Cal una heretat per als supervivents de Benjamí, a fi que no desaparegui d’Israel una tribu. 21.18 Nosaltres, però, no podem donar-los les filles nostres per esposes, perquè els fills d’Israel han jurat: Maleït sigui aquell qui doni una muller a Benjamí.” 21.19 Llavors van pensar: “Aviat serà la festa anual del Senyor a Siló, que és al nord de Betel, per la part oriental del camí que puja de Betel a Siquem, i al sud de Lebonà.” 21.20 I van donar aquesta ordre als fills de Benjamí: “Aneu i embosqueu-vos a les vinyes. 21.21 Estigueu a l’aguait i, quan les filles de Siló hagin sortit a ballar en grups, sortiu vosaltres de les vinyes, rapteu cadascú una noia d’entre les filles de Siló, i marxeu al territori de Benjamí. 21.22 Si vénen els seus pares o els seus germans a fer-nos alguna reclamació, els direm: “Feu-nos la mercè pel que fa a ells, ja que nosaltres no els hem pogut aconseguir en la guerra una dona per a cadascun; a més, no sou vosaltres qui les heu donades, altrament ara seríeu culpables.” 21.23 Així ho van fer els benjaminites, i, segons els que eren, van prendre muller d’entre les balladores que van raptar. Després van tornar a la seva heretat, van reconstruir els pobles i s’hi van instal·lar. 21.24 També els fills d’Israel van marxar al mateix temps, cadascú a la seva tribu i al seu clan. Així partiren d’allà cadascú a la seva heretat. 21.25 En aquella època no hi havia rei a Israel; tothom feia allò que li semblava correcte.

Rut 1

1.1 Succeí, a l’època que governaven els jutges, que hi hagué fam en el país, i un home de Betlem de Judà va marxar, amb la seva dona i els seus dos fills, a viure temporalment als camps de Moab. 1.2 Aquell home es deia Elimèlec, la seva dona, Noemí i els dos fills, Mahlon i Quilion. Eren efratites de Betlem de Judà. Arribats als camps de Moab, s’hi van establir. 1.3 Quan Elimèlec, el marit de Noemí, va morir, ella es va quedar sola amb els dos fills. 1.4 Aquests es van casar amb dones moabites; el nom de l’una era Orpà, i el de l’altra, Rut. Van viure allà uns deu anys. 1.5 Després van morir Mahlon i Quilion, i la dona es va quedar sense fills i sense marit. 1.6 Aleshores ella va decidir de tornar dels camps de Moab al seu país, amb les seves dues nores, perquè havia sentit dir que el Senyor havia visitat el seu poble i els donava pa. 1.7 Va sortir, doncs, acompanyada de les seves dues nores, del lloc on havia viscut; i emprengué el camí per tornar a la terra de Judà. 1.8 Però digué a les seves dues nores: “Aneu, torneu cadascuna a la casa de la vostra mare, i que el Senyor sigui bondadós amb vosaltres, tal com vosaltres ho heu estat amb els difunts i amb mi. 1.9 Que el Senyor us concedeixi a totes dues de trobar una vida tranquil•la a casa d’un nou marit.” Les va besar, i elles es van posar a plorar; 1.10 i li digueren: “No; tornarem amb tu al teu poble.” 1.11 Però Noemí els va dir: “Torneu-vos-en, filles meves. Per què voleu venir amb mi? Que potser tinc més fills a les entranyes que puguin ser marits vostres? 1.12 Torneu-vos-en, filles meves, que jo ja sóc massa vella per a prendre marit. I, si digués que encara tinc esperances, que aquesta mateixa nit estaré amb un espòs, i fins si arribés a tenir fills, 1.13 ¿esperaríeu fins que fossin grans i, per causa meva, us estaríeu de casar-vos? No, filles meves; que ja estic prou afligida per vosaltres perquè la mà del Senyor s’ha alçat contra mi.” 1.14 Elles van esclatar en plors altra vegada. I Orpà va donar el bes de comiat a la seva sogra i se’n tornà al seu poble, però Rut es va quedar amb ella. 1.15 Llavors Noemí digué: “Mira, la teva cunyada se n’ha tornat al seu poble i als seus déus; torna-te’n amb ella.” 1.16 Rut li replicà: “No m’insisteixis que et deixi ni que me’n vagi del teu costat, perquè allà on tu vagis, allà aniré jo; allà on tu visquis, allà viuré jo. El teu poble serà el meu poble, i el teu Déu serà el meu Déu. 1.17 On tu moris, moriré jo, i allà seré enterrada. Que el Senyor em castigui amb severitat si no és només la mort qui em separi de tu.” 1.18 Veient que s’obstinava a acompanyar-la, Noemí no va insistir més. 1.19 Van caminar juntes fins a arribar a Betlem, i, quan van entrar-hi, tota la població es va alterar a causa d’ella; i deien les dones: “¿No és Noemí, aquesta?” 1.20 Però ella respongué: “No em digueu Noemí (dolcesa); digueu-me Marà (amargor), perquè l’Omnipotent m’ha ben amargat. 1.21 Plena vaig marxar i el Senyor m’ha fet tornar buida. Per què m’heu de dir Noemí, si el Senyor ha testificat contra mi, i m’ha afligit l’Omnipotent?” 1.22 Així va retornar Noemí amb Rut, la seva nora, des dels camps de Moab. I van arribar a Betlem quan començava la sega de l’ordi.

Rut 2

2.1 Noemí tenia un parent per part del seu marit, un home molt ric, de la família d’Elimèlec, que es deia Booz. 2.2 Rut, la moabita, digué a Noemí: “Aniré, si et sembla bé, al camp a espigolar darrere algú que m’ho permeti.” Ella respongué: “Vés-hi, filla meva.” 2.3 Rut hi va anar i, en arribar, es va posar a espigolar darrere els segadors. Per atzar tingué la sort d’entrar en un camp propietat de Booz, que era parent d’Elimèlec. 2.4 Amb això que Booz va arribar de Betlem i va saludar els segadors: “El Senyor sigui amb vosaltres!” Ells li van respondre: “El Senyor et beneeixi!” 2.5 Aleshores Booz va preguntar al mosso encarregat dels segadors: “De qui és aquella noia?” 2.6 El mosso encarregat dels segadors li respongué: “És la noia moabita que va venir amb Noemí des dels camps de Moab. 2.7 Ella ha demanat: ‘Amb el teu permís espigolaré i recolliré entre les garbes darrere els segadors’; i d’ençà que s’hi ha posat, al matí, hi ha estat fins ara, llevat d’una estona que ha reposat a la casa.” 2.8 Llavors Booz digué a Rut: “Escolta, filla meva, no vagis a espigolar en un altre camp ni et moguis d’aquí; uneix-te a les meves criades, 2.9 fixa’t en el camp que estiguin segant i vés amb elles. He ordenat als mossos que no et molestin. I quan tinguis set, vés on hi ha els càntirs i beu del que han pouat els mossos.” 2.10 Ella va inclinar el cap, i postrada a terra li digué: “Com és que he trobat gràcia als teus ulls, que t’interesses per mi, si sóc una estrangera?” 2.11 Booz li va contestar: “M’han explicat exactament tot el que has fet amb la teva sogra després de la mort del teu marit: com has deixat el teu pare, la teva mare i la terra on vas néixer, i has vingut en un poble que abans no coneixies. 2.12 Que el Senyor recompensi la teva acció i que el teu premi sigui complet per part del Senyor, el Déu d’Israel, sota les ales del qual has vingut a abrigar-te.” 2.13 Ella respongué: “Que jo trobi gràcia als teus ulls, senyor meu. Perquè m’has consolat i has parlat cordialment a la teva serventa, tot i que no sigui com una de les teves criades.” 2.14 A l’hora de menjar, Booz li digué: “Vine aquí i menja del nostre pa i suca el teu mos en la vinagreta.” Ella es va asseure al costat dels segadors, i ell li va oferir el gra torrat; ella en va menjar fins a atipar-se i encara li’n va sobrar. 2.15 Quan es va alçar per anar a espigolar, Booz va ordenar als seus mossos: “Deixeu que espigoli fins i tot entre les garbes i no la renyeu. 2.16 També, feu caure expressament algunes espigues de les garbes i deixeu-les perquè ella les reculli, i no la molesteu.” 2.17 Rut va estar espigolant pel camp fins a la tarda; després va desgranar el que havia recollit, que van ser uns vint quilos d’ordi. 2.18 S’ho va carregar, s’ho va emportar al poble i va ensenyar a la seva sogra el que havia recollit. També va treure el que havia guardat després d’atipar-se. 2.19 Noemí li preguntà: “On has espigolat avui? Com has fet tanta feina? Beneït sigui el qui t’ha afavorit!” Llavors Rut va explicar a la seva sogra amb qui havia estat treballant: “L’home amb qui avui he treballat es diu Booz.” 2.20 Llavors Noemí digué a la seva nora: “Beneït sigui el Senyor, que mai no ha negat la seva benvolença ni a vius ni a difunts.” A més afegí: “Aquest home és parent nostre, és un dels nostres rescatadors.” 2.21 Rut, la moabita, encara li digué: “A més m’ha dit: Aplega’t amb les meves criades fins que s’acabi tota la meva sega.” 2.22 I Noemí digué a Rut, la seva nora: “Serà bo, filla meva, que surtis amb les seves criades, no sigui que en el camp d’un altre et maltractin.” 2.23 Es va aplegar, doncs, amb les criades de Booz per espigolar fins que van acabar la sega de l’ordi i del blat, però va seguir vivint amb la seva sogra.

Rut 3

3.1 Noemí digué a la seva nora: “Filla meva, ¿no em pertoca buscar-te un lloc estable perquè siguis feliç? 3.2 Ara bé, aquell Booz, amo de les criades amb les quals has estat, ¿no és parent nostre? Mira, aquest vespre ell venta a l’era de l’ordi. 3.3 Renta’t, doncs, perfuma’t, cobreix-te amb el mantell i baixa a l’era, però no deixis que ell et vegi abans no hagi acabat de menjar i beure. 3.4 Després, quan ell vagi a jeure, fixa’t bé en el lloc on dorm; després hi vas, li destapes els peus i t’hi ajeus. Ell ja t’indicarà el que has de fer.” 3.5 Ella li digué: “Faré tal com dius.” 3.6 Va baixar a l’era i va fer tot el que la seva sogra li havia dit. 3.7 Booz va menjar, va beure i, amb el cor satisfet, va anar a jeure al costat de la pila de gra. Llavors ella s’hi va acostar a poc a poc, li va destapar els peus i s’hi ajagué. 3.8 Cap a mitjanit, l’home va sentir un calfred, es va tombar i veié una dona ajaguda als seus peus, 3.9 i exclamà: “Qui ets tu?” Ella respongué: “Sóc Rut, la teva serventa. Estén damunt la teva servidora la vora del teu mantell, perquè tu ets el meu rescatador.” 3.10 Ell li digué: “Beneïda siguis del Senyor, filla meva. Aquest darrer acte de pietat filial és millor que el primer, perquè no vas darrere de cap jove, ni pobre ni ric. 3.11 Per tant, filla meva, no et preocupis, que tot el que em dius jo ho faré amb tu, perquè tota l’assemblea del meu poble sap prou bé que tu ets una dona virtuosa. 3.12 Ara bé, tot i que és cert que sóc un rescatador teu, encara n‘hi ha un altre de parentiu més pròxim que jo. 3.13 Reposa tranquil•la aquesta nit, i si demà ell et vol rescatar, millor que millor, que et rescati ell; però si no et vol rescatar, pel Senyor Etern que llavors et rescataré jo. Ara descansa fins al matí.” 3.14 Ella va jeure als seus peus fins que va ser de dia, després es va llevar quan encara ningú no podia ser reconegut, perquè ell havia dit: “Que ningú no sàpiga que una dona ha vingut a l’era.” 3.15 I li digué: “Acosta el mantell que dus a sobre i estén-lo.” Ella el va estendre i ell l’hi va omplir de sis mesures d’ordi. Les hi carregà al damunt i va marxar al poble. 3.16 Quan ella va arribar a casa de la seva sogra, aquesta li va preguntar: “Com t’ha anat, filla meva?” Rut li va explicar tot el que aquell home havia fet per ella. 3.17 I afegí: “M’ha donat aquestes sis mesures d’ordi, i m’ha dit: No tornis a casa la teva sogra amb les mans buides.” 3.18 Noemí digué: “Estigues tranquil•la, filla meva, fins que sàpigues com anirà la cosa, perquè aquest home no descansarà fins que no acabi l’afer avui mateix.”

Rut 4

4.1 Booz va pujar a la porta de la ciutat, i s’hi estava assegut quan va coincidir a passar el parent aquell de qui havia parlat, i li digué: “Ei, tu, atura’t i seu aquí.” Aquell es va aturar i va asseure’